© Vicent Puig i Gascó                 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI                 20121. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1. CONCEPTE.2. ECONOMIA AGRÀRIA.3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.4. COMERÇ ESCÀS.5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.6. SOCIETAT ESTAMENTAL .7...
CONCEPTESistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalismemedieval (X-XVI), que es manting...
•    Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII            Desenvolupament de noves activitats econòmiques  ...
L’ECONOMIA AGRÀRIA
Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor
Economies preindustrials, excepte          GRAN BRETANYA que enceta el procésindustrial des de mitjans del segle XVIII.  L...
Agricultura interior orientada al consum intern        2.   Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la ...
EL MÓN RURAL1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència     a. Organització de las tasques agràries.     b. Regul...
ESCASSETAT             DE FEM POCA                      GUARETRAMADERIA                            BAIXA MANCA DEPRADERIES...
"Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals queencobreixen els processos de llarga durada...
LA INDÚSTRIA TRADICIONAL
•   GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva,    eviten la competència, sense...
EL COMERÇ ESCÀS
COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals      Escassos excedents      Baix nivell d’especialització agrària      Si...
Las activitats no agràries: artesania i comerç                                                  Corrent de pensament econò...
1. Comerç interior molt escàs:                   1.   Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto pr...
COMERÇ COLONIAL   Noves rutes= segle XVI  Estimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufac...
BANCAPRESTA A LA MONARQUIA,COMERCIANTS I INDÚSTRIA                                           INDÚSTRIA                    ...
DESCOBRIMENTS COLONIALS          DEL XVI• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes...
LA DEMOGRAFIA ESTANCANDA
CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC                SENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)T.N. 40 ‰       RELGIÓ CRISTIANA PRO ...
TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA          SENSE CONTROL DE LA NATALITATT. N      EXTENSA ETAPA REPRODUCTIVA          MILLORA DE LA PR...
EQUILIBRI INESTABLE POBLACIÓ-RECURSOS   •   DEPENDÈNCIA AGRÀRIA   •   CRISIS DE SUBSISTÈNCIES PERIÒDIQUES   •   FAMS   •  ...
MALES COLLITES                                  MANCAGUERRA            FAM             FORMENT SAQUEIG DE                 ...
LA PESTA NEGRA
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
SOCIETAT ESTAMENTALOrganització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments q...
NOBLESA   PRIVILEGIS                      TIPOLOGIA                        MENTALITAT•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, concen...
CLERGAT   PRIVILEGIS                        TIPOLOGIA                           MENTALITAT•ECONÒMICS: exempts            •...
TERCER ESTAT  •Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i  pagaven els impostos directes (...
LA BURGESIAuna minoria dels habitants de la ciutat que tenien certsprivilegis:    • Elegien y podien ser elegits per a dir...
1. La burgesia: elit urbana amb privilegis 2. Els no privilegiats:                              Divisió:     a. Major part...
El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove
“El orden eclesiástico no compone sino un solocuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tresordenes. Aparte del ya ci...
LA MONARQUIA ABSOLUTA
a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Te...
El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals quel’assessoren:a)Administració central    o    Consell ...
Límits:1.Llei Divina2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició3.Constitució històrica de la Monarquia=...
El poder de la monarquia s’assentava en la seua riquesa                                                                Mer...
Un estat en guerra (quasi) permanent                          Costos Elevats                 1. Cuando se consiguen victor...
Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquicTeoria absolutista:1.El poder prové de Déu2.Tots els p...
IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEa)   THOMAS HOBBES (1588-1679)     •    Polític i filòsof anglès del s. XVII     •    Rebutja el ...
THOMAS HOBBESJACQUES BENIGNE BOUSSET
INICIS DEL PARLAMENTARISMEa) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada       Anglaterr...
Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada
LA IL.LUSTRACIÓ
1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del   XVIII, les idees del qual van insp...
LA RAÓ1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar-     NEWTON   se mitjançant principis universals simples...
LA NATURA    a. La natura és allò objectiu    b. La natura no necessita res extern per a ser o funcionar    c. La Natura é...
L`HOME    a. Forma part de la natura                Sotmès a les lleis naturals    b. Animal racional             a. Indiv...
LA SOCIETAT      a. L’home conviu amb altres homes      b. La Societat presenta tres nivells:                a. Natural: l...
1. LA SOCIETAT NATURAL          L’home en estat natural:                                totalment lliure i capaç, conviu  ...
2. LA SOCIETAT CIVIL                           Davant de la infelicitat, la                         PACTE                 ...
3. L’ESTAT                            PACTE = CONSTITUCIÓ       SOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANSDelegació de la sobir...
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa   del XVIII...
LIBERALISME       Divisió de Poders (Montesquieu)       Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets...
Observació de la Natura=    Dret a la llibertat del geniRebutgen      l’Autoritat                                 LLEIS   ...
L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ OPINIÓ       ACADÈMIES I   SALONS          VIATGES         SUBTITUCIÓ PÚBLICA:     LÒGIES   ...
Rousseau                 Voltaire                                   Diderot                 D’Alembert       Mme. Geoffrin...
DESPOTISME IL·LUSTRATa) Experiència reformista= modernització de l’estatb) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensa...
Mostesquieu (1689-1755)   Jean Jacques RousseauJohn Locke (1632-1704)                                                    (...
Gregori Maians i Siscar        François Marie Auret                David Hume (1711-1776)( 1699-1781)                   “V...
AUTOR               PENSAMENT                                                   OBRES PRINCIPALSJohn Locke (1632-   • Filò...
AUTOR               PENSAMENT                                               OBRES PRINCIPALSAdam Smith          • La rique...
AUTOR                  PENSAMENT   OBRES PRINCIPALSAntoni JosepCavanilles iPalopJorge Juan         iSantacilia            ...
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]

346
-1

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
346
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]

  1. 1. © Vicent Puig i Gascó HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 20121. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
  2. 2. 1. CONCEPTE.2. ECONOMIA AGRÀRIA.3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.4. COMERÇ ESCÀS.5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.6. SOCIETAT ESTAMENTAL .7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: LA IL.LUSTRACIÓ
  3. 3. CONCEPTESistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalismemedieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).TRETS:a)Predomini d’una economia rural.b)Majoria de la població viu en les zones rurals.c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)d)Relacions de dependència personale)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.
  4. 4. • Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII Desenvolupament de noves activitats econòmiques Ascens de nous grups socials: Burgesia Moviment ideològic: La Il·lustració Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell sistema feudal i el nou sistema liberal Revolució Anglesa Revolució Americana Revolució Francesa Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
  5. 5. L’ECONOMIA AGRÀRIA
  6. 6. Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor
  7. 7. Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procésindustrial des de mitjans del segle XVIII. La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80% L’agricultura aporta més del 75% la riquesa Agricultura interior orientada al consum intern Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el necessari pel consum Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament tecnològic. 1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat interior / demanda interna.
  8. 8. Agricultura interior orientada al consum intern 2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i el canvi. 3. Relacions senyorials • Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir). • Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van en més rendes) • El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields, relacions de dependència, sistema d’autoconsum…) • El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi ha inversions Agricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixaproductivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
  9. 9. EL MÓN RURAL1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència a. Organització de las tasques agràries. b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental. c. Sistema de solidaritat i control social. d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)2. La família unitat de producció bàsica: 1. Mà d’obra necessària 2. Nombre de boques que pot alimentar 3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells3. Un mundo dividit: 1. La aldea como hàbitat 2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que hom no pot produir)
  10. 10. ESCASSETAT DE FEM POCA GUARETRAMADERIA BAIXA MANCA DEPRADERIES PRODUCTIVITAT CEREALS
  11. 11. "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals queencobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en lèpoca moderna
  12. 12. LA INDÚSTRIA TRADICIONAL
  13. 13. • GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la competència, sense innovació tècnica)• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat) • Superen les limitacions gremials • Augmenten la producció i els guanys • Distribució del productes per mercats comarcals o colonials• MANUFACTURES a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció c) Productes de luxe= consum minoritari d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
  14. 14. EL COMERÇ ESCÀS
  15. 15. COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals Escassos excedents Baix nivell d’especialització agrària Sistema de transports insuficient Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials Vehicles usats: carro i diligència: cavalls Navegació marítima i fluvial o Empra la força del vent o Transport fàcil i barat o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
  16. 16. Las activitats no agràries: artesania i comerç Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel1.Vinculades al comerç exterior: principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls Mercantilisme: preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions. 1.Gremis 2.Monopolis comercials JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN, MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO, Quan la demanda fou major que l’oferta: 1. Transport més eficient: el marítim. •Protoindustria. 2. Demanda colonial. •Intents d’industrialització 3. Colons progressivament més rics. •Lluita contra els gremis i els 4. Exèrcit colonial. monopolis. 5. Administració colonial. 6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos) 7. Intercanvi amb altres civilitzacions. 8. Intercanvi amb alres potències. 9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè, cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)1.Comerç interior molt escàs:
  17. 17. 1. Comerç interior molt escàs: 1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir: metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc. 2. Productes de luxe per les classes amb diners. 3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…) • Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda • Autoproducció en la llar i autoconsum • Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa1. Pervivència de les relacions de dependència 1. Feudalisme a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància: perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política. b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productors agraris i els propietaris de la terra. c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es manté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells de dependència personal.
  18. 18. COMERÇ COLONIAL Noves rutes= segle XVI Estimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats Comerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria demanufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aportamà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals(or i plata) Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de monopoli Institucions financer (bancs) Desenvolupament del Capitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  19. 19. BANCAPRESTA A LA MONARQUIA,COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIA MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL CORONA COMPANYIA COMERCIAL COMERÇ INDÚSTRIAMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMBPRODUCTES SEMIELABORATS MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES
  20. 20. DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer iassegurances (expedicions)• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyiescomercials•Desenvolupament de la burgesiacomercial i financera CAPITALISME MERCANTILISME COMERCIAL
  21. 21. LA DEMOGRAFIA ESTANCANDA
  22. 22. CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC SENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)T.N. 40 ‰ RELGIÓ CRISTIANA PRO NATALISTA PAPER DELS FILLS = CONTRIBUCIÓ AL MANTENIMENT FAMILIAR a) EPIDEMIES I GUERRES FREQÜENTST.M. 35 ‰ b) MALES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I SANITÀRIES c) MALES COLLITES I CRISIS DE SUSBSISTÈNCIA CÍCLIQUES d) ELEVADA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL e) BAIXA ESPERANÇA DE VIDA (= 35 anys) CREIXEMENT CONSTANT PERÒ LENT C. N. ESTANCAMENT DEMOGRÀFIC = NO SUPERA 2 ‰ 1000 ANUAL
  23. 23. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA SENSE CONTROL DE LA NATALITATT. N EXTENSA ETAPA REPRODUCTIVA MILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIAT. M. MILLORA DELS TRANSPORTS AVANÇOS HIGIENICO-SANITARIS MILLORA DE L’ESPERANÇA DE VIDA MENOR TAXA DE MORTALITAT INFANTILC.N. ÈXODE RURAL EMIGRACIÓ A ULTRAMAR
  24. 24. EQUILIBRI INESTABLE POBLACIÓ-RECURSOS • DEPENDÈNCIA AGRÀRIA • CRISIS DE SUBSISTÈNCIES PERIÒDIQUES • FAMS • MORTALITAT CATASTRÒFICA (PESTES, MALES COLLITES
  25. 25. MALES COLLITES MANCAGUERRA FAM FORMENT SAQUEIG DE AFEBLIMENT DE LACOLLITES POBLACIÓ GRAN MORTANDAT EPIDÈMIES
  26. 26. LA PESTA NEGRA
  27. 27. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
  28. 28. SOCIETAT ESTAMENTALOrganització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments quedefineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres Societat estàtica Desigualtat civil Legislació i tribunals diferents Funcions diferents
  29. 29. NOBLESA PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, concentren •ALTA NOBLESA: titulats (ducs, • Ser propietaris degairebé 1/3 de les terres, comtes, marquesos, barons...).i viuen de les seues Gaudien de nombroses terres i viure de rendesrendes. propietats vinculades, càrrecs és l’ideal de bona part•JURÍDICS: tribunals polítics, militars, diplomàtics i de la societat.especials, no pateixen religiosos. És una noblesapresó per deutes cortesana, viu junt al rei. •El treball manual i les•JURISDICCIONALS: • NOBLESA DE TOGA: Arriba a activitats comercials opoden nomenar càrrecs la noblesa pels seus serveis a mercantils no elspúblics, cobrar impostos l’estat, fonamentalment eni administrar justícia en l’administració estatal. Formen estaven permeses.els seus senyorius. part dels consells de la •Les possibilitat d’ascens•POLÍTICS: controlen els monarquia resideixen a la cort. social passaven per lacàrrecs públics i militars. •BAIXA NOBLESA: amb menor•SIMBÒLICS: portar poder i recursos, no viuen en la compra d’un títol al rei,espasa, carruatge, sedes, cort i constitueixen els o el matrimoni amb unaseients preferent a anomenats “hidalgos”, família noble, recursosl’església propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica. emprats per la burgesia.
  30. 30. CLERGAT PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT•ECONÒMICS: exempts •ALT CLERGAT: d’origen noble,d’impostos, cobren el doncs els segons de les cases Molts membres de l’alt clergatdelme i concentren nobiliàries professaven en (arquebisbes i bisbes), així comgairebé 1/3 de les terres institucions religioses, els capítols catedralicisen règim de “mans l’església els oferia una posició detentaven senyorius,mortes”, fruit de les social i econòmica adient aldonacions dels laics – seu naixement. El formaven els individuals o col·lectius, enlegats-. arquebisbes i bisbes, així com funció del càrrec que ocupaven.•JURÍDICS: tribunals abats i abadesses dels Generalment, tots els membresespecials eclesiàstics, no monestirs rurals. de l’estament estaven exemptspateixen presó per •CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis del pagament d’impostos,deutes. (canonges). rebien els delmes i i altres•Ideològics: tenen gran • BAIX CLERGAT: dorigen donatius per serveis i llegats.influència en la societat humil, de vegades poc format Qualsevol membre del tercergràcies al control sobre intel·lectualment, patia unesl’educació, a la Inquisició Estat tenia possibilitat condicions semblants al poble.i a les trones de les •També cal distingir entre d’incorporar-se a les capesesglésies. Exerceixen un clergat regular: monjos i inferiors del clergat, ambcontrol sobre la moral monges que viuen en possibilitat de promoció social,pública i privada dels monestirs i convents, sotmesos sense cap recolzament d’unafidels, inclosos membres a una “regla”. fortuna familiar o influènciade la noblesa i la reialesa. •Clergat secular: corresponent al clergat diocesà. social.
  31. 31. TERCER ESTAT •Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”). •Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa. BURGESIA CLASSES POPULARS CAMPEROLAT URBANES •Constituïa la majoria de la•Constitueix el grup més poblaciódinàmic de la societat de l’A.R. •Propietaris de terres: des del gran• La seua riquesa havia • Formades pels propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior a moltsaugmentat notòriament.•Entre els components treballadors manuals “hidalgos”), fins a l petit propietari o arrendatari, end’aquest grups hi havia: la de les ciutats, tan els condicions molt difícils a causa deburgesia rendista, vivia de les la gran quantitat d’impostos querendes de les seues artesans (oficials i havia de satisfer a la corona, lapropietats, comprades amb elcapital acumulat en el comerç aprenents) com els noblesa i al clergat (més del 50% dels ingressos).triangular; la financera, obrers de les •Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per aintegrada per banquers icobradors d’impostos; la manufactures, el alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental imanufacturera o industrial, i personal domèstic i Extremadura, on hi predomina lala petita burgesia, formada gran propietat nobiliària –elper artesans, comerciants i tots els petits oficis latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractatsprofessions liberals. urbans. només en temporada de collita (sis mesos a l’any).
  32. 32. LA BURGESIAuna minoria dels habitants de la ciutat que tenien certsprivilegis: • Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat • Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la ciutat • Tenien un codi de justícia propi i més benigne • Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat) • Mantenien persones dependents (tant en el món rural, com mitjançant els gremis, etc. )Podríem incloure’ls en el grup dels Privilegiats rural, como a travésde los gremios, etc.
  33. 33. 1. La burgesia: elit urbana amb privilegis 2. Els no privilegiats: Divisió: a. Major part de la població rural: 1.Els que viuen amb • Diferent grau de dependència seguretat davant d’una • Diferent grau de pobresa-riquesa crisi de subsistències b. Major part de la població urbana: (tenen estalvis i o són • Diferent grau de dependència propietaris) • Diferent grau de pobresa 2.Els que viuen amb c. Els pobres (urbans i rurals): viuen de inseguretat davant … la caritat (o de treballs ocasionals) i 3.Els que viuen en la sense residència fixa. Poden suposar indigència 1/3 del tercer estat.El baix clergat, no paga rendes, però viu en condicions pròximes a les delsno privilegiats i depén personalment de l’alt clergat. No accedeix pornaixement / l’alt clergat són els fills-filles de la noblesa nobleza
  34. 34. El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove
  35. 35. “El orden eclesiástico no compone sino un solocuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tresordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otrasdos condiciones: el noble y el siervo, que no serigen por la misma ley.Los nobles son los guerreros, los protectores de lasiglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandeslo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo seprotegen a ellos mismos. La otra clase es la de lossiervos. Esta raza de desgraciados no posee nadasin sufrimiento. Provisiones y vestidos sonsuministrados a todos por ellos, pues los hombreslibres no pueden valerse sin ellos. Así pues, laciudad de Dios, que es tenida como una, enrealidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otrostrabajan. Los tres ordenes viven juntos y nosufrirían una separación. Los servicios de cada unode estos ordenes permiten los trabajos de los otrosdos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás.Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo haestado en paz”.Del monje Adalberón en su obra Carmen adRobertum regem francorum, año 998.
  36. 36. LA MONARQUIA ABSOLUTA
  37. 37. a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordresc) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versallesd) Sotmetiment dels tres estamentse) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimonif) Concentra tots els poders de l’estat • Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos • Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos • Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia • Controla i dirigeix la política exteriorg) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reialh) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
  38. 38. El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals quel’assessoren:a)Administració central o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etcb)Administració provincial= Governadors, Virreis Amèrica= Virrei = alter ego Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatalc)Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu Controla els representants a Corts
  39. 39. Límits:1.Llei Divina2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments,jurament reial, matrimonis reials, etc.4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Provínciesexemptes5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos imodificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement del’hereu
  40. 40. El poder de la monarquia s’assentava en la seua riquesa Mercantilisme Impostos i altres percepcions • Impostos a les arribades de guanys • Pagaments a les companyies1. Desenvolupament colonial. explotadores de mines, etc.2. Augments territorials. • Companyies Privilegiades3. Lluita contra l’església pel delme. Guerres quasi permanents4. Extensió de la administració reial L’estat és el braç armat de la religió DRET DE PRESENTACIÓ (control Església) i percepció de part de les rendes (SEU VACANT) Assentar el seu poder i recaptar directament Sigue…
  41. 41. Un estat en guerra (quasi) permanent Costos Elevats 1. Cuando se consiguen victorias: se obtienen beneficios 2. Cuando se pierden guerras: situaciones de fuerte endeudamientoLa monarquía s’afebleix i ha de recorrer als BANQUERS i als posseïdors de riquesa per aconseguir préstecs o que paguen subsidis (DEUTE PÚBLIC, DONACIONS, etc) Els poderosos controlen una part del poder
  42. 42. Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquicTeoria absolutista:1.El poder prové de Déu2.Tots els poders estan en la monarquia3.Drets romà: un estat, tots els habitants són súbdits, una sola LLEITeoria contractual:El poder de la monarquia prové d’un CONTRACTE tàcit i consuetudinari entre lamonarquia i la part més sana del poble 1. Obté el poder 2. Ha de respectar les lleis i els costums 3. Ha d’atendre els consells (Corts, Parlaments)
  43. 43. IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEa) THOMAS HOBBES (1588-1679) • Polític i filòsof anglès del s. XVII • Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista- racionalista • Autor de “El Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home” • L’home sempre està en lluita • Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat funcione, per això ell defensa una monarquia absolutab) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704) a) Bisbe í escriptor francès del XVII b) Absolutista c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable
  44. 44. THOMAS HOBBESJACQUES BENIGNE BOUSSET
  45. 45. INICIS DEL PARLAMENTARISMEa) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL 2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves lleis al Parlament Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària 1. Separació de l’executiu i el legislatiu 2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona 3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent 4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris) 5. Sense representació de les colònies 6. Esclavitud legal
  46. 46. Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada
  47. 47. LA IL.LUSTRACIÓ
  48. 48. 1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa. a. Grup reduït de persones pertanyents a les classes dominants b. Conjunt d’idees de les quals es pot deduir la necessitat de REFORMES • Critiquen la supervivència de l’Antic Règim • Volen millorar la vida de la població en general c. No és un teoria política contra l’Antic Règim = NO SÓN REVOLUCIONARIS d. ESTRATÈGIES: fomentar la EDUCACIÓ mitjançant les CLASSES DIRIGIENTS (agents) e. Aquestes idees interpretades pels REVOLUCIONARIS els permeten construir la ideologia de la revolució liberal= EQUÍVOCS = LLIBERTAT, IGUALTAT, CANVI....2. EL PENSAMENT IL.LUSTRAT a. LA RAÓ b. LA NATURA c. L’HOME d. LA SOCIETAT
  49. 49. LA RAÓ1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar- NEWTON se mitjançant principis universals simples o lleis .2. La raó és capaç de conèixer = tot s’ha de sotmetre a la raó DESCARTES• Allò irracional = superstició enganyós• Necessitat d’educar la raó per a conèixer les lleis de les cosesLa ignorància està menys allunyada de la veritat que el prejudici(Diderot)
  50. 50. LA NATURA a. La natura és allò objectiu b. La natura no necessita res extern per a ser o funcionar c. La Natura és racional
  51. 51. L`HOME a. Forma part de la natura Sotmès a les lleis naturals b. Animal racional a. Individualitat (diferència) b. Igualtat c. Capacitat = autonomia d. Podem diferenciar “allò que és” i “allò que vol ser” e. Cerca la felicitat c. Esperit de conservació assegurar la supervivència apropiar-se sinó és lliure
  52. 52. LA SOCIETAT a. L’home conviu amb altres homes b. La Societat presenta tres nivells: a. Natural: la societat en la natura b. Civil: la societat racional c. Estat: les institucions de la societat racional
  53. 53. 1. LA SOCIETAT NATURAL L’home en estat natural: totalment lliure i capaç, conviu amb altres homes LA RAÓ ASSENYALA LA NECESSITAT DE CONFLICTE REFORMES Xoc d’interessos i llibertats 1. Lluita per l’apropiació INFELICITAT 2. La llibertat d’uns limita la dels altresIMPEDEIX A L’HOME SER LLIURE TEMOR
  54. 54. 2. LA SOCIETAT CIVIL Davant de la infelicitat, la PACTE raó assenyala el camí FELICITAT DIFERENCIA L’INDIVIDU PERD LA INTERÉS PARTICULAR = EGOISME = LLUITA SEUA LLIBERTAT , INTERÉS GENERAL = BÉ COMÚ = PAU PERÒ GUANYA LA LLIBERTAT D’ACTUAR SENSE POR 1. TOTS ELS INDIVIDUS DELEGUEN EN LA SOCIETAT LA SEUA LLIBERTAT (PER FER LES LLEIS) 1. DRET APROPIAR-SE 2. DRET A LA LLIBERTAT SENSE LÍMITS PACTE 2. LA COL.LECTIVITAT ASSUMEIX AQUEIXA LLIBERTAT: FER LES LLEIS.
  55. 55. 3. L’ESTAT PACTE = CONSTITUCIÓ SOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANSDelegació de la sobirania en la societat GARANTIA DE LLIBERTAT:La societat exerceix la SOBIRANIA Divisió de podersINSTITUCIONS QUI FORMA PART DE LES1. FER LES LLEIS = PODER LEGISLATIU INSTITUCIONS: SUFRAGI2. EXECUTAR-LES = PODER EXECUTIU3. JUTJAR-LES = PODER JUDICIAL
  56. 56. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa2. Antecedents: Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball) John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder Revolució Anglesa de 1640 i 16883. Trets Generals Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància Natura font de justícia i bondat Ésser humà naix per a ser feliç Importància de la ciència i la tecnologia Creuen el progrés lineal i continuat Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política i social nova, llibertat i igualtat Propugnen el LIBERALISME
  57. 57. LIBERALISME Divisió de Poders (Montesquieu) Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau) Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats FISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciosos S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual
  58. 58. Observació de la Natura= Dret a la llibertat del geniRebutgen l’Autoritat LLEIS Conciliar interessos individuals i socialsbasada en la Revelació i Millorar el Mónla Tradició Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure Elaborar lEnciclopèdica Social UtilitarismePRIMACIA DE LA RAÓ IMPORTÀNCIA DE LA(Universal= de tots els homes) HOME CENTRE DE L’UNIVERS: CIÈNCIA I TECNOLOGIA SER RACIONAL I LLIURE LA IL·LUSTRACIÓ CERCA DE LA LAICITZACIÓ I PROGRÉS LINIAL I CONTINU FELICITAT I LLIBERTAT DESACRALITZACIÓ DEL (CONDORCET) TERRENAL PENSAMENT I LA VIDA DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALS MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMA RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
  59. 59. L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ OPINIÓ ACADÈMIES I SALONS VIATGES SUBTITUCIÓ PÚBLICA: LÒGIES ARISTOCRÀTICS ESCRIPTORS MECENATGE la PREMSA MASÒNIQUES PER PAÏSOS I PELS DRETS CIUTATS D’AUTORS PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓL’ENCICLOPEDIA: MONTESQUIEU: VOLTAIRE ROUSSEAUDIDEROT I DIVISÓ DELS PARTIDARI DEL SISTEMA SISTEMA REPUBLICÀD’ALEMBERT PODERS I POLÍTIC ANGLÉS SOBIRANIA NACIONALCOMPENDI DEL DEFENSA DEL CONTRA L’ESGLÉSIA LLIBERTAT, IGUALTAT ISABER I LES LIBERALISME CONTRA LA GUERRA I LA DEMOCRÀCIA DIRECTAIDEES MODERAT TORTURAIL.LUSTRADES
  60. 60. Rousseau Voltaire Diderot D’Alembert Mme. GeoffrinReunió en el saló de Madame Geoffrin. Gabriel Lemonnier, 1812
  61. 61. DESPOTISME IL·LUSTRATa) Experiència reformista= modernització de l’estatb) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)c) Trets generals Absolutisme centralitzador Racionalització de l’administració Foment de l’educació i la cultura tècnica Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc Paper del rei: garant de la felicitat dels súbditsd) Experiències limitades: Reformes econòmiques Repartiment de la propietat Lliure circulació comercial Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta
  62. 62. Mostesquieu (1689-1755) Jean Jacques RousseauJohn Locke (1632-1704) (1712-1778)Jean le Rond D’Alembert François Quesnay Denis Diderot (1713-1784)(1717-1783 (1694-1774)
  63. 63. Gregori Maians i Siscar François Marie Auret David Hume (1711-1776)( 1699-1781) “Voltaire” (1694-1778)Jorge Juan i Santacilia Antoni Cavanilles i Palop (1745 -1804) Francesc Perez Baier (1711-1794)Novelda, 1713-1773
  64. 64. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALSJohn Locke (1632- • Filòsof empíric = el coneixement que no puga Dos tractats sobre el govern civil1704) derivar-se de lexperiència s’ha de bandejar (1690) •Concepte de Societat civil Carta sobre la tolerància (1765) •Monarquia absoluta incompatible •Separació del poder executiu- legislatiu • Societat civil = contracte social entre governats i governants , els Primers abandonen l’estat natural amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida, llibertat, propietat) •L’estat garantia de les llibertats individualsCharles Louis de • Rebutja la monarquia absoluta Lesperit de les lleis (1748)Secondat, Baró • Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisióde Mostesquieu de poders i contrapès(1689-1755)Jean-Jacques • Problema social Discurs sobre l’origen i fonamentsRousseau (1712- • Critica la propietat i defensa la igualtat de la desigualtat entre els homes1778) • Sobirania popular (1754) •Contracte social entre els ciutadans Contracte Social (1762)François Quesnay • Principal font de riquesa l’agricultura(1694-1774) • principal grup social propietaris de la terra
  65. 65. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALSAdam Smith • La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de Investigació en la Naturalesa i Causes(1722-1790) metalls preciosos (mercantilisme) ni de la Riquesa de les Nacions (1748) exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica •Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic • Llei natural oferta i demanda • LliurecanviFrançois Diderot LEnciclopèdia (1751-1784)(1713-1784Jean le Rond LEnciclopèdia (1751-1784)D’Alambert (1717-1783)François Marie • Difusor del pensament de Locke Cartes angleses (1734)Arouet “Voltaire” • Reivindica la llibertat de consciència Diccionari filosòfic (1764)(1694-1778) • Defensa la tolerància religiosa Càndid o Loptimisme (1759)
  66. 66. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALSAntoni JosepCavanilles iPalopJorge Juan iSantacilia Fundador de l’Observatori Astronòmic de Madrid (1757)Gregori Maians iSiscaGabriel Siscar iSiscarFrancesc Perez iBaier

×