1.antic règim 2012 13

268 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
268
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1.antic règim 2012 13

  1. 1. © Vicent Puig i GascóHISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI20121. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
  2. 2. 1. CONCEPTE.2. ECONOMIA AGRÀRIA.3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.4. COMERÇ ESCÀS.5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.6. SOCIETAT ESTAMENTAL .7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM:1.LA CONJUNTURA DEL XVIII2. LA IL.LUSTRACIÓ
  3. 3. Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalismemedieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).TRETS:a)Predomini d’una economia rural.b)Majoria de la població viu en les zones rurals.c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)d)Relacions de dependència personale)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.CONCEPTE
  4. 4. •Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIIIDesenvolupament de noves activitats econòmiquesAscens de nous grups socials: BurgesiaMoviment ideològic: La Il·lustracióTransició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vellsistema feudal i el nou sistema liberalRevolució AnglesaRevolució AmericanaRevolució FrancesaRevolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
  5. 5. L’ECONOMIA AGRÀRIA
  6. 6. Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor
  7. 7.  Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procésindustrial des de mitjans del segle XVIII. La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80% L’agricultura aporta més del 75% la riquesa Agricultura interior orientada al consum intern Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot elnecessari pel consum Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancamenttecnològic.1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercatinterior / demanda interna.
  8. 8.  Agricultura interior orientada al consum intern2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació iel canvi.3. Relacions senyorials• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n vanen més rendes)• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hiha inversions Agricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixaproductivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
  9. 9. EL MÓN RURAL1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residènciaa. Organització de las tasques agràries.b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.c. Sistema de solidaritat i control social.d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)2. La família unitat de producció bàsica:1. Mà d’obra necessària2. Nombre de boques que pot alimentar3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells3. Un mundo dividit:1. La aldea como hàbitat2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que homno pot produir)
  10. 10. ESCASSETATDE FEMGUARETMANCA DEPRADERIESBAIXAPRODUCTIVITATCEREALSPOCARAMADERIA
  11. 11. "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals queencobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en lèpoca moderna
  12. 12. LA INDÚSTRIA TRADICIONAL
  13. 13. • GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva,eviten la competència, sense innovació tècnica)• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre elscamperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen elproducte acabat)• Superen les limitacions gremials• Augmenten la producció i els guanys• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials• MANUFACTURESa) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesab) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases deproduccióc) Productes de luxe= consum minoritarid) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
  14. 14. EL COMERÇ ESCÀS
  15. 15. COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals Escassos excedents Baix nivell d’especialització agrària Sistema de transports insuficient Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials Vehicles usats: carro i diligència: cavalls Navegació marítima i fluvialo Empra la força del vento Transport fàcil i barato Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposad’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
  16. 16. Las activitats no agràries: artesania i comerç1.Vinculades al comerç exterior:1.Comerç interior molt escàs:1. Transport més eficient: el marítim.2. Demanda colonial.3. Colons progressivament més rics.4. Exèrcit colonial.5. Administració colonial.6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)7. Intercanvi amb altres civilitzacions.8. Intercanvi amb alres potències.9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)Mercantilisme:1.Gremis2.Monopolis comercialsQuan la demanda fou major quel’oferta:•Protoindustria.•Intents d’industrialització•Lluita contra els gremis i elsmonopolis.Corrent de pensament econòmic caracteritzat pelprincipi que la riquesa d’un estat depèn del seucomerç exterior, del volum de reserves de metallspreciosos i de fomentar les exportacions i de reduirles importacions.JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN,MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,
  17. 17. 1. Comerç interior molt escàs:• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda• Autoproducció en la llar i autoconsum• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por unaugment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa1. Pervivència de les relacions de dependència1. Feudalismea. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància:perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productorsagraris i els propietaris de la terra.c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que esmanté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccionald. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells dedependència personal.1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir:metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.2. Productes de luxe per les classes amb diners.3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)
  18. 18. COMERÇ COLONIAL Noves rutes= segle XVIEstimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturatsComerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria demanufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aportamà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals(or i plata)Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter demonopoliInstitucions financer (bancs)Desenvolupament del Capitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital quehi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  19. 19. BANCAPRESTA A LA MONARQUIA,COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIAMINERIA, METALLS PRECIOSOS, SALCORONACOMPANYIA COMERCIALINDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMBMATÈRIES PRIMERES IMPORTADESCOMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES,PRODUCTES SEMIELABORATS
  20. 20. DESCOBRIMENTS COLONIALSDEL XVI• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer iassegurances (expedicions)• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyiescomercials•Desenvolupament de la burgesiacomercial i financeraCAPITALISMECOMERCIALMERCANTILISME
  21. 21. LA DEMOGRAFIA ESTANCANDA
  22. 22. CICLE DEMOGRÀFIC ANTICSENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)RELGIÓ CRISTIANA PRO NATALISTAPAPER DELS FILLS = CONTRIBUCIÓ AL MANTENIMENTFAMILIARa) EPIDEMIES I GUERRES FREQÜENTSb) MALES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I SANITÀRIESc) MALES COLLITES I CRISIS DE SUSBSISTÈNCIA CÍCLIQUESd) ELEVADA TAXA DE MORTALITAT INFANTILe) BAIXA ESPERANÇA DE VIDA (= 35 anys)CREIXEMENT CONSTANT PERÒ LENTESTANCAMENT DEMOGRÀFIC = NO SUPERA 2 ‰ 1000ANUALT.N. 40 ‰T.M. 35 ‰C. N.
  23. 23. SENSE CONTROL DE LA NATALITATEXTENSA ETAPA REPRODUCTIVATRANSICIÓ DEMOGRÀFICAMILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIAMILLORA DELS TRANSPORTSAVANÇOS HIGIENICO-SANITARISMILLORA DE L’ESPERANÇA DE VIDAMENOR TAXA DE MORTALITAT INFANTILÈXODE RURALEMIGRACIÓ A ULTRAMART. NT. M.C.N.
  24. 24. EQUILIBRI INESTABLE POBLACIÓ-RECURSOS• DEPENDÈNCIA AGRÀRIA• CRISIS DE SUBSISTÈNCIES PERIÒDIQUES• FAMS• MORTALITAT CATASTRÒFICA (PESTES, MALESCOLLITES
  25. 25. MALES COLLITESMANCAFORMENTFAMGRAN MORTANDATSAQUEIG DECOLLITESAFEBLIMENT DE LAPOBLACIÓEPIDÈMIESGUERRA
  26. 26. LA PESTA NEGRA
  27. 27. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
  28. 28. SOCIETAT ESTAMENTALOrganització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments quedefineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membresSocietat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferentsFuncions diferents
  29. 29. NOBLESAPRIVILEGIS•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, concentrengairebé 1/3 de les terres,i viuen de les seuesrendes.•JURÍDICS: tribunalsespecials, no pateixenpresó per deutes•JURISDICCIONALS:poden nomenar càrrecspúblics, cobrar impostosi administrar justícia enels seus senyorius.•POLÍTICS: controlen elscàrrecs públics i militars.•SIMBÒLICS: portarespasa, carruatge, sedes,seients preferent al’esglésiaTIPOLOGIA MENTALITAT•ALTA NOBLESA: titulats (ducs,comtes, marquesos, barons...).Gaudien de nombrosespropietats vinculades, càrrecspolítics, militars, diplomàtics ireligiosos. És una noblesacortesana, viu junt al rei.• NOBLESA DE TOGA: Arriba ala noblesa pels seus serveis al’estat, fonamentalment enl’administració estatal. Formenpart dels consells de lamonarquia resideixen a la cort.•BAIXA NOBLESA: amb menorpoder i recursos, no viuen en lacort i constitueixen elsanomenats “hidalgos”,propietaris de terres, militars oconqueridors d’Amèrica.• Ser propietaris deterres i viure de rendesés l’ideal de bona partde la societat.•El treball manual i lesactivitats comercials omercantils no elsestaven permeses.•Les possibilitat d’ascenssocial passaven per lacompra d’un títol al rei,o el matrimoni amb unafamília noble, recursosemprats per la burgesia.
  30. 30. CLERGATPRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, cobren eldelme i concentrengairebé 1/3 de les terresen règim de “mansmortes”, fruit de lesdonacions dels laics –legats-.•JURÍDICS: tribunalsespecials eclesiàstics, nopateixen presó perdeutes.•Ideològics: tenen graninfluència en la societatgràcies al control sobrel’educació, a la Inquisiciói a les trones de lesesglésies. Exerceixen uncontrol sobre la moralpública i privada delsfidels, inclosos membresde la noblesa i la reialesa.•ALT CLERGAT: d’origen noble,doncs els segons de les casesnobiliàries professaven eninstitucions religioses,l’església els oferia una posiciósocial i econòmica adient alseu naixement. El formaven elsarquebisbes i bisbes, així comabats i abadesses delsmonestirs rurals.•CLERGAT MITJÀ: membresdels capítols catedralicis(canonges).• BAIX CLERGAT: dorigenhumil, de vegades poc formatintel·lectualment, patia unescondicions semblants al poble.•També cal distingir entreclergat regular: monjos imonges que viuen enmonestirs i convents, sotmesosa una “regla”.•Clergat secular: corresponental clergat diocesà.Molts membres de l’alt clergat(arquebisbes i bisbes), així comels capítols catedralicisdetentaven senyorius,individuals o col·lectius, enfunció del càrrec que ocupaven.Generalment, tots els membresde l’estament estaven exemptsdel pagament d’impostos,rebien els delmes i i altresdonatius per serveis i llegats.Qualsevol membre del tercerEstat tenia possibilitatd’incorporar-se a les capesinferiors del clergat, ambpossibilitat de promoció social,sense cap recolzament d’unafortuna familiar o influènciasocial.
  31. 31. TERCER ESTAT•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, ipagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.BURGESIA CAMPEROLATCLASSES POPULARSURBANES•Constitueix el grup mésdinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa haviaaugmentat notòriament.•Entre els componentsd’aquest grups hi havia: laburgesia rendista, vivia de lesrendes de les seuespropietats, comprades amb elcapital acumulat en el comerçtriangular; la financera,integrada per banquers icobradors d’impostos; lamanufacturera o industrial, ila petita burgesia, formadaper artesans, comerciants iprofessions liberals.• Formades pelstreballadors manuals deles ciutats, tan elsartesans (oficials iaprenents) com elsobrers de lesmanufactures, elpersonal domèstic i totsels petits oficis urbans.•Constituïa la majoria de lapoblació•Propietaris de terres: des del granpropietari (“villano rico”, amb unpoder econòmic superior a molts“hidalgos”), fins a l petit propietario arrendatari, en condicions moltdifícils a causa de la gran quantitatd’impostos que havia de satisfer ala corona, la noblesa i al clergat(més del 50% dels ingressos).•Jornalers: només conten amb laforça dels seus braços per aalimentar-se. Són nombrosos enCastella, Andalusia occidental iExtremadura, on hi predomina lagran propietat nobiliària –ellatifundi. Pateix unes condicions devida molt dures, contractats nomésen temporada de collita (sis mesosa l’any).
  32. 32. LA BURGESIAuna minoria dels habitants de la ciutat que tenien certsprivilegis:• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de laciutat• Tenien un codi de justícia propi i més benigne• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat)• Mantenien persones dependents (tant en el món rural, commitjançant els gremis, etc. )Podríem incloure’ls en el grup dels Privilegiats rural, como a travésde los gremios, etc.
  33. 33. 1. La burgesia: elit urbana amb privilegis2. Els no privilegiats:a. Major part de la població rural:• Diferent grau de dependència• Diferent grau de pobresa-riquesab. Major part de la població urbana:• Diferent grau de dependència• Diferent grau de pobresac. Els pobres (urbans i rurals): viuen dela caritat (o de treballs ocasionals) isense residència fixa. Poden suposar1/3 del tercer estat.Divisió:1.Els que viuen ambseguretat davant d’unacrisi de subsistències(tenen estalvis i o sónpropietaris)2.Els que viuen ambinseguretat davant …3.Els que viuen en laindigènciaEl baix clergat, no paga rendes, però viu en condicions pròximes a les delsno privilegiats i depén personalment de l’alt clergat. No accedeix pornaixement / l’alt clergat són els fills-filles de la noblesa nobleza
  34. 34. El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove
  35. 35. “El orden eclesiástico no compone sino un solocuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tresordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otrasdos condiciones: el noble y el siervo, que no serigen por la misma ley.Los nobles son los guerreros, los protectores de lasiglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandeslo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo seprotegen a ellos mismos. La otra clase es la de lossiervos. Esta raza de desgraciados no posee nadasin sufrimiento. Provisiones y vestidos sonsuministrados a todos por ellos, pues los hombreslibres no pueden valerse sin ellos. Así pues, laciudad de Dios, que es tenida como una, enrealidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otrostrabajan. Los tres ordenes viven juntos y nosufrirían una separación. Los servicios de cada unode estos ordenes permiten los trabajos de los otrosdos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás.Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo haestado en paz”.Del monje Adalberón en su obra Carmen adRobertum regem francorum, año 998.
  36. 36. LA MONARQUIA ABSOLUTA
  37. 37. a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordresc) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versallesd) Sotmetiment dels tres estamentse) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimonif) Concentra tots els poders de l’estat• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia• Controla i dirigeix la política exteriorg) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reialh) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
  38. 38. El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals quel’assessoren:a)Administració centralo Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Governo Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etco Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etcb)Administració provincial= Governadors, Virreis Amèrica= Virrei = alter ego Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatalc)Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu Controla els representants a Corts
  39. 39. Límits:1.Llei Divina2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments,jurament reial, matrimonis reials, etc.4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Provínciesexemptes5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos imodificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement del’hereu
  40. 40. El poder de la monarquia s’assentava en la seua riquesaMercantilisme1. Desenvolupament colonial.2. Augments territorials.3. Lluita contra l’església pel delme.4. Extensió de la administració reial• Impostos a les arribades de guanys• Pagaments a les companyiesexplotadores de mines, etc.• Companyies PrivilegiadesGuerres quasi permanentsL’estat és el braç armat de la religió DRET DE PRESENTACIÓ (controlEsglésia) i percepció de part de lesrendes (SEU VACANT)Assentar el seu poder i recaptar directamentSigue…Impostos i altres percepcions
  41. 41. 1. Cuando se consiguen victorias: seobtienen beneficios2. Cuando se pierden guerras:situaciones de fuerteendeudamientoUn estat en guerra (quasi) permanentLa monarquía s’afebleix i ha de recorrer als BANQUERS i als posseïdorsde riquesa per aconseguir préstecs o que paguen subsidis (DEUTEPÚBLIC, DONACIONS, etc)Costos ElevatsEls poderosos controlen una part del poder
  42. 42. Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquicTeoria absolutista:1.El poder prové de Déu2.Tots els poders estan en la monarquia3.Drets romà: un estat, tots els habitants són súbdits, una sola LLEITeoria contractual:El poder de la monarquia prové d’un CONTRACTE tàcit i consuetudinari entre lamonarquia i la part més sana del poble1. Obté el poder2. Ha de respectar les lleis i els costums3. Ha d’atendre els consells (Corts, Parlaments)
  43. 43. IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEa) THOMAS HOBBES (1588-1679)• Polític i filòsof anglès del s. XVII• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista-racionalista• Autor de “El Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home”• L’home sempre està en lluita• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societatfuncione, per això ell defensa una monarquia absolutab) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)a) Bisbe í escriptor francès del XVIIb) Absolutistac) Es fonamenta en la Bíblica= pensament políticd) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable
  44. 44. JACQUES BENIGNE BOUSSETTHOMAS HOBBES
  45. 45. a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingutcomparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu dela seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE AL’ARBITRARIETAT REIAL 2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange iMaria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els podersde la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noveslleis al Parlament Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietarisrurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legalINICIS DEL PARLAMENTARISME
  46. 46. Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada
  47. 47. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
  48. 48. LA CONJUNTURA DEL SEGLE XVIII
  49. 49. 1. FASE ECONÒMICA EXPANSIVA2. EL REGNE UNIT ESTÀ CONVERTINT-SEEN EL “TALLER DEL MÓN”3. GUERRES PER L’HEGEMONIA MUNDIALEXPECTATIVES DE GUANYEL MODEL = REVOLUCIÓLIBERAL (1689)FORT ENDEUTAMENT DELSESTATS = CONFLICTES AMBELS PRESTAMISTESL’ANTIC RÈGIM PERCEBUT COM U OBSTACLE
  50. 50. a) MILLORA CLIMÀTICAb) AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÀRI1. FASE ECONÒMICA EXPANSIVAAUGMENT DE LA PRODUCCIÓDESCENS DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICA• GENERALITZACIÓ DE LA CREÏLLA, DACSA• ROTACIÓ DELS CONREUS : UK, PAÏSOS BAIXOS• REDUCCIÓ DEL GUARET
  51. 51. DESCENS DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICAAUGMENT DE LA PROBLACIÓa) AUGMENT DE LA MÀ D’OBRA DISPONIBLEb) AUGMENT DE LA DEMANDAAUGMENT DE LA PRODUCCIÓ ILA PRODUCTIVITATAUGMENTA LA RENDIBILITAT= MÉS DEMANDAL’ANTIC RÈGIM ÉS UN OBSTACLEGREMIS,ORDINACIONS,ENDEUTAMENT ESTATAL ( INESTABILITAT FINANCERA I MONETÀRIA) ,MONOPOLIS,PRIMOGENITURA, ETC
  52. 52. 2. EL PARADIGMA = EL REGNE UNIT LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALQUÈ TÉ EL REGNE UNIT QUE NO HAN ACONSEGUIT ELS ALTRES PAÏSOS?1. DES DE 1689 DISPOSA D’UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIAa. Separació de poders (Justícia independent, govern responsabledavant del Parlament, eleccions)b. Menarquia limitada per les decisions del Parlamentc. Llibertats• Llibertat individual (Habeas Corpus, Bill of Rights )• Propietat privada• Llibertat d’impremta• Impostos aprovats pel Parlament2. AGRICULTURA MODERNAa) Propietat privadab) Relacions contractualsc) Mercatd) Innovacions tècniques
  53. 53. 3. SEGLE XVIII = GUERRES PER L’HEGEMONIA MUNDIALENDEUTAMENT DELS ESTATS1. DEBILITAT FINANCERA DELS ESTATS = INCAPACITAT PER IMPOSAR LA SEUAAUTORITAT2. MALESTAR DELS PRIVILEGIATS• CREDITORS DE L’ESTAT = PERILLEN LES INVERSIONS• ELS BENFICIARIS DEL DOMINI COLONIAL• DETERIORMAENT DE LA IMATGE DE LA MONARQUIA3. L’ESTAT NECESSITA LA CONTRIBUCIÓ DELS PRIVILEGIATSL’ESTAT ÉS INCAPAÇ D’IMPOSAR REFORMESDESCONTENTAMENT DELS PRIVILEGIATSELS PRIVILEGIATS DEMANANEN UN CANVI DEL SISTEMA DE GOVERN
  54. 54. 4. CAUSES CONJUNTURALS DE FINALS DEL SEGLE XVIIIa. EMPITJORATMENT CLIMÀTIC I SÈRIE DE MALES COLLITESb. PROCÉS DE CONCENTRACIÓ DE LA PROPIETAT AGRÀRIAa. AGREUJAMENT DE LA PETITA PROPIETAT (PROLETARITZACIÓ)b. AUGMENTEN LES DIFERÈNCIES ENTRE LA PETITA I GRANPROPIETAT RURALc. MALESTAR DELS INVERSORS AGRARIS = MALES COLLITESAUGMENT DEL MALETAR SOCIALCONFLICTIVITAT SOCIAL : PLETS, “REVOLTES DE LA FAM”
  55. 55. LA IL.LUSTRACIÓ
  56. 56. 1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa delXVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa.a. Grup reduït de persones pertanyents a les classes dominantsb. Conjunt d’idees de les quals es pot deduir la necessitat de REFORMES• Critiquen la supervivència de l’Antic Règim• Volen millorar la vida de la població en generalc. No és un teoria política contra l’Antic Règim = NO SÓN REVOLUCIONARISd. ESTRATÈGIES: fomentar la EDUCACIÓ mitjançant les CLASSES DIRIGIENTS(agents)e. Aquestes idees interpretades pels REVOLUCIONARIS els permeten construir laideologia de la revolució liberal= EQUÍVOCS = LLIBERTAT, IGUALTAT, CANVI....2. EL PENSAMENT IL.LUSTRATa. LA RAÓb. LA NATURAc. L’HOMEd. LA SOCIETAT
  57. 57. NEWTONDESCARTES• Allò irracional = superstició enganyós• Necessitat d’educar la raó per a conèixer les lleis de les cosesLA RAÓ1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar-se mitjançant principis universals simples o lleis .2. La raó és capaç de conèixer = tot s’ha de sotmetre a la raóLa ignorància està menys allunyada de la veritat que el prejudici (Diderot)
  58. 58. LA NATURAa. La natura és allò objectiub. La natura no necessita res extern per a ser o funcionarc. La Natura és racionalL’HOMEa) Forma part de la natura = sotmés a les lleis naturals.b) Animal racional1. Individualitat (diferència)2. Igualtat3. Capacitat = autonomia4. Podem diferenciar “allò que és” i “allò que vol ser”5. Cerca la felicitatc) Esperit de conservació = assegurar la supervivència apropiar-se sinó és lliure
  59. 59. LA SOCIETATa. L’home conviu amb altres homesb. La Societat presenta tres nivells:a. Natural: la societat en la naturab. Civil: la societat racionalc. Estat: les institucions de la societat racional
  60. 60. IMPEDEIX A L’HOME SER LLIUREXoc d’interessos i llibertats1. Lluita per l’apropiació2. La llibertat d’uns limita la dels altresL’home en estat natural:totalment lliure i capaç, conviuamb altres homesCONFLICTETEMORINFELICITATLA RAÓ ASSENYALALA NECESSITAT DEREFORMES1. LA SOCIETAT NATURAL
  61. 61. 2. LA SOCIETAT CIVILINTERÉS PARTICULAR = EGOISME = LLUITAINTERÉS GENERAL = BÉ COMÚ = PAUDavant de la infelicitat, laraó assenyala el camíPACTE1. TOTS ELS INDIVIDUS DELEGUEN EN LA SOCIETAT LASEUA LLIBERTAT (PER FER LES LLEIS)1. DRET APROPIAR-SE2. DRET A LA LLIBERTAT SENSE LÍMITS2. LA COL.LECTIVITAT ASSUMEIX AQUEIXA LLIBERTAT:FER LES LLEIS.L’INDIVIDU PERD LASEUA LLIBERTAT ,PERÒ GUANYA LALLIBERTATD’ACTUAR SENSEPORDIFERENCIAFELICITATPACTE
  62. 62. 3. L’ESTATGARANTIA DE LLIBERTAT:Divisió de podersDelegació de la sobirania en la societatLa societat exerceix la SOBIRANIAPACTE = CONSTITUCIÓSOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANSINSTITUCIONS1. FER LES LLEIS = PODER LEGISLATIU2. EXECUTAR-LES = PODER EXECUTIU3. JUTJAR-LES = PODER JUDICIALQUI FORMA PART DE LESINSTITUCIONS: SUFRAGI
  63. 63. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europadel XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la RevolucióFrancesa2. Antecedents: Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posteriorcomprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovarerrors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball) John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder Revolucions Angleses de 1640 i 16883. Trets Generals Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre elmón= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància Natura font de justícia i bondat Ésser humà naix per a ser feliç Importància de la ciència i la tecnologia Creuen el progrés lineal i continuat Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització políticai social nova, llibertat i igualtat Propugnen el LIBERALISME
  64. 64. LIBERALISME• Divisió de Poders (Montesquieu)• Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics delsindividus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)• Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat imèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom delsseus avantpassatsFISIOCRÀCIA (Françoise Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments delliberalisme econòmic• La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metallspreciosos• S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica iiniciativa individualLIBERALISME ECONÒMIC (Adam Smith)• La riquesa d’un país resideix en el treball dels seus habitants.• L’home ha d’actuar per l’impuls del seu interès personal (individualismeeconòmic) i realitzar l’activitat econòmica que millor li semble.• Només sotmés a les “lleis naturals” i a l’oferta i la demanda• Aquesta llibertat d’acció només s’aconseguirà si els governs concedeixen lallibertat a la producció nacional i el comerç internacional
  65. 65. Rebutgen l’Autoritatbasada en la Revelació ila TradicióPRIMACIA DE LA RAÓ(Universal= de tots els homes)Observació de la Natura=LLEISMillorar el MónElaborar lEnciclopèdicaDret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, DeureSocialUtilitarismeIMPORTÀNCIA DE LACIÈNCIA I TECNOLOGIAHOME CENTRE DE L’UNIVERS:SER RACIONAL I LLIURELA IL·LUSTRACIÓCERCA DE LAFELICITAT I LLIBERTATTERRENALLAICITZACIÓ IDESACRALITZACIÓ DELPENSAMENT I LA VIDAPROGRÉS LINIAL I CONTINU(CONDORCET)DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
  66. 66. MONTESQUIEU:DIVISÓ DELSPODERS IDEFENSA DELLIBERALISMEMODERATOPINIÓPÚBLICA:la PREMSAACADÈMIES ILÒGIESMASÒNIQUESSALONSARISTOCRÀTICSVIATGESESCRIPTORSPER PAÏSOS ICIUTATSSUBTITUCIÓMECENATGEPELS DRETSD’AUTORSL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓPENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEESI AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓL’ENCICLOPEDIA:DIDEROT ID’ALEMBERTCOMPENDI DELSABER I LESIDEESIL.LUSTRADESVOLTAIREPARTIDARI DEL SISTEMAPOLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LATORTURAROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT IDEMOCRÀCIA DIRECTA
  67. 67. John Locke (1632-1704) Mostesquieu (1689-1755)Jean Jacques Rousseau(1712-1778)François Quesnay(1694-1774)Denis Diderot (1713-1784)Jean le Rond D’Alembert (1717-1783)
  68. 68. Gregori Maians i Siscar( 1699-1781)François Marie Auret“Voltaire” (1694-1778)David Hume (1711-1776)Jorge Juan i SantaciliaNovelda, 1713-1773Antoni Cavanilles i Palop (1745 -1804) Francesc Perez Baier (1711-1794)
  69. 69. Reunió en el saló de Madame Geoffrin. Gabriel Lemonnier, 1812RousseauVoltaireD’AlembertDiderotMme. Geoffrin
  70. 70. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALSJohn Locke (1632-1704)• Filòsof empíric = el coneixement que no pugaderivar-se de lexperiència s’ha de bandejar•Concepte de Societat civil•Monarquia absoluta incompatible•Separació del poder executiu- legislatiu• Societat civil = contracte social entre governats igovernants , els Primers abandonen l’estat naturalamb la finalitat de garantir millor els seus drets(vida, llibertat, propietat)•L’estat garantia de les llibertats individualsDos tractats sobre el govern civil(1690) Carta sobre la tolerància (1765)Charles Louis deSecondat, Baró deMostesquieu(1689-1755)• Rebutja la monarquia absoluta• Partidari d’un sistema semblant al britànic:divisió de poders i contrapèsLesperit de les lleis (1748)Jean-JacquesRousseau (1712-1778)• Problema social• Critica la propietat i defensa la igualtat• Sobirania popular•Contracte social entre els ciutadans Discurs sobre l’origen i fonamentsde la desigualtat entre els homes(1754) Contracte Social (1762)François Quesnay(1694-1774)• Principal font de riquesa l’agricultura• principal grup social propietaris de la terra
  71. 71. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALSAdam Smith(1722-1790)• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació demetalls preciosos (mercantilisme) niexclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinóen la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir enl’activitat econòmica•Home actua per l’impuls personal=individualisme econòmic• Llei natural oferta i demanda• Lliurecanvi Investigació en la Naturalesa i Causesde la Riquesa de les Nacions (1748)François Diderot(1713-1784LEnciclopèdia (1751-1784)Jean le RondD’Alambert (1717-1783)LEnciclopèdia (1751-1784)François MarieArouet “Voltaire”(1694-1778)• Difusor del pensament de Locke• Reivindica la llibertat de consciència• Defensa la tolerància religiosa Cartes angleses (1734) Diccionari filosòfic (1764)Càndid o Loptimisme (1759)
  72. 72. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALSAntoni JosepCavanilles iPalop• Botànic• Director del Jardí Botànic de Madrid (1801-04)• Observaciones sobre laHistoria natural, geografía,agricultura y frutos delReino de ValenciaJorge Juan iSantacilia• Militar de marina i modernitzador de l’armada.• Participà en l’expedició científica internacionalper a mesurar l’arc del meridià terrestre en lalínia equatorial en l’Amèrica del sud.• Fundador de l’ObservatoriAstronòmic de Madrid(1757)GregoriMaians i Siscar• Família austracista d’Oliva• Catedràtic de Dret• Estudis de filologia i història• Bibliotecari reial (1730-1740)• Maians significa lesforç màxim per modernitzarl’educació i la història (des de lerasmisme a laIl·lustració)• Obres de Lluís Vives• Obre sobre CervantesGabriel Siscar iSiscar• Mariner, polític i matemàtic valencià, nebot deGregori Maians.• Liberal, ministre de Marina (1810) i diputat delTrienni LiberalVa presidir la comissióespanyola que va per al’establiment del sistema mètricdecimal (1798)Francesc Perezi Baier• Canonge i Bibliotecari Reial (1783-1794)• Filòleg, arabista i catedràtic d’hebreu.• Membre de la Reial Acadèmia de la Història
  73. 73. DESPOTISME IL·LUSTRATa) Experiència reformista= modernització de l’estatb) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)c) Trets generals Absolutisme centralitzador Racionalització de l’administració Foment de l’educació i la cultura tècnica Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupamentde l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc Paper del rei: garant de la felicitat dels súbditsd) Experiències limitades: Reformes econòmiques Repartiment de la propietat Lliure circulació comercial Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta

×