1.antic règim 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
731
On Slideshare
731
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
7
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. © Vicent Puig i Gascó HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2012 1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM 1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
  • 2. 1. CONCEPTE. 2. ECONOMIA AGRÀRIA. 3. INDÚSTRIA TRADICIONAL. 4. COMERÇ ESCÀS. 5. DEMOGRAFIA ESTANCADA. 6. SOCIETAT ESTAMENTAL . 7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME
  • 3. CONCEPTE Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX). Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789). TRETS: a)Predomini d’una economia rural. b)Majoria de la població viu en les zones rurals. c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc) d)Relacions de dependència personal e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil. f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.
  • 4.  • Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII Desenvolupament de noves activitats econòmiques Ascens de nous grups socials: Burgesia Moviment ideològic: La Il·lustració Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell sistema feudal i el nou sistema liberal Revolució Anglesa Revolució Americana Revolució Francesa Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
  • 5. Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor Estiu
  • 6. ECONOMIA AGRÀRIA ECONOMIA AGRÀRIA  Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés  Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés industrial des de mitjans del segle XVIII. industrial des de mitjans del segle XVIII.  La majoria de la població activa es dedica aal’agricultura > 80%  La majoria de la població activa es dedica l’agricultura > 80%  L’agricultura aporta més del 75% la riquesa  L’agricultura aporta més del 75% la riquesa  Agricultura interior orientada al consum intern  Agricultura interior orientada al consum intern  Autoconsum = només consumeix allò que produeix i i produeix tot el Autoconsum = només consumeix allò que produeix produeix tot el necessari pel consum necessari pel consum  Baixa productivitat = policonreu i i manca d’especialització, estancament Baixa productivitat = policonreu manca d’especialització, estancament tecnològic. tecnològic. 1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat 1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat interior //demanda interna. interior demanda interna.
  • 7.  Agricultura interior orientada al consum intern  Agricultura interior orientada al consum intern 2. Ignorància i iprevenció contra la tecnologia: resistència aala innovació i i 2. Ignorància prevenció contra la tecnologia: resistència la innovació el canvi. el canvi. 3. Relacions senyorials 3. Relacions senyorials •• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir). Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir). •• Camperol sense INCENTIUS per aa millorar (( les millores se’n van Camperol sense INCENTIUS per millorar les millores se’n van en més rendes) en més rendes) •• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields, El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields, relacions de dependència, sistema d’autoconsum…) relacions de dependència, sistema d’autoconsum…) •• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi ha inversions ha inversions  Agricultura colonial de plantació: orientada aa l’exportació: intensiva de baixa  Agricultura colonial de plantació orientada l’exportació: intensiva de baixa plantació: plantació productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava). productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
  • 8. PREDOMINI MÓN RURAL PREDOMINI MÓN RURAL 1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència 1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència a. Organització de las tasques agràries. a. Organització de las tasques agràries. b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental. b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental. c. Sistema de solidaritat i icontrol social. c. Sistema de solidaritat control social. d. La parròquia: control ideològic i ifont d’informació ((rector, Quinque libri) d. La parròquia: control ideològic font d’informació rector, Quinque libri) 2. La família unitat de producció bàsica: 2. La família unitat de producció bàsica: 1. Mà d’obra necessària 1. Mà d’obra necessària 2. Nombre de boques que pot alimentar 2. Nombre de boques que pot alimentar 3. Sistema de solidaritat joves ––adults ––vells 3. Sistema de solidaritat joves adults vells 3. Un mundo dividit: 3. Un mundodividit dividit: dividit 1. La aldea como hàbitat 1. La aldea como hàbitat 2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que 2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que hom no pot produir) hom no pot produir)
  • 9. ESCASSETAT DE FEM POCA RAMADERIA GUARET BAIXA PRODUCTIVITA T MANCA DE PRADERIES CEREALS
  • 10. Contracte Durada Forma de pagament Altres condicions EMFITEUSI (Domini directe) - - Fadiga. Lluïsme. Capbrevació. EMFITEUSI (Domini útil) Indefinida Cens anual Herència. Venda. Subestabliment. PARCERIA O MASOVERIA Temporal Parts de fruits Clàusules diverses RABASSA MORTA Temporal Parts de fruits -
  • 11. "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna
  • 12. INDÚSTRIA TRADICIONAL INDÚSTRIA TRADICIONAL •• GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la competència, sense innovació tècnica) competència, sense innovació tècnica) •• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i irecullen el producte acabat) voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs recullen el producte acabat) •• •• Augmenten la producció i iels guanys Augmenten la producció els guanys •• •• Superen les limitacions gremials Superen les limitacions gremials Distribució del productes per mercats comarcals oocolonials Distribució del productes per mercats comarcals colonials MANUFACTURES MANUFACTURES a) Empreses impulsades per la monarquia oo la noblesa a) Empreses impulsades per la monarquia la noblesa b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció c) Productes de luxe= consum minoritari c) Productes de luxe= consum minoritari d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
  • 13. COMERÇ ESCÀS COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals iicomarcals COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals comarcals   Escassos excedents Escassos excedents   Baix nivell d’especialització agrària Baix nivell d’especialització agrària   Sistema de transports insuficient Sistema de transports insuficient  Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i ireials Lentitud del transport terrestre: camins veïnals reials  Vehicles usats: carro i idiligència: cavalls Vehicles usats: carro diligència: cavalls  Navegació marítima i ifluvial Navegació marítima fluvial o o Empra la força del vent Empra la força del vent o o Transport fàcil i ibarat Transport fàcil barat o o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
  • 14. Las activitats no agràries: artesania i icomerç Las activitats no agràries: artesania comerç Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions. 1.Vinculades al comerç exterior: 1.Vinculades al comerç exterior: Mercantilisme: Mercantilisme: 1.Gremis 1.Gremis 2.Monopolis comercials 2.Monopolis comercials Quan la demanda fou major que Quan la demanda fou major que l’oferta: l’oferta: 1.Protoindustria. 1.Protoindustria. 2.Intents d’industrialització 2.Intents d’industrialització 3.Lluita contra els gremis i iels 3.Lluita contra els gremis els monopolis. monopolis. 2.Comerç interior molt escàs: 2.Comerç interior molt escàs: JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN, MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO, 1. 1. 2. 2. 3. 3. 4. 4. 5. 5. 6. 6. 7. 7. 8. 8. 9. 9. Transport més eficient: el marítim. Transport més eficient: el marítim. Demanda colonial. Demanda colonial. Colons progressivament més rics. Colons progressivament més rics. Exèrcit colonial. Exèrcit colonial. Administració colonial. Administració colonial. Indígenes (molt pobres, però nombrosos) Indígenes (molt pobres, però nombrosos) Intercanvi amb altres civilitzacions. Intercanvi amb altres civilitzacions. Intercanvi amb alres potències. Intercanvi amb alres potències. Productes ultramarins (espècies, té, cafè, Productes ultramarins (espècies, té, cafè, cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac) cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)
  • 15. 2. Comerç interior molt escàs: 2. Comerç interior molt escàs: 1. Productes que requereixen una certa tecnologia i ino es poden auto produir: 1. Productes que requereixen una certa tecnologia no es poden auto produir: metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc. metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc. 2. Productes de luxe per les classes amb diners. 2. Productes de luxe per les classes amb diners. 3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…) 3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…) •• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda •• Autoproducció en la llar i iautoconsum Autoproducció en la llar autoconsum •• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa 2. Pervivència de les relacions de dependència 2. Pervivència de les relacions de dependència 1. Feudalisme 1. Feudalisme a. Relacions feudo-vassallàtiques ==Han perdut completament la importància: a. Relacions feudo-vassallàtiques Han perdut completament la importància: perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política. perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política. b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productors agraris i iels propietaris de la terra. productors agraris els propietaris de la terra. c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es manté vigent : :El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional manté vigent El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional d. En Europa oriental yymediterrània: es mantenen els elevats nivells de d. En Europa oriental mediterrània: es mantenen els elevats nivells de dependència personal. dependència personal.
  • 16. COMERÇ COLONIAL COMERÇ COLONIAL  Noves rutes==segle XVI  Noves rutes segle XVI Estimula l’economia europea: :intercanvi de matèries primeres i iproductes manufacturats Estimula l’economia europea intercanvi de matèries primeres productes manufacturats Comerç Triangular: : Amèrica proporciona matèries primeres barates aa la indústria de Comerç Triangular Amèrica proporciona matèries primeres barates la indústria de manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta mà d’obra esclava per aaconrear els productes agraris (plantacions) i il’extracció de minerals mà d’obra esclava per conrear els productes agraris (plantacions) l’extracció de minerals (or i iplata) (or plata) Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit  Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de  Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de monopoli monopoli Institucions financer (bancs) Institucions financer (bancs) Desenvolupament del Capitalisme Comercial==moviment i iacumulació de capital que Desenvolupament del Capitalisme Comercial moviment acumulació de capital que hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  • 17. BANCA BANCA PRESTA AA LA MONARQUIA, PRESTA LA MONARQUIA, COMERCIANTS I INDÚSTRIA COMERCIANTS I INDÚSTRIA CORONA INDÚSTRIA INDÚSTRIA MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL COMPANYIA COMERCIAL COMERÇ COMERÇ MATÈRIES MATÈRIES PRIMERES, PRIMERES, ESPÈCIES, ESPÈCIES, PRODUCTES SEMIELABORATS PRODUCTES SEMIELABORATS INDÚSTRIA INDÚSTRIA ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES
  • 18. DESCOBRIMENTS DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI COLONIALS DEL XVI ••Desenvolupament del comerç Desenvolupament del comerç colonial colonial ••Construccióde noves flotes Construcció de noves flotes ••Creacióde rutes marítimes Creació de rutes marítimes ••Metalls preciosos (or-plata) Metalls preciosos (or-plata) ••MatèriesPrimeres abundants i ibarates Matèries Primeres abundants barates ••Mercatper aala venda de Mercat per la venda de Manufactures Manufactures ••Desenvolupamentsistemes financer i i Desenvolupament sistemes financer assegurances (expedicions) assegurances (expedicions) ••Augment dels guanys econòmics Augment dels guanys econòmics ••Multiplicacióde les companyies Multiplicació de les companyies comercials comercials ••Desenvolupamentde la burgesia Desenvolupament de la burgesia comercial i ifinancera comercial financera CAPITALISME CAPITALISME COMERCIAL COMERCIAL MERCANTILISME MERCANTILISME
  • 19. DEMOGRAFIA DEMOGRAFIA CICLE ANTIC CICLE ANTIC
  • 20. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  • 21. MALES COLLITES MALES COLLITES GUERRA SAQUEIG DE COLLITES FAM GRAN MORTANDAT EPIDÈMIES EPIDÈMIES MANCA FORMENT AFEBLIMENT DE LA POBLACIÓ
  • 22. LA PESTA NEGRA
  • 23. SOCIETAT ESTAMENTAL
  • 24. SOCIETAT ESTAMENTAL Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits aauns estaments que Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits uns estaments que defineixen les activitats aaquè es poden dedicar i iels drets de què gaudeix cadascú dels seus membres defineixen les activitats què es poden dedicar els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres Societat estàtica Societat estàtica Desigualtat civil Desigualtat civil Legislació i itribunals diferents Legislació tribunals diferents Funcions diferents Funcions diferents
  • 25. NOBLESA PRIVILEGIS PRIVILEGIS •ECONÒMICS: exempts •ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, gairebé 1/3 de les terres, i i viuen de les seues viuen de les seues rendes. rendes. •JURÍDICS: tribunals •JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen especials, no pateixen presó per deutes presó per deutes •JURISDICCIONALS: •JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos públics, cobrar impostos i i administrar justícia en administrar justícia en els seus senyorius. els seus senyorius. •POLÍTICS: controlen els •POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i imilitars. càrrecs públics militars. •SIMBÒLICS: portar •SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, espasa, carruatge, sedes, seients seients preferent preferent aa l’església l’església TIPOLOGIA TIPOLOGIA •ALTA NOBLESA: titulats •ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, (ducs, comtes, marquesos, barons...). barons...). Gaudien Gaudien de de nombroses propietats nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics ii militars, diplomàtics religiosos. És una noblesa religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei. cortesana, viu junt al rei. ••NOBLESA DE TOGA: Arriba aa NOBLESA DE TOGA: Arriba la noblesa pels seus serveis aa la noblesa pels seus serveis l’estat, fonamentalment en l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. l’administració estatal. Formen part dels consells de Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen aa la monarquia,m resideixen la cort. la cort. •BAIXA NOBLESA: amb menor •BAIXA NOBLESA: amb menor poder i irecursos, no viuen en poder recursos, no viuen en la cort i i constitueixen els la cort constitueixen els anomenats “hidalgos”, anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars propietaris de terres, militars ooconqueridors d’Amèrica. conqueridors d’Amèrica. MENTALITAT MENTALITAT •• Ser propietaris de Ser propietaris de terres i i viure de rendes terres viure de rendes és l’ideal de bona part és l’ideal de bona part de la societat. de la societat. ••El treball manual i i les El treball manual les activitats comercials o activitats comercials o mercantils no els mercantils no els estaven permeses. estaven permeses. ••Lespossibilitat d’ascens Les possibilitat d’ascens social passaven per la social passaven per la compra d’un títol al rei, compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una o el matrimoni amb una família noble, recursos família noble, recursos emprats per la burgesia. emprats per la burgesia.
  • 26. CLERGAT PRIVILEGIS TIPOLOGIA TIPOLOGIA •ECONÒMICS: exempts •ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el d’impostos, cobren el delme i i concentren delme concentren gairebé 1/3 de les terres gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans en règim de “mans mortes”, fruit de les mortes”, fruit de les donacions dels laics –– donacions dels laics legats-. legats-. •JURÍDICS: tribunals •JURÍDICS: tribunals especials eclesiàstics, no especials eclesiàstics, no pateixen pateixen presó presó per per deutes. deutes. •Ideològics: tenen gran •Ideològics: tenen gran influència en la societat influència en la societat gràcies al control sobre gràcies al control sobre l’educació, aala Inquisició l’educació, la Inquisició i i aa les trones de les les trones de les esglésies. Exerceixen un esglésies. Exerceixen un control sobre la moral control sobre la moral pública i i privada dels pública privada dels fidels, inclosos membres fidels, inclosos membres de la noblesa i i la de la noblesa la reialesa. reialesa. •ALT CLERGAT: d’origen noble, •ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en nobiliàries professaven en institucions religioses, institucions religioses, l’església els oferia una posició l’església els oferia una posició social i i econòmica adient al social econòmica adient al seu naixement. El formaven els seu naixement. El formaven els arquebisbes i ibisbes, així com arquebisbes bisbes, així com abats abats i i abadesses abadesses dels dels monestirs rurals. monestirs rurals. •CLERGAT MITJÀ: membres •CLERGAT MITJÀ: membres dels dels capítols capítols catedralicis catedralicis (canonges). (canonges). • • BAIX CLERGAT: d'origen BAIX CLERGAT: d'origen humil, de vegades poc format humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble. condicions semblants al poble. •També cal distingir entre •També cal distingir entre clergat regular: monjos i i clergat regular: monjos monges monges que que viuen viuen en en monestirs i iconvents, sotmesos monestirs convents, sotmesos aauna “regla”. una “regla”. •Clergat secular: corresponent •Clergat secular: corresponent al clergat diocesà. al clergat diocesà. MENTALITAT MENTALITAT Molts membres de l’alt clergat Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i ibisbes), així com (arquebisbes bisbes), així com els capítols catedralicis els capítols catedralicis detentaven senyorius, detentaven senyorius, individuals oo col·lectius, en individuals col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, del pagament d’impostos, rebien els delmes i i i i altres rebien els delmes altres donatius per serveis i illegats. donatius per serveis llegats. Qualsevol membre del tercer Qualsevol membre del tercer Estat tenia possibilitat Estat tenia possibilitat d’incorporar-se aa les capes d’incorporar-se les capes inferiors del clergat, amb inferiors del clergat, amb possibilitat de promoció social, possibilitat de promoció social, sense cap recolzament d’una sense cap recolzament d’una fortuna familiar oo influència fortuna familiar influència social. social.
  • 27. TERCER ESTAT •Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”). •Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa. BURGESIA BURGESIA •Constitueix el grup més •Constitueix el grup més dinàmic de la societat de dinàmic de la societat de l’A.R. l’A.R. • • La seua riquesa havia La seua riquesa havia augmentat notòriament. augmentat notòriament. •Entre •Entre els els components components d’aquest grups hi havia: la d’aquest grups hi havia: la burgesia rendista, vivia de les burgesia rendista, vivia de les rendes rendes de de les les seues seues propietats, comprades amb el propietats, comprades amb el capital acumulat en el comerç capital acumulat en el comerç triangular; triangular; la la financera, financera, integrada per banquers i i integrada per banquers cobradors d’impostos; la cobradors d’impostos; la manufacturera ooindustrial, i i manufacturera industrial, la petita burgesia, formada la petita burgesia, formada per artesans, comerciants i i per artesans, comerciants professions liberals. professions liberals. CLASSES POPULARS CLASSES POPULARS URBANES URBANES •• Formades pels Formades pels treballadors manuals de treballadors manuals de les ciutats, tan els les ciutats, tan els artesans artesans (oficials (oficials ii aprenents) com els aprenents) com els obrers de les obrers de les manufactures, el manufactures, el personal domèstic iitots personal domèstic tots els petits oficis urbans. els petits oficis urbans. CAMPEROLAT CAMPEROLAT •Constituïa la majoria de la •Constituïa la majoria de la població població •Propietaris de terres: des del gran •Propietaris de terres: des del gran propietari (“villano rico”, amb un propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior aamolts poder econòmic superior molts “hidalgos”), fins aal lpetit propietari “hidalgos”), fins petit propietari ooarrendatari, en condicions molt arrendatari, en condicions molt difícils aacausa de la gran quantitat difícils causa de la gran quantitat d’impostos que havia de satisfer aa d’impostos que havia de satisfer la corona, la noblesa i ial clergat la corona, la noblesa al clergat (més del 50% dels ingressos). (més del 50% dels ingressos). •Jornalers: només conten amb la •Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per aa força dels seus braços per alimentar-se. Són nombrosos en alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental i i Castella, Andalusia occidental Extremadura, on hi predomina la Extremadura, on hi predomina la gran propietat nobiliària –el gran propietat nobiliària –el latifundi. Pateix unes condicions de latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractats vida molt dures, contractats només en temporada de collita (sis només en temporada de collita (sis mesos aa l’any). mesos l’any).
  • 28. El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove
  • 29. LA BURGESIA una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs privilegis: • Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat • Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la ciutat • Tenien un codi de justícia propi i més benigne • Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat) • Mantenien persones dependents de ellos (tanto en el mundo rural, como a través de los gremios, etc.
  • 30. “El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”. Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum, año 998.
  • 31. MONARQUIA ABSOLUTA MONARQUIA ABSOLUTA a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei. a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei. b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu ==Teoria dels Tres Ordres b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu Teoria dels Tres Ordres c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles d) Sotmetiment dels tres estaments d) Sotmetiment dels tres estaments e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i iprivat reials= Patrimoni e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic privat reials= Patrimoni f) Concentra tots els poders de l’estat f) Concentra tots els poders de l’estat •• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos •• Legislatiu: elabora les lleis i iestableix els nous impostos Legislatiu: elabora les lleis estableix els nous impostos •• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia •• Controla i idirigeix la política exterior Controla dirigeix la política exterior a) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial a) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial b) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat b) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
  • 32. El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que l'assessoren: l'assessoren: a)Administració central a)Administració central o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i iMarina, Hisenda, Justícia, etc o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra Marina, Hisenda, Justícia, etc o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc a)Administració provincial= Governadors, Virreis a)Administració provincial= Governadors, Virreis  Amèrica= Virrei ==alter ego  Amèrica= Virrei alter ego  Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i iAudiència  Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General Audiència  Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal  Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal a)Administració local: Model Castellà i iProvíncies Exemptes a)Administració local: Model Castellà Províncies Exemptes  Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació  Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació  Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu  Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu  Controla els representants aaCorts  Controla els representants Corts
  • 33. Límits: Límits: 1.Llei Divina 1.Llei Divina 2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i ila Tradició 2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum la Tradició 3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, 3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, matrimonis reials, etc. matrimonis reials, etc. 4.Furs i iPrivilegis= Navarra i iPaís Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes 4.Furs Privilegis= Navarra País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes 5.Parlaments estamentals i icorporacions gremials: votar impostos i imodificar les 5.Parlaments estamentals corporacions gremials: votar impostos modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu
  • 34. IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME a) THOMAS HOBBES (1588-1679) a) THOMAS HOBBES (1588-1679) •• Polític i ifilòsof anglès del s. XVII Polític filòsof anglès del s. XVII •• Rebutja el dret diví de la monarquia i ies fonamenta en la RAÓ = Rebutja el dret diví de la monarquia es fonamenta en la RAÓ = Absolutista- racionalista Absolutista- racionalista •• Autor de ““ElLeviatà”=“ l’home és un llop per aal’home” Autor de El Leviatà”=“ l’home és un llop per l’home” •• L’home sempre està en lluita L’home sempre està en lluita •• Necessita que algú capacitat i ifort controle tot per tal que la societat Necessita que algú capacitat fort controle tot per tal que la societat funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta a) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704) a) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704) a) Bisbe í íescriptor francès del XVII a) Bisbe escriptor francès del XVII b) Absolutista b) Absolutista c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i iinviolable d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat inviolable
  • 35. JACQUES BENIGNE BOUSSET THOMAS HOBBES
  • 36. INICIS DEL PARLAMENTARISME INICIS DEL PARLAMENTARISME a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i iHolanda tenen una monarquia limitada a) Durant el segle XVIII només Anglaterra Holanda tenen una monarquia limitada  Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i idecapitació de Carles I I  Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament decapitació de Carles  Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)  Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)  Carles IiIi Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS == garanteix aa qualsevol detingut  Carles Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS garanteix qualsevol detingut comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A de la seua detenció el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL L’ARBITRARIETAT REIAL  2a. Revolució (1688) ==destronament de Jaume IIIIEstuardo= Guillem III d’Orange i i  2a. Revolució (1688) destronament de Jaume Estuardo= Guillem III d’Orange Maria IIIIEstuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders Maria Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i isotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i i creació de noves de la monarquia sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit creació de noves lleis al Parlament lleis al Parlament  Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlica  Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlica a) Anglaterra ==Monarquia Parlamentària a) Anglaterra Monarquia Parlamentària 1. Separació de l’executiu i iel legislatiu 1. Separació de l’executiu el legislatiu 2. Parlament vota les lleis i icontrola el govern nomenat per la corona 2. Parlament vota les lleis controla el govern nomenat per la corona 3. Garantia de les llibertat individuals i iuna justícia independent 3. Garantia de les llibertat individuals una justícia independent 4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i i COMUNS (nomes grans propietaris 4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) COMUNS (nomes grans propietaris rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris) rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris) 5. Sense representació de les colònies 5. Sense representació de les colònies 6. Esclavitud legal 6. Esclavitud legal
  • 37. Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada
  • 38. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM 1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa 2. Antecedents:  Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)  John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder  Revolució Anglesa de 1640 i 1688 3. Trets Generals  Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició  Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància  Natura font de justícia i bondat  Ésser humà naix per a ser feliç  Importància de la ciència i la tecnologia  Creuen el progrés lineal i continuat  Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política i social nova, llibertat i igualtat  Propugnen el LIBERALISME
  • 39. LIBERALISME  Divisió de Poders (Montesquieu) Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau) Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats FISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciosos S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual
  • 40. Rebutgen l’Autoritat basada en la Revelació i la Tradició PRIMACIA DE LA RAÓ PRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homes (Universal= de tots els homes Observació de la Natura= Observació de la Natura= LLEIS LLEIS Millorar el Món Millorar el Món Elaborar l'Enciclopèdica Elaborar l'Enciclopèdica IMPORTÀNCIA DE LA IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I ITECNOLOGIA CIÈNCIA TECNOLOGIA Dret aala llibertat del geni Dret la llibertat del geni Conciliar interessos individuals i isocials Conciliar interessos individuals socials Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure Social Social Utilitarisme Utilitarisme HOME CENTRE DE L’UNIVERS: HOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I ILLIURE SER RACIONAL LLIURE LA IL·LUSTRACIÓ LA IL·LUSTRACIÓ CERCA DE LA CERCA DE LA FELICITAT I ILLIBERTAT FELICITAT LLIBERTAT TERRENAL TERRENAL LAICITZACIÓ I I LAICITZACIÓ DESACRALITZACIÓ DEL DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I ILA VIDA PENSAMENT LA VIDA PROGRÉS LINIAL I ICONTINU PROGRÉS LINIAL CONTINU (CONDORCET) (CONDORCET) DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I ISOCIALS LES LLEIS NATURALS SOCIALS MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I IL’ÀNIMA L’ÀNIMA RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU) RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
  • 41. L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ OPINIÓ PÚBLICA: la PREMSA ACADÈMIES I I ACADÈMIES LÒGIES LÒGIES MASÒNIQUES MASÒNIQUES SALONS SALONS ARISTOCRÀTICS ARISTOCRÀTICS VIATGES VIATGES ESCRIPTORS ESCRIPTORS PER PAÏSOS I I PER PAÏSOS CIUTATS CIUTATS SUBTITUCIÓ SUBTITUCIÓ MECENATGE MECENATGE PELS DRETS PELS DRETS D’AUTORS D’AUTORS PENSADORS IIESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES PENSADORS ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES IIAFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ L’ENCICLOPEDIA: L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I I DIDEROT D’ALEMBERT D’ALEMBERT COMPENDI DEL COMPENDI DEL SABER I ILES IDEES SABER LES IDEES IL.LUSTRADES IL.LUSTRADES MONTESQUIEU: MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS DIVISÓ DELS PODERS I I PODERS DEFENSA DEL DEFENSA DEL LIBERALISME LIBERALISME MODERAT MODERAT VOLTAIRE VOLTAIRE SISTEMA POLÍTIC ANGLÉS SISTEMA POLÍTIC ANGLÉS CONTRA L’ESGLÉSIA CONTRA L’ESGLÉSIA CONTRA LA GUERRA I ILA CONTRA LA GUERRA LA TORTURA TORTURA ROUSSEAU ROUSSEAU SISTEMA REPUBLICÀ SISTEMA REPUBLICÀ SOBIRANIA NACIONAL SOBIRANIA NACIONAL LLIBERTAT, IGUALTAT I I LLIBERTAT, IGUALTAT DEMOCRÀCIA DIRECTA DEMOCRÀCIA DIRECTA
  • 42. DESPOTISME IL·LUSTRAT a) Experiència reformista= modernització de l’estat b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés) c) Trets generals  Absolutisme centralitzador  Racionalització de l’administració  Foment de l’educació i la cultura tècnica  Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc  Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits a) Experiències limitades:  Reformes econòmiques  Repartiment de la propietat  Lliure circulació comercial  Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta
  • 43. John Locke (1632-1704) François Quesnay (1694-1774) Mostesquieu (1689-1755) Denis Diderot (1713-1784) Jean Jacques Rousseau (1712-1778)
  • 44. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS John Locke (16321704) • Filòsof empíric = el coneixement que no puga derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar •Concepte de Societat civil •Monarquia absoluta incompatible •Separació del poder executiu- legislatiu • Societat civil = contracte social entre governats i governants , els Primers abandonen l’estat natural amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida, llibertat, propietat) •L’estat garantia de les llibertats individuals Dos tractats sobre el govern civil (1690)  Carta sobre la tolerància (1765) Charles Louis de Secondat, Baró de Mostesquieu (1689-1755) • Rebutja la monarquia absoluta • Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió de poders i contrapès L'esperit de les lleis (1748) Jean-Jacques Rousseau (17121778) • Problema social • Critica la propietat i defensa la igualtat • Sobirania popular •Contracte social entre els ciutadans  François Quesnay (1694-1774) • Principal font de riquesa l’agricultura • principal grup social propietaris de la terra  Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1754) Contracte Social (1762)
  • 45. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS Adam Smith (1722-1790) • La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica •Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic • Llei natural oferta i demanda • Lliurecanvi  Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions (1748) François Diderot (1713-1784 L'Enciclopèdia (1751-1784) Jean le Rond D’Alambert (17171783) L'Enciclopèdia (1751-1784) François Marie Arouet “Voltaire” (1694-1778) • Difusor del pensament de Locke • Reivindica la llibertat de consciència • Defensa la tolerància religiosa  Cartes angleses (1734)  Diccionari filosòfic (1764) Càndid o L'optimisme (1759)
  • 46. Jean le Rond D’Alambert (1717-1783) François Marie Auret “Voltaire” (1694-1778) David Hume (1711-1776)