• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
01 restauració-part i
 

01 restauració-part i

on

  • 296 views

 

Statistics

Views

Total Views
296
Views on SlideShare
295
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideee.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    01 restauració-part i 01 restauració-part i Presentation Transcript

    • La Restauració borbònica (1875-1898) Alfons XII 1
    • Elaboració pròpia a partir de:  http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.  Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion). “Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009  “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009  “Horitzó. Història”, Editorial Vicens Vives, Barcelona Videos del tema: http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-regreso-borbones/1076060/ El reinado de Amadeo I. La Constitución de 1869. La tercera guerra Carlista. El anticlericalismo. El fracaso de la monarquía democrática. La primera República Española. El federalismo. El cantonalismo. La primera guerra de Cuba. La República se derrumba. Alfonso XIII 1894-1921. Serie Memoria de España 2
    • Resum En aquesta tema desenvoluparem el període que va des de la caiguda de la I República fins el 1898. La restauració de la monarquia en la figura d'Alfons XII suposa una etapa d’estabilitat que durarà fins a finals del segle XIX. Aquesta estabilitat estarà propiciada per la Constitució de 1876, el sistema bipartidista creat per Cánovas del Castillo, i una certa prosperitat econòmica. Però aquestes fites no oculten grans defectes del sistema: frau electoral i caciquisme que deixa a les masses fora del sistema, marginació dels partits polítics que estan forma del sistema (republicans, moviments obrers, nacionalismes,...). A més a més comencen a aflorar en les regions perifèriques els primers moviments regionalistes i nacionalistes que aspiren a aconseguir un cert grau d’autonomia en un Estat fortament centralitzat. No obstant això el cop fort pel sistema fou la crisi del 98, any en que es perden les darreres colònies, i a partir d’aquest moment Espanya es planteja la seva raó de ser i les mesures necessàries per a la seva modernització. El sistema polític de la Restauració, que més o menys ha funcionat durant el segle XIX, continua durant el XX, però ja està obsolet i acabarà amb la caiguda d’Alfons XIII i la proclamació de la II República. 3
    • Abans de començar recorda que.....  En la segona meitat del segle XIX, Europa occidental va consolidar el model d’Estat liberal burgès, després de les convulsions revolucionàries de la primera meitat del segle.  En aquest context, Espanya conservava uns sistemes polítics ancorats encara en l’Antic Règim, i avançava molt lentament en el procés d’industrialització, amb l’excepció d’algunes àrees de Catalunya i, en part, del País Basc.  Simultàniament es desenvolupava l' imperialisme, en què les principals potències europees, amb el Regne Unit i França al capdavant, dominaren econòmicament i políticament amplis territoris d’Àsia i Àfrica. També el Japó i els Estats Units van començar a despuntar com a potències imperialistes, en clara rivalitat amb les europees.  En la cursa colonial del segle XIX, les antigues potències com Espanya van ocupar un lloc secundari i fins i tot van perdre territoris. 4
    • Cronologia i etapes Alfons XII Etapa de la Restauració Borbònica 1875 Regnat d’Alfons XII 1885 1898 Regència de Maria Cristina És una època dominada pel El sistema entra en crisi a causa Sistema polític de Cánovas del Castillo Es basava en una Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) I en el domini dels oligarques i cacics Guerra i independència de Cuba (1895-1898) 5
    • 0.- La Restauració Cop d’estat del general Pavía (gener 1874) Durant el 1874: república presidencialista Fi a la Primera República Cánovas del Castillo: partit alfonsí (agrupa als antics moderats). Treballa per tornar a la monarquia anterior a la Revolució de 1868. Classes benestants (burgesia, terratinents, Església,…) desitjaven sistema més segur que donés estabilitat social: suport al restabliment d’una monarquia borbònica conservadora. Entre altres tasques.. “Manifest de Sandhurst” (1 desembre 1874) On es proposava La monarquia és la única via per concloure la crisi del període revolucionari i la defensa del liberalisme. Semblava que la vella monarquia es restauraria per consens polític, mitjançant unes Corts extraordinàries PERÒ...... 6
    • 0.- La Restauració Isabel II FONT: Wikipedia Francesc d’Assís de Borbó 7
    • 0.- La Restauració FONT: Wikipedia 8
    • 1.- El Sistema polític de la Restauració 1.1.- La Restauració Borbònica amb Neix el 29 desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos A Sagunt Alfons XII rei d’Espanya Alfons XII proclama El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo Cánovas del Castillo Cap del Partit Alfonsí S’havia gestat durant el Sexenni Democràtic Règim reconegut per les potències estrangeres, inclosa la Santa Seu (vinculada tradicionalment al carlisme) Primera tasca: la formació de govern representa Ordre, propietat i monarquia L’entrada d’Alfons XII a Espanya fou l’inici d’una llarga estapa d’estabilitat política on predomina l’ordre, la propietat i la monarquia (valors conservadors) amb elements de l’Estat liberal. 9
    • FONT: Sebastian Merino 5
    • FONT: Sebastian Merino 5
    • 5 FONT: Sebastian Merino
    • 1.- El Sistema polític de la Restauració 1.1.- La Restauració Borbònica 1874: es restaura la monarquia i la dinastia dels borbons Cánovas del Castillo Etapa de relativa estabilitat política. Etapa de relativa estabilitat econòmica Etapa de prosperitat s’acaba amb la crisi de 1898. Expansió del tèxtil català Expansió siderúrgia basca Estabilitat general possible gràcies al sistema polític implantat per Cánovas del Castillo: per ell havien dues institucions que havien perdurat al llarg dels segles (per tant indiscutibles): el Rei i les Corts. Espanya havia de ser una monarquia constitucional on el poder for compartit:  Pel Rei: és inqüestionable i ha de tenir el lligam de la dinastia (hereditària), la monarquia com a paper d’àrbitre en la vida política i assegura l’entesa entre els partits.  El Parlament com a representant del poble 5
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista El sistema polític tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però amb un funcionament escassament democràtic. El nou règim pretenia superar alguns dels problemes endèmics del liberalisme anterior:  escassa duració de les constitucions (responia a les idees del partit que pujava al poder).  constant intervencionisme de l’exèrcit en la vida política. Les bases de la Restauració van quedar fixades en la Constitució de 1876 de caràcter moderat i fruit d’un pacte entre les elits.. Pilars del nou règim:  alternança en el poder de dos partits polítics, renunciant als cops de força militar per accedir-hi.  monarquia: paper d’àrbitre en la vida política, assegurant el torn pacífic i la bona entesa entre les dues formacions.  exèrcit: allunyar-lo de la intromissió en la vida política. Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme 14
    • 1.2.- Les bases del sistema Model britànic ( monarquia sistema parlamentari anglès) Alfons XII “el pacificador”: durant el seu regnat es posa fi a dos conflictes permanents del s.XIX Pacificació militar Legitimar la monarquia, i després d’eleccions (amb sufrari universal masculí) manipulades. Bipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic. Partit conservador (Cánovas) Constitució de 1876 Semblant a la de1845 amb elements de 1869 i creació de dos partits seguint el Partit liberal (Sagasta) Sagasta Flexible ( encara que canviï el partit polític en el poder la constitució pot seguir vigent) Ambigua i poc definida. Monarquia constitucional Cap de l’exèrcit i del govern Rei (corona) Sobirania compartida Corts Inviolable, poder executiu (exercia per mitjà del govern) anomena i destitueix ministres, govern Iniciativa legislativa, dret de vet sobre el Parlament, dissoldre Corts bicamerals Senat (vitalici i elitista) Congrés (Sufragi segons govern). 5 anys de mandat. el Drets individuals i llibertats: la seva regulació es remetia lleis posteriors. Catolicisme religió oficial, tolerància a altres religions en ús privat. Pressupost pel culte i clergat. Església té el monopoli de l’educació: participar en la configuració dels valors i mentalitat de l’època 15
    • 1.2.- Les bases del sistema La pacificació La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876) Iniciada amb el nomenament d’Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya La Restauració dels borbons priva la causa carlina de part de la seva hipotètica legitimitat. Alguns dels seus personatges (Ramon Cabrera) acaben reconeixent Alfons XII; amnistia (adhesió a la monarquia constitucional) A Catalunya finalitza al 1875, vençuts per Martínez Campos a la zona central de Catalunya, País Valencià i Aragó. Carlisme català: posicions autonomistes (oposició mesures centralistes i uniformistes del govern liberal, i defensa furs i privilegis tradicionals Al País Basc i Navarra fins al 1876. Carles VII travessa la frontera cap a França i finalitza la guerra. Conseqüència:  abolició del règim foral al País Basc i Navarra, i queden subjectes al pagament d’impostos i al servei militar.  substitució del règim foral basc i navarrès pel concert econòmic: autonomia fiscal per la qual les províncies basques pagarien anualment a l’administració central una determinada quanitat recaptada directament per les diputacions. La guerra de Cuba: “La guerra llarga” (1868-1878) Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!). Inici el procés independentista de Cuba del Regne d'Espanya La fi de la guerra carlina permet enviar tropes a Cuba (25.000) El general Martínez Campos acaba amb el conflicte mitjançant l’actuació de l’exèrcit i la negociació política Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos): amnistia dels insurrectes, abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives. L’incompliment de les reformes i les promeses provocarà l’inici de la Guerra Chica (1895-1898). 5
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista Construcció de dos grans partits polítics que representen la dreta i l’esquerra liberal PARTIT CONSERVADOR (1876-1931): liderat per Cánovas del PARTIT LIBERAL (1880-1931): liderat per Mateo Sagasta. Uneix major part dels progressistes i alguns republicans desencisats i Castillo. Hereu del moderantisme, demòcrates moderats. Representa sectors de la l’unionisme i part del progressisme de burgesia industrial i comercial, funcionaris i l’època isabelina. Representa a la professions liberals. Es centra en l’educació i les burgesia latifundista financera, reformes socials. Neix com a necessitat de l’aristocràcia i als catòlics no integristes. l’alternança del Partit Conservador, ja que havia Adhesió de l’episcopat. Es preocupa per d’existir una oposició parlamentària amb un l’ordre i els valors estalberts. programa polític similar. Ambdós ideològicament d’acord en lo fonamental:  defensa de la monarquia, la constitució i la propietat privada.  consolidació de l’Estat liberal unitari i centralista. Queden exclosos els sectors més radicals de la política espanyola: els carlins i republicans. 17
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista IDEARI DE CÁNOVAS DEL CASTILLO: Política:  pàtria  monarquia  dinastia històrica  llibertat  propietat  govern conjunt del rei amb les Corts Principis inclosos a la Constitució 1876. La resta discutibles  Economia:  proteccionista (línea propera als interesos de la burgesia catalana, tot i que contrari als plantejaments del catalanisme polític) 18
    • 1.3.- Sistema del torn i frau electoral Torn pacífic Per garantir el torn Frau electoral Alternança dels dos partits dinàstics en el poder per iniciativa de la Corona; sense pronunciaments militars. Es garantia la continuïtat del règim, allunyant a les forces antimonàrquiques. Garantia de control de les eleccions (coacció i compara de vots). No era un sistema democràtic. Aquest sistema es va consolidar: afavoria l’estabilitat política, i elimina l’oposició: allunya el perill de radicalització que hauria alterat l’ordre social establert tot afectant als interessos de les classes en què es recolzava el règim: aristocràcia i terratinents, burgesia financera i colonial, exèrcit i Església. Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral) Es garanteix la continuïtat del règim i s’alluna de la radicalització. Les classes populars s’aparten de la política. Encarrega formació Partit de govern desgastat: crisi o escàndol nou govern al cap de l’oposició El Rei Ministeri de Governaci ó prepara nomena Governadors civils Fan arribar les directrius del govern als… lliura Al cap de poc dissolia les Corts i convocava eleccions, que sempre les guanya qui les convocava. Es guardaven alguns escons a l’oposició dinàstica Cacics Consolidava el poder i control de la Oligarquia (Classes dominants: burgesia, propietaris agraris aristocràcia) Encasellat (llistes de diputats) que havien de sortir escollits Individus o famílies que , pel seu poder econòmic o per les seves influències polítiques, controlaven una circumscripció electoral. Gran influència en zones rurals, menys a les ciutats. Control del vot amb Format per l’alta burgesia i l’aristocràcia: oligarquia (monopolitzaven els càrrecs político administratius i les Corts) Compra de vots Coacció Falsejament del sufragi (amb la tupinada: alterar el cens fent que votin els morts, posar més paperetes,...) 19
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista El frau electoral “Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. (...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?” Valentí Almirall, España tal como es. 1889 Tornar 20
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista El Loro (desembre de 1881) Tornar 21
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista Reformes socials LES ELECCIONS DE LA RESTAURACIÓ Pacte del Pardo Sufragi censatari: dret a vot 5% població 5Tornar
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista Caciquisme L’Esquella de la Torratxa La Carcajada La Campana de Gràcia (1901) 23
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista Caciquisme Divisió provincial d’Espanya, on hi apareixen a cada província la figura del cacic provincial. Al centre el governador civil que transmitia al cacic el partit que havia de governar. 24
    • 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista Caciquisme La Carcajada, 1872 Apareixen els morts, els mètodes violents, les forces de l’ordre públic, les forces fàctiques, etc... tots encapçalats per Sagasta i per l’origen d’aquest tipus de pràctiques; el sufragi universal. En el fons és una crítica a com el caràcter democràtic que pot representar el sufragi universal es burlat i menystingut. Tornar 25
    • 2.- La dinàmica política El sistema de rotació en el poder (...) va constituir l’experiment madur d’un sistema polític definit com a liberal oligàrquic, que va permetre una successió de governs liberals i conservadors amb independència de la voluntat popular. Als governs liberals els va correspondre la tasca d’avançar en el desenvolupament del seu programa de reformes; als conservadors, la de consolidar el seu respectant en essència els avenços liberals. L’un i l’altre, a mesura que van desenvolupar les seves propostes, van garantir els principis que alimentaven el sistema en la seva totalitat, mentre neutralitzaven en la mesura del possible les pressions extrasistema: de la banda liberal, obrint-se cap cap a l’esquerra, frenant l’amenaça republicana; de la banda conservadora, intentant d’acostar els nuclis carlins a la causa constitucional. Traduït de : M. Suárez, “La regencia de Maria Cristina” dins de J. Paredes, Historia contemporánea de España (1808-1939). Ariel, 1997 26
    • 2.- La dinàmica política Durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885) i la regència de Maria Cristina (1885-1902) van haver-hi alternances en el poder polític: Anys de les eleccions PARTITS 1876 1879 1881 1884 1886 1891 1893 1896 1898 1899 Conservadors 333 293 39 318 67 262 61 279 84 236 Liberals 32 63 297 67 288 83 281 88 266 122 Republicancs 1 7 32 5 22 31 47 1 14 18 Altres 19 26 24 2 15 23 11 33 37 26 M. Martínez Cuadrado: La burgesia conservadora (1874-1931). Madrid, Alianza, 1978. pàg. 39-40 27
    • 2.- La dinàmica política El rei no interfereix en la política, cosa que va contribuir a l’estabilitat governamental. 2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885) Mandat del partit conservador la major part del període. Es divideix en períodes 1875 - 1881 1881 - 1883 Partit Conservador Partit Conservador 1883 - 1885 Partit liberal aconsegueix Partit Conservador Pacificació militar (Cuba i carlisme) i Constitució de 1876 Mesures restrictives contra Destaca per Centralització administrativa Llibertat de càtedra. Llibertat d’expressió (censura). Dret de vot (censatari). Nul·la sensibilitat social. Repressió de l’oposició no monàrquica. Abolició dels furs bascos . Escassa autonomia de poder local, en mans dels governadors civils. Unifiquen lleis en tots els territoris Partit Liberal Amb la pujada al poder del Partit Liberal s’inicia el sistema de torn dels dos partits dinàstics Decreta Llibertat de càtedra. Llibertat d’expressió (Llei de premsa de 1883) Dret d’associació i reunió Creació d’una comissió de reformes: estudiar la situació de les classes treballadores; preocupació pels aspectes laborals No es van aplicar mesures concretes 28
    • 2.- La dinàmica política 2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885) Política internacional. Prudent. No hi va haver aïllament (interessava donar bona imatge) ni compromisos que impliqués riscos. Cert acostament a Alemanya però.... Conflictes de les Carolines (1885); illes espanyoles al Pacífic envaïdes pels alemanys. Solució: reconeixement dels drets dels espanyols sobre la illa i la llibertat d’Alemanya per a crear-hi bases comercials. 29
    • 2.- La dinàmica política 2.2.- La regència de Maria Cristina (1885-1902) Pacte d’ El Pardo Amb la mort d’Alfons XII es fa el Consisteix en el compromís de conservadors i liberals La regència tindrà dues parts El Parlament llarg Conservar el sistema Mantenir la monarquia. Respectar els torns polítics. Conserves les mesures legislatives normes de Dret privat: cos legal que regula relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques. Partit Liberal 1885 - 1890 Lleis que tenen per objecte regular les relacions mercantils. aconsegueix Liberalització econ. del règim: Codi de Comerç (1885; suport al desenvolupament capitalista) i Codi Civil (1889) busca però Reformisme social El partit liberal s’oposa a Llei d’associacions (1887): afavoreix el desenvolupament de forces antidinàstiques Abolició esclavitud a Cuba Sufragi Universal masculí (1890): del 5% al 27% ;aplicació pràctica limitada pel frau. Llei del Jurat Autonomisme cubà Regionalisme Reforma militar: pretenia implantar els servei militar obligatori i els ascensos per mèrits Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890 Destaca la política del P. Conserv Política proteccionista: va satisfer els interessos ind. Catalans i bascos, i burgesia cerealista castellana. Escassa atenció als problemes socials 30 Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme
    • 3.- L’oposició política Reprimida i marginada (republicans, carlistes, nacionalistes i moviment obrer). A partir de la Llei d’Associacions (1887), es van reorganitzar, menys els grups obrers que es mantenien en la clandestinitat. El carlisme  Derrotat a la tercera guerra carlina (1872-1876): forta crisi i divisió dels seus postulats.  Opció dinàstica que no tenia cabuda en el bipartidisme imperant.  Moviment ideològic circumscrit al País Basc i Navarra, zones de gran arrelament del foralisme catòlic.  Al 1886, amb la consolidació de la Restauració, davant la impossibilitat d’arribar al poder es van presentar com la única força autènticament catòlica, però el suport explícit del Vaticà i de part de la jerarquia eclesiàstica a la causa alfonsina va impossibilitar el seu èxit, i va conduir al moviment carlí a una profunda escissió  Escissió(1888):  integristes: Ramón Nocedal (cap) deixa la qüestió dinàstica a segon terme i intenta crear un partit ultracatòlic: Partido Catòlico Nacional.  tradicionalistes: Vázquez de Mella (cap); eren regionalistes. Davant el centralisme estatal: nou marc institucional que comprengués la monarquia tradicional i catòlica i les noves aspiracions regionalistes, i evitar que sortissin opcions separatistes que posessin en qüestió la unitat d’Espanya. Creen el “Partido Católico Tradicionalista”. Obtenen alguns escons en les eleccions (a partir de 1891) 31
    • 3.- L’oposició política El republicanisme  El gran vençut del cop militar de 1874 (General Pavía). Durament reprimits al començament de la Restauració, i no van aconseguir recuperar-se del fracàs de la Primera República.  Marginats de la vida política però amb base popular àmplia (ateneus, centres i casals republicans) i òrgans de premsa influents (diari La Publicidad o revistes satíriques La Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa). Van haver de lluitar contra la repressió política i contra la divisió interna: Partit Possibilista 1879 Partit Republicà Progressista1880 Partit Centralista 1887 • Liderat per Castelar. • Grup minoritari conservador i pragmàtic. • Entren en el joc parlamentari. Suport al règim, aconseguint objectiu com el sufragi universal (1890). • Acabaran al Partit Liberal • Dirigit per Zorrilla. • Radicals. S’inclina per la via insurreccional, protagonitzant diferents aixecaments (Seu d’Urgell (1883) o Santa Coloma de Farners (1884). Els fracassos (com el de Villacampa al 1886) van fer abandonar aquesta via. • Liderats per Salmerón. • Unitat territorial i política d’Espanya. Unionistes; poca força a Catalunya. • Representaven el liberalisme d’un sector de la intel·lectualitat burgesa. Partit Republicà Federal 1868;1880 • Liderat per Pi i Margall. • Anticentralistes. No acceptats pels qui veien perillar la unitat d’Espanya. • Posicions socialitzants. • Ressò en sectors urbans de Catalunya i litoral valencià. 1890: implantació del sufragi universal revifalla del republicanisme i estimulà la creació de..... 1893 Unió Republicana: federals, centralistes i progressistes, i possibilistes resten al marge. Bons resultats a les eleccions de 1893 (33 diputats; els millors) creant-se una minoria republicana a les Corts. L’ inici d’una nova expansió republicana es va veure frenada per:  divisions internes.  manca de coherència del moviment.  progressiva autonomia del moviment obrer, cada cop més proper a l' internacionalisme. 32
    • 3.- L’oposició política El nacionalisme  El regionalisme és un moviment que reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió, ja sigui cultural, econòmica, administrativa o política, enfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal. Quan aquest moviment accentua la seva dimensió política i reivindica fites elevades d’autogovern, basant-se en el principi de les nacionalitats, es defineix com a nacionalisme. Sorgeixen regionalisme/nacionalisme a Catalunya, País Basc, Galícia, València i Andalusia:  València i Andalusia: inexistència d’una burgesia forta que donés suport al regionalisme. Es desenvoluparà a inicis del s. XX.  Origen d’aquest moviments: diversos factors, que varien segons les característiques historicocultarals, socials i econòmiques. Entre ells tenen en comú: defensa del particularisme lingüístic, cultural, institucional i històric enfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal. Els partits nacionalistes van ser els únics capaços de regenerar el país i impulsar un desenvolupament econòmic i cultural. 33
    • Nacionalisme català Catalanisme Renaixença (renaixement cultural), anys 30 S’inicia amb recuperació Consciència nacional (sentiment nacionalista) Dos corrent s que tot i contradictoris ideològicament, reivindicaven el reconeixement de la identitat particular enfront de l’unitarisme de la monarquia espanyola. Catalanisme polític Federalisme republicà (Valentí Almirall): primeres formulacions del catalanisme. orígens però Catalanisme conservador, integrat per un sector de l'Església i la burgesia industrial L a burgesia catalana era poc catalanista fins el 1898; estava integrada en partits dinàstics. Doc. 17, pàg. 74 però La pèrdua de Cuba i els seus mercats (1898) converteix La burgesia industria Valentí Almirall . al Catalanisme conservador i reformista de la Restauració Amb la Lliga Regionalista de Catalunya 1901 Reivinda l’autonomia política en el marc d’un Estat espanyol descentralitzat. 34
    • Nacionalisme basc A) a l’any 1876 es perden els furs (3a guerra carlina) Consideracions prèvies B) Industrialització Transformacions socioeconòmiques i culturals provoca Immigració i castellanització Alta burgesia vinculada al poder central provoquen Conscienciació del basquisme es basa en destaca Sabino Arana Llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i un ruralisme enfront societat industrial castellanitzada crea Primer programa polític nacionalista Afirmació de Raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions proclama Sobirania basca - Nació basca funda Partit Nacionalista Basc (1895) Conservador i oposat al liberalisme, a la industrialització, a l’espanyolisme i al socialisme 35
    • Nacionalisme gallec Retard socioeconòmic Fa que Minoria intel·lectual actui com impulsora crea com El Rexurdimento destaquen Moviment cultural i literari. Resposta a l’endarreriment cultural i econòmic. Rosalia de Castro i Manuel Murguía Alfredo Brañas Liberalisme progressista. Corrent conservador, hereu del carlisme. Fracàs del regionalisme moderat, al s.XX surt una visió més pogressista i combativa=moviment polític (Castelao) 36