1. La Restauració
borbònica
(1875-1898)
Alfons XII
1

2. Elaboració pròpia a partir de:
 http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
 Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
 “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
 “Horitzó. Història”, Editorial Vicens Vives, Barcelona
Videos del tema:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-regreso-borbones/1076060/
El reinado de Amadeo I. La Constitución de 1869. La tercera guerra Carlista. El anticlericalismo. El fracaso de la monarquía democrática. La primera República Española. El
federalismo. El cantonalismo. La primera guerra de Cuba. La República se derrumba.
Alfonso XIII 1894-1921. Serie Memoria de España
2

3. Resum
En aquesta tema desenvoluparem el període que va des de la caiguda de la I República
fins el 1898. La restauració de la monarquia en la figura d'Alfons XII suposa una etapa
d’estabilitat que durarà fins a finals del segle XIX. Aquesta estabilitat estarà propiciada
per la Constitució de 1876, el sistema bipartidista creat per Cánovas del Castillo, i una
certa prosperitat econòmica. Però aquestes fites no oculten grans defectes del sistema:
frau electoral i caciquisme que deixa a les masses fora del sistema, marginació dels partits
polítics que estan forma del sistema (republicans, moviments obrers, nacionalismes,...). A
més a més comencen a aflorar en les regions perifèriques els primers moviments
regionalistes i nacionalistes que aspiren a aconseguir un cert grau d’autonomia en un Estat
fortament centralitzat.
No obstant això el cop fort pel sistema fou la crisi del 98, any en que es perden les
darreres colònies, i a partir d’aquest moment Espanya es planteja la seva raó de ser i les
mesures necessàries per a la seva modernització. El sistema polític de la Restauració, que
més o menys ha funcionat durant el segle XIX, continua durant el XX, però ja està obsolet i
acabarà amb la caiguda d’Alfons XIII i la proclamació de la II República.
3

4. Abans de començar recorda que.....
 En la segona meitat del segle XIX, Europa occidental va consolidar el model
d’Estat liberal burgès, després de les convulsions revolucionàries de la primera
meitat del segle.
 En aquest context, Espanya conservava uns sistemes polítics ancorats encara en
l’Antic Règim, i avançava molt lentament en el procés d’industrialització, amb
l’excepció d’algunes àrees de Catalunya i, en part, del País Basc.
 Simultàniament es desenvolupava l' imperialisme, en què les principals potències
europees, amb el Regne Unit i França al capdavant, dominaren econòmicament i
políticament amplis territoris d’Àsia i Àfrica. També el Japó i els Estats Units van
començar a despuntar com a potències imperialistes, en clara rivalitat amb les
europees.
 En la cursa colonial del segle XIX, les antigues potències com Espanya van
ocupar un lloc secundari i fins i tot van perdre territoris.
4

5. Cronologia i etapes
Alfons XII
Etapa de la Restauració Borbònica
1875
Regnat d’Alfons XII
1885
1898
Regència de Maria Cristina
És una època dominada pel
El sistema
entra en
crisi a causa
Sistema polític de Cánovas del Castillo
Es basava en una
Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)
I en el domini dels oligarques i cacics
Guerra i independència
de Cuba (1895-1898)
5

6. 0.- La Restauració
Cop d’estat
del general
Pavía (gener
1874)
Durant el 1874:
república
presidencialista
Fi a la Primera República
Cánovas del Castillo:
partit alfonsí (agrupa als
antics moderats).
Treballa per tornar a la
monarquia anterior a la
Revolució de 1868.
Classes benestants (burgesia, terratinents,
Església,…) desitjaven sistema més segur
que donés estabilitat social: suport al
restabliment d’una monarquia borbònica
conservadora.
Entre altres tasques..
“Manifest de Sandhurst” (1 desembre 1874)
On es proposava
La monarquia és la única via per concloure la crisi
del període revolucionari i la defensa del liberalisme.
Semblava que la vella monarquia es restauraria per consens polític, mitjançant unes Corts extraordinàries PERÒ......
6

7. 0.- La Restauració
Isabel II
FONT: Wikipedia
Francesc d’Assís de
Borbó
7

8. 0.- La Restauració
FONT: Wikipedia
8

9. 1.- El Sistema polític de la Restauració
1.1.- La Restauració Borbònica
amb
Neix el 29 desembre de 1874
Cop d’Estat del general Martínez Campos
A Sagunt
Alfons XII rei d’Espanya
Alfons XII
proclama
El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo
Cánovas
del Castillo
Cap del Partit Alfonsí
S’havia gestat
durant el Sexenni
Democràtic
Règim reconegut per les potències
estrangeres, inclosa la Santa Seu
(vinculada tradicionalment al carlisme)
Primera tasca: la formació de govern
representa
Ordre, propietat i monarquia
L’entrada d’Alfons XII a Espanya fou l’inici d’una llarga
estapa d’estabilitat política on predomina l’ordre, la
propietat i la monarquia (valors conservadors) amb
elements de l’Estat liberal.
9

10. FONT: Sebastian Merino
5

11. FONT: Sebastian Merino
5

12. 5
FONT: Sebastian Merino

13. 1.- El Sistema polític de la Restauració
1.1.- La Restauració Borbònica
1874: es restaura la monarquia i la dinastia dels borbons
Cánovas del Castillo
Etapa de relativa estabilitat política.
Etapa de relativa estabilitat econòmica
Etapa de prosperitat s’acaba amb la crisi de 1898.
Expansió del tèxtil català
Expansió siderúrgia basca
Estabilitat general possible gràcies al sistema polític implantat
per Cánovas del Castillo: per ell havien dues institucions que
havien perdurat al llarg dels segles (per tant indiscutibles): el Rei i
les Corts. Espanya havia de ser una monarquia constitucional on
el poder for compartit:
 Pel Rei: és inqüestionable i ha de tenir el lligam de
la dinastia (hereditària), la monarquia com a paper
d’àrbitre en la vida política i assegura l’entesa entre
els partits.
 El Parlament com a representant del poble
5

14. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
El sistema polític tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal,
però amb un funcionament escassament democràtic.
El nou règim pretenia superar alguns dels problemes endèmics del liberalisme anterior:
 escassa duració de les constitucions (responia a les idees del partit que pujava al poder).
 constant intervencionisme de l’exèrcit en la vida política.
Les bases de la Restauració van quedar fixades en la Constitució de 1876 de caràcter moderat i fruit
d’un pacte entre les elits..
Pilars del nou règim:
 alternança en el poder de dos partits polítics, renunciant als cops de força militar per accedir-hi.
 monarquia: paper d’àrbitre en la vida política, assegurant el torn pacífic i la bona entesa entre
les dues formacions.
 exèrcit: allunyar-lo de la intromissió en la vida política. Supremacia del poder civil sobre el
militar. Civilisme
14

15. 1.2.- Les bases del sistema
Model britànic ( monarquia
sistema parlamentari anglès)
Alfons XII “el pacificador”: durant el seu regnat es
posa fi a dos conflictes permanents del s.XIX
Pacificació militar
Legitimar la
monarquia, i
després
d’eleccions
(amb sufrari
universal
masculí)
manipulades.
Bipartidisme
Partits dinàstics. Torn pacífic.
Partit conservador
(Cánovas)
Constitució de 1876
Semblant a la
de1845 amb
elements de
1869
i creació de dos partits seguint el
Partit liberal
(Sagasta)
Sagasta
Flexible ( encara que canviï el partit polític en el poder la constitució pot seguir vigent)
Ambigua i poc definida.
Monarquia constitucional
Cap de l’exèrcit i
del govern
Rei (corona)
Sobirania compartida
Corts
Inviolable, poder executiu (exercia per mitjà
del govern)
anomena i destitueix ministres, govern
Iniciativa legislativa, dret de vet sobre el
Parlament, dissoldre Corts
bicamerals
Senat (vitalici i elitista)
Congrés (Sufragi segons
govern). 5 anys de mandat.
el
Drets individuals i llibertats: la seva regulació es remetia lleis posteriors.
Catolicisme religió oficial, tolerància a altres religions en ús privat. Pressupost pel culte i clergat.
Església té el monopoli de l’educació: participar en la configuració dels valors i mentalitat de l’època
15

16. 1.2.- Les bases del sistema
La pacificació
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)
Iniciada amb el nomenament d’Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya
La Restauració dels borbons priva la causa carlina de part de la seva hipotètica legitimitat.
Alguns dels seus personatges (Ramon Cabrera) acaben reconeixent Alfons XII; amnistia (adhesió a
la monarquia constitucional)
A Catalunya finalitza al 1875, vençuts per Martínez Campos a la zona central de Catalunya, País Valencià i Aragó. Carlisme
català: posicions autonomistes (oposició mesures centralistes i uniformistes del govern liberal, i defensa furs i privilegis
tradicionals
Al País Basc i Navarra fins al 1876. Carles VII travessa la frontera cap a França i finalitza la guerra.
Conseqüència:
 abolició del règim foral al País Basc i Navarra, i queden subjectes al pagament d’impostos i al servei militar.
 substitució del règim foral basc i navarrès pel concert econòmic: autonomia fiscal per la qual les províncies basques
pagarien anualment a l’administració central una determinada quanitat recaptada directament per les diputacions.
La guerra de Cuba: “La guerra llarga” (1868-1878)
Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva
Cuba libre!).
Inici el procés independentista de Cuba del Regne d'Espanya
La fi de la guerra carlina permet enviar tropes a Cuba (25.000)
El general Martínez Campos acaba amb el conflicte mitjançant l’actuació de l’exèrcit i la
negociació política
Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos): amnistia dels insurrectes, abolició de
l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives. L’incompliment de les reformes
i les promeses provocarà l’inici de la Guerra Chica (1895-1898).
5

17. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
Construcció de dos grans partits polítics que representen la dreta i l’esquerra liberal
PARTIT CONSERVADOR
(1876-1931):
liderat per Cánovas del
PARTIT LIBERAL (1880-1931):
liderat
per Mateo Sagasta. Uneix major part dels
progressistes i alguns republicans desencisats i
Castillo. Hereu del moderantisme,
demòcrates moderats. Representa sectors de la
l’unionisme i part del progressisme de
burgesia industrial i comercial, funcionaris i
l’època isabelina. Representa a la
professions liberals. Es centra en l’educació i les
burgesia latifundista financera,
reformes socials. Neix com a necessitat de
l’aristocràcia i als catòlics no integristes.
l’alternança del Partit Conservador, ja que havia
Adhesió de l’episcopat. Es preocupa per
d’existir una oposició parlamentària amb un
l’ordre i els valors estalberts.
programa polític similar.
Ambdós ideològicament d’acord en lo fonamental:
 defensa de la monarquia, la constitució i la propietat privada.
 consolidació de l’Estat liberal unitari i centralista.
Queden exclosos els sectors més radicals de la política espanyola: els carlins i republicans.
17

18. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
IDEARI DE CÁNOVAS DEL CASTILLO:
Política:
 pàtria
 monarquia
 dinastia històrica
 llibertat
 propietat
 govern conjunt del rei amb les Corts
Principis
inclosos a la
Constitució
1876. La resta
discutibles
 Economia:
 proteccionista (línea propera als
interesos de la burgesia catalana, tot i que
contrari als plantejaments del catalanisme
polític)
18

19. 1.3.- Sistema del torn i frau electoral
Torn pacífic
Per
garantir
el torn
Frau electoral
Alternança dels dos partits dinàstics en el poder per iniciativa de la Corona; sense pronunciaments militars.
Es garantia la continuïtat del règim, allunyant a les forces antimonàrquiques.
Garantia de control de les eleccions (coacció i compara de vots). No era un sistema democràtic.
Aquest sistema es va consolidar: afavoria l’estabilitat política, i elimina l’oposició: allunya el perill de radicalització que hauria
alterat l’ordre social establert tot afectant als interessos de les classes en què es recolzava el règim: aristocràcia i terratinents,
burgesia financera i colonial, exèrcit i Església.
Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral)
Es garanteix la continuïtat del règim i s’alluna de la
radicalització. Les classes populars s’aparten de la
política.
Encarrega formació
Partit de govern
desgastat: crisi o
escàndol
nou govern al cap de l’oposició
El Rei
Ministeri de Governaci ó
prepara
nomena
Governadors civils
Fan arribar les directrius del govern als…
lliura
Al cap de poc dissolia les Corts i convocava eleccions,
que sempre les guanya qui les convocava.
Es guardaven
alguns escons a
l’oposició dinàstica
Cacics
Consolidava el poder i control
de la Oligarquia (Classes
dominants: burgesia,
propietaris agraris
aristocràcia)
Encasellat (llistes de diputats) que
havien de sortir escollits
Individus o famílies que , pel
seu poder econòmic o per
les seves influències
polítiques, controlaven una
circumscripció electoral.
Gran influència en zones
rurals, menys a les ciutats.
Control del vot
amb
Format per l’alta burgesia i
l’aristocràcia: oligarquia
(monopolitzaven els càrrecs
político administratius i les
Corts)
Compra de vots
Coacció
Falsejament del sufragi
(amb la tupinada: alterar el cens fent
que votin els morts, posar més
paperetes,...)
19

20. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
El frau electoral
“Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions
espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de
Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes,
sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del
tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid.
Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot
de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor
d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el
seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat.
El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el
pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences
de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir
assegurada l’elecció del candidat addicte.
(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador
civil de cada província.
(...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes
bases?”
Valentí Almirall, España tal como es. 1889
Tornar
20

21. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
El Loro (desembre de 1881)
Tornar
21

22. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
Reformes socials
LES ELECCIONS DE LA RESTAURACIÓ
Pacte del Pardo
Sufragi censatari: dret
a vot 5% població
5Tornar

23. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
Caciquisme
L’Esquella de la Torratxa
La Carcajada
La Campana de Gràcia
(1901)
23

24. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
Caciquisme
Divisió provincial d’Espanya, on hi apareixen a cada província la figura del cacic provincial. Al centre el
governador civil que transmitia al cacic el partit que havia de governar.
24

25. 1.2.- Trets bàsics del sistema canovista
Caciquisme
La Carcajada, 1872
Apareixen els morts, els mètodes violents, les forces de l’ordre públic, les forces fàctiques, etc... tots encapçalats per Sagasta i per
l’origen d’aquest tipus de pràctiques; el sufragi universal. En el fons és una crítica a com el caràcter democràtic que pot representar el
sufragi universal es burlat i menystingut.
Tornar
25

26. 2.- La dinàmica política
El sistema de rotació en el poder (...) va constituir l’experiment madur d’un sistema polític definit com a
liberal oligàrquic, que va permetre una successió de governs liberals i conservadors amb
independència de la voluntat popular.
Als governs liberals els va correspondre la tasca d’avançar en el desenvolupament del seu programa de
reformes; als conservadors, la de consolidar el seu respectant en essència els avenços liberals. L’un i
l’altre, a mesura que van desenvolupar les seves propostes, van garantir els principis que alimentaven el
sistema en la seva totalitat, mentre neutralitzaven en la mesura del possible les pressions
extrasistema: de la banda liberal, obrint-se cap cap a l’esquerra, frenant l’amenaça republicana; de la
banda conservadora, intentant d’acostar els nuclis carlins a la causa constitucional.
Traduït de : M. Suárez, “La regencia de Maria Cristina”
dins de J. Paredes, Historia contemporánea de España (1808-1939).
Ariel, 1997
26

27. 2.- La dinàmica política
Durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885) i la regència de Maria Cristina (1885-1902) van haver-hi
alternances en el poder polític:
Anys de les eleccions
PARTITS
1876
1879
1881
1884
1886
1891
1893
1896
1898
1899
Conservadors
333
293
39
318
67
262
61
279
84
236
Liberals
32
63
297
67
288
83
281
88
266
122
Republicancs
1
7
32
5
22
31
47
1
14
18
Altres
19
26
24
2
15
23
11
33
37
26
M. Martínez Cuadrado: La burgesia conservadora (1874-1931). Madrid, Alianza, 1978. pàg. 39-40
27

28. 2.- La dinàmica política
El rei no interfereix en la política, cosa que va contribuir a l’estabilitat governamental.
2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)
Mandat del partit conservador la major part del període.
Es divideix en períodes
1875 - 1881
1881 - 1883
Partit Conservador
Partit Conservador
1883 - 1885
Partit liberal
aconsegueix
Partit Conservador
Pacificació militar (Cuba i carlisme) i Constitució de 1876
Mesures restrictives contra
Destaca per
Centralització administrativa
Llibertat de càtedra.
Llibertat d’expressió (censura).
Dret de vot (censatari).
Nul·la sensibilitat social.
Repressió de l’oposició no
monàrquica.
Abolició dels furs bascos
.
Escassa autonomia de poder local, en
mans dels governadors civils.
Unifiquen lleis en tots els territoris
Partit Liberal
Amb la pujada al poder del Partit Liberal s’inicia el sistema de torn dels dos partits dinàstics
Decreta
Llibertat de càtedra.
Llibertat d’expressió (Llei de premsa de 1883)
Dret d’associació i reunió
Creació d’una comissió de reformes:
estudiar la situació de les classes
treballadores;
preocupació
pels
aspectes laborals
No es van aplicar
mesures concretes
28

29. 2.- La dinàmica política
2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)
Política internacional.
Prudent.
No hi va haver aïllament (interessava donar bona imatge) ni compromisos que impliqués riscos.
Cert acostament a Alemanya però....
Conflictes de les Carolines (1885); illes espanyoles al Pacífic envaïdes pels alemanys. Solució:
reconeixement dels drets dels espanyols sobre la illa i la llibertat d’Alemanya per a crear-hi bases
comercials.
29

30. 2.- La dinàmica política
2.2.- La regència de Maria Cristina (1885-1902)
Pacte d’ El Pardo
Amb la mort d’Alfons XII es fa el
Consisteix en el compromís de
conservadors i liberals
La regència tindrà dues parts
El Parlament llarg
Conservar el sistema
Mantenir la monarquia.
Respectar els torns polítics.
Conserves les mesures legislatives
normes de Dret privat: cos legal que regula relacions
civils de les persones físiques i jurídiques, privades o
públiques.
Partit Liberal 1885 - 1890
Lleis que tenen per objecte regular les relacions mercantils.
aconsegueix
Liberalització econ. del règim: Codi de Comerç (1885; suport al desenvolupament capitalista) i Codi Civil (1889)
busca
però
Reformisme social
El partit liberal
s’oposa a
Llei d’associacions (1887): afavoreix el desenvolupament de forces antidinàstiques
Abolició esclavitud a Cuba
Sufragi Universal masculí (1890): del 5% al 27% ;aplicació pràctica limitada pel frau.
Llei del Jurat
Autonomisme cubà
Regionalisme
Reforma militar: pretenia implantar els servei militar obligatori i els ascensos per mèrits
Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890
Destaca la política del P. Conserv
Política proteccionista: va satisfer els interessos ind. Catalans i bascos, i burgesia cerealista castellana.
Escassa atenció als problemes socials
30
Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme

31. 3.- L’oposició política
Reprimida i marginada (republicans, carlistes, nacionalistes i moviment obrer). A partir de la Llei d’Associacions (1887), es
van reorganitzar, menys els grups obrers que es mantenien en la clandestinitat.
El carlisme
 Derrotat a la tercera guerra carlina (1872-1876): forta crisi i divisió dels seus postulats.
 Opció dinàstica que no tenia cabuda en el bipartidisme imperant.
 Moviment ideològic circumscrit al País Basc i Navarra, zones de gran arrelament del foralisme catòlic.
 Al 1886, amb la consolidació de la Restauració, davant la impossibilitat d’arribar al poder es van presentar com la única força autènticament
catòlica, però el suport explícit del Vaticà i de part de la jerarquia eclesiàstica a la causa alfonsina va impossibilitar el seu èxit, i va conduir al
moviment carlí a una profunda escissió
 Escissió(1888):
 integristes: Ramón Nocedal (cap) deixa la qüestió dinàstica a segon terme i intenta crear un partit ultracatòlic: Partido Catòlico
Nacional.
 tradicionalistes: Vázquez de Mella (cap); eren regionalistes. Davant el centralisme estatal: nou marc institucional que comprengués la
monarquia tradicional i catòlica i les noves aspiracions regionalistes, i evitar que sortissin opcions separatistes que posessin en qüestió
la unitat d’Espanya. Creen el “Partido Católico Tradicionalista”. Obtenen alguns escons en les eleccions (a partir de 1891)
31

32. 3.- L’oposició política
El republicanisme
 El gran vençut del cop militar de 1874 (General Pavía). Durament reprimits al començament de la Restauració, i no van aconseguir recuperar-se
del fracàs de la Primera República.
 Marginats de la vida política però amb base popular àmplia (ateneus, centres i casals republicans) i òrgans de premsa influents (diari La Publicidad
o revistes satíriques La Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa).
Van haver de lluitar contra la repressió política i contra la divisió interna:
Partit Possibilista
1879
Partit Republicà
Progressista1880
Partit Centralista
1887
• Liderat per Castelar.
• Grup minoritari conservador
i pragmàtic.
• Entren en el joc
parlamentari. Suport al règim,
aconseguint objectiu com el
sufragi universal (1890).
• Acabaran al Partit Liberal
• Dirigit per Zorrilla.
• Radicals. S’inclina per la via
insurreccional,
protagonitzant diferents
aixecaments (Seu d’Urgell
(1883) o Santa Coloma de
Farners (1884). Els fracassos
(com el de Villacampa al
1886) van fer abandonar
aquesta via.
• Liderats per Salmerón.
• Unitat territorial i política
d’Espanya. Unionistes; poca
força a Catalunya.
• Representaven el
liberalisme d’un sector de la
intel·lectualitat burgesa.
Partit Republicà
Federal
1868;1880
• Liderat per Pi i Margall.
• Anticentralistes. No
acceptats pels qui veien
perillar la unitat d’Espanya.
• Posicions socialitzants.
• Ressò en sectors urbans de
Catalunya i litoral valencià.
1890: implantació del sufragi universal
revifalla del republicanisme i estimulà la creació de.....
1893 Unió Republicana: federals, centralistes i progressistes, i possibilistes resten al marge. Bons resultats a les eleccions de 1893 (33
diputats; els millors) creant-se una minoria republicana a les Corts. L’ inici d’una nova expansió republicana es va veure frenada per:
 divisions internes.
 manca de coherència del moviment.
 progressiva autonomia del moviment obrer, cada cop més proper a l' internacionalisme.
32

33. 3.- L’oposició política
El nacionalisme
 El regionalisme és un moviment que reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió, ja sigui cultural,
econòmica, administrativa o política, enfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal. Quan aquest
moviment accentua la seva dimensió política i reivindica fites elevades d’autogovern, basant-se en el principi de les
nacionalitats, es defineix com a nacionalisme.
Sorgeixen regionalisme/nacionalisme a Catalunya, País Basc, Galícia, València i Andalusia:
 València i Andalusia: inexistència d’una burgesia forta que donés suport al regionalisme. Es desenvoluparà a
inicis del s. XX.
 Origen d’aquest moviments: diversos factors, que varien segons les característiques historicocultarals, socials i
econòmiques. Entre ells tenen en comú: defensa del particularisme lingüístic, cultural, institucional i històric enfront de
les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal.
Els partits nacionalistes van ser els únics capaços de regenerar el país i impulsar un desenvolupament econòmic i
cultural.
33

34. Nacionalisme català
Catalanisme
Renaixença (renaixement cultural), anys 30
S’inicia amb
recuperació
Consciència nacional (sentiment nacionalista)
Dos corrent s que tot i contradictoris ideològicament, reivindicaven el reconeixement de la identitat particular
enfront de l’unitarisme de la monarquia espanyola.
Catalanisme polític
Federalisme republicà (Valentí Almirall): primeres formulacions del catalanisme.
orígens
però
Catalanisme conservador, integrat per un sector de l'Església
i la burgesia industrial
L a burgesia catalana era poc catalanista fins el 1898; estava integrada en partits dinàstics.
Doc. 17, pàg. 74
però
La pèrdua de Cuba i els seus mercats (1898)
converteix
La burgesia
industria
Valentí Almirall
.
al
Catalanisme conservador i reformista de la Restauració
Amb la
Lliga Regionalista de Catalunya
1901
Reivinda l’autonomia política en
el marc d’un Estat espanyol
descentralitzat.
34

35. Nacionalisme basc
A) a l’any 1876 es perden els furs (3a guerra carlina)
Consideracions
prèvies
B) Industrialització
Transformacions socioeconòmiques i culturals
provoca
Immigració i castellanització
Alta burgesia vinculada al poder central
provoquen
Conscienciació del basquisme
es basa en
destaca
Sabino Arana
Llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i un
ruralisme enfront societat industrial castellanitzada
crea
Primer programa polític nacionalista
Afirmació de
Raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions
proclama
Sobirania basca - Nació basca
funda
Partit Nacionalista Basc (1895)
Conservador i
oposat al
liberalisme, a la
industrialització,
a l’espanyolisme
i al socialisme
35

36. Nacionalisme gallec
Retard socioeconòmic
Fa que
Minoria intel·lectual actui com impulsora
crea
com
El Rexurdimento
destaquen
Moviment cultural i literari.
Resposta a l’endarreriment cultural
i econòmic.
Rosalia de Castro i Manuel Murguía
Alfredo Brañas
Liberalisme progressista.
Corrent conservador, hereu del carlisme.
Fracàs del regionalisme moderat, al s.XX surt una visió més pogressista i combativa=moviment polític (Castelao)
36