Plantes

LES PLANTES

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
ORGANISMES SIMPLES
ELS ÉSSERS VIUS
MONERES
ANIMALS
PLANTES
VERTEBRATS
AMB FLORS
PROTISTES
SENSE FLORS
INVERTEBRATS
FONGS

TIPUS DE PLANTES
REPRODUCCIÓ SEXUAL
REPRODUCCIÓ SEXUAL
APARICIÓ DE LES FLORS
Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.
POL.LINITZACIÓ
El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu.
DIRECTE
El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.
INDIRECTE
El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.
FECUNDACIÓ
S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina.
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
fruit
fruit
estam
estam
gineceu
gineceu
TIPUS DE POL.LINITZACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA
La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.
Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.
FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS
El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.
GERMINACIÓ
Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.
GERMINACIÓ
1. S'ENTERRA UNA LLAVOR
2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX
CARNOSOS– acumulen aigua
3. CREIX LA TIJA
3. CREIX LA TIJA
DE FULLA CADUCA
DE FULLA CADUCA
4. CREIXEN LES FULLES
TIPUS DE FRUITS
TIPUS DE FRUITS
TIPUS D’ARBRES
TIPUS D’ARBRES
SECS– no acumulen aigua
DE FULLA PERENNE
DE FULLA PERENNE

TIPUS DE PLANTES
AMB FLORS
SENSE FLORS
GIMNOSPERMES
(LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)
VERDETS I
HEPÀTIQUES
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
ANGIOSPERMES
(LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES)
FALGUERES
COES DE CAVALL
MONOCOTILEDÒNIES
LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
DICOTILEDÒNIES
LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
tomatiguera
pastanaga
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
AMB FLORS
SENSE FLORS
AMB FLORS
SENSE FLORS
AMB FLORS
SENSE FLORS
AMB FLORS
SENSE FLORS
AMB FLORS
SENSE FLORS
AMB FLORS
SENSE FLORS
AMB FLORS
SENSE FLORS
GIMNOSPERMES
GIMNOSPERMES
GIMNOSPERMES
GIMNOSPERMES
GIMNOSPERMES
GIMNOSPERMES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
GIMNOSPERMES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
ALGUES
VERDETS I
HEPÀTIQUES
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
sivina
pi
ullastre
trompera
xiprer
ANGIOSPERMES
ANGIOSPERMES
ANGIOSPERMES
ANGIOSPERMES
ANGIOSPERMES
ANGIOSPERMES
FALGUERES
COES DE CAVALL
FALGUERES
COES DE CAVALL
FALGUERES
COES DE CAVALL
FALGUERES
COES DE CAVALL
FALGUERES
COES DE CAVALL
ANGIOSPERMES
MONOCOTILEDÒNIES
MONOCOTILEDÒNIES
MONOCOTILEDÒNIES
MONOCOTILEDÒNIES
MONOCOTILEDÒNIES
FALGUERES
COES DE CAVALL
MONOCOTILEDÒNIES
FALGUERES
COES DE CAVALL
MONOCOTILEDÒNIES
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
DICOTILEDÒNIES
DICOTILEDÒNIES
DICOTILEDÒNIES
DICOTILEDÒNIES
DICOTILEDÒNIES
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
DICOTILEDÒNIES
LICOPODIS
LICOPODIS
LICOPODIS
LICOPODIS
LICOPODIS
DICOTILEDÒNIES
LICOPODIS
LICOPODIS
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
romaní
margarides
nenúfar
cactus
alzina
tomatiguera
pastanaga
tomatiguera
pastanaga
tomatiguera
pastanaga
tomatiguera
pastanaga
tomatiguera
pastanaga
tomatiguera
pastanaga
tomatiguera
pastanaga

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES

ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULAR
ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI
AUTÒTROFES
Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment.
ALIMENTACIÓ
Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar.
RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel·lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit.
Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes alliberen més oxigen que el que empren per la respiració. Al fosquet, les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només allibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.
SABA BRUTA
Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos.
SABA ELABORADA
En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprèn oxigen O2.
La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians.
ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
RESPIRACIÓ: RESPIRACIÓ CEL.LULAR
ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI
AUTÒTROFES
Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment.
ALIMENTACIÓ
Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar.
RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel.lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit.
Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes lliberen més oxígen que el que empren per la respiració. Al fosquet , les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només llibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.
SABA BRUTA
Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos.
SABA ELABORADA
En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprén oxigen O2.
La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians.

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
Reproducció sexual de les plantes amb flor
REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB FLORS
REPRODUCCIÓ SEXUAL
REPRODUCCIÓ SEXUAL
REPRODUCCIÓ SEXUAL
REPRODUCCIÓ SEXUAL
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
REPRODUCCIÓ SEXUAL
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
REPRODUCCIÓ SEXUAL
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
POL.LINITZACIÓ
DIRECTE
INDIRECTE
FECUNDACIÓ
fruit
fruit
estam
estam
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
fruit
estam
gineceu
gineceu
POL.LINITZACIÓ
FECUNDACIÓ
fruit
estam
gineceu
fruit
estam
gineceu
fruit
estam
gineceu
gineceu
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
GERMINACIÓ
3. CREIX LA TIJA
3. CREIX LA TIJA
DE FULLA CADUCA
DE FULLA CADUCA
3. CREIX LA TIJA
TIPUS DE FRUITS
DE FULLA CADUCA
TIPUS DE FRUITS
TIPUS D’ARBRES
TIPUS D’ARBRES
TIPUS DE FRUITS
DE FULLA PERENNE
DE FULLA PERENNE
TIPUS D’ARBRES
DE FULLA PERENNE
3. CREIX LA TIJA
DE FULLA CADUCA
TIPUS DE FRUITS
TIPUS D’ARBRES
DE FULLA PERENNE

POL·LINITZACIÓ
El vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu.
DIRECTE
El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.
INDIRECTE
El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.

FECUNDACIÓ
S’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.

TIPUS DE FRUITS

GERMINACIÓ
3. CREIX LA TIJA

DE FULLA CADUCA
TIPUS D’ARBRES
DE FULLA PERENNE

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
Reproducció asexual

RIZOMA
BULBS
TUBERCLES
ESQUEIX
ESTOLÓ
EMPELT

FUNCIÓ DE RELACIÓ

TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA RESPOSTA.
SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR
DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”:
-FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM
-GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP
AMUNT
-HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA
AIGUA
-TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN
ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.

http://diariaula.blogspot.com	57
http://www.slideshare.net	25
http://phobos.xtec.cat	9
http://insriberadelsio.moodle1x1.cat	3
http://diariaula.blogspot.com.es	2
http://cva.educat1x1.cat	1
http://www.edmodo.com	1

Plantes

by carol pc on Oct 12, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

7 Embeds 98

Statistics

Plantes — Presentation Transcript