Hem escollit aquest tema perquè pensem que són molts els nens que han de enfrontar-se a molts problemes, com poden ser el sacrifici per una família. És un relat dirigit a persones de totes les edats. -Tema: explotació infantil, pobresa, falta de recursos. -Fet per: Nathalia Lara i Carlota Cerrillo

1. Verd

2. INTRODUCCIÓ
Hem escollit aquest tema perquè pensem que
són molts els nens que han de enfrontar-se a
molts problemes, com poden ser el sacrifici per
una família. És un relat dirigit a persones de
totes les edats.
-Tema: explotació infantil, pobresa, falta de
recursos.
-Nathalia Lara i Carlota Cerrillo

3. La Shaira té deu anys, i viu a Sudan. Té quatre germans, i
el seu germà gran, l’Abdou, treballa durant tot el dia amb
el propòsit de poder seguir vivint.

4. La Shaira, com tots els nens, té un somni. Sempre ha
volgut veure món, però en particular li agrada la natura,
aquella natura verda i meravellosa que no coneix, que li
és familiar i alhora desconeguda, on se sentiria a gust i
al mateix temps estranya.

5. Tot i que és una noia molt obedient i treballadora, la
Shaira desitjaria treure’s aquell enorme mocador i
poder passejar-se nua, entre les flors i les papallones.

6. Per desgràcia, els somnis pertanyen a una realitat
diferent, imaginària, i la Shaira avui ha d’anar a recollir
blat. La jornada serà eterna i dura, però ella se sent
molt afortunada de poder treballar, ja que així pot ser
útil a la seva familia.

7. Són les set de la
tarda, i la Shaira
torna a casa. Com
havia previst, el dia
ha sigut molt dur, i
ara troba a faltar a la
mare. Plora, plora
molt. Tot i que sap
que és inútil,
continua plorant.
Llavors, el seu pare
la pega, li diu que no
arribarà enlloc sent
tan dèbil.

8. Però la Shaira sap
que els seu pare és
el més dèbil de tots.
Ho sap, tots ho
saben. El pare no en
té ni idea del que
significa estimar,
pensa la nena,
espantada. El seu
germà gran, l’Abdou,
ho ha vist tot, no
s’ho pensa dues
vegades i intervé en
la disputa.

9. L’Abdou estima molt a la Shaira i aquest amor es mutu.
Per la Shaira, el seu germà gran és l’únic que ha estat
veritablement en tots els moments que ella el
necessitava, tant bons com dolents. És l’única persona
que la comprèn.

10. L’Abdou parla amb el pare i consola a la seva germana.
Li diu que no faci cas al pare, que està desesperat per la
situació en la que es troben. Li diu que ell sap que ella
és forta, molt forta, potser fins i tot la més forta de tots.

11. Seguidament s’abracen, sense dir res més. Ell sap que la
Shaira el necessita al seu costat més que mai. Aquella
abraçada significa molt per ella, li dóna les forces que li
falten i és en aquell moment quan li ve el record que
tant l’angoixa, aquella imatge que la porta al passat, la
seva mare.

12. Un nou dia comença, la Shaira com sempre amb un
somriure davant de tot el patiment se’n va a treballar.
En arribar veu al seu pare caigut a terra, l’aixeca i veu
que està dèbil, malalt. El porta al llit i li diu que no
pateixi, que no serà res greu. Ella ha de carregar amb
tot, com sempre, però no li fa res perquè sap que ho fa
per la seva família.

13. Ja és de nit i torna l’Abdou. La Shaira pensava que la
seva vida no podia anar a pitjor, però no és així.
L’Abdou li explica la mala situació que hi ha a la feina i li
diu que l’han fet fora. Es crea un ambient tens, l’instint
de superació sobrevola la cambra.

14. La Shaira comprèn que és el moment de fer el seu
estimat viatge, tot i que no sigui per els seus somnis
sinó per ajudar a la seva família. Pot ser no està
preparada, però no li queda més remei.

15. S’escapa a la nit, no fa soroll i la seva única pertinença
és un mocador amb un petit tros de pa al seu interior.
No pot negar que està espantada, però surt de la casa i
es posa en camí cap a la capital.

16. Al camí es troba amb una petita dificultat, hi ha soldats
per tot arreu i una nena tota sola per allà no és el més
convenient. La Shaira baixa el cap i passa amb velocitat
sense fer-se notar, està atemorida però continua
endavant sense pensar-ho.

17. De sobte, li sembla veure un cap verd a la llunyania. No
sap si és la seva imaginació o és real, però això la fa
anar més ràpid. Aquesta imatge li ha donat més
esperances i segueix el seu camí.

18. Decideix apropar-
se, és real, ho ha
aconseguit, es troba
envoltada per
papallones, no hi ha
ningú. Està vivint el
seu somni, no s’ho
pot creure i ara
només li queda un
pas. Es treu el
mocador i per fi és
lliure.

19. Va arribar a la
capital fa tres dies,
va trobar les
medicines
pertinents pel seu
pare. El seu germà
va trobar un nou
treball i el pare es
va recuperar.
La Shaira havia
complit el seu
somni, era feliç.

20. NATHALIA LARA
FI CARLOTA CERRILLO