Informàtica 4ESO

1. L’àudio digital
Carlota García Calvet

2. SUMARI
· Naturalesa del so:
-Intensitat
-Altura o to
-Timbre
·Digitalització del so:
-La placa de so
-Freqüència de mostratge
-Resolució
·Formats de so digital:
-Sense compressió de dades
-Amb compressió de dades

3. Naturalesa del so
Les ones sonores són de naturalesa mecànica, a diferència, e3
les ones electromagnètiques, que es generes mitjançant cams
elèctrics.
Les característiques que defineixen les ones són:
-Amplitud: és la característica de les ones sonores que
percebem com a volum.
-Freqüència: és el nombre de cicles complets que es
repeteixen en un segon. Les ones que es
repeteixen cada cert temps s’anomenen
periòdiques.
-Període: és el temps que tarda a produir-se un cicle.
-Longitud d’ona: és la distància que recorre el so en un
cicle complet.
Per descriure un so utilitzem tres termes: intensitat, altura o to,
i timbre.

4. La intensitat: depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i
està en relació directa amb la seva amplitud. Una
ona de més amplitud produirà més desplaçament
de la membrana de l’orella tindrem la sensació
que el so és més fort.
L’altura o to: és la característica que permet percebre un so com
a més greu o més agut que un altre.
El timbre: és la característica que ens ajuda, per exemple, a
reconèixer les persones per la veu o a distingir
diferents tipus d’instruments musicals. Una ona
sonora vibra a diverses freqüències simultànies.

5. Digitalització del so
El procés mitjançant el qual es transformen dades
analògiques a un format digital s’anomena
digitalització.
La placa de so: (actua com a element digitalitzador) fa
un mostratge del senyal analògic que
rep (un gran nombre de vegades per
segon), el divideix en intervals iguals i
cada un d’aquests intervals el
converteix en el seu equivalent binari.
Freqüència de mostratge: és el nombre de mostres que
es prenen en un interval
determinat de temps,
normalment cada segon.
Resolució: és el nombre de dígits binaris (bits) que
utilitzem per representar cada mostra.

6. Formats de so digital:
Per emmagatzemar el so digitalitzat ( al disc dur de l’ordinador, en
n CD, etc.), hem de triar el format d’arxiu que utilitzarem. En
general, els arxius d’àudio, els acostumem a classificar en des
grans categories:
Formats sense compressió de dades: el so es grava sense cap tipus
de compressió; per tant, l’espai que ocupa el disc dur de l’ordinador
és molt considerable ( un fitxer de so estàndard, en qualitat CD,
ocupa aproximadament 10 MB per minut).
Formats amb compressió de dades: normalment, els fitxers d’àudio
que s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet estan comprimits.
Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana habitualment no
distingeix determinats sons, i això s’hi afegeix un procés de
compressió que es basa en l’execució d’algorismes complexos
aplicats a l’arxiu d’àudio, sense comprimir, per reduir-ne la mida fer
pràcticament imperceptible la diferència de qualitat.

7. Gràcies!
Carlota García Calvet
Optativa informàtica 4 ESO