VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA

10,468 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
10,468
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,701
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA

  1. 1. VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA TREBALL DE SOCIALS Berta Rosell & Carla López
  2. 2. QUE SABEM? <ul><li>-Què t'ha semblat el que has llegit? </li></ul><ul><li>Que és molt interessant, perque ens agrada molt aquest tema. </li></ul><ul><li>-Com creus que eren les condicions de vida de la població a l'edat mitjana? </li></ul><ul><li>  Una mica pobres </li></ul><ul><li>-Creus que hi havia metges en aquesta època?  </li></ul><ul><li>  Si, però pocs i eren cars. </li></ul><ul><li>-I hospitals?  No, els metges anaven a visitar als malalts. </li></ul><ul><li>PIRÀMIDE DE L'EDAT MITJANA </li></ul>
  3. 3. QUINES EREN LES MALALTIES HABITUALS? <ul><li>Una de les malalties habituals era la LEPRA: </li></ul><ul><li>La LEPRA era una malaltia  infecciosa i contagiosa però alhora difícil de contagiar. Era una malaltia que afectava a la pell, als nervis i era fàcil de veure. </li></ul><ul><li>Perds sensibilitat de la pell i debilitat muscular. </li></ul><ul><li>La LEPRA habitualment estava ens els climes temperats, tropicals i subtropicals. </li></ul>
  4. 4. LA PESTA NEGRA <ul><li>La PESTA NEGRA també coneguda com a MORT NEGRA era una malaltia epidèmica que va estar a Àsia i Europa.   </li></ul><ul><li>Es calculava que un terç de la població europea provocava la mort. </li></ul><ul><li>Hi havia tres tipus de símptomes de pesta: </li></ul><ul><li>- La PESTA BUBÒNICA que era la més comú. Es transmetia per rates, polls, puces infectades. </li></ul><ul><li>- La PESTA PULMONAR era la segona més estesa de l'epidèmia. Era la única que es trasmetia per gotetes de saliva d'una persona infectada.  </li></ul><ul><li>- La PESTA SEPTICÈMICA era la menys freqüent però la que causava més morts ja que la sang envaïa tot el cos amb rapidesa. </li></ul>
  5. 5. QUINA ERA LA MITJANA DE VIDA? <ul><li>La mitjana de vida era molt curta, ja que les malalties, la fam, la manca d'higiene... era molt abundant i llavors provocava moltes morts, per això les famílies eren numeroses , ja que sabien que molts d'ells moririen. </li></ul><ul><li>Exemple: de cada 100 persones 52 morien. </li></ul><ul><li>Les famílies pobres tenien més possibilitats de morir, perque no tenien menjar i no tenien diners. </li></ul>
  6. 6. QUI FEIA LA MEDICINA? <ul><li>La medicina la feien els grecs i els romans. La van extreure de plantes medicinals. </li></ul><ul><li>Les feines de curar, com el seu nom diu, les feien els Cures. Els monjos i els capellans eren els que tenien els llibres a les seves biblioteques i els que havien estudiat medicina. En els monestirs hi havia infermeries i farmàcies. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  7. 7. QUINES EREN LES PRÀCTIQUES HABITUALS PER CURAR ELS MALALTS? <ul><li>  </li></ul><ul><li>Els metges curaven els malalts prenent-li el pols i mirant-li la llengua, en l'edat mitjana es preferia l'anàlisi d'orina. Les cures més habituals eren la col·locació de ventoses, la sagnia i l'administració de xarops d'espècies i de tisanes especials per rentar l'estómac. En els casos greus com ara l'extracció d'una punta de fletxa o una fulla de punyal, primer es netejava la ferida amb oli o vi i desprès es cauteritzava amb un ferro roent. </li></ul><ul><li>Quan calia, fins i tot es tallava el crani. Abans de començar a operar un pacient, l'adormien fent-lo respirar dins una esponja xopada de plantes hipnòtiques. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  8. 8. QUINA EPIDÈMIA VA SER LA CAUSA DE LA MORT D'UNA TERCERA PART DE LA POBLACIÓ? <ul><li>Va ser la PESTA NEGRA. Que com ja sabem va ser molt forta (la informació de la pesta negra està en una altra diapositiva). </li></ul>
  9. 9. QUINS EREN ELS ALIMENTS HABITUALS DE LA MAJOR POBLACIÓ? <ul><li>Al principi del menjar se servia la sopa. Després es menjaven les carns acompanyades de verdures com les cols, naps, amanits  amb espècies, all i ceba. El vi i la cervesa era la beguda habitual que bevien. Les sobres del menjar els hi donaven a les esclaves i als esclaus.  </li></ul>
  10. 10. QUÈ MENJAVEN ELS NOBLES? <ul><li>Els nobles menjaven el mateix que el rei: ous, porc senglar, pollastre i moltes coses més perquè s'ho podien permetre i com podien menjar bé la mortalitat no era tan abundant entre ells. </li></ul>
  11. 11. FI DEL TREBALL DE SOCIALS EDAT MITJANA
  12. 12. ELS PAGESOS TREBALL DE SOCIALS
  13. 13. ELS PAGESOS <ul><li>Les condicions de vida dels pagesos eren molt dures ja que treballaven tot el dia. Les eines eren antigues, i les collites no eren molt abundants. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  14. 14. COM VESTIEN? <ul><li>Els homes vestien un faldó, una espècie d'armilla folrat de conill, les dones portaven dos vestits i un mantell. </li></ul>
  15. 16. QUÈ MENJAVEN? <ul><li>  </li></ul><ul><li>Els pagesos més o menys menjaven sempre el mateix. La major part de l'aliment que el pa. Les sobres de la carn de porc i els embotits eren els principals acompanyaments. El formatge, la llet i la mantega eren importants per la dieta. Algunes verdures, fruites i llegums eren les que es menjaven més mentre que el peix no es menjava tant. Necessitaven el vi els hi donava energia per poder treballar tot el dia. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  16. 17. PER QUÈ ALGUNS MARXAVEN DE LA CIUTAT? <ul><li>Els camperols van marxar perque va augmentar la població i llavors s'anaven a les ciutats perque així tenien més comerci. </li></ul>
  17. 18. COM TREBALLAVEN? <ul><li>Les eines que utilitzaven eren rudimentàries, la terra era pobre i les collites no eren massa abundants. Els pagesos s'encarregaven de plantar llavors, regar, collir... </li></ul><ul><li>Els camperols pagaven als seus senyors amb una part de la collita i de vegades dels beneficis que en treien en metàl.lic. </li></ul>
  18. 19. COM EREN LES CASES ON VIVIEN? <ul><li>Les cases dels pagesos normalment eren de fusta, tova o pedra. Solia estar composta per una habitació que compartien la família, el bestiar i també s'utilitzava com a graner. Els sostres eren de palla, per desgràcia quan hi havia un incendi...tenien debilitat a les cases. </li></ul>
  19. 20. QUINS EREN ELS DRETS I ELS DEURES DELS CAMPEROLS RESPECTE EL SEU SENYOR? <ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  Els deures dels camperols eren: l'ajuda, el treball, la fidelitat, el pagament dels impostos i el consell. Els drets que tenia el camperol era que quan ell tingués alguna dificultat el seu senyor l'havia de protegir economicament i militarment. </li></ul>
  20. 21. FI!!   DEL TREBALL DELS PAGESOS

×