Antologia PoèTica

ANTOLOGIA POÈTICA Carla Fosalba Pujol

Índex
Autor: J. Salvat-Papasseit
Moviment literari: Avantguardisme
Comentaris:
“ Tot l'enyor de demà”
“ Com sé que es besa”
Conclusió

J. Salvat-Papasseit

J. Salvat-Papasseit
Va néixer a Barcelona el 1894, fill d’una família molt pobre.
Va residir fins als dotze anys a l’Asilo Naval Español. Als tretze ja va començar a treballar per contribuir a l’economia familiar.
De formació autodidacta, als disset anys començà a freqüentar amb intel·lectuals i s’inicià a la lectura, d’autors com: Nietzche, Ibsen…
Se sentí atret primer pel socialisme, després per l’anarquisme i més tard pel catalanisme.
Difongué les idees de lluita contra la injustícia a través de col·laboracions periodístiques.
Als 23 anys entra a treballar a la secció de llibreria de les Galeries Laietanes, es relacionà amb els escriptors de l’època i començà a interessar-se pels moviments avantguardistes.
L’any 1918 es casà amb Crme Eleuterio, i aquell mateix estiu se li començà a manifestar la tuberculosi que el duria fins la mort uns anys més tard.
Malgrat la malaltia, però, són uns anys d’intensa activitat en què publica els seus llibres de poemes.
Mor el 1924 a Barcelona.

J. Salvat-Papasseit
Obra:
Salvat es qualificà ell mateix poetavantguardistacatalà.
Adoptà en la seva obra les tècniques i recursos del cubisme i del futurisme: cal·ligrames, collages, versos trencats, espais en blanc, etc.

J. Salvat-Papasseit
Llibres de poemes:
“ Poemes en ondes hertzianes” (1919)
“ L’irradiador del port i les gavines” (1921)
“ Les conspiracions” ( 1922)
“ La gesta dels estels” (1922)
“ El poema de la rosa als llavis” ( 1923)
“ Óssa menor” (1925); publicat pòstumament.

Avantguardisme
Corrents estètics que van aflorar a Europa a començaments del segle xx.
Concebien l’art com a recerca i experimentació de noves formes artístiques.
Volien destruir l’art tal com era entès tradicionalment i valoraven tot el que era nou, diferent i original.
L’avantguardisme s’inicià el 1907 i arribà fins el 1940.
Els principals moviments de l’avantguardisme foren.
El futurisme
El cubisme
El dadaisme
El surrealisme
En pintura, destaquen autors com Dalí o Miró.
En cinema, Luis Buñuel.
En literatura catalana:
Josep M. Junoy
Joan Salvat- Papasseit
J.V. Foix
Joan Brossa.

Comentaris

Tema:
L’enfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut és optimista davant la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.
Argument:
Joan Salvat Papasseit, en aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que ha de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes, en els petits detalls. En el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (per que la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Ens mostra tot allò que enyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de demà), per a Salvat Papasseit la mort no es una cosa dolenta, ja qu creu que la vida es eterna (la reencarnació). Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol (representa el color de la vida), la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca ( representa la bellesa, la sensualitat i la delicadesa), el bailet que vol vendre el diari (representa la joventut i la vitalitat), el tramvia, el carter, l’aeroplà, les dones del barri matineres en direcció al mercat, el veïnat, els carreters dormits, la vida del carrer.
Estructura:
L’estructura d’aquest poema presenta espais en blanc, els quals formen part de la tècnica literària del futurisme.
El poema no presenta un esquema mètric fix, ja que està format per versos lliures o blancs que no rimen.

Recursos:
Polisíndeton, durant tot el poema hi ha una presència innecessària de la conjunció “i”:
“ i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.”
Al·literació, repetició del so “ix”:
“ Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar”

Vocabulari: - Aeropla: Avió - Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones. - Adroguer: Persona que te una adrogueria o qui despatxa - Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla. - Fressa : Soroll, enrenou, brogit.
Comentari personal:
En aquest extens poema de Joan Salvat Papasseit, amb una estètica avantguardista, ens presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana de la que ell està privat a causa de la seva greu enfermetat.

Tema: explicita plàsticament la història d'amor jove i sensual del llibre
Estructura:
El poema és un cal·ligrama, propi de la tècnica literària del cubisme, que presenta forma de vaixell.
Presenta versos trencats i una abolició de la puntuació.
El llentguatge del poema és una barreja entre el francès i el català. La llengua francesa és un collage lingüístic de l’estreta relació artística entre París i Barcelona que es produeix en aquells anys.
El dibuix blau de la barca de vela llatina esdevé expressió de l'univers poètic de Salvat. L'amant es converteix en el “mariner d'amor” desitjat per la noia que el crida al convit de l'amor (“oh viens tout près de moi...”).

Recursos:
Al·literació, repetició del so “s”
“ com sé que es besa
la besaré”
Anàfora, repetició de “ corsari ve i li pren” en els dos versos:
“ marineret qui no vigila — corsari ve i li pren l’aimia – si no li duia cap cançó– corsari ve i li pren l’amor”

Comentari personal:
Jo crec que aquest poema és molt original gràcies a la tècnica del cal·ligrama i a la forma de vaixell que té. També al presentar un collage lingüístic entre el català i el francès fa que sigui més especial.

Conclusió
En l’avantguardisme, s’utilitzen diverses tècniques literàries que anteriorment no s’havien utilitzat, i que li donen certa originalitat als poemes.
J. Salvat-Papasseit va ser important dins d’aquest moviment ja que va ser la figura més destacada.

Antologia PoèTica

by carlafp on Feb 05, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 72

Statistics

Antologia PoèTica — Presentation Transcript