Your SlideShare is downloading. ×
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA                                                     Mòdul 3:           ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA                                                                        ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA         Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA      Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA         Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA     Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de l...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA      Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA    Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA      Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA        Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge d...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA        Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge d...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA        Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge d...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA      Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de ...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA       Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Curs "Dificultats Específiques de la Lectoescriptura" Mòdul 3

5,223

Published on

0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,223
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
398
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Curs "Dificultats Específiques de la Lectoescriptura" Mòdul 3"

  1. 1. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura Marta Rabasseda Formació Psicopedagògica
  2. 2. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA LA LECTOESCRIPTURA O Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura e de a l’ criptura l’escriptura pFormació Psicopedagògica índex 1. Introducció 2 2. Detecció de les DA específiques de la lectoescriptura 3 3. Diagnòstic i avaluació de les DA específiques de la lectoescriptura 13 1
  3. 3. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura1. INTRODUCCIÓEntre un 5 i 15% dels infants tenen dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura i, con-seqüentment, dificultats en el rendiment escolar. Les DA, i més concretament les DA es-pecífiques de la lectura i l’escriptura, són una de les causes més freqüents de fracàs esco-lar. La identificació precoç de les DA és essencial per l’inici d’un tractament també precoç,abans que l’escolarització estigui molt afectada i l’alumne presenti seqüeles emocionals.Quan s’inicia el procés d’aprenentatge de la lectura i escriptura, aproximadament als 5-6anys d’edat, entre un 20 i 25 % d’infants acaben el curs sense saber llegir; d’aquests un 10– 17% recupera el retard al llarg del següent any, mentre que un 8 – 10% mostraran dificul-tats persistents. Un percentatge elevat continua presentant signes del trastorn al llarg dela vida adulta.La detecció primerenca és efectiva si és sistemàtica i abasta a tota la població escolardels primers nivells. Una detecció primerenca és aquella que es porta a terme entre els 5 i8 anys d’edat. Això significa que la família i el professat siguin els millors observadors delssímptomes i senyals d’alerta que pugui presentar el nen/a.Sabem que una intervenció iniciada a aquestes edats redueix considerablement la simpto-matologia i millora el rendiment escolar. La detecció primerenca permet que els alumnesrebin ajuda abans que presentin dificultats d’aprenentatge suficientment greus com perimpedir l’adquisició de les habilitats instrumentals bàsiques, amb la qual cosa, s’està do-nant un pas important en matèria de prevenció del fracàs escolar.Sovint, els infants que presenten alteracions en lectura i escriptura no es diagnostiqueno es diagnostiquen tard, i, en conseqüència, no es prenen les mesures de tractamentadequades. Les conseqüències d’aquest desencert són els mals resultats acadèmics, labaixa autoestima, la desmotivació pels aprenentatges i els trastorns emocionals secun-daris.Cal advertir, però, de les grans dificultats que implica identificar de forma primerenca lesdificultats d’aprenentatge en general, i les dificultats d’aprenentatge de la lectoescriptu-ra en particular. Sol passar que aquestes dificultats es detecten quan l’infant ja té 9 o 10anys. És en aquest moment, quan els processos bàsics de la lectura ja han madurat en lamajoria d’alumnes, que els mestres o els pares s’adonen que hi ha alguna cosa que nofunciona correctament en el aprenentatges del nen o nena. 2
  4. 4. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura2. DETECCIÓ DE LES DA ESPECÍFIQUES DE LA LEC-TOESCRIPTURA2.1 Indicadors generalsA continuació, us presentem un recull d’indicadors que ens poden ser de molta ajuda al’hora de valorar les possibles dificultats en la lectoescriptura dels nostres alumnes. Estracta d’un llistat de possibles signes, diferenciats per edats, a partir del qual podem feruna primera detecció i/o derivació per un posterior estudi que descarti o confirmi una difi-cultat específica de l’alumne/a.L’experiència professional, juntament amb el coneixement de les etapes evolutives del’infant en relació al desenvolupament del llenguatge escrit, permet identificar aquellesdesviacions que són susceptibles d’esdevenir una dificultat específica que dificulti greu-ment el desenvolupament acadèmic i personal de l’infant. Aquest primera valoració i de-tecció per part del professional que està a càrrec de l’infant és de vital importància jaque és el primer pas en els processos d’atenció a la diversitat.La taxonomia que a continuació us proposem està en funció d’uns trets generals, les mi-crohabilitats implicades en la lectura i l’escriptura i l’edat dels subjectes. Tot i aquests in-dicadors, cal tenir present que cada subjecte és únic en la seva dificultat i no semprepresentarà els mateixos signes ni ho farà sempre de la mateixa manera.En aquesta línia, també és important recordar que els indicadors que presentem ens por-ten a la detecció de les dificultats d’aprenentatge de la lectoescriptura. Després d’un ade-quat procés de diagnosi estarem en condicions de concloure si les dificultats són especí-fiques, és a dir, afecten exclusivament als processos d’aprenentatges lectoescriptors, obé, són més generals, de manera que les dificultats lectoescriptores es deriven d’una di-ficultat global del desenvolupament, com ara el retard mental, o bé, són la conseqüènciad’un altre trastorn específic, com per exemple el TDAH. Aquesta diferenciació és clau perpoder orientar el futur de l’infant. 3
  5. 5. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaAquests són alguns dels senyals d’alerta generals1: • Discrepància entre la capacitat del nen o nena i les seves habilitats per aprendre a llegir i escriure. L’alumne pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, ... • Dificultats lingüístiques, sobretot fonològiques. A l’alumne li costa molt formar o trobar rimes, compondre paraules, o descompondre mots en síl·labes. Sovint deforma paraules, omet, confon o substitueix sons i les seves grafies corresponents. • Trastorns en els processos maduratius com ara la percepció, la psicomotricitat i l’atenció. Tan aviat treballa amb una mà com amb l’altra, té dificultats per agafar co- rrectament el llapis i per retallar, presenta un traç insegur, problemes d’orientació (dreta/esquerra, davant/darrere, etc.), triga a aprendre a fer nusos i llaços, té dificul- tats per seguir un ritme, . . . • Dificultats en l’ús del temps, matí/tarda/nit, ahir/avui/demà, ... Pot tenir confusions en l’ordre i la seqüència, per exemple, en els dies de la setmana, els mesos de l’any, etc. • Manca d’habilitat en àrees instrumentals bàsiques. En el càlcul pot confondre la suma amb la resta. Li costa l’automatització dels aprenentatges, per exemple, memo- ritzar, reproduir o aplicar les taules de multiplicar. • Dificultats en l’ús eficaç de la memòria. El que aprèn avui potser no ho recorda demà. • Dificultats en l’organització de les activitats quotidianes, dels jocs i dels treballs: s’oblida els llibres, per exemple, o no recorda anotar els deures a l’agenda. • Dificultats per a dur a terme diverses ordres si les rep totes seguides: “tanca la por- ta, agafa els colors i pinta el dibuix”. • Errades ortogràfiques persistents. Pot cometre repetides vegades els mateixos errors ortogràfics immediatament després d’haver-los corregit.1Descrits per l’ACD (Associació Catalana dislèxia) www.acd.cat 4
  6. 6. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura • Necessiten més temps que els altres alumnes per ordenar les dades i acabar els tre- balls. El tipus de lletra, la qualitat de les fotocòpies, la disposició de la informació a la pissarra, tenen més importància per a ells que per als altres alumnes. • Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens els és fonamental. • Les matèries que es basen en l’estudi dels apunts de classe els suposa un greu des- avantatge, ja que els seus apunts solen ser poc clars o incorrectes.2.2 Indicadors generals en la lecturaTrets generals de la lectura: •Lenta •Absent de ritme •Lectura de paraules des de la meitat •Salt de ratlles, reculades i pèrdua de la línia al llegir •Confusions en l’ordre de les lletres treure x sacra •Inversions parcials o totals de síl·labes o paraules: la- al; le - el; les-sal; els-sol; •Barreja de sons •Confusió de lletres, síl·labes o paraules amb diferències subtils de grafia: a -o; c -o; a-c; f-t; h-n, ai-ia; nom - mon, etc. •Confusió de lletres, síl·labes o paraules amb grafia similar però amb diferent orienta- ció en l’espai: b-d; b-p; b-q; d-b; d-p; d-q; n-o; w-m; a-i . •Confusió de lletres que posseeixen un punt d’articulació comuna i els sons de la qual són acústicament pròxims: ch-lI; g-j; m-b-p; v-f; d – r- l; •Substitucions o invencions de paraules per unes altres d’estructura més o menys si- milar, però amb diferent significat. •Addicions o omissions de sons, síl·labes o paraules: famós per fama; casa per casaca. •Repeticions de síl·labes, paraules o frases. •Excessives fixacions de l’ull en la línia. •Sil·labització defectuosa: reconeix lletres aïlladament, però sense poder organitzar la paraula com un tot, o bé llegix la paraula síl·laba a síl·laba, o bé llegeix el text paraula a paraula. •Problemes de comprensió. 5
  7. 7. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura2.3 Indicadors generals en l’escripturaTrets generals de l’escriptura: •Escriptura lenta •Dificultats per a respectar l’estructuració gramatical del llenguatge. •Faltes ortogràfiques en paraules familiars. •Omissions o canvi d’articles i accents. •Omissions de síl·labes, canvi de grafies o confusió entre elles. •Omissions en alguna de les correspondències entre fonemes i grafemes. •Confusió en la correspondència entre dos sons molt familiars: /p/ i /k/; /t/ i /d/; /b/ i /d/. •Confusió de lletres, síl·labes o paraules amb grafia similar però amb diferent orienta- ció en l’espai: b-d; b-p; b-q; d-b; d-p; d-q; n-o; w-m; a-i. •Confusió de lletres, síl·labes o paraules amb diferències subtils de grafia: a -o; c -o; iac; fet; h-n, ai-ai; pèl-llarg, nom; vio; v-i, etc. •Inversions d’ordre: tra en lloc de tar. •Errades en síl·labes travades o configuracions complexes: trans, cons, tan. •Errades en la unió i separació de paraules. •Poden presentar textos indesxifrables. •Alguns casos quan l’escriptura requereix molta atenció, pot afectar el patró motor: lentitud en l’escriptura, excessiva pressió o lleugeresa, grafies excessivament grans o petites, orientació del full... etc.2.4 Indicadors emocionals, conductuals i físicsTot i que són la causa de les DA (Huntington 1993), és molt freqüent la concomitànciaentre les Dificultats Específiques i els trastorns emocionals. Aquesta relació entre DA itrastorns emocionals es pot explicar per l’experiència escolar frustrant que viuen aquestsinfants, la incomprensió a la que es veuen exposats per part dels adults que sovint elsetiqueten de “mandrosos”, la situació d’indefensió en que es troben, etc. En la edat ado-lescent poden tenir augment sever del risc de presentar una depressió, amb un alt nivelld’angoixa i tendència a la somatització. 6
  8. 8. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaL’associació Catalana de Dislèxia descriu la situació d’aquest alumnat de la següent manera2:L’alumne pot ser una alegre, brillant, intel·ligent i no tenir aparentment cap dificultaten els primers nivells escolars. Però, per sorpresa, en iniciar l’aprenentatge de la lectura il’escriptura, comença a semblar lent i insegur. “No cal preocupar-se, és molt llesta, ja ma-durarà”, és el comentari més freqüent. Però l’infant sap que no aprèn a llegir com els altrescompanys i companyes. I dia a dia s’ha d’enfrontar al seu fracàs, a la preocupació de la fa-mília, a l’atenció persistent del mestre i, no poques vegades, a ser la riota del tots quan el/lafan llegir davant de la classe.S’han d’enfrontar amb un sistema educatiu que espera que aprenguin a llegir i a escriuredintre d’uns terminis establerts i amb suficient habilitat per afrontar els estudis posteriors.Quan no ho fan, ben aviat senten comentaris del tipus “si volgués, podria”, “és un gandul”,“no dóna per més”, o “està poc motivada”.Davant aquestes situacions l’infant o adolescent acaba comportant-se com una perso-na ansiosa, nerviosa i reservada, i , en alguns casos, pot arribar a tenir comportamentsagressius i bel·ligerants. Recordem que no totes les persones presentaran tota la simpto-matologia i que aquesta és variable entre subjectes.2.4.1 Simptomatologia emocional (l. Peer) •Ansietat •Depressió •Baixa autoestima •Angoixa •Tristesa •Ràbia •indefensió •Irritabilitat •Canvis freqüents d’humor •Mancada de concentració •Dispersió •Desconfiança2 www.acd.cat 7
  9. 9. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura •Aparició de conductes típiques d’etapes o edats anteriors. •Inseguretat •Atenció inestable conseqüència de la fatiga que els suposa superar les seves dificul- tats. •Desinterès per l’estudi •Falta de motivació2.4.2 Simptomatologia conductual (l. Peer) •Conductes d’evitació vers l’escola i les tasques escolars •Conductes de crida d’atenció •Interactivitat, causada per l’ansietat •Hipoactivitat, no tenir ganes de res •Agressivitat •Retraïment •Autoaïllament •Compulsions, tics, manies...2.4.3 Simptomatologia física (l. Peer) •Debilitació del sistema immunològic •Problemes gastrointestinals •Taquicàrdies •Sudoració excessiva •Tensió muscular •Insomni •Dificultat per a aixecar-se pels matins •Continus mals de cap, migranyes •Visió desordenada. •Fatiga •Dificultat per a empassar •Problemes respiratoris, asma •Al·lèrgies 8
  10. 10. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura2.5 Indicadors per etapes i edats2.5.1 Educació infantil (0 a 6 anys) • Problemes de pronunciació, parla inintel·ligible • Dificultat per a entendre ordres senzilles • Dificultat per a entendre preguntes . Confusions en la pronunciació de paraules que s’assemblen fonèticament • Desenvolupament lent en l’adquisició de paraules i/o frases • Dificultat per a expressar desitjos o necessitats a través del llenguatge oral • Dificultat per a rimar paraules • Manca d’interès en relats o contesMotricitat: • Malaptesa en motricitat grossa (menjar, córrer, saltar) • Equilibri pobre • Malaptesa en la manipulació fina (menjar, lligar-se botons o posar-se les sabates). • Evitació d’activitats com dibuixar, fer traços, etc.Desenvolupament cognitiu: • Problemes a memoritzar els dies de la setmana, l’alfabet, etc. • Problemes per a recordar les activitats rutinàries • Dificultats en la noció causa-efecte, a comptar i seqüenciar • Dificultats en conceptes bàsics (com grandària, forma, color) • Aptitud per a la construcció i pels objectes i joguines “tècniques” (major habilitat manual que lingüística, que apareixerà típicament en les proves d’intel·ligència.), jocs de blocs, “Lego”.Atenció: • Es distreu amb facilitat, dificultats per a romandre en una tasca • Interactivitat i/o impulsivitat excessivaHabilitats socials: • Problemes d’interacció, juga sol • Canvis d’humor bruscs • Fàcilment frustrable 9
  11. 11. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura • Enrabiades freqüents • Repetició constant d’idees, dificultat per a canviar d’idea o d’activitat • Alternança de dies “bons” i “dolents “ en el treball escolar, sense raó aparent.2.5.2 Educació primària (6 a 12 anys)Llenguatge: •Dificultat per a aprendre la correspondència entre so/lletra •Errors al llegir •Dificultats per a recordar paraules bàsiques •Inhabilitat per a explicar una història amb una seqüència •Particular dificultat per a aprendre a llegir i escriure •Persistent tendència a escriure els nombres en mirall o en direcció o orientació inade- quada.Motricitat: •Coordinació motriu pobra •Dificultat per a copiar de la pissarra •Dificultat per a alinear les xifres en una operació matemàtica •Disgrafia (mala lletra)Atenció: •Dificultats per a concentrar-se en una tasca •Dificultats per a acabar un treball a temps •Inhabilitat per a seguir múltiples instruccions •Descurat, despreocupat •Rebuig davant els canvis de la rutina o davant conceptes nous •Desorganització a casa i a l’escolaDesenvolupament cognitiu: •Dificultat d’aprendre l’alfabet i les taules de multiplicar i en general per a retenir seqüències, com per exemple els dies de la setmana, els dits de la mà, els mesos de l’any. •Dificultat per a seguir instruccions orals 10
  12. 12. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaHabilitats socials: •Dificultat per a entendre gestos o expressions facials •Dificultat per a entendre situacions socials •Tendència a malinterpretar comportaments de companys o adults •Aparent falta de «sentit comú» •Frustració, possible inici de problemes de conducta. •Impulsivitat •ImmaduresaMatemàtiques: •Problemes per a aprendre l’hora o comptar diners •Confusió dels signes matemàtics •Transposició en l’escriptura de xifres •Problemes per a memoritzar conceptes matemàtics •Problemes per a entendre la posició dels nombres •Dificultats per a recordar els passos de les operacions matemàtiques2.5.3 Educació secundària (12 a 16 anys)Llenguatge: •Evita llegir o escriure •Tendència a perdre informació quan llegeix un text •Comprensió lectora pobra, dificultat per a entendre els temes llegits •Pobresa en les redaccions orals i/o escrites •Dificultat per a aprendre idiomes estrangers •Tendència a l’escriptura descurada, desordenada, en ocasions incomprensible •Inconsistències gramaticals i errors ortogràfics, de vegades permanència de les omis- sions, alteracions i addicions de l’etapa anteriorMatemàtiques: • Dificultats per a entendre conceptes abstractes • Pobra habilitat per a aplicar destreses matemàtiquesAtenció/Organització:• Dificultats per a organitzar-se• Problemes en tasques d’elecció múltiple 11
  13. 13. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura• Treball lent en classe i en exàmens• Pobresa al prendre notes• Pobra capacitat per a supervisar i corregir el seu treball• Dificultat per a planificar i per a redactar relats i composicions escrites en generalHabilitats socials:• Dificultat per a acceptar crítiques• Problemes per a negociar• Dificultats per a entendre el punt de vista d’altres persones• Aparició de conductes disruptives o d’inhibició progressiva. De vegades, depressió.• Aversió a la lectura i escriptura. 12
  14. 14. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura3. DIAGNÒSTIC I AVALUACIÓ DE LES DA ESPECÍFIQUESDE LA LECTOESCRIPTURAEl diagnòstic es porta a terme mitjançant una història detallada en la qual es busquensímptomes específics, el context en el que apareixen, la seva evolució i el seu grau dediscordança amb l’edat.Les Dificultats específiques tradicionalment han estat diagnosticades des de la clínicaamb els criteris del DSM de l’APA o bé a partir dels criteris de la CIE (veure taula 1 a 4).Des de l’àmbit educatiu, cal especificar que no existeix cap prova baremada específicaper a valorar i diagnosticar les dificultats en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Noobstant, algunes escales i ítems de tests ja existents serveixen per diagnosticar determi-nats factors dels diferents processos implicats en la lectoescriptura.Taula 1. Criteris diagnòstics del DSM-IV per al trastorn de la lectura A. El rendiment en la lectura, mesurat mitjançant proves de precisió o compren- sió normalitzades i administrades individualment, se situa substancialment per sota del que s’espera per l’edat cronològica del subjecte, el seu quocient d’intel·ligència i l’escolaritat pròpia de la seva edat. B. L’Alteració del criteri A interfereix significativament en el rendiment acadèmic o en l’activitat de la visa quotidiana que exigeixen habilitats per a la lectura. C. Si hi ha dèficits sensorials, les dificultats per a la lectura superen les habitualment associades al dèficit.Taula 2. Criteris diagnòstics de la CIE- 10 (F81.0) per als trastorns d’aprenentatge de lalectura:Alteració específica i significativa de la lectura no atribuïble a l’edat mental, ni als proble-mes d’agudesa visual o auditiva, ni a una escolaritat inadequada. 13
  15. 15. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaDificultat en ortografia freqüentment associada que, sovint, es manté fins a l’adolescència,fins i tot malgrat haver progressat en la lectura.Freqüentment hi ha antecedents d’alteració de la parla. 1. El nivell de lectura està per sota del nivell esperat en funció de l’edat, la intel·ligència global i el centre escolar. 2. Els infants de preescolar poden presentar dificultats per a aprendre l’alfabet, a dir correctament el nom de les lletres, a rimar fonèticament les paraules i a analitzar i ca- tegoritzar sons. 3. A primària, fan errors de lectura oral: a. Omissions, substitucions, distorsions o sumes de paraules o parts de paraules. b. Nivell de lectura lenta. c. Inici dubitatiu, dubtes intermedis. d. Elaboració i lectura de frases incorrectes. e. Inversió en paraules, oracions, síl·labes o lletres dins de les paraules. 4. També hi ha un dèficit en la comprensió lectora: a. Incapacitat per a recordar allò que s’ha llegit. b. Incapacitat per a poder treure conclusions d’allò que s’ha llegit. c. Ús de coneixements generals més que no pas de la informació particular per a contestar preguntes sobre una història prèviament llegida.Taula 3. Criteris diagnòstics del DSM-IV per al trastorn d’expressió escrita: A. La capacitat per escriure, mesurada mitjançant proves normalitzades i administra- des individualment, es situa substancialment per sota del que s’espera per l’edat cro- nològica del subjecte, el seu quocient d’intel·ligència i l’escolaritat pròpia de la seva edat. 14
  16. 16. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura B. L’ alteració del criteri A interfereix significativament en el rendiment acadèmic o en l’activitat de la vida quotidiana que exigeixen habilitats per a l’escriptura. C. Si hi ha dèficits sensorials, les dificultats per a l’expressió escrita superen les habi- tualment associades al dèficit.Taula 4. Criteris diagnòstics de la CIE- 10 (F81.1) per als trastorns d’aprenentatge del’expressió escrita: Alteració en l’aprenentatge de l’ortografia sense alteracions prèvies de la lectura, amb l’estat mental i l’agudesa visual normal. L’escolarització ha estat adequada. Està afectada la capacitat de lletrejar i d’escriure correctament les paraules. En infants amb problemes de cal·ligrafia no s’hi inclouen, però a vegades les dificultats en l’aprenentatge de l’ortografia s’associen a problemes cal·ligràfics 1 El nivell de realització ortogràfica de l’infant ha de ser significativament inferior a l’esperat per a la seva edat, intel·ligència i medi escolar. 2 La capacitat de lectura és normal. 3 Tot i que se sap que el trastorn pur d’ortografia difereix del trastorn de lectura amb dificultats d’ortografia associades, es desconeixen les causes, el curs, les as- sociacions sistemàtiques i el pronòstic dels trastorns específics de l’ortografia.Segons Defior, S. (1993), l’avaluació ha de conduir a detectar els errors el més exacta-ment possible; no ens podem conformar amb un diagnòstic del procés afectat (ruta fo-nològica), sinó que cal identificar allò que la persona fa correctament i les errades quecomet (localitzar els fonemes que presenta dificultats, en quina posició, etc.).Els primers contactes de l’avaluador amb l’infant o adolescent han de servir per recollirinformació sobre el nen o nena: edat del subjecte, quocient intel·lectual, ambient sòcio-econòmic, estat emocional, trastorns físics i psíquics, etc. 15
  17. 17. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaUna vegada s’ha realitzat el diagnòstic de DA específica, cal delimitar el tipus de dificultatsegons el tipus d’error manifestat. Per això resultarà útil l’aplicació de proves, generals oespecífiques, estandaritzades, per a poder concretar la problemàtica i posteriorment po-der realitzar la intervenció adequada.3.1 El diagnòstic diferencialPer a un diagnòstic de Dificultats Específiques en l’Aprenentatge de la Lectura i/o Escriptu-ra, cal constatar un desfasament d’almenys de dos anys entre el rendiment de les provesespecífiques que s’administren i el que es podria esperar segons el quocient intel·lectual.Per tant, un diagnòstic diferencial inclou forçosament una avaluació del nivell cognitiu del’infant.D’altra banda, cal fer les derivacions pertinents per tal de detectar qualsevol problemafísic i/o psíquic que pugui estar interferint en els processos d’aprenentatge.Per últim, és molt important recollir informació sobre la història del nen o nena, malalties,possibles deficiències, escolarització, etc.L’accés a aquesta informació serà de gran utilitat per a descartar la presència dels se-güents criteris d’exclusió: 1. Un Q.I. (quocient intel·lectual) per sota del que es considera “normal” 2. Problemes visuals o auditius 3. Problemes o dificultats de tipus emocional i/o psicològic 4. Lesions cerebrals que afecten o deterioren l’àrea del llenguatge.3.1.1 Avaluació de la intel.ligènciaUn Q.I baix representa el primer criteri d’exclusió a descartar. Els infants amb dificultatscognitives generals poden presentar, i de fet presenten, les mateixes característiques isimptomatologia en la lectura i l’escriptura que els infant amb DA específiques en l’àrea.Diferenciar entre una dificultat més general i una altra específica incideix en el planteja- 16
  18. 18. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturament de la intervenció. En aquest sentit, un infant amb una intel·ligència normal o supe-rior tindrà unes eines de compensació de la dificultat de les quals no gaudirà un nen onena amb un dèficit cognitiu general.Així doncs, serà obligada l’aplicació d’un test d’intel·ligència com el WISC o WAIS queens permetrà valorar les capacitats cognitives de l’infant, entenent que el quocientintel·lectual ha de ser normal, la qual cosa significa que ha de ser igual o superior a 85.3.1.2 Avaluació medico-neurològicaEn l’avaluació dels aprenentatges es fa necessari confirmar que els òrgans que interve-nen en la percepció estiguin funcionant de manera correcta i efectiva. En aquest sentit,i en l’àrea de l’aprenentatge que ens ocupa, la valoració dels sentits de la vista i l’oïdasón fonamentals per a un diagnòstic diferencial. Un infant amb dificultats visuals, evi-dentment, tindrà més dificultats que un altre per accedir al codi escrit. El mateix passaquan la part afectada és l’oïda. Un infant que no sent correctament o que no discriminaauditivament els diferents sons és possible (no sempre és així) que es trobi amb dificul-tats a l’hora de llegir o escriure. També és convenient descartar anomalies neurològiquesque puguin estar intervenint de forma important en els aprenentatges en general i enl’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en particular.3.1.3 Avaluació dels processos perceptiusA més de valorar el funcionament dels òrgans de percepció, cal confirmar també que elsprocessos perceptius es posen en marxa de forma adequada. Per posar un exemple en-tenedor, un infant pot sortir de la consulta del metge de capçalera o de l’oftalmòleg ambun informe positiu en quant a les seves capacitats visuals, però que, tot i així, presentidificultats optomètriques, com ara les dificultats per fer salts de línia en un text (veuremediateca: Bases optométricas para una lectura eficaz i Recurs: Teràpia visual).Existeixen diferents proves estandaritzades per analitzar els aspectes visoperceptius i vi-somotors: • Bender, test Guestáltico Viso-motor per a nens: reflecteix el nivell de maduresa del nen en la percepció visual-motriu i pot revelar possibles disfuncions en la mateixa. 17
  19. 19. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura • Test de Frostig: Test de desenvolupament de la percepció visual. Avalua la coordina- ció visomotora, la discriminació figura-fons, la constància de la forma, les posicions en l’espai i les relacions espacials. Edat d’aplicació: nens de 4 a 7 anys. • Reversal test: És una prova d’aplicació individual i col·lectiva que proporciona infor- mació sobre l’estat de maduració perceptiva que ha adquirit l’individu per enfrontar l’aprenentatge de la lectoescriptura. Va dirigida a nens de 6 anys en endavant, i el seu ús és escolar i clínic.3.1.4 Avaluació dels processos motorsPer valorar la capacitat de recuperació dels al·lògrafs es demanen dictats de lletres i cò-pies que exigeixen passar d’una forma d’al·lògraf a una altra. Còpies en majúscules i mi-núscules, dictats de lletres, etc.Si el trastorn es situa en els patrons motors s’ha de contrastar l’escriptura manuscritaamb l’escriptura a ordinador.3.1.5 Avaluació psicològicaL’avaluació psicològica de nens i adolescents té unes característiques específiques quela diferencien de l’avaluació dels adults. Avaluar a nens i adolescents implica estudiar lescaracterístiques de la conducta del nen i el context familiar, social i escolar en el qual esmanifesten.S’han de conèixer les pautes de desenvolupament pròpies de cada interval d’edat i, peraltra banda, conèixer el curs del desenvolupament dels problemes de conducta (Forns,1993). A més, com assenyala del Barri (1995): “Un nen no s’interpreta a si mateix com aalgú necessitat d’ajuda. Són els adults que el tenen al seu càrrec qui formen aquest judici.La informació major o menor i la permissivitat major o menor dels adults que avaluen al nensón alguns dels criteris que intervenen en la qualificació que aquests fan de la conducta delnen”.El propòsit de l’avaluació psicològica infantil és arribar a comprendre els problemes iels factors que dificulten el procés maduratiu. Aquests problemes poden manifestar-se 18
  20. 20. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaen l’àmbit fisiològic, psicològic o sociocultural. Per tant, l’avaluació ha de ser una avalua-ció contínua i que inclogui les característiques específiques del nen, el seu estat fisiològic,les seves característiques psicològiques, la freqüència, la intensitat i la persistència delsseus problemes (tenint en compte la seva edat i el seu nivell de desenvolupament), lesseves circumstàncies vitals, així com el context familiar i les circumstàncies socio-ambien-tals que envolten a la família. Cal recollir informació de diferents fonts (pares, professorsi el propi nen), en diferents situacions, i sobre diverses àrees del funcionament.La presència de dèficits o problemes en els emocionals i/o psicològics, pot arribar a pro-vocar retards en la lectura i/o l’escriptura.3.2 Valoració del nivell d’aprenentatges en lectura i escripturaUna vegada descartats els criteris d’exclusió cal valorar la discrepància en el rendiment,és a dir, valorar fins a quin punt el rendiment en la lectura i en l’escriptura és inferior ald’altres àrees.Existeixen nombroses proves al mercat que s’apliquen per a realitzar una primera aproxi-mació i valorar el rendiment en la lectura i l’escriptura: 1. Test de análisis de lectoescriptura (TALE), de J. Toro i M. Cervera, 1984. Aquesta pro- va, també adaptada al català3, és descriptiva i consta de dues subproves: •Una de lectura, en la qual s’avalua la lectura de lletres, síl·labes, paraules, text i comprensió lectora. •Una altra d’escriptura, en la qual s’avalua fonamentalment la còpia, l’escriptura en el dictat i l’escriptura espontània. 2. Proves psicopedagògiques d’Aprenentatges instrumentals per a Primària (1998) i Secundària (2003) de R. Canals, A. Bosch, P. Monreal, S. Perera, D. Rius; Recull d’instruments per a conèixer el nivell dels aprenentatges instrumentals (rapidesa lec- tora, ortografia natural i arbitrària, comprensió lectora i problemes de matemàtiques). 3. PROVA PEREL d’A. Maldonado i altres (1992), que té com a objectiu identificar, en els tres primers cursos escolars, alumnes amb dificultats d’aprenentatge de la lectura i3 Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català (TALEC), 1991. 19
  21. 21. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura situar-los en el nivell que els correspon per la seva lectura. Aquesta prova consta d’una llista de cent paraules. En posar-la en pràctica es calculen les errades que fa l’infant. 4. Evaluación de los Procesos Lectores (PROLEC) (Cuetos, Rodríguez y Ruano, 2000). Aquesta prova d’aplicació individual, avalua la capacitat lectora i els processos que in- tervenen en la lectura en nens de 6 a 9 anys i en nens majors amb problemes de lectu- ra. Està formada per 10 proves que s’agrupen en quatre blocs: identificació de lletres (nom o so de les lletres i igual-diferent en paraules i pseudoparaules), processos lèxics (decisió lèxica, lectura de paraules, lectura de pseudoparaules i lectura de paraules i pseudoparaules), processos sintàctics (estructures gramaticals i signes de puntuació) i processos semàntics (comprensió d’oracions i textos). També disponible per a secun- dària (PROLEC-SE, 1999).3.3 Valoració dels processos específics que intervenen enl’aprenentatge de la lectura i l’escripturaArribats a aquest punt de l’exploració diagnòstica, ja tenim algunes referències clares so-bre el camí a seguir. Si els resultats de les diferents proves indiquen que l’infant presentauna dificultat específica de l’aprenentatge de la lectura i/o l’escriptura, continuarem ambl’avaluació dels processos específics implicats en l’ús i l’aprenentatge del llenguatge es-crit.Com ja sabem, si un infant té dificultats a l’hora de llegir paraules noves o poc familiarscom escrutfilma o crelipots, molt probablement ens trobem davant un problema fono-lògic; i si davant paraules conegudes com ara taula opera de forma lenta, descodificantcadascun dels fonemes que les componen, podem sospitar que el tipus de dificultat estroba en el processament lèxic.En l’escriptura podem constatar una cosa semblant. En analitzar el dictat podem compro-var si l’infant comet errades del tipus teva en lloc de treva o si fa errades ortogràfiquesdel tipus avia, bela, etc. En el primer cas parlaríem de dificultats fonològiques, i en el se-gon, de dificultats lèxiques. 20
  22. 22. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura3.3.1 Característiques de les dificultats fonològiques en la lecturaEls subjectes que tenen una dificultat específica en la via fonològica, és a dir, tenen difi-cultats per a llegir paraules noves, solen compensar aquest problema: 1. Procurant llegir les paraules noves per analogia. Per exemple camí per cadmi. 2. Mitjançant el desxiframent parcial de la paraula, que li n’evoca una altra de conegu- da: en llegir Gràfics, el lector llegeix Gràcies. 3. Aprofitant els elements més familiars de les paraules noves: errades derivatives (dormien en lloc de dormirien). 4. Aprofitant la informació contextual.3.3.2 Característiques de les dificultats fonològiques en l’escriptura 1. Tendeixen a fer més errades quan escriuen pseudoparaules que no pas quan es- criuen paraules. 2. Les errades poden ser enteses com una conseqüència de l’ús deficient de les regles de conversió fonema-grafema: •Poden ometre alguna de les correspondències entre fonemes i grafemes. •Poden confondre la correspondència entre dos sons molt familiars: /p/ i /k/; /t/ i /d/; /b/ i /d/. •Poden invertir l’ordre: tra en lloc de tar. 3. També pot passar que l’aplicació de les regles requereixi tants recursos cognitius que es perdi de vista la unió i la separació de les paraules. 4. És força probable que aquestes errades apareguin quan s’han d’enfrontar amb con- figuracions complexes de sons, com ara les següents: trans, cons, tan. 21
  23. 23. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura3.3.3 Característiques de les dificultats lèxiques en la lecturaEls alumnes i les alumnes amb dificultats en la via lèxica tenen els problemes següents: 1.Cometen errades en llegir paraules estrangeres (un problema poc rellevant però indi- catiu). 2.Triguen el mateix temps a llegir paraules potencialment familiars i paraules no fami- liars. herba i erva; taula i aluat. 3.Presenten problemes de fluïdesa: especialment a l’hora de confegir paraules. 4.Tenen problemes per a diferenciar el significat de paraules que sonen igual: vaca i baca. 5. Si la fluïdesa minva molt, provoca, a més, problemes de comprensió.3.3.4 Característiques de les dificultats lèxiques en l’escriptura 1.Tenen problemes en l’escriptura de paraules amb una ortografia convencional: haver, boca, història. 2.Evidentment, no cometen errades de codi.3.3.5 Avaluació de la consciència fonològica4La importància de valorar la consciència fonològica es justifica en el fet que existeix unarelació entre l’alteració en els processos fonològics i les dificultats en el desenvolupa-ment de la via fonològica. L’avaluació de la consciència fonològica té com objectiu bàsicla identificació dels alumnes que puguin estar en situació de tenir alguna dificultat peraprendre a llegir.4 http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.htm l veure treball Enriqueta Garriga 22
  24. 24. LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA Mòdul 3: Detecció i avaluació de les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escripturaNo existeix cap test per a la valoració de la consciència fonològica5, per això us propo-sem a continuació possibles maneres per avaluar-la; Aquestes mesures poden ser agrupa-des en tres grans categories: comparació de sons, segmentació en fonemes i combinacióde fonemes. – Tasques de comparació de sons: •Tasques que requereixen que el nen faci comparacions entre els sons de dife- rents paraules. •Tasques que requereixen que el nen digui paraules que tenen el mateix so ini- cial o final que una paraula donada. – Tasques de segmentació en fonemes: •Tasques que requereixen un cert nivell de consciència fonèmica perquè impli- ca comptar, pronunciar, suprimir, afegir i variar l’ordre dels fonemes individuals en paraules. Exemples comuns d’aquest tipus de tasques requereixen que el nen pronunciï els fonemes individuals en paraules (p. ex. “Digues un per un els sons de la paraula gat”) •Suprimir sons d’una paraula (p. ex. “Digues plat sense dir el so /t/” •Comptar sons (P. ex. “Posa una senyal –una ratlla- per a cada so de la paraula llaç”). – Tasca de combinació de fonemes, consistent en pronunciar una sèrie de fonemes aï- llats tot demanant a l’infant que els uneixi per formar una paraula (p. e. “Quina paraula es pot fer amb els sons /f/ /l/ /a/ /n/”).Els infants resolen fàcilment aquestes tasques, un cop superats els inicis del’aprenentatge de la lectura (cap als 7-8 anys). És per això que un rendiment baix enaquesta prova seria força indicatiu d’una possible DA específica de lectoescriptura.En el següent i últim mòdul s’aporten pautes per a una intervenció eficaç basada en undiagnòstic correcte.5 Torgesen i Mathes (2000) prova traduïda pel CPT L’Estel (Vic) 23

×