Resum Lliteratura Dictadura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Resum Lliteratura Dictadura

on

  • 2,878 views

Literatura des de la dictadura.Context socials i esdeveniments

Literatura des de la dictadura.Context socials i esdeveniments

Statistics

Views

Total Views
2,878
Views on SlideShare
2,876
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

1 Embed 2

http://valclot.blogspot.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Resum Lliteratura Dictadura Resum Lliteratura Dictadura Document Transcript

    •   El desenvolupament de la nostra literatura des de la Renaixença va tornar al punt de partida  quan, en 1938, el general Franco va ser declarat com a dictador i va abolir tots els moviments  literaris valencians que significaven progres i evolució i no va deixar que hi es publicara res en  qualsevol altra llengua que no fóra el castellà.  Tanmateix, dins del quaranta anys de dictadura, es distinguixen tres etapes de diferent duresa  repressiva:  • (1939  –  1946)    la  repressió  és  molt  dura.  Tota  activitat  cultural  censurada,  de  manera  que  es  dóna  o  bé  l'exili  exterior  (França  i  Hispanoamèrica  sobretot)  o  bé  l'interior, és a dir, la clandestinitat.  Dins dels exiliats exteriorment hi destaquen:  − Carles  Riba  (exiliat  a  França)    Autor  contemporani,  poeta  ,  crític  brillant  I  traductor dels clàssics. 1939 s’exilia a França i torna 1943. Va exercir un mestratge  entre els altres escriptors de forma cladestina  OBRES: “Elegies de Bierville”.  − Pere Quart, (Joan Oliver) (exiliat a França i a Xile)   Explora la condició humana  de del realisme, el dramatisme i la sàtira mordaç.  OBRES:  “Bestiari”,  “Vacances  pagades”,  “Circumstàncies”,  i  dins  del  teatre  “Allò que tal vegada s'endevingué” i “Ball robat”.  − Pere  Calders  (exiliat  a  Mèxic)    Utilitza  la  imaginació,  la  fantasia,  la  ironia  i  un  punt  de  vista  narratiu  subjectiu  però  amb  un  llenguatge  distanciat  i  neutre.  Els  seus  personatges  es  troben  sempre  en  situacions  insòlites  a  les  quals  s’adapten  fàcilment  OBRES: “Cròniques de la veritat oculta”.    A l'exili interior ‐LA CLANDESTINITAT    Els escriptors que eren al país des del silenci i l’aïllament del públic i relació amb altres  col.legues  d’altres  generacions  s’anaren  refent  llanços  que  testimoniaven  la  seva  presència.  Organitzaven  sesions  clandestines  de  l’Institut  d’Estudis  Catalans    en  cases  particular  i  tertúlies.  A  Barcelona  les  cases  de  C.  Riba  o  Josep  M.  de  Segarra  eren  llocs  habituals  de  reunions  ,  i  a  València  ho  era  la  casa  de  Miquel  Adlert.  Aquestes  iniciatives  permeteren   enllaçars autors de diferents generacions i de distintes parts del domini lingüístic (València, Les  Illis i Catalunya) i fins i tots autors que s’havien exiliat 
    • − J.V. Foix   Sintetitza elements noucentistes i  tècniques avantguardistes. Utilitza  molt el contrast entre racionalitat i irracionalitat, modernitat I classicisme.  OBRES: “Sol, i de dol”.  − Xavier  Casp   Paper  decisiu  en  la  defensa  de  l'ús  de  la  llengua.  La  seua  obra  es  caracteritza pel joc conceptual i la musicalitat.  Llorenç  Villalonga   Novel∙lista  psicològic.  Traca  la  complexa  xarxa  de  relacions  humanes al final de l'època.  OBRES: “Mort de dama”, “Bearn” i “La sala de les nines”.  − Gabriel  Ferrater   Els  temes  principals  de  les  seues  obres  són  les  relacions  humanes i el pas del temps.  OBRES:  “Da  nuces  pueris”,  “Menja't  una  cama”,  “Teoria  dels  cossos”  i    “Les  dones i els dies”.  − Maria  Beneyto   Utilitza  un  realisme  humanitzat,  ple  d'un  sentiment  d'angoixa  i  d'inquietud.  És  una  de  les  més  destacades  figures  de  la  literatura  valenciana  de  postguerra.  − Enric Valor  Gramàtic, compilador de rondalles i novel∙lista. Fa reflexionar sobre  els esdeveniments contemporanis  ocorreguts a l’'Espanya del segle XX.  OBRES: “L'ambició d'Aleix”, “Cicle de Cassana”, “Sense la terra promesa”,  “Temps de batuda” i  “Enllà de l'horitzó”  − Josep  Pla   Un  dels  qui  més  i  millor  ha  escrit  en  català  al  segle  XX.  La  seua  producció son els escrits  memorialístics i els dietaris. Vol aproximar el llenguatge  literari a la parla habitual.  ELS TEMPS ESTAN CANVIANT  Els últims anys del franquisme coincidiren amb una certa  prosperitat econòmica i  amb nous aires que envaïen el mon Occidental ( revolees juvenils europees i nord‐ americanes) aquestos cambies també es reflectaren en l’Espanya del 60 i primers  del 70. Apareixen autors que no havien viscut  directamente la guerra s’encaren   amb  la  literatura  i  l’art  amb  força  i  fomes.  És  aquesta  un  època  de  normalització  cultural creixent, amb la publicación de noves revistes i la creació de nous premis  literaris interromputs.  El  fenomen    de  la  Nova  Cançó  –cantants  que  movilitzen  masses,  fou  potser  la  senyera d’aquest momento a més de l’obra primera d’autors com : Baltasar Porcel,  Joan Francesc Mira entre altres  EL TEATRE I ELS ESPECTACLES TEATRALS 
    • Entre els 60 i 70 naixen nous dramaturgs que intenten acostar‐se a les innovacions  escèniques europees. Naix el teatre independent‐ els Joglars, La cassola, Comediants,  Pluja Teatre, Grup 49, Dagoll Dagom apartats del circuits comercials en castellà. Tots  fan  crítica  social  i  política,  busquen  un  públic  amb  nivell  cultural  capaç  de  seguir  obres de comprensió difícil.  Les característiques són  ‐El distanciament no cal emocionar el públic, pertant els actors  no han de trasmetre  emocions i els espectadors no s’han d’identificar amb els personatges .   Ajuden a donar aquesta sensació:    ‐Introducció del narrador en escena     ‐els canvis visibles al públic (escenogràfics i d’entrada i d’eixida dels actors),    ‐les cançons – que trenquen o expliquen l’acció‐     ‐la sàtira (normalment política) o lús de la ironia  Una de les obres més representativa de la tècnica “ el Retaule del flautista” de Jordi  Teixedor  LA NOVA CANÇÓ  El  fenomen  de  la  Nova  Cançó  va  nàixer  al  final  dels  anys  50  al  voltant  d'uns  joves  intel∙lectuals  com  Baltasar  Porcel,  Joan  Francesc  Mira,  Josep  Maria  Benet  i  Jornet,  Tenerci  MOix  i  Narcís  Comadira,  entre  altres,  els  quals  van  trobar  la  manera  d'eixamplar  l'us  de  la  nostra  llengua  en  l'àmbit  de  la  cançó  popular  que  tenia  molta  incidència sobre els joves.   Hi destaquen els següents cantautors:  − Raimon   La  seua  veu  i  els  seus  versos  van  ser  el  vehicle  de  protesta  contra  la  dictadura i el fenomen cultural i poètic s'alià amb la lluita antifranquista.  Ovidi  Montllor   Va  ser  actor  i  recitador  i  va  ser  un  dels  divulgadors  dels  nostres  poetes, com per exemple, de la poesia de VIcent Andrés Estellés i Salvat‐Passeit.    VELA, LAURA  REVISAT  A.MULET