Exercicis Dautoavaluacio5 Laura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Exercicis Dautoavaluacio5 Laura

on

  • 1,278 views

Autoavaluació 5 ena

Autoavaluació 5 ena

Statistics

Views

Total Views
1,278
Views on SlideShare
1,265
Embed Views
13

Actions

Likes
0
Downloads
7
Comments
0

1 Embed 13

http://valclot.blogspot.com 13

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Exercicis Dautoavaluacio5 Laura Exercicis Dautoavaluacio5 Laura Document Transcript

  •   • Pàgina 161  de l’1 al 3  A. ORTOGRAFIA I ORTOFONIA    1. ACCENT    a) Has d’aguantar un mes i hauràs acabat. Són deu dies més i Déu t’ho pagarà.  b) Mon pare ha viatjat per tot el món, i pels pèls no li han tallat la cabellera.  c) La iaia va veure la seua néta tan polida, tan neta i tan bé, que féu un crit d’alegria.  d) Què vols? Que te la compre son pare, que té diners. Jo sóc més pobre i estic més net  que un os rosegat per un ós polar.  e) Véns al mercat a veure si aquesta setmana sí que venen el sóc aquell de fusta?  2. DIÈRESI  a) El xiïtes beneiran tots aquells feligresos que mengen només raïm com a conseqüència  del dejú.  b) El sol lluïa en el cel i no necessitàvem mirar de reüll els calefactors dels veïns. Si no els  encenem,  reduirem  les  emissions  a  l’aire  i  a  les  aigües.  Ni  que  fóra  per  aquesta  raó  egoIsta ja ens ho agrairien els pingüins.    B. GRAMÀTICA DE L’ORACIÓ  3. PRONOMS  a) N’he portat un fum, no en vull més.  b) M’ho fas o li dic a un altre mecànic que de segur que no s’ho pensa tant?  c) – Vols fer això que et vaig proposar? – Sí, sí que vull fer ‐ho.  d) – Acudies a la reunió des de Barcelona? – Sí, en venia cada dia.  e) – Em compres taronges o no? – Sí, te’n compre un quilo.     • Pàgina 161  del 4 al 6      C. GRAMÀTICA DEL VERB  4.   a) El director ha compost el minuet i ha dissolt l’orquestra temporalment.  b) Era una màquina: plantejava i ressolia els problemas amb una rapidesa que poniaPOSAVA  els pèls de punta.  c)  Va  estar  expost  a  les  inclemències  durant  tant  de  temps  que  es  dissolia  només  de  remenar‐lo uns segons amb una cullereta.  d)  Fins  que  el  sol  no  es  ponga  per  l’horitzó,  el  capellà  no  ens  resoldrà  ni  ens  donarà  la  benedicció.  e) Com que ni les oques ni les gallines no ponien ja a penes ous, els grangers van absoldre de  matar‐les i es dissoldran a fer‐ho quan arribe la protectora d’animals.   
  • D. NEXES  5.   ‐ Què insensible! Que no penses ajudar a ta mare? Està molt cansada pel seu treball.  ‐ Què vols que ens prepare el cuiner per a dinar?  ‐ La casa a què et refereixes pertany als meus avis i és molt antiga.  ‐ Què penses fer amb aquesta habitació? Què desordenat!    E. LÈXIC  6.     a) La lliçó d’obertura corregué a càrrec del degà de la facultat  b) En les carreteres de doble direcció cal ser molt prudent si s’ha de fer un avaçament  aun altre vehicle.  c) Hem decidit moblar l’apartament, perquè està molt buit.  d) Per acomiadar‐me em va fer una forma abraçada.  e) Tractaré d’agilitzar la tramitació dels visats.  f) La carta estava ben tancada i segellada. Ningú no l’havia oberta.  g) Els casos d’avortament es redueixen amb campanyes d’nformació.  h) Hem de retardar l’eixida perquè encara no estem preparats.  i) Amb aquell insult van agreujar la seua situació.  j) La informació emborsada ens dirà on invertir amb seguretat.    • Pàgina 163: de l’1 al 11  1. POT EIXIR  Les  kharges  mossàrabs  són  composicions  líriquess  populars  de  la  Hispània  musulmana, que constituïen la part final de la moaxaja, de la que hi ha exemples des del  segle XXI.     2. POT EIXIR  La  poesia  trovadoresca  estava  escrita  en  occità  ja  que  aquestes  composicions  van nàixer de la literatura románica i per tant, de les llengües romances.  3. POT EIXIR    a) Cantar la pèrdua d’algú: el plany  b) Criticar algú: el sirventés  c) Expressar l’amor a l’amada: canço d’amor cortés  d) Ballar: la dansa o la balada  e) LamentAr la separació de l’estimada: l’alba    4. POT EIXIR  L’estatus del troBador era molt valorat a les corts, s’encarregava de compondré la  música i els versos amb unes regles molt exigents. Tanmateix, l’ofici de joglar no estava en  el mateix escalafó que el trobador i aquestos interpretaven els poemes que havien compost  els primers. 
  • 5.     La Corona d’Aragó sempre va estar prou relacionada amb la lírica trobadoresca  pel  prestigi  que  atorgava  aquesta  a  qualsevol  cort  i  a  més  per  les  aspiracions  hegemòniques que els reis de la Corona tenien en terres d’Occitània, de manera que per  a  aconseguir  ser  els  senyors  de  les  terres  de  l’actual  migdia  francés,  no  dubtaren  a  asumir com a PRÒPIA la cultura trobadoresca.     6. POT EIXIR    Tres  trobadors  de  la  Corona  d’Aragó  van  ser:  Alfons,  el  seu  fill  Pere  i  el  nostre  Jaume I.    7.  El consistori de Barcelona fou un dels certàmens poètics més premiats del segle  XIV,  la  finalitat  del  qual  era  divulgar  la  poesia  cortesana.  Hi  concorrien  molts  poetes  que  responien a un tema proposat amb la composició de poemes. El guanyador era reconegut  com el millor poeta, i rebia com a premi una flor d’or.  8.    Les composicions dels trobadors es difonien gràcies als cançoners que recullien i  antologies de poemes troBadorescos, com ara l’important Cançoneret de Ripoll, en què  hi ha models per a imitar, i fet remarcable, s’inclouen uns tractas breus sobre gèneres i  versificació provençals.    9.   El cavaller valencià Jordi de Sant Jordi fou un poeta que en cap momento  s’apartà de les línies de la temática amorosa. Participà el 1420 en l’expedició naval a  Sardenya i Còrsega. Presoner, el seu poema més conegut, fou escrit quan es trobava en  captivitat traspua una gran sinceritat. És també autor dels Estramps, una composició  bella factura amb versos sense rima.  10.  POT EIXIR AUSÀS MARCH    Naix a Gandia  1400    1419 – 1424  Participació en les expedicions de Còrsega i Sardenya contra les illes    de Gerba i Quèrqens.    1425  Falconer del rei    1437  Casament amb Isabel Martorell    1439  Mor Isabel Martorell    1443  Casament amb Joana Escorna    1454  Mor Joana Escorna    1459  Mor Àusias March    1539  Més difusió de la seua obra per l’èxit de l’impremta  11. POT EIXIR    ‐ Cants d’amor: s’expressa sovint la lluita del poeta entre l’amor espiritual i el carnal.  ‐ Cants morals: parlen de la necessitat de viure cristianament per salvar l’ànima. 
  • ‐ Cants de mort: es lamenta per la mort de la seua dona Joana Escorna, i resol alhora  la lluita interna del seu desig carnal amb la idealització del record amorós.  ‐ Cant  espiritual:  és  una  llarga  oració  de  224  versos  estramps  en  què  demana  la  misericordia i l’ajuda divines.  ‐ Poesia  circumstancial:  conjunt  de  poemes  de  temática  diversa  (adreçats  al  rei  i  a  altres poetes)    12.   a)  Amb  aquest  vers  Àusias  March  ens  vol  dir  que  es  considera  un  home  portat  per  un  sentiment extrem i molt intens, l’amor.  b)  Àusias  pretén  que  els  lectors  entenguen  que  el  tema  que  tractarà  a  continuació  no  tindrà a veure amb l’amor, és a dir, estarà fóra de l’estil dels trobadors.    13. POT EIXER  a) Trobadors: aprofita la comparacions quE estructuren moltEs cobles o el tancament  amb un copla de quatre vErsos encapçalada pel senyal de l’enamorada.  b) Ramon Llull: incorpora la seua concepció de l’home com un ésser a cavall entre el bé  i el mal, i en lluita contra ell mateix, que es poden veure en els seus “Cants morals”.  c) Tomàs  d’Aquino  (filósofs  escolàstics)  en  la  concepció  de  l’home  com  un  ésser  a  cavall entre el be i el mal i en lluita contra ell mateix  d) Petrarca:  la  poesia  concebuda  com  a  introspecció  i  anàlisi  dels  sentiments  qu  rebutjava l’exacerbada espiritualitat de la dona.  14. LA VEUREM A CLASSE  15.  Moments vitals personals que van marcar la seua obra van ser, sobretot, els anys de  clandestinitat durant la postguerra, la mort de la seua filla marcaran la seua escriptura,  i  l’amor com a antagonista per a la mort.  16.POT EIXIR  La  llengua  literaria  d’Estellés  es  forja  a  partir  de  tres  components  sovint  variables: la tradició clàssica (especialment la valenciana), la llengua normativa del segle  XX  i  l’aportació  del  valencià  col∙loquial  de  l’Horta  de  València  (vulgarismes,  falques,  frases populars).  17.POT EIXIR    En primer lloc, Vicent Andrés Estellés utilitza una segona persona (que observem  mitjançant el pronom personal tònic “tu” i àton ”et”) que fa referència a uanUNA ciutat,  a  València.  En  segon  lloc,  es  fa  referència  a  una  primera  persona  (que  observem  mitjançant  el  possessiu  “meua”)  el  qual  és  molt  fàiclFÀCIL  d’identificar  amb  el  poeta  mateix  i  ens  dóna  pistes  de  la  seua  biografia.  Per  últim,  el  pronom  “ens”  inclou  una  primera persona del plural on s’inclouen tant els lectors com ara també ell mateix.      
  • 18.  Els  versos  del  text  anterior  són  versos  alexandrins,  una  de  les  diverses  estructures de va utilizar l’autor Vicent Andrés Estellés.  19.  El tema dels versos anteriors és el seu País Valencià. Estellés és considerat com  un  poeta  del  poble  i  la  seua  presÈncia  en  actes  cívics  era  molt  freqüent.  El  seu  compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant.   20.POT EIXIR  a) La Mort. El tractament que en fa Estellés, a més de la mort trágica, és una mort  quotidiana i accesible, estima apropar les grans veritats, fer‐les palpables, humanes i  comprensibles.  b) L’amor. Estellés fa una barreja entre amor i folosfia, amb sexe i amb la vida.  c) El poble i el país. Com hem dit abans, Estellés esdevé la consciència del poble.  21.  a) To obscé, sovint humorístic dins del drama.  b) To queixós de qui se sap víctima de les circumstàncies.  c) S’asembla a un inventari, un inventari d’aliments quotidians que, units, componen  l’existència.  22.  “Mares i pares acudiran a la casa de la cultura on es farà una reunió informativa sobre el  món de les drogues en la joventut”    a) casa /k/, /s/ cultura /k/  b) mares, pares, drogues.  c) acudiran, farà.  d) mares, pares, casa, cultura, reunió, informativa  e) a la casa de la cultura, sobre el món de les drogues en la joventut.  Laura V. col.labora Antonia M