• Like
  • Save
Informatica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Informatica

on

  • 342 views

 

Statistics

Views

Total Views
342
Views on SlideShare
334
Embed Views
8

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 8

http://joanhc.blogspot.com 8

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Informatica Informatica Document Transcript

    • 1.QUE ES L'INFORMÀTICA? La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. http://ca.wikipedia.org/ La informàtica segons el diccionari de la Enciclopèdia Catalana és un Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. http://www.enciclopedia.cat/ El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique. 2.ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA INFORMÀTICA La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. Les àrees més importants que distingim en informàtica són: L'arquitectura d'ordinadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria. L'algorítmia es pot definir com l'estudi dels Algorismes, però una definició més àmplia ens diu que és la ciència que ens permet avaluar l'efecte que tenen diferents factors externs sobre els algorismes disponibles, de tal manera que sigui possible seleccionar el qual més s'ajusti a les nostres circumstàncies particulars. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.).I una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. 3.HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA -Cronologia: 1975 Al gener del 1975 la revista Popular Electrònics fa el llançament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. 1979 Al 1979 Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual
    • va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel. 1980 A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS. 1981 El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment. 1983 IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa. 1984 IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars. Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox. 1985 Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer. 1986 Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM. 1992 És introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substitució a la sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que després originaria l'openVMS. Compte amb una sèrie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al càlcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu. 1993 Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat
    • entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quàntum') aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació (teleportation). 1995 Llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista, Windows 7… 2000 És presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de química. -Avenços tecnologics: Els propis governs ja veuen que és necessari la tecnologia juntament amb la ciència pel creixement dels països. La ràdio, la televisió i sobretot la informàtica han esdevingut una tecnologia millorada, els quals es va millorant i renovant a molt bon ritme, en comparació amb altres èpoques anteriors. La informació i la comunicació és un punt clau en la tecnologia d'avui en dia ja que s'amplien més sectors tecnològics com la telefonia mòbil, Internet, televisió digital, etc. D'això se¡n diu tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), juntament amb la informàtica -Ordinadors representatius: Al 1941, Mauchly es va matricular en uns cursos a l'Escola Moore d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Pennsilvània, on va conèixer a John Presper Eckert, un instructor de laboratori. L'escola Moore treballava llavors en un projecte conjunt amb l'exèrcit per realitzar unes taules de tir per a armes balístiques. La quantitat de càlculs necessaris era immensa, tant que es demorava uns trenta dies a completar una taula mitjançant l'ús d'una màquina de càlcul analògica. Tot i així, això era unes 50 vegades més ràpid del que tardava un home amb una de sumadora de sobretaula. En Mauchly va publicar un article amb les seves idees i les d'Atanasoff, el qual va despertar l'interès de Herman Goldstine, un oficial de la reserva que feia de mitjancer entre la universitat i l'exèrcit, el qual va aconseguir interessar al Departament d'Ordenació en el finançament d'un computador electrònic digital i de funcionament automatitzat. El 9 d'abril de 1943 es va autoritzar a Mauchly i Eckert iniciar el desenvolupament del projecte. Se'l va anomenar Electrònic Numerical integrator and Computer (ENIAC) i va començar a funcionar a les instal·lacions militars nord-americanes del camp Aberdeen Proving Ground l'Agost de 1947. La construcció va tardar 4 anys i va costar $486.804,22 dòlars (l'equivalent actual a uns tres milions de dòlars per menys poder de còmput del que actualment s'aconsegueix a les calculadores de mà). L'ENIAC tenia 19.000 vàlvules de buit, 1500 relés, 7500 interruptors, milers de resistències, condensadors i inductors i 800 quilòmetres de cablejat, funcionant tot a una freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon. Tenia 20 acumuladors de 10 dígits, era capaç de sumar, restar, multiplicar i dividir, i tenia tres taules de funcions. L'entrada i la sortida de dades es realitzava mitjançant targetes perforades. Podia dur a terme unes 5000 sumes per segon. Pesava unes 30 tones i tenia una mida equivalent al d'un saló de classes. Consumia 200 quilowatts de potència elèctrica i necessitava un equip d'aire
    • condicionat per dissipar la gran calor que produïa. En mitjana, cada tres hores d'ús fallava una de les vàlvules. El que caracteritzava l'ENIAC com a computador modern no era simplement la seva velocitat de càlcul, sinó el fet que permetia realitzar tasques que abans eren impossibles. 4.HARDWARE I SOFTWARE a. Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador. Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control. b. INTEL DUAL CORE E5400 2.70GHZ BOX, AMD ATHLON II X2 250 AM3 BOX, CPU INTEL CORE I5 760 8M S.1156 BOX.
    • c. els perifèrics són els elements que facilita'n les funcions del ordinador com per exemple la disquetera el ratolí o la impressora. d. El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriu re el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa, prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans grups: 1. Programari de sistema 2. Programari de programació 3. Programari d'aplicació • Programari de sistema. El seu objectiu és desvincular adequadament l'usuari i el programador dels detalls de l'ordinador que s'usi en particular, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes com poden ser la memòria, els discs, els ports i els dispositius de comunicacions, la impressora, la pantalla, o el teclat. El programari de sistema us procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment. Inclou entre altres: • Sistemes operatius. És el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i que controla l'execució de tots els altres programes. • Controladors de dispositiu • Eines de diagnòstic • Eines de correcció i optimització • Servidors • Utilitats • Programari de programació. És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica. Inclou entre altres:
    • • Editors de text • Compiladors • Intèrprets • Enllaçadors • Depuradors • Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE). Agrupen les anteriors eines, normalment en un entorn visual, de manera que el programador no necessiti introduir múltiples ordres per, entre altres coses, compilar, interpretar, i depurar. Habitualment compten amb una avançada interfície gràfica d'usuari (GUI). • Programari d'aplicació. És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre altres: • Aplicacions de sistema de control i automatització industrial • Aplicacions ofimàtiques • Programari educatiu • Programari empresarial • Bases de dades • Telecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lògica) • Videojocs • Programari mèdic • Programari de càlcul numèric • Programari de disseny assistit (CAD) • Programari de Fabricació assistida per ordinador(CAM) Con a complement al que s'ha dit, hi ha altres possibles tipus de programari que es poden considerar: • El microprogrami (firmware, en anglès) és el programari específic que controla un dispositiu (un mòdem, una unitat de DVD, un microprocessador...) • El programari portàtil és aquell que es pot ubicar normalment en un medi que es pot extreure i que pot executar-se en qualsevol maquinari. • Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que són utilitzades des d'altres programes. • Les aplicacions són programes que executa un usuari amb una funció concreta; calculadora, processador de textos, gestors de fulls de càlcul, videojocs, missatgeria...
    • - L'informació l'extret de webs com www.wikipedia.com o www.viquipedia.com