Documento Marco - Programa electoral del psc per les autonomiques 2010

  • 1,781 views
Uploaded on

Document del PSC a discutir a la Conferència per aprovar el Programa Electoral del PSC

Document del PSC a discutir a la Conferència per aprovar el Programa Electoral del PSC

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,781
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
7
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 0. CIUTADANIA, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA 1. PROGRAMA ELECTORAL PER A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010 2. 1.-CIUTADANIA, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA 3. 1.1 POLÍTIQUES DE SUPORT A LES FAMÍLIES 4. 1.1.1 FOMENTAR LA CONCILIACIÓ DE LES FAMÍLIES PERQUÈ ES PUGUI SER PARES I MARES EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES. 5. Incrementarem l’escolarització dels infants de 0-3 per poder atendre totes aquelles famílies que ho requereixin. 6. Per infants de 0-1 i altres infants amb circumstàncies especials, potenciarem figures com les mainaderes, entre d’altres, assegurant la seva qualitat professional i garantint que les tasques de cura que realitzin siguin de qualitat. També potenciarem les mesures de conciliació a les empreses perquè en aquesta edat primerenca, el pare o la mare puguin tenir cura d’ells. 7. Donarem suport econòmic i tècnic als ajuntaments per a la creació d’espais de suport a les famílies, en totes les seves vessants: 8. -serveis diversificats d’atenció a la petita infància, 9. -activitats de lleure i de reforç escolar, 10. -espais de socialització i d’aprenentatge de les funcions familiars, 11. -punts de trobada, 12. -espais de mediació,... 13. Promourem que als equipaments públics s’incorpori la perspectiva de família, complementant les activitats habituals amb altres pensades pels altres membres de la família. 14. Potenciarem les activitats de lleure com els espais sòcio-educatius que han de ser plenament. Recolzarem els esplais i altres entitats que les organitzen, i garantirem l’equitat en l’accés amb ajudes a les famílies que en tinguin necessitat. 15. Simplificarem els tràmits i agilitarem els procediments per sol•licitar i rebre prestacions de la Llei d’atenció a la Dependència. Vetllarem perquè hi hagi serveis per atendre les persones en situació de
  • 2. dependència, adaptant el ritme d’incorporació de noves prestacions a l’evolució de la situació econòmica i de les possibilitats del pressupost. 16. Crearem la marca “empresa familiarment responsable” i farem que tenir-la sigui un mèrit en la contractació pública. 17. Promourem la conciliació en l’àmbit de les empreses a través de la difusió d’estudis i experiències, creant una base de bones pràctiques. Cal difondre l’evidència demostrada de que la conciliació incrementa la productivitat dels treballadors. 18. Impulsarem polítiques de racionalització dels horaris socials i laborals: horaris d'espectacles i oci, horaris comercials, horaris escolars...en benefici dels usuaris, dels consumidors i dels treballadors d’aquests sectors. 19. 1.1.2.POTENCIAR LA CORESPONSABILITAT DE TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA EN LES TASQUES DE LA LLAR I DE CURA DE FAMILIARS DEPENDENTS. 20. Fomentarem, amb el món educatiu i els mitjans de comunicació, els valors favorables a la igualtat de gènere, la solidaritat entre els membres de la família, la importància de la cura dels altres,...i l’enriquiment personal que aquests valors aporten. 21. Realitzarem campanyes de sensibilització que posin de manifest la desigualtat existent en l’actualitat en el si de la majoria de les famílies. Per sensibilitzar sobre la necessitat de compartir les tasques, posant en valor els avantatges que la coresponsabilitat comporta per a tots els membre de la família. 22. Fomentarem que les empreses tinguin plans d’igualtat que contemplin una discriminació positiva cap als homes que s’acullen a mesures de conciliació. 23. Subvencionarem que els centres cívics i altres equipaments similars ofereixin tallers i cursos per ensenyar habilitats en les tasques de la llar (economia domèstica, logística general, utilització i manteniment d’electrodomèstics,..) i habilitats per millora de la qualitat de vida i de cura dels dependents. 24. 1.1.3. AFAVORIR QUE ELS JOVES S’INDEPENDITZIN (I FORMIN NOVES FAMÍLIES) 25. Impulsarem l’ocupació dels joves per reduir les taxes d’atur juvenil. Promourem que tots els joves que no estudiïn ni treballin i siguin menors de 21 anys siguin atesos sota un programa específic del Servei d’Ocupació.
  • 3. 26. Incrementarem les accions específiques per menors de 25 anys sense ESO, amb actuacions que combinin formació i treball, i que alhora garanteixin la seva inserció laboral i/o el seu retorn a l’entorn educatiu (Cases per Nous Oficis i Programa SUMMA, els programes de Qualificació Professionals Inicial i els programes de transició al treball). 27. Promourem l’emprenedoria entre el joves, des del batxillerat i la formació professional. 28. 1.1.4. LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP ALS MÉS FEBLES DE LA FAMÍLIA: 29. Desplegarem la llei de la infància, establint la cartera de serveis corresponent. 30. Reforçarem els equips d’atenció a la infància i millorarem els sistemes de funcionament actuals perquè aquests professionals puguin incrementar les polítiques de prevenció en els barris i famílies més vulnerables. 31. Incrementarem la formació i protocols perquè els professionals dels serveis (salut, educació, serveis socials,...) siguin més capaços de detectar el maltractament infantil i abús sexual, i atendre adequadament les víctimes. 32. Millorarem el suport professional a les famílies d’acollida d’infants en risc, i també les garanties legals de l’acolliment. 33. Promourem l’acolliment professional infantil per a germans, infants amb problemes de salut o de comportament, etc 34. Continuarem lluitant contra la violència masclista i incrementarem el suport psicològic als infants afectats. 35. Establirem protocols de prevenció, detecció i atenció de la violència contra la gent gran, especialment de les que es troben en situació de dependència. 36. Continuarem desplegant polítiques per a la igualtat de tracte per finalitzar amb la discriminació que encara pateixen les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. 37. 1.2GENT GRAN 38. 1.2.1 FOMENTAR UN ENVELLIMENT ACTIU I UNA CONCEPCIÓ POSITIVA DE LA VELLESA 39. Crearem els mecanismes necessaris per difondre les activitats existents adreçades a les persones grans i promoure’n d’altres que contribueixin a fomentar un envelliment actiu.
  • 4. 40. Reforçarem els ajuts cap a les activitats dels casals, centres cívics i equipaments esportius que estiguin adreçades a fomentar un envelliment actiu i saludable. 41. Treballarem amb els governs locals per promoure els parcs amb equipaments per l’activitat física, i altres fórmules per potenciar l’activitat física de les persones grans. 42. Crearem, conjuntament amb els equipaments culturals, programes adreçats a la gent gran per tal de potenciar els hàbits culturals i relacionals. 43. Potenciarem les activitats formatives adreçades a la gent gran, tant en l’àmbit d’equipaments de proximitat com en programes universitaris. Hi haurà una especial incidència en els temes de noves tecnologies per evitar la fractura digital, en temes de comunicació social i en coneixement de l’administració. 44. Crearem un programa de turisme cultural, complementari del que realitza l’Imserso, i que posi en valor els actius turístics del nostre país. 45. Ajudarem a afrontar en positiu la jubilació, impulsant a través de les organitzacions sindicals i de les organitzacions de gent gran sessions de preparació per les persones properes a l’edat de jubilació o ja jubilades. 46. Realitzarem campanyes adreçades a metges d’atenció primària i personal d’infermeria perquè recomanin hàbits d’envelliment actiu entre les persones grans. 47. Potenciarem el voluntariat entre la gent gran donant difusió a les experiències que actualment existeixen i definint nous espais de col•laboració amb la societat. 48. Promourem accions amb els mitjans de comunicació perquè fomentin uns valors positius sobre l’envelliment i lluitin contra els estereotips negatius, i fomentarem la presència de persones grans en els mitjans de comunicació per acabar amb la seva invisibilitat. 49. Impulsarem els programes intergeneracionals a les escoles i centres cívics amb l’objectiu d’incrementar el contacte i coneixement entre joves i persones grans. 50. Promourem la participació de la gent gran en les polítiques i serveis que els afecten més directament. 51. Crearem en l’administració de la Generalitat una figura que coordini els diferents programes existents avui en dia adreçats a les persones grans i n’impulsi de nous.
  • 5. 52. Promourem la visualització de la gent gran en els àmbits de representació política a nivell local, nacional, estatal,… 53. 1.2.2 GARANTIR ELS DRETS DE LES PERSONES GRANS, FINS I TOT EN SITUACIONS DE DEPENDÈNCIA. 54. Lluitarem contra el maltractament i l’abús a les persones grans, establint formació perquè les persones que treballen amb persones grans (metges, assistents, personal de bancs i caixes,...) aprenguin a detectar-lo, i establint protocols d’acció per solventar-los. 55. Millorarem i agilitarem els processos d’adopció de mesures cautelars, d’incapacitació i nomenament de tutor i establirem mecanismes per evitar els abusos. 56. Promourem que els professionals de serveis socials que treballen amb persones grans detectin possibles casos d’incapacitació i promoguin la tutela. 57. Fomentarem el coneixement i ús de l’autotutela 58. Fomentarem l’ús del document de voluntats anticipades i l’acompanyament al final de la vida. 59. Potenciarem els consells de centres a les residències perquè vetllin pels drets i obligacions de les persones grans ingressades en centres residencials i perquè potenciïn una vida els menys regulada possible. 60. En l’atenció a la dependència, cal simplificar els tràmits i agilitar els processos de la LAPAD, amb l’objectiu de reduir terminis. 61. Oferirem formació i acreditar a tots els cuidadors no professionals que reconegui la Llei de la Dependència, i amb serveis de Respir perquè puguin formar-se. 62. Farem possible que les persones grans puguin estar a casa seva augmentant el nombre d’habitatges amb serveis, els ajuts a l’adaptació i rehabilitació dels habitatges, els serveis d’atenció a domicili i les ajudes tècniques. 63. Incrementarem de forma progressiva l’habitatge protegit reservat per a persones grans amb discapacitat. 64. Assolirem la ràtio de residències públiques recomanada pels organismes internacionals i impulsar l’ús dels centres de dia per gent gran, millorant-ne l’oferta d’activitats i els horaris.
  • 6. 65. Posarem en funcionament centres territorials d’autonomia personal per informar i donar suport a les famílies i persones amb dependència 66. Pel que fa als serveis de salut, reduirem les llistes d’espera i el temps mitjà per pròtesis de genoll i maluc. 67. Aprofundirem la formació dels professionals sanitaris d’atenció primària en geriatria i en atenció a les persones amb Alzheimer o altres demències 68. Millorarem el suport sanitari a les residències de gent gran per tal de garantir una millor coordinació entre els serveis sanitaris i socials, sense que els centres sòcio-sanitaris hagin de complir funcions de residència assistida. 69. Incrementarem els recursos sòcio-sanitaris (entre d’altres amb la mesura anterior) per tal de garantir l’equitat territorial. 70. Estendrem la cobertura horària i l’atenció en caps de setmana i festiu dels programes d’atenció domiciliària-equips de suport (PADES) i fer que ensenyin i donin suport emocional als cuidadors no professionals que atenen malalts al final de la vida. 71. Assegurarem que tota la xarxa sanitària, sòcio-sanitària i residencial de gent gran disposa de professionals formats en cures pal•liatives d’acord amb la tipologia de pacients que ha d’atendre per tal de garantir una atenció i servei de qualitat. Estendre les cures pal•liatives a persones que es troben en situació de final de la vida, com a conseqüència d’una malaltia no oncològica. 72. Garantirem la presència dels Consells de la Gent Gran en els Governs Territorials de Salut. 73. I pel que fa a la lluitar contra la pobresa, continuarem desplegant la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic en tota la seva extensió. 74. Farem arribar els ajuts al pagament del lloguer per a gent gran a tots els qui ho requereixen, i preveure inversions en habitatges amb serveis i habitatges tutelats per a la gent gran fins a tenir un parc suficient. 75. Desenvoluparem un programa de permuta i cessió d’habitatges de persones grans per introduir-los en el mercat del lloguer social a canvi d’habitatges amb serveis 76. Crearem una línia de recerca sobre pobresa i gent gran dins de l’Observatori de la pobresa de Catalunya
  • 7. 77. Recolzarem les entitats que treballen per a la inclusió social de les persones grans. 78. 1.3 DONES - IGUALTAT 79. 1.3.1 POSAR A L’ABAST DE TOTES LES DONES ELEMENTS DE MILLORA PER LA SEVA GESTIÓ DEL TEMPS: 80. Multiplicarem els serveis per l’etapa de 4 a 12 mesos, des d'un catàleg ampli que inclogui escoles bressol, espais de minuts menuts, mainaderes, ludoteques, etc.. 81. Incrementarem les places d’escola bressol, amb l’horitzó de que tots els pares i mares que tinguin voluntat de dur el seu fill a escola bressol ho puguin fer. 82. Volem completar el desplegament de la Llei de la Dependència, i per tant continuarem l’aplicació de la llei per a totes les persones amb tots els graus de dependència, d’acord amb l’evolució dels recursos públics que permeti l’evolució de l’economia. 83. Crearem els serveis de Respir necessaris per equilibrar la dedicació dels cuidadors personals. 84. Treballarem amb els agents socials per la flexibilitat d’horaris, proposant un ampli debat amb ells que abasti els horaris laborals, dels serveis públics, del comerç i del lleure. 85. 1.3.2.ASSOLIR UNA PARTICIPACIÓ DE LES DONES A L’EMPRESA I AL SECTOR PÚBLIC PROPORCIONADA, EN RELACIÓ AL SEU NOMBRE I A LES SEVES CAPACITATS 86. Estendrem la redacció i desplegament de figures de concertació de la igualtat a la feina, impulsant amb ajuts que totes les empreses amb més de 25 treballadors redactin voluntàriament un pla d’igualtat. 87. Donarem també ajuts per a les necessitats objectives d’inversió de les empreses per a la implantació dels Plans. 88. Treballarem específicament la igualtat en les petites i microempreses, i en les explotacions agràries familiars. 89. Volem generar un autèntic debat social i obtenir la complicitat dels agents socioeconòmics. Proposarem incloure les polítiques d’igualtat dins de la revisió de l’Acord Estratègic, com a factor clau de competitivitat de l’economia 90. Crearem una Xarxa d’empresaris i empresàries per la igualtat a la feina, que difongui entre l’empresariat la seva experiència. 91. 1.3.3 MINIMITZAR ELS FACTORS D’AGRESSIÓ CONTRA LES DONES
  • 8. 92. Completarem el desplegament de la Llei contra la Violència Masclista, desplegant el fons creat aquesta legislatura per a impagament de pensions d’alimentació 93. Dificultarem i revertirem la transmissió dels estigmes socials. Encomanarem al CAC la vigilància sobre l’aparició de models masclistes als mitjans audiovisuals. 94. Continuarem igualment l’extensió de la xarxa d’equipaments i serveis per a les víctimes de violència masclista. 95. Lluitarem intensament contra la tracta d’éssers humans (TEH) i la prostitució, mitjançant la consolidació i reforç del serveis policials i judicials especialitzats. 96. Eixamplarem els instruments de control i vigilància dels ajuntaments en la implantació dels locals on s’exerceix la prostitució, i responsabilitzarem els seus propietaris si es demostra que hi exerceixen dones en situació de TEH. 97. Treballarem per eradicar l’exercici de la prostitució a les carreteres 98. 1.4 POLÍTIQUES DE JOVENTUT 99. 1.4.1 OFERIR NOVES OPORTUNITATS VITALS A LES PERSONES JOVES DAVANT LA CRISI 100. Hem de fer possible que molts joves puguin retornar als estudis des del treball. Iniciarem un programa especial de retorn amb beca-salari o crèdit–salari a Cicles Formatius de FP per als joves que varen abandonar l’escola per treballar i ara són a l’atur i tenen males perspectives laborals per manca de qualificació. 101. Multiplicarem la formació ocupacional en sectors nous de majors possibilitats, per tal que els joves puguin formar-se en els perfils professionals més demandats. 102. Desplegarem una política de beques pròpia de Catalunya, quan completem el traspàs d’aquesta competència, per tal que cap jove amb talent i pocs recursos econòmics quedi sense poder estudiar. Ens proposem doblar progressivament les beques de matrícula, les beques salari i les beques de residència 103. Crearem passarel•les més senzilles entre la universitat i els cicles formatius, en els dos sentits. 104. Per adquirir experiència internacional, desplegarem un programa de beques i crèdits per estudiar o treballar a l’estranger, amb compromís de retorn.
  • 9. 105. Promourem un programa d’intercanvi acadèmic (tipus Erasmus) a escala del Mediterrani. 106. Per esdevenir emprenedor, crearem dins la Xarxa Inicia un programa d’estímul i assessorament per a emprenedors joves. 107. Incrementarem les figures i fonts de finançament per a projectes innovadors liderats per joves 108. Posar en marxa nous aparadors per als creadors (artistes, dissenyadors, arquitectes, etc) més joves. 109. Treballarem a través múltiples àmbits (formació ocupacional, casals de joves, etc) alguns elements que no estan en els itineraris educatius però que esdevenen clau en el mercat laboral, com son les habilitats relacionals no cognitives. 110. Crearem igualment una xarxa per a l’orientació acadèmico-laboral que inclogui docents, pedagogs, psicòlegs i permeti la interacció permanent, presencial o telemàtica amb els estudiants de totes les edats. 111. 1.4.2.CREAR UNA XARXA DE SERVEIS A LA JOVENTUT INTEGRADA, CONSOLIDANT I MILLORANT SERVEIS EXISTENTS 112. Per a un millor accés a l’habitatge, consolidarem l’oferta actual de serveis d’informació, ajuts i avals per accés a l’habitatge de protecció oficial de compra. Cal aconseguir que les entitats financeres atorguin crèdit als joves als que s’ha adjudicat un HPO. 113. Per facilitar el lloguer, difondrem les figures d’aval al llogater que ja s’han demostrat positives com l’Avalloguer, i mantindrem les ajudes al pagament del lloguer per les rendes més baixes. 114. Reforçarem els programes d’ajuts a la rehabilitació d’habitatge degradat per part de joves. 115. En l’atenció a la Salut, mantindrem els programes actuals dirigits a joves en matèria de trastorns alimentaris, addiccions i ludopaties, i atenció a la salut sexual i reproductiva. 116. Crearem la figura del jove voluntari agent comunitari de salut, per tal de traslladar els hàbits i pautes saludables entre joves 117. En l’atenció a la diversitat, ampliarem l’oferta per l’aprenentatge formal dels idiomes dels nouvinguts a les xarxes d’Escoles Oficials d’Idiomes (per nouvinguts com per nascuts a Catalunya) 118. En l’accés a la Cultura, plantegem posar en marxa amb el món local una Xarxa per a la creació Jove que promogui la creativitat, la connexió entre persones, faci de viver de projectes, etc
  • 10. 119. Consolidarem i farem créixer la xarxa de biblioteques de Catalunya en línia amb el Pla d’Equipaments Culturals en vigor. 120. Crearem un Portal de Creadors Joves que sigui alhora espai d’informació i aparador/mercat de creacions. 121. En l’àmbit de la mobilitat, donarem un nou impuls a la mobilitat nocturna en metro i autobús, mitjançant major oferta i millors preus. Fora de les àrees urbanes implicarem en el seu finançament els empresaris de la nit. 122. Consolidarem l’oferta actual de mobilitat urbana en bicicleta urbana i allà on tingui més sentit, iniciarem sistemes per afavorir els desplaçaments interurbans. 123. Fomentarem l’increment del voluntariat i l’associacionisme, en primer lloc posant en marxa un pla de gestors d’entitats i associacions que incideixi en la qualitat de la gestió. 124. Vincularem la prestació de serveis públics als joves a través de les entitats, en règim de concurs. 125. 1.5 IMMIGRACIÓ 126. 1.5.1 TREBALLAR PERQUÈ ELS BARRIS AMB FORTA PRESÈNCIA D’IMMIGRACIÓ SIGUIN IGUALMENT DIGNES I COHESIONATS 127. Millorarem els barris i les àrees urbanes amb més diversitat, per evitar la creació de nuclis d’infrahabitatge. 128. Garantirem que en els espais públics tothom que els utilitza es comporti amb civisme. 129. Farem polítiques d’habitatge públic i promourem la rehabilitació amb l’objectiu de tenir unes ciutats equilibrades. 130. Proposarem pactar uns criteris comuns d’empadronament per evitar la sobreocupació dels habitatges. 131. Impulsarem, conjuntament amb els ajuntaments polítiques de microgestió de conflictes: ordenances de civisme, agents de mediació, taules de convivència,… 132. Tot ajuntament tindrà dret a tenir una dotació mínima d’agents de mediació especialitzats en resolució de conflictes interculturals. 133. 1.5.2. ACOLLIR I INTEGRAR A LES PERSONES IMMIGRADES 134. Crearem un servei universal d’acollida, tal com preveu la llei aprovada aquesta legislatura, que faciliti un coneixement de l’entorn, de la llengua i del mercat laboral.
  • 11. 135. Farem de les escoles de formació de persones adultes l’espai vertebrador de la xarxa pública d’acollida i integració, fent cursos d’alfabetització, idiomes, i coneixement de l’entorn. 136. Facilitarem la integració de les famílies reagrupades en la societat, fent especial èmfasi en els grups de població més vulnerables (dones, joves,...) ja que així s’assegura una millor integració i cohesió social. Entenem que l’accés al mercat laboral dels familiars reagrupats permet una millor socialització i integració de tota la família immigrant. 137. Respectarem i assegurarem el dret a una pràctica religiosa pública i transparent, preferentment realitzada en alguna de les llengües oficials a Catalunya, i amb respecte als drets i llibertats constitucionals. 138. Promourem polítiques d’integració de la població gitana immigrada d’altres països, fomentant la seva participació activa en la societat i promovent la mediació. Els ajuts que rebin estaran basats en les necessitats i alhora en l’esforç i voluntat de sortir de situacions de conflictivitat social i marginalitat d’aquesta comunitat. 139. 1.5.3. DIFONDRE I FER COMPLIR LES LLEIS I NORMES VIGENTS ENTRE LES COMUNITATS DE PERSONES IMMIGRADES. 140. En els processos d’acollida donarem a conèixer les principals lleis i normes vigents per tal d’afavorir el seu coneixement i compliment. 141. Farem inspeccions d’establiments comercials per tal de garantir que es compleixen les normatives vigents. 142. Farem complir les regles i normes de convivència en les comunitats de veïns i espais públics, en les que per causa de la diversitat d’orígens dels veïns, no es té prou coneixement de les obligacions dels propietaris o llogaters. 143. 1.5.4. GARANTIR UNS SERVEIS PÚBLICS QUE PERMETIN L’ACCÉS A TOTS ELS NOUS CATALANS QUE VISQUIN O TREBALLIN AL NOSTRE PAÍS 144. Adaptarem els serveis públics a la nova realitat social: professionals sanitaris coneixedors de malalties pròpies dels països d’origen de les persones immigrades, educadors formats en la interculturalitat,... També aportarem més recursos al sistema de benestar perquè no deixi fora necessitats importants pel creixement de la demanda. 145. Garantirem l’accés en igualtat d’oportunitats als serveis públics sense discriminacions per raons
  • 12. d’origen o religió. Alhora, qualsevol ciutadà ha de poder rebre el servei en les condicions millors i sense impediments per als professionals per raó de les seves creences. 146. Posarem mesures per distingir entre els serveis de salut per als nous catalans (nascuts dins o fora de la UE) i el turisme sanitari, que hem de ser capaços d’identificar i aturar. 147. 1.5.5. FER QUE LA CULTURA SIGUI UN MOTOR DE LA CONVIVÈNCIA 148. Utilitzarem les xarxes de biblioteques i centres cívics com espais que permetin afavorir la interacció entre la població immigrada i autòctona. 149. Promourem l’associacionisme propi per facilitar una millor acollida inicial de les persones nouvingudes a través d’aquestes entitats. 150. Promourem la incorporació de la nova ciutadania en l’associacionisme ciutadà (entitats culturals, esportives, AMPAS, sindicats,...) com a mesura per afavorir la seva integració. 151. Treballarem en la visibilització i posada en valor de les cultures pròpies de la població immigrada, per exemple a través dels mitjans de comunicació o fent exposicions, per tal que la població autòctona tingui coneixement de les tradicions pròpies dels nous ciutadans d’altres orígens. 152. 1.5.6. ASSEGURAR UNA EDUCACIÓ INTEGRADORA I DE QUALITAT 153. Afavorirem la integració mitjançant les aules d’acollida, els espais de benvinguda, els plans educatius entorn, els projectes de convivència,...tal com estableix la Llei d’Educació de Catalunya. 154. Equilibrarem la distribució dels alumnes d’origen estranger en els centres finançats amb fons públics, dins de cada zona educativa. 155. Dotarem de més recursos a les escoles que acullin una gran concentració d’estudiants d’origen immigrant, per garantir la qualitat de l’educació. 156. Desenvoluparem un currículum educatiu inclusiu per a tota la població escolar, ensenyant als nois i noies a conviure en la diversitat de paràmetres culturals, tot promovent que les tradicions i festes de Catalunya esdevinguin un patrimoni comú. 157. Impulsarem que els tutors i les AMPES tinguin recursos per treballar amb les famílies d’infants immigrants per reforçar la seva integració a l’escola. 158. Ampliarem l’oferta de les escoles oficials d’idiomes i escoles de formació de les persones adultes per a que es pugui aprendre acadèmicament la llengua i cultura d’origen familiar.
  • 13. 159. Reforçarem l’alfabetització i la formació d’adults per tal que puguin donar servei a les persones nouvingudes que no saben llegir i escriure. 160. 1.5.7. Garantir una adequada incorporació al món del treball 161. Realitzarem campanyes i altres programes per lluitar contra la discriminació per raó d’origen en el mercat de treball. 162. Combatrem la contractació irregular mitjançant el reforç i l’especialització de la inspecció de treball. A la feina, els mateixos drets i deures per a tothom. 163. Facilitarem el retorn de les persones immigrades que ho desitgin i afavorirem les migracions circulars. 164. El servei d’acollida i el SOC exerciran plenament com a serveis d’orientació laboral per nouvinguts, fent especial incidència en els grups de població més vulnerables que arriben sense contracte de treball (joves,dones,...). 165. Integrarem persones immigrades en programes i serveis adreçats a les persones 166. nouvingudes, per tal de facilitar la comunicació amb aquestes. 167. 1.5.8. PROTEGIR, DE MANERA ESPECIAL, A LES PERSONES MÉS FEBLES 168. Aprofundirem en el coneixement dels processos migratoris i aspectes relacionats amb els diferents models patriarcals, per poder combatre millor les situacions de violència masclista. 169. Potenciarem els programes de prevenció i atenció contra els matrimonis forçats, l’explotació sexual i les mutilacions genitals femenines.. 170. Millorarem el programa d’acolliment a menors immigrants no acompanyats. 171. Previndrem i intervindrem sobre les bandes juvenils, facilitant la formació d’associacions que donin sortida pacífica a les necessitats de socialització dels joves si no han delinquit, i aplicant plenament la llei si han delinquit. 172. 1.6 SERVEIS SOCIALS I POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ SOCIAL 173. 1.6.1CONSOLIDAR ELS SERVEIS SOCIALS COM EL QUART PILAR DE L’ESTAT DEL BENESTAR 174. Realitzarem una gestió unificada de les prestacions de l’administració de la Generalitat i de les certificacions de necessitat social, i que sigui consultable pels ens locals que també gestionen programes d’inclusió.
  • 14. 175. Millorarem els sistemes d’informació i orientació a la ciutadania sobre els recursos, prestacions econòmiques i serveis públics disponibles per atendre les seves necessitats. Crearem un servei d’atenció “Serveis socials respon”. 176. Impulsarem un nou model de serveis socials més eficient i proper al ciutadà, amb un gestor de referència per a cada sol•licitant d’ajut. 177. 1.6.2MILLORAR L’ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA. 178. Simplificarem els tràmits i agilitarem els processos de la Llei de la Dependència amb l’objectiu de reduir terminis. 179. Oferirem formació i l’acreditarem a tots els cuidadors no professionals que reconegui la Llei de la Dependència, i els hi facilitarem serveis de Respir mentre es formen. 180. Possibilitarem que les persones grans puguin estar a casa seva potenciant els habitatges amb serveis, els ajuts a l’adaptació i rehabilitació dels habitatges, els serveis d’atenció a domicili i les ajudes tècniques 181. Treballarem per assolir la ràtio de residències públiques recomanada pels organismes internacionals i impulsarem l’ús dels centres de dia per gent gran millorant l’oferta d’activitats i els horaris 182. Posarem en funcionament centres territorials d’autonomia personal per informar i donar suport a les famílies i persones amb dependència. 183. 1.6.3 IMPLEMENTAR POLÍTIQUES DE FOMENT DE LA INCLUSIÓ SOCIAL 184. Continuarem treballant en els territoris més desfavorits de forma coordinada amb polítiques urbanístiques, de promoció econòmica i socials mitjançant la Llei de Barris 185. Donarem suport als ajuntaments perquè realitzin Plans Locals per a la inclusió social, doncs cal que a nivell municipal hi hagi una visió global sobre les necessitats d’inclusió en el seu territori. 186. Realitzarem polítiques de suport a les famílies per trencar la transmissió de la pobresa de generació en generació, entre elles: 187. –Incrementarem l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys per atendre les famílies que ho requereixin. 188. –Crearem espais i serveis de suport a les famílies en les seves necessitats més quotidianes 189. –Facilitarem l’accés a les activitats de lleure amb beques a les famílies més necessitades.
  • 15. 190. Farem de l’escola un espai que fomenti la inclusió treballant contra el fracàs i abandonament escolar, mantenint i impulsant els Plans Educatius d’Entorn. 191. Desenvoluparem programes per treballar amb joves a partir de 15 anys que tinguin dificultats en l’escola, amb l’objectiu de millorar les seves habilitats socials, formatives i professionals. 192. Potenciarem els ajuts econòmics per als joves que vulguin realitzar estudis post-obligatoris, per augmentar els nivells de formació de la població juvenil. 193. Continuarem realitzant polítiques actives d’ocupació, amb especial incidència en els col•lectius més fràgils (dones, persones més 45 anys, població gitana, persones amb discapacitat o malaltia mental,...) i establirem projectes pluriennals per donar més estabilitat a les entitats que les realitzen 194. Continuarem impulsant mesures per a la integració de les persones amb discapacitat o malaltia mental que tinguin com a objectiu potenciar al màxim la seva autonomia personal, garantir la igualtat d’oportunitats i eliminar les barreres físiques i socials actualment existents. 195. Elaborarem el III Pla integral del poble Gitano per a continuar aprofundint en el reconeixement i promoció del poble gitano a Catalunya. 196. Realitzarem les modificacions legislatives necessàries per adaptar la normativa als requisits establerts a la Convenció de Nacions Unides sobre el Drets de les Persones amb Discapacitat de 13 de desembre de 2006. 197. Promourem la gestió del coneixement sobre la pobresa a Catalunya mitjançant l’Observatori Català de la Pobresa i la Inclusió Social de Catalunya. Establirem un sistema d’indicadors, actualitzat i comparable, amb indicadors internacionals que siguin útils per a la presa de decisions, permetin fer un seguiment de l’exclusió social i una avaluació de les polítiques d’inclusió. 198. 1.6.4 COMBATRE L’EXCLUSIÓ SOCIAL 199. Continuarem fent de la Renda Mínima d’Inserció un instrument eficaç per combatre els efectes de la crisi econòmica, tot procurant incrementar els índex d’inserció de les persones que s’hi acullen. 200. Potenciarem els ajuts als pagaments del lloguer i a la rehabilitació d’habitatges perquè tothom pugui viure en un habitatge digne i accessible. 201. Establirem criteris homogenis en el territori per distribuir les beques menjador i altres ajuts a les
  • 16. famílies, amb la voluntat, com ara mateix, que arribin a totes les famílies que ho requereixen. 202. Crearem programes coordinats entre salut i serveis socials per persones marginades i amb greus problemes de salut (toxicòmans, malalts mentals, persones amb VIH,...) 203. Adaptarem la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències per a permetre cobrir l’especificitat dels nous perfils de consumidors de drogues. 204. 1.6.5 TREBALLAR AMB EL MÓN LOCAL, LES ENTITATS SOCIALS I LA CIUTADANIA 205. Treballarem amb els ajuntaments per avaluar conjuntament els efectes de la Llei de Barris i els Plans Locals per a la Inclusió social, per tal que la Llei de Barris tingui com un dels objectius principals combatre l’exclusió. 206. Mantindrem els fons als ajuts d’emergència social dels ajuntaments i d’entitats socials perquè puguin atendre les necessitats socials derivades de a crisi econòmica. 207. Farem més simples i més ràpids els tràmits administratius que afecten als ciutadans i als professionals, i millorarem la interconnexió dels sistemes informàtics entre món local i Generalitat. 208. Elaborarem el segon Pla de Suport al Tercer Sector 2011-2013 per enfortir definitivament el tercer sector social i aconseguir més cohesió social. 209. Promourem espais de participació per a la Taula del Tercer Sector en òrgans on participin altres agents socials i pels temes d’inclusió social. Crearem un marc fiscal català favorable a la implicació i el suport directe dels ciutadans al Tercer Sector Social. 210. Potenciarem la participació del tercer sector social en el disseny i avaluació de les polítiques i programes de la Generalitat que l’afectin. 211. Avançarem en el model de concertació de serveis d’atenció a les persones amb les entitats del tercer sector social i en el model de finançament pluriennal. 212. Aprofundint en les polítiques ja iniciades, posarem en marxa el III Pla Integral del Poble Gitano pel període 2014-2018, posant èmfasi en l’efectiva coordinació d’aquestes polítiques dins de tota l’administració, i en la interlocució amb els representants del Poble Gitano. 213. 1.7SALUT 214. 1.7.1 MILLORAR LA QUALITAT, EQUITAT, PRODUCTIVITAT, EFICIÈNCIA I TRANSPARÈNCIA DEL SISTEMA DE SALUT.
  • 17. 215. El sistema català de salut és únic, però els prestadors directes del servei són molts, ja sigui l’Institut Català de la Salut, altres entitats públiques o sense afany de lucre. Per garantir que tots els catalans reben un servei equivalent, analitzarem la qualitat, l’equitat així com la productivitat dels diferents proveïdors i avaluarem els seus resultats, a través de l’Agència de Qualitat. 216. Aprofundirem en sistemes d’incentius per aquells proveïdors amb millors resultats en salut de la seva població a càrrec i qualitat del servei prestat, per tal d’impulsar la voluntat permanent de millora de tots els proveïdors. 217. Publicarem els resultats dels proveïdors, per retre comptes de l’ús dels recursos públics. 218. Reduirem la burocratització i simplificarem el funcionament administratiu de tot el sistema mitjançant l’ús intensiu de les tecnologies de la informació. 219. Avançarem en sistemes d’optimització de tots els recursos, centralitzant compres i serveis entre diversos proveïdors (ex. bugaderies, laboratoris, radiologia). 220. 1.7.2 CONSCIENCIAR A LA CIUTADANIA RESPECTE AL BON ÚS DELS SERVEIS 221. Informarem amb tota claredat a la ciutadania dels seus drets i dels seus deures. 222. Informarem a la ciutadania del cost pel sistema del seu consum anual en medicaments i del cost dels serveis sanitaris que rep (factura a l’ombra). 223. Analitzarem les repercussions derivades de la introducció d’aportacions econòmiques, via directa o assegurança, per part dels usuaris amb majors nivells de renda, o bé altres taxes d’ús que no vagin contra l’equitat. 224. Enfortirem el paper de les associacions de pacients i familiars, i el voluntariat en salut, com a part substantiva del sistema 225. 1.7.3PREVENIR LA MALALTIA I PROMOURE HÀBITS SALUDABLES 226. Garantirem dins el termini de la legislatura l’accés a la cartera de serveis definida a la Llei de Salut Pública (2009). 227. Desplegarem l’Agència de Salut Pública de Catalunya en col•laboració amb els ajuntaments i altres agents socials, de salut i institucions. 228. Reforçar els programes de salut pública en marxa: atenció primària i salut comunitària; salut i escola; activitat física, esport i salut; promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable; salut als barris; salut laboral; salut i medi ambient, i salut i lleure.
  • 18. 229. 1.7.4CONTINUAR MILLORANT L’ACCÉS A LES XARXES SANITÀRIES ADEQUANT MILLOR L’OFERTA A LES NECESSITATS 230. Garantirem l’accés presencial o virtual als professionals sanitaris el mateix dia en que se’ls requereix. 231. Garantirem el temps d’accés a proves diagnòstiques, especialistes i cirurgia en 15 dies a les atencions preferents; 3 mesos (màxim) en proves diagnòstiques i especialistes de visites ordinàries i 6 mesos (màxim) a totes les intervencions quirúrgiques. 232. Reduirem la pressió assistencial, desburocratitzant alguns procediments. 233. Introduirem noves fórmules d’accés, com ara la telefònica i la xarxa telemàtica, per a tots els proveïdors del sistema. Els ciutadans aprendran a consultar el professional sanitari per telèfon, mail, videoconferència o xat. 234. Donarem a conèixer a tots els ciutadans la cartera de serveis de l’atenció primària, per tal d’ordenar la demanda. 235. 1.7.5 APOSTAR PEL TREBALL EN XARXA I FOMENTAR LA SALUT DES DE TOTS ELS ÀMBITS. 236. Implantarem el pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària. 237. Prioritzarem estratègies per incidir en els factors socials i econòmics que repercuteixen en la salut i que tenen el seu origen en les desigualtats socials. 238. Continuarem millorant la coordinació i la cooperació entre les diferents línies de serveis (atenció primària, atenció especialitzada ambulatòria, hospitals, serveis sociosanitaris, salut mental i emergències). 239. Planificarem conjuntament l’activitat dels serveis de salut i els serveis socials per donar una resposta global a les necessitats sociosanitàries, en un model integrat en la xarxa de serveis de la dependència des dels territoris. 240. Formularem i implantarem el Pla Interdepartamental de salut pública. 241. 1.7.6COOPERAR AMB ELS MUNICIPIS EN LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA DE SALUT I LA PRIORITZACIÓ DE LA SALUT PÚBLICA: 242. Finalitzada la implantació dels Governs Territorials de Salut, els dinamitzarem mitjançant la implantació de plans estratègics pluriennals.
  • 19. 243. Apostarem per una governança del sistema basada en la proximitat, amb l’aplicació dels principis de subsidiarietat i substitució. 244. 1.7.7FINANÇAR LES POLÍTIQUES DE SALUT AMB SUFICIÈNCIA I CONVERGIR AMB L’EUROPA DELS 15 245. Augmentarem progressivament l’aportació de recursos públics a la sanitat per convergir amb les xifres mitjanes de despesa en relació a PIB i despesa per càpita de l’Europa dels 15. 246. Incrementarem els ingressos dels centres sanitaris mitjançant mesures que ajudin a clarificar l’origen de l’assegurança que pot cobrir la patologia que pateix el ciutadà (ex. assegurances públiques i privades, mútues de treball, accidents de trànsit, assegurances esportives i escolars). 247. Impulsarem a nivell de l’Estat un gran pacte que permeti consolidar el model actual pels propers 20 anys. 248. Participarem activament en la Unió Europea per promoure una agenda comuna europea en polítiques de salut. 249. 1.7.8 PROMOURE L’ÚS RACIONAL DE MEDICAMENTS I OPTIMITZAR LA DESPESA FARMACÈUTICA: 250. Estendrem la recepta electrònica i la farem interoperable amb la resta de l’Estat i Europa. 251. Potenciarem la progressiva dispensació dels fàrmacs prescrits en dosis unitàries personalitzades. 252. Fomentarem la qualitat de la dispensació dels medicaments per desmedicalitzar la vida quotidiana. Cal prendre medicaments únicament sota prescripció facultativa. 253. Introduirem mecanismes de gestió que permetin als professionals millorar la qualitat de la prescripció. Incorporarem igualment criteris d’utilitat terapèutica, cost-efectivitat i impacte pressupostari en la selecció de fàrmacs. 254. 1.7.9IMPULSAR EL PROFESSIONALISME, INCENTIVANT LA FORMACIÓ CONTINUADA I L’AUTONOMIA CLÍNICA 255. Impulsarem mecanismes d’incentius i de reconeixement per a que els professionals sanitaris reforcin el seu sentit de pertinença al sistema de salut. 256. Generalitzarem l’autonomia clínica a tots els centres de la xarxa pública. 257. Analitzarem les càrregues de treball i les necessitats de salut de la població per dimensionar millor els recursos sanitaris. 258. Aprofundirem en les polítiques retributives basades en el desenvolupament professional. Fomentarem una carrera professional i de mèrits desenvolupada globalment a la xarxa
  • 20. sanitària. Promourem alhora sistemes de recertificació d’habilitats i coneixements. 259. Clarificarem el rol de les diverses professions sanitàries tot cercant la seva complementarietat. 260. Potenciarem encara més la capacitat de resolució i el desenvolupament de les competències dels professionals d’infermeria. 261. Pel que fa a l’ús racional dels medicaments, apostarem per la integració funcional dels farmacèutics amb la resta de professionals. 262. 1.7.10 CONSOLIDAR UN MARC DE CONCERTACIÓ I FINANÇAMENT DE BASE POBLACIONAL: 263. Reforçarem el paper del Servei Català de la Salut com a asseguradora pública del sistema de salut. 264. Implementarem l’assignació capitativa dels recursos a tot Catalunya. Això suposarà un estímul als proveïdors per atendre els ciutadans amb igual qualitat final però optimitzant els recursos que se’ls hi atorguen (proporcionals a la població coberta). 265. Introduirem sistemes de contractació a proveïdors basats en la transparència i els bons resultats. Aquests sistemes de contractació afavoriran igualment la coordinació assistencial i la qualitat dels serveis. 266. 1.7.11SEGUIR IMPULSANT LA RECERCA I INNOVACIÓ EN SALUT PER CONTRIBUIR AL CANVI DE MODEL PRODUCTIU: 267. Invertirem més en recerca biomèdica, contribuint això a la millora de la qualitat del sistema. 268. Prioritzarem la recerca i la innovació en salut en l’agenda política del Departament de Salut. 269. Consolidarem i donarem continuïtat a l’esforç en investigació i innovació fet els darrers anys, donant valor al mecenatge. 270. 1.7.12APROVAR LA NOVA LLEI DE SALUT DE CATALUNYA. 271. Impulsarem, 20 anys després de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, la Llei de Salut de Catalunya, per garantir la sostenibilitat, la qualitat, l’equitat i la suficiència financera del sistema de salut. Aquesta llei tindrà com a objectiu consolidar i garantir totes les millores dels darrers anys i crear el marc per impulsar el conjunt de les polítiques innovadores en salut que
  • 21. comprometem en aquest Programa. 272. 1.7.13ATENCIÓ D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES: 273. Farem del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) un referent en la prestació i investigació en matèria d’emergències mèdiques. 274. Integrarem el Sistema d’Emergències Mèdiques, com organització publica, en el sistema de salut i en el sistema de seguretat de Catalunya. 275. Crearem una Escola d’Emergències Mèdiques de Catalunya que, en coordinació amb l'Institut Català de Seguretat Pública, permeti formar als professionals en l’assistència i transport sanitari. 276. Potenciarem la coordinació amb la resta d’agents que intervenen en el sistema d’emergències de la Generalitat. 277. Potenciarem la participació del SEM en la gestió integral de les emergències de Catalunya a través del 112. 278. 1.7.14FACILITAR L’ACCÉS TELEMÀTIC AL SISTEMA DE SALUT DE CATALUNYA: 279. Potenciarem l’accés al sistema de salut utilitzant tant el telèfon com les noves tecnologies. 280. Potenciarem la creació d'un CAP virtual, a tall experimental. 281. Potenciarem l’accés a la cita prèvia a través d'un únic número per a tota Catalunya. 282. 1.8 ESPORTS 283. 1.8.1 FER EFECTIVA LA POSSIBILITAT PER TOTHOM DE PRACTICAR UN ESPORT 284. Col•laborarem amb els ajuntaments per completar la ja extensa xarxa actual d’equipaments. Finançarem, conjuntament amb diputacions i ajuntaments, la part del PIEC 2004-10 que roman inacabada. 285. Crearem consorcis o impulsarem la signatura de convenis entre municipis per fomentar l’ús compartit de les instal•lacions esportives d’un mateix àmbit territorial. 286. Desenvoluparem un pla concertat amb el Dept. D’Educació per tal que totes les noves construccions i remodelacions escolars, sempre que l’emplaçament ho permeti, prevegin espais esportius per facilitar la pràctica física i esportiva. 287. Impulsarem un pla d’ajuts al desenvolupament d’espais de pràctica físico-esportiva integrada en els espais urbans, com ara parcs o places.
  • 22. 288. Estendrem a tota l’atenció primària de salut la “recepta” d’esport. Potenciarem la pràctica d’activitats físico-esportives com un objectiu de salut pública. 289. Formarem els professionals sanitaris en la prescripció d'activitat física. 290. Crearem una deducció fiscal per la despesa en quotes de clubs o instal•lacions esportives per a les persones que tinguin prescrit fer esport (i el facin). 291. Impulsarem mesures per facilitar l’accés a la pràctica esportiva per a les persones amb rendes més baixes, com a element de promoció de la salut. 292. Fomentarem una col•laboració més estreta entre l’àmbit sanitari, educatiu i esportiu, amb l’objecte de definir i implementar actuacions específiques per reduir el sobrepès, l’obesitat i altres riscos per a la salut. 293. Establirem l’horitzó de que la pràctica totalitat dels escolars facin esport. Sempre que tècnicament sigui possible, farem que els nous centres educatius tinguin pavelló esportiu, fent funcions d’equipament esportiu per al barri o el municipi. 294. Reforçarem els equips de dinamització territorial de l’esport escolar, amb l’objectiu que tots els centres tinguin equips en alguna disciplina i participin en competició. 295. Facilitarem l'intercanvi esportiu entre centres escolars i vetllarem per la participació de professionals de l'esport en horari extraescolar. 296. Treballarem, sobretot en l’ensenyament obligatori, perquè la relació dels currículums en horari lectiu i no lectiu siguin congruents i complementaris. 297. 1.8.2. VERTEBRAR I CONSOLIDAR UN SECTOR ECONÒMIC QUE SIGUI MOTOR D’ACTIVITAT I CREADOR D’OCUPACIÓ. 298. Cal dimensionar adequadament la formació dels professionals, tot plantejant que l’esport sigui un sector generador net d’ocupació. 299. Treballarem per a què l’INEFC, com a centre d’ensenyament superior, esdevingui un centre de referència en docència, recerca i suport a l’alt rendiment esportiu. 300. Augmentarem les places de l’INEFC i de les branques de FP de professions de l’esport, així com la formació contínua. 301. Facilitarem eines per professionalitzar la gestió de les associacions i entitats esportives. 302. Donarem suport econòmic a les contractacions de joves, fonamentalment, a càrrec de les associacions esportives.
  • 23. 303. Definirem clarament les relacions de voluntariat i de treball professional i, en els casos convenients, en facilitarem la conversió. 304. Lluitarem contra l'intrusisme professional en el marc de la Llei de Professions de l’Esport. 305. Crearem programes per a una transició adequada de l’esportista d’elit al món laboral una vegada conclosa la seva activitat esportiva. 306. Fomentarem la innovació, l’emprenedoria i el flux de recursos privats. La recentment creada Agència de l’Esport de Catalunya tindrà línies de subvenció adreçades a la R+D+i esportiva i facilitarà la coordinació amb les empreses. 307. Formarem els professionals de l’esport en gestió d’empreses esportives. 308. Crearem una entitat d’àmbit català per canalitzar el patrocini privat d’activitats esportives alhora que promourem que els grans patrocinadors i organitzadors esportius tinguin una visió més àmplia de l’esport i incorporin criteris de responsabilitat social corporativa (RSC). 309. Desenvoluparem el mecenatge per tal de facilitar la inversió privada en la pràctica esportiva i en la construcció per nous equipaments esportius. 310. Establirem un codi de bones pràctiques per incorporar criteris de sostenibilitat en l’organització d’esdeveniments esportius. 311. Fomentarem el turisme esportiu, desplegat en el conjunt del territori en funció de les diferents especificitats. 312. 1.8.3 REFORÇAR L’ESPORT COM A VEHICLE DE LES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ: 313. Associarem l’esport a les polítiques d’acció social. Desenvoluparem un programa per fomentar la inclusió social a través de l’esport en col•laboració amb el departament competent en polítiques socials. 314. Crearem, conjuntament amb les diputacions provincials, un servei d’assessorament tècnic als municipis per fomentar la pràctica esportiva entre la població en risc d’exclusió. 315. Impulsarem l’existència d’activitat de competició arreu del país. Ajudarem a desplegar les entitats territorials que preveu el Decret d’entitats esportives 316. Desenvoluparem la Xarxa de Tecnificació Esportiva de Catalunya construint i condicionant nous Centres territorials de tecnificació.
  • 24. 317. Pel que fa a l’esport federat, premiarem aquells clubs i federacions els projectes dels quals tinguin una incidència clara en el foment de la pràctica esportiva de base. 318. Continuarem la línia de subvencions a entitats esportives ja iniciada. 319. Donarem suport a aquells projectes esportius que són emblemàtics en els seus territoris i que promouen la pràctica de l’esport de base i els promocionen econòmicament. 320. Potenciarem el treball en xarxa, conveniat amb les entitats municipalistes, la UCEC i la UFEC per al desenvolupament de nous programes i projectes esportius del país. 321. Delegarem als consells esportius i l’UCEC el programa dels Jocs Esportius Escolars. 322. Desenvoluparem plans de formació de millora tècnica i pedagògica, tant presencials com virtuals, amb federacions i consells per a la millora de la pràctica i els hàbits esportius. 323. Garantirem una pòlissa d’assegurança gratuïta a tots els esportistes fins als 16 anys. 324. 1.8.4.REFORÇAR LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA GRÀCIES A L’ESPORT: 325. Seguirem invertint en generar competidors d’elit a través d’estructures d’excel•lència. Sostindrem la renovació del CAR com un dels espais de formació d’esportistes d’elit millors d’Europa. 326. Associarem grups de recerca bàsica universitaris a la millora de les prestacions esportives. 327. Associarem la imatge de marca d’una Catalunya competitiva a un esport competitiu. Crearem un programa de màrqueting de país per associar-hi la imatge dels seus millors clubs i esportistes. 328. Fomentarem, de mutu acord amb els grans clubs i esportistes catalans, que els participants en competicions internacionals esdevinguin ambaixadors per a la projecció esportiva de l’esport català. 329. Treballarem amb les federacions catalanes i l’UFEC per al reconeixement internacional de l’esport català, tenint en compte que són les úniques interlocutores amb la possibilitat d’aconseguir aquest reconeixement en el si de les federacions internacionals. UNA NOVA ECONOMIA PER SUPERAR LA CRISI 330. 2.- UNA NOVA ECONOMIA PER A SUPERAR LA CRISI 331. 2.1.- ECONOMIA
  • 25. 332. 2.1.1 LIDERAR UN PROJECTE ECONÒMIC I SOCIAL DE FUTUR A CATALUNYA I EUROPA, I QUE SIGUI UN MOTOR PER A LA RESTA D’ESPANYA 333. Potenciarem un sector financer català compromès amb les famílies, les empreses i els emprenedors. Consolidarem i reforçarem les caixes d’estalvis catalanes per garantir-ne la seva viabilitat i la funció social i territorial de les caixes, i alhora assegurar que una menor competència en alguns territoris no anirà ni contra les empreses ni les famílies. Així mateix, vetllarem perquè el procés de fusions es faci de manera ordenada i amb el menor impacte pels impositors i treballadors. 334. Donarem suport a les reformes del sistema financer a Europa. Tal com han fet alguns governs europeus acordarem amb les caixes catalanes que no promoguin ni participin en fons o altres instruments financers d'alt risc, i que ni directa ni indirectament duguin a terme pràctiques com ara les inversions a curt o les apostes a la baixa. 335. Reforçarem el paper de l’ICF com a banc públic per donar suport a projectes estratègics i noves inversions empresarials, per seguir impulsant una política decidida de cobertura de riscos i aliances amb els bancs i caixes per ajudar a empreses catalanes amb projectes d’inversió de futur i d’accés a circulant. Intensificarem els programes de finançament des de l’ICF destinats a la innovació, la internacionalització i sectorials (cultura, agricultura, energia, etc). 336. Promourem més instruments i fons públics pels emprenedors i projectes innovadors que no troben finançament en el sector privat, en tota la seva cadena de valor, des de les garanties i avals, passant pel capital risc o el suport als business angels i els programes d”investment readiness” per ajudar i assessorar als emprenedors a trobar capital creant un ecosistema de suport a la innovació i l’emprenedoria. 337. Facilitarem el consens entre agents econòmics i socials per un projecte comú de lideratge a Espanya, per un creixement econòmic més social i nous valors en el si d’Europa. Impulsarem un nou Acord Estratègic 2011-2015 entre agents econòmics i socials per impulsar els canvis que caldrà seguir desenvolupant en la nostra economia per fer-la més competitiva considerant totes les variables que afecten el futur de la nostra economia. 338. Proposarem un consens polític en la priorització de les polítiques públiques i els ajustaments del pressupost 2011.
  • 26. 339. Elaborarem nous programes per impulsar una major economia social, donant suport amb més instruments als emprenedors socials, incentivant i sensibilitzant sobre els programes de responsabilitat social empresarial i continuant donant suport a l’economia cooperativa. 340. Catalunya reforçarà el conjunt d’actuacions ja posades en marxa per seguir liderant la competitivitat en sectors estratègics (com per exemple el de Salut) on ja tenim un excel•lent posicionament. Apostarem per nous àmbits (cultura, audiovisual, esport...), en el marc d’una economia verda, amb l’energia com un vector econòmic de creixement i de sostenibilitat. 341. Impulsarem que aquest àmbit de l’energia pugui modificar altres sectors claus de la nostra economia, com la construcció o l’automoció (impuls dels vehicles elèctrics) on elaborarem un programa i destinarem recursos per liderar projectes i inversions. 342. Volem liderar i participar en els debats sobre les reformes que cal impulsar també a nivell estatal i europeu, co-decidint en les inversions prioritàries que l’Estat farà a Catalunya. A nivell europeu cal reforçar una veu comuna per part de les regions europees, especialment d’aquelles amb les que compartim els elements estructurals de ser una economia social de forta base industrial i tenir una cultura pròpia. 343. 2.1.1FER LES REFORMES ESTRUCTURALS PER INCREMENTAR LA PRODUCTIVITAT EMPRESARIAL, I REFORMES DELS SERVEIS PÚBLICS PER GARANTIR-NE EL SEU MANTENIMENT, I LA SEVA QUALITAT ACTUAL I FUTURA: 344. Farem la reforma del sector públic que Catalunya necessita. Promourem un gran acord amb les forces sindicals i els col•lectius dels empleats públics a fi i efecte de posar en valor la funció pública. 345. Reformarem la funció pública per definir amb més precisió les places que han de tenir caràcter de funcionari, i per implantar processos de selecció menys memorístics i més adaptats al que necessita en cada moment l’administració. 346. Realitzarem avaluacions periòdiques del rendiment i establirem millors incentius que els complements de productivitat. 347. Potenciarem una millor gestió dels recursos humans en l’administració. així com la figura de directiu públic professional, sota criteris de concurrència, capacitat i mèrit 348. Fomentarem una estructura de l’administració més coordinada i més eficient, en base a l’avaluació feta de tots els ens que integren el sector públic, per tal de racionalitzar l’actual estructura, suprimir
  • 27. o fusionar ens quan sigui possible i millorar-ne la qualitat. En aquest sentit, impulsarem l’aprovació d’una Llei d’Organització de l’Administració de la Generalitat que simplifiqui i reguli la diversitat d’entitats instrumentals que integren el sector públic. 349. Utilitzarem les tecnologies digitals en més tràmits per facilitar i flexibilitzar els procediments administratius al màxim. Cal continuar la via de la simplificació de procediments. Continuarem i potenciarem com a instrument essencial l’avaluació de l’impacte de les normes, amb una clara aposta per la simplificació administrativa de tots els procediments, fruit de l’anàlisi ex ante i ex post de les normes que s’adoptin, de manera que es garanteixi l’exclusió de tota càrrega innecessària o no justificada en un procediment. Ens comprometem a reduir el nombre de tràmits i càrregues d’acord amb els compromisos de la UE. 350. Potenciarem una administració ajustada a les necessitats dels ciutadans. Fomentarem la coordinació entre administracions per poder tenir la massa crítica adequada als diferents serveis, i així poder arribar a tots els ciutadans en igualtat de condicions. 351. Impulsarem de manera més decidida l’e-administració amb el compromís que tot procediment que no requereixi presència física podrà ser iniciada i completada per Internet. 352. Accelerarem les reformes que afecten a la competitivitat del país, per créixer de manera sostenible en els propers anys. És prioritari impulsar la FP i finalitzar la integració dels tres subsistemes per dotar de major flexibilitat els estudis d'FP i apropar-los al món de l'empresa. 353. Reformarem les institucions de treball per ajustar les relacions laborals al model productiu que proposem. 354. Farem de la a transferència tecnològica una prioritat. Utilitzarem nous instruments com els cupons tecnològics; el reforç dels nuclis tecnològics; o una major vinculació entre el nou finançament de la universitat i la seva capacitat de valoritzar l’R+D i promoure la transferència tecnològica, així com d’impulsar spinn-offs de base tecnològica. 355. Implantarem mesures de reforç de l’èxit escolar i incrementarem els recursos per estendre l’anglès als professors i als alumnes en diferents graus en funció del nivell d’estudis. 356. Farem de l’economia verda, especialment de l’energia un vector de creixement econòmic. L’estalvi i l’eficiència energètica poden construir un nou sector d’empreses de serveis energètics, i reconvertir sectors madurs com la construcció o l’automoció.
  • 28. 357. Impulsarem encara més la connexió entre el sistema de recerca universitari amb l’economia. Cal finalitzar la posta en marxa d’una governança més flexible i un sistema de finançament adaptat a les necessitats actuals de la societat i l’empresa; i els incentius per aconseguir una major cooperació entre universitats i empresa. 358. 2.1.2IMPULSAR ELS AJUSTAMENTS NECESSARIS PER REDUIR EL DÈFICIT DE LA MANERA MÉS JUSTA POSSIBLE I PRIORITZAR ELS RECURSOS PÚBLICS EN LES POLÍTIQUES D’IMPULS A LA COMPETITIVITAT, LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL 359. Realitzarem polítiques per contenir el dèficit públic de la Generalitat de Catalunya, aconseguint una major eficiència de la despesa pública. 360. Impulsarem noves polítiques de coresponsabilitat de l’usuari amb l’ús dels serveis públics per garantir-ne el seu bon funcionament, manteniment i millora. 361. Donarem més informació del cost econòmic que representa el consum del servei públic per l’usuari. 362. Estudiarem i debatrem l’impacte d’establir alguns pagaments simbòlics de determinats serveis o l’aportació en productes com els medicaments en funció de la renda i el patrimoni sota criteris d’equitat social. Discriminació zero per a les rendes més baixes. 363. Revisarem els criteris de preu de determinats serveis públics per tal de dedicar millor els recursos existents cap als que més ho requereixen. 364. Estudiarem i debatrem l’impacte del pagament per serveis addicionals que acompanyen al servei principal que cal donar des de l’administració (com ja es fa amb les televisions als hospitals). 365. Invertirem més en gestionar de forma activa la demanda dels serveis públics per assolir un ús racional de determinades prestacions. Esmerçarem més recursos en programes per a la prevenció, informació i educació dels usuaris. 366. Reforçarem i normalitzarem els sistemes d’avaluació de les polítiques públiques per tal d’evidenciar- ne l’impacte sobre els seus destinataris. Aquesta pràctica s’aplicarà especialment en tota l’activitat subvencional de l’administració, de manera que permeti replantejar la priorització dels ajuts. Volem que les subvencions premiïn la innovació, el risc, el creixement i el dinamisme de la societat i que es dirigeixin a entitats que es coresponsabilitzin financerament de l’activitat subvencionada.
  • 29. 367. Elaborarem un pressupost per programes encara més estricte que l’actual, que defineixi prioritats en un moment d’ajustament econòmic com l’actual. Tota política duta a terme per la Generalitat ha d’anar acompanyada d’objectius i indicadors a assolir i que ens permetin distingir la rellevància de les actuacions que duem a terme i el paper de la Generalitat en cadascuna. 368. Seguirem introduint polítiques d’ús racional dels medicaments, que han donat excel•lents fruits. 369. Prioritzarem els recursos públics en les actuacions que ens ajudin a guanyar competitivitat i cohesió social. 370. Focalitzarem les inversions en infraestructures en aquelles que urgeixen en el marc de la planificació territorial realitzada en les dues passades legislatures. Aquestes actuacions crearan ocupació i ens ajudaran a sortir reforçats de la crisi, sense obviar que determinades polítiques de mobilitat també són política social i contribueixen a la vertebració territorial. Replantejarem el finançament de determinades infraestructures amb models de participació público-privada i una replanificació de prioritats que ens dugui a redefinir calendaris.. 371. Realitzarem un pla per aconseguir un equilibri en el balanç entre proximitat i eficiència de determinats serveis públics per tal d’incrementar la cohesió social. Després d’una inversió com mai en equipaments públics de salut, educació, serveis socials, etc cal trobar la màxima eficiència pel seu ús òptim abans de desenvolupar-ne de nous amb la mateixa intensitat. 372. Impulsarem polítiques fiscals per garantir la sostenibilitat del sistema. Continuarem en primer lloc lluitant contra el frau fiscal ja que és encara una major prioritat en un context de crisi. Cal seguir sensibilitzant a la ciutadania, però també impulsar més mesures de control, de prevenció i de càstig en el frau fiscal, i de donar més exemple i transparència que mai des de la política. 373. Impulsarem una fiscalitat verda a Catalunya més extensa. Introduirem incentius, però també pagaments en funció del consum de determinats productes o hàbits que resultin perjudicials; dels usos o abusos; que contemplin diferències entre els territoris que pateixen més externalitats negatives que en d’altres, etc. Les polítiques de fiscalitat verda han d’ajudar a induir a l’ús equilibrat i responsable del medi i dels seus recursos, per exemple potenciant l’eficiència energètica en les llars i les empreses, un consum responsable de l’aigua o l’adquisició de productes menys contaminants.
  • 30. 374. Desenvoluparem nous i més ambiciosos incentius fiscals per promoure l’activitat emprenedora i empresarial en els seus primers anys, tal i com es va fer amb la creació del primer incentiu fiscal per inversions de business angels per emprenedors i inversions en el MAB d’Espanya des de la Generalitat de Catalunya. Es desenvoluparan programes per ajudar a promoure la inversió i el creixement en els primers anys d’activitat emprenedora. 375. Promourem més relació entre externalitats negatives i fiscalitat. Cal tendir a una certa homogeneïtzació amb Europa del cost de determinats productes com el tabac o l’alcohol, amb fortes externalitats negatives (ambientals o de salut). 376. 2.7 TREBALL 377. 2.2.1 RECUPERAR L’OCUPACIÓ, FER-LA DE QUALITAT I LLUITAR CONTRA L’ATUR 378. Garantirem que els Serveis d’Ocupació públics siguin forts, de qualitat i gratuïts, i estiguin al centre dels instruments de lluita contra l’atur, i coordinats amb els serveis locals d’ocupació. 379. Assegurarem que tota persona en situació d’atur tingui dret a un assessorament personal dels serveis públics d’ocupació de Catalunya. 380. Crearem la “targeta de vida laboral” que integrarà serveis i informació laboral de cada persona perquè pugui tenir accés a serveis més singularitzats, a un pla de treball personalitzat que garanteixi la seva carrera professional. 381. Posarem en marxa Plans de Xoc a territoris, municipis o barris amb especials desequilibris socioeconòmics (alta taxa d’atur o risc d’exclusió laboral de les persones) i/o pèrdua de teixit empresarial, que promoguin la dinamització econòmica territorial en aquestes zones. 382. Crearem una Xarxa d’Orientació i Informació Professional pública, especialitzada per persones joves que articuli mecanismes i dispositius adequats per garantir l’adequada transició de “l’escola a la feina”. 383. Aprovarem una Llei Catalana de Seguretat i Salut Laboral que ordeni les actuacions i les intervencions en matèria de seguretat, salut laboral i prevenció de riscos laborals en l’àmbit territorial de Catalunya. 384. Adoptarem el compromís de “Tolerància Zero” vers la sinistralitat, i per l’aposta en matèria de Salut i Seguretat en el Treball com a element inequívoc de competitivitat de les empreses catalanes. 385. Apostarem per assolir i mantenir una xifra màxima de contractes temporals del 18% pel que fa als contractes a Catalunya, en línia amb les economies europees més desenvolupades.
  • 31. 386. 2.2.2 REFORMAR LES INSTITUCIONS DEL MERCAT DE TREBALL 387. Possibilitarem l’articulació de la vinculació de la política de prestacions per desocupació a les polítiques que garanteixen les eines adequades per a la recerca de feina. 388. Impulsarem la transferència completa dels fons de formació dedicats prioritàriament a les persones ocupades a Catalunya com a fórmula per augmentar l’eficàcia, l’eficiència i l’ús que les empreses catalanes donen a aquests fons. 389. Buscarem la gestió completa dels fons de prevenció d’accidents i salut laboral i la coordinació de les activitats preventives de les mútues de treball. 390. Fomentarem una cultura de la transparència i l’avaluació continuada de les polítiques públiques relacionades amb l’economia, l’empresa i el treball que es desenvolupen a tots els nivells de l’administració a Catalunya. 391. Impulsarem la “Tolerància zero” amb les discriminacions en el treball, la contractació irregular sense drets o les activitats no declarades. 392. Impulsarem i fomentarem, a través de la negociació col•lectiva, la introducció de mesures de flexibilitat interna, d’igualtat d’oportunitats i de garanties de formació a les empreses catalanes. 393. 2.2.3 APOSTAR PER L’EMPRESA, LES COOPERATIVES I ELS/LES AUTÒNOMS/ES 394. Crearem ocupació en sectors d’alt valor afegit i que configurin el model productiu i social. Aquests sectors d’alt o molt alt valor afegit han de passar com a mínim d’un 30% a un 40% de l’ocupació a la propera dècada. 395. Farem un Pla per la Cultura Emprenedora a Catalunya perquè difondre-la als centres d’educació primària, secundària i a les universitats, com a prioritat estratègica. 396. Reinvertirem en sectors prioritaris que configuren la base productiva de Catalunya a través d’un Pla Integral de Promoció de Reinversions per la Creació de Llocs de Treball que assessori i incentivi a les empreses en els seus plans de creació de llocs de treball. 397. Crearem una unitat d’acció ràpida en processos de reestructuració d’empreses per evitar perdre llocs de treball a Catalunya i impulsar un Fons d’Acció Territorial per aconseguir la dinamització econòmica i laboral de les zones afectades.
  • 32. 398. Apostarem pels programes que impulsin la cooperació entre les microempreses i les petites i mitjanes empreses, per aconseguir empreses de qualitat i més competitives. 399. Crearem mecanismes i serveis de suport i orientació a persones autònomes i microempreses per acompanyar-les en la seva reconversió. 400. Modernitzarem i reforçarem l’economia cooperativa mitjançant canvis del seu marc de regulació. 401. Impulsarem la cooperació empresarial per aconseguir empreses de més qualitat i competitivitat. 402. 2.2.4. APOSTAR PER LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL DE LES PERSONES I LA FORMACIÓ AL LLARG DE LA VIDA 403. Apostarem per les “competències clau”, augmentant significativament les capacitats lingüístiques, digitals i habilitats personals dels treballadors/es de Catalunya, en línia amb l’estratègia Europea pel 2020, garantint l’accés a la formació dirigida a reforçar-les. 404. Multiplicarem el nombre de treballadors que es formen a les empreses de Catalunya i aconseguirem arribar a totes les categories professionals de les empreses. 405. Incentivarem, conjuntament amb Educació, la permanència de l’alumnat en l’ensenyament secundari postobligatori. 406. Regularem totes les actuacions conduents al reconeixement de les competències professionals i dels estudis no formals com a fórmula de creixement professional i de millora de la productivitat empresarial. 407. Estendrem la formació en alternança (estudiants de Formació Professional que compaginen estudis amb feina de qualitat relacionada amb la seva especialitat –aprenents-) més adaptada a les necessitats de les empreses i el territori i amb modalitats contractuals adequades. 408. Incentivarem la posada en marxa de plans de formació contínua, transversals a totes les categories professionals, especialment per empreses de més de 25 treballadors/es a Catalunya. 409. Afavorirem l’experiència professional internacional, sobretot per les persones joves, a través de l’increment de la mobilitat laboral que fomentarà la nova Oficina de Treball Internacional. 410. 2.2.5 GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I EQUILIBRAREN EL TEMPS DE TREBALL 411. Crearem un distintiu en igualtat per a les empreses que serveixi com a incentiu per a la contractació pública a Catalunya i, alhora, que les empreses el puguin utilitzar com a marca de
  • 33. responsabilitat social en els seves activitats comercials i publicitàries. 412. Establirem mecanismes per a vetllar pel compliment del principi d’igualtat retributiva de dones i homes, i promourem la perspectiva de gènere en les polítiques empresarials amb impacte retributiu. 413. Impulsarem amb caràcter prioritari programes específics adreçats a dones que hagin abandonat temporalment el mercat de treball o que es trobin en risc de quedar-se a l’atur, que presentin baixes taxes de qualificació o provinents de sectors i/o territoris desafavorits econòmicament i social. 414. Incorporarem la paritat als càrrecs de màxima responsabilitat pública i als òrgans col.legiats de Catalunya i promourem una representació equilibrada de dones i homes en els òrgans de direcció de les empreses. 415. Millorarem la inserció laboral de les persones amb discapacitat i malaltia mental en el mercat de treball ordinari. 416. Crearem programes específics que fomentin l’ocupació de les persones joves i molt especialment d’aquelles que presenten baixos nivells de qualificació. 417. 2.3INDÚSTRIA 418. 2.3.1GARANTIR UNA INDÚSTRIA INTENSIVA EN TECNOLOGIA I INNOVADORA 419. Assegurarem el finançament als centres de recerca i les universitats, però de manera més proporcional a la transferència tecnològica que en resulta. Les noves inversions en R+D tindran com a contrapartida més percentatge de transferència tecnològica per les empreses, i els incentius a la innovació de les empreses també s’orientaran per facilitar l’ús de l’oferta tecnològica. 420. Impulsarem un nou programa de cupons tecnològics, per tal que aquelles empreses que fan els primers projectes de transferència tecnològica puguin accedir a uns primers serveis de l’oferta tecnològica existent. 421. Racionalitzarem l’oferta tecnològica i prioritzarem inversions en els centres de recerca que facilitin la connexió amb la indústria. És el moment d’organitzar i sumar sinergies entre molts dels centres, organismes dependents de la universitat, etc perquè siguin més eficients. Si al llarg de la passada dècada hem viscut un procés de fort increment i generació d’oferta tecnològica, en la propera legislatura es prioritzarà l’aproximació a l’empresa d’aquesta oferta.
  • 34. 422. Promourem nous programes perquè els centres de recerca catalans i les universitats puguin ser competitius i col•laborar encara més amb centres i programes de recerca estatals i europeus amb els quals cal intensificar relacions ja que seran els artífexs per aconseguir més projectes europeus i finançament competitiu. 423. Dotarem de més recursos el programa de nuclis tecnològics. Volem arribar al final de la legislatura a 100M€ en aquest programa que promou projectes que no es farien sense els ajuts públics ja que impliquen un alt nivell de cooperació entre empreses de diferent dimensió, prioritzant la participació de petites i mitjanes empreses i centres tecnològics. 424. Les noves infraestructures de recerca que es crearan a Catalunya hauran d’estar també recolzades per empreses. Un exemple serà la futura plataforma de recerca en eòlica marina que generarà nova indústria i inversions, però amb aproximadament un 70% de finançament privat. 425. Consolidarem la xarxa TECNIO i CERCA, establirem més serveis compartits entre aquests centres i promourem una major integració entre xarxes a nivell català, estatal i europeu. Els programes de suport als nostres centres aniran destinats a cercar el dimensionament per afavorir el seu posicionament de referència fora de Catalunya i facilitar que la indústria pugui utilitzar els seus serveis. A la vegada, cal garantir més integració amb les xarxes estatals ja que els centres de recerca i la universitat tenen un rol clau en programes com els campus d’excel•lència. 426. Apostarem per la transversalitat en determinades tecnologies innovadores: TIC i Energia són exemples de tecnologies d’aplicació a qualsevol sector. Es mantindran i ampliaran els programes per aconseguir una veritable estratègia digital i d’eficiència energètica en la indústria catalana, que li permeti guanyar competitivitat. 427. 2.3.2 ESTABLIR NOVES PRIORITATS I PROGRAMES PER A UNA INDÚSTRIA EN PROCÉS DE CANVI 428. El sector integrat manufacturer i de serveis a la producció representa més del 50% de l’ocupació a Catalunya. Calen noves polítiques adaptades als nous sectors emergents, preparades per reorientar sectors madurs i a una indústria que incorpora els serveis. 429. Promourem i executarem programes integrals de competitivitat en els sectors més importants i emergents a Catalunya (salut, energia, TIC, etc) amb la participació de tots els departaments implicats en els factors que hi tenen relació.
  • 35. 430. Potenciarem programes de reestructuració de sectors en crisi cap a noves activitats mitjançant el suport estratègic, la col•laboració via polítiques de clúster i el finançament de noves inversions de futur. 431. Posarem en marxa un ambiciós Pla de promoció de reinversions en sectors estratègics de Catalunya amb l’objectiu de fomentar la creació d’ocupació a través de reinversions, ampliacions i manteniment de l’activitat a Catalunya; o creació de noves empreses i serveis. 432. Impulsarem un Pla per l’impuls i la competitivitat dels serveis intensius en coneixement (enginyeries per exemple) que permeti la creació d’ocupació d’alta qualificació a Catalunya per acostar- nos als estàndards europeus d’altres regions industrials com Catalunya. Es desenvoluparan programes per a la innovació i la internacionalització d’aquests sectors. 433. 2.3.3.TREBALLAR EN FAVOR D’ UNA INDÚSTRIA GLOBAL, BAIXA EN EMISSIONS I RESPONSABLE SOCIALMENT 434. Ens cal més internacionalització, més multinacionals catalanes i de més dimensió per competir globalment. Intensificarem la cooperació empresarial, especialment per competir en els mercats exteriors, i programes amb recursos econòmics potents per internacionalitzar els clústers catalans amb menys presència internacional (per exemple el de la indústria auxiliar de la construcció). 435. Agregarem determinades iniciatives de col•laboració d’empreses per assolir projectes comuns en clústers de major dimensió i capacitat competitiva que puguin ser la base d’una major activitat internacional (en la línia dels treballs per fer col•laborar els clústers del moble, il•luminació, construcció, etc en un sol clúster com el d’habitat). 436. Dotarem de més recursos als programes de finançament a les empreses que persegueixin aconseguir empreses de major dimensió internacional i promoure més fusions i adquisicions. 437. Traslladarem els èxits assolits en els programes d’atracció de talent científic i investigador (com l’ICREA) en nous programes d’atracció de talent investigador en l’empresa i d’atracció de talent emprenedor i directius internacionals que puguin facilitar que les nostres empreses tinguin més investigadors, i equips directius amb visió internacional que facilitin la seva activitat exterior. En aquest camp, la participació de les escoles de negoci catalanes pot ser un factor clau d’èxit. 438. Establirem serveis d’assessorament personalitzat per acompanyar a les pimes en la seva internacionalització, especialment a les empreses amb millor posicionament i més potencial
  • 36. de creixement internacional. Igualment, donarem suport als sectors menys internacionalitzats i afectats per la crisi per una forta dependència de la demanda interna (indústria auxiliar de la construcció per exemple). 439. Reforçarem els programes d’ACC10 per ajudar a aconseguir licitacions i contractes internacionals, especialment per aquelles empreses de sectors relacionats amb la indústria que proveïa la construcció, l’enginyeria o l’arquitectura que han estat seriosament afectades per la crisi. 440. Reordenarem determinats serveis que ofereix l’administració pública per a la internacionalització incrementant la participació público-privada. Així mateix es promourà una major col•laboració entre els centres de promoció de negoci amb d’altres estructures existents a l’estranger de caràcter estatal o europeu per a la internacionalització, tant per donar més i millors serveis a les empreses, com per disminuir despeses públiques. 441. Incrementarem els recursos a les polítiques d’atracció d’inversions industrials i de serveis a través de l’Agència Catalana d’Inversions, així com els seus lligams amb les polítiques d’internacionalització i els centres de promoció de negoci que tenim a l’estranger. 442. Aconseguirem una indústria baixa en emissions i responsable socialment. Prioritzarem els ajuts a les empreses per eficiència energètica per aconseguir que la indústria tingui processos menys contaminants, més eficients, i més competitius via reducció de costos energètics. A la vegada aquest procés impulsarà un nou sector de futur i una política energètica més potent. 443. Promourem el sector de l’eficiència energètica començant a partir de la indústria existent. Catalunya disposa d’empreses ben posicionades en l’àmbit de la maquinària, l’electrònica, les TIC, etc, empreses de serveis i activitats d’R+D que poden esdevenir un referent en el camp de l’eficiència energètica. Podem fer el mateix que hem aconseguit en el sector Biomedicina en els darrers 10 anys i a la vegada és una oportunitat per sectors madurs o afectats per la crisi com la construcció a partir de projectes des de l’administració pública i duplicant els incentius econòmics a la rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica. 444. Promourem la implantació de sistemes de responsabilitat social corporativa a les empreses, especialment a les pimes amb l’objectiu que la mateixa suposi millores de competitivitat i programes de foment de l’emprenedoria social.
  • 37. 445. Recolzarem la projecció del posicionament de la indústria socialment, per atraure talent, per reconèixer la seva funció social, per fomentar l’esperit emprenedor en la nostra societat. 446. 2.3.4. ACONSEGUIR UNA ADMINISTRACIÓ QUE FACILITI A LA INDÚSTRIA A GENERAR OCUPACIÓ DE QUALITAT MITJANÇANT UN ENTORN MÉS COMPETITIU I UNA ADMINISTRACIÓ FLEXIBLE 447. Volem liderar una administració que promogui un entorn competitiu. Cercarem un acord entre les principals entitats financeres i l’ICF per impulsar programes de finançament en sectors estratègics. 448. Promourem acords entre el sistema financer i l’administració per tal que el finançament pugui arribar a les empreses amb millors projectes de futur, especialment en noves inversions, activitats d’R+D, internacionalització, reorientació de negocis, etc. 449. Establirem una estratègia conjunta pels organismes amb participacions econòmiques en la indústria: ICF, AVANÇSA, EFIENSA, etc 450. Incrementarem el nombre de polígons industrials amb dotacions energètiques de qualitat, serveis electrònics de banda ampla i gestió autònoma. 451. Flexibilitzarem els estudis de FP per acostar-se encara més a l’empresa amb més projectes de FPcat i integrant els 3 sistemes de formació superior. 452. Desenvoluparem un programa per promoure la compra pública innovadora que potencialment pugui desenvolupar la indústria catalana, i connectarem els processos de compra pública amb les polítiques de promoció econòmica a Catalunya i impuls de la competitivitat. 453. Impulsarem l’oficina de serveis a l’empresa que integri els serveis que es poden oferir des del SOC amb ACC1Ó. Promourem un sistema més integrat per ordenar la formació al llarg de tota la vida dels treballadors, orientat a les necessitats del mercat de treball i a la vegada les polítiques de millora de la competitivitat. 454. Impulsarem un programa amb un fons de 100 M€ d’actuacions integrals en processos de reestructuració empresarials, especialment quan hi hagi un fort impacte territorial de manera cooperativa entre el SOC i ACC1Ó). 455. Serem una administració flexible i que simplifica tràmits. Totes les empreses amb noves inversions considerades estratègiques per ACC1Ó disposaran d’un gestor en l’administració com a facilitador.
  • 38. 456. Unificarem en un sol portal totes les gestions més usuals que ha de fer una empresa. El nostre compromís, que ja expressa com a mandat la nova llei de l’Administració Electrònica, és molt clar: tot procediment administratiu que no requereixi presència física podrà ser iniciat i resolt per Internet. 457. Complirem i farem complir el nou marc de simplificació en els procediments ambientals que suposa la nova llei de Protecció Ambiental i Control de les Activitats. De manera general, ens comprometem a reduir el nombre de tràmits i càrregues a la recomanació que marca la UE. 458. Per poder guanyar competitivitat, ens cal més flexibilitat. Reduirem al mínim imprescindible els controls de l’administració previs a l’inici de l’activitat en forma de permisos i autoritzacions i els convertirem prioritàriament en un control posterior, potenciant alhora els instruments de seguiment i control de compliment de tota la normativa. En definitiva, donarem més llibertat per iniciar una activitat, amb el corresponent major compromís de responsabilitat per part d’aquell que l’exerceixi. 459. Impulsarem la no obligatorietat de l’autorització administrativa en casos d’expedients de regulació d’ocupació de suspensió, acompanyant-la de més temps de formació i, de forma consensuada amb la representació dels treballadors, i acompanyant-ho de reduccions de treball. 460. Confeccionarem un calendari únic d’ordres d’ajuts per tal de generar certesa al sector, fonamentalment pel que fa als pagaments. De manera general, les ordres d’ajuts seran publicades al llarg del primer trimestre de l’any. 461. 2.4 ENERGIA 462. 2.4.1.FER UNA POLÍTICA ENERGÈTICA SOSTENIBLE I COMPETITIVA 463. Farem de la energia un instrument de desenvolupament econòmic. Catalunya disposa d’empreses industrials ben posicionades en l’àmbit de la maquinària, l’electrònica, les TIC, etc, empreses de serveis i activitats d’R+D que poden esdevenir un referent en el camp de l’eficiència energètica. En eficiència energètica podem fer el mateix que hem aconseguit en el sector Biomedicina en els darrers 10 anys. 464. Farem que sigui una oportunitat especialment pel sector de la construcció: es duplicaran els incentius econòmics a la rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica i una major exigència en les noves construccions públiques.
  • 39. 465. Prioritzarem actuacions en sectors que concentren gran part del consum energètic, amb transformacions per posicionar el sector residencial i comercial en la primera línea de la sostenibilitat ambiental. 466. Apostarem per les tecnologies del futur: l’eòlica marina en profunditat o les tecnologies per reconvertir el sector d’automoció català davant l’arribada del vehicle elèctric són les oportunitats per les quals cal preparar-nos. 467. Ens dotarem de nous instruments. Elaborarem un nou Acord per a la Competitivitat i la creació d’ocupació en el sector de l’energia amb tots els agents clau i que tingui una perspectiva integral de les polítiques del govern. De l’emprenedoria, a la formació, del dimensionament empresarial al suport de clústers i les activitats d’R+D. 468. Establirem un fons de 1.000M€ públic-privat per finançar projectes d’eficiència energètica i de renovables a Catalunya. 469. Farem de l’administració pública un dinamitzador econòmic: 400 edificis públics de la Generalitat amb programes d’estalvi i eficiència energètica i un pla per disposar de 40MW en potència fotovoltaica als teulats. 470. Donarem més incentius per invertir en eficiència energètica en la petita empresa, però també obligacions pels grans consumidors energètics catalans, per a la realització d’auditories energètiques. 471. 2.4.2 FER UNA POLÍTICA ENERGÈTICA SEGURA I ESTRATÈGICA 472. Vetllarem per assegurar la garantia i una qualitat de subministrament als consumidors domèstics i industrials a l’alçada dels països més desenvolupats i avançarem vers un model regulatori sòlid i estable. Assegurarem el bon estat i el manteniment de les instal•lacions. Disposarem de les competències en l’activitat de distribució elèctrica com ja recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i amb la capacitat de fixar la retribució 473. Acostarem l’energia i teixirem complicitats amb el territori, promourem iniciatives de generació distribuïda. Impulsarem noves agències de l’energia comarcals i supramunicipals, i suport a les existents. Vetllarem perquè les infraestructures es facin amb el mínim impacte territorial. 474. Ens comprometrem amb la construcció i posada en funcionament de nous grups de cicle combinat, previstos al Pla de l?Energia de Catalunya. L’energia nuclear continuarà en el mig termini sent necessària en el nostre mix energètic. 475. Elevarem la política energètica al màxim nivell estratègic del govern.
  • 40. 476. 2.4.3. FER UNA POLÍTICA ENERGÈTICA BASADA EN LA CONSCIENCIACIÓ I LA MÀXIMA PARTICIPACIÓ DEL CIUTADÀ 477. Promourem un conjunt d’actuacions (incentius, facilitats a l’usuari i infraestructura) per aconseguir una elevada presència de vehicles elèctrics circulant a Catalunya 478. Impulsarem una millor gestió de la demanda que passa per una millor informació als ciutadans, i en primer lloc sobre el seu propi consum energètic. Es promouran mitjans tècnics i econòmics per facilitar la presa de decisions i una major transparència pels ciutadans. 479. Donarem suport a la comercialització de productes d’alta eficiència energètica i baix consum en els equipaments domèstics. 480. Vetllarem per la qualitat del consum i l?atenció al servei al ciutadà en el seu proveïment. 481. 2.4.4. FER UNA POLÍTICA ENERGÈTICA MÉS JUSTA I EQUITATIVA 482. Desenvoluparem un programa de benestar “socio-energètic” que fomenti els mecanismes per a garantir les necessitats bàsiques energètiques als sectors de la societat econòmicament més desfavorits. Cal crear mecanismes de relació entre els incentius actuals de política energètica amb els de benestar. 483. Reforçarem els plans d’electrificació rural per afavorir el reequilibri territorial especialment mitjançant projectes d?energies renovables en emplaçaments aïllats. 484. Defensarem davant del govern central la implementació de veritables tarifes socials adreçades a les persones amb majors dificultats, per consums per sota d’un topall. 485. Acostarem l’energia i teixir complicitats amb el territori, promourem iniciatives de generació distribuïda, la cogeneració i l’energia solar termoelèctrica i fotovoltaica distribuïda. Impulsarem noves agències de l’energia comarcals i supramunicipals, i suport a les existents. 486. 2.5 SECTOR AGROALIMENTARI 487. 2.5.1. APOSTAR PER UN SECTOR AGROALIMENTARI DIFERENCIAT, INNOVADOR, I COMPETITIU NACIONALMENT I INTERNACIONAL. 488. Reforçarem els mercats interiors. Exigirem la traçabilitat en tots els aliments, establint controls en la importació a productes de països tercers d’acord amb les exigències de la UE. Garantirem la traçabilitat i la seguretat alimentària al llarg de tot el procés. 489. Impulsarem un sistema de distintius de qualitat dels productes catalans.
  • 41. 490. Establirem relacions amb les escoles, gremis i federacions d'hostaleria i per a posar en valor el producte propi. 491. Impulsarem decididament la internacionalització com a vector de present i futur. Aprofitarem les delegacions catalanes a l’exterior com a punts estratègics per a la promoció dels nostres productes. 492. Crearem la marca Catalunya de productes alimentaris propis de qualitat 493. Farem campanyes sectorials de difusió i coneixement de productes alimentaris per a l’afavorir la internacionalització del sector 494. 2.5.2 PROPORCIONAR AL CONJUNT DEL SECTOR AGROALIMENTARI LES INFRAESTRUCTURES I ELS INSTRUMENTS NECESSARIS PER TAL QUE ESDEVINGUI UN SECTOR INNOVADOR I D’ALT VALOR AFEGIT. 495. Fomentarem l’emprenedoria. Potenciarem els programes adreçats a l’emprenedoria en l’àmbit del sector agroalimentari. 496. Endegarem vivers d’empreses agroalimentàries per tal d’afavorir l’inici i el desenvolupament d’aquells emprenedors que comencen la seva activitat. 497. Amb el ple desplegament de l’Oficina de Suport a l’ Empresari Agrari, donarem els serveis, la informació i l’assessorament escaient per tal que puguin desenvolupar l’activitat amb plena normalitat. 498. Més i millors infraestructures. Seguirem en el camí de desplegament del Pla de regadius 2008/2020, que preveu la creació i modernització de regadius. 499. Igualment desplegarem un ambiciós Pla de Camins Rurals 2011-2017 en col•laboració amb els ajuntaments 500. Més formació, informació i assessorament. Multiplicarem els cursos de formació empresarial adreçats a tots el agents que conformen la cadena de valor (productors, comercials, restauradors) a través de convenis amb universitats i escoles de negoci. 501. Impulsarem decididament la formació professional tècnica i ocupacional a través de les escoles de Capacitació Agrària i dels centres educatius de formació reglada. 502. Generarem instruments que permetin orientar al productor cap al consumidor.
  • 42. 503. Ampliarem la oferta formativa existent ajustant-la a les exigències del mercat, el consumidor i les normatives comunitàries. 504. Orientarem la producció dels agricultors, potenciant la informació a través dels mecanismes existents, com ara els Observatoris, per tal de conèixer aquelles dades que ens permetin anticipar- nos a les demandes reals del mercat. 505. Impulsarem la coexistència de diferents formes de producció i elaboració de productes alimentaris: agricultura tradicional, integrada i agricultura ecològica 506. Identificarem els productes produïts en espais d’especial protecció ambiental, i promourem el seu valor afegit 507. Identificarem els productes alimentaris artesanals com a productes de proximitat i sostenibles 508. Millorarem i modernitzarem les explotacions. Impulsarem fermament els Plans de millora a fi i efecte de poder modernitzar les explotacions fent-les, cada cop més, més competitives. 509. Recolzarem amb ajuts la incorporació dels i les joves a les explotacions amb la finalitat de garantir el relleu generacional i preservar l’activitat agrària. 510. Fomentarem les reconversió varietals per adaptar la producció a la demanda del mercat. 511. Sostindrem i enfortirem el Pla de modernització cooperatives agràries. 512. Posarem en marxa un pla per a la gestió de residus i foment de les energies renovables 513. Potenciarem les mesures necessàries per tal d’estabilitzar les collites, i per tant, les rendes (assegurances, xarxes antipedra, mesures financeres) . 514. Cal més recerca, més innovació i més transferència. Incentivarem els projectes de recerca en l’àmbits de producció agroalimentària 515. Promourem a través de l’IRTA i la Fundació ALICIA la innovació necessària per a garantir la seguretat alimentària i fomentar la qualitat dels nostres productes. 516. Impulsarem la innovació en la creació d’aliments funcionals. 517. Promourem campanyes als menjadors col•lectius, d’empreses i escoles en favor d’hàbits de consum saludables 518. 2.5.3 ADEQUAREM LES RELACIONS DE L’ADMINISTRACIÓ A LA REALITAT DEL SECTOR, CERCANT EN TOT MOMENT LA PROXIMITAT, SIMPLIFICACIÓ I LA COOPERACIÓ.
  • 43. 519. Seguirem avançant en la simplificació documental per tal de reforçar l’agilitat i l’eficiència dels processos administratius. 520. Confeccionarem un calendari únic d’ordres d’ajuts per tal de generar certesa al sector, fonamentalment pel que fa als pagaments. 521. Centralitzarem en un únic organisme tots els aspectes relacionats amb la seguretat alimentària. 522. 2.6 SERVEIS de FUTUR: TURISME, COMERÇ I CONSUM 523. 2.6.1 ACONSEGUIR UN COMERÇ INTEGRAT EN ELS POBLES I CIUTATS, INNOVADOR I ADAPTAT A LES DEMANDES DEL FUTUR 524. Generarem un entorn que desenvolupi el sector amb un equilibri dels formats, donant pautes per una correcta ordenació i que fomenti la cooperació públic-privada. Impulsarem noves fórmules en el comerç que es converteixin en Àrees de Promoció Econòmica Urbana: espais de participació privada i pública per dinamitzar àrees urbanes al servei del comerç, que disposin de les infraestructures necessàries i que puguin desenvolupar activitats de promoció i gestió professionalitzades. 525. Desenvoluparem noves fórmules de promoció econòmica comercial en coherència amb d’altres polítiques. En aquest sentit es desenvoluparà un pla per potenciar projectes col•laboratius entre comerç i altres polítiques (agricultura; turisme i la promoció de determinades zones comercials amb fort potencial d’atracció; política cultural i comerç de bens culturals; relació entre indústria local i la seva comercialització; responsabilitat social i comerç; etc) 526. Estudiarem les possibilitats de flexibilitat en els horaris comercials segons les noves necessitats dels ciutadans, tenint en compte els efectes sobre el comerç urbà de petit format, tot coneixent les realitats existents dels països més avançats i molt vinculat als referents turístics. 527. Fomentarem l’associacionisme comercial i escalarem la seva dimensió més enllà d’àmbits molt locals per promoure tant la seva projecció com per garantir una major professionalització de la seva promoció. Caldrà un compromís clar, econòmic i de gestió, per part dels agents privats en la seva dinamització i qualsevol participació pública tindrà tendència a disminuir amb el pas del temps. 528. Promourem ajuts pel comerç tradicional per tal de incrementar la seva productivitat mitjançant formació, redisseny de les botigues, el creixement i la cooperació, una millor gestió de les operacions o la inversió en noves tecnologies com un dels reptes clau en un sector en alguns casos
  • 44. tradicional i amb una creixent competència (nous formats, comerç electrònic, etc) que ha de liderar processos de canvi. 529. Intensificarem l’aposta per crear i consolidar nous canals de distribució via comerç on-line en moltes empreses amb un programa específic de suport, assessorament i finançament de les inversions. Cada vegada existeixen més models on es complementa el comerç tradicional amb l’existència d’un canal on-line o on les xarxes socials són claus; i també d’empreses que només fan comerç on-line. Catalunya té un sector TIC intensiu en coneixement que pot retroalimentar al comerç amb el suport a projectes innovadors i el seu finançament. 530. Impulsarem un ambiciós pla de competitivitat pel comerç, incorporant amb més decisió alguns factors de competitivitat que anteriorment es consideraven només propis de la indústria, i que avui ho són del conjunt de l’economia inclòs el comerç (innovació, internacionalització, formació, noves tecnologies, empresa familiar i relleu, productivitat, eficiència energètica, logística, successió familiar, etc). Cal una visió integral i adaptar els programes de suport a l’empresa per promoure que el comerç faci el salt endavant que ja han fet altres sectors de l’economia com la indústria amb nous plans sectorials. 531. Promourem un programa per facilitar la integració de determinades activitats industrials cap al sector de la distribució (actualment ja tenim nombrosos exemples d’empreses industrials que s’han convertit en referents en el comerç com en el cas tèxtil: Desigual, Mango, Sita Mur, etc). 532. 2.6.2UN SECTOR TURÍSTIC COMPETITIU INTERNACIONALMENT, GENERADOR D’OCUPACIÓ I ACTIVITAT ECONÒMICA QUE ALHORA SIGUI SOSTENIBLE SOCIALMENT 533. Desenvoluparem un acord per la competitivitat del sector turístic per part de l’Agència Catalana de Turisme amb la participació dels diversos departaments de la Generalitat que poden aportar sinergies (turisme, cultura, urbanisme i paisatge, salut, comerç, agricultura-enologia, esport, etc) i el sector empresarial, per tal de prioritzar iniciatives, promoure la competitivitat i la internacionalització de les empreses del sector turístic i desenvolupar nous models de turisme, coordinar actuacions- especialment amb els equivalents a Espanya, però també del mediterrani- i promoure projectes públic-privats que actuïn com a tractors del sector. 534. Consolidarem internacionalment la marca Catalunya com a marca paraigües associada a la resta de
  • 45. marques turístiques per facilitar el seu posicionament internacional amb una major coordinació entre administracions com ara a través de projectes tractors, tant en aquelles marques d’ampli reconeixement internacional que la reforcin com ja és el cas de Barcelona, com actuant de suport a la resta de marques (Costa Brava, Pirineus, etc). 535. Prioritzarem la recerca i el coneixement estratègic sobre el sector turístic donat que és un dels sectors econòmics més importants a Catalunya, convertint l’Institut de Recerca Turística de Catalunya en un referent d’àmplia utilització pel sector i per incorporar la innovació en un dels sectors econòmics clau de Catalunya. 536. Promourem un pla d’assessorament, ajuts i finançament que ens permeti prioritzar les polítiques de creixement empresarial i finançament de noves inversions de les nostres empreses turístiques; el suport a la reestructuració o redimensionament quan es requereixi tenir una certa mida per seguir operant, o bé el suport en la reorientació estratègica per especialitzar-se en nínxols o segments estratègics i evolucionant cap a models de negoci més adaptats a les noves necessitats. 537. Posarem en marxa a Barcelona l’oficina per al desenvolupament del comerç i el turisme de la UE i el congrés euromediterrani de turisme i comerç, per tal d’aconseguir un posicionament internacional com a capital del turisme i el comerç de la mediterrània. 538. Reforçarem aquells segments estratègics per Catalunya i amb un major potencial creixement en els propers anys amb una estratègia integral des de la Generalitat de Catalunya amb la complicitat del sector privat. 539. Crearem una marca de prestigi pels territoris amb espais protegits, i paisatges exemplars amb una política integral de medi ambient, paisatge i turisme per buscar la millor compatibilitat entre elles. 540. Plantejarem el desenvolupament d’un turisme rural de qualitat en els entorns naturals, creant la xarxa d’hotels naturals (similar al model de paradors nacionals). 541. Crearem la figura dels MEP (municipis dins d’espais protegits), amb ajuts per a millores urbanístiques, i per l’adaptació d’infraestructures a l’entorn (en la línia del Pla de Barris) i la seva compatibilitat amb els usos turístics. 542. Impulsarem un programa per valorar, i en la mesura del possible desplegar actuacions per compensar i internalitzar els costos socials i medi ambientals que es derivin de l’activitat econòmica turística en alguns territoris amb especial concentració i externalitats no desitjades.
  • 46. 543. 2.6.3 RECOLZAR UN CONSUM MÉS RESPONSABLE, TRANSPARENT I SEGUR AMB MAJOR COMPETÈNCIA PER GARANTIR LA MILLOR OFERTA 544. Desplegarem el codi de consum, situant les polítiques de consum en el centre de la resta de polítiques i amb major independència. Sovint determinades polítiques sectorials, poden perjudicar a l’interès general dels ciutadans per això donarem major independència a l’agència catalana de consum perquè garanteixi l’interès general tant en els seus òrgans de direcció i estratègics com operatius. 545. Afavorirem un consum responsable des de la conscienciació i l’actitud exemplar de l’administració. Impulsarem un major pes dels criteris de sostenibilitat, garantint l’eficiència i competència en tots els processos de compra pública; a la vegada promourem a l’escola els beneficis del consum responsable. La Generalitat esdevindrà un referent de consum transparent i responsable, seguirà promovent la Responsabilitat social en les seves polítiques de consum i aportarà tota la informació disponible als ciutadans sobre com són els seus processos de compra pública i els seus beneficiaris. 546. Més prevenció i major transparència. De dues legislatures on s’ha posat l’accent en la millora dels mecanismes d’informació, sanció i arbritatge, a una propera legislatura per impulsar més prevenció i foment de la transparència i la seguretat dels consumidors. Les telecomunicacions, Internet, la seguretat de les dades i el subministraments bàsics són prioritats per garantir els drets dels consumidors. 547. Promourem una major liberalització d’alguns serveis regulats per complir la directiva de serveis, com a garantia per l’increment de la competència dels mercats per defensar als consumidors, i pel millor funcionament del mercat que desemboqui en una major activitat econòmica. EL FUTUR DE CATALUNYA UN PROJECTE DE SOCIETAT I DE PAÍS 548. 3. EL FUTUR DE CATALUNYA UN PROJECTE DE SOCIETAT I DE PAÍS 549. 3.1. L’ESTATUT I L’AMBICIÓ NACIONAL DE CATALUNYA 550. 3.1.1. DESPLEGAR TOT EL POTENCIAL D’AUTOGOVERN DE L’ESTATUT REFERENDAT PER AL CIUTADANIA. 551. Desplegarem íntegrament l’Estatut, per part del Govern i del Parlament de Catalunya, tant en
  • 47. matèria de drets, institucions, com en exercici de les noves competències, millorant la prestació de serveis corresponents per a la ciutadania. 552. Finalitzarem la transferència de totes les competències previstes a l’Estatut. 553. Impulsarem la modificació de les normes estatals que també han de ser reformades pel desplegament de les previsions estatutàries, com ara les que han de permetre la posada en marxa efectiva de l’organització territorial de Catalunya en set vegueries. 554. Treballarem i vetllarem perquè s’adoptin tots els instruments que permetin desenvolupar tot el potencial d’autogovern de l’Estatut referendat per la ciutadania, malgrat la Sentència del Tribunal Constitucional, com ara en matèria de justícia; en matèria d’ús del català davant els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d’àmbit estatal; en matèria de règim local; o en matèria de participació de la Generalitat en la designació dels membres de diversos organismes i institucions. 555. 3.1.2. FAR DE L’ESPANYA DEL SEGLE XXI, L’ESPANYA FEDERAL. 556. Apostarem per una reforma de la Constitució, amb el consens necessari, que reforci tots els instruments federals de l’Estat, incloent la configuració d’un Senat com a autèntica cambra territorial de cooperació entre els territoris dotada de majors competències en el procés legislatiu i de control del Govern. 557. Treballarem pel reforçament i la normalització de les relacions horitzontals entre Comunitats autònomes, inclosa la creació d’una nova Conferència de Presidents autonòmics, com a fórmules de debat, treball i cooperació per a la resolució de problemàtiques comunes o fins i tot per l’exercici de competències que el seu objecte pugui tenir un abast territorial superior al d’una mateixa Comunitat autònoma. 558. Treballarem per la valorització de les relacions entre les Comunitats autònomes i l’Estat, entre d’altres amb una nova configuració de les Conferències sectorials que serveixi de veritable marc per a la cooperació entre Estatut i comunitats autònomes en l’establiment de les polítiques bàsiques. 559. Promourem la participació de les comunitats autònomes en agències estatals que desenvolupen polítiques compartides com ara l’ICEX, l’Instituto Cervantes o Red.es. 560. Promourem el reconeixement i la defensa per part de l’Estat de la diversitat i la pluralitat lingüístiques, culturals i nacionals dels pobles d’Espanya, com a riquesa del conjunt de l’Estat. 561. Promourem la creació de càtedres de federalisme i governança multinivell a les universitats tant
  • 48. catalanes com a la resta de l’Estat, així com en general l’aprofundiment de la recerca acadèmica en aquest àmbit. 562. 3.1.3. REFORÇAREM EL PES DE LA POLÍTICA EN LES RELACIONS DE GOVERN A GOVERN 563. Apostarem pel necessari reforçament del caràcter bilateral de les relacions entre els Governs de la Generalitat i l’Estat, sense excloure els mecanismes multilaterals. 564. Farem que Catalunya tingui un major pes polític en les decisions de l’Estat. 565. 3.2 BON GOVERN, TRANSPARÈNCIA I QUALITAT DEMOCRÀTICA 566. 3.2.1 GARANTIR LES BONES PRÀCTIQUES DEMOCRÀTIQUES DINS EL MARC INSTITUCIONAL 567. Farem transparent l’acció dels polítics al capdavant de les administracions. Incrementarem la transparència i la informació sobre l’activitat de les institucions catalanes amb empreses privades i particulars, que ha d’estar fonamentada en la utilitat pública i l’interès general. 568. Reforçarem la informació sobre els objectius de les polítiques del Govern, les seves accions per assolir-los i la incidència pràctica d’aquestes accions en la realitat quotidiana de la ciutadania. 569. Posarem més traves a la corrupció. Farem que siguin obligatòriament públiques les condicions contractuals, el patrimoni i la renda dels alts càrrecs i el personal eventual de l’administració i els organismes de la Generalitat. 570. Promourem la reforma de la legislació estatal reguladora dels partits polítics i del seu finançament per tal que els ingressos i despeses d’un partit siguin més transparents. 571. Reforçarem les obligacions dels membres del govern i dels alts càrrecs d’informar i de comparèixer davant del Parlament. 572. Establirem Codis Ètics i Guies de Conducta dels alts càrrecs i dels treballadors públics. 573. 3.2.2 TREBALLAR PERQUÈ ELS CIUTADANS FORMIN PART DELS PROCESSOS POLÍTICS. 574. Farem possible d’una vegada una regulació electoral pròpia de Catalunya. Farem que la futura Llei Electoral de Catalunya prevista per l’Estatut doni resposta a les necessitats d’un sistema electoral més representatiu i modernitzat.
  • 49. 575. Coresponsabilitzarem administració i ciutadans en els afers públics. Obrirem més a la ciutadania el procés d’elaboració de polítiques públiques i de definició dels projectes d’obra pública. 576. Simplificarem els models de participació ciutadana. Normalitzarem en la governança del país els mecanismes de democràcia directa com a mecanismes de debat públic d’idees i propostes i per a la coresponsabilització ciutadana. 577. Desplegarem eines en suport tecnològic per poder proposar, comentar, valorar i exercir el dret de queixa de manera senzilla, i els casos amb garantia de resposta. 578. 3.2.3 GARANTIR QUE ELS CIUTADANS PUGUIN SER PROTAGONISTES ACTIUS DEL BENESTAR COMÚ 579. Obrirem les bases de dades de l’administració per a l’ús creatiu dels ciutadans. L’Open data de la Generalitat permetrà als ciutadans i empreses elaborar serveis gratuïts o de pagament basats en la informació pública, el que obligarà aquesta a ser de màxima qualitat i actualitat 580. Estendrem l’associacionisme i el voluntariat. Desplegarem el Pla per al Tercer Sector, per enfortir el sector non-profit català. Establirem un marc català de beneficis fiscals per als associats i voluntaris 581. Reformarem la política de subvencions. Volem que les subvencions premiïn la innovació i el dinamisme de la societat i que es dirigeixin a entitats que es coresponsabilitzin financerament de l’activitat subvencionada. 582. Les subvencions per concurrència competitiva o contracte-programa seran més del 95% del total. Farem balanç públic de totes les subvencions 583. 3.2.4 TREBALLAR PER UNA BONA ADMINISTRACIÓ, MODERNA I PROPERA 584. Reorganitzarem la funció pública per fer-la més atractiva. Impulsarem l’aprovació d’una Llei d’Organització de l’Administració de la Generalitat que simplifiqui i reguli la diversitat d’entitats instrumentals que integren el sector públic. 585. Promourem un gran acord amb les forces sindicals i els col•lectius dels empleats públics a fi i efecte de posar en valor la funció pública. 586. Crearem la figura de Directiu Públic, que hauran d’assolir els funcionaris amb tasques directives 587. Farem un pla financer per recuperar el poder adquisitiu perdut pels treballadors públics per causa de la retallada pressupostària, quan les possibilitats pressupostàries ho permetin
  • 50. 588. Simplificarem l’administració. Continuarem reduint tràmits i càrregues. Ens comprometem a reduir el nombre de tràmits i càrregues en els termes que ho recomana la UE 589. Generalitzarem la figura de la Carta de Serveis a totes les administracions públiques, organismes, empreses i, en especial, als serveis de la Generalitat. 590. Desplegarem extensament les tecnologies de la informació. Impulsarem l’e-Administració per la ciutadania i les empreses des d’un compromís clar: tota relació administrat-administració que no requereixi presència física podrà ser iniciada i completada per Internet. 591. Reforçarem els mecanismes de comunicació i cooperació entre administracions i ciutadans per tal de restaurar el prestigi del servei públic, tant entre els destinataris com entre els funcionaris i empleats que l’han de prestar 592. 3.3 SOCIETAT DIGITAL 593. 3.3.1 MAXIMITZAR LA INCLUSIÓ I ASSEGURAR LA IGUALTAT EN L’ACCÉS A LA SOCIETAT DIGITAL 594. Completant la tasca feta aquesta legislatura, tot el sòl urbà (residencial i econòmic) del país tindrà cobertura de banda ampla, telefonia mòbil i TDT, a través dels serveis privats o d’iniciativa pública. Les qualitats mínimes de servei hauran de ser suficients per fer ús arreu de la tecnologia sense discriminació funcional. 595. Iniciarem un programa amb les operadores per maximitzar la cobertura de tecnologies mòbils en el territori agrícola i als espais naturals, per tal de fer ús de la tecnologia en totes les activitats econòmiques i de lleure, fora dels espais urbans. 596. Connectarem amb fibra òptica els prop de 6.000 edificis de l’administració de la Generalitat (en 6 anys) per tal de que esdevinguin espais d’ús o de prestació de serveis digitals. 597. Afavorirem l’existència de competència en tots els sectors de l’oferta de serveis de telecomunicacions a tot el territori. Reforçarem la vigilància de que les pràctiques del mercat siguin plenament respectuoses amb els drets dels consumidors. 598. Negociarem amb les operadores l’existència d’una “tarifa d’últim recurs” per a famílies en dificultats econòmiques, que estiguin en programes de suport social de la Generalitat. 599. Pels escolars i els universitaris, completarem les beques existents per compra de llibres i ordinadors amb beques d’accés a Internet. Perquè els infants i joves que requereixen un ordinador per estudiar no estiguin en desavantatge quan arriben a casa.
  • 51. 600. Crearem el concepte de “persona en risc d’exclusió digital”. Aquests ciutadans tindran dret a cursos (gratuïts o a preus raonables, i fins assolir el nivell bàsic de l’Acreditació de competències TIC) i a tutoria i suport per fer ús de les plataformes de tràmits i serveis de la Generalitat. 601. 3.3.2 CONTRIBUIR A ORDENAR LA SOCIETAT DIGITAL PER TAL DE FOMENTAR EL SEU CARÀCTER CREATIU I PARTICIPATIU 602. Fomentarem estratègies d’identificació dels ciutadans en l’accés als serveis digitals que no suposin una barrera funcional al seu ús, i que estiguin basades en la confiança. 603. Donarem suport a totes les normatives que reconeguin i emparin els drets d’autor, alhora que fomentarem les creacions sota llicència tipus Creative Commons o similar, i participarem en la recerca de models que reestructurin els mercats de productes digitals per minimitzar el frau i la pirateria. 604. Apostarem per fer del Citilab de Cornellà un referent europeu de primer nivell en la recerca sobre usos i pràctiques socials de les persones a través de la Xarxa. 605. Aprofundirem encara més en que el portal web de la Generalitat sigui pioner en el desplegament de les tecnologies i usos socials punters a Internet. 606. A través del nou Centre per la Seguretat Informàtica de Catalunya, fomentarem que tot usuari tingui uns coneixements mínims sobre seguretat en el seu ús de les xarxes, i disposi d’un centre de referència en cas de problemes. Connectarem el CESICAT amb el 112 per tal de poder donar servei en cas d’emergència de seguretat informàtica. 607. Enfortirem les estructures policials i de suport judicial lligades al delicte digital, per tal d’assegurar que aquests no quedin impunes. 608. 3.3.3 ESTRUCTURAR UN SECTOR TIC FORT PER TENIR UNA SOCIETAT DIGITAL AUTÒNOMA I PRÒSPERA 609. Treballarem en fomentar que els estudis d’enginyeria, audiovisual, creació i altres relacionats amb les estructures de base de la societat digital siguin demandats i prestigiats. 610. Promourem la creació de càtedres i grups de recerca universitaris en matèria de dret i economia de la societat digital.
  • 52. 611. Sostindrem el repte de tenir espais de referència europea en R+D de la societat digital, com el Centre Nacional de Supercomputació. 612. La capacitat de compra tecnològica de la Generalitat estarà oberta a tot el ventall d’empreses que assegurin la qualitat necessària, i fomentarem de manera específica (dins els plecs) la innovació en les solucions. 613. Garantirem que dins els instruments de foment de l’emprenedoria i d’impuls a la creació d’empreses (finançament, sòl d’activitat econòmica, suport a la gestió, etc) hi hagi estratègies i instruments específics robusts i creixents per a les iniciatives d’empresa digital. 614. Farem emergir de l’anonimat totes les empreses digitals exitoses de Catalunya per tal que tinguin fòrums permanents de discussió entre elles i cap a la societat, i esdevinguin un referent per a tots els futurs emprenedors. 615. Crearem un centre d’OpenData de Catalunya per tal que les dades de l’administració de caràcter no protegible es converteixin en un motor de la creativitat i l’emprenedoria digital. 616. 3.3.4 CONSTRUIR ELS MILLORS SERVEIS PÚBLICS DIGITALS D’EUROPA. TRANSPARENTS, ÀGILS I ÚTILS. 617. Cada ciutadà podrà tenir la seva carpeta digital personal. En funció del seu perfil se li suggerirà el poder fer ús de tot el potencial de serveis de la Generalitat, presencials o a través de la Xarxa. 618. Millorarem l’Oficina Virtual de Tràmits per tal que al final de la propera legislatura tots aquells que puguin ser completats sense presència física siguin 100% realitzables on-line, començant pels que afecten a les empreses. 619. Aprofitarem la Xarxa per tal que la ciutadania pugui preguntar directament (amb respecte) i de forma pública a qualsevol membre de l’Administració, i ser contestat en un termini breu. 620. Facilitarem la visibilitat i el control de l’acció del Govern a través d’instruments que expliquin quin és el destí dels recursos públics. 621. Completarem els avenços tecnològics en Salut per tal que cada català tingui a l’abast per la Xarxa el seu historial mèdic bàsic, proves diagnòstiques digitalitzades, consells de salut personalitzats, calendaris de visita o vacunació, cites amb el metge etc. 622. Facilitarem la relació de pares i centre educatiu amb una carpeta de l’alumne en la qual hi haurà el
  • 53. pla pedagògic del centre, l’expedient acadèmic de l’estudiant, els comentaris docents, les absències de classe, els deures a casa requerits i suggerits, etc 623. Completarem tota la tasca feta en relació als Serveis d’Ocupació, per tal que tant els tràmits com l’orientació, la formació ocupacional i la recerca de feina es puguin fer amb plena eficàcia per Internet. 624. Avançarem en la prestació de serveis socials a través de la Xarxa, sobretot en la relació amb les famílies cuidadores, i amb experiències pilot en televigilància de depenents. 625. Aprofundirem en els portals de patrimoni cultural, Turisme i en general de coneixement del país actual i de la seva memòria històrica col•lectiva. 626. Crearem una televisió IP que programarà peces sobre l’activitat i els serveis de l’Administració de la Generalitat i a la que es podran connectar lliurement tots els portals d’Internet o televisions digitals que ho vulguin. 627. 3.4. POLÍTIQUES DE MÓN LOCAL 628. 3.4.1. ESTABILITZAR I CONSOLIDAR LA SITUACIÓ FINANCERA DEL MÓN LOCAL: 629. Assolirem un model de finançament suficient. Completat el model de finançament de Catalunya, es treballarà per un pacte amb les entitats municipalistes, en el marc del Consell de Governs Locals, sobre el finançament local. 630. Clarificarem les competències de cada nivell administratiu. Eliminarem duplicitats de despesa en serveis, en primer lloc mitjançant la coordinació d’estratègies en matèries en les que totes les administracions actuen (promoció econòmica, ocupació, etc) 631. Elaborarem un catàleg integral de serveis de la Generalitat que puguin prestar per encomana de gestió els ajuntaments o altres administracions locals que ho desitgin, amb un finançament ajustat i transparent. 632. No crearem estructures de la Generalitat amb obligació de ser contractades pels ajuntaments per prestar serveis de competència local. 633. Transferirem als ajuntaments els equipaments i serveis de la Generalitat en matèries que no li són pròpies (casals de gent gran, centres cívics, oficines de serveis socials, etc)
  • 54. 634. Flexibilitzarem les aportacions de la Generalitat. Les aportacions per infraestructures i equipaments podran ser del 100% si un ajuntament ho requereix 635. Seguirem incrementant el Fons de Cooperació Local i el Pla Únic d’Obres i Serveis per sobre de la mitjana d’increment del pressupost dels ajuntaments. 636. 3.4.2. UN MÓN LOCAL QUE SERVEIXI ENCARA MILLOR LES NECESSITATS DELS CIUTADANS 637. Volem clarificar el mapa d’estructures supra-locals. Desplegarem la llei de vegueries a través d’un pacte amb el Govern de l’Estat. 638. Desplegarem la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i estudiarem la possibilitat de reconèixer i constituir les altres àrees de continu urbà del país 639. Reforçarem el paper dels alcaldes en els Consells Comarcals. Alhora, promourem l’actuació dels Consells Comarcals com a organismes de mancomunació de serveis 640. Reduirem el nombre de consorcis entre la Generalitat i el món local. Racionalitzarem les vies de suport material i financer de la Generalitat a l’actuació d’una o més administracions locals consorciades, sense que aquest suport requereixi crear una estructura administrativa conjunta. 641. Resoldrem la gestió de serveis en municipis petits. Afavorirem la creació de Mancomunitats de Gestió per a la provisió de serveis. 642. A través de l’Administració Oberta farem que tots els ciutadans de tots els municipis puguin realitzar tots els tràmits per via electrònica. 643. Crearem la figura de ”municipi dins d’un espai natural” per tal que aquestes puguin beneficiar-se, tant en la seva economia local com en les finances dels seus ajuntaments, d’aquesta situació. 644. Avançarem en la millora dels serveis públics i les infraestructures locals. 645. Seguirem avançant en la creació de places d’escola bressol. 646. Afavorirem la creació de xarxes locals de voluntariat i acció comunitària. 647. Farem possible l’arribada arreu de Catalunya d’infraestructures de telecomunicacions, privades o públiques, per poder tenir serveis avançats. 648. Racionalitzarem el mapa de la comunicació local audiovisual. 649. Millorarem el finançament del transport públic local.
  • 55. 650. Completarem el mapa d’abastament i sanejament d’aigua. 651. Ajudarem a l’extensió de la recollida selectiva i tractament (incloent la valorització energètica) de tots els residus a tots els municipis. 652. 3.5. JUSTÍCIA 653. 3.5.1. UN SERVEI PÚBLIC DE LA JUSTÍCIA DE QUALITAT, PRÒXIMA, EFICIENT I EFICAÇ, I ORIENTADA A LES PERSONES. 654. En primer lloc, treballarem per al ple desplegament de l’Estatut d’Autonomia en l’àmbit de justícia, a través de la modificació de la normativa estatal (LOPJ) per tal que es pugui crear el Consell de Justícia de Catalunya i altres previsions del text estatutari refrendat pels catalans. 655. Una justícia eficaç és la que resol els conflictes de manera justa i en temps raonable: adequarem l’organització judicial i la gestió de l’Administració de justícia als nous requeriments de la societat catalana i d’una administració moderna i eficient 656. Impulsarem una justícia de proximitat que tingui en la mediació i en la coresponsabilitat dels ciutadans un dels eixos de la resolució de conflictes 657. Ampliarem les competències i potenciarem el suport als jutges de pau per facilitar les seves tasques, la seva formació i reforçarem les seves capacitats per a resoldre conflictes menors 658. Prestigiarem la justícia gratuïta com a garant del dret d’accés a la justícia. 659. Formularem una veritable política criminal que, més enllà del Codi Penal, tingui en compte el caràcter integral i transversal dels diversos elements que intervenen. 660. 3.5.2. UNA ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MODERNA I EFICIENT REQUEREIX ADEQUAR LA SEVA ORGANITZACIÓ I GESTIÓ A LA SEVA COMPLEXITAT 661. Culminarem la modernització i codificació del Dret Civil Català. 662. Reivindicarem una Nova Planta i demarcació judicial adaptada a la realitat del territori i als canvis econòmics, socials i demogràfics produïts i al servei de les persones. 663. Simplificarem i racionalitzarem els processos organitzatius en el marc de la Nova Oficina Judicial, definint els processos, incrementant l’eficàcia en la gestió i facilitant que puguin interoperar entre administracions i jutjats. 664. Potenciarem les noves tecnologies i el projecte e-justícia.cat al servei de l’Administració de justícia
  • 56. per tal d’implantar l’expedient judicial electrònic i establir l’ús generalitzat de la tecnologia possibilitant realitzar gestions i tràmits mitjançant Internet o videoconferència i l’oficina sense papers 665. Continuarem la modernització tecnològica del Registre civil i treballarem per aconseguir l’accés directe i àgil a aquest. Millorarem la seva gestió i simplificarem encara més el tràmits que s’hi duen a terme, en benefici del servei públic i de la ciutadania. 666. Afavorirem la innovació i la millora continua orientada a les tecnologies de la informació i comunicació i als nous processos organitzatius mitjançant una formació pro-activa, permanent i especialitzada del personal de l’Administració de justícia. 667. Assolirem la digitalització i gestió dels expedients i de tots els processos, accions i modificacions de la situació processal-penal i penitenciària en l’àmbit de l’execució penal. 668. Treballarem per modernitzar l’accés a la carrera judicial i determinar el perfil i competències que requereix el jutge d’avui, i demanarem recuperar l’accés a la carrera judicial (jutges i fiscals) pel tercer torn. 669. Potenciarem i garantirem la transparència dels comptes de les Fundacions i associacions, de conformitat amb la potestat inspectora del Protectorat de les Fundacions Privades. 670. Construirem la ciutat de la Justícia de Girona; el fòrum de la Justícia de Tarragona i la Nova Audiència de Barcelona i finalitzarem l’ampliació de l’Audiència de Lleida. 671. 3.5.3. PER UN POLÍTICA DE PREVENCIÓ DEL CRIM I PER FER DE LA POLÍTICA PENITENCIARIA UNA POLÍTICA SOCIAL. 672. Entenem la política de prevenció del crim com el conjunt d’accions i intervencions públiques que s’adrecen a evitar la delinqüència i a gestionar-la en cas que es produeixi. Els eixos d’aquesta política es basen en la prevenció; la repressió i el control sobre les transgressions i il•lícits; la coordinació entre institucions i serveis; la participació de la ciutadania en la seva definició i en la transformació del conflicte, la solidaritat amb la víctima 673. Ens proposem potenciar una política de prevenció que tingui en compte els contextos socials i en la que participin els professionals que intervenen en les polítiques socials. 674. Continuarem avançant per fer de la política penitenciaria una política social imprescindible per prevenir la transgressió de les normes de convivència.
  • 57. 675. Coordinarem totes les administracions i agents implicats per fer front a la multireincidència. 676. Desplegarem el programa marc d’atenció integral de les víctimes del delicte i Reforçar el servei d’atenció i orientació a les víctimes perquè es garanteixi un tractament personalitzat i un seguiment efectiu de la seva situació, especialment en l’àmbit dels menors i de la violència familiar. 677. Continuarem implementant un model de justícia juvenil que posa l’accent en la prevenció i en el treball en medi obert, que està assolint uns nivells d’èxits importants, tot desplegant plans en el si de la comunitat per reduir tant els nivells de delinqüència com de reincidència. La implicació actual de totes les administracions és ja important i ens proposem incrementar-la. 678. En l’àmbit de la rehabilitació, proposem la creació d’un itinerari rehabilitador individualitzat i adaptat a cada intern. Caldrà també revisar i adaptar els programes de tractament per adaptar-los a les noves realitats de les persones que estan sotmeses a penes i mesures. 679. En l’àmbit de les drogodependències avançarem en la formulació de nous models d’abordatge terapèutic amb una activa i major participació dels interns. 680. Reduirem la massificació a les presons obrint cinc nous centres penitenciaris (Figueres, Tarragona,Tàrrega, Preventius de Barcelona i Dones) i cinc nous centres oberts, per tal de donar resposta als requeriments del medi obert. 681. Tancarem les velles presons de Barcelona i les actuals de Tarragona, Figueres i Girona. 682. Consolidarem les Mesures Penals Alternatives com a mecanisme de compliment de penes i el foment de vies alternatives a la judicialització dels conflictes socials (la mediació i la reparació penal) com instruments de resocialització. 683. 3.6 SEGURETAT 684. 3.6.1 CONFIGURAR UN SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA INTEGRAT 685. Apostarem per un sistema policial integrat en que hi participin totes les administracions i cossos que gestionen la seguretat pública del país. Un sistema que permeti la integració de procediments, recursos, mitjans, objectius, capital humà, i que estigui participat al màxim nivell pels ens locals. 686. Delimitarem, amb claredat i amb consens de tots, el nivell de responsabilitat de cada administració territorial pel que fa a la seguretat, i establir la coordinació i cooperació entre els diversos cossos policials. Proposem un pacte entre administracions que desemboqui si escau en iniciatives legislatives.
  • 58. 687. Els alcaldes seran l’autoritat de seguretat en el seu municipi, en tots aquells assumptes que afectin a la vida diària i quotidiana de la seva ciutadania. 688. Incrementarem el nivell de coneixement i confiança en la tasca dels cossos de Policia de Catalunya. 689. Potenciarem l’Institut de Seguretat de Catalunya com a òrgan aglutinador de la formació dels cossos policials. 690. Redefinirem, coordinarem i racionalitzarem el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 de Catalunya. Aproparem més el servei públic del telèfon únic d’emergències al territori, amb una participació més activa dels municipis, tant en la implantació com en el seu funcionament. 691. Prioritzarem la lluita contra la multireincidència. Potenciarem els serveis per combatre activitats delictives que es produeixin amb una freqüència alta, en situacions i moments concrets i reiterats. 692. Reforçarem les àrees d’investigació de delictes econòmics, delictes informàtics i delictes de crim organitzat. També potenciarem la lluita contra els delictes d’explotació sexual i els delictes laborals. 693. Vetllarem per la protecció dels drets fonamentals, fent especial èmfasi en la protecció de dades personals. 694. Apostarem per la transferència de competències en matèria de seguretat privada per part del Govern de l’Estat. 695. 3.6.2APOSTAR PER UNA MOBILITAT PLENAMENT SEGURA 696. Volem aconseguir estar entre el països d’Europa amb menys accidents de trànsit. Continuarem reduint els accidents amb millors carreteres, amb més fermesa contra els temeraris i millorant la consciència cívica. 697. Promourem una major disciplina viària que afavoreixi la conducció a velocitats adequades als carrers de les ciutats i els pobles. 698. Farem ús del mecanisme de la velocitat variable només a les hores punta i en funció del volum del trànsit de vehicles. 699. Involucrarem tots els nivells de l’Administració i la societat civil en la consolidació de la nova cultura de la seguretat viària que els governs progressistes hem pogut començar a sedimentar.
  • 59. 700. Propiciarem mesures d’ampliació dels mitjans de transport alternatius i públics i reduirem la demanda de trànsit en vehicle particular per mitjà de la promoció de l’ús de vehicles d’alta ocupació. 701. Fomentarem l’educació i formació viàries. Incorporant els coneixements, les habilitats i els procediments de seguretat viària des del concepte bàsic de la convivència, la responsabilitat i la solidaritat com una nova matèria en el procés educatiu de joves i infants, dins i fora de l’escola. 702. Vetllarem perquè tots els locals d’oci nocturn tinguin alcoholímetres fixes. 703. 3.6.3 PRIORITZAR LA PREVENCIÓ COM A PRINCIPAL INSTRUMENT D’ANTICIPACIÓ ALS CONFLICTES I A LA DELINQÜÈNCIA. 704. Potenciarem una política de prevenció mitjançant la definició de programes i projectes transversals i en cooperació amb tots els departaments del Govern, dels municipis i de la xarxa d’entitats ciutadanes que intervenen en la prevenció del conflicte i la convivència. 705. Articularem un programa d’acció interdepartamental que garanteixi que les Escoles i Instituts siguin espais segurs i de construcció de convivència i ciutadania. 706. Consolidarem nous instruments per la detecció, avaluació i correcció de conductes que puguin esdevenir en conductes delictives. 707. Fomentarem la responsabilitat ciutadana en l’àmbit de la prevenció del delicte, com instrument clau en la formació de la comunitat, en el desenvolupament del la concepció de ciutadania i en la promoció del civisme. 708. Implementarem i consolidarem els nous instruments de detecció, avaluació i correcció de determinades conductes delictives, per tal d’evitar conductes criminals i futures reincidències. 709. 3.6.4. REFORÇAR ELS VALORS DEL CIVISME I LA CONVIVÈNCIA. 710. Farem que els barris siguin més segurs. Potenciarem el model de policia de barri, permanent i propera als veïns i comerços. Crearem els perfils professionals d’agent de prevenció i seguretat comunitària, que resoldran els problemes que afecten a la vida diària i quotidiana dels ciutadans (botelló, seguretat als carrers i en espais públics,...) 711. Aconseguirem una policia representativa de la seva comunitat. 712. Perseguirem les agressions als treballadors públics. Donarem assistència jurídica i ens personarem com a acusació particular en tots els casos de violència als professionals dels serveis públics, amb especial atenció als centres educatius i sanitaris.
  • 60. 713. Fomentarem la responsabilitat ciutadana en l’àmbit de la prevenció del delicte, com instrument clau en la formació de la comunitat, en el desenvolupament del la concepció de ciutadania i en la promoció del civisme. 714. Prioritzarem la seguretat als carrers i espais públics i la protecció de les llars, ja que el model urbanístic de ciutat mediterrània, multifuncional, amb un espai públic divers, és un model de ciutat socialment inclusiva. 715. Potenciarem el desenvolupament de fórmules de mediació, com instrument de gestió de conflictes en temes que incideixen directament en el dia a dia dels ciutadans. 716. Identificarem i donarem resposta a les transformacions i els fenòmens socials que poden degenerar en perills per a les persones i béns, amb especial èmfasi en els factors que dificulten la convivència i els seus actors o protagonistes. 717. Promourem l’acció coordinada de totes les administracions amb competències en l’autorització, intervenció, inspecció i control de les activitats de lleure, de manera que s’exigeixi amb rigor l’adequació dels operadors del sector a la normativa vigent. 718. 3.6.5. INCREMENTAR LA PROTECCIÓ A LES VÍCTIMES 719. Millorarem els protocols policials en matèria de violència familiar (de gènere, infantil i de gent gran), facilitant una atenció i tractament especialitzats que eviti una segona victimització. 720. Potenciarem el servei d’assistència telefònica pel que fa a les dones i a totes aquelles persones que pateixen situacions de violència amb el telèfon únic d’emergències 112. 721. Reforçarem el servei d’atenció i orientació a les víctimes de delictes perquè es garanteixi un tractament personalitzat i un seguiment efectiu de la seva situació, especialment en l’àmbit de la violència familiar. 722. Establirem mesures de protecció i millora de l'atenció, ajuda i reconeixement a les víctimes dels accidents de trànsit. 723. 3.6.6. MILLORAR ELS INSTRUMENTS DE PREVENCIÓ I REACCIÓ DELS RISCOS DE GRAN DIMENSIÓ 724. Garantirem que hi hagi un sistema fluid i eficaç de les informacions a la població i entre els agents de control de riscos.
  • 61. 725. Identificarem els agents que han de desenvolupar les mesures preventives, el moment en què han de fer-ho, i l’òrgan que les ha d’implementar, i que s’impulsin alhora els mecanismes de coordinació necessaris per fer front a les situacions tant de risc quotidià com excepcional. 726. Posarem en marxa estructures estables de gestió i formació de la protecció civil de manera integrada i transversal, especialment pel que fa a la seva estructura territorial i al Centre d’Emergències de Catalunya. 727. Aprofundirem en la definició de gestió de les emergències i de les catàstrofes en termes globals de seguretat i protecció civil potenciant-ne els mecanismes coordinadors. 728. Garantirem i dinamitzarem la participació ciutadana en les tasques de protecció civil mitjançant les associacions de voluntaris de protecció civil (territorials o especialitzades) així com del cos de bombers voluntaris de la Generalitat. 729. Continuarem desenvolupant i millorant la xarxa del servei de prevenció i extinció d’incendis en tot el territori, amb especial atenció als serveis especialitzats i al col•lectiu de bombers voluntaris, dotant- los de la tecnologia i parcs de vehicles necessaris. 730. Incrementarem les mesures preventives d’incendis forestals i dissenyarem estratègies que a mitjà i llarg termini redueixin els accidents i emergències, disminuint l’afectació territorial dels diferents riscos. 731. Vetllarem perquè els municipis afectats per una incidència tinguin participació en les funcions que atorguen els plans d’emergència. 732. 3.7 UE i ACCIÓ EXTERIOR 733. 3.7.1 FER DE LA POLÍTICA EUROPEA UN ÀMBIT CENTRAL DE LA POLÍTICA INTERNA DE CATALUNYA: 734. Reforçarem i ampliarem la participació del Govern de la Generalitat en la Unió Europea (comitès consultius, grups de treball sectorials, intergrups informals,...). 735. Impulsarem a fons la posició de Catalunya en els treballs del Comitè de les Regions, des de l’inici del procés consultiu i d’elaboració de dictàmens, garantint sempre que es respongui als interessos sectorials i generals del Govern de Catalunya. 736. Involucrarem amb més força el Parlament de Catalunya en els afers comunitaris, especialment en el seguiment de les principals iniciatives normatives europees i d’acció del Govern en els
  • 62. assumptes de la Unió: 737. Promourem la compareixença parlamentària dels consellers del Govern de la Generalitat quan participin en els consells de ministres de la UE. 738. Desenvoluparem comissions parlamentàries mixtes entre els diputats al Parlament de Catalunya amb els del Parlament Europeu, i també entre els diputats i els senadors catalans a la Comissió Mixta de la UE del Congrés i Senat amb els del Parlament Europeu. 739. Desenvoluparem una estratègia potent d’“europeïtzació” de l’administració catalana. El Govern tindrà un contacte més directe amb Europa. Impulsarem, promocionarem i coordinarem la política europea catalana i la dimensió europea de les polítiques sectorials, tot assegurant la participació en la formulació de la política europea de l’Estat i vetllant per l’aplicació de les polítiques de la Unió. 740. Contribuirem al coneixement i la sensibilització general sobre qüestions europees, reforçant la participació de les administracions, les empreses, les universitats, les escoles, les organitzacions i els ciutadans en general, en programes i iniciatives europees. 741. Impulsarem la reforma del Senat per tal que permeti la participació de les comunitats autònomes en les decisions normatives estatals que es projectin en l’àmbit dels afers europeus. 742. Enfortirem la relació que el Govern manté, en nivells diferents, amb la resta de comunitats autònomes sobre la Unió Europea; unes relacions que són necessàries per intercanviar experiències o per cooperar en els afers europeus afectats. 743. Seguirem impulsant el català com a llengua d’ús oficial a la Unió Europea, sobretot en aquelles institucions on encara no és present. 744. 3.7.2. FER DE CATALUNYA UN EIX CENTRAL DE L’ESPAI EUROMEDITERRANI: 745. Potenciarem les possibilitats que ofereix la capitalitat de Barcelona, del Secretariat per la Unió Mediterrània, per fer de Catalunya l’eix de l’espai euromediterrani. 746. Mantindrem la Mediterrània com a àrea prioritària de l’acció exterior de Catalunya i consolidarem la capitalitat de Barcelona. Impulsarem l’Institut Europeu de la Mediterrània 747. Impulsarem la cooperació entre empreses dels diferents països de l’arc mediterrani, en l’esfera econòmica i empresarial.
  • 63. 748. Potenciarem la Cambra de Comerç Euromediterrània, desplegant totes les seves possibilitats. 749. Incentivarem l’atracció d’inversions per part d’empreses catalanes i fomentarem clústers en sectors d’innovació tecnològica. 750. Contribuirem a la millora de la formació de la joventut del nostre país, fomentant la cooperació amb universitats dels països mediterranis, i promovent una certa especialització en les bones relacions culturals entre les dues riberes del Mediterrani. 751. Ampliarem la nostra cooperació política amb la regió, i incentivarem l’establiment a Catalunya d’entitats i organitzacions de tot tipus, de caire europeu i mundial, en el marc de l’economia social i sostenible. 752. Consolidarem un espai transfronterer mediterrani, tant pel que fa a infraestructures i serveis com a intercanvis econòmics i humans. 753. Potenciarem l’euroregió Pirineus-Mediterrània, així com la Comunitat de Treball dels Pirineus, i posar en comú mitjans tècnics i materials en tecnologia, cultura, turisme i, molt especialment, en infraestructures, transports i recursos naturals; tenint en compte sobretot la seva dimensió social i ciutadana. 754. 3.7.3 ASSEGURAR LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA TANT A NIVELL INSTITUCIONAL COM POLÍTIC 755. Projectarem institucionalment i políticament Catalunya 756. Redefinirem, coordinarem i racionalitzarem la política de difusió internacional sobre la realitat catalana mitjançant les delegacions a l’estranger i potenciar-les tant en l’àmbit econòmic com el cultural. 757. Potenciarem l’Institut Ramon Llull en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana i de la cultura expressada en català. 758. Enfortirem i ampliarem la política internacional de la Generalitat en relació a l’Amèrica Llatina, Àsia i l’Àfrica subsahariana, lloc d’origen de molts dels nouvinguts. 759. Continuarem desenvolupant una política potent amb relació a Àsia, mantenint la bona coordinació establerta amb la Casa Àsia per establir vincles per a un millor coneixement mutu i aprofitament de les relacions.
  • 64. 760. Farem que el contacte, la cooperació, la coordinació i la participació en les organitzacions internacionals governamentals sigui efectiu i eficaç. En paral•lel, cal avançar cap a noves fites participant en les delegacions estatals i fins i tot de manera directa en altres organitzacions governamentals, com la UNESCO. 761. Combatrem la crisi internacional 762. Buscarem una acció coordinada de les regions europees amb d’altres països per fer front a la crisi. En aquest sentit volem: 763. Treballar per a reformar el sistema financer, dintre de les nostres competències, per introduir una millor regulació i més rigor en la seva aplicació. Cal donar seguretat i estabilitat al sistema, posar-lo al servei de l’economia real i no de l’especulació. 764. Col•laborar en la tasca d’acabar amb el paradisos fiscals, el frau i l’evasió fiscal i intensificar la lluita contra el blanqueig de capitals 765. Defensar una millor coordinació, harmonització i transparència del sistema financer a nivell europeu i internacional. 766. Vetllar per una major transparència i un major seguiment de les iniciatives de solidaritat i cooperació pel desenvolupament (Educació, Sanitat i teixit productiu) 767. 3.7.4 FER QUE CATALUNYA SIGUI CLAU EN LA PROJECCIÓ D’INICIATIVES DE PAU, PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS, SOLIDARITAT I COOPERACIÓ. 768. Continuarem amb els programes de solidaritat i cooperació. 769. Recolzarem noves propostes pel que fa a definir un Sistema Tributari Internacional, com a mecanisme per recaptar fons per destinar-los a la solidaritat i cooperació al desenvolupament. 770. Participarem en els processos de debat i recerca dels nous mecanismes de finançament per la solidaritat i cooperació al desenvolupament. La fuga de capitals, la pèrdua d’ingressos fiscals, la competència fiscal, els preus de transferència i l’elaboració de varies formes d’instruments financers són alguns dels àmbits de debat i estudi. Igualment buscarem fórmules per fer aflorar el paper potencial del sector privat en la cooperació. 771. Enfortirem els programes de suport a les iniciatives solidàries de la societat civil. 772. Fomentarem l’estabilitat del treball de les entitats del tercer sector que promouen la solidaritat amb els països del sud.
  • 65. 773. Concertarem amb el sector educatiu programes permanents de sensibilització de les diferents realitats polítiques i socials dels països del sud, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i respecte d’altres cultures, i l’educació en valors solidaris. 774. Promourem l’adequada formació i capacitació tècnica dels professionals i experts dedicats a la cooperació internacional. 775. Incrementarem l’eficàcia i la coordinació de l’acció humanitària, com una de les tres línies estratègiques de la cooperació catalana. 776. Donarem suport a les polítiques de condonació total o parcial del deute extern dels països en vies de desenvolupament, condicionada a la inversió en la creació de serveis socials bàsics per a la ciutadania, principalment en matèria de salut i educació. CONEIXEMENT I CULTURA, LA MILLOR INVERSIÓ 777. 4. CONEIXEMENT I CULTURA, LA MILLOR INVERSIÓ 778. 4.1 CULTURA 779. 4.1.1 TREBALLAR COLZE A COLZE AMB LES INDÚSTRIES CULTURALS, DONANT- LES EL SUPORT NECESSARI PER FER-NE UN PILAR DE L’ECONOMIA DE CATALUNYA: 780. Augmentarem els instruments de finançament i aval de l’ICF, tant per a les produccions de gran pressupost com per les propostes innovadores d’alt potencial. Fomentarem amb línies especials els productes més exportables. 781. Ampliarem l’oferta de formació de postgrau en gestió i emprenedoria cultural a través de tota l’oferta d’ensenyament superior i escoles de negocis, per tal de generar un teixit empresarial sòlid. 782. Atraurem més recursos privats cap al sector de la cultura a través d’estímuls fiscals. 783. Farem que tots els recursos en infraestructures per a la creació de titularitat pública (platós, postproducció, etc) siguin actius que la indústria pugui contractar. 784. Fomentarem especialment la creació de continguts digitals. Crearem la marca “Catalan Commons” per tal de posar a lliure disposició dels creadors els drets sobre continguts culturals de titularitat pública. 785. Competirem per disposar d’algunes de les millors escoles d’arts a Europa, desplegant un Pla Marc d’Ensenyaments Artístics
  • 66. 786. Incrementarem la protecció dels creadors aprovant el primer Estatut de l’Artista 787. 4.1.2 Crear nous públics, a Catalunya i a fora: 788. Apostarem per desenvolupar el canal cultural i educatiu de la CCMA. 789. Treballant des del sistema educatiu, com ara introduint més ensenyaments artístics, o aprofitant l’oportunitat dels nous continguts digitals que han de substituir al llibre tradicional. 790. Consolidarem l’oferta de l’anella cultural, per tal que tingui més ciutats connectades, amb seus permanents i una programació diària. 791. Ampliarem l’abonament anual a diaris i publicacions, per nois i noies de 18 anys, a altres àmbits de la cultura. 792. Crearem el Portal Catalunya de cultura per tal de tenir accés integral als continguts culturals digitals de lliure accés, incloent el patrimoni audiovisual de la Filmoteca de Catalunya. 793. Incrementarem els públics consumidors de productes culturals de Catalunya més enllà del nostre territori a través d’una presència reforçada en festivals, fires etc 794. Treballarem des de la legislació i el control de les entitats de gestió per clarificar els àmbits de la reclamació dels drets d’autor, i impedir disfuncions. 795. 4.1.3 CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIÓ CULTURAL FORTA, ORDENADA, AMB PRIORITATS CLARES I QUE ATÉN LA DIVERSITAT. 796. En temps de pressupostos públics restringits, cal prioritzar algunes actuacions sobre les altres. 797. -Mantindrem en primer lloc les inversions en biblioteques, com a principal via d’accés públic a la cultura 798. -Incrementarem la inversió en digitalització de continguts, per tal que el màxim nombre de documents siguin accessibles des de la Xarxa. 799. -Iniciarem el desplegament del PECCat, però modulant la intensitat inversora de manera acorde als recursos disponibles a la Generalitat i ens locals. 800. -Activarem el patrimoni cultural malmès, protegint-lo de la degradació i recuperant-lo quan suposi un actiu econòmic, turístic, històric o identitari. 801. Els grans equipaments culturals assumiran funcions educatives, d’accessibilitat, d’introducció de la diversitat i de la integració social i comunitària
  • 67. 802. Delimitarem clarament les funcions del CONCA i del Departament de Cultura 803. Crearem el Consell d’Associacions Culturals com a òrgan consultiu, fent present una veu que no ha tingut altaveu fins ara 804. Identificarem potencials culturals a cada territori i els impulsarem a través de Plans Territorials. El suport a la producció i consum culturals no pot centrar-se exclusivament en l’àrea metropolitana de Barcelona 805. Farem de l’acció sòcio-cultural una estratègia compartida amb els ajuntaments 806. Impulsarem el conjunt de la cultura popular i tradicional, de totes les arrels, incloent-hi els catalans nouvinguts, i treballant per la integració i la mixtura de públics. 807. Fomentarem i protegirem la cultura gitana com un element que també es identificatiu de la cultura catalana. Existeix una cultura gitana catalana amb expressions artístiques singulars (com la Rumba Catalana), que mereixen protecció, foment i difusió entre el conjunt de la societat. 808. 4.2 EDUCACIÓ 809. 4.2.1 POSAR L’ESCOLA AL SERVEI DE LA SOCIETAT 810. Mantindrem la inversió educativa i la incrementarem per arribar als 6.000 € per alumne i any. Continuarem millorant així l’escola d’aquest país per fer-ne el pal de paller del coneixement i la convivència. 811. Garantirem l’estabilitat normativa de l’educació i complirem el calendari de desplegament de la Llei d’educació. 812. Teixirem complicitats amb la societat i la comunitat educativa, buscant el compromís i implicació de tots els agents (alumnat, famílies, professorat, administracions, agents econòmics i socials, ...) perquè l’educació esdevingui una prioritat central per a tot el país, com a tema clau per al nostre futur. 813. Apostarem per la “cultura de l’esforç” de l’alumnat i fomentarem el comportament cívic a l’aula i als centres. 814. Farem respectar l’autoritat dels docents, sustentada sobretot pels equips directius dels centres.
  • 68. 815. Apostarem pel reconeixement social i professional del professorat i pel desenvolupament de les carreres professionals. 816. 4.2.2 ASSEGURAR L’ÈXIT EDUCATIU: MILLORAREM ELS RESULTATS I LA CONTINUÏTAT FORMATIVA 817. Reforçarem el primer cicle de l’educació primària per garantir els aprenentatges de lectoescriptura, maximitzant els recursos dedicats i garantint que un 90% de l’alumnat superi amb èxit la prova de 6è de primària. Aquell alumnat que no assoleixi un determinat nivell, rebrà una atenció individualitzada i immediata. 818. Aprofundirem en la cultura de l’avaluació, fent avaluacions externes al final de cada etapa i donant mecanismes d’autoavaluació als centres docents. 819. Assegurarem el dret a l’escolarització fins als 18 anys, també en la mesura adequada a través de la concertació d’ensenyaments postobligatoris, i incentivarem la permanència i retorn de l’alumnat en aquests ensenyaments a través d’instruments com el IOC (que garantirà una oferta de 50.000 places). 820. Flexibilitzarem l’educació postobligatòria per assegurar que l’alumnat tingui el major nombre d’opcions per continuar estudiant i romandre al sistema educatiu. 821. Farem de la FP una educació de prestigi augmentant-ne la seva atractivitat amb la creació dels “contractes formació-treball” per a 30.000 alumnes. 822. Facilitarem l’accés de l’alumnat graduat en ESO als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI’s). 823. Assegurarem que l’alumnat domini com a mínim una tercera llengua (anglès) fent que professors nadius puguin donar classes i planificarem una oferta suficient de places a Escoles Oficials d’Idiomes per aprendre les llengües del futur. 824. Garantirem que l’alumnat domini l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 825. Apostarem per un ensenyament orientat a l’aprenentatge per competències bàsiques per tal de millorar els resultats escolars de l’alumnat, sobretot les competències comunicatives, matemàtiques i en nous llenguatges (audiovisual, verbal, no verbal). 826. Fomentarem les vocacions científiques i promourem el talent en la recerca a través de promoure l’excel•lència en ciències, tecnologies i matemàtiques.
  • 69. 827. 4.2.3 COMPENSAR LES DESIGUALTATS PER GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS 828. Incrementarem l’oferta d’escoles bressol per avançar progressivament cap a que tots els pares i mares que requereixin aquest servei hi tinguin accés 829. Consolidarem el Servei d’Educació de Catalunya, avançant en l’escolarització equitativa de l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics i garantint l’accés en condicions d’equitat. 830. Establirem una política de beques integral i socialment eficient, sobretot en l’educació postobligatòria, que potenciï l’ascensor social i que garanteixi que cap alumne que ho necessiti es quedi sense ajuts. 831. Proporcionarem una orientació personal, acadèmica i professional adequada a l’educació secundària, assegurant que tots/es els/les joves tinguin oportunitats de feina o formació. 832. Garantirem una escola inclusiva amb itineraris educatius i recursos per l’alumnat amb necessitats educatives especials. 833. Impulsarem espais per al coneixement mutu i real dels gitanos i gitanes amb la resta de la societat catalana, posant en valor les aportacions del Poble Gitano. Apostarem per facilitar l’accés a l’educació i la formació de les persones gitanes, amb especial interès per la infància, però també per la formació continua dels adults. 834. Adoptarem mesures per facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de tutoria ja que creiem que la implicació de les famílies és essencial. 835. Promocionarem l’organització d’escoles de pares i mares per contribuir a l’exercici de les seves responsabilitats educatives a través de subvencions a les Associacions de Mares i Pares del centres educatius. 836. Treballarem per la gratuïtat de l’educació obligatòria, sobretot en relació als materials digitals. 837. Garantirem la lliure elecció de centre per part de les famílies actualitzant les regles d’accés a places escolars garantint l’escolarització equitativa i actualitzant el mòdul del concert. 838. 4.2.4 MODERNITZAR L’EDUCACIÓ CONSOLIDANT ELS CANVIS REALITZATS 839. Assegurarem l’extensió del Projecte Educat1*1 a l’educació postobligatòria i primària -a l’entorn d’1 milió d’escolars-, aconseguint que cada alumne/a d’aquestes etapes educatives tingui un ordinador portàtil.
  • 70. 840. Garantirem la continuïtat entre l’educació primària i secundària i els Instituts-escola en seran el referent. 841. Promourem la creació d’escoles i instituts públics de titularitat i gestió local per guanyar en proximitat i diversitat de models de gestió. 842. Fomentarem la mobilitat internacional tant pels alumnes com pel professorat, sobretot en l’educació postobligatòria (FP) i d’ un mínim de 3.000 alumnes. 843. Impulsarem un estatut de les professions relacionades amb l’educació 844. Proporcionarem una formació inicial de qualitat al professorat i executiva per a directius pels equips de direcció dels centres autònoms en universitats de prestigi. 845. Connectarem les actuals biblioteques escolars, convertides en centres de recursos, amb les biblioteques públiques, com a nuclis d’una xarxa integral. 846. Completarem la creació de l’Institut de les Arts com a Universitat de les Arts, dels ensenyaments superiors artístics (art dramàtic, arts plàstiques, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny, música). 847. 4.3 UNIVERSITATS I RECERCA 848. 4.3.1. COM SERÀ LA UNIVERSITAT DE CATALUNYA 849. Posarem en marxa una marca “Universitat de Catalunya” que permeti una projecció i una promoció exterior de la qual en surti beneficiat el país a l’hora que cada universitat mantingui el seu caràcter propi 850. Fomentarem la creació de Màsters interuniversitaris internacionals d’excel•lència. 851. Emprendrem converses amb totes les universitats per enfortir l’oferta de màsters i graus per donar més projecció a l’oferta catalana. 852. Potenciarem els doctorats a través de la creació de les escoles de doctorat i que aniran lligades a la potencialitat de la recerca. 853. Impulsarem la constitució d’un Espai d’Educació Superior de Catalunya que permeti la coordinació i la flexibilitat de matriculació de l’alumnat entre les diferents ofertes d’estudis superiors: Graus, Màsters, FP, ensenyaments artístics, d’esports. 854. Establirem sistemes d’orientació i d’inserció laboral per a l’estudiant universitari que permetin donar respostes el més individualitzades possibles tant abans d’entrar a la
  • 71. 855. Universitat com durant la seva estada en el centre. 856. Promourem que totes les titulacions universitàries ofertin crèdits relacionats amb l’emprenedoria. 857. 4.3.2CONSOLIDAR UN MODEL EQUITATIU I EXCEL•LENT 858. Establirem un model català de beques i crèdits. El model estarà basat en tres grans criteris: 859. Equitat d’accés. Establirem una política de beques equitativa per evitar discriminacions d’entrada a la Universitat per raons econòmiques. 860. Igualtat d’oportunitats. Establirem Beques-Salari per garantir la permanència en el sistema 861. Tenir en compte l’abandonament: no perdre talent per causes socioeconòmiques 862. Afavorirem que els millors estudiants puguin incorporar-se a grups de recerca catalans, espanyols o internacionals amb un sistema específic de beques. 863. Crearem i definirem una carrera investigadora des de l’accés fins a l’exercici i estímul professional 864. Establirem criteris clars de mobilitat del professorat per fomentar l’excel•lència docent, en el marc de la reordenació de l’oferta. 865. Promourem un pla d’intercanvi de professors universitaris entre centres de diferents països (Erasmus per a professorat) 866. Desenvoluparem la Llei d’Universitats catalana establint incentius al professorat que aconsegueixi transferència del coneixement (De la recerca a la innovació) 867. 4.3.3 SUMAR AL MODEL EXITÓS DE RECERCA CATALÀ LA INNOVACIÓ MÉS PROFITOSA PEL PAÍS 868. Desenvoluparem els compromisos del Pacte Nacional per a la Innovació i la Recerca fins el 2013. 869. Articularem un model de recerca amb els compromisos econòmics corresponents donant prioritat als Parcs científics. 870. Prioritzarem els OTRIS actuals com a eixos fonamentals de connexió entre els recercadors universitaris i les necessitats del teixit econòmic internacional. 871. Situarem Catalunya en la mitjana europea de patents registrades per habitant, en 8 anys. 872. Posarem en marxa una oficina de gestió de patents interuniversitària amb els millors especialistes per assessorar cadascun dels centres i situarem la marca “Catalunya” acompanyant el nom de la Universitat.
  • 72. 873. Introduirem mesures econòmiques que incentivin la col•laboració entre universitats i públiques i empreses privades per a fer recerca amb desenvolupament industrial i comercial. 874. Introduirem mesures econòmiques que incentivin la incorporació de científics/ques, tecnòlegs/tecnòlogues, investigadors/investigadores en empreses que apostin per 875. projectes de recerca i innovació. 876. Introduirem premis de caràcter econòmic per a empreses que desenvolupin patents comercials creades per ells mateixos o en col•laboració amb universitats públiques i que siguin desenvolupades industrialment i comercial a Catalunya. 877. Incentivarem polítiques d’igualtat que permetin situar les dones en llocs directius i no directius de l’àmbit de la recerca i la innovació. 878. 4.4POLÍTICA LINGÜÍSTICA 879. 4.4.1. DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA LINGÜÍSTICA EN POSITIU, ADEQUADA A LES NECESSITATS DE LA SOCIETAT ACTUAL 880. Treballarem des del foment, no des de la coacció ni l’enfrontament. Les sancions no són una bona pràctica per a una política lingüística en positiu. 881. Treballarem per fomentar els valors positius de les llengües i per fer desaparèixer de l’escenari social i polític la confrontació entre llengües. 882. Treballarem, en el marc de l’Estat espanyol –amb l’Estat i amb totes les CA –, la pedagogia del valor de les llengües que es parlen a Espanya a través de promoure conjuntament amb d’altres CA una Llei de llengües de l’Estat. 883. Seguirem impulsant el Català com a llengua d’ús oficial a la Unió Europea, sobretot en aquelles institucions on encara no és present. 884. Treballarem per evitar la discriminació per motiu de la llengua emprada en el suport a la creació i la recerca. 885. 4.4.2.TREBALLAR PER LA IGUALTAT DE CONEIXEMENT I ÚS LLENGÜES OFICIALS 886. Garantirem la igualtat de coneixement i ús de les llengües oficials per part de tota la població. 887. Assegurarem les possibilitats d’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana i castellana a les persones immigrants adultes.
  • 73. 888. Garantirem les possibilitats d’accés a l’aprenentatge de la llengua aranesa, a la Val d’Aran, segons estableixi la Llei. 889. Intensificarem les polítiques actives en sectors estratègics i les actuacions transversals per garantir el coneixement de la llengua catalana per part dels professionals dels àmbits encara més deficitaris (justícia i món del treball). 890. Propiciarem la producció pròpia de productes en català fent polítiques de foment del consum i de foment de la incorporació de llengües com a element de negoci social i empresarial 891. Treballarem per augmentar l’oferta de productes culturals per al lleure en la llengua catalana 892. Consolidarem a l’escola el sistema d’immersió lingüística que garanteix un sol model de societat amb igual accés al coneixement. 893. 4.4.3.ASSOLIR LA COMPETÈNCIA EN LLENGÜES ESTRANGERES 894. Garantirem que l’ensenyament obligatori asseguri l’adquisició, com a mínim, d’una tercera llengua, d’abast internacional. 895. Potenciarem l’aprenentatge de les llengües contemporànies predominants en la societat global. 896. Treballarem per impulsar i assegurar l’oferta de programació en llengües estrangeres (no doblada i subtitulada) a la TV pública. 897. 4.4.4.TREBALLAR A FAVOR DEL RESPECTE, DIFUSIÓ I POSADA EN VALOR (PATRIMONI CULTURAL) DE LES LLENGÜES PARLADES A CATALUNYA 898. Intensificarem la informació a la ciutadania sobre les llengües estrangeres més parlades amb les que convivim a Catalunya i potenciar-ne el seu coneixement 899. Liderarem des de la Casa de les Llengües un projecte estratègic que situï a Catalunya com un model de referència en la convivència de llengües. 900. 4.5 COMUNICACIÓ 901. 4.5.1 ASSEGURAR UNS MITJANS PÚBLICS DE COMUNICACIÓ PLURALS, FORTS, INDEPENDENTS I AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL 902. Impulsarem una programació dels canals públics que recullin la pluralitat i la riquesa cultural del país.
  • 74. 903. Donarem sentit a la funció educativa dels mitjans de comunicació públics a través d’acords amb institucions educatives per a la difusió de continguts 904. Afegirem la missió d’integració dels nouvinguts des del respecte a les cultures d’origen i potenciant alhora els drets i deures de la societat que els acull. 905. Apostarem per l’emissió de produccions estrangeres en versió original subtitulada. 906. Aprofitarem els canals temàtics de la TDT per acostar-nos a la realitat plural del país tant en la programació informativa, l’esportiva i la d’entreteniment (futbol internacional de Llatinoamèrica en català, etc. 907. Treballarem perquè els canals temàtics de la TDT emetin programació educativa i cultural. 908. Impulsarem la constitució, dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, d’un pla estratègic de producció i distribució internacional de productes audiovisuals. 909. Establirem a Catalunya un Fòrum anual de mitjans de comunicació públics d’arreu del món per convertir el país en el principal escenari de debat, mostra i fira comercial de produccions audiovisuals creades per mitjans públics en exclusiva o en col•laboració amb productores privades. 910. Impulsarem de forma decidida els avenços tecnològics per facilitar el visionat de la programació dels mitjans públics a través d’Internet. 911. Habilitarem un pla de formació específic per als treballadors dels mitjans de comunicació públic destinat a promoure habilitats tecnològiques relacionades amb la producció i difusió audiovisual a través d’Internet. 912. Crearem una plataforma de col•laboració i intercanvi de productes entre els diferents mitjans públics catalans (RTVE, CCMA, CCL i XAL). 913. 4.5.2 CONSTRUIR UNA INDÚSTRIA AUDIOVISUAL CATALANA CAPDAVANTERA 914. Endegarem un Pla de posicionament i internacionalització de la indústria audiovisual catalana basat en la formació, el talent, la producció, la distribució i el Multimèdia. 915. Endegarem un pla estratègic de coordinació dels centres audiovisuals ja existents arreu del país per fer més eficient la indústria audiovisual. 916. Impulsarem un Festival Internacional de produccions audiovisuals de publicitat per Internet d’acord amb les principals agències de publicitat internacionals.
  • 75. 917. Obrirem línies de suport financer per a la fusió/creació de les empreses de producció audiovisual de dimensió mitjana i gran a partir de les ja existents. 918. Posarem un marxa la formació de reciclatge i modernització en noves tecnologies dels professionals del sector per tenir els millors professionals. 919. Facilitarem la creació de plataformes privades amb la finalitat de disposar grups de referència a nivell mundial. 920. Crearem en aquest espai i d’acord amb les universitats un grup de recerca internacional sobre sociologia i tecnologia de l’impacte dels mitjans de comunicació tradicionals i els nous formats a disposició d’empreses catalanes, espanyoles i internacionals. 921. 4.5.3 TREBALLAR PER UNA RENOVACIÓ NORMATIVA QUE ACULLI LA RENOVACIÓ MEDIÀTICA 922. Vincularem el suport a mitjans de comunicació a plans de viabilitat, concentració, la formació en els nous formats audiovisuals i la internacionalització dels seus productes. 923. Impulsarem els acords necessaris perquè els mitjans públics puguin cooperar per comprar drets compartits d’emissió de produccions audiovisuals 924. Permetrem una sindicació de continguts de qualitat per a tots els mitjans audiovisuals – tant públics com privats – a fi i efecte de prioritzar al màxim la millora dels continguts emesos. 925. Completarem definitivament l’apagada analògica amb el desplegament tecnològic estable en aquells territoris on la senyal es rep actualment a través de solucions ad hoc. 926. Reformarem la Llei del CAC per a garantir-ne la seva competència d’organisme de les competències regulatòries i audiovisual de les telecomunicacions dels mitjans que emeten a Catalunya establint els mecanismes de col•laboració que calgui amb el futur CEMA creat per la Llei Audiovisual General. 927. Impulsarem des de Catalunya un pacte ètic amb els mitjans de comunicació públics i privats que contingui elements autoreguladors dels continguts i horaris a emetre desplegant la Llei Audiovisual de Catalunya i la Llei Audiovisual General. SOLIDARITAT AMB EL FUTUR: MEDI AMBIENT I TERRITORI SOSTENIBLE 928. 5.-SOLIDARITAT AMB EL FUTUR: MEDI AMBIENT I TERRITORI SOSTENIBLE
  • 76. 929. 5.1 TERRITORI 930. 5.1.1. FER DE LA MOBILITAT UN DRET PER A TOTHOM 931. Els peatges seran uns reguladors de la mobilitat: plantejarem descomptes de fins al 100% en els peatges: 25% per a vehicles amb alta ocupació, 25% per a vehicles amb baixa emissió de CO2, 25% per usuaris sense cap altra alternativa de trajecte i 25% per usuaris amb alta recurrència de pas 932. Ampliarem la seguretat de les carreteres: seguirem eliminant les carreteres dels nuclis urbans (amb variants i rondes) 933. Estendrem les mesures preventives d’accidents a tota la xarxa comarcal i local: radars, ferm anti- lliscant, proteccions per motoristes, zones 30 i pacificació del trànsit en les zones urbanes. 934. Mantindrem la velocitat màxima de la via, rebaixant-la, si cal, en funció del trànsit i de la contaminació atmosfèrica. 935. Ampliarem el servei nocturn a les rodalies, els FGC i al metro. 936. 5.1.2. ACONSEGUIR UNA MAJOR COMUNICACIÓ PER CARRETERA I PER TREN DE TOTS ELS MUNICIPIS DE CATALUNYA: 937. Farem que tots els catalans tinguin accés al transport públic: tots els municipis de Catalunya tindran un servei de transport públic, sigui línia de transport o servei a la demanda. 938. Farem accessible al 100% el transport públic. 939. Implantarem la integració tarifària a tot Catalunya fent que hi hagi un bitllet únic des de l’origen fins a la destinació sobre qualsevol mode de transport. 940. Revisarem el model tarifari per oferir més avantatges pels usuaris habituals de tots els modes de transport públic. 941. Crearem una xarxa catalana del transport a la demanda única, amb informació accessible i tarifes integrades 942. Assolirem el traspàs de la xarxa de Regionals de RENFE, i en millorarem la qualitat de servei. 943. Desplegarem un servei de Rodalia a les conurbacions de Girona, Tarragona i Lleida 944. Licitarem i iniciarem les següents obres principals, gràcies a les quals podrem complir a llarg termini que el 70% de la població tindrà una estació d’alta velocitat com a molt a 30 minuts del seu municipi, i que des de les capitals de totes les comarques es tingui accés a una carretera d’alta
  • 77. capacitat amb un temps màxim de 30 minuts. 945. El 4art cinturó. 946. El desdoblament de l’eix transversal 947. El desdoblament de Valls a Alcover 948. L’anella de les Gavarres 949. El túnel de Comiols 950. L’eix de la Conreria 951. El perllongament de la C-32 a Blanes i Lloret 952. Els laterals de la C-58 de Terrassa fins a Ripollet 953. El desdoblament de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Vic 954. L’eix transversal ferroviari 955. La línia orbital ferroviària 956. La millora de la línia de ferrocarril al Maresme 957. La prolongació dels FGC a Terrassa i Sabadell 958. El TramCamp, el TramBages i el TramVallès 959. 5.1.3. GARANTIR LA QUALITAT URBANÍSTICA PER A UNA MILLOR CONVIVÈNCIA 960. Ampliarem les funcions de les AREs, cercant-ne nous usos més enllà de la dotació de sòl residencial. 961. Farem dels nous eixamples espais urbans del segle XXI, amb equipaments i transport públic propers i accés a les telecomunicacions de darrera generació. 962. Millorarem la qualitat de vida a les urbanitzacions amb dèficits de serveis, tot desplegant la Llei de millora de les urbanitzacions 963. Continuarem millorant els barris gràcies als instruments de la Llei de Barris, als que recolzarem fins que es consolidi una clara millora social, mantenint-ne el suport una vegada acabades les obres de millora. 964. Incorporarem 100 nous barris (50 de –de 10.000 habitants i 50 de + de 10.000) al Pla de Barris. 965. 5.1.4. FER LES INFRAESTRUCTURES QUE LA COMPETITIVITAT DEL PAÍS REQUEREIX
  • 78. 966. Aplicarem una política comercial i estratègica comuna entre els ports de Barcelona i Tarragona. 967. Aplicarem el model comercial de l’aeroport de Barcelona, que ha donat tants bons resultats en vols intercontinentals, a la resta d’aeroports catalans. 968. Unirem les polítiques comercials dels aeroports amb l’activitat de creuers: Port de Barcelona amb Aeroport del Prat, Port de Tarragona amb Aeroport de Reus, Port de 969. Palamós amb Aeroport de Girona. 970. Crearem un espai estratègic comú per a la política comercial logística catalana on estiguin presents, els ports, aeroports, operadors viaris, ferroviaris, logístics i de sòl industrial, per garantir que Catalunya esdevingui la porta logística del Sud d’Europa 971. Garantirem la construcció del Corredor Ferroviari del Mediterrani i l’accés ferroviari amb ample europeu als ports de Barcelona (que es finalitzarà) i Tarragona (que estarà en curs). 972. Crearem un Pla de Polígons industrials (en la línia del Pla de Barris) per tal d’actualitzar els sectors d’activitat econòmica, activant actius adormits, reconvertint la indústria abans de l’enderroc, aprofitant naus tancades per la crisi econòmica. 973. Facilitarem la implantació de la indústria d’alt valor afegit en el sòl industrial català. 974. Garantirem l’existència a tots els polígons de transport públic, serveis de conciliació familiar, i l’accés a les telecomunicacions de darrera generació. 975. 5.2. MEDI AMBIENT 976. 5.2.1. FER UN CONTRACTE PER L’ECONOMIA SOSTENIBLE 977. Facilitarem la construcció de parcs eòlics a Catalunya i realitzarem les primeres proves pilot d’eòlica marina. 978. Farem dels residus urbans energia pels nostres municipis, gràcies a les plantes de valorització energètica de residus urbans. 979. Promourem una política forestal d’aprofitament energètic dels boscos, amb l’aprofitament de la biomassa. 980. Treballarem en una solució a través de la producció d’energia de la problemàtica dels purins 981. Promourem proves pilot perquè les llars comercialitzin l’energia que produeixin.
  • 79. 982. Protegirem el medi ambient sense frenar l’activitat econòmica. Implantarem la finestreta única empresarial i la tramitació electrònica, per tal que el 80% de les activitats econòmiques només hauran de comunicar el seu impacte ambiental. 983. Incorporarem el vector verd en totes les etapes de l’activitat empresarial. Ajudarem a les empreses a implantar el teletreball per reduir la mobilitat, quan tingui sentit, i qualsevol mesura de millor gestió ambiental. 984. Impulsarem la col•laboració públic-privada per reduir l’impacte ambiental de la mobilitat de mercaderies en camió, fomentant en canvi el transport de mercaderies en ferrocarril 985. Crearem una línia d’ajuts per un impacte ambiental nul en l’activitat de les oficines i despatxos (aïllaments tèrmics, estalvi energètic, reducció de residus) 986. Crearem, amb el sector privat, una línia d’R+D+i per desenvolupar processos industrials amb menor impacte ambiental 987. Volem crear un sistema de finançament de l’economia verda. Crearem un fons de 1.000M€ públic- privat a través de l’ICF per finançar projectes d’eficiència energètica i de renovables. 988. Aplicarem en els preus dels recursos energètics els conceptes de qui més consumeix i qui més contamina, més paga. 989. Adaptarem la tarifa de l’aigua als seus costos reals, mantenint un preu subvencionat per a rendes més baixes. 990. 5.2.2. CONTRACTE PER UNA SOCIETAT SOSTENIBLE 991. Eliminarem la limitació màxima a 80km/h. Implantarem un sistema que només rebaixarà la velocitat, si cal, en funció del trànsit i de la contaminació atmosfèrica de cada moment. 992. Implantarem un pla d’ajuts a la compra de turismes, furgonetes i motocicletes híbrids i elèctrics, fins arribar als 76.000 vehicles en 5 anys. 993. Abaratirem les places d’aparcament (zona blava i aparcaments públics) pels vehicles híbrids i elèctrics, en col•laboració amb els ajuntaments 994. Garantirem que en 4 anys, les administracions públiques catalanes tindran una flota de vehicles 100% elèctrics o híbrids, a excepció dels vehicles prioritaris (vehicles de seguretat, emergències i sanitaris) 995. Mantindrem la inversió en la xarxa de metro, FGC, i Rodalies prevista.
  • 80. 996. Construirem carrils Bus-VAO a les entrades de les conurbacions catalanes. 997. Asfaltarem els camins, les carreteres locals i comarcals amb ferms reciclats. La Generalitat i les Diputacions impulsaran i donaran suport als ajuntaments perquè també ho facin. 998. Farem descomptes de fins al 100% en els peatges: 25% per a vehicles amb alta ocupació, 25% per a vehicles amb baixa emissió de CO2, 25% per usuaris sense cap altra alternativa de trajecte, i 25% per usuaris en trajectes que per ells són diaris o molt recurrents. 999. Oferirem línies d’ajuts amb crèdits tous perquè es facin obres d’eco-rehabilitació (aprofitament d’aigües, millora d’ aïllaments tèrmics). 1000. Garantirem que els nous habitatges seran zero contaminants, amb la instal•lació de cicles tancats d’aprofitament d’aigües i tancaments tèrmicament eficients. 1001. 5.2.3. FER UN CONTRACTE PER UN TERRITORI SOSTENIBLE 1002. Assegurarem una política d’aigua solidària i amb un consum responsable. Ampliarem la dessalinitzadora de la Tordera i iniciarem la construcció de la del Foix. 1003. Durem a terme una prova per a la implantació d’un banc d’aigua per poder analitzar-ne els eventuals beneficis. 1004. Crearem tots els catàlegs de paisatge de Catalunya i incrementarem el fons per intervencions paisatgístiques exemplars. 1005. Incorporarem el paisatge en el planejament territorial i urbanístic, reduint els tràmits administratius alhora de fer els informes urbanístics. 1006. Crearem una marca de prestigi pels territoris amb espais protegits, amb: 1007. -Una marca paraigües dels productes alimentaris catalans, amb especial valorització dels produïts en els espais naturals 1008. -El desenvolupament d’un turisme rural de qualitat en els entorns naturals, creant la xarxa d’hotels naturals (similar al model de paradors nacionals). 1009. -Implantarem la figura de la custòdia del territori 1010. -La figura dels MEP (Municipis dins d’Espais Protegits), amb ajuts per a millores urbanístiques, i per l’adaptació d’infraestructures a l’entorn
  • 81. 1011. Dotarem els òrgans de gestió dels Parcs Naturals de capacitat financera per generar activitat dins d’aquests. 1012. Portarem a terme una gestió dels Residus eficient i sostenible 1013. Prioritzarem la gestió dels residus per aquest ordre: reducció, reutilització, valorització energètica i abocament, com a processos de gestió dels residus. 1014. 5.3. HABITATGE 1015. 5.3.1. GARANTIR L’ACCÉS A L’HABITATGE PER A TOTHOM 1016. Facilitarem un sistema de finançament de l’habitatge protegit de lloguer. Crearem un fons públic- privat d’inversió en habitatge social de lloguer que pugui assumir el finançament dels pisos de lloguer protegit. 1017. Desplegarem sistemes de finançament públic-privats, tradicionalment utilitzats en el finançament d’infraestructures per a la construcció d’habitatge social (concessió, drets de superfície…) 1018. Destinarem l’habitatge protegit de forma preferent a col•lectius determinats, les famílies amb rendes més baixes, els joves que necessiten un suport per emancipar-se i que les seves famílies tampoc els poden ajudar. 1019. Farem un seguiment estricte del ingressos dels joves i famílies amb rendes mínimes que estiguin en règim de lloguer en habitatges socials, per evitar el frau. 1020. Farem que l’habitatge protegit també pugui ser un ascensor social. Reduirem de 90 a 45 anys el termini màxim perquè els propietaris d’un HPO se’l puguin vendre. 1021. Combinarem les promocions mixtes amb HPO de compra i lloguer per garantir la convivència social. 1022. Millorarem la gestió de l’habitatge protegit: crearem un gran operador especialitzat en habitatge protegit de lloguer que integri i racionalitzi l’oferta existent de diversos operadors. 1023. Reduirem significativament el temps en que un HPO estigui desocupat. 1024. Incrementarem la desgravació fiscal del propietari de manera proporcional als anys que hi romangui el mateix llogater (amb un topall màxim de desgravació). 1025. Suprimirem el límit d’edat i renda dels llogaters en les desgravacions fiscals dels propietaris.
  • 82. 1026. Crearem una desgravació fiscal pel llogater vinculada als anys de permanència en el mateix habitatge. 1027. Reduirem l’impost de successions i donacions per a propietats heretades que estiguin destinades a lloguer, mentre hi romanguin. 1028. 5.3.2. IMPULSAR LA RECONVERSIÓ DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ. 1029. Incorporarem ajuts a la instal•lació de sistema d’aprofitaments d’aigües i altres sistemes d’estalvi energètic. 1030. Ampliarem els ajuts a la rehabilitació i agilitarem la seva tramitació en els casos de les operacions d’embelliment d’habitatges (programa Catalunya engalana’t en la línia de 1031. Barcelona posa’t guapa) així com de la seva conservació 1032. Iniciarem proves pilot d’habitatges protegits amb incorporació de noves tecnologies (TIC) i en general d’ús de noves tecnologies constructives en l’obra pública. 1033. Crearem una línia d’ajuts a la incorporació de noves tecnologies en els habitatges privats 1034. 5.3.3. FER UNA POLÍTICA D’HABITATGE QUE FOMENTI LES CIUTATS COMPACTES 1035. Aprofitarem el parc d’habitatges existents abans de tornar a construir 1036. Seguirem impulsant la Xarxa de mediació per al lloguer social 1037. Crearem la figura de l’intercanvi social de l’habitatge per persones grans o amb dependència, propietàries d’un habitatge: podran cedir l’ús del seu pis a l’administració a canvi d’un pis de protecció oficial. L’administració haurà de destinar l’habitatge a lloguer social i els ingressos aniran al propietari. 1038. Crearem un programa integral de reformes d’habitatges de municipis o barris incorporats a la Llei de Barris. 1039. Crearem una línia de crèdit per la instal•lació d’ascensors en els barris no inclosos en el Pla de Barris 1040. 5.4. POLÍTIQUES MÓN RURAL 1041. 5.4.1. ACONSEGUIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS: 1042. Impulsarem la prestació de serveis de telemedicina a totes les comarca. 1043. Ampliarem els programes de teleassistència sobretot a gent gran i malalties cròniques 1044. Promourem el sistema personificat de dosificació de medicaments
  • 83. 1045. Continuarem adequant i construint els consultoris locals previstos. 1046. Oferirem atenció sanitària a domicili a les persones amb mobilitat reduïda (gent gran, discapacitats, etc…) que visquin en nuclis de població allunyats. 1047. Impulsarem el servei d’atenció social en l’àmbit rural a través de: 1048. Impulsarem les Xarxes prestadora de serveis d’atenció domiciliària (Menjar sobre rodes, neteges de les llars, compra a domicili). 1049. Transformarem els centres de dia en l’àmbit rural en centres prestadors de serveis comuns per a la gent gran. 1050. Crearem una xarxa de transport adequada a les necessitats de la població. 1051. En l’àmbit de Telecomunicacions, Farem arribar banda ampla, TDT i cobertura de telefonia a tots els municipis de més de 25 habitants. 1052. Oferirem formació gratuïta d’ús de les xarxes de telecomunicacions 1053. 5.4.2. TREBALLAR PER UNA NOVA ECONOMIA RURAL: 1054. Promocionarem el turisme agrari (etnològic, granges-escola...). 1055. Crearem una xarxa d’hotels naturals (similar al model de paradors nat 1056. Facilitarem la construcció de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya, en línia amb la normativa aprovada al 2009. 1057. Promourem una política ambiciosa d’aprofitament energètic dels boscos, amb l’aprofitament de la biomassa. 1058. Promourem la transformació i valorització dels purins i dels residus agrícoles 1059. Optimitzarem els recursos derivats de la silvicultura i de les explotacions forestals, tant des del punt de vista de la gestió i de la diversitat econòmica. 1060. Elaborarem el Pla de Boscos Joventut: 1061. Donarem suport a iniciatives que ajudin els joves a començar activitats econòmiques. 1062. Crearem un sistema de beques destinades estances d’estudi o treball en activitats relacionades amb el mon rural fora del nostre país ( tipus Erasmus o Sèneca). 1063. Incentivarem les mesures de diversificació econòmica i de promoció de les explotacions incloses en
  • 84. zones d’especial protecció, tot destacant-ne el valor dels elements patrimonials i ambientals. 1064. Impulsarem una línia de suport específica a empreses rurals amb una partida específica reservada. 1065. 5.4.3. GESTIONAR ELS ESPAIS NATURALS DES DEL TERRITORI 1066. Crearem una marca de prestigi pels territoris amb espais protegits, amb una marca paraigües dels productes alimentaris catalans, amb especial valorització dels produïts en els espais naturals. 1067. Implantarem la figura de la custòdia del territori. 1068. Crearem la figura dels MEP (Municipis dins d’Espais Protegits), amb ajuts per a millores urbanístiques, i per l’adaptació d’infraestructures a l’entorn. 1069. Dotarem els òrgans de gestió dels Parcs Naturals de capacitat financera per generar activitat econòmica dins d’aquests. 1070. Fomentarem el productes amb denominació Parc natural 1071. Crearem tots els catàlegs del patrimoni natural de Catalunya i incrementarem el fons per intervencions paisatgístiques exemplars. 1072. Incorporarem el paisatge en el planejament territorial i urbanístic, reduint els tràmits administratius a l’hora de fer els informes urbanístics. 1073. Impulsarem proves pilot amb la ramaderia extensiva, especialment la de pasturatge del sotabosc amb efectes mediambientals i prevenció anti-incendis. 1074. Crearem bancs d’aigua entre totes les conques de Catalunya. 1075. Modernització de regadius i adaptació del consum d’aigua a la realitat de cada territori.