Your SlideShare is downloading. ×
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Programa sta eulalia 2014 definitiu

445

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
445
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
11
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  1. A T R LIA S O A E J UL F A E MANTA S ess l e etraf quar ro g el d 2 14 0
  2. FESTA MAJOR SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 04 LA FESTA AMB ESPERIT Josep Rius Roig, Regidor de Cultura i Joventut Ajuntament de Sant Pere de Ribes 05 ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES Associació de Festes de les Roquetes 06 FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE LES ROQUETES Agrupació de Balls Populars de les Roquetes 07 PROGRAMA D’ACTES DE SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 12 RECORREGUT DIES 11 i 12 Cercavila Nocturna de Festa Major, Anada a Ofici, Sortida de Ofici 13 RECORREGUT DIA 16 Cercavila de Festa Major 14 RECORREGUT DIA 28 La Rua de l’Arrivo 15 RECORREGUT DIA 5 L’Enterro de la Sardina 16 BALLS POPULARS DE SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 17 ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA I CARNAVAL 2014 17 AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA 2014 18 NOTES, AGRAÏMENTS I CRÈDITS 19 SEPARATA Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu! a càrrec d’Ester Callao Mestre 39 COL•LABORACIONS 3
  3. SERVEI DE CULTURA AJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES LA FESTA AMB ESPERIT Quan ja comencem a notar que el dia s’allarga, però quan encara fa prou fred com per quedarnos a casa, la Festa Major de Santa Eulàlia ens convida a prendre el carrer, ens convida a escalfarnos ballant amb les colles de Balls Populars, movent-nos amb els tocs de gralla o els repics de timbals. Un moment de trobada amb amb els veïns i veïnes, amb els amics i amigues i que ens permet fer comunitat, fer xarxa. És innegable la feina que entitats i col•lectius han fet al llarg d’aquests més de 40 anys d’història de les festes majors de les Roquetes. Des de les revindicacions dels primers moviments veïnals a totes les entitats que participen avui en la organització de la festa. Una festa que ha crescut gràcies a al treball en xarxa i al treball cooperatiu. Aquests aspectes són els que donen l’autèntic esperit a les festes majors de les Roquetes i aquest és el que hem d’intentar mantenir costi el que costi. Tanmateix, la tradició cal anar-la adaptant als temps que vivim, a les necessitats dels participants a la festa, ja siguin públic o balladors. Aquest any en tenim un bon exemple d’aquesta adaptació, la cercavila de foc que es realitzarà el vespre el dia de vigília, dimarts 11 de febrer. Aquesta nova proposta neix del diàleg, de la voluntat d’entendre’s entre els qui hi prenen part, del treball conjunt per arribar a un objectiu comú: que la Festa Major de Santa Eulàlia llueixi al màxim i que sigui de tots i per tots. Aquest any també, Santa Eulàlia serà el preludi del Carnaval. Una festa amb gran tradició roquetenca i que és un bon exemple de com el treball conjunt entre els diferents agents dóna lloc a una gran festa. Ja fa mesos que les entitats, amb les seves comparses i carrosses, estan preparant les disfresses i els balls que lluiran durant unes rues que se’ns presenten amb algunes novetats. M’agradaria agrair a totes les entitats, colles i col•lectius la seva dedicació i les seves ganes de treballar per millorar les nostres festes, amb un únic objectiu: que tots i totes en puguem gaudir. Per aquest motiu us animo a participar-hi activament! Visca Santa Eulàlia! Visca el Carnaval! Josep Rius Roig Regidor de Cultura i Joventut 4
  4. ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES Al ben mig de l’hivern arriba la nostra Festa Major de Santa Eulàlia, temps de tornar a conquerir el carrer malgrat les baixes temperatures. L’Associació de Festes Populars de les Roquetes, els balls populars, les entitats i persones que desinteressadament treballem per fer feliç la nostra comunitat durant uns dies, sentim que l’ambient torna a escalfar-se al nostre voltant i el nostre desig és transmetre aquesta il•lusió a totes les persones que viuen i s’estimen les Roquetes. Encetem una nova etapa. Després de celebrar el 40è aniversari de la nostra Festa Major, s’ha de continuar i, a més, millorar tot allò que puguem per fer-ho més lluït. Perquè tot és poc pel nostre poble! Estem davant d’una nova Festa Major d’Hivern. La gaudirem intensament i al cap d’uns dies, després del respir que enguany ens dóna el calendari, viurem també la festa de Carnaval. Llegint bé aquest Programa de Festa Major de Santa Eulàlia 2014, on es recullen tots els actes desenvolupats a l’entorn de la festivitat de la nostra patrona, organitzats per l’Associació de Festes i per les entitats culturals i esportives del nostre poble, podrem ser partícips de la Festa Major. Agraint per endavant a totes les persones que de forma desinteressada col•laboren en la seva organització, us animem a participar a tots els actes, triant, remenant i escollint aquells que més us agradin, perquè tot i que estem en temps de crisi i que a tots ens toca estrènyer-nos el cinturó, ens podem deixar seduir pels cinc sentits. Cal gaudir la Festa Major, cal viure-la !!! Visca la Festa Major !!! Visca el Carnaval !!! Visca Les Roquetes !!! ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES 5
  5. AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE LES ROQUETES Les Roquetes es prepara per gaudir una vegada més de la seva festa major d’hivern, la de Santa Eulàlia, dedicada a la santa que dóna nom a la seva parròquia. Una festivitat iniciada l’any 1986 amb una ballada dels balls populars infantils al pati de l’antiga església i una ofrena floral de les entitats locals a la seva patrona. A diferència de la festa major d’estiu que no segueix cap festivitat religiosa, es creava d’aquesta manera una festa vinculada a la diada i celebració de Santa Eulàlia a petició de les entitats i veïns. Aquella petita celebració s’ha anat consolidant amb els pas dels anys entre la població, amb la suma progressiva del tancament de comerços, escoles, institucions oficials i comercials, fins a convertir- se en festa oficial local. Una vegada més, aquesta jove població de poc més de cinquanta anys de vida, ha sabut construir una tradició gràcies a la participació de la congregació de la Parròquia de Santa Eulàlia, les entitats locals, els balls populars, els regidors del ple i tots els habitants de les Roquetes, que han sortit al carrer per acompanyar aquesta celebració, fent-la una mica de tots. T’esperem perquè vinguis a gaudir-ne amb tots nosaltres i ens ajudis a continuar amb el seu creixement, compartint els seus actes. A més enguany es compleix el quarantè aniversari dels primers balls populars de les Roquetes: els bastons, les cintes i els pastorets, des del juny de l’any 1974, un altre motiu d’alegria de les nostres festes. Amb tu, la farem més gran! Visca Santa Eulàlia! Festa Major d’Hivern de les Roquetes. Agrupació de Balls Populars de les Roquetes 6
  6. PROGRAMA FESTA MAJOR D’HIVERN SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014
  7. PROGRAMA FESTA MAJOR D’HIVERN SANTA EULÀLIA + Carnaval 2014 de l’1 al 26 de febrer Exposició col·lectiva de fotografia dedicada a la Festa Major A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre Cívic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e divendres 7 de febrer 20 h Presentació de la separata del Programa de Festes “Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu!” a càrrec d’Ester Callao Mestre A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Associació de Festes Col·labora: Serveis de Cultura i Joventut dissabte, 8 de febrer 23 h Santa Eulàlia Rock 2014 Amb P-Setas, Santos y Rebeldes i dos DJs Al Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Ball de Diables Els Diabòlics 8
  8. 11 h OFRENA FLORAL A LA PATRONA PER PART DE LES ENTITATS I MISSA CONCELEBRADA DE FESTA MAJOR Amb intervencions cantades per la Coral de la Gent Gran de les Roquetes Els Castellers de les Roquetes faran un pilar caminat dins l’església en fer la seva ofrena Organitza: Parròquia Santa Eulàlia diumenge 9 de febrer De 9 a 12 h Caminada Popular Des del Mercat La Sínia Organitza: Amics del Senderisme i la Natura De 9 a 14 h Segon MERCAT DE SEGONA MÀ amb finalitats solidàries Al passeig de Santa Eulàlia Organitza: Petits Diabòlics 12.15 h En acabar la missa, pilar dels Castellers de les Roquetes a la plaça de l’Església i seguidament CERCAVILA DE SORTIDA D’OFICI Sortida de la porta del pati de l’església de Santa Eulàlia, cap al carrer de Cid Campeador, d’Eugeni d’Ors, de Miquel Servet fins a la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars Col·laboren: Castellers de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics i Petits Diabòlics, dimarts 11 de febrer 19.30 h CERCAVILA NOCTURNA DE VIGÍLIA DE FESTA MAJOR Recorregut: rambla de Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, carrer d’Almogàvers, d’Eugeni d’Ors, avinguda d’en Mas d’en Serra, avinguda de Catalunya, carrer de Velázquez, de Miquel Àngel i final a la plaça Llobregat. Coordinen l’acte: les colles de foc de les Roquetes A continuació, EXHIBICIÓ DELS BALLS POPULARS INFANTILS A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars dimecres 12 de febrer Santa Eulàlia 9.15 h Concentració dels Balls Populars A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars En finalitzar, Petada conjunta dels Petits Diabòlics i dels Petits del Foc coincidint amb l’inici de l’ESPECTACULAR TRACA DE FESTA MAJOR de Pirotècnia Igual Coordina l’acte: Associació de Festes 9.30 h ANADA A OFICI Sortida des de la plaça de la Vinya d’en Petaca cap al carrer de Miquel Servet, de Barcelona, de Miguel de Unamuno, de Sagunt i final a l’església de Santa Eulàlia Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars 18 h Espectacle infantil amb XIP XAP TITELLES i “Els músics de Bremen” Al Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Associació de Festes 9
  9. dissabte dijous 15 de febrer 20 de febrer 23 h Ball de FESTA MAJOR amb DJ DARÍO Entrada gratuïta Al Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Associació de Festes diumenge 18 h Hora del conte a càrrec de Mon Mas Per a nens/es a partir de 3 anys A la Sala Infantil de la Biblioteca Josep Pla Organitza: Serveis de Cultura i Joventut 16 de febrer dissabte 22 de febrer 8h Matinades Sortida i arribada a la plaça del Llobregat Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars 10.15 h CERCAVILA DE FESTA MAJOR Des de la plaça Ramon Mir, enfilant carrer Eugeni d’Ors amunt, avinguda Mas d’en Serra avall, fins a la plaça Sant Jordi i seguint per avinguda de Catalunya, carrers de Velázquez, d’Ortega i Gasset, de Miquel Servet fins a la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars Col·laboren: Petits Diabòlics i Castellers de les Roquetes A continuació, EXHIBICIÓ DELS BALLS POPULARS i, com a acte final, petada conjunta de les colles infantils de foc, mentre els castellers aixequen un pilar i tots els balls blancs ballen alhora A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars Col·laboren: Petits Diabòlics i Castellers de les Roquetes 12 h Ballada de sardanes A càrrec de la Cobla Ciutat de Terrassa A la plaça Llobregat Coordina l’acte: Grup Sardanista Tamborí Patrocina: Associació de Festes 17 h Ball de Mantons infantil, amb DJ DARÍO Entrada 1€ (inclou refresc) Al Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Associació de Festes Col·labora: AMPA Santa Eulàlia 23.30 h Gran Ball de Mantons A càrrec de l’Orquestra Passarella Entrada gratuïta (reserva de taula i 4 cadires a 10 €) Es prega americana per a ells i mantó per a elles Al Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Associació de Festes diumenge, 23 de febrer 18.30 h II Tarda de Dansa Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes 10
  10. dimecres dissabte 26 de febrer 1 de març 17 h Ball de Carnaval infantil amb l’Orquestra Loren Entrada gratuïta Al Pavelló Polisportiu Miguel Meca Coordina l’acte: Associació de Festes Col·labora: AMPA CEIP Mediterrània 15.30 h Club de lectura, conduït per l’Eulàlia Ribó A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre Cívic l’Espai Organitza: Serveis de Cultura i Joventut dijous 21 h Sopar de Germanor, porta el que vulguis! Al Centre Cívic l’Espai. Servei de bar, prohibit portar les begudes A continuació BALL DE CARNAVAL amb DJ DARÍO Entrada gratuïta Coordina l’acte: Associació de Festes Col·labora: Penya Barcelonista 27 de febrer 18 h Gran Merengada popular A l’esplanada del Centre Cívic l’Espai Coordina l’acte: Associació de Festes Col·labora: Pastisseria Roquetes dimecres 5 de març divendres 28 de febrer 18.15 h Enterrament de la Sardina Recorregut: Sortida del local de l’Associació de Festes a la UA1 per arribar a la plaça Llobregat, després es passa per l’avinguda de Catalunya, carrer Almogàvers, d’Eugeni d’Ors, avinguda de Mas d’en Serra, avinguda de Catalunya i final a la plaça Llobregat A continuació LECTURA DEL TESTAMENT DEL REI CARNESTOLTES I ESPECTACLE Amb sardinada final a preus populars Coordina l’acte: Associació de Festes Col·laboren: Millenium Espectáculos, Petits Diabòlics i Roquefestes 19 h Arrivo del Rei Carnestoltes i comitiva carnavalesca Recorregut: Sortida de la plaça Llobregat, per l’avinguda de Catalunya, l’avinguda Mas d’en Serra, carrer d’Eugeni d’Ors, d’Almogàvers, de Roger de Flor, plaça d’Hernán Cortés, carrer d’Antoni Gaudí, d’Ortega y Gasset, de Miquel Servet, de Sagunt, avinguda de Cid Campeador, avinguda de Catalunya, carrer del Ter fins a la plaça Llobregat. El Rei Carnestoltes llegirà el pregó a la plaça Llobregat Coordina l’acte: Associació de Festes del 7 al 29 de març 00 h Ball de l’Arrivo amb l’Orquestra Loren Entrada gratuïta Al Pavelló Polisportiu Miguel Meca Coordina l’acte: Associació de Festes Exposició col·lectiva de fotografia feta per dones, dedicada a les DONES A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre Cívic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e 11
  11. dimarts 11 dimecres CERCAVILA NOCTURNA DE VIGÍLIA DE FESTA MAJOR Cercavila de vigília Rafael Alberti Av. de Catalunya Almogàvers Eugeni d’Ors Av. d’en Mas d’en Serra Av. Catalunya Velázquez Miquel Àngel Plaça Llobregat. ANADA A OFICI SORTIDA D’OFICI Anada a ofici Plaça de la Vinya d’en Petaca Miquel Servet Barcelona Miguel de Unamuno Sagunt Església de Santa Eulàlia 12 12 Sortida d’ofici Església de Santa Eulàlia Cid Campeador Eugeni d’Ors Miquel Servet Plaça de la Vinya d’en Petaca
  12. diumenge CERCAVILA DE FESTA MAJOR Cercavila de festa major Plaça Ramon Mir Eugeni d’Ors Av. Mas d’en Serra Plaça Sant Jordi Av. Catalunya Velázquez Ortega i Gasset Miquel Servet Plaça de la Vinya d’en Petaca 13 16
  13. divendres 28 ARRIVO DEL REI CARNESTOLTES I COMITIVA CARNAVALESCA Arrivo del Rei Carnestoltes i comitiva carnavalesca Ortega y Gasset Plaça Llobregat Miquel Servet Av. de Catalunya Sagunt Av. Mas d’en Serra Av.Cid Campeador Eugeni d’Ors Av. Catalunya Almogàvers Ter Roger de Flor Plaça Llobregat Plaça d’Hernán Cortés Antoni Gaudí 14
  14. dimecres ENTERRAMENT DE LA SARDINA Enterrament de la Sardina Local de l’Associació de Festes a la UA1 Plaça Llobregat Av. Catalunya Almogàvers Eugeni d’Ors Av. Mas d’en Serra Av. Catalunya Plaça Llobregat 15 5
  15. BALLS POPULARS SANTA EULÀLIA 2014 BALLS COLLES DE FOC CAPS DE COLLA Ball de Diables de les Roquetes José Luís Llácer/Carlos Díaz/Eloi Carreres Ball de Diables Els Diabòlics Lluís Sagarra/Esteve Sánchez Petits Diabòlics Xavi Hurtado/Xavi Martínez/José Sánchez Els Petits del Foc Carlos Monago/Alfonso Moral/Yolanda Buitrago Dragona de les Roquetes David Prats El Duc Sergi Candela BALLS BLANCS CAPS DE COLLA Gegants de les Roquetes, Joan i Eulàlia Toni Pérez/Ángel Perona Ball de Cap-grossos Pepi Vázquez Ball de Gitanetes Judith Raventós/Seli Bau Ball de Panderetes Petites Yéssica Gil/Jéssica Páez Ball de Sant Ferriol Blay Fort Ball de Cercolets María José Sánchez/Leo Ruiz Ball de Bastons Mitjans Juan Monago Ball de Bastons Veteranes Laura González Ball de Cintes Petites i Minis Verónica Mur/Montse Salmerón Ball de Cintes Grans Mercedes Esteban Ball de Cintes Veteranes Cristina Ríos Ball de Bastons Joves Esperanza Pérez Ball de Gitanes Espe Pérez /Sandra Pinós Ball de Bastons Xics P. Monsalve/Isidre Calsina/J.C. Tortolero Ball de Bastons Veterans Joan Bau/Casi García Colla Dansaire Casimiro García Gralles El Geganter Isabel Teruel CASTELLERS DE LES ROQUETES CAP DE COLLA : Juan Carlos Lancha • Tots els Balls Blancs, Els Petits del Foc i la Colla de Gralles El Geganter pertanyen a l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. • Els Castellers de les Roquetes, El Duc, la Dragona de les Roquetes, els Petits Diabòlics, el Ball de Diables Els Diabòlics i el Ball de Diables de les Roquetes són entitats pròpies. 16
  16. ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA I CARNAVAL 2014 PRESIDENT: Cristóbal Soto SOTSPRESIDENT PRIMER: Manuel Espinosa SOTSPRESIDENTA SEGONA: Ana Marín SECRETÀRIA: Mercè Díez TRESORER: Francisco Fernández VOCALS: Encarna Jurado José Olmos Caridad Jiménez Manoli Sánchez Amparo Jiménez Antonia Jumillas Victoriano Benítez Emilia Hermenegildo Josefa Marín María Olmos Pilar Chaves Eliseu Blanch David Sellés José Molina Ángel Perona Felipe Rodríguez AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA 2014 PRESIDENT: Blai Fort SOTSPRESIDENTA i SECRETARIA: Verònica Mur TRESORERA: María Olmos 17
  17. NOTES La portada del Programa de Festes ha estat realitzada pel dissenyador local Gerard Gómez, si voleu consultar la seva pàgina www.facebook.com/puntgg. La separata “Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu!” és obra d’Ester Callao Mestre L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars agraeixen com cada any la puntualitat en els actes i la dedicació de les persones participants en cadascuna de les activitats de la Festa Major. Qualsevol canvi en la programació serà notificat tan aviat com sigui possible. AGRAÏMENTS RECOMANACIONS • • • • • • Entitats i persones col•laboradores Agrupació de Defensa Forestal e Sant Pere de Ribes Servei de Català de Sant Pere de Ribes Parròquia de Santa Eulàlia Giravi Al personal de l’Ajuntament • Per a un millor funcionament de la cercavila dels balls populars i per tal d’evitar desperfectes als vehicles, eviteu aparcar als carrers i places del recorregut i seguiu les instruccions de la Policia Local. L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars no es faran responsables de possibles desperfectes a vehicles que no hagin seguit les instruccions donades. Us animem a assistir a tots els actes que organitzen les entitats i agraïm la col•laboració de tothom. Si vols participar en l’organització de les festes del teu poble i col•laborar, pots adreçar-te a l’Associació de Festes i a l’Agrupació de Balls Populars. • • MESURES DE SEGURETAT DAVANT LA PIROTÈCNIA Per evitar danys personals o materials, es recomana seguir les mesures de seguretat següents allà on es realitzi l’actuació dels grups de foc: Per al veïnat i comerciants - Mantenir portes i finestres tancades, persianes abaixades, aparadors i vidres protegits i tendals recollits, i no tenir roba estesa o altres elements com banderes, etc. - No col•locar cap element que pugui obstaculitzar el desenvolupament de l’actuació o el pas fluid de la gent (testos, taules, cadires, etc.). - No llançar aigua fins que no hagi acabat l’actuació atès que la pólvora mullada pot tenir efectes imprevisibles. - No encendre foc ni fumar a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic. Per a qui vulgui participar-hi - Porteu roba de cotó preferiblement vella, amb mànigues i pantalons llargs, i coll tancat. - Porteu un barret que us cobreixi tot el cap i mocador de cotó al coll. - Porteu un calçat adequat, còmode i tancat. - No demaneu al veïnat que llanci aigua fins que no hagi acabat l’actuació. - No envair l’espai on el grup de foc fa l’actuació i no agafar ni destorbar cap dels seus membres. - Seguiu en tot moment les indicacions de les integrants del grup de foc i dels serveis d’ordre públic. CRÈDITS Festa Major de Santa Eulàlia i Carnaval, febrer i març de 2014 Editen: Associació de Festes i Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes Entitats que coordinen els actes: Associació de Festes i Agrupació de Balls Populars Disseny i impressió: Papyrus del Garraf Dipòsit legal B-28356-2005 18
  18. 2
  19. Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu! Del 30 d’octubre de 1993 al 30 d’octubre de 2013 Pinzellades d’aquest vint anys d’història A càrrec d’Ester Callao Mestre, bibliotecària i directora ‘La biblioteca ha de demostrar constantment que davant de l’accés al coneixement tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat’. Notes sobre la biblioteca. Josep Pla Aquesta és la frase que presideix el taulell d’informació de l’entrada de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes. Dóna la benvinguda, només obrir la porta, a tots els usuaris i usuàries que hi entren, i recull la filosofia de tota biblioteca pública, la que descriu el Manifest de la IFLA/UNESCO: un equipament cultural fonamentat en la ‘igualtat d’accés per a tothom sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social’. Encetem aquest treball obrint una porta imaginària que ens transporti temps enrere, i ens permeti descobrir com es va posar en marxa la Biblioteca Josep Pla, quins van ser els seus antecedents i quins els passos previs a la seva inauguració, i ens apropi als primers anys de funcionament, per veure com va transcórrer aquesta etapa, però també, com ha evolucionat i canviat la biblioteca des d’aleshores fins a l’actualitat. Que s’obri doncs, aquesta porta, per commemorar els primers vint anys d’història de la ‘Josep Pla’ tot fent un repàs històric del que ha representat per les Roquetes i per als seus veïns. 3
  20. INTRODUCCIÓ Ja han passat vint anys d’aquell 30 d’octubre de 1993, dia que la Biblioteca Josep Pla obria les portes per inaugurar un equipament cultural nou de trinca, modern, en xarxa, obert a tothom, i amb el repte d’oferir un espai polivalent a tota la ciutadania. La Biblioteca Josep Pla de les Roquetes va commemorar el seu vintè aniversari el passat 30 d’octubre de 2013 sota el lema ’20 anys amb Tu’, amb l’objectiu de fer un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre d’aquests vint anys hi han estat vinculades: formant part de l’equip, dirigint-la o senzillament com a usuaris i usuàries. Perquè una biblioteca funcioni plenament, tothom hi és important, des del director que la gestiona, fins a l’usuari que és tan petit que amb prou feines sap què és un conte, des del personal que forma part de l’equip i està darrere el taulell cada dia, fins als usuaris que hi entren buscant un oasi de tranquil·litat per poder llegir, buscar informació, estudiar, connectar-se a internet, fer un treball, o passar una estona relaxada a l’hora del conte, triant i escoltant música, fullejant una revista o repassant les notícies d’un diari. Entre tots i totes hem anat donant forma a la fesomia d’aquesta biblioteca pública des de la seva posada en marxa. No podem oblidar que, a més, té la peculiaritat que va néixer després d’una llarga demanda per part dels veïns de les Roquetes, per la qual cosa, amb més motiu que mai, cal celebrar que passats aquests vint anys, la Biblioteca Josep Pla és un equipament que funciona a ple rendiment i té una bona acollida per part de petits i grans. L’objectiu d’aquesta separata no és donar un ball de xifres ni fer una valoració estadística dels usos, serveis i resultats de la biblioteca en si, sinó que pretén fer un repàs de la seva història, basant-se en els testimonis més directes, el de les persones que l’han conegut al llarg d’aquests 20 anys, i en especial, ser el testimoni d’aquells que en van viure els inicis. La finalitat d’aquest treball és, doncs, recollir records relacionats amb la seva posada en marxa, i fer memòria d’una història amb un to més quotidià, més humà, més anecdòtic, centrada en el seu dia a dia. Per poder recollir aquests testimonis i recopilar la informació necessària per redactar aquest treball, m’ha ajudat molt poder llegir el dietari que escrivien a mà els primers directors i que és el testimoni directe del funcionament intern de la biblioteca vist des de l’òptica de l’equip que la gestionava. També he necessitat anar a l’arxiu municipal per fer una mica de recerca de la documentació institucional relacionada amb els inicis de la biblioteca, i per recuperar alguna imatge dels primers temps. No cal dir que he llegit les memòries anuals de la biblioteca i he recuperat articles de premsa local i comarcal. Però això no ha estat suficient perquè aquesta documentació no aportava l’essència que estava buscant, motiu pel qual he preferit anar més enllà i parlar personalment amb la gent que ha anat treballant a la biblioteca al llarg d’aquests vint anys, i que hi ha deixat, etapa rere etapa, la seva empremta particular. Amb aquesta idea em vaig reunir amb els directors que han estat al capdavant de la biblioteca, i també amb les auxiliars que han format part de l’equip de tres persones que sempre ha format la plantilla de personal. A més, també he escoltat el testimoni d’historiadors locals i veïns, que són els que podien narrar en primera persona com van ser els primers anys de la ‘Josep Pla’ en el marc del nucli de les Roquetes. Explicat tot això, faig cinc cèntims de com he plantejat aquest treball: aquesta separata consta de tres parts diferenciades que s’enllacen seguint l’ordre cronològic. Una primera part per exposar els orígens de la Biblioteca Josep Pla repassant el paper de les tres biblioteques ‛públiques’ precedents. Una segona part dedicada als vint anys d’història de la biblioteca fent esment del que ha estat més rellevant de cada etapa. I finalment, un apartat per parlar a grans trets, de la biblioteca en l’actualitat i dels seus projectes de futur. Repàs de 20 anys d’història La Biblioteca Josep Pla no neix del no res: té uns antecedents que tot seguit repassarem, que són la clau per arribar a obrir, més endavant, una biblioteca pública nova i moderna dins el marc d’una xarxa de biblioteques provincial amb unes condicions, fons i serveis innovadors per un equipament cultural tan esperat en una població que ja feia anys que el demanava. 4
  21. Per parlar dels antecedents de la biblioteca, ens remuntarem al nucli de població de les Roquetes dels anys setanta, moment de creixement i d’impuls per part dels veïns que lluitaven per tirar endavant i aconseguir, costés el que costés, tota mena d’infrastructures per tal d’oferir els serveis bàsics a tota la comunitat. Malgrat la situació i les mancances, els veïns de les Roquetes representats per l’Associació de Veïns, reivindicaven tot allò que creien necessari i indispensable per poder conviure i millorar la seva qualitat de vida en tots els àmbits socioculturals possibles. Entre d’altres serveis, es reclamaven les escoles, un ambulatori i es començava a parlar de la creació d’una biblioteca. En aquest repàs històric ens endinsarem en la història de les tres biblioteques ‛públiques’ que ha tingut les Roquetes al llarg del temps: primer parlarem de la Biblioteca de l’Associació de Veïns, després de la Biblioteca del Casal de Cultura, després del trasllat d’aquesta última cap a l’edifici del Centre Cívic, i finalment, dedicarem el gruix d’aquest treball a parlar de la Biblioteca Josep Pla, inaugurada ara fa vint anys. La Biblioteca de l’Associació de Veïns L’any 1974, encara en plena dictadura, inicia la seva trajectòria l’Associació de Veïns de les Roquetes com una entitat local que volia representar a tots els veïns i veïnes, amb l’objectiu d’omplir els buits socioculturals del moment, promoure activitats de tota mena i encapçalar una lluita social que els portés a aconseguir millores pel nucli de població on vivien. D’entre les activitats culturals que va promoure en destaca la creació de la primera biblioteca pública de les Roquetes sota el nom de Biblioteca Popular, i aquest ‘popular’ té més significat que mai ja que partia d’una crida demanant als veïns i a les empreses locals que aportessin llibres i revistes. A finals de 1975 l’Associació de Veïns de les Roquetes inicia les gestions per a l’obertura d’una Biblioteca Popular pensada com una biblioteca oberta a totes les edats (nens, joves i grans), però orientada especialment als nens i nenes en edat escolar: un espai on poder anar a fer els deures. En el número 11 del seu Boletín informativo de desembre de 1975, l’Associació fa una crida a la col·laboració i ja s’hi parla de les primeres aportacions per part dels socis i caixes d’estalvis (prestatgeries, llibres i una donació econòmica). Per aconseguir que aquesta sigui una biblioteca popular, amb el que comporta aquest qualificatiu, es demana als veïns que poden col·laborar entregant llibres, revistes i diaris, demanant el carnet de soci protector de la biblioteca, participant en aquest servei o fent-ne difusió entre la resta de veïns i amics. Tot i que el desembre de 1975 s’anuncia l’imminent obertura de la biblioteca per al gener o al febrer de 1976, no en tenim cap més notícia fins al gener de 1977, quan en el número 24 de la mateixa publicació se’n torna a parlar i s’informa de les gestions que s’estan fent per aconseguir obrir, per fi, una biblioteca pública a les Roquetes: aquest cop sí que serà una realitat. Sota el títol “Gestiones para dotar al vecindario de una biblioteca pública”, l’Associació de Veïns exposa que el fet d’obrir una biblioteca és una vella aspiració de l’entitat, i parla de la ‘tan esperada biblioteca’. En justifica que fins al moment no s’hagi posat en marxa tot i les primeres aportacions, a causa dels continuats canvis del seu local social. L’associació havia encapçalat una campanya per aconseguir recuperar uns locals tancats, que havien quedat sense ús, i que podien acollir la biblioteca. En aquest sentit, un grup de joves en nom de la vocalia de cultura de l’associació fins i tot havia redactat un escrit signat per uns 250 veïns i l’havia presentat a l’Ajuntament, però inicialment no n’obtenen cap resposta. Cal destacar l’actitud que adopta l’Associació de Veïns envers la necessitat d’un espai per ubicar-hi la biblioteca amb frases com aquesta: “La Asociación padece la necesidad de un local propio y estable, pero a pesar de estar necesitada no ha reivindicado estos locales para ella sino para promover la creación de una institución al servicio de todos: una biblioteca abierta al público”. En aquest article es descriu la biblioteca com un servei públic ‘indispensable’, i diu: “Una Biblioteca Pública representa tener un lugar de silencio para poder estudiar; tener a mano libros de consulta para los trabajos escolares; 5
  22. fomentar la afición por la lectura; poder hojear ... periódicos y revistas; y, en fin, encontrar un lugar abierto al fomento de inquietudes y a más ámplias actividades culturales pensamos, por ejemplo, en charlas educativas. Es por todo esto que la Asociación apoyada por el respaldo del pueblo, continua reclamando los locales del desgraciado intento de consultorio para que sean dados al pueblo albergando en ellos su biblioteca”. L’inconvenient que suposava la manca d’un local on ubicar la reclamada biblioteca pública es resol finalment gràcies a la cessió d’uns locals per part de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. El mateix article d’aquest butlletí així ho anuncia com a notícia d’última hora. De totes aquestes reivindicacions neix la Biblioteca Popular promoguda per l’Associació de Veïns que s’inaugura el 23 d’abril de 1977. Aquesta biblioteca estarà en servei fins al 1982, quan, amb la inauguració de la Biblioteca municipal al Casal de Cultura en un espai donat per l’Ajuntament per fer una biblioteca més gran, els llibres són cedits per a aquesta última. Biblioteca del Casal de Cultura de les Roquetes L’any 1981 s’inicia el Projecte d’obres d’habilitació i condicionament del pati i edifici escolar d’Els Galliners, edifici que havien estat l’escola pública de les Roquetes. En aquest espai s’hi ubicarà el Casal de Cultura, que s’inaugurarà el 1982 un cop acabades aquestes obres de reforma. El Casal de Cultura es converteix, així, en l’únic equipament cultural de les Roquetes. Ja des de la seva inauguració compta amb una biblioteca municipal que adopta el nom de Biblioteca del Casal de Cultura. La biblioteca disposava d’una sala de lectura de 225 m2. El Casal de Cultura era un espai dedicat a la dinamització cultural per la qual cosa en el mateix local hi havia una sala d’exposicions de 207 m2 i una sala de conferències de 269 m2. Per obrir aquest equipament municipal l’Ajuntament contracta una persona com a responsable que, amb el suport d’un conserge, s’ocuparà de gestionar totes les seves dependències, entre d’altres funcions, es farà càrrec de la biblioteca. La publicació L’Ajuntament informa del desembre de 1982, en un article que recull les darreres iniciatives culturals al municipi, parla de la crida que es va fer a les Roquetes demanant col·laboració per acabar el pati i l’ajardinament del Casal de Cultura un cop acabades les obres de remodelació d’Els Galliners. Amb aquest fi s’organitza una jornada de treball col·lectiu i una primera assemblea per plantejar el programa d’activitats del casal i quina havia de ser l’estructura organitzativa que el gestionaria, per l’11 d’octubre de 1981. La Biblioteca del Casal de Cultura s’inaugura el 23 d’abril de 1982 amb un fons inicial d’uns 1.000 documents, alguns provinents de la biblioteca de l’Associació de Veïns i d’altres adquirits expressament per l’Ajuntament, que també adquireix el mobiliari. L’horari d’obertura d’aquesta biblioteca era de 16 a 21 h de la tarda i com a biblioteca pública, estava oberta a tothom. D’entre la documentació d’arxiu consultada, destaca una carta datada el 17 de març de 1982, just abans d’obrir al públic la biblioteca, que adreça l’aleshores Regidor de Cultura, Joan Pascual Olivella, al President de la Diputació, Sr. Francesc Martí Jusmet, sol·licitant atenció i una subvenció econòmica per a aquesta biblioteca, i la descriu així:‘El motiu d’aquest escrit és per comunicar-li que aquest ajuntament ha posat en funcionament una Biblioteca que està dins del casc urbà, l’accés està ben comunicat i compta amb mesures de vigilància i seguretat. Compta amb uns 225 m2 de sala de lectura, dotada amb [36] places, per a una població d’uns 6.500 habitants aproximadament que hi ha al barri, al mateix local existeix una sala d’exposicions de 207 m2 i una sala de conferències de 269 m2. La Biblioteca compta amb una entrada de llum natural, per les finestres enfrontades, hi ha visibilitat total sense necessitar llum artificial. També té llum elèctrica, degudament instal·lada (...)’. Antoni Arrebola, al capdavant del Casal de Cultura i de la biblioteca, inicia el primer llibre de registres de fons documental el 4 de maig de 1982, i els primers carnets de soci s’inscriuen en el llibre de registres d’usuaris a partir del 4 de juny del mateix any. D’aquesta manera la Biblioteca del Casal de Cultura posava en marxa tots els circuits de control bibliogràfic de manera normalitzada, així com el servei de préstec entre els seus usuaris. 6
  23. A l’Ajuntament informa de desembre 1982 es descriu l’activitat d’aquest equipament amb aquestes paraules: “El Casal de Cultura, amb la seva biblioteca, sales d’exposicions, jocs i reunions, i les activitats que s’hi organitzen, està esdevenint un autèntic focus cultural i de relació social i convivència de la població. Hi ha grups de balls populars, classes de català, excursionisme, jocs, fotografia, cursets diversos, etc. El casal és obert a tothom i la seva biblioteca comença ja a ser força concorreguda sobretot per nois i noies”. De juny a desembre de 1982 es fan un total de 773 carnets de préstec. A finals de 1984 la biblioteca compta amb un fons de 2.858 documents, i les dades parlen d’un total de 1.500 carnets. La biblioteca obté un gran èxit de públic, tant és així que el servei queda petit a les hores punta. La secció infantil és la més utilitzada: la majoria d’usuaris tenen entre 6 i 20 anys. Van passant els anys, i a finals de 1988 la biblioteca ja tenia un fons de 3.000 documents, i el 1989, un any abans del seu tancament, la Biblioteca del Casal de Cultura comptava amb 4.500 documents i més de 2.000 usuaris amb carnet de préstec, i això representava un 98% de la població infantil i juvenil de les Roquetes, pràcticament no hi anava públic adult. El 15 de setembre de 1989 es fa una sol·licitud de subvenció a la Diputació de 750.000 ptes. per activitats al Casal de Cultura. Aquell any el pressupost total del Casal de Cultura era de 2.640.000 de pessetes. S’adjunta una memòria del casal que inclou l’apartat: ‘Manteniment i potenciació de la biblioteca - sala de lectura’. En aquest apartat consta que és un espai sobresaturat i que a partir de setembre de 1989 es volen iniciar activitats d’animació cultural: presentació de llibres, conferències, etc. Uns mesos més tard, amb la inauguració del Centre Cívic L’Espai el 8 de desembre de 1990, la Biblioteca del Casal de Cultura es trasllada a l’espai destinat a biblioteca d’aquest nou edifici, a l’espera de les gestions que està duent a terme l’Ajuntament amb la Xarxa Municipal de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona per aconseguir que aquesta biblioteca entri a formar part d’aquesta xarxa provincial amb tots els avantatges que això suposaria. Un capítol a part, però contemporani a aquests anys, és el que enceto tot seguit. Mentre es posava en marxa la Biblioteca del Casal de Cultura, s’iniciava una negociació institucional en paral·lel per tal d’obrir una biblioteca pública municipal més gran encabida dins d’una de les xarxes de biblioteques esteses per Catalunya. En aquest sentit, a l’arxiu municipal es conserva la correspondència creuada entre l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya a partir del setembre de 1982. En aquesta correspondència podem llegir la carta signada per la secretaria de l’Ajuntament i dirigida a la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en què comunica l’acord adoptat per la Comissió Municipal Permanent en sessió ordinària celebrada el 30 de juny de 1982, on s’especfica: ‘(...) Dictamen de la Delegación de Cultura sobre ofrecimiento de un terreno municipal a la Generalitat de Catalunya, para la construcción de una Biblioteca Pública.- (...) ‘haciéndonos eco del anhelo general de los vecinos del barrio de Les Roquetes, en el sentido de poder disponer de una Biblioteca Pública importante, y creyendo esta concejalía que ello sería un paso importante para la culturización de los residentes de este núcleo, propone a la Comisión Municipal Permanente, adopte el acuerdo de ofrecer a la Generalitat de Catalunya, un terreno de propiedad municipal a fin de que pueda edificar una Biblioteca Pública’. La Comisión Municipal Permanente acueda, por unanimidad de los presentes, proceder al ofrecimiento de un terreno de propiedad municipal a la Generalitat de Catalunya, a los fines señalados’. La Cap de la Secció de Biblioteques de la Generalitat, Sra. Pilar Llopart, respon a aquesta carta justificant que han realitzat un estudi i que al municipi hi ha un dèficit de m2 i places de lectura, i que donada la dispersió del municipi, amb dos nuclis de població (Ribes i Roquetes) fa necessària la creació de dues biblioteques, una de les quals hauria d’actuar com a central. Aquesta Cap creu oportuna una visita al municipi per concretar futures actuacions, i comenta que a les Roquetes cal un terreny que permeti construir-hi un local de 300m2 de superfície com a mínim. Davant d’aquesta demanda, l’Ajuntament es posa en contacte amb l’Associació de Veïns, que havia cedit un solar de la seva propietat per construir-hi la biblioteca, i els 7
  24. convoca conjuntament amb el responsable del Casal de Cultura, Antoni Arrebola, per fer aquesta visita de la Cap ‘in situ’ al terreny que s’havia ofert a la Generalitat. Amb aquesta visita es comprova que el terreny proposat no és adequat i l’Ajuntament en busca d’altres ja entrat el 1983. El 1984, després d’un parèntesi, el nou regidor de Cultura Josep Lluís Palacios reprèn les negociacions amb la Generalitat i demana la construcció de dues biblioteques, una a cada nucli de població. Passen els anys, i cap a finals de 1988, quan les noves instal·lacions on s’ubicarà el Centre Cívic i una biblioteca estan a punt de finalitzar, l’Ajuntament sol·licita l’ingrés d’aquesta última a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat o bé a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. La Generalitat refusa aquesta demanda a causa de la precària situació econòmica del servei, però la Diputació ho accepta i s’inicien les negociacions i tràmits pertinents per fer-ho possible. L’edifici del Centre Cívic L’Espai Per situar-nos una mica, l’1 de gener de 1989, mentre s’estan duent a terme les obres de les noves instal·lacions a la Unitat d’Actuació 1 (UA1), el nucli de les Roquetes (entenent barri de les Roquetes, Vilanoveta i Mas d’en Serra) tenia 7.189 habitants d’un total de 13.294 habitants en tot el municipi de Sant Pere de Ribes. El projecte d’obres d’aquest equipament contemplava dos àmbits diferenciats: un centre cívic, que seria inaugurat en breu, i una biblioteca que un cop equipada estava previst que ocupés un total de 419 m2. Un cop finalitzades les obres, el 8 de desembre de 1990 s’inaugura el Centre Cívic L’Espai, i des d’aquest moment fins a la inauguració de la Biblioteca Josep Pla a finals de 1993, la Biblioteca del Casal de Cultura es trasllada al que serà la futura seu de la Biblioteca Josep Pla. El fons de la Biblioteca del Casal de Cultura ocupa l’edifici sense pertànyer encara a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que com hem dit més amunt, s’està tramitant pas a pas. En aquell moment aquesta biblioteca d’impàs tenia un fons de més de 5.000 documents. Arribem al 1991 i el mes de març es contracta M. José García González, veïna de les Roquetes, com a auxiliar de biblioteca, després d’un parell de mesos fent pràctiques. Ella, tota sola, és l’encarregada del funcionament de la biblioteca des del 1991 fins a la inauguració de la Biblioteca Josep Pla. El seu testimoni descriu una biblioteca que ocupa un espai molt gran, pràcticament buida, amb uns usuaris majoritàriament infantils i juvenils, que molts cops li feien la guitza, poc avesats a l’ús d’una biblioteca pública en condicions i amb una normativa clara. El gener de 1992 s’aprova un primer projecte de condicionament de la nova biblioteca, i al cap d’un any, el gener de 1993, s’inicia el llibre de registre dels documents del que serà la nova biblioteca. El 27 de gener de 1993 s’aprova el projecte definitivament amb l’adjudicació d’obres i de compra de mobiliari. Des d’aquest moment fins a la seva inauguració es treballa per equipar i posar al dia la futura Biblioteca Josep Pla. LA BIBLIOTECA JOSEP PLA La inauguració La Biblioteca Josep Pla s’inaugura el 30 d’octubre de 1993, fruit del conveni signat entre l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Diputació de Barcelona pel qual entrava a formar part de la seva Xarxa de Biblioteques Populars. El número 98 de la revista Montgròs de l’octubre a desembre de 1993, dedica la portada i dues pàgines interiors a aquesta inauguració, i la qualifica amb les següents paraules: ‘Inaugurada la millor biblioteca de la comarca a les Roquetes’. La inauguració va comptar amb l’assistència dels senyors Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona; Joan Fuster, diputat de les Àrees de Cultura i Educació de la Diputació de Barcelona; Xavier Robert, president del Consell Comarcal del 8
  25. Garraf; Jaume Bertran, diputat comarcal; així com de la corporació en Ple de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes encapçalada per Josep Antoni Blanco, alcalde del municipi, i Josep Lluís Arnal, regidor de Cultura. També es va comptar amb la presència de diversos alcaldes i regidors de cultura de la resta de municipis de la comarca, i la representació de totes les entitats culturals i esportives locals, a banda de veïns i veïnes. La visita del president de la Diputació va començar al nucli de Ribes, on va visitar l’altra biblioteca del municipi, que s’havia tornat a posar en funcionament de manera provisional a Can Salvador Miret. Després de visitar el casal d’Avis de Ribes, i tocades les sis de la tarda, arribaven a les Roquetes, a la cruïlla dels carrers de Gaudí i de Murillo, punt on l’Agrupació de Balls Populars feia la ballada final de la cercavila que s’havia preparat amb motiu de la nova biblioteca. Tot seguit, el president de la Diputació i l’alcalde, Josep Antoni Blanco, juntament amb la resta de convidats, van entrar a la biblioteca on van tenir lloc els discursos inaugurals. S’inaugura amb un fons inicial de 8.000 documents distribuïts en grans seccions: la d’adults, la infantil i juvenil, l’hemeroteca, la secció de col·lecció local, i una secció d’audiovisuals que va ser un gran atractiu com a tret diferencial i innovador respecte les biblioteques públiques que hi havia a la comarca. Aquestes seccions dividien la planta de la biblioteca, que era d’un únic espai, amb dos grans taulells d’informació: un de central a l’entrada, on sempre s’hi ha dut a terme el servei de préstec i devolució de materials, i un taulell a l’àrea infantil i juvenil. La biblioteca oferia a tots els ciutadans un servei de consulta i de préstec d’aquest fons de llibres, revistes, discos, cassets i vídeos, documents que quasi en la seva totalitat s’hi podia accedir lliurement a la prestatgeria, a diferència de les antigues biblioteques, que tenien per missió custodiar el seu fons, i sovint s’havia de demanar els documents, que estaven guardats en un magatzem, o dins d’armaris tancats en pany i clau. La Biblioteca Josep Pla s’havia plantejat com una biblioteca moderna. En aquell moment es rebien cinc diaris i una cinquantena de revistes, a banda de la premsa local i comarcal, i el fons s’ordenava seguint la CDU (Classificació Decimal Universal) que agrupa els documents per la temàtica que tracten. Com a novetat a destacar, a la secció d’audiovisuals es podia escoltar música gràcies a uns aparells d’autoescolta, i veure vídeos, i tot aquest fons es podia endur en préstec a casa. La Biblioteca Josep Pla oferia el servei de préstec: qualsevol persona es podia emportar fora de la biblioteca material bibliogràfic i audiovisual si disposava del carnet. El carnet de la biblioteca era gratuït, i permetia treure en préstec un nombre determinat de documents, que calia retornar en bon estat dins del termini establert. Gràcies al fet que la biblioteca formava part d’una xarxa, un únic carnet de préstec servia per qualsevol de les biblioteques que treballaven entrellaçades. Tant el servei de préstec com la consulta del fons era manual. Hi havia quatre catàlegs: el d’autors i obres anònimes, l’alfabètic de matèries, el sistemàtic de matèries, i l’alfabètic de títols, tots ells formats per uns calaixets amb fitxes ordenades alfabèticament, on era entretingut arribar a localitzar el material que cada usuari necessitava. A banda del servei de préstec i el de consulta d’informació, la biblioteca organitzava activitats culturals diverses, des de conferències a exposicions, i activitats d’animació per a infants com l’hora del conte o tallers diversos. També oferia la possibilitat de preparar visites comentades sobre el seu funcionament a les escoles, entitats o grups d’interessats en conèixer-la. La Biblioteca Josep Pla des de la seva inauguració, mantindrà un estret lligam amb la veïna biblioteca de Ribes. Totes dues funcionaran en el mateix horari: de 15.30 a 20.30 h de dilluns a divendres, i de 10 a 13 h els dissabtes. A tall d’anècdota, la Diputació edita un tríptic explicatiu de color taronja en motiu de la inauguració d’aquest equipament. Aquest tríptic va ser motiu de polèmica perquè al bell mig de la portada hi figurava un dibuix del castell de Ribes enlloc de cap símbol roquetenc. 9
  26. El primer any de funcionament Per avançar amb els preparatius i l’organització de la biblioteca abans de poder inaugurar-la, la Diputació de Barcelona contracta un bibliotecari que ho gestionarà tot, el Francesc Pujol, que va ser el primer director de la biblioteca i hi va treballar des de la inauguració fins a l’agost de 1994. El Francesc venia cap a les Roquetes cada dia des de Sabadell, i recorda els primers mesos amb molta feina: es va organitzar el fons, es comencen a fer dossiers de premsa, es fan activitats de dinamització, col·laboracions a la ràdio local, guies de lectura, fins i tot parla de sessions de vídeo infantils. Ell enceta el diari de la biblioteca, un llibre d’actes on els primers directors escriuen a mà la crònica del seu pas per la Josep Pla. Hi escriu que aquests primers mesos de funcionament es caracteritzen per anar tancant els serrells que havien acabat a mitges quan s’obre la biblioteca: no hi ha línia de telèfon fins mig any després d’obrir, per exemple. Parla de les dificultats amb que es va trobar a l’hora de mantenir l’ordre i el silenci ja que un grup conflictiu d’adolescents els feia la guitza cada tarda impedint el funcionament normal de tota biblioteca. El Francesc no treballava sol al capdavant de la ‘Josep Pla’, tenia el suport de dues auxiliars: la M. José Garcia, que coneixia bé l’espai i els usuaris perquè ja hi treballava abans, i l’Araceli Bau, que va treballar-hi el primer mig any d’obertura, i va ser substituïda per la Maite Lòpez (l’auxiliar que encara avui treballa a la biblioteca). Les tres auxiliars eren de les Roquetes i coneixien els usuaris personalment, cosa per la qual podien oferir un tracte molt proper que convidava a fer-se el carnet de préstec, i visitar l’equipament: molts veïns i veïnes van visitar la biblioteca encuriosits per saber com era i com funcionava aquella biblioteca tan nova. Tot l’equip coincideix a recordar aquests primers temps de conflictes cada tarda, fins i tot, d’haver de trucar a la policia algun cop davant la impotència de no poder aturar les bretolades d’aquest grup d’adolescents poc avesats a l’ús de la biblioteca. El fet de ser del poble algun cop els havia portat alguna represàlia puntual, però res que anés més enllà d’un insult d’adolescent que es troba cada tarda amb els amics amb la consigna de fer tot el possible per intentar tancar la biblioteca… De 1994 al 1998: els primers 5 anys Després de la inauguració, la biblioteca posa el seu engranatge en marxa i comença el ritme quotidià del dia a dia. El dos de novembre de 1993, es comença el llibre de registre d’usuaris que tindran carnet de préstec, el carnet de la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. Els primers carnets que hi consten són els del Francesc, la M. José i l’Araceli, i després d’ells se’n fan un tip de fer carnets, fet molt comú durant els primers mesos de qualsevol biblioteca nova. Havent escoltat el testimoni de tots ells, no se’m fa estrany que el Francesc tanqués la seva etapa a la Biblioteca Josep Pla amb aquesta frase: ‘No crec que trobi a faltar aquesta biblioteca’. Així de concís i directe, fruit de totes les complicacions que va haver d’encarar, que no t’esperes en una biblioteca i que, pel que ha explicat, van ser moltes. L’1 de setembre de 1994 arriba a la biblioteca una nova directora, l’Eva Montiel. L’Eva havia fet el traspàs de papers amb el primer director, que l’adverteix de l’entorn problemàtic amb què s’ha trobat el primer any de funcionament, i li comenta que en aquell moment hi ha poc hàbit lector i poca consulta, panorama que d’entrada, no resultava massa atractiu. Recorda l’arribada a la Josep Pla, com una biblioteca amb molta llum i molt soroll, i recorda també un grup de joves problemàtic, fins al punt que un cop va haver de posar una denúncia perquè quedés constància que s’havia trencat el vidre de la porta. L’Eva ja tenia experiència perquè havia treballat dos anys fent de bibliotecària al Maresme, i també havia treballat a Gerència, fent una tasca més mecànica: reconvertint el catàleg de manual a informatitzat, però fins aleshores no havia tingut cap feina de responsabilitat fins que va triar aquesta plaça quan va aprovar les oposicions. Venia cada dia de Barcelona amb tren fins a Vilanova, i caminant fins a les Roquetes. Havia d’estar com a mínim nou mesos en un mateix lloc abans de demanar trasllat, i passat aquest temps va anar a treballar a Cornellà, on avui és directora). 10
  27. Veurem que els primers anys de la Biblioteca Josep Pla es caracteritzen per tenir directors joves al capdavant, acabats de diplomar, i amb ganes d’aprendre l’ofici i agafar experiència dia a dia, però potser pel fet de ser de Barcelona i rodalies, i que el transport no era del tot àgil perquè a les Roquetes no hi arribava el tren, feia que de seguida que els fos possible triessin una nova destinació, i arribés un nou director o directora i en tornés a agafar la direcció, cadascú amb el seu tarannà, amb el seu estil i amb la seva manera d’entendre el què ha d’oferir una biblioteca pública. L’Eva recorda que si una cosa va tenir clara des de bon començament és que tractant-se d’una biblioteca tan nova, calia celebrar el primer aniversari donant-la a conèixer i pensant un bon programa d’activitats. Tenia pocs recursos a l’abast, per la qual cosa, decidida, se’n va anar a trobar-se amb l’alcalde per demanar-li pressupost per celebrar el primer aniversari. S’encarrega a Merche Araque un dibuix commemoratiu per aquest primer aniversari i un de representatiu de la biblioteca, que va servir per editar el cartell i uns punts de llibre commemoratius per regalar a tots els usuaris. Durant aquella setmana es van programar activitats diverses que van omplir d’actes la commemoració del primer any de funcionament de la biblioteca. L’Eva va treballar amb el suport de dues auxiliars: l’equip de personal ha estat format per tres persones des del començament, un bibliotecari director i dues auxiliars. En aquell moment eren la M. José i la Maite, tot i que hi va haver un temps de parèntesi en què va tornar l’Araceli, mentre es resolia el concurs de provisió de la plaça d’auxiliar (tant per la biblioteca de Ribes com la de les Roquetes), que va guanyar la Maite, que torna a treballar a partir del 2 de gener de 1995 i fins a l’actualitat. Tant l’Eva com l’Araceli, que deixen la seva etapa a la Josep Pla en aquest moment, tenen un bon record del seu pas per la biblioteca. Per l’Eva va ser un aprenentatge: parlant amb ella comenta que quan acabaves d’estudiar i tenies el títol de bibliotecària t’adonaves que no t’havien ensenyat a dirigir una biblioteca, sinó altres tasques més mecàniques, i que això ho va començar a aprendre en el dia a dia a la Josep Pla. Va redactar la primera memòria anual de la biblioteca fent una valoració amb dades estadístiques i un repàs a tot el que s’havia dut a terme al llarg de 1994. Diu que tria una nova destinació per la distància: aquí s’hi trobava bé, i era tot un repte encarar els primers mesos de funcionament. Treballa a la biblioteca fins el 31 de maig de 1995. L’Araceli Bau comenta que fer d’auxiliar de biblioteca li agradava tot i que només hi va estar dues temporades molt curtes; manifesta que no li hauria fet res seguir-hi treballant, però que finalment es va decantar per treballar en altres àmbits, i ja es va desvincular de la biblioteca. L’u de juny de 1995 hi ha un nou relleu en la direcció de la biblioteca: arriba el sitgetà Miquel Marzal que ocupa la plaça com a director interí. Just havia acabat la diplomatura i era la primera biblioteca on treballava, i a més, al capdavant com a director. Li sorgeix la possibilitat gràcies a les llistes de substitucions, ja que, quan marxa l’Eva, ningú es decidia per venir en aquesta biblioteca no només per la dificultat d’arribar-hi amb els mitjans de transport públics, sinó també perquè havia començat a córrer la veu dels problemes dia sí, dia també, de manca d’ordre i de indisciplina que, tot i no ser res greu, eren una molèstia que incomodava el personal i a la resta d’usuaris de la biblioteca, i que impedien el tarannà tranquil de l’equipament. El Miquel no va dubtar, i venia de Sitges cada dia a les Roquetes. Si bé en un principi trucava cada dia a la policia per mirar de resoldre aquests conflictes, i que quan arribaven el problema ja s’havia solucionat, perquè venir des de Ribes era l’estona que calia al incívics per fer una malifeta i marxar corrent, recorda que això canvia radicalment quan la policia instal·la una oficina dalt la biblioteca, i agilitza la seva actuació persuasòria, si més no. En la seva part del dietari de la biblioteca hi escriu un episodi de vandalisme: un grup de joves trenquen un vidre a pedrades. El Miquel acaba parlant amb el germà gran d’un dels adolescents que dia rere dia porta problemes i a partir d’aquell moment comença el ritme tranquil i sense incidències a la biblioteca. El Miquel, amb el suport de les dues auxiliars, la Maite i la M. José, gestiona els diferents serveis de la biblioteca i en deixa constància al dietari i a la memòria anual de la biblioteca. Està un any dirigint la biblioteca, i durant aquest temps té temps de posar en marxa diversos projectes dels quals es fa ressò la premsa, i tenen una bona acollida. Del seu pas per la Josep Pla 11
  28. en destaca la difusió que fa de la secció d’audiovisuals fent guies amb seleccions de vídeos i música. També dedica part de la seva feina a ordenar el fons de la col·lecció local, reorganitzar els dossiers de premsa, i per primer cop des de la inauguració, revisa i fa inventari del fons, en què i troba a faltar un volum de documents considerable que caldrà donar de baixa: tasca que devia resultar molt entretinguda perquè es feia manualment. Manté reunions periòdiques amb el tècnic de Cultura de l’Ajuntament, i assisteix a les reunions de zona, que en aquell s’anomenava Baix Llobregat costaner. Es posa en contacte amb les entitats locals per buscar complicitats i col·laboracions futures, i durant els mesos que va estar a la Josep Pla es posa d’acord amb l’incipient Grup d’Investigadors de Les Roquetes que es presenta com a entitat local a la biblioteca la primavera de 1996. Redacta la segona memòria anual de la biblioteca, la de 1995, i hi recull els projectes més rellevants, entre d’altres, una campanya solidària de recollida de llibres infantils per Nicaragua i d’adults per Cuba dels quals la premsa comarcal en fa difusió i dóna a conèixer, i que feien les dues biblioteques del municipi conjuntament, i que van assolir els objectius que s’havien proposat, ja que cada biblioteca va recollir quatre caixes plenes de llibres (uns 250 llibres en total). El Miquel és el director de la biblioteca fins el juny de 1996, i el substitueix la Marta Fernández com a nova directora, la primera que estarà una temporada més llarga, una mica més de tres anys, al capdavant de la Biblioteca Josep Pla (del juliol de 1996 fins a el setembre de 1999) fet que li permetrà consolidar-se en aquest lloc i iniciar projectes de més llarga durada, tots ells enfocats a promoure els diferents serveis de l’equipament. La Marta ja tenia experiència com a directora perquè havia dirigit una altra biblioteca prèviament. Sabia gestionar un equipament cultural i distribuir el pressupost que tenia destinat per elaborar un programa d’activitats equilibrat i del gust dels usuaris: va dinamitzar la secció infantil programant hores del conte i tallers de manualitats amb molt bona acollida. D’aquella època recorda un entorn problemàtic, però no tan accentuat com sí que s’havien trobat els directors anteriors. Del seu pas per la biblioteca en destaca el paper de les associacions i entitats locals perquè eren molt actives i participatives, i té un record del Grup d’Investigadors amb els que la Josep Pla tenia signat un conveni de col·laboració per presentar els seus treballs i difondre’ls. A partir del 1996 les dues biblioteques del municipi editen conjuntament el tríptic d’activitats Viu la biblioteca, en què es fa difusió de la programació d’activitats que es duran a terme al llarg d’un trimestre. A la Biblioteca Josep Pla es fan activitats de tota mena, per a petits i grans: des de concursos de punts de llibre, exposicions, presentacions de llibres, hores del conte, tallers de manualitats, xerrades, fins a presentació de les separates del programa de festa major, entre d’altres. El juliol de 1997 es fa la primera edició del Biblioestiu, amb tallers infantils cada dimecres. Durant la direcció de la Marta també s’organitzen visites escolars. El desembre de 1996 la M. José, auxiliar des del principi, tanca la seva etapa a la biblioteca per anar a treballar d’administrativa en un altre departament de l’Ajuntament, al lloc de qui serà la nova auxiliar, l’Elisabet Sagarra, que comença a treballar a la Josep Pla a principis de 1997 coincidint també amb la baixa de maternitat de la Maite. A partir d’aquell moment les dues auxiliars de la biblioteca seran l’Eli i la Maite fins avui. Dels anys en què la Marta va ser directora, el més rellevant va ser el procés d’informatització de la biblioteca que es va iniciar el 1996 i es posa en marxa a partir del mes de febrer de 1997. El Diari de Vilanova del 14 de febrer de 1997 publica una notícia a tota pàgina on es pot llegir: “Formar part d’aquesta xarxa informàtica suposa un seguit d’avantatges per a la biblioteca i els seus usuaris. Tal i com ha explicat, Jordi Permanyer, responsable de Projectes del Servei de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, crea noves expectatives de treball, tant per al personal de la biblioteca, que veurà agilitzada la seva feina, com per als usuaris, que comptaran amb molta més informació”. El nou sistema informàtic instal·lat, el VTLS, 12
  29. permetia incorporar la Biblioteca Josep Pla a la xarxa telemàtica de les biblioteques públiques catalanes, en aquell moment, en formaven part 45 biblioteques populars comptant la de les Roquetes, i estava previst anar-hi introduint els catàlegs de totes les biblioteques de la xarxa. En aquell estadi del procés, des dels ordinadors de la biblioteca es podia accedir al catàleg d’aquestes 44 biblioteques populars, el de les biblioteques universitàries, el catàleg de la Biblioteca de Catalunya i també el d’algunes biblioteques especialitzades. En definitiva, era un pas de gegant en l’evolució i la modernització del món bibliotecari que va representar un canvi positiu a l’hora de treballar: una millora significativa. El desembre de 1997 és l’últim mes que la Marta escriu al llibre d’actes de la biblioteca. A partir d’aleshores el dia a dia de la Josep Pla l’hem de buscar recollit a cada memòria anual. De 1998 al 2003: els 10 anys El 25 d’abril de 1999 s’inaugura la Biblioteca Manuel de Pedrolo a Ribes, que comptava amb un equip de tres auxiliars i una bibliotecària directora. Les dues biblioteques del municipi formaven part de la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i els seus catàlegs quedaven enllaçats informàticament pel mateix sistema de gestió bibliotecària. El fons de la Biblioteca Manuel de Pedrolo i el de la Biblioteca Josep Pla passaven a ser un únic fons municipal distribuït en dos equipaments, i a nivell bibliotecari les dues biblioteques conformaven una xarxa municipal en la qual la biblioteca de Ribes era la central i la de Les Roquetes una biblioteca de barri o de proximitat. En funció dels metres quadrats de cada biblioteca, del personal que hi treballava i del nombre de fons documental cada biblioteca tenia assignat un mòdul que servia a l’hora de rebre lots de noves adquisicions, amb més o menys quantitat. La Marta Fernández finalitza el seu pas per la biblioteca el mes de setembre de 1999, i la substitueix la Carme Ferrero durant uns mesos, prou per agafar el relleu i seguir treballant en la línia d’activitats i projectes que havia iniciat la Marta. A començaments de l’any 2000 la vilanovina Laia Bertran serà la nova directora, i s’hi estarà fins el juny de 2008. La Laia coneixia les dues biblioteques del municipi i totes les del voltant perquè havia estat treballant com a bibliotecària itinerant de la zona Garraf - Baix Llobregat costaner fins aquell moment. Aquesta era la seva primera direcció, per la qual cosa li va ser de gran ajuda l’assessorament de la Núria del Campo, directora de la Manuel de Pedrolo, que tenia una llarga experiència bibliotecària al darrere. Totes dues posen en marxa projectes comuns per a totes dues biblioteques, la majoria dels quals tenen continuïtat fins a l’actualitat. La Laia també treballa colze a colze amb el Toni Rivero, director del Centre Cívic L’Espai, paret per paret de la biblioteca, i preparen entre d’altres, activitats relacionades amb l’astronomia, o el Concurs literari de narrativa curta Els Cinc Pins. Només ocupar la plaça de directora l’Hora del Garraf del 25 d’agost de 2000 li fa una entrevista. A la pregunta: què canviaria o milloraria del centre i del seu funcionament? respon: “M’agradaria separar la sala infantil de la d’adults, ja que crec que tots dos ‘grups’ necessiten el seu propi espai”. També li pregunten pels objectius que s’ha proposat per la Biblioteca Josep Pla, i n’enumera dos: disposar de connexió a internet, que no triga en arribar igualant els serveis que ja oferia l’altra biblioteca del municipi. Com a segon objectiu, pretenia augmentar el nombre d’usuaris i convertir la biblioteca en un centre cultural del barri, a l’abast de tothom. En un dels titulars d’aquest article es podia llegir: “A la biblioteca hi vénen molts més nens i joves que no pas adults. Volem arribar a més gent de més edat”. De mica en mica va anar assolint aquests objectius: la sala infantil i la d’adults es divideixen el 2002 amb una mampara d’alumini i vidre, i aquesta divisió d’espais permet suavitzar el rebombori que solien fer els usuaris més petits. El servei d’internet arriba a la Josep Pla, i els usuaris podran connectar-s’hi amb el número del seu carnet de préstec per torns de mitja hora. També arribarà la connexió Wi-Fi. Per aconseguir més usuaris adults busca sinèrgies amb les entitats locals com ara el Col·lectiu fotogràfic Margalló, l’Agrupació de Balls Populars o el Grup d’Investigadors de Les Roquetes, entre d’altres: col·laborar amb les entitats era la manera d’aconseguir un major nombre d’adults a la biblioteca. 13
  30. Amb la Laia com a directora la Biblioteca Josep Pla arriba al desè aniversari el 30 d’octubre de 2003. Per commemorar-ho es prepara una exposició sobre aquests primers deu anys de funcionament, i entre d’altres activitats, s’encarrega i publica un conte titulat L’encanteri de les lletres, a la narradora Yolanda Santiago que es repartirà entre els usuaris. Les notícies sobre l’aniversari que surten a la premsa recullen la falta d’espai de la biblioteca en aquell moment. El titular de la notícia que li dedica el Diari de Vilanova del 31 d’octubre de 2003 diu: ‘La Josep Pla, al límit’, i la Laia en parla així: “(…) després de deu anys, la biblioteca s’ha quedat petita per aplegar la quantitat de llibres en servei i l’increment del nombre d’usuaris, fruit del creixement demogràfic de Les Roquetes”. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu principal des d’aquell moment és aconseguir ampliar-la. Tant la Laia com l’Ajuntament posa fil a l’agulla en aquest sentit, però aquesta ampliació tan esperada i necessària encara trigarà uns quants anys. Just quan tot està a punt per iniciar el projecte, després d’haver-hi anat molt al darrere, la Laia se’n va a treballar com a directora cap a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, i des d’allà en veurà els resultats. Del 2003 al 2008: arribant als 15 anys Les dues biblioteques del municipi treballen en paral·lel: les seves directores es reuneixen un cop per setmana amb el tècnic de Cultura i van fent el seguiment dels projectes posats en marxa. L’Ajuntament els assigna una partida de pressupost per cobrir les despeses de la programació d’activitats i per editar-ne el tríptic Viu la biblioteca per fer-ne difusió, una partida per compra de fons, una per material i una per infrastructures, que cada any varia en funció de l’estat dels pressupostos generals. Aquest treball en paral·lel motiva el disseny d’un logotip comú per totes dues biblioteques, i incentiva la publicació de la guia de les biblioteques de Sant Pere de Ribes i diversos punts de llibre, així com un tríptic dedicat a l’escriptor que dóna nom a cada una de les dues biblioteques. Juntes, s’engresquen a posar en marxa nous projectes, d’entre els quals els que més èxit i continuïtat han tingut han estat els relacionats amb els centres educatius: les visites escolars, el PBE (Projecte Biblioteca i Escola) de formació d’usuaris, el Bibliotecaris per un dia! i el BIBLIOinforma’t. La Laia, la Núria i l’Ester Callao Mestre (jo mateixa), com a responsable de la sala infantil de la biblioteca de Ribes, vam treballar en aquests projectes, des del curs 2000-2001, que es van començar a gestar, i sobretot a partir dels cursos següents, que es va anar posant en marxa, i amb l’experiència, i el criteri dels mestres i les bibliotecàries escolars, s’hi van anar incorporant canvis i millores. El paper de les escoles del municipi, i en el cas que ens ocupa, les escoles de les Roquetes, ha estat molt important per donar forma a les nostres propostes i amotllar-nos a les seves necessitats. Les dues biblioteques han fet una aposta per aquests projectes, des d’aquests anys fins a l’actualitat, i s’ha aconseguit que es consideri una bona pràctica i un referent per altres biblioteques que tot just s’inicien en aquest terreny. Quan parlem dels projectes en col·laboració amb les escoles no podem deixar de banda la figura del Bibliol, el cargol que va d’una biblioteca a l’altre i que és la imatge de les sales infantils. El curs 2003-2004 l’Ajuntament convoca un concurs per escollir la ‘mascota’ de les biblioteques del municipi i en surt guanyadora la vilanovina Esther Alsina. Un cop escollit van ser els usuaris els que van anar proposant noms i el que es va triar va ser el de Bibliol. Aquest element ha donat molt de joc en tots els projectes posats en marxa a la sala infantil de les dues biblioteques, i aquest curs 2013-2014 celebrarem els seus primers deu anys. No es poden resumir en tan poques línies tot el que es va dur a terme des del 2003 al 2008, però d’aquesta etapa sí que es podria destacar, per la seva peculiaritat, la posada en marxa de la Bibliopiscina els mesos d’estiu, i la participació de la biblioteca dins el Pla Educatiu d’Entorn de Les Roquetes, amb el projecte de Les Maletes Viatgeres per les escoles (que encara es fa), les sessions d’hores del conte dels Tovets, i la posada en marxa del club de lectura fàcil, que actualment encara perdura gràcies al compromís lector dels seus participants i la implicació de la seva conductora, l’Eulàlia Ribó. Del 2008 al 2013: 20 anys Parlaré dels darrers cinc anys de la Biblioteca Josep Pla en primera persona, ja que des del juliol de 2008 he estat jo, l’Ester Callao Mestre, qui ha substituït la Laia com a directora. 14
  31. Arribo a la biblioteca amb una comissió de serveis, provinent de la biblioteca de Ribes on hi havia treballat com auxiliar des d’una mica abans de la seva inauguració el 1999. L’estiu de 2008 la Núria del Campo se’n va a treballar com a directora i cap de zona a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, la Laia ocupa el lloc de la Núria, com a directora de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, i a mi em proposen la direcció de la Biblioteca Josep Pla, i accepto de seguida com a repte professional. És doncs, la meva primera direcció, però sé que comptaré amb el suport tant de la Laia com de la Núria, i el de les dues auxiliars, l’Eli i la Maite, que per descomptat, són les que millor coneixen el dia a dia de la biblioteca. El mes d’abril de 2008 l’equip de la biblioteca buida totes les prestatgeries i ho encaixa minuciosament. L’u de maig de 2008 es tanca: només hi queden els mobles i està tot a punt per iniciar les obres d’ampliació. Centenars de caixes queden emmagatzemades en una de les naus del pàrquing del Centre Cívic esperant retornar a la biblioteca un cop acabat el projecte. La previsió de durada del projecte és de dos mesos, però el termini s’allarga, i la biblioteca no es tornarà a obrir fins el dissabte 15 de novembre de 2008, una mica més de mig any després. El personal de la biblioteca, mentrestant, s’ha traslladat a treballar temporalment a la Biblioteca Manuel de Pedrolo. Arribo, doncs, en plenes obres, amb l’encàrrec de supervisar-les, tancar-les, i tornar a obrir la Josep Pla. Em trobo una biblioteca buida del tot, amb el sostre aixecat, sense cap moble excepte el mostrador de l’entrada que és l’únic que no s’ha tocat, i amb totes les caixes emmagatzemades des de feia sis mesos. Tot està per fer. Dia sí dia també ve l’arquitecta tècnica a fer el seguiment, i em trobo amb la tècnica de Cultura per anar avançant en el tancament de les obres. Tot plegat representa, en part, començar de zero. Reflotar un equipament després de sis mesos de tancament, un cop renovat, amb canvis i millores, i posar-me al capdavant d’un equip d’auxiliars que, de fet, ja ens coneixem de fa temps, però que ara ho farem treballant juntes, serà tot un repte. També m’encarreguen la dinamització de la sala infantil, i promoure’n les activitats destinades als més petits, i especialment, tots els projectes en col·laboració amb les escoles, ja que això era el que jo més coneixia: és una proposta engrescadora. El 30 d’octubre de 2008 la Josep Pla fa 15 anys que està en funcionament, però aquesta data passa desapercebuda perquè està tancat per obres, que ja s’estan acabant, però encara s’està acabant de pintar, hi ha un anar i venir d’operaris, falta acabar de muntar el nou mobiliari, acabar de recol·locar el fons, senyalitzar les prestatgeries, preparar la reobertura, etc. El dissabte 15 de novembre és la data escollida per tornar a obrir les portes, i per celebrar-ho és fa una celebració i un acte institucional al que es convida l’alcalde, Josep Antoni Blanco, i el Cap de Gerència de Biblioteques, Jordi Permanyer, que ja havia estat a la inauguració quinze anys abans. Les obres havien permès ampliar la biblioteca en 135m2 més. La sala d’adults era una mica més gran i s’havia guanyat una sala polivalent de 75m2 i havia passat a tenir una superfície útil de 544 m2 dels quals 473,04m2 són d’ús bibliotecari. Amb la reobertura s’incorpora el servei d’Internet i + (internet i ofimàtica), i serà la primera biblioteca de la comarca que ho ofereix als seus usuaris. Després d’unes obres de tal envergadura que va obligar a tants mesos d’aturada fa que tots els serveis de la biblioteca en quedin ressentits, però de mica en mica es comença a remuntar i els primers mesos d’obertura es nota una gran afluència d’usuaris. El 2009 la biblioteca torna a tancar-se un temps, aquest cop més curt, per obres: es canvia tot l’alumini exterior de la façana coincidint amb les obres del Centre Cívic. Des d’aleshores fins a l’actualitat la biblioteca ha tornat a agafar el ritme, i s’ha anat consolidant tant pel que fa al nombre de visitants, nous carnets d’usuari, nombre de préstecs, i creixement i actualització del fons documental. Com més avancem en el temps i més propers són els anys dels que parlo, sumat al fet que ho he viscut en primera persona, fa que em resulti molt difícil de resumir en tan poques línies, per la qual cosa destacaré molt a grans trets només el més rellevant. Per exemple, un gran canvi a nivell intern va ser la introducció, a partir del novembre de 2009, del nou sistema de gestió bibliotecària, el Millenium, que va substituir el VTLS a totes les biblioteques de la xarxa, i va implicar la formació de tot el personal. 15
  32. Dels darrers cinc anys de funcionament hem de parlar d’un canvi de política pel que fa al tractament del fons documental: la tendència actual és prioritzar la qualitat i l’actualitat dels documents per sobre de la quantitat. Buscant aquesta finalitat cada any s’inverteixen esforços en fer esporgada (neteja de fons). Aquest 2013 també s’ha revisat i s’ha fet inventari de la sala d’adults, i s’ha redistribuït el fons de la sala infantil. Amb aquestes esporgades s’han eliminat, per exemple, tots els vídeos VHS ja que es considera un material pràcticament obsolet. Les dues biblioteques del municipi també treballen per difondre els serveis i les activitats de dinamització a través de les xarxes socials: facebook, twiter i blog, diferents plataformes per arribar al màxim d’usuaris possible. El públic infantil i familiar, que visita i utilitza la sala infantil, continua sent el que més ve a la Biblioteca Josep Pla, i per això s’aposta per una programació a la seva mida: hores del conte que tenen molt d’èxit, tallers infantils, i tot el ventall de projectes en col·laboració amb la llar d’infants, les tres escoles de les Roquetes i els dos instituts, són els que més es treballen. Les activitats per als adults les organitzen les entitats locals: exposicions de fotografia, cine fòrums, presentacions de llibres o xerrades apleguen usuaris si elles hi són al darrere. També es treballa amb el centre Cívic i el Centre Obert compartint usuaris i activitats. La creativitat i les idees són la clau de volta en una programació d’activitats en època de crisi i retallades. Arribat el 30 d’octubre de 2013 es commemora el vintè aniversari de la biblioteca amb un programa d’actes que no desentona amb les commemoracions anteriors: es guarneix amb garlandes com si fos festa major, es fan tallers infantils, un acte institucional, una exposició que repassa la història de la biblioteca, però aquest cop en format de presentació i a càrrec de la seva directora, acompanyada de l’alcaldessa, l’Anna Gabaldà i del regidor de Cultura i Joventut, Josep Rius. A la sala infantil es fa una activitat d’animació i una xocolatada, i l’endemà una hora del conte ambientada expressament en aquest aniversari. Diverses entitats locals hi posen el seu gra de sorra, com tantes altres vegades. La ‘Josep Pla’ en plena forma Per tancar aquest treball, i a tall de valoració, exposo a grans trets, les dades estadístiques més rellevants del funcionament de la biblioteca perquè permeten veure’n el rendiment dels diferents serveis malgrat el pas dels anys: anar a la biblioteca i fer ús dels serveis que ofereix ‛està de moda’. Amb aquestes dades justifiquem que és un equipament que funciona i està en plena forma vint anys després de la seva inauguració: no s’ha estancat, s’ha anat posant al dia al servei de la població que l’utilitza, i se’n van recollint els fruits any rere any. La Biblioteca Josep Pla obre les portes amb un fons de 8.000 documents, i a finals d’octubre compta amb un fons total de 37.161 documents (30.532 sense revistes). És un fons renovat gràcies a contínues esporgades i actualitzat de mica en mica (amb les obres del 2008 es fa una esporgada de 5.000 documents, per exemple, però s’hi ha anat injectant la compra de fons any rere any), i redistribuint i canviant d’ubicació per fer-lo més visible i facilitar-ne el seu accés i localització: tot això el fa més atractiu per als usuaris. FONS DOCUMENTAL sense revistes 1993 1998 2003 2008 octubre 2013 8.000 documents 15.580 documents 24.188 documents 26.859 documents 30.532 documents Quan s’inaugura la biblioteca no hi havia comptador automàtic a l’entrada i els usuaris es comptabilitzaven fent palets en un paperet. El 1994 visiten la biblioteca acabada d’estrenar 12.024 visitants. Els darrers anys el nombre de visitants supera els 40.000 anuals: és una biblioteca concorreguda. 16
  33. VISITANTS 1994 1998 2003 2008 octubre 2013 12.024 visitants 23.443 visitants 43.005 visitants 19.709 any d’obres 42.251 visitants El 1993 s’enceta el llibre de registre d’usuaris i es comença des de zero a comptar el nombre de carnets nous. A finals de 1993, els dos primers mesos de posada en marxa, es fan 346 carnets nous, i en tancar el primer any ja se n’havien fet 858. Actualment encara es fan força carnets nous, a finals d’octubre de 2013 s’ha arribat a 5.367 carnets d’usuari i, així com passava el 1993, en destaca l’alt nombre de carnets infantils). CARNETS D’USUARI 1993 1998 2003 2008 octubre 2013 346 al tancar d’any 1.312 carnets 2.818 carnets 4.149 carnets 5.367 carnets No tothom que entra a la biblioteca ve a buscar material en préstec, i sovint qui fa servir aquest servei s’emporta força coses a l’hora. És interessant veure si creix o no per analitzar si és a causa d’un fons poc atractiu, poc actualitzat, en què hi falta informació o documents que l’usuari no hi troba, etc. PRÉSTECS 1994 1998 2003 2008 octubre 2013 10.018 préstecs 24.978 préstecs 33.797 préstecs 15.611 any d’obres 26.202 préstecs Analitzant aquestes dades en podem extreure com a conclusió, que la Biblioteca Josep Pla té un bon rendiment. Des de fa un parell d’anys les dues biblioteques del municipi elaborem un Pla d’acció on s’hi fa constar els objectius i propostes de treball de cara l’any següent, i com tenim previst assolir-los. Segueixen treballant en xarxa, amb molts projectes comuns. De tots ells, el que en destacaria atès el moment de crisi econòmica i sociocultural que vivim actualment, és la voluntat de mantenir el nivell qualitatiu i quantitatiu del programa d’activitats, i seguir posant en marxa els projectes amb els centres educatius de les Roquetes. Seguir mantenint el pressupost per compra de fons per poder actualitzar-lo d’acord amb les necessitats de la biblioteca i dels gustos dels nostres usuaris, i mantenir el treball en equip i la bona sintonia de les treballadores d’aquesta biblioteca, perquè això, és bàsic per poder oferir un bon servei i una bona atenció per a tots els usuaris: ens agrada que s’hi sentin còmodes, ‛com a casa’. Paraules finals Que difícil que resulta resumir aquests vint anys, i els anys precedents, en unes quantes pàgines. Fer-ho agafant com a fil conductor el pas de tots els directors i directores m’ha permés dedicar el meu sincer reconeixement a totes les direccions que m’ha precedit, de les quals he agafat el relleu i l’herència d’una biblioteca que avui dia funciona i no s’estanca, amb objectius i projectes de futur damunt la taula. A tots vosaltres: gràcies! Gràcies per aquelles primeres cròniques, i per unes memòries tan complertes que vau redactar, però sobretot, gràcies per la il·lusió amb què us vau posar al capdavant de la biblioteca, amb més o menys experiència, i les ganes de fer-hi coses, d’engegar projectes, cadascú amb el seu estil, amb les seves preferències i prioritats. Gràcies per haver-me dedicat una estona del vostre temps per recordar el vostre pas per la Josep Pla, 17
  34. perquè m’ha servit per entendre com ha evolucionat al llarg d’aquests vint anys. Gràcies, sobretot a la Laia, amb qui treballo colze a colze cada dia, compartim projectes i plantegem objectius comuns per posar en marxa i mirar d’aconseguir que les biblioteques del municipi siguin espais dinamitzadors de Cultura en majúscules. Aquest ha estat un treball de recerca que m’ha permés conèixer de més de prop la Biblioteca Josep Pla, fer-me-la una mica més meva després de cinc anys de gestionar-la: estimar-me-la una mica més. He pogut recollir el testimoni de molta més gent, no només dels directors, i gràcies que tots i totes heu fet memòria he pogut escriure aquestes pinzellades de vint anys d’història. Vint anys que ja ho veieu, han donat molt de si! 20 anys amb Tu: amb tu, tu, tu i també amb tu. Amb cadascuna de les persones que llegiu aquest text i recordeu aquell dia que vau estar a la biblioteca, en valoreu com ha canviat, com ha millorat, o comenteu què hi canviarieu, per què no? Un reconeixement a tots i cadascuna de les persones que en un moment donat heu format part de l’equip de la biblioteca, i a tots els usuaris i usuàries, petits i grans, que passeu per la biblioteca i l’utilitzeu: sou el que dóna sentit a aquest equipament i el veritable motor que posa en marxa i fa rodar el seu engranatge. Ja que en tinc l’oportunitat, també aprofito l’avinentesa per fer un reconeixement a totes les persones que hi ha al darrere del funcionament intern: des de l’entramat de departaments de Gerència que ens donen suport, formació i assessorament tècnic, als polítics i tècnics que han anat ocupant el càrrec al llarg d’aquests vint anys, i han pres les decisions més importants. Però sobretot, m’agradaria reconèixer el paper de les meves companyes, l’Eli i la Maite, auxiliars de la biblioteca des de fa tants anys que coneixen molt bé la seva feina, i faciliten el treball en equip, conjuntament amb l’Anna, la bibliotecària que ens ajuda els dimecres i dissabtes. La majoria d’usuaris les coneix i hi té complicitat, perquè darrere les tasques més mecàniques i l’atenció darrere el taulell, els regalen un tracte amable i familiar. A vosaltres dues, i a tothom qui, almenys un cop, ha estat a la biblioteca, s’hi ha passejat i l’ha fet servir, us dedico aquest treball. I amb aquestes paraules tanco la porta al repàs d’aquests vint anys de posada en marxa de la biblioteca, i la tanco havent après un munt de coses i havent-me enriquit molt. Ho faig amb el desig d’encomanar les ganes de treure-hi el nas i utilitzarla a tots aquells veïns i veïnes que sou hereus dels que la reivincaven fa vint anys, i que ara heu tingut la paciència de llegir aquest treball i rememorar-ho. El repàs de tanta feina feta m’anima a seguir emprenent projectes perquè ja ho veieu: val molt la pena i arriben a molta gent! Per molts anys Biblioteca Josep Pla! Ester Callao Mestre e-mail: callaome@diba.cat 18

×