La Governança del Sistema Català de la Salut.El sector Públic a Catalunya i Espanya.Mapa de Negoci del sector salut a Espa...
Índex de la sessió    •   Analitzar l‟evolució del concepte Governança al llarg del temps.    •   La Governança al sector ...
Evolució del Concepte de Governança
Els “palabros” de l’esquema evolutiu de la gestió •   Weberisme: Burocràcia. •   Nova Gestió Pública: Gerencialisme. •   G...
Burocràcia VS Gerencialisme( Generalitat de Catalunya. Escola d’administració Pública 2007 )De la burocràcia (Weber) com a...
¿Perquè aquesta febrada de la Governança?•    Utilització convenient del terma: Els “palabros” de moda.     Aquí a Catalun...
La Governança. Concepte i evolució recent•   Concepte:      Estructura de relacions entre els diferents actors a través d...
Bases de la Governança•   Reformulació de l‟entorn:      Globalització: les accions de govern i de les empreses influeixe...
La Governança aplicada al sector públic.•    La Governança és una nova manera d‟entendre la gestió pública per bé que no  ...
Aspectes clau de la GovernançaEls Òrgans de Govern:            Els Òrgans de                                 Govern Macro....
Funcions dels Òrgans de Govern•    Vetllar pel compliment de la missió, visió i valors de l‟entitat.•    Definir l‟estratè...
Responsabilitats dels Òrgans de Govern •   Règim de responsabilitat equivalent a empreses públiques o privades:         C...
Composició Òrgans de Govern•   Quina és la grandària més escaient per al nostre Consell?.•   Quin és el perfil ideal de la...
Instruments de treball dels Òrgans de Govern•   Autonomia de gestió.•   Codi de bon govern.•   Comissions específiques de ...
El Sector Públic a Catalunya i a Espanya
El Model Sanitari de CatalunyaDiagrama General del Sistema Sanitari Català                                                ...
Sociedad Mercantil capitalEntidad                   Consorcio              Fundación Privada                              ...
La Governança aplicada al Sector Sanitari Català.•    El model sanitari català, que fins el s. XXI, ha estat fonamentat en...
Que és la SEC 95?•   ¿Què són les EPIC? Empreses Públiques i Consorcis.•   ¿Què és la SEC 95?:      És un manual europeu ...
Les previsibles reformes del Govern espanyol  Las llamadas empresas públicas no son "empresas que estén de verdad  generan...
Els efectes sobre EPIC de la legislació o normativa recent •   Imposició de la comptabilitat pressupostària sobre la finan...
Una bona noticia•   Llei 7 / 2011 de 27 de juliol de mesures fiscals i financeres, Capítol 5, article    68:      S‟aprof...
OCDE Directrius de l’OCDE pel Govern Corporatiu d’empresespúbliques ( 2011).• Alguns exemples de les directrius:     Ha d‟...
OCDE Directrius de la OCDE pel Govern Corporatiu d’empresespúbliques ( 2011). •   Les empreses públiques no s‟haurien de v...
La peculiaritat de Governar la sanitat•   Les errades del mercat:      Les asimetries en la presa de decisió requereix qu...
La Governança i la Macrogestió: propostes•   Definir clarament les funcions del regulador.•   Separar amb claredat la prop...
La Governança a la mesogestió  •   Separar clarament el rol polític del rol de responsabilitat en el Govern de      les en...
El Mapa del Sector Privat i Fòrmules Utilitzades
OCDE. Informe salut 2012
OCDE. Informe salut 2012
Cost de introduir un nou fàrmac al mercat.The future of health Care in Europe. Economist Intelligence Unit. The Economist....
El volum de negoci sanitari•   Segons World Bank:      UE (2000): despesa sanitària pública 8% del PIB.      UE (2030): ...
L’entrada d’operadors privats al sistema•   ¿Què vol dir privat?:•   Els nivells de descentralització en un sistema (Refor...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.  •   Al no disposar d...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.     C. Valenciana    ...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.         C. Extremeña ...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.          C. Castilla ...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.       C. Galicia     ...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.             C. Murcia...
L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya.    C. Madrid         ...
El mon és cada cop més complexe!!!!!!! •   Hospital Torrejon ( Madrid): Ribera salut, Concesia (Gerens Hill + Caixes     v...
That‟s all
Preguntes clau sobre la Governança:•   Com està canviant el sistema sanitari i com afecta a la governació de les    organi...
Preguntes clau per la Governança•   Quin tipus de decisions hauria de prendre el nostre Consell?.•   Com hauríem de monito...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Transforming Care /Resultats: La governança en el sector Salut

960 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
960
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
341
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transforming Care /Resultats: La governança en el sector Salut

  1. 1. La Governança del Sistema Català de la Salut.El sector Públic a Catalunya i Espanya.Mapa de Negoci del sector salut a Espanya. Transforming Care 16/10/2012
  2. 2. Índex de la sessió • Analitzar l‟evolució del concepte Governança al llarg del temps. • La Governança al sector salut de Catalunya. • Mapa del sector privat i fórmules utilitzades.
  3. 3. Evolució del Concepte de Governança
  4. 4. Els “palabros” de l’esquema evolutiu de la gestió • Weberisme: Burocràcia. • Nova Gestió Pública: Gerencialisme. • Governança. “L‟experiència tendeix a demostrar universalment que el tipus d‟organització administrativa merament burocrática, és a dir, la varietat monocràtica de la burocràcia, és des del punt de vista tècnic, capaç d‟assolir el grau més alt d‟eficàcia, i en aquest sentit és el mitjà més racional que es coneix per assolir un control efectiu sobre els éssers humans. És superior a qualsevol altre forma quant a precisió, estabilitat, disciplina i operabilitat. Per tant, fa possible un alt grau en el càlcul de resultats per als dirigents de l‟organització i per als qui tenen relació amb aquesta.” Max Weber.
  5. 5. Burocràcia VS Gerencialisme( Generalitat de Catalunya. Escola d’administració Pública 2007 )De la burocràcia (Weber) com a paradigma de la racionalitat administrativa es vapassar a la Nova Gestió Pública i d‟aquesta s‟està transitant cap a la Governança. Burocràcia Gerencialisme • Estructures jeràrquiques • Estructures flexibles • Dirigit per regles • Dirigit per objectius • Avaluació per respecte a regles • Avaluació per resultats • Centrat en tasques • Centrat en indicadors • Orientat a l’“administrat” • Orientat al “client” • Tendencialment centralitzador • Potencialment descentralitzador
  6. 6. ¿Perquè aquesta febrada de la Governança?• Utilització convenient del terma: Els “palabros” de moda. Aquí a Catalunya i en especial a la sanitat perquè les limitacions a l‟autonomia de gestió han fet recòrrer en aquest concepte per reclamar un canvi en les polítiques actuals• Inici en el sector privat: derivat de l‟allunyament entre els propietaris i la gestió de les empreses:  Els directius tenen o no els mateixos interessos que les empreses o que la propietat?  Com alinear interessos clients – propietaris - gestors?• El sector públic sol ser un 50% (o més) del PIB de les economies avançades:  Els seus directius tenen els mateixos interessos que els propietaris?? I que els receptors dels serveis? I que els contribuents??  L‟altíssima desafecció política.  La forta interacció entre els interessos públic i privats en un mon altament globalitzat: “ la governança de la xarxa”.  La translació de les decisions als nodes i l‟anonimat dels decisors.  La maduresa democràtica i social i l‟accés fàcil a informació genera una exigència sense precedents de transparència.• Especial atenció en sectors on no és possible la viabilitat sense la col·laboració público privada: El sector salut als països desenvolupats creixerà en 200.000 milions de dòlars els propers 3 anys (des d‟una base d‟1.5 B).
  7. 7. La Governança. Concepte i evolució recent• Concepte:  Estructura de relacions entre els diferents actors a través de la qual es prenen decisions sobre els assumptes corporatius tant en el sector públic com privat. (Joan Prat)  Fer socialment atractiu allò que és socialment convenient. (V. Ortún)• La governança no pretén tenir valor de racionalitat universal, coexisteix amb la burocràcia i la gerència i té formes d‟expressió extraordinàriament plurals.• La governança s‟ha de basar en la confiança i si és una bona governança generarà col·laboració, cooperació i corresponsabilització entre els actors. Tenir amo i que assumeixi les seves En coloquial: responsabilitats
  8. 8. Bases de la Governança• Reformulació de l‟entorn:  Globalització: les accions de govern i de les empreses influeixen, i es veuen influïdes en territoris i mercats més enllà de les fronteres dels països.  La naturalesa dels reptes: Avui ja no són els governs els que s‟enfronten a les grans qüestions sociopolítiques. Temes com ara la productivitat i la competitivitat, la cohesió social, la prevenció i gestió de riscos, la planificació i execució d‟infraestructures, l‟educació i la salut, la seguretat ciutadana, la immigració, la sostenibilitat ambiental i molts d‟altres, constitueixen també desafiaments per als individus, les seves organitzacions socials i el sector privat. ( Koiman 2003).  La connectivitat de les xarxes i els sectors.  La complementarietat d’esforços socials: Compatibilitzar el sector públic i privat sota els mateixos principis reguladors.
  9. 9. La Governança aplicada al sector públic.• La Governança és una nova manera d‟entendre la gestió pública per bé que no suposa l‟aparició de tècniques de gestió o direcció novadores. Principis de bona governança ≠ Principis de bona gestió Transparència Subsidiarietat Participació Complementarietat Rendició de comptes Proporcionalitat Eficàcia Flexibilitat Coherència Objectivitat Autonomia• No es contraposa a la bona gestió, sinó que la complementa.• El seu propòsit és generar confiança als propietaris i als clients i resoldre la fractura entre el Consell d‟administració i els òrgans executius.• Els principis de bona Governança s‟han de veure plasmats en els instruments de treball dels òrgans de Govern.
  10. 10. Aspectes clau de la GovernançaEls Òrgans de Govern: Els Òrgans de Govern Macro.  Les funcions  Les responsabilitats .  La composició.  Els instruments. Els Òrgans de Govern meso
  11. 11. Funcions dels Òrgans de Govern• Vetllar pel compliment de la missió, visió i valors de l‟entitat.• Definir l‟estratègia i aprovar el Pla Estratègic de l‟entitat.• Anomenar i contractar els executius de l‟entitat.• Establir els mecanismes de control i avaluació de l‟equip directiu (que ha d‟executar la planificació estratègica).• Fer seguiment dels resultats financers, assistencials i de qualitat de l‟entitat.• Arbitrar els mecanismes adients per la gestió dels conflictes d‟interessos dels seus membres.• Disposar d‟un mecanisme sistemàtic de rendiment de comptes, a la propietat i a la societat.
  12. 12. Responsabilitats dels Òrgans de Govern • Règim de responsabilitat equivalent a empreses públiques o privades:  Civil.  Penal.  Administrativa.  Fiscal. • En el cas d‟empreses públiques a més:  Responsabilitat comptable específica derivada de la gestió de cabdals públics. Bona Governança = Exercici responsable
  13. 13. Composició Òrgans de Govern• Quina és la grandària més escaient per al nostre Consell?.• Quin és el perfil ideal de la composició del Consell?.• Com afecta l‟estructura del Consell la seva actuació i les seves contribucions?.• És convenient limitar el mandat dels Consellers?.• Com s‟haurien d‟avaluar els Consellers?• Com es substitueix un Conseller inadequat o incomplidor?.• Els metges de la institució han d‟estar representats en el Consell?.• I els sindicats??.• De quina manera i fins a quin punt els Consells han de representar la comunitat a la qual serveix l‟organització?.• Com s‟hauria d‟autoavaluar el Consell, les seves Comissions delegades i els seus membres?.
  14. 14. Instruments de treball dels Òrgans de Govern• Autonomia de gestió.• Codi de bon govern.• Comissions específiques de seguiment i control.• Codi ètic amb règim d‟interessos i incompatibilitats. Conflicte d‟interessos.• Memòria Anual de Resultats.• Memòria de Responsabilitat Corporativa (RSC). Compliment de lleis i de la legislació aplicable en tots els àmbits (laborals, mediambientals, socials,...). Respondre a interessos socials.• Manual del conseller, amb els seus drets i deures, funcions i responsabilitats.• Quadres de comandament específics amb accés a la informació precisa, rellevant i oportuna.• Política d‟informació i de comunicació.• Avaluació anual de la seva tasca.• Pòlissa de responsabilitat civil pels consellers, els seus hereus i els seus cònjuges.
  15. 15. El Sector Públic a Catalunya i a Espanya
  16. 16. El Model Sanitari de CatalunyaDiagrama General del Sistema Sanitari Català Gestió: administrativa Institut Català de la Titularitat: pública Catsalut Salut 80% 20% - 80% xarxa Pública XHUP Centres Gestió: privada Contractats Titularidad: Usuaris 70% privada o pública Institucions Privades Institucions Gestió privada 20% Privades Titularitat privada Doble assegurament
  17. 17. Sociedad Mercantil capitalEntidad Consorcio Fundación Privada Sociedad Limitada públicoNaturaleza Pública Privada Privada Privada Patrimonio afectado aCarácter Asociativo Capitalista Ánimo de lucro finalidad DerechoRégimen jurídico Derecho Privado Derecho Privado Derecho Privado AdministrativoRégimen de concierto Convenio excluido Puede quedar excluido decon la administración L.C.A.P. L.C.A.P. L.C.A.P. L.C.A.P.sanitaria Bienes y servicios Derecho civil y mercantil L.C.A.P.Régimen contratación (con publicidad y Derecho civil Resto Derecho civil y mercantilcon terceros concurrencia) + L.C.A.P. > y mercantil Derecho cuantías comunitarias PrivadoRégimen personal Laboral Laboral Laboral Laboral Público (con adaptación aRégimen contable Público Mercantil Mercantil la legislación mercantil)Control económico Auditoría Auditoría Auditoría AuditoríaBeneficios e incentivos Exención IS; Exención IS; --- ---fiscales IAE e IBI IAE e IBI Junta General y Junta General y ConsejoÓrgano de gobierno Consejo Rector Patronato Consejo de de Administración Administración
  18. 18. La Governança aplicada al Sector Sanitari Català.• El model sanitari català, que fins el s. XXI, ha estat fonamentat en conceptes basats en la NGP, ha patit una reorientació cap a models més burocràtics. (document Estudi del sector públic de la Generalitat de Catalunya. 2010).  SEC 95: una bona excusa.  Obsolescència d‟alguns aspectes del model: • crisi, anquilosament. • dificultat de mantenir la disciplina pressupostària en departaments impulsors de despesa. • Absència de funció de propietat.  Han incidit sobre el sector salut en dos nivells: • Macrogestió: desvirtuació del Contracte. • Mesogestió: Eliminant l’autonomia de gestió dels centres.
  19. 19. Que és la SEC 95?• ¿Què són les EPIC? Empreses Públiques i Consorcis.• ¿Què és la SEC 95?:  És un manual europeu per homogeneïtzar els sistemes comptables i la classificació del deute dels Governs.• ¿Què determinen les normes SEC?  Que no és la naturalesa de la propietat o la fórmula jurídica societària la que determina la consideració a efectes comptables de les institucions.  Les institucions públiques es poden classificar com de mercat o NO mercat.  Les que són institucions públiques no mercat no computen deute públic.  Es considera que un hospital o residència pública és de NO mercat quan el 50% de les seves despeses es financen de vendes.  Quan aquestes vendes es fan contra tarifes iguals al sector públic que al sector privat.• Lús de fórmules imaginatives per escapar de computar en deute públic.
  20. 20. Les previsibles reformes del Govern espanyol Las llamadas empresas públicas no son "empresas que estén de verdad generando servicios", sino que son "huidas del derecho administrativo y dan lugar a todo tipo de corruptelas". Hay que "adelgazar" el número de empresas públicas, "ese sector público llamado empresarial e ir a criterios de transparencia en el acceso por parte de los proveedores a esos servicios públicos y no gestionados en un ámbito bastante oculto, extraño y anómalo de gestión de los servicios públicos". Cristobal Montoro a “El País” 3/03/2012.
  21. 21. Els efectes sobre EPIC de la legislació o normativa recent • Imposició de la comptabilitat pressupostària sobre la financera. • Imposició del pressupost públic com a instrument de conducció econòmica de l‟entitat, transformant els òrgans de Govern de les Entitats en mers sancionadors del pressupost acordat en altres àmbits. • Impossibilitat de crear noves fórmules societàries. • L‟anteposició de les normes de funció pública sobre acords de convenis. • L‟eliminació d‟arribar a acords indemnitzatoris per resoldre la relació laboral. • L‟extensió de criteris d‟incompatibilitat del funcionariat al personal laboral. • La fixació parcial dels objectius als alts directius de les entitats i dels criteris de valoració per les remuneracions variables. • La sobreauditoria de les entitats: externa i Intervenció. • La impossibilitat de contractar autònomament les mútues de treball i malalties professionals. • L‟absorció dels romanents de tresoreria per part d‟Economia. • La impossibilitat d‟assolir acords d‟endeutament autònoms. • L‟obligació d‟utilitzar la plataforma de la Generalitat per concursos + registre de contractes + perfil del contractant (triplica la documentació). • Etc……………………………………………..
  22. 22. Una bona noticia• Llei 7 / 2011 de 27 de juliol de mesures fiscals i financeres, Capítol 5, article 68:  S‟aprofundeix en l‟autonomia de gestió de les EPIC sempre que compleixin l‟objectiu general pressupostari.  Auditoria externa com a sistema de control en aquestes entitats.  Utilització preferent de les tècniques de gestió empresarial
  23. 23. OCDE Directrius de l’OCDE pel Govern Corporatiu d’empresespúbliques ( 2011).• Alguns exemples de les directrius: Ha d‟existir una clara separació entre les funcions de propietat de l‟estat i les demés funcions de l‟estat que poden influir sobre les condicions per a les empreses públiques, especialment en el que es refereix a la regulació del mercat. Els governs s‟haurien d‟esforçar en simplificar pràctiques operatives i el règim jurídic amb el que funcionen les empreses públiques. El Govern no hauria d‟implicar-se en la gestió quotidiana de les empreses públiques i hauria de donar-los-hi autonomia operativa per aconseguir els seus objectius. L‟estat hauria de deixar els directoris de les empreses públiques exercir les seves responsabilitats i respectar la seva independència. Els òrgans de Govern haurien de rebre un mandat clar, així com la responsabilitat final pels resultats de l‟empresa.
  24. 24. OCDE Directrius de la OCDE pel Govern Corporatiu d’empresespúbliques ( 2011). • Les empreses públiques no s‟haurien de veure eximides de l‟aplicació de lleis i regulacions de caràcter general. • Les empreses públiques haurien d‟assumir condicions competitives per obtenir finançament. • El Govern hauria de desenvolupar i publicar una política de propietat que defineixi els objectius generals de la propietat estatal, el paper de l‟Estat en el Govern Corporatiu de les empreses públiques i de quina manera es durà a terme la seva política de propietat. • S‟hauria d‟exigir als Òrgans de Govern de les empreses públiques el desenvolupament, aplicació i comunicació de programes de compliment de codis ètics interns. • Les empreses públiques haurien de mantenir un alt nivell de transparència de conformitat amb els principis de l‟OCDE sobre Govern Corporatiu • Les empreses públiques haurien de desenvolupar procediments interns eficients d‟auditoria i crear una funció d‟auditoria interna que estigui monitoritzada per l‟Òrgan de Govern i el comitè d‟auditoria. • Les empreses públiques haurien de sotmetre‟s als mateixos estàndards de comptabilitat i auditoria que les empreses cotitzades a borsa.
  25. 25. La peculiaritat de Governar la sanitat• Les errades del mercat:  Les asimetries en la presa de decisió requereix que el sistema prevegui algún tipus de protecció als consumidors: la regulació.• Les paradoxes de la gestió a la sanitat pública:  En el moment en que s‟utilitzen els serveis: • El que consumeix ni paga ni decideix • El que decideix ni paga ni consumeix. • El que paga ni decideix ni consumeix• L‟alta intensitat d‟ús tecnològic que no substitueix altres despeses.• L‟èxit aboca inevitablement a més cost. •Reformes estructurals •Capacitat de gestió àgil amb els professionals amb fórmules de participació en la decisió i a poder ser en el risc. •Necessitat d‟aliances tecnològiques. •Altres necessitats d‟inversió.
  26. 26. La Governança i la Macrogestió: propostes• Definir clarament les funcions del regulador.• Separar amb claredat la propietat de les EPIC de la seva funció reguladora. Dotar de credibilitat i robustesa al contracte del Catsalut.• Normes del joc comuns al sector• Canviar la LLOSC.• Revisar les normatives i lleis limitatives de l‟autonomia de gestió de les entitats i de la primacia del contracte front el pressupost.• Canviar la interpretació de les normes SEC.• Separar la gestió patrimonial de la gestió de l‟entitat. (Model austríac)• Fer de l‟ICS una nova EPIC (o varies…).• Articular sistemes de reassegurament.
  27. 27. La Governança a la mesogestió • Separar clarament el rol polític del rol de responsabilitat en el Govern de les entitats. • Separar el rol de la propietat del rol gerencial. • Recuperar l‟autonomia de gestió de les entitats. • Promoure l‟ús i la innovació en eines de gestió empresarial. • Desenvolupar un model efectiu de rendiment de comptes a les propietats, als professionals i a la societat.
  28. 28. El Mapa del Sector Privat i Fòrmules Utilitzades
  29. 29. OCDE. Informe salut 2012
  30. 30. OCDE. Informe salut 2012
  31. 31. Cost de introduir un nou fàrmac al mercat.The future of health Care in Europe. Economist Intelligence Unit. The Economist. 2011.
  32. 32. El volum de negoci sanitari• Segons World Bank:  UE (2000): despesa sanitària pública 8% del PIB.  UE (2030): despesa sanitària pública 14 % del PIB.  D‟acord amb l‟OCDE l‟increment de despesa a Europa els propers 3 anys serà de 200.000 M €.  L„efecte de la crisi en les despeses de Salut als països OCDE.
  33. 33. L’entrada d’operadors privats al sistema• ¿Què vol dir privat?:• Els nivells de descentralització en un sistema (Reformas Sanitarias en Europa. Figueras, Saltmann. 2002)  Desconcentració.  Delegació. • Finançament • Assegurament  Devolució. • Provisió  Privatització.• Antecedents històrics:  Privatització de l‟assegurament públic: Mútues laborals i d‟accidents de treball .  MUFACE.  Provisió privada de serveis públics: Catalunya. Resta de l‟Estat (xarxa de lEsglésia)  Provisió de serveis públics amb operadors públics de gestió privada (Catalunya): SEM, PSMar, LRC,etc....  Àmplia implantació d‟empreses de capital privat en serveis de suport diagnòstic: CRC, ERESA, General Lab, Echevarne, etc…
  34. 34. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. • Al no disposar del recurs, Consorcis i Fundacions de manera àmplia es recorre als formats PFI I PPP. • Que és un PFI?: Concessió administrativa per generar una estructura, habitualment hospitalària, a canvi de cedir la gestió per un nombre determinat d‟anys dels serveis generals de l‟hospital (“sense bates blanques”). • Que és un PPP?: Concessió administrativa per generar una estructura, habitualment hospitalària, a canvi de cedir la gestió per un nombre determinat d‟anys dels serveis generals i clínics de l‟hospital (“amb bates blanques”).
  35. 35. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. C. Valenciana Any Llits Proveïdor Règim H. Ribera 2003 301 Ribera salud/ADESLAS Concessió adiministrativa H. Alcira 2002 301 Ribera Salud C.A. H. Manises 2009 319 Sanitas/Ribera Salud C.A H. Dènia 2008 222 DKV/Ribera Salud C.A. H. Torrevieja 2006 250 ASISA/Ribera Salud C.A. H. Vinalopó-Elche 2010 273 ASISA/Ribera Salud C.A. H. Gandia Sense adjudicar. Parat. PFI. H. Lliria Sense adjudicar. Parat. PFI. H. de Xàtiva 273 Pendent adjudicar PFI + gestió personal estatutari no assis. H. Ontinyent 56 Pendent adjudicar PFI + gestió personal estatutari no assis. Resta àrees de Pendent de concurs. Diàleg competitiu (?) salut III/2013 Adeslas: La Caixa Ribera Salut: Bankia i Banc de Sabadell DKV: Grup Ergo: Asseguradora Alemanya ASISA: Cooperativa de metges. Sanitas. Grup BUPA (British United Provident Association) Lubasa: Present a Ribera salut: Fons familiars
  36. 36. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. C. Extremeña Any Llits Proveïdor Règim Nou H. Càceres En construcció PFI + serveis no mèdics Nou H. Don Benito En construcció PFI + serveis no mèdics Clínica Virgen de Capio Concert amb el Servicio Guadalupe Extremeño de Salud per la radioterapia i l’hemodinamia de l’àrea de Cáceres. Capio Sanidad: CVC Capital Partners. Americà ( 47% capital són fons públics de pensions)
  37. 37. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. C. Castilla la Mancha Any Llits Proveïdor Règim H. Almansa 2012 Capio Concessió administrativa H. Villarrobledo 2012 Capio C.A. H. Manzanres 2012 Capio C.A. H. Tomelloso 2012 Capio C.A. Nou H. Cuenca En construcció PFI Nou H. Guadalajara Adjudicat i parat. PFI Nou H. Toledo Adjudicat i parat. PFI H. Puertollano SESCAM Pendent C.A. H. Valdepeñas SESCAM Pendent C.A. Clínica Albacete Capio Cirurgía cardíaca, hemodinamia, neuroradiología intervencionista i medicina nuclear procedents de Castilla la Mancha (Sescam). Clínica Tres Cultures Capio Acord de gestió de Toledo d’hospitalizació de pacients aguts per l’àrea de Toledo.
  38. 38. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. C. Galicia Any Llits Proveïdor Règim H. de Vigo 2010 1465 Acciona i altres empreses PFI. construcció. Servicio Logística 2011 Servicio Móvil. Material sanitari, Concessió administrativa. Integral SERGAS. no sanitari i arxius. ACCIONA: BBVA, Entrecanales.
  39. 39. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. C. Murcia Any Llits Proveïdor Règim H. Santa Lucia. 2010 667 Siemens aliat tecnològic. Concessió. Diàleg Cartagena. competitiu. H. Los Arcos. Mar 2010 165 Menor. C. Castilla y León Any Llits Proveïdor Règim H. de Burgos 2012 1063 Grup financer i grup constructor. PFI H. de Salamanca PFI C. Balears Any Llits Proveïdor Règim H. Son Dureta-Son 2010 987 UTE que agrupa empreses PFI Espases constructores: Dragados, FCC C. Canàries Any Llits Proveïdor Règim Complejo H. 2011 Unitat d’oncologia radioteràpica. PPP. Concessió Universitario Insular Pendent adjudicació (?). administrativa per la Materno Infantil construcció i gestió.
  40. 40. L’entrada de capital privat a la gestió de les institucions (Hospitals /Atenció primària) a Espanya. C. Madrid Any Llits Proveïdor Règim Fundación Jiménez Díaz. 2003 550 Capio PPP.Concertat des de sempre. H. Universitario Infanta Elena 2007 106 Capio PPP. Consessió ad. (Valdemoro) El Hospital Rey Juan Carlos. 2012 260 Capio Concessió administrativa. (Móstoles) H. Torrejón 2011 250 Ribera Salud, Asisa PPP H. Collado Villalba 2012 140 Capio Concessió administrativa. Laboratorio Clínico Central UTE BR Salud (Ribera S., Balagué Center, AMS). Concessió administrativa H. del Tajo-Aranjuez 116 PPP H.Sureste- Arganda del Rey PFI H. de Henares-Coslada PFI H.Infanta Cristina-Parla PPP. Sacyr. H.Puerta de Hierro-Majadahonda ASISA PPP. Concessió Concert. Gestiona llista d‟espera quirúrgica i derivació d‟alta tecnología de la Comunitat de Madrid, de la Comunitat de Castilla La Mancha i de la Comunitat de Castilla y León PPP. Constructora Begar. H. Moncloa PFI H. Infanta Leonor (Vallecas) PFI H.Infanta Sofia-San Sebastián de los reyes C. Murcia Any Llits Proveïdor Règim H. Santa Lucia. Cartagena. 2010 667 Siemens aliat tecnològic. Concessió. Diàleg competitiu. H. Los Arcos. Mar Menor. 2010 165
  41. 41. El mon és cada cop més complexe!!!!!!! • Hospital Torrejon ( Madrid): Ribera salut, Concesia (Gerens Hill + Caixes varies), ASISA, FCC. • Suecia: – 1/3 part dels nous centres de primaria son propietat de 3 grans corporacions: • 2: Societats de Capital Risc. • 1: Cooperativa de metges. – 13% proveïdors son local o regional corporacions
  42. 42. That‟s all
  43. 43. Preguntes clau sobre la Governança:• Com està canviant el sistema sanitari i com afecta a la governació de les organitzacions?.• Com podem promoure que l‟entorn adopti mecanismes de funcionament per enfortir les capacitats dels Òrgans de Govern?• ¿Quins són els stakeholders de la meva organització?• Com afecten al meu Òrgan de Govern els stakeholders de la meva organització?• Quins factors tenen més impacte en les actuacions i efectivitat dels Consells?.• Com ha d‟emprar el Consell el poc temps i energia de que disposa per aconseguir el major valor afegit a l‟organització?• Com compleix el Consell amb l‟obligació de formular els fins, la visió i els objectius de l‟organització?• Com acompleix el Consell amb la seva obligació d‟assegurar la qualitat del servei?• Com pot acomplir el Consell amb la seva obligació de garantir la millor actuació directiva possible?.• Com pot complir el Consell amb la seva obligació de garantir la salut financera de l‟organització.• Que és el que el Consell ha de fer per governar veritablement?.
  44. 44. Preguntes clau per la Governança• Quin tipus de decisions hauria de prendre el nostre Consell?.• Com hauríem de monitoritzar i avaluar l‟acompliment dels fins institucionals i la utilització dels mitjans?.• Quins avantatges i inconvenients tenen les diferents formes organitzatives de les organitzacions?.• Com es comparteixen les responsabilitats de la governació entre els consells en sistemes “estratificats”(corporacions, holdings,etc).• Quins tipus de Comissions delegades del Consell són aconsellables que es creïn?.

×