Guia Adequació Llei 11 2007
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Guia Adequació Llei 11 2007

on

  • 3,232 views

GUIA LOCALRET

GUIA LOCALRET

Statistics

Views

Total Views
3,232
Slideshare-icon Views on SlideShare
3,198
Embed Views
34

Actions

Likes
1
Downloads
57
Comments
0

7 Embeds 34

http://governelectronic.blogspot.com 15
http://informaticadiputacio.blogspot.com 6
http://provaformacio.blogspot.com.es 5
http://serveiseditorials.blogspot.com 3
http://provaformacio.blogspot.com 3
http://static.slideshare.net 1
http://provaformacio.blogspot.mx 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Guia Adequació Llei 11 2007 Guia Adequació Llei 11 2007 Document Transcript

    • Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement Guia d’adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics Edita: LOCALRET amb la col·laboració de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) Disseny i maquetació: SERVINTERCOMUNICACIÓN Impressió: Montereina D.Legal: Desembre de 2008
    • índex de continguts índex de continguts INDEX Pàg Presentació 4 1. Introducció 5 2. Les oportunitats que ofereix la Llei 11/2007 10 3. Els drets dels ciutadans 12 4. Prestació de serveis 16 5. Identitat digital 18 6. Seu electrònica 20 7. Signatura electrònica 22 8. Registre electrònic 24 9. Document electrònic i arxiu digital 26 10. Procediment administratiu electrònic 28 11. Notificació electrònica 32 12. Interoperabilitat 34 13. Pla d’actuació 35 Annex: Relació d’eines que permeten donar resposta a les obligacions que estableix la Llei 11/2007 37
    • Presentació L’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP) suposa el ple reconeixement dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques utilitzant els mitjans electrònics. Per als ens públics l’adequació a les exigències d’aquesta Llei representa un repte important, alhora que propicia noves oportunitats. Conscients de les dificultats i les complexitats que les administracions locals catala- nes han de superar en aquest procés d’adaptació, Localret ha elaborat la “Guia d’a- daptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics”dirigida principal- ment als càrrecs electes i tècnics dels ens locals de Catalunya. La Guia pretén oferir una aproximació de com ha de ser l’administració electrònica segons planteja la Llei 11/2007, quins són els drets que tenen els ciutadans a l’hora de dirigir-se telemàticament als ens públics i quines són les oportunitats de millora que s’albiren amb la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta Guia fa un recorregut pels principals conceptes que es desenvolupen a la Llei, els seus significats, així com quines són les actuacions que s’han de dur a terme, les obligacions i les oportunitats que tenen per a les administracions locals. Aquesta publicació, amb un caràcter eminentment pràctic, es complementa amb una segona part centrada exclusivament en les eines a disposició de les administra- cions locals per dur a terme l’aplicació de la Llei 11/2007. 4 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Introducció 1 Els ajuntaments, com la resta d’administracions públiques, han fet durant els darrers anys esforços importants per incorporar els mitjans electrònics en el desenvolupament de la seva activitat. Fins a l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP), la regulació bàsica de l’administració electrònica es trobava en tres preceptes de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) que han estat desenvolupats, tant a nivell estatal com autonòmic i local per algunes normes. Aquesta regulació va esdevenir insuficient per garantir els drets dels ciutadans i de les empreses en les relacions amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, i no oferia la necessària seguretat jurídica a les transaccions electròniques. L’aprovació de la Llei 11/2007 suposa una gran oportunitat per avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica en reconèixer el dret dels ciutadans a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques. La LAECSP preveu diversos instruments que faciliten l’extensió dels beneficis que es deriven de l’ús dels mitjans electrònics per les administracions públi- ques, però també ha de permetre fer front als riscos que provoqui l’ús generalitzat dels mitjans elec- trònics en les relacions entre les administracions públiques i els ciutadans. A més, la Llei 11/2007 constitueix una bona oportunitat per modernitzar les administracions públiques i fer front als reptes que planteja el segle XXI. Quina administració electrònica planteja la Llei 11/2007? La LAECSP pretén que l’administració pública en el seu conjunt sigui: . Més oberta. L’administració electrònica ha de facilitar la relació dels ciutadans amb els ens públics les 24 hores del dia durant els 365 dies l’any. . Més transparent. Els ciutadans han de poder accedir a la informació dels procediments que s’esti- guin tramitant i participar en els assumptes públics. En definitiva, els poders públics han d’informar de tot allò que sigui necessari per als ciutadans. . Més propera. La utilització de les eines electròniques obre noves possibilitats de relació amb els administrats de manera personalitzada. Aquestes noves eines han de reduir despeses i càrregues i han de simplificar els procediments. . Més integral. L’administració electrònica ha de fer factible la cooperació interadministrativa, la inte- roperabilitat entre administracions, per tal de facilitar els procediments que impliquin els ciutadans. Aquesta transversalitat ha d’anar evolucionant i adequant-se als nous mitjans. 5 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 1. Introducció .Més relacional. Els mitjans electrònics han de facilitar la interacció entre les administracions públiques i els entorns privats, creant xarxes d’intercanvi d’informació. Els riscos de l’ús dels mitjans electrònics a les administracions públiques La LAESCP reconeix que l’extensió de l’ús dels mitjans electrònics a les administracions públiques no es troba exemp- ta de riscos per als ciutadans i per a les relacions d’aquests amb les administracions públiques. Per això reconeix la necessitat d’adoptar mesures tècniques, organitzatives i jurídiques. Els principals perills que cal combatre són: .Fractura digital. La utilització dels mitjans electrònics no ha d’agreujar les desigualtats entre els ciutadans. La Llei 11/2007 insta les administracions públiques a portar a terme polítiques per a estendre els mitjans electrònics a tot el territori i facilitar el seu accés i ús per part de tots els col·lectius socials, i particularment, aquells que tinguin alguna discapacitat, pocs coneixements tècnics o escassos recursos econòmics. .Vulnerabilitat de la seguretat. La configuració d’Internet com a xarxa oberta, de lliure accés i amb caràcter global introdueix riscos en la seguretat de les comunicacions. Els principals són la suplantació dels autors de la comunica- ció, l’alteració dels missatges enviats o la vulneració de la confidencialitat de les dades. Per tal de preservar la infor- mació i evitar aquests riscos, les administracions públiques i els ciutadans han de protegir la informació davant de qualsevol amenaça amb la utilització d’antivirus, signatura electrònica, i tot un ventall de polítiques de seguretat. .Vulnerabilitat de la intimitat. Els nous mitjans electrònics faciliten la recopilació, l’accés i l’ús de dades personals per part de les administracions públiques que podrien ser fàcilment agregats i utilitzats. La Llei de protecció de dades i la posada en marxa d’agències independents han de vetllar per la preservació de les dades i per la seva correcta uti- lització. Principis que no es poden vulnerar amb l’ús de les noves tecnologies La LAECSP deixa molt clar en un llistat explícit de principis generals quines han de ser les limitacions que han de tenir l’ús de les tecnologies de la informació per part de les administracions públiques . . Protecció de dades de caràcter personal. Cal preservar l’àmbit que pertany a l’honor i a la intimitat personal i familiar. . Igualtat. Els ciutadans no poden patir restriccions o discriminacions en l’ús dels mitjans electrònics. .Accessibilitat. Qualsevol actuació ha de permetre que la informació o els serveis que es prestin a través de mitjans electrònics puguin ser rebuts i coneguts per qualsevol persona, independentment de les seves circumstàncies per- sonals, socials o econòmiques. En casos com a Catalunya l’accessibilitat també va lligada amb la garantia de l’ús de les llengües oficials. 6 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 1. Introducció .Legalitat. L’ús de les noves tecnologies ha de mantenir les garanties jurídiques dels ciutadans davant les administracions públiques recollides a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administra- cions públiques i del procediment administratiu comú. .Responsabilitat. Les administracions públiques han de garantir la veracitat i autenticitat de les informacions i serveis prestats per mitjans electrònics. .Simplificació. L’ús dels nous sistemes han de fer més eficaç i ràpid els procediments administratius. .Transparència i publicitat. Els mitjans electrònics han de permetre la màxima difusió, publicitat i transparència de les actuacions administratives. La comunicació entre les administracions públiques La Llei 11/2007 també dedica una especial atenció a la cooperació entre les administracions públi- ques per tal de garantir la interoperabilitat dels sistemes i les solucions utilitzades en la prestació con- junta de serveis als ciutadans. S’insta a facilitar la transmissió de dades entre les administracions i s’a- torga als ciutadans el dret a escollir entre els diferents canals per relacionar-se amb les administra- cions. Per tot aquest tipus de relacions s’han d’establir les mateixes garanties que si els procediments no es fessin per mitjans electrònics, tot i que s’introdueix el principi de proporcionalitat per tal d’exigir només aquelles mesures i garanties adequades a cada procediment. La Llei 11/2007 per preservar la llibertat dels ciutadans i els principis del lliure mercat requereix que les administracions públiques estiguin preparades per utilitzar els sistemes d’informació, aplicacions o plataformes que estiguin a disposició dels ciutadans. Les administracions han de ser neutrals tec- nològicament i adaptables a les diverses alternatives tecnològiques que vagi oferint el mercat. La Llei demana a les administracions la utilització d’estàndards oberts i, a més, l’ús dels estàndards genera- litzat pels ciutadans. També les relacions entre les mateixes administracions públiques han de que- dar garantides. Els obstacles que ha de superar l’aplicació de la Llei 11/2007 És en la mateixa exposició de motius de la LAESCP on s’alerta dels diversos obstacles i mancances que les administracions públiques hauran de superar per a desenvolupar íntegrament la Llei 11/2007. 7 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 1. Introducció .Manca de lideratge. L’administració electrònica implica importants canvis en les administracions públiques que exigeixen un lideratge, tant polític com tècnic. Sense aquest impuls no s’aprofitaran els valors dels mitjans electrò- nics i no es vincularan a la gestió del canvi. .Manca de recursos. El desenvolupament i manteniment de l’administració electrònica requereix l’ús de molts recursos (tecnològics, econòmics, humans). Les administracions públiques han de recórrer a ajuts i subvencions per a la seva modernització, la creació d’estructures de cooperació interadministrativa o la reutilització d’aplicacions d’ad- ministració electrònica. Així, per exemple, la mateixa Llei preveu que els municipis petits han de rebre l’ajut de les administracions supralocals. .Multiplicitat de canals. En l’actualitat són diferents els mitjans electrònics utilitzats assíduament, tant per les admi- nistracions com pels ciutadans (telèfon, fax, Internet). A més, altres mitjans electrònics s’incorporen a les relacions amb les administracions públiques (correu electrònic, telèfon mòbil, SMS...). Les administracions han de tenir present l’existència d’altres tecnologies que en un futur proper poden tenir un important impacte en les relacions entre els ciutadans i administracions.. En qualsevol cas, és important saber que la Llei 11/2007 és aplicable a tots els mitjans electrònics que les administra- cions públiques posin a l’abast dels ciutadans i les empreses. En particular, l’annex de la Llei fa referència als mitjans electrònics com a “mecanisme, instal·lació, equip o sistema que permet produir, emmagatzemar o transmetre docu- ments, dades i informacions; incloent qualsevol xarxa de comunicació oberta o restringida com Internet, telefonia fixa i mòbil o d’altres”. 8 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 2 Les oportunitats Les oportunitats que ofereix la Llei 11/2007 La Llei 11/2007 suposa un pas més –i caldria afegir que definitiu- per a l’ impuls de l’administració electrònica i la incorporació de les administracions públiques a la societat de la informació. En aquest sentit, l’element cabdal per induir a aquest impuls ha estat el reconeixement legal del dret del ciutadà a relacionar-se amb mit- jans electrònics amb l’administració. El reconeixement de l’esmentat dret obliga les administracions a estar a l’alçada del repte que se’ls planteja: d’una banda ha de ser la mateixa administració qui impulsi el model que superi l’esquema en el qual s’ha basat tradicionalment la seva relació amb el ciutadà i, d’altra banda, ha d’estar a l’alçada dels serveis que ciutadans i empreses li reclamaran. Aquest repte obliga, per tant, totes les administracions, també l’administració local, a adoptar aquelles mesures dirigides a transformar-se en una administració que possibiliti una relació amb el ciutadà les 24 hores al dia i els 365 dies de l’any que doni resposta a les demandes de serveis que li plantegin. Aquest repte que posa al descobert la LAECSP implica oportunitats de transforma- ció interna per a totes les administracions i repensar les relacions amb el ciutadà. En aquest sentit, alguns dels principis indicats per la Llei –que també són d’aplicació a l’administració electrònica- incorporen aquest factor de canvi des d’una “visió elec- trònica”. Així: .Reconeix el dret a la ciutadania (també empresa o professional) a relacionar-se amb les AAPP per mitjans electrònics. .Regula els aspectes bàsics de la utilització de les TIC dins l’activitat administrativa, en les relacions entre les AAPP, així com amb les relacions amb els ciutadans. 10 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • D’altra banda, s’ha de tenir molt en compte els principis generals i les oportunitats que aquesta Llei aporta a l’administració: 1. Accessibilitat; que es garanteixi a la ciutadania poder accedir als serveis i a la informació per mitjans telemàtics. L’accessibilitat permetrà una major adaptació del front office municipal a les necessitats de la ciutadania i de les empreses. 2. Cooperació entre AAPP. Interoperabilitat i prestació de serveis conjunts a la ciutadania. Reconeixement mutu dels documents electrònics i dels sistemes d’identificació i autenticació. 3. Seguretat. Com a mínim al mateix nivell que es requereix en la prestació dels serveis per mit- jans no electrònics. La seguretat ha de permetre incrementar les transaccions electròniques amb sectors especialment sensibles (professionals, empreses). 4. Proporcionalitat. Només caldran les garanties i les mesures de seguretat adequades al trà- mit. No es demanarà més informació a la ciutadania de l’ estrictament necessària. L’oportunitat ha d’estar relacionada amb dotar de criteri i ordenar els tràmits a l’abast del ciutadà. 5. Responsabilitat i qualitat respecte al que ofereixen les AAPP a través dels mitjans telemàtics. Això pot comportar un replantejament de les polítiques de comunicació i d’informació munici- pals. 6. Neutralitat tecnològica. Avançar en l’ús d’estàndards oberts o estàndards d’ús generalitzat pels ciutadans, deslligant així eines de relació amb el ciutadà del programari amb cost de llicència. 7. Simplificació administrativa. Ser més eficients, reduir el temps de tramitació amb la possibilitat de replantejar el back office. 8. Transparència i publicitat del procediment. Fer més eficient la informació sobre les actuacions administratives. 11 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 3 Els drets dels ciutadans La Llei 11/2007 reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administra- cions públiques utilitzant mitjans electrònics per a l’exercici dels drets previstos en l’ordenament jurídic. Aquest reconeixement comporta el dret a obtenir informació, realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i actes administratius a través de mitjans electrònics per part del ciuta- dà. Aquests drets es reconeixen respecte dels ciutadans, és a dir, segons la Llei, a qualsevol persona física o persona jurídica que es relacioni o sigui susceptible de relacionar-se amb les administracions públiques. Aquests drets es podran exercir a mesura que les administracions públiques desen- volupin la seva eAdministració i respecte a la totalitat dels procediments i actua- cions de la seva competència, com a molt tard, a partir de l’1 de gener de 2010. Tanmateix, l’administració local pot disposar d’un termini més ampli si les seves dis- ponibilitats pressupostàries impedeixen el compliment total o parcial de la Llei. Per a l’exercici efectiu d’aquest dret, la LAECSP preveu altres drets auxiliars o instru- mentals que es poden agrupar en: 3.1.- Drets relacionats amb els mitjans electrònics Per a l’exercici dels drets d’accés als serveis públics a través dels mitjans electrònics no és necessari que el ciutadà utilitzi sempre un determinat mitjà o aplicació elec- trònic . Particularment, la Llei reconeix els següents drets: . Dret a escollir, entre els disponibles, el mitjà a través del qual es relaciona amb les administracions públiques. . Dret a la igualtat en l’accés electrònic. . Dret a escollir les aplicacions o els sistemes per relacionar- se amb les adminis- tracions públiques. 12 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 3.2.- Drets relacionats amb el procediment administratiu electrònic En aquest àmbit, la LAECSP recull alguns dels drets ja previstos a l’article 35 de la LRJPAC que havia tingut una aplicació molt limitada. A més, incorpora nous drets relacionats amb les còpies dels docu- ments electrònics i el seu arxiu electrònic: . Dret a no aportar dades ni documents en poder de les administracions públiques. . Dret a realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions, i oposar-se a les resolucions i actes administratius. . Dret a conèixer l’estat de la tramitació dels procediments en els quals siguin els interessats . Dret a obtenir còpies electròniques dels documents electrònics en els procediments en els quals siguin els interessats. . Dret a que les administracions públiques conservin en format electrònic els documents electrònics. 3.3.- Drets relacionats amb la seguretat de les transaccions electròniques La garantia de la seguretat de les transaccions electròniques és una de les constants de la LAECSP. Des de la perspectiva del ciutadà, la Llei intenta oferir un ventall de possibilitats que permeten garan- tir la seguretat. La protecció de dades de caràcter personal també es converteix en una de les preo- cupacions del legislador malgrat que sigui regulat per una llei pròpia. . Dret a obtenir els mitjans d’identificació electrònica necessaris per a la tramitació electrònica dels procediments. . Dret a utilitzar els diferents sistemes de signatura admesos per les administracions públiques. . Dret a la garantia de la seguretat i de la confidencialitat de les dades. 3.4.- Dret a una informació i a un servei públic de qualitat S’han incorporat a la Llei alguns drets que suposen un enfortiment de la posició del ciutadà en les seves relacions amb l’administració pública: . Dret en la qualitat dels serveis públics que es donen per mitjans electrònics. . Dret a obtenir informació a través de mitjans electrònics. 13 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 3. Els drets dels ciutadans Drets dels ciutadans en les relacions amb les administracions públiques per mitjans electrònics I Formular sol·licituds i manifestar consentiments I Efectuar pagaments i realitzar transaccions I Oposar-se a les resolucions i actes administratius I Conèixer en tot moment, també per mitjans telemàtics, l'estat de tramitació dels procedi- ments en els que hi tingui condició d'interessat i obtenir còpies, també electròniques, de documents que en formin part I Tenir garantit que les AAPP conservin en format electrònic els documents que formen part del seu expedient I Escollir el canal amb el que es volen relacionar amb l'administració I Disposar d'igualtat en l'accés electrònic dels serveis de les AAPP I Identificar les autoritats i el personal al servei de les AAPP sota la responsabilitat dels quals es tramiten els procediments i exigir les responsabilitats quan correspongui legalment I Obtenir còpia segellada dels documents que presenta, aportant-los junt amb els originals, així com la devolució d'aquests, excepte en el cas que els originals hagin d'estar a les AAPP I No aportar dades ni documents que estiguin en possessió de les AAPP. En el cas que les dades siguin de caràcter personal caldrà el consentiment del ciutadà. Aquest consenti- ment podrà ser també electrònic I Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics del procediment admi- nistratiu I Accedir als registres i arxius de les AAPP en els termes previstos I Obtenir mitjans d'identificació electrònica I Utilitzar altres sistemes de signatura electrònica, diferents del DNI electrònic, admesos en l'àmbit de les AAPP I Tenir garantia de seguretat i confidencialitat de les dades que figurin en fitxers, sistemes i aplicacions de les AAPP I Escollir el mitjà i les aplicacions a través del qual es pot relacionar amb les administracions 14 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 4 Prestació de serveis La prestació de serveis i la disposició de mitjans electrònics. La Llei 11/2007, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques hauran d'habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, garan- tint-ne en tot cas l'accés a tots els ciutadans. Aquesta obligació legal comporta que les administracions públiques hagin d’esta- blir més d’un mitjà de relació amb els ciutadans per tal que aquests puguin escollir el mitjà que més els convingui. Partint de la base que la seu electrònica ja és un canal d’accés via Internet i que, segons la Llei, és obligatori, es poden utilitzar d’al- tres canals. Un d’ells pot ser, òbviament, el presencial. D’altra banda, també cal fer esment al canal telefònic que requerirà de recursos tècnics i humans que garantei- xin el servei en aspectes com la seguretat. L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital terrestre) o de tecnolo- gies vinculades als serveis de mobilitat (p.e. SMS) seran també possibilitats a l’abast dels municipis. D’altra banda, caldrà habilitar l’accés a la resta d’administracions públiques a les dades relatives als interessats que tinguin en el seu poder, sempre que estiguin en suport electrònic. S’hauran d’especificar les condicions, protocols i criteris funcionals i tècnics per accedir a aquesta informació amb les màximes garanties de seguretat, integritat i disponibilitat. Cal tenir en compte la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. D’aquesta manera, les garanties de prestació de serveis i la disposició de mitjans i instruments electrònics permeten oferir un servei al ciutadà 24 hores els 365 dies de l’any, sense necessitat d’assignar més personal per atendre al ciutadà. Així mateix, no caldrà atendre el ciutadà en els tràmits que suposin la generació de documents que puguin ser aportats a d’altres administracions. 16 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Manual per al món local 4. Obligacions
    • 5 Identitat digital Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’esta- blir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir- ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrò- nica que siguin conformes a la Llei 59/2003 de 19 de desembre de signatura elec- trònica. Es pot garantir la identitat del ciutadà mitjançant: I DNI electrònic. I Certificats digitals de signatura electrònica avançada admesos per les AAPP (p.e. acceptar els classificats per CATCert, o pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç). En aquest cas, caldrà publicar les autoritats admeses a la seu electrònica. I Altres sistemes, com els usuaris i contrasenyes. S’ha de justificar i només es podran utilitzar en determinats procediments. En la majoria dels casos cal recollir tot un con- junt d’evidències en el tràmit per tal de garantir la integritat i el no repudi, fet que condiciona la seva recomanació. I El funcionari públic podrà identificar presencialment un ciutadà i fer el tràmit tele- màtic en el seu nom, sempre que aquest tingui el consentiment exprés per part del ciutadà. Es pot garantir la identitat de les administracions públiques mitjançant: I Certificats de servidor o de seu electrònica per identificar l’ajuntament i establir comunicacions segures. I Sistemes de signatura electrònica per a l'actuació administrativa automatitzada. I Signatura electrònica del personal de l'administració pública. I Intercanvi de dades en entorns tancats de comunicació, si es pacta entre les parts. 18 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • En la representació d'un tercer: I Es podrà habilitar persones físiques i jurídiques per a la realització de determinades transaccions electròniques en representació dels interessats. I Pel que fa a persones jurídiques, caldrà acceptar certificats de persona jurídica i certificat de representant. I Per a certs tràmits, un intermediari pot representar un ciutadà o una empresa. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS IUtilitzar mitjans que permetin I Cal que les AAPP defineixin I Obrir nous canals de tramita- a les AAPP poder gestionar l'organisme de referència d'ad- múltiples certificats digitals, de missió de certificats digitals, en ció informació. múltiples entitats de certifica- el cas de les administracions I Oferir les mateixes garanties ció, fins i tot estrangeres. públiques catalanes, l'Agència d'identitat i seguretat que hi ha Catalana de Certificació. als tràmits en l'àmbit presencial. I Cal indicar l'organisme de I Els ajuntaments amb més referència d'admissió de certifi- recursos poden subministrar cats digitals a la seu electrònica als ciutadans identitats digitals i efectuar-ne l'enllaç correspo- amb la mateixa validesa que el nent. DNI i, per tant, el ciutadà pot I Elaboració del document de identificar el seu ajuntament referència de política d'identi- com un garant de la identitat. tat digital. I Els treballadors públics que es I Dotar els treballadors de certi- relacionin amb els ciutadans ficats digitals necessaris per a per mitjans telemàtics necessi- tots aquells que hagin de parti- taran certificats digitals. cipar en el tràmit telemàtic. I Garantir la representació en els tràmits quan qui realitza el tràmit és el representant, tant d'una persona jurídica com d'una física. I El ciutadà té el dret a identifi- car les administracions públi- ques i els treballadors que tra- miten els seus expedients. 19 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 6 Seu electrònica Un dels nous conceptes que introdueix la LAECSP és la seu electrònica. En concret, l'article 10.1 de la Llei 11/2007 defineix la seu electrònica com “aquella adreça elec- trònica disponible per als ciutadans mitjançant xarxes de telecomunicacions la titu- laritat, gestió i administració de la qual correspon a una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l'exercici de les seves competències”. L'article 10.1 podria induir a una confusió ja que sembla que equipari la seu electrò- nica amb una adreça representada amb la forma de les URL d'accés a Internet: https://. Des d'aquest punt de vista, semblaria que pàgina web i seu electrònica serien conceptes intercanviables. Aquesta afirmació ens podria portar a la conclusió que una administració tindria tantes seus electròniques com pàgines web sota el format http hi hagués i això no és així. La seu és només una pàgina web de les mol- tes que pot tenir l'administració (p.e. https://www.municipi.cat/seu.html). Pel que fa a la regulació de la seu, s'han de tenir en compte els següents aspectes: I La titularitat comporta la responsabilitat respecte a la integritat, veracitat i actualit- zació de la informació i els serveis. I La informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica hauran de ser subjectes als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, dispo- nibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i interoperabilitat i hauran de tenir en compte els estàndards oberts i, en el seu cas, els que siguin d'ús generalitzat pels ciutadans. I Respecte a la seguretat, les seus electròniques hauran de disposar de sistemes que permetin l'establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, s'hagi de garantir la identificació del titular de la seu. I Possibilitar l'accés a la seu en les llengües oficials. A la seu electrònica es podran publicar, de manera substitutòria o complementària, aquells actes i comunicacions que s'hagin de publicar als taulers d'anuncis o edic- tes. 20 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Disposar d'una SEU I Crear un espai web on l'ajun- I Possibilitat de no haver de ELECTRÒNICA que: tament col·loqui tota la infor- I Tingui un CERTIFICAT DIGI- mació que genera drets i obli- publicar al BOP, DOGC o BOE TAL. gacions a l'ajuntament. certa informació. I Cal que sigui accessible i És necessari: I Reducció de costos. usable. I Identificar-ne el titular, així I Certificat de servidor especí- I Més transparència. com els mitjans disponibles fic de la seu, per tal de garantir per a la formulació de la identitat de l'ajuntament I Millora de la difusió de nor- suggeriments i queixes. davant els ciutadans que hi mes jurídiques, actes i disposi- accedeixin. cions, anuncis i edictes. I Una certificació tipus AA o AAA. IMillora de l'accessibilitat i usa- bilitat. I Publicació: I Cal nomenar un responsable I Poder disposar d'un tauler I La documentació que s'hi de publicació de la seu, que publiqui ha de ser íntegre, gestioni la informació (modifi- d'anuncis virtual actualitzat, veraç i ha d'estar actualitza- cació, alta i baixa de la informa- accessible i visible. da. ció). I Cal publicar tota la docu- I Tot allò que es publiqui haurà mentació vinculada al perfil d'anar signat digitalment i amb del contractant. segell de temps. ILes comunicacions amb la seu I Cal obrir el protocol SSL han d'estar xifrades. (Secure Socket Layers) amb un certificat digital de seu electrò- nica. Seu electrònica Guies 21 per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 7 Signatura electrònica La Llei 59/2005 de signatura electrònica la defineix com “el conjunt de dades en forma electrònica, que poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació del signant.” En aquest sentit, la signatura electrònica és un instrument que garanteix les rela- cions telemàtiques entre les administracions públiques i la ciutadania, ja que garan- teix la identitat, la fiabilitat del contingut tramès i també la data i l'hora d'enviament i recepció. De fet, si la signatura electrònica compleix els requisits, tindrà el mateix valor jurídic que la signatura manuscrita en relació amb els consignats en paper. En aquest apartat es distingeixen tres tipus de signatura electrònica: I Signatura electrònica del ciutadà I Signatura electrònica del treballador de l'ajuntament I Signatura electrònica en l'actuació administrativa automatitzada Dins d'aquests tipus de signatures electròniques inclouríem tots els documents generats per l'ajuntament per a l'intercanvi electrònic de dades entre administra- cions públiques. Respecte a aquest punt, la Llei també esmenta el fet de deixar una indicació als documents on consti una referència web, a la qual es trobarien tots els documents generats per l'ajuntament i on es podrien descarregar a partir d'aquesta referència. Amb aquesta adreça es podria comprovar la integritat del document si s'imprimeix. No només s'hauria de fer això amb els documents creats de forma automatitzada, sinó amb qualsevol document signat emès per l'ajuntament. Signatura 22 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement electrònica
    • OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Dotar els treballadors públics I Per aquells ajuntaments amb IDonar garanties jurídiques als de certificats digitals recone- recursos suficients: elaboració guts amb dispositiu criptogrà- d'un pla director de signatura documents i tràmits en format fic per tal que puguin signar electrònica on es defineixi els electrònic. digitalment resolucions, docu- tipus de signatura vàlida, els ments, certificats, volants, etc. formats utilitzats, els algoris- Automatitzar processos de sig- mes acceptats, la preservació natura: d'aquesta signatura al llarg del I Les actuals carpetes de temps, i en especial: documents a signar, es I Document de referència de poden substituir per proces- política de procediment sos digitals massius de (workflow de la signatura) signatura electrònica. I Document de política de I Certs processos, com per signatura electrònica I Document de referència de exemple, les entrades al política de xifrat registre telemàtic o les sorti- des a través de plataformes de notificació poden ser IGarantir la integritat i l'autenti- I Indicar a la seu electrònica signades automàticament, citat dels documents presen- l'organisme de referència per a amb la mateixa validesa tats a l'administració. l'admissió de certificats digitals jurídica. i signatures electròniques. I Publicar en el web els certifi- cats digitals de segell electrò- nic. I Disposar d'una plataforma de signatura de contractes i con- venis. I Acceptar diferents tipus de signatures electròniques en funció del tràmit, però també de les entitats de certificació. I Validar les signatures electrò- niques generades i rebudes. I Preservar les signatures elec- tròniques dels documents que formen part dels expedients. I Dotar-se d'eines que permetin IIncorporar el segell de temps la signatura electrònica de a la signatura dels documents. documents i que garanteixin l'hora i la data de la signatura: segell de temps. 23 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 8 Registre electrònic La Llei 11/2007 determina el registre electrònic com aquell registre administratiu que, d'acord amb l'article 24.1, té com a funció principal la de “la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions”. Un dels molts aspectes en el qual es manifesta la voluntat del legislador de donar un impuls a l'administració electrònica és la referència a l'obligatorietat de la creació del registre electrònic. En aquest sentit, hem passat del caràcter voluntari per a l'admi- nistració en la creació d'aquests registres a ser un requisit necessari en la relació elec- trònica administració - ciutadà. Des d'aquest punt de vista cal entendre el dret del ciutadà a accedir als registres -amb independència del seu caràcter presencial o electrònic- per fer efectiu, en definitiva, el conjunt de drets que li reconeixen la pre- sentació d'escrits, comunicacions i sol·licituds a l'administració. 24 Guies Registre per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Cal posar a disposició dels ciu- I Arribar a un acord amb un I Tenir un registre obert 24 tadans un registre electrònic on proveïdor de solucions de el ciutadà pugui presentar la registre electrònic. hores al dia, els 365 dies de documentació necessària en la l'any. seva relació amb l'administra- IElaborar el decret de creació I Automatitzar tot el procés de ció (una instància, reclamació, del registre electrònic. suggeriment...), adjuntar-hi registre. documents i obtenir un rebut I Ha d'incloure l'òrgan o I Poder connectar aquest regis- electrònic on consti la seva pre- unitat responsable de la sentació dels documents seva gestió, data i hora tre amb d'altres registres, tant a l'ajuntament. oficial, dies declarats del mateix ajuntament com inhàbils, etc. d'altres administracions i que I Normar aquest registre i aquest procés d'enviament publicar la seva creació, tant I Cal publicar el decret de sigui automàtic. en el diari oficial com a la seu creació a la seu electrònica. I Tenir els documents digitalit- electrònica. zats i, per tant, gestionar-los IPublicar a la seu electrònica més fàcilment. el calendari de dies hàbils. I Publicar la documentació relativa als processos de contractació. electrònic Guies 25 per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 9 Document electrònic i arxiu digital En primer lloc, cal definir el document electrònic com la “Informació de qualsevol tipus en format electrònic, arxivada en un suport electrònic, segons un format deter- minat i susceptible d'identificació i tractament diferenciat” segons definició de l'Annex J de la Llei 11/2007 que concorda amb la de l'article 3.5 de la Llei 59/003 de signatura electrònica. Aquesta definició cal relacionar-la amb la del document administratiu electrònic, que és el que, en definitiva, és l'objecte del dret d'accés del ciutadà als registres i arxius administratius. En aquest sentit, el mateix art. 29.1 remet a l'art. 46 de la LRJPAC que qualifica de document públic administratiu aquell emès pels òrgans de les administracions públiques i que, atès el seu caràcter electrònic, hauran d'incor- porar les signatures electròniques regulades en la mateixa LAECSP. Les AAPP podran emetre documents administratius electrònics sempre que incor- porin una o més signatures electròniques, i hauran d'incloure una referència tempo- ral quan la naturalesa del document així ho requereixi. Es poden fer còpies electròniques: I de documents electrònics (validesa jurídica). I de documents en paper, aportats pels ciutadans. Aquestes còpies tenen valor de còpies autèntiques sempre que es pugui garantir l'autenticitat, integritat i conservació del document imatge. Aquest procés de digitalització es pot fer de forma automatitzada amb el corresponent segell electrònic.. I de documents emesos originalment per les AAPP en suport paper. Es poden fer còpies (considerades autèntiques) en paper: I de documents electrònics sempre i quan tinguin sistemes de verificació que permetin garantir-ne la seva autenticitat. Preservació de documents: Si el document neix electrònic cal preservar-lo electrònicament, però es permet la migració de formats. La llei considera digitalització segura el procés que garanteixi que la còpia electròni- ca generada a partir d'un original sigui igual que l'original, i que una vegada garan- tida aquesta imatge fidel de l'original, es garanteixi la integritat electrònica del docu- ment (preservació i validesa) al llarg del seu cicle de vida, a través d'una signatura electrònica. En aquest cas es podrà arribar a destruir el paper. 26 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Sempre que el document I Disposar d'un gestor docu- I Estalvi de temps i costos (eli- electrònic rebut compleixi els mental o d'expedients. requeriments d'integritat i minar paper, arxiu físic,...). I Connexió d'aquest al porta autenticitat: signatures. I Més eficiència i millora dels I S'ha d'admetre com a serveis. document vàlid per a ICrear una plataforma de com- l'expedient administratiu. pulsa electrònica. I Crear i emetre documents electrònics amb validesa jurídi- IElaborar un pla director del ca. document electrònic. I Gestionar els expedients elec- ICrear un procediment de digitalització segura de trònicament. documents. I Realitzar còpies autèntiques I Digitalitzar els documents de documents electrònics en que calgui preservar en el paper. temps. I Referenciar els documents IReenginyeria de processos a l'espai web on estarà documentals. disponible per a la seva comprovació. I Elaborar una normativa de l'ajuntament que reguli la destrucció del paper . IVerificació de la integritat una vegada estigui imprès. I Si un document neix electrò- nic, caldrà preservar-lo en for- mat electrònic. I Els documents han d'incorpo- rar una referència temporal: segell de temps. I Els expedients electrònics han de tenir un índex electrònic, signat per l'administració, que garantirà la integritat d'aquest i en permetrà la recuperació sempre que es requereixi. IGenerar còpies de l'expedient electrònic per al ciutadà. 27 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Procediment 10 administratiu electrònic El procediment administratiu electrònic és el mecanisme formal que duu a terme l'administració per dictar un acte administratiu electrònic. Aquest procediment té diferents fases (inici, instrucció i finalització). A més, el ciutadà té el dret a conèixer l'estat de tramitació del seu expedient. Inici i instrucció del procediment L'inici d'un procediment administratiu per mitjans electrònics, a sol·licitud de l'inte- ressat, requerirà la publicació a la seu electrònica dels models o sistemes electrònics de sol·licitud. Els interessats podran aportar a l'expedient còpies digitalitzades dels documents, signats digitalment. L'ajuntament podrà sol·licitar el document original per tal de comprovar la seva autenticitat. Procediment administratiu 28 electrònic Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Publicar a la seu electrònica I Els models o sistemes elec- I Estalvi de temps i costos. els models o sistemes electrò- trònics de sol·licitud han de ser nics de sol·licitud. visibles a la seu electrònica. I Millora en el servei. I Admetre còpies digitalitzades, IEn el registre electrònic s'han I Redefinició i millora dels signades digitalment pel ciuta- de permetre annexar docu- processos. dà. ments. I Assignar recursos i formació I Fer un pla de formació especí- per al personal de l'ajuntament fic. per tal que pugui desenvolupar correctament la seva tasca uti- litzant mitjans telemàtics I Fer una reenginyeria dels pro- I Caldrà fer una reenginyeria de cessos per tal de simplificar-los, processos per a la seva digitalit- eliminar paper, requeriments a zació definint: demanar als ciutadans, escurçar I Quines parts del proce- terminis, etc. diment es podrien automa- titzar. I Garantir el control de terminis, I Pla de convivència de la identificació dels òrgans res- l'expedient paper i l'electrò- ponsables dels procediments i nic. facilitar la publicitat dels proce- IQuin és el grau de digitalit- diments. zació actual del procés per decidir quins es prioritzen. I Fer una anàlisi del volum de documents que genera cada procediment i dels actors que hi intervenen: ciutadania, empreses, profes- sionals, altres administra- cions públiques, etc. I Elaborar una normativa de l'a- juntament que reguli el proce- diment electrònic. 29 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 10. Procediment administratiu electrònic Consulta de l'estat del procediment per part del ciutadà El ciutadà podrà consultar, en un espai restringit, prèvia identificació, la informació sobre l'estat de tramitació del pro- cediment: fase en que es troba, òrgan o unitat responsable i data d'entrada en aquesta fase. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Posar a disposició dels ciuta- I En la seu electrònica s'haurà I I Estalvi de temps i recursos. dans, per mitjans electrònics, la d'habilitar un accés a la consul- consulta de l'estat dels procedi- ta de l'estat del procediment. I Oferir aquest servei les 24 ments. I Mentre això no sigui hores del dia els 365 dies de possible, caldrà posar-hi un l'any. sistema combinat, per exemple: permetre la IAutomatitzar els processos de sol·licitud a través d'Inter- consulta. net (registre telemàtic) i enviar la informació, elabo- I Més implicació i seguiment rada per un treballa- del procediment per part del dor de l'ajuntament, a tra- ciutadà en el procés adminis- vés de correu electrònic, tratiu. etc. I Millor servei a la ciutadania. I Identificar els ciutadans i les IIdentificar ciutadans i en el cas empreses abans de mostrar-li de les empreses tenir en comp- l'estat del procediment. te la representació dins aques- ta. I Admetre que el ciutadà pugui aportar documents al procediment al llarg de tot el període en el qual aquesta aportació pugui realitzar-se. 30 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 10. Procediment administratiu electrònic Finalització del procediment La resolució que dóna fi a un procediment administratiu que es realitza utilitzant mitjans electrònics ha de garantir la identitat de l'òrgan administratiu competent. La Llei permet fer aquesta resolució mitjançant procediments automa- titzats. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Garantir la identitat de l'òrgan I Utilitzar segells d'òrgan guar- I Reducció de temps i costos. que dicta la resolució. dats en el HSM (Hardware Security Module), per finalitzar I Millora del servei. el procediment de forma auto- matitzada. I Permetre aquesta notificació I La finalització s'hauria de fer si el ciutadà així ho ha demanat. utilitzant la plataforma de noti- ficació electrònica. I Caldria integrar o formalitzar aquesta finalització amb el workflow i amb el gestor d'ex- pedients i/o documental. Procediment administratiu electrònic 31 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 11 Notificació electrònica La notificació és aquella comunicació de caràcter electrònic que emet l'administra- ció pública, adreçada a una altra administració o als particulars. Les administracions públiques han d'utilitzar mitjans electrònics de comunicació amb el ciutadà sempre que el ciutadà ho hagi sol·licitat o consentit expressament. Tanmateix, els ciutadans podran escollir en qualsevol moment la forma de comuni- car-se amb les administracions públiques. D'altra banda, l'ajuntament, en virtut del punt 6 de l'article 27, pot obligar certs col·lectius com poden ser empreses, institucions i associacions a comunicar-se elec- trònicament amb l'ajuntament, sempre que per motius de capacitat econòmica, tècnica o dedicació professional tinguin garantit l'accés i disponibilitat als mitjans tecnològics precisos. En les relacions entre les administracions públiques s'utilitzaran, preferentment, mitjans electrònics. Notificació 32 Guies per al desenvolupament de electrònica la societat del coneixement
    • OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS I Habilitar un canal amb garan- I Arribar a un acord amb un IAutomatitzar els processos de ties jurídiques de notificació proveïdor de solucions de noti- electrònica. ficació electrònica. notificació. I Reducció de costos. IReducció del temps de notifi- ICal normar aquesta platafor- I Cal complir amb la notificació cació. ma de notificació electrònica. de constància de transmissió i I Capacitat d'obligar certs recepció de les dates, del con- tingut íntegre de les comunica- col·lectius que disposen ja dels cions i que el remitent i desti- recursos econòmics, tècnics o natari siguin identificats de de dedicació professional, a manera fidedigna. acceptar la notificació electrò- nica. I Elaborar el decret de creació de la plataforma de notificació electrònica. Estudiar l'elabora- ció d'una norma de l'ajunta- ment que obligui a certs col·lectius a admetre la notifica- ció electrònica. I Ha de tenir o accedir a un ser- vei de segell de temps. I Publicar la seva creació, tant I Cal publicar-ho a la seu elec- en el diari oficial com en la seu trònica. electrònica. ICompatibilitzar el sistema de notificació electrònica amb el de paper. 33 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 12 Interoperabilitat D'acord amb la definició que planteja la Llei 11/2007, la interoperabiliat és “la capa- citat dels sistemes d'informació i dels procediments als quals aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació i coneixement entre ells.” Des d'aquest punt de vista, la interoperabilitat requereix d'una implicació decidida de les diferents administracions per a la potenciació dels elements de cooperació entre elles. En aquest sentit, la Llei incideix en aquest aspecte de col·laboració entre les admi- nistracions mitjançant mecanismes com la plataforma de col·laboració interadminis- trativa. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS IUtilitzar les TIC en les relacions I Efectuar l'inventari de: I Estalvi de temps i cost per al de l'ajuntament amb altres I Documents que aporta el ciutadà. AAPP, amb les corresponents ciutadà a l'ajuntament i que mesures de seguretat. són d'una altra administració. I Estalvi de temps i cost per a Tràmits que l'ajuntament l'ajuntament. realitza amb altres adminis- tracions públiques. I Millora en el servei i el procés. I Connectar-se a les xarxes que I Desenvolupar sistemes que les AAPP estan desenvolupant permetin la interconnexió via per garantir la interoperabilitat. Web Services segurs. 34 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 13 Pla d'actuació Amb la Llei 11/2007 els ciutadans tenen el dret de relacionar-se electrònicament amb les administra- cions públiques. Consegüentment, les administracions han d'incorporar els mitjans electrònics al seu funcionament. No obstant, i així ho recull la mateixa Llei, no es tracta, només, que els ens públics puguin efectuar els procediments administratius i les relacions amb els ciutadans amb mitjans electrònics. En aquest pro- cés cap a l' eAdministració, les administracions públiques han de millorar els seus processos interns i externs, fent-los més àgils, més accessibles i menys costosos, en definitiva, millorar-ne el rendiment i oferir un millor servei al conjunt de la ciutadania. Aquest camí cap a l'eAdministració no implica només un esforç tecnològic. Tal com s'ha indicat ante- riorment, la transformació de l'administració exigeix un nou replantejament de tots els procediments i actuacions públiques. Es tracta que, des de cada àmbit i sense oblidar-ne cap, es replantegi la seva millora amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. A més, aquest ventall tecnològic pot possibilitar la posada en marxa de nous serveis o prestacions, a banda de millo- rar els actuals. Cadascuna de les administracions públiques, independentment del seu volum o característiques, han de prioritzar quines actuacions han de prendre per transformar-se en administracions electròniques. Per això han d'analitzar i contemplar variables com ara els recursos humans, tècnics o les possibilitats econòmiques. Per executar aquest treball cal establir plans d'actuació, ja siguin generals o segmentats. A grans trets, cal tenir molt present els punts que tot seguit es detallen: I 1. Fer un inventari exhaustiu dels procediments, processos i serveis de l'ajuntament. I 2. Valorar el nivell d'adaptació a la Llei 11/2007 per cadascun dels procediments, processos i serveis. I3. Dels procediments, processos i serveis, seleccionar aquells que van dirigits directament als ciuta- dans. I 4. D'aquests, prioritzar els procediments que compleixin primer dues de les condicions següents, després una i finalment els que no en compleixen cap: Ia. Que generin més relacions amb els ciutadans. Entenem per relacions, tràmits més usuals, processos en els que hi participin més els ciutadans, etc. Aquí podríem seguir la regla del 80 - 20, és a dir, seleccionar aquell 20% dels processos que generin el 80% dels tràmits/relacions. I b. Que tinguin ja un grau elevat de digitalització. 35 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 13. Interoperabilitat En el moment d'iniciar la contractació dels serveis d'arquitectura, cal prioritzar: I a. Seu electrònica I b. Plataforma de validació i entitat de referència respecte a la classificació d'entitats de certificació I c. Certificats de treballadors públics I d. Registre electrònic I e. Notificació electrònica I f. Consulta electrònica I g. Pla director del document electrònic i l'arxiu electrònic Altres criteris a utilitzar dins d'aquesta priorització serien: I 1. Els que el “ciutadà objectiu“ estigui més preparat I 2. El que el risc de fracàs sigui menor I 3. El que necessiti menys recursos I 5. Definir el pla de divulgació. I 6. Definir el pla de formació del personal de l'ajuntament, tenint en compte que hi ha diferents perfils, amb diferent formació específica: legal, tècnica, organitzativa, atenció ciutadana, etc. I 7. Definir el calendari i executar-lo. 36 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Annex
    • Relació d’eines que permeten donar una resposta a les obligacions que estableix la Llei 11/2007 38
    • índex decontinguts Annex índex de continguts INDEX Pàg 1. Identitat digital 40 2. Seu electrònica 44 3. Signatura electrònica 45 4. Registre electrònic 49 5. Document electrònic i arxiu digital 50 6. Procediment administratiu electrònic 51 7. Notificació electrònica 52 8. Interoperabilitat 53 9. Ajudes 54 10. Altres 55 Annex
    • 1 Identitat digital Pel que fa referència a la identitat digital comptem amb diferents tipologies de solu- cions, depenent de si parlem de certificats personals o de dispositius: 1. Identitat digital del ciutadà 2. Identitat digital del treballador públic 3. Identitat digital de l'empresa 4. Certificats digitals de dispositiu 5. Altres 1.1. Identitat digital del ciutadà IdCAT CATCert Descripció: Identificador digital que garanteix la identitat de les persones a la xarxa. Enllaç: http://www.idcat.cat DNIe. Document nacional d'identitat electrònic Ministeri de l'Interior Descripció: Es tracta de l'adaptació del document d'identitat tradicional a la necessitat d'atorgar identitat personal als ciutadans per al seu ús en les comunicacions electròniques. Enllaç: http://www.dnielectronico.es/ 40 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 1.2. Identitat digital del treballador públic CPISR -1 - Certificat personal d'identificació i signatura reconeguda CATCert Descripció: Certificat digital per identificar el treballador de l'ajuntament. Cost: 28€ Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#a CPISR-C -1- Certificat personal d'identificació i signatura reconeguda, amb càrrec CATCert Descripció: Certificat digital per identificar el treballador o càrrec electe de l'ajun- tament amb el qual, a més de la vinculació, s'informa del seu càrrec. Cost: 28€ Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#b CEISR-1 - Certificat d'entitat d'identificació i signatura reconeguda CATCert Descripció: Certificat digital que s'utilitza en aplicacions que requereixen la identificació i/o signatura electrònica vinculant una persona física (NIF) a una organització (CIF), que li permetrà realitzar certs tràmits en nom d'aquesta. Cost: 28€ Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#ac 41 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 1. Identitat digital 1.3 Identitat digital de l'empresa CATCert classifica els prestadors de serveis de certificació que proveeixen aquest servei a les empreses i es pot con- sultar a l'adreça següent: http://www.catcert.cat/web/cat/2_1_0_entitats_certificacio.jsp 1.4. Certificats digitals de dispositiu CDS - Certificat de dispositiu servidor CATCert Descripció: Certificat digital per identificar el web de l'ajuntament i per xifrar les comunicacions que s'hi estableixin. Cost: 300€ per a 4 anys Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#d CDSDC - Certificat de dispositiu servidor de controlador de domini segur CATCert Descripció: Certificat digital que permet als usuaris que pertanyen al domini de l'entitat autenticar-se amb certificat digital. Cost: 300€ per a 4 anys Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#d CDP - Certificat de dispositiu programari CATCert Descripció: Certificat per signar electrònicament les aplicacions informàtiques o programari, i així garantir-ne l'autoria i assegurar la integritat del codi. Cost: 500€ per a 4 anys Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#d 42 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 1. Identitat digital Identitat digital CDA - Certificat de dispositiu d'aplicació CATCert Descripció: Certificat que s'emmagatzema en un servidor (preferiblement en un dispositiu crip- togràfic) i pot ser requerit per una aplicació per signar un document o missatge. No és un certificat personal, sinó que està vinculat a una aplicació i actua de manera síncrona, per la qual cosa no requereix la intervenció de cap operador. Cost: 300€ per a 4 anys Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#cd 1.5. Altres El Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, Localret i CATCert han elaborat el docu- ment “Criteris per a l'acreditació de la identitat i voluntat entre els ciutadans i les AALL catalanes” que es pot consultar a l'adreça: http://www.catcert.cat/descarrega/Criteris_Seguretat_Acreditacio_Identitat.pdf 43 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 2 Seu electrònica En l'actualitat, encara no s'ha trobat cap solució global que doni resposta a les necessitats que demana la Llei pel que fa a la seu electrònica. Tot i això, sí que exis- teixen solucions parcials i eines que poden ajudar a la seva implementació. Certificat de seu electrònica CATCert Descripció: Permet identificar la seu i xifrar les comunicacions. Cost: 300€ per any, tot i que actualment són gratuïts els 5 primers anys per als ens locals. Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#h 44 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 3 Signatura electrònica Pel que fa a la signatura electrònica, cal parlar de les tipologies de solucions següents: 1. Certificat digital 2. Eines de signatura electrònica 3. Eines de validació de la signatura electrònica 4. Altres eines 3.1. Certificat digital Certificat digital de segell electrònic per a actes automatitzats CATCert Descripció: És un certificat digital que serveix per signar electrònicament de forma auto- matitzada, i pot utilitzar-se per a l'intercanvi de dades entre administracions, la identificació i autenticació d'un sistema, servei web o aplicació, l'arxiu electrònic automatitzat, les com- pulses i còpies electròniques, entre d'altres. Cost: 300€ per any, tot i que actualment són gratuïts els 5 primers anys per als ens locals. Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#h 3.2. Eines de signatura electrònica Les eines de signatura electrònica són programaris i components que faciliten l'ús dels certificats digi- tals . Aquestes eines estan dirigides tant a totes aquelles persones que desitgin utilitzar la signatura electrònica des del seu lloc de treball com a aquelles administracions públiques que desenvolupen aplicacions. 45 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • signatura electrònica Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 3.Signatura electrònica SignaCat CATCert Descripció: Programari d'escriptori que permet realitzar i verificar signatures electròniques, així com xifrar i desxifrar documents, sobre qualsevol arxiu i amb diversos formats. Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/6_1_0_signacat.jsp Formsign CATCert Descripció: Eina que permet signar formularis de pàgines web amb certificat digital, que pot presentar-se com Control Active X o com un executable. Enllaç: http://www.catcert.cat/descarrega/FormSign.zip Eina web de signatura-e CATCert Descripció: Applet Java que permet signar diferents formats de documents i amb diferents for- mats de signatura. Enllaç: http://www.catcert.cat/descarrega/EinaWebSignatura_1.8.zip PSA - Programari de signatura avançada CATCert Descripció: És una eina avançada de signatura electrònica que permet: I Realització de signatures electròniques simples i avançades fent ús de qualsevol nave- gador web on presentaran els documents a signar. I Creació de signatures d’autorització a tercers. I Generació de comprovants amb validesa jurídica de les signatures realitzades pels usuaris. I Generació de signatures propietàries de solucions de tercers. I Ofereix eines i mecanismes amb la finalitat que qualsevol servidor d’aplicació o usua- ri pugui realitzar: Signatures amb l’usuari en línia, signatures cegues, signatures desa- teses o la gestió de signatures en flux. Disponible: Principis de 2009 Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_4_5_0_psa.jsp 46 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 3.Signatura electrònica D' altra banda, cal dir que també existeixen solucions desenvolupades per empreses privades, que ja estan disponibles i que, tot i que tenen un cost, també poden ser d'interès per part de les administra- cions locals catalanes. Així mateix, hi ha diverses eines d'escriptori que permeten signar electrònicament (entre molts d'altres podem citar MS Word, MS Outlook, Firefox, Mozzilla, Adobe Acrobat, OpenOffice, OpenPDF, etc.). 3.2. Eines de validació de la signatura electrònica Aquestes eines permeten la comprovació de la validesa jurídica d'una signatura electrònica amb inde- pendència de l'entitat certificadora que l'hagi emès. Normalment, el servei es fonamenta en l'ús d'una única plataforma de validació per a totes les aplicacions, la qual és capaç de fer les comprovacions necessàries sobre les signatures i els certificats digitals que hagin estat prèviament acceptats per l'ajun- tament i retorna una resposta, signada pel servei de validació, indicant la validesa de la signatura o cer- tificat. D'aquesta manera, les aplicacions de les entitats usuàries només cal que es preocupin per inter- pretar aquest resultat. CATCert disposa d'aquest servei de validació, anomenat PSIS. PSIS - Plataforma de serveis d'identificació i signatura: mòdul de validació semàntic CATCert Descripció: Aquest servei permet que les aplicacions que fan ús de certificats digitals i signa- tures electròniques, i que hagin estat desenvolupades per les administracions públiques cata- lanes, quedin desvinculades de la gestió relacionada amb la comprovació de la validesa de les signatures i certificats, gestió que realitza la plataforma de validació de CATCert. L'administració usuària del certificat, coneixent el nivell de seguretat del certificat o indicador, podrà decidir si és suficient per fer el tràmit desitjat. Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_4_3_plataforma.jsp 47 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 3.Signatura electrònica @firma Ministeri d'Administracions Públiques (MAP) Descripció: Plataforma de validació i signatura electrònica del MAP. Enllaç: http://www.csi.map.es/csi/pg5a12.htm També hi ha solucions desenvolupades per empreses privades que ja estan disponibles i que, tot i tenir un cost, també poden ser d'interès a les administracions locals catalanes. 3.4. Altres eines Segell de temps. Per tal de garantir la data i hora d'un tràmit, document, transacció, etc. la Llei recull la possibilitat i l'obligació d'utilit- zar segells de temps. Alguns dels proveïdors que avui en subministren són: I CATCert. Agència Catalana de Certificació I FNMT. Fabrica Nacional de Moneda y Timbre I ACCV. Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana Així mateix, també han desenvolupat aquest servei proveïdors privats. 48 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement Registre
    • 4 Registre electrònic En relació al registre electrònic cal destacar l'eina següent: ERES. Registre d'entrada i sortida Consorci AOC Descripció: Registre d'entrada i sortida, tant presencial com telemàtic, amb capacitat per enllaçar amb gestors d'expedients i altres sistemes d'informació de les corporacions amb connectors estàndards. Tècnicament, aquesta aplicació web pot funcionar en dues modalitats: a. Instal·lada a les màquines d'una administració local. Es tracta d'una aplicació web que pot ser instal·lada als sistemes propis (sobre servidors d'aplicacions i de base de dades de programari lliure i també sobre alguns productes comercials). b. Accés via web a la que se serveix en modalitat de proveïdor de serveis d'aplica- cions (ASP) des d'un ens supramunicipal. Disponible: Actualment s'estan realitzant proves pilot en alguns ajuntaments, i després s'oferirà a la resta d'ajuntaments. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS També ofereixen solucions per al registre electrònic diversos governs de les comunitats autòno- mes, com ara la Junta d'Andalusia (@ries), Així mateix, també hi ha empreses que tenen produc- tes en aquest sentit. electrònic Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement 49
    • 5 Document electrònic i arxiu digital En aquest àmbit, cal diferenciar entre dues tipologies d'eines: El gestor documental o d'expedients, és l'eina de gestió diària dels documents electrònics i de l'agrupació d'aquests en expedient, també electrònics, i per tant, és l'eina bàsica de la gestió de l'expedient. Aquesta hauria de ser la primera eina a incorporar pel que fa a aquest apartat, donat que és una eina transversal i necessà- ria per poder donar resposta a la gestió del document electrònic, ara i en els propers anys. Aquesta serà l'eina de gestió dels documents en la seva fase activa i semi acti- va. La plataforma de preservació del document electrònic. Aquesta eina ha de per- metre la recuperació de qualsevol expedient guardat en format electrònic, així com de tots els documents associats a aquest expedient, amb independència del format i de la tecnologia de les signatures electròniques que incorpora. L'ajuntament pot guardar un document en un format determinat dins la plataforma de preservació. En el moment en que el necessiti el pot recuperar en un altre format, que sigui actual en aquell moment i en el qual es garanteixi la integritat de la informació. Aquesta eina normalment gestiona documents en la seva fase semi activa o històri- ca. Projecte i Arxiu CATCert Descripció: Plataforma que permeti a les administracions públiques catalanes dipositar els documents electrònics en format d'objectes digitals perdurables, així com garantir, al llarg del temps, la seva integritat, seguretat, recuperació i visualització. No es tracta, doncs, d'un gestor documental ni d'expedients, sinó d'una eina/plataforma de preservació del document electrònic i del correspo- nent expedient electrònic. Normalment va connectat a un gestor documental o a un d'expedients. Disponible: Principis de 2009 Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_4_9_iArxiu.jsp També ofereixen solucions en aquest sentit governs de les Comunitats autònomes, com ara la Junta d'Andalusia (@rchiva). Així mateix, hi ha empreses que tenen pro- ductes de gestió documental i gestió d'expedients, tot i que cal tenir en compte que cap d'aquestes solucions donen resposta a la preservació del document electrònic ni de l'expedient electrònic. 50 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 6 Procediment administratiu electrònic En aquest àmbit podem trobar les eines següents: e-TRAM Consorci AOC Descripció: Mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet, accessi- ble des del web de l'ajuntament. L'e-TRAM fa possible que els ciutadans puguin: a) accedir a la informació necessària sobre tràmits locals; b) iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud; i c) consultar l'estat i el contingut del seus tràmits. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS e-TRAC Consorci AOC Descripció: Mòdul de gestió de sol·licituds i tràmits per Internet, pensat especial- ment per als consells comarcals. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS Comunitats autònomes, com per exemple la Junta d'Andalusia, també ofereixen solu- cions com TREW@: Motor de tramitación. Procediment electrònic Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement 51
    • 7 Notificació electrònica Pel que fa a la notificació electrònica cal destacar les eines següents: e-Notum Consorci AOC Descripció: Permet realitzar, per mitjans electrònics, notificacions amb totes les garanties que estableix la normativa vigent. Creació i dipòsit de la notificació telemà- tica: l'òrgan administratiu proporciona al sistema de notificació el text íntegre a noti- ficar en format PDF juntament amb les dades de l'interessat emprant un dels canals següents: directament des dels seus sistemes d'informació ( a través de serveis web) o manualment mitjançant EACAT. En el moment del dipòsit s'efectuarà el correspo- nent assentament en el registre telemàtic de sortida de l'òrgan administratiu. Disponible: Actualment s'estan realitzant proves pilot en alguns ajuntaments, i des- prés s'oferirà a la resta. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS Plataforma de notificació telemàtica de Correus Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos Descripció: Plataforma de notificació telemàtica per a les administracions públiques Cost: Amb cost per notificació. Enllaç: http://notificaciones.administracion.es/PortalCiudadano/Paginas/Com unes/Inicio.aspx Comunitats autònomes, com per exemple la Junta d'Andalusia (notific@), també ofereixen solucions per a la notificació electrònica. 52 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 8 Interoperabilitat Pel que fa a la interoperabilitat entre administracions cal destacar les eines següents: Via Oberta Consorci AOC Descripció: Consulta telemàtica de dades i documents electrònics procedents de les administracions i, en general de les institucions públiques i entitats, possibilitant la substitució de l'aportació de certificats i altres documents en suport paper, en els procediments administratius per part dels interessats. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS Comunicació telemàtica de les dades del domicili de residència Consorci AOC Descripció: El ciutadà, mitjançant el seu ajuntament, pot sol·licitar la comunicació telemàtica de les dades de residència (volants de padró) a les administracions públiques (actualment, CATSalut, l'Agència Estatal d'Administració Tributària i la Direcció General de Policia) amb totes les garanties tècniques i jurídiques. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS Interoperabilitat 53 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 9 Ajudes Les administracions poden comptar amb una sèrie de convocatòries d'ajudes a les quals poden presentar projectes per, entre d'altres coses, adequar-se a la LAECSP. Consorci AOC: Subvencions als ens locals. http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/content/view/full/961 Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç: Plan Avanza (subvencions destinades, entre d'altres, als ens locals). http://www.planavanza.es/LineasEstrategicas/AreasDeActuacion/ServiciosPublicos Digitales/AvanzaLocal/SolucionesEELL/ 54 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 10 Altres A continuació posem a la vostra disposició un conjunt d'eines que, si bé no estan directament rela- cionades amb les eines que donen compliment als requisits que estableix la LAECSP, sí que poden ser de gran ajut per acomplir els objectius dels ajuntaments en aquest sentit. BIL - Banc d'innovació local LOCALRET Descripció: Repositori de coneixements sobre l'aplicació d'innovacions als governs locals, que ha estat concebut per a l'intercanvi d'experiències i recursos entre els responsables i tècnics dels diferents governs locals catalans. Els continguts inclosos en aquesta base de coneixement estan organitzats en tres seccions: a) bones pràctiques (experiències d'èxit); b) recursos (pro- gramari, disseny de desenvolupaments i recursos documentals); i c) proveïdors de solucions TIC. Enllaç: http://www.bil.localret.cat/ PECAP - Plataforma electrònica de contractació de les administracions públi- ques LOCALRET Descripció: Aquesta plataforma facilita la comunicació i la transmissió d'informació entre les administracions públiques i les empreses. La PECAP proporciona a les administracions públi- ques un ampli directori de proveïdors i permet fer electrònicament tres accions de compra: a) compra per catàleg; b) sol·licitud de pressupost o gestió d'ofertes; i c) subhasta o negocia- ció en línia. Enllaç: http://www.pecap.org/ RELI - Registre electrònic d'empreses licitadores Generalitat de Catalunya Descripció: Gestiona el registre de licitadors de la Generalitat de Catalunya. Enllaç: https://reli.gencat.net/ Oficina virtual de signatura CATCert Descripció: Permet la signatura d'un document per part de diverses persones (per exemple, convenis o contractes). D'aquesta manera, la plataforma s'encarregarà tant de gestionar els documents a signar, com del flux i de l'ordre o prelació dels signants. Enllaç: http://www.catcert.net/web/cat/1_4_12_signa.jsp 55 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
    • 10. Altres locals catalanes de mapes. Altres Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics IDEC Local - Infraestructura de dades espacials de les administracions Consorci AOC, LOCALRET i Generalitat de Catalunya Descripció: Eina que permet publicar informació espacial local i visualitzar-la a través Enllaç: http://www.geoportal-idec.net/idelocal/IDECServlet?idioma=cat Cercador Consorci AOC Descripció: Permet als usuaris localitzar la informació de les administracions públiques a Internet, com ara tràmits i gestions, serveis d'informació i consulta, equipaments públics, etc. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS SMS Consorci AOC Descripció: Plataforma per facilitar les comunicacions via missatges d'SMS a telèfons mòbils. Aquesta plataforma té diferents funcionalitats com: accés web mitjançant EACAT; aplicació client-servidor; mòdul comú; i procés per lots. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS e.FACT Consorci AOC Descripció: Projecte que defineix, d'una banda, el model de factura electrònica a les administracions públiques catalanes i, d'altra banda, la plataforma d'interconnexió i interoperabilitat entre les plataformes de mercat i les administracions catalanes i el desenvolupament d'aquells elements d'interconnexió que actualment no estan dispo- nibles. Enllaç: http://www.aoc.cat/index.php/ezwebin_site/INICI/SERVEIS 56 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement