Divendres, 6 de juliol del 2012 / Núm. 2.096 / Any 9                                                                      ...
2   d’interès                                                                                                  DivenDres, ...
Divendres, 6 de juliol del 2012                                                                                           ...
4                opinió                                                                                                   ...
DivenDres, 6 De juliol Del 2012   publicitat   5
6                                                                                                                         ...
DivenDres, 6 De juliol Del 2012                                                                                           ...
8        andorra                                                                                                          ...
DivenDres, 6 De juliol Del 2012                                                                                   AF BONDI...
10       andorra                                                                                                          ...
DivenDres, 6 De juliol Del 2012                                                                                           ...
12                                                                                                                        ...
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Diari del 6 de juliol de 2012
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Diari del 6 de juliol de 2012

512 views
418 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia !!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
512
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 6 de juliol de 2012

  1. 1. Divendres, 6 de juliol del 2012 / Núm. 2.096 / Any 9 andorra Pàgina 6 esports Pàgina 14 L’ampliació de El River s’inscriu a l’escola de Canillo LEB Or tot i veure andorra Pàgina 8 es farà en 2 fases i reduïda la previsió La Cursa de la dona aconsegueix recaptar 5.000 euros i aplega costarà 5,5 milions de pressupost 550 corredores Tati Masià andorra Pàgina 9 El segell de productes andorrans diferenciarà els autòctons dels fets amb matèries de fora andorra Pàgina 10 Sans critica la manca de planificació en l’obertura del Funicamp a l’estiu pirineus Pàgina 11 La comarca de l’Alt Urgell encapçala la recollida selectiva a l’Alt Pirineu i Aran cultura Pàgina 12 ‘El jardí de les meravelles’ mostra tres dècades d’obra gràfica de Joan Miró al CAEE esports Pàgina 15 avui és notícia Pàgina 3 El Pidasa mereix més però acaba perdent i la UE Santa El Govern convoca una reunió pública al Centre de Congres- sos per defensar la construcció Garanties dels cossos Coloma és golejada pel Twente de l’heliport al roc de Patapou i, especialment, la seguretat. de salvamentwww.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888
  2. 2. 2 d’interès DivenDres, 6 De juliol Del 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Cap de setmana d’estiu Recuperació de temperatures 06.23 h 21.34 h 6/16 El cap de setmana es presenta força més estable que l’anterior, tot i que demà a la tarda arriba­ 8/18 7/17 rà la inestabilitat. Així, al llarg del dia el temps 9/19 8/19 serà assolellat però hi haurà un augment ràpid Quart minvant 7/12 dels núvols de tarda, que acabaran descarregant 11/21 12/22 ruixats i tempestes cap a l’Arièja i al nord d’An­ dorra preferentment. Diumenge el sol guanyarà terreny i únicament a la tarda apareixeran nu­ 12/23 volades, que en aquest cas difícilment deixaran 8/18 13/24 precipitacions. Les temperatures pujaran. Avui, cel mig ennuvolat però amb moltes clarianes i estones de sol. Durant la tarda els núvols poden diumenge dissabte descarregar algun xàfec amb vents moderats del sud­oest. Que tinguin un BONDIA. RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CAdA vEgAdA méS... Fem ...méS AgRAdAblE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es gran selecció de tapes - arrossos Sopars d’empresa, etc. pernil de jabugo - carns - peix, marisc Tenim saló privat mENú dEl dIA Menjar per emportar-se mENú CARTA Escaldes-Engordany mENú dE TAPES Tel:+376 813 969 mENú dE mARISCAdA restaurantictapa@gmail.com cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.
  3. 3. Divendres, 6 de juliol del 2012 3 infraestructuresBombers i SUM garanteixen que podranoperar amb seguretat al futur heliportAlcobé afirma que el projecte només tirarà endavant si compleix tots els requisits de seguretat tati masià Julià rodríguez Andorra la Vella Jordi Alcobé“En cap cas mercadejarem amb “Si hi ha evidències objectivables d’un possible risc per a lesla seguretat de les persones.” persones, el projecte no tiraràAixí de contundent es va tornara mostrar ahir el ministre d’Eco· endavant ”nomia i Territori, Jordi Alcobé,durant la reunió informativa so·bre l’heliport nacional que va te· “No n’hi ha prou amb disposarnir lloc al Centre de Congressos d’un terreny adequat, sinó quede la capital. El ministre va voler s’ha demanat també una gestiódeixar clar altra vegada, davant integral de serveis”de més del centenar de personesque van assistir a la reunió, quela infraestructura es farà si com· “normes d’emmagatzematge”pleix tots els requisits de segu· que qualsevol dipòsit de gasoil.retat i, en cas que no sigui així, El titular d’Economia i Terri·no es farà. I és que, tal com va tori va començar la seva inter·explicar el ministre acompanyat venció a l’assemblea expressantdel conjunt de tècnics que han “el més profund respecte per·intervingut en la valoració de les sonal i del Govern” sobre lesdiferents ofertes, hi ha molts de· Un dels tècnics, Ramon Reguant, explica els detalls de la concessió de l’heliport nacional al roc de Patapou. diferents opinions que hi puguitalls que depenen ara del projec· haver sobre aquest tema, alhorate executiu que elabori l’empre· que va dir que és una decisiósa guanyadora i que s’hauran de Ferrer reitera que en la concessió ha primat el criteri legítima” presentar un recursconcretar segons el que determi· contra el projecte. Alcobé vana el mateix plec de bases. “Si hi econòmic per sobre de la seguretat de les persones aclarir també que “mai s’ha des·ha evidències objectivables d’un cartat el roc de Patapou” per apossible risc per a les persones La reunió d’ahir va servir per constatar altre cop va denunciar que hi havia hagut “una pressa inex- la construcció d’un heliport, jael projecte no tirarà endavant”, que cadascuna de les parts es mantenen en els plicable” en un projecte d’aquesta envergadura, que mai s’ha analitzat fins arava remarcar Alcobé. seus posicionaments: per una banda, el Govern, així com “cap transparència”. “El sentit comú ens en tractar-se d’un terreny privat. Això sí, el titular d’Economia i per l’altra, molt units, el Comú i la plataforma diu que no és viable i que hi ha altres opcions i mi- Així va recordar que entre lesi Territori va posar de manifest No a l’Heliport al Patapou. La cònsol major, Rosa llors”. Un enginyer aeronàutic van posar en relleu ubicacions que s’havien estudi·també al llarg de la reunió que Ferrer, no va perdre l’oportunitat de posar de ma- el que, segons el seu punt de vista, eren “incom- at com a viables el 2002 i el 2005l’oferta que proposa la cons· nifest la seva oposició a la ubicació elegida i les pliments flagrants” del plec de bases “perquè no hi havia la de la Borda Vidal, eltrucció de l’heliport nacional al “mancances tècniques, econòmiques i ambien- hi ha un accés equivalent a l’accés rodat”. Per bony de les Neres i Engolasters.roc de Patapou és la millor de tals” que, segons la seva opinió, té el projecte. la seva banda, els tècnics del Govern van negar “No n’hi ha prou amb buscarles tres que es van presentar i a ¿És el lloc més adequat?, va interpel·lar al minis- que el terreny elegit sigui el més mal valorat, com un terreny adequat, sinó quehores d’ara està complint amb tre. Per Ferrer, ha primat més “un criteri purament havia destacat el dia abans del Comú basant-se s’han de complir unes condici·tots els requisits estipulats. En econòmic” que la seguretat de les persones en la en l’estudi aeronàutic encarregat per l’executiu. ons perquè funcioni i es gestio·aquest sentit, va voler tranquil· concessió d’aquesta infraestructura. Un altre dels Així, la qualificació del terreny seria molt bona en ni de manera que pugui acollirlitzar tots aquells que puguin assistents, arquitecte de professió segons va dir, les tres ofertes presentades. diàriament els turistes d’alt ni·pensar que un heliport que no vell adquisitiu que volem quedisposa d’un accés rodat, com vingui al país”, va assenyalarés el cas, no es pot considerar se· d’aterratge i enlairament. Tot i voler esvair ahir també els dub· d’una mida molt més reduïda Alcobé per posar de manifestgur perquè no permetria una ac· així, Alcobé va reconèixer que tes que hi ha sobre la perillositat que les que es poden despren· que “ha d’haver una oferta in·tuació ràpida en cas d’emergèn· “evidentment seria millor que hi de la zona on s’instal·larà l’he· dre, per exemple, a Santa Colo· tegral de serveis” i a més sensecies. I és que dos estudis tècnics, hagués un accés rodat·, però va liport. Es tracta d’un “terreny ma. cap cost per a l’Estat. El ministreun realitzat pel cos de Bombers recordar que el plec de bases per edificable amb mesures de pro· D’altra banda, l’empresa gua· d’Economia i Territori va des·i un altre pel Servei d’Urgènci· a la concessió no només té en tecció”, com ho demostren els nyadora de la concessió preveu tacar també, una vegada més,es Mèdiques (SUM), arriben a compte el terreny, que computa molts edificis que hi ha en aquell una partida de 800.000 euros per que l’heliport nacional és unla conclusió que es pot garan· un 30%, sinó tota una altra sèrie mateix indret del Solà de Nadal. fer un estudi de detall i determi· projecte necessari per a l’obertu·tir una intervenció òptima amb d’aspectes que garanteixin la A més, la plataforma compta nar quines serien les mesures de ra econòmica posada en marxaels mitjans que proposa l’em· gestió integral d’un equipament amb un fossar natural on van protecció que s’haurien d’apli· pel Govern i va dir també quepresa: una escala i un ascensor d’aquestes característiques. a parar les possibles pedres que car. I pel que fa al dipòsit de “és un actiu molt valuós per a laper arribar fins a la plataforma El ministre i els tècnics van puguin caure, que en tot cas són querosè, complirà igualment les parròquia que l’aculli”.
  4. 4. 4 opinió DivenDres, 6 De juliol Del 2012 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Podria haver estat més ambiciós el projecteManca de consens crònica del carril bici?Després de la reunió que va celebrar la plata- ran unes quantes setmanes més. Cal lamentar Envia un SMS al 789 amb la tevaforma que s’oposa a la construcció de l’heliport aquesta situació, ja que cada vegada que es volal Patapou i les diferents manifestacions fetes tirar endavant un projecte d’una certa enverga- resposta ENQ SI o bé ENQ NOpel Comú d’andorra la Vella per contradir la dura al país es dóna la mateixa circumstància: Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràidoneïtat del terreny per a la construcció de la administracions que no s’avenen i que són inca- en aquest espai i entre els participants se sortejaraninfraestructura prevista, ahir va ser el torn del paces d’arribar a un acord perquè el projecte en tres lots de productesGovern per dir-hi, públicament, la seva. així, qüestió no estigui envoltat de polèmica. Sembla per al bany.en un acte que va tenir lloc al Centre de Con- increïble que en un país petit com el nostre costigressos de la capital, des de l’executiu es va vo- tant arribar al consens, i més quan sembla queler exposar els motius pels quals creuen que el tothom està d’acord que l’heliport és una infra-Patapou és el lloc idoni per fer l’heliport. El que estructura que pot ser interessant per al país.sembla és que les declaracions i contradeclaraci- Caldria que aquest exemple servís, deons que ja es van iniciar en el mateix moment en cara al futur, per buscar el consensquè es va adjudicar l’heliport encara s’allarga- abans de tirar endavant un projecte. TRIbuNa El dissolvent universaljoaN aMIGÓ, naturistaUna de les substàncies indispensables perquè l’or- L’organisme manté un equilibri entre la quantitat necessitats del nostre cos i és la que veritablementganisme estigui sa és l’aigua. Poder disposar d’aigua d’aigua que s’elimina cada dia i la que es pren per calma la set.potable és fonamental per a la vida. La respiració, reemplaçar-la. Hem de beure l’aigua suficient enca-la digestió, les secrecions glandulars, la regulació ra que no tinguem set. Els éssers humans normal- La majoria de la gent beu tota mena de begudesde la temperatura i la suficient quantitat de sang ment beuen no més dos terços de l’aigua que perden gasoses que porten molt sucre, cafeïna, cola, etcè-per mantenir la circulació, l’expulsió de productes en respirar, en transpirar, etcètera. La deshidratació tera, que no són sanes i eleven el nivell de sucre ade rebuig i tota altra activitat del cos depenen de porta al cansament, la febre, la pèrdua de la percep- la sang. Aquestes begudes tendeixen a consumir ell’aigua. Actua com a lubricant, ajuda a protegir els ció, la depressió mental, la irritabilitat i, en casos calci de l’organisme i són un risc per a l’osteoporosi,teixits dels danys externs i dóna flexibilitat als mús- extrems, la mort. entre altres perills. Beure aigua és una de les neces-culs, tendons, cartílags i ossos. sitats de la vida. Tracteu bé els ronyons proporcio- Cal beure uns sis gots d’aigua al dia, sempre entre nant-los una abundant quantitat d’aigua cada dia, i Totes les substàncies químiques i les funcions fí- hores, no en els àpats, perquè destorba la digestió. així evitareu molts sofriments.siques relacionades amb la vida es desenvolupen en Beure aigua ajuda a controlar el pes. Moltes vegadesun medi aquós. Per exemple: els ronyons són òrgans sembla que tenim gana i en realitat tenim set. En Edicions Amigó-Recasens SL presenta:vitals per conservar l’equilibri de l’aigua a l’organis- aquests moments un got d’aigua fresca pot satisferme, i també per servir com el principal expulsor de millor les necessitats del cos que el menjar. Com més La Salud por la Naturaleza, pel Dr. Ernst Schneider,substàncies químiques de rebuig. Al voltant del do- greix hi ha al cos, més aigua es necessita. Cal recor- doctor en medicina per la Universitat de Düsseldorf (Alemanya). Deixeble de l’escola dietètica del doctorble de la quantitat d’aigua que existeix a l’organisme dar també que molta sal contribueix a la retenció de Birccher-Benner.es filtra per mitjà dels ronyons cada hora. líquids. Els que posen molta sal al menjar necessiten prendre més aigua per expulsar l’excés de sal. L’obra consta de dos volums. Tracta 200 malalties per Els ronyons eliminen les impureses de la sang mitjà de remeis naturals, com hidroteràpia, nutricióper mitjà de l’orina. La tasca més pesada dels ro- Quan es beu força aigua no solament s’està aju- natural, exercici, respiració, dejuni, massatge, etcètera. PVP: 63 euros els dos volums.nyons consisteix a disposar de la urea, el producte dant els ronyons a funcionar més eficaçment, sinófinal del metabolisme de les proteïnes. Cada vega- que també s’ajuda a prevenir les infeccions dels ro- Compri els millors llibres de salut, naturalesa i cultura.da hi ha més evidència que un prolongat règim ali- nyons, de la veixiga o la bufeta, i la formació de càl- Aquesta és una bona inversió per a la salut de lamentari ric en proteïnes pot recarregar els ronyons culs renals. Quan l’orina és fosca és senyal que es família.i perjudicar-los. Com més proteïnes es mengi, ma- beu poca aigua.jor és el treball que es dóna als ronyons, i major la Per a consultes i comandes: 841 978 / 363 643 jamigo@reforma-pro-salud.comquantitat d’aigua que es necessita per expulsar la L’aigua és el dissolvent universal. L’aigua és l’úni-urea. ca beguda insubstituïble, és la que satisfà totes les Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DivenDres, 6 De juliol Del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 DivenDres, 6 De juliol Del 2012 educacióL’ampliació de l’escola de Canillo esfarà en 2 fases i costarà 5,5 milionsLa primera fase s’iniciaria l’estiu del 2013 perquè entrés en funcionament el curs 2015-2016 agències Redacció / agències canillo obres comencin l’estiu del 2013 i no s’acabaran fins a dos anys La segona fase no té capL’ampliació del centre escolar de més tard. data prevista i es preveuCanillo, que acull els sistemes Per evitar les possibles mo-educatius francès i andorrà i per- lèsties, els treballs més delicats, construir-la en funciómetrà reagrupar l’alumnat de la com les excavacions i els movi- de les necessitatsparròquia en un mateix edifici, ments de terra, es faran fora deles realitzarà en dues fases i cos- període escolar. En canvi, duranttarà 5,5 milions d’euros, segons el curs es farien els d’estructura, satisfacció a les direccionsles explicacions que van donar que no comportarien cap pro- Aquesta solució va ser rebudaahir els ministeris d’Educació i blema per al desenvolupament amb satisfacció a les direccionsJoventut i d’Economia i Territo- de les classes, a banda del so- dels dos sistemes educatius im-ri a les direccions de les escoles roll que es pogués generar i les plicats. La cap d’estudis de l’Es-francesa i andorrana i a les asso- mesures de seguretat que es po- cola Andorrana de Canillo, Me-ciacions de pares d’alumnes de guessin prendre. ritxell Palmitjavila, va celebrarla parròquia. Amb aquesta primera cons- que s’hagi trobat una solució, Una opció que pel ministre trucció, tal com va indicar la mi- ja que “feia molts anys que esd’Economia i Territori, Jordi Al- nistra d’Educació, Roser Suñé, discutia on s’ubicaria l’escola”.cobé, “és realista, possibilista i ja es compleix amb l’objectiu A més, va afegir que creu quede curt termini”, ja que resulta d’agrupar els alumnes. De fet, se- és una bona ampliació, sobretotmolt més barata que construir gons va indicar la titular d’Edu- el govern va presentar la solució del problema de l’escola de canillo: l’ampliació. perquè és a curt termini, i va re-una escola nova en un altre punt cació, el problema no és l’espai, marcar la importància d’haverde la parròquia, com l’opció de ja que les infraestructures actu- faria que el pati, construït en la gons l’índex de natalitat, és que previst una segona fase per si lafer-la al terreny de cal Roig, que als poden acollir 400 alumnes i primera fase, es traslladés a la l’any 2017 hi hagi 337 alumnes primera ampliació queda curta.costaria 14 milions, i a més es po- són 270, sinó que siguin en tres tercera planta d’aquest edifici. escolaritzats a Canillo. La cap d’estudis va indicardrà utilitzar l’edifici de la prime- indrets diferents, el centre es- Amb aquesta nova edificació Des del Comú de Canillo que li agrada l’opció triada per-ra fase el curs 2015-2016. colar, els mòduls prefabricats i s’incrementarà la capacitat del es van mostrar satisfets amb què la ubicació actual de l’escola En aquesta primera fase, amb l’edifici de la casa Sinfreu. centre educatiu de 400 a 500 aquesta iniciativa, ja que des- és molt bona, ja que és en un in-un pressupost de 3,4 milions La segona fase, que no té data alumnes. Una segona fase que es prés d’anys de mirar opcions i dret molt solà, cosa que s’agraeixd’euros, es construirà 2.540 me- prevista, preveu la construcció faria en funció de les necessitats descartar-les “s’ha arribat a la molt a l’hivern. A més, va asse-tres quadrats i consta d’un edi- de 1.460 metres quadrats amb de la població escolar. millor solució possible”. Per ti- gurar que l’actual edifici està enfici que transcorre en paral·lel al un cost de 2,1 milions d’euros. Una visió feta a llarg termini, rar endavant el projecte, la cor- bon estat, fins i tot la part méscarrer dels Esquirolets i un pati En aquesta segona intervenció ja que, com va apuntar la minis- poració ha cedit uns 800 metres vella, i que per tant és bo queen un terreny adjacent al riu s’aixecaria l’edifici del terreny tra d’Educació, les previsions quadrats, així com dues cessions s’optimitzin les instal·lacions ende Montaup. Es preveu que les adjacent al riu de Montaup, que que tenen des del ministeri, se- de privats. lloc de construir-ne de noves. bisbat d’urgellVillatoro i Duch participen en la t. m. grup molt nombrós sense vincu- lacions amb el món religiós. La jornada de treball arren-Càtedra de pensament cristià carà a les 10.30, presidida per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que en farà la inauguració en Redacció sant julià De lòria guardonat amb la Creu de Sant Els 120 inscrits, que superen un acte al qual es preveu l’as- Jordi l’any passat, Lluís Duch. amb escreix els de la resta d’edi- sistència de diverses autoritatsLa novena edició de la Càtedra Sota el títol Afrontar la diversi- cions, provenen d’Andorra i de del Principat i de l’Alt Urgell, lade pensament cristià, que se tat: do i tasca, la jornada, organit- les comarques del Pirineu català, Cerdanya i el Pallars Sobirà. Co-celebra avui a Sant Julià de Lò- zada pel bisbat d’Urgell, té com així com de Barcelona. El gruix ordinarà la jornada i la tancarària, tindrà com a ponents el pe- a objectiu reflexionar sobre com dels assistents són mestres i amb la seva ponència el filòsof iriodista, escriptor i director de afrontar la pluralitat i sobre la professors de religió, estudiants teòleg Francesc Torralba, presi-l’Institut Ramon Llull, Vicenç necessitat d’enfortir els llaços i i formadors en filosofia, i mem- dent del Consell Assessor per aVillatoro, i el monjo de Mont- els valors per construir un món bres dels consells de pastoral de la Diversitat Religiosa de la Ge-serrat, doctor en antropologia i millor. diverses parròquies, a més d’un Vicenç Villatoro. neralitat de Catalunya.
  7. 7. DivenDres, 6 De juliol Del 2012 andorra 7 estadísticaLa matriculació de vehicles disminueixun 8,2% en la tendència interanualLes dades registrades al juny indiquen que es modera el retrocés respecte al mes de maig tAti mAsià Redacció AnDorrA lA vellA significativa (-31,6%) i, afegida a l’important retrocés en matricu- Al juny es vanLa matriculació de vehicles al lació de turismes i motocicletes, matricular 160 turismes,juny continua en registres ne- provoca que la tendència globalgatius: un -1,8% en la tendència de matriculacions se situï en un 55 motocicletes imensual i un -8,2% en la intera- -8,2%. Es manté així el context ciclomotors i 7 camionsnual. Així ho va fer públic ahir el de tendència negativa que s’ob-departament d’Estadística, que serva durant l’últim trimestre.va assenyalar que al juny es van La tendència de matriculaci- La recuperació en lamatricular 239 vehicles. Malgrat ons totals presenta un descens venda de vehicles deaquestes xifres negatives, les da- sostingut fins a l’estiu del 2011.des indiquen que es modera el A partir d’aquest moment la finals del 2011 s’ha vistretrocés respecte al maig. tendència comença un període truncada aquest any Dels 239 vehicles matriculats, de recuperació, però durant el160 (67%) van ser turismes; 55, primer semestre d’aquest any hamotocicletes i ciclomotors (23%); tornat a davallar de manera acu- ció de vehicles pesants va pre-7, camions i camionetes (2,9%) i sada, situant-se en els registres sentar un descens acusat a partir17, altres (7,1%). En aquest sen- mínims de la sèrie presentada. del final del primer semestre deltit, la tendència mensual registra Pel que fa als turismes, les el sector dels vehicles continua patint fortament la crisi econòmica. 2010. El primer quadrimestreun retrocés del -1,8%, com a cau- dades mostren que la recupera- del 2011 la tendència es va recu-sa de la davallada que presenta ció observada durant el darrer serva marcadament a la baixa a la baixa i estable durant l’últim perar, tot i que els següents sisla matriculació de camions i ca- quadrimestre del 2011 s’ha vist i en registres més baixos de la any. No obstant, els registres de mesos del 2011 va tendir sensi-mionetes (-4,5%). truncada aquest any, produ- sèrie presentada. l’últim semestre han provocat blement a la baixa i a partir de En termes interanuals, la da- int-se finalment una inversió de Quant a motocicletes i ciclo- que actualment evolucioni mo- l’últim trimestre va començar avallada en el segment de cami- la tendència, que durant el pri- motors, la tendència ha estat deradament a la baixa. evolucionar més marcadamentons i camionetes encara és més mer semestre d’enguany s’ob- evolucionant entre sensiblement La tendència en la matricula- a la baixa. s com més els facis servir, utilitza’l més possibilitats tens de guanyar + premis ++ + amb sorteigs d’iproductes* cada mes *Nou iPad 4G 32 GB, iPhone 4S 16 GB i iPod Touch 8 GB. Consulta les bases del sorteig a: www.creditandorraetdonames.com
  8. 8. 8 andorra DivenDres, 6 De juliol Del 2012 balanç de la segona edició ensenyaMenTLa Cursa de la dona recapta Resultats de la recerca5.000 € i té 550 corredores del grup d’educació de la UniversitatL’ADA vol orientar el Grup Alba a tot tipus de càncers i recorda Santuré Redacció tati masià anDorra la vella estudis universitaris i d’aca­ m. f. anDorra la vella bar­los. El grup de recerca interdiscipli­ En aquest sentit, cal destacarUn total de 5.000 euros i 550 par­ nari en educació de la Universi­ que els investigadors han ana­ticipants. Aquestes són les xifres tat d’Andorra (UdA) està duent litzat la relació entre diferentsamb què es va tancar la segona a terme un projecte relacionat variables i l’impacte que tenenCursa de la dona, que organitzen amb les noves tecnologies i la en la finalització dels estudis,l’Associació de Dones (ADA) i universitat. Així, en el marc als estudiants dels bàtxelors enel Club d’Atletisme Valls d’An­ del pla d’acció de millora de ciències de l’educació i infer­dorra. Ahir l’ADA va rebre el xec l’entorn virtual d’aprenentatge meria. La conclusió en aquestamb la recaptació aconseguida, (EVA) del centre, que s’havia apartat és que els alumnes mésperò l’acte, més enllà del fet sim­ començat anteriorment, aquest grans al principi dels estudisbòlic de recollir el xec, va servir any els investigadors han fet el tenen més probabilitats d’aca­per recordar Marta Santuré, que disseny i algunes accions per bar­los amb una millor notava ser la impulsora de la cursa. millorar l’ús de l’EVA. d’expedient. D’aquesta manera, la pre­ Tal com destaquen des de la Pel que fa a l’estudi longitu­sidenta de l’ADA, Montserrat la presidenta de l’ada va rebre ahir el xec amb la recaptació. universitat, una de les novetats dinal sobre la competència deNazzaro, va expressar el suport d’aquest equip és que també raonament científic dels estu­a la família i va recordar la tasca La directora de màrqueting, nyalar que l’any vinent es torna­ s’està realitzant un estudi lon­ diants de nou ingrés, algunesde Santuré per impulsar la cursa comunicació i qualitat de Mo­ ran a implicar en una causa “que gitudinal sobre la competència de les accions que s’ha dut aperquè servís com una crida a la raBanc (un dels patrocinadors), ens ha tocat tan de prop”, per de raonament científic dels es­ terme han estat una primerasensibilització en la lluita contra Mireia Maestre, va destacar que la pèrdua de la seva germana tudiants de nou accés, a més recollida de dades. Així, s’hael càncer. Així, va remarcar que la intenció és que la cursa es pu­ Marta. d’un estudi de les proves d’ac­ fet el disseny d’un qüestionariel Grup Alba (que forma part gui fer el primer diumenge de Finalment, Andreu Invernon, cés a les formacions università­ per analitzar les variables dede l’ADA) va néixer en princi­ juny, tot i que va destacar que, d’Illa Carlemany, també va mos­ ries. Alguns dels resultats que l’entorn social i familiar ambpi com un grup de suport a les com que l’any que ve hi ha Jocs trar el compromís del centre co­ s’han donat arran d’aquest es­ l’objectiu d’introduir en aquestdones que pateixen càncer de dels Petits Estats, caldrà avaluar mercial de cara a l’any vinent i va tudi són, per exemple, que els estudi la influència que podenmama però que la idea és ampli­ si es pot mantenir aquesta data. destacar que cada vegada sigui estudiants de més edat tenen tenir en l’èxit acadèmic delsar­lo a tot tipus de càncers. Laia Santuré, de Löle, va asse­ una cursa més participativa. més probabilitat d’accedir als alumnes.
  9. 9. DivenDres, 6 De juliol Del 2012 AF BONDIA 99x340mm +3 Illa Carlemany Aniversari.pdf andorra 1 27/06/12 9 12:29 producció autòctonaAgricultura ultima els detallssobre el segell dels productesEs diferenciarà els agrícoles i els que es fan amb matèria importada sfga agències la massanaEl departament d’Agriculturaestà ultimant els detalls del re-glament que haurà de regular elsegell de productes d’Andorra.Tal com va explicar el directord’Agricultura, Landry Riba, estracta d’un segell que ha de ser-vir com a atractiu de venda, i elreglament definirà les caracte-rístiques que han de complir elsproductes per poder-lo obtenir.A més, es diferenciarà entre elsproductes agrícoles, obtingutscompletament a Andorra, i elsque s’anomenaran “receptestradicionals”, que englobaranaquells que es produeixen alpaís però la matèria primera delsquals s’ha d’importar perquè un moment de la benedicció, ahir.aquí no n’hi ha, com pot ser elcas dels embotits. Riba va expli- bé i que fins i tot s’han pogut detalls d’aquest text i s’ha acabatcar l’estat d’aquest procés durant apujar les tarifes en els primers la imatge gràfica.la benedicció del bestiar que va mesos de l’any. Va indicar que Aquest text definirà les carac- Ctenir lloc ahir al coll de la Botella. s’han engegat iniciatives com la terístiques que han de complir M La tradicional benedicció del de potenciar les parts tradicio- els productes per poder portar Ybestiar, que se celebra cada any nals de la vedella per poder treu- aquest segell i les garanties quea la vall de Setúria, es va haver re més rendiment de tot l’animal, comporta per als clients. Va in- CMde traslladar al coll de la Botella i no només de les parts nobles. A dicar que seran uns requisits ge-MYa causa de la pluja. Aquest any, més, s’ha incrementat la comer- nèrics, ja que el segell englobarà CYi per primera vegada, l’esde- cialització gràcies a l’acord amb productes variats, però sí que ha CMYveniment ha comptat amb l’ar- la central de compres del Liceu definit que es diferenciarà en-quebisbe d’Urgell i copríncep Comte de Foix, i actualment tre els agrícoles i els de receptaKepiscopal d’Andorra, Joan-Enric cada setmana es ven la totalitat original. Qualsevol productorVives, que va oficiar la benedic- de la carn produïda al país. podrà demanar al Govern l’auto-ció. El bisbe va beneir el bestiar i Pel que fa a les xifres, Riba va rització per utilitzar-lo.va fer referència a tots els altres comentar que avui se sacrifiquen A l’acte de benedicció hi vansectors de l’economia andorrana,als quals va desitjar prosperitat. al voltant de 850 o 900 vedells a l’any i que el màxim seria d’uns assistir diverses autoritats: el cap de Govern, el síndic general i els ANIVERSARI Riba va valorar l’estat de la ra- 1.000, així que ja s’està gairebé al cònsols de la Massana i d’altresmaderia del país i va expressar límit de la producció. parròquies. El cònsol major deque “tenint en compte la situació Una altra de les prioritats la Massana, David Baró, va opi-econòmica actual, no ens podem del departament d’Agricultura nar que la cabana ramadera dequeixar”. Sobre la carn d’An- actualment és l’elaboració del la parròquia està en bon estat,dorra, que ha d’obtenir aviat la reglament del segell per als pro- amb uns 300 caps. A més, va in-Identificació Geogràfica Protegi- ductes d’Andorra. Riba va in- cidir que es treballa per repartirda, va indicar que ja es ven molt dicar que ja s’estan ultimant els el bestiar en diferents terrenys. drets humans Illa Carlemany, el millor centre comercial petit d’Europa*Taula rodona amb fa tres anys. Et convidem a celebrar-ho amb nosaltresjutges del TEDH del 3 al 17 de juliol. Pots guanyar fins a 3.000 € diaris en vals de compra i un dels tres cotxes Kia Picanto que Redacció anDorra la vella sortejarem en una gran festa final. No t’ho pots perdre.Cinc jutges de la secció terceradel Tribunal Europeu dels DretsHumans, convidats pel magis-trat Josep Casadevall, participenen una taula rodona amb fiscals, Ho celebrem?batlles i advocats, avui a les onzedel matí a la Sala Consòrcia delCentre de Congressos de la capi- Segueix-nos al ital, com ha informat el Col·legid’Advocats. Els magistrats tam- *Guardonat per LInternational Council of Shopping Centers (ICSC) amb el premi de millor centre comercial dEuropa de mida petita.bé visitaran els síndics.
  10. 10. 10 andorra DivenDres, 6 De juliol Del 2012 sessió de consell de comú a encamp infànciaSans critica la manca de planificació L’arribada dels sahrauís,per a l’obertura del Funicamp a l’estiu prevista per al migdiaLa majoria i l’oposició avaluaran plegats la situació que es viu a l’escola bressol Redacció anDorra la vella tati masià Redacció / agències encamp tacar que un dels objectius de les L’Associació d’Amics Soli- activitats és potenciar la vall dels daris amb el Poble SahrauíEl cap de l’oposició al Comú Cortals com a accés a la natura (Adsaps) rep avui els ca-d’Encamp, Joan Sans, va criti- i la muntanya. Va afegir que la torze infants que vénen descar ahir la falta de planificació i voluntat és potenciar l’estiu, però del Sàhara a passar l’estiu ade previsió a l’hora de preparar que cal ser conscients que han Andorra. D’aquesta manera,l’obertura del Funicamp aquest tingut poc temps de marge, i que l’arribada és prevista al mig-estiu, lamentant que no s’hagin per tant de cara a l’estiu vinent la dia. Des de l’entitat desta-organitzat més activitats per di- promoció es podrà fer amb més quen que la xifra de menorsnamitzar el giny i que no s’hagi antelació. Així, va avançar que acollits aquest any és inferior,fet suficient publicitat abans de s’està treballant en un pla d’ac- en un 40%, respecte dels quel’obertura. Sans, que va indicar ció i de comunicació, i que es vol van venir l’any passat. L’arri-que estan d’acord en l’obertura presentar als agents turístics per bada de l’autobús amb els in-de la instal·lació, es va mostrar impulsar-lo conjuntament. fants és prevista per a aquestofès pel fet que sigui el cònsol el D’altra banda, tant el cònsol migdia al Comú d’Andorraque hagi centralitzat tota la qües- com el cap de l’oposició van par- la Vella. L’acte de benvingu-tió i no la comissió de promoció lar després de la sessió de con- da dels infants, però, no seturística. sell de la polèmica sobre l’escola celebrarà avui, ja que s’havia De la seva banda, el cònsol bressol. D’una banda, Mas va comprovat altres anys quemajor, Jordi Mas, va indicar que reiterar que l’objectiu és garantir arriben molt cansats despréshan hagut de treballar a marxes Una sessió de consell de comú anterior. la qualitat del servei i que analit- del llarg viatge i, per tant, esforçades perquè estan en els sis zaran la situació i buscaran com preveu que es faci més enda-primers mesos de mandat i per- peses de d’explotació de l’aparell Continuant amb la promoció, substituir la directora, però que vant. Aquesta recepció tindràquè les converses amb Saetde no a l’estiu. des del PS també es va criticar ells “no poden valorar els proble- lloc aquest any a Canillo. Calsón tan àgils com voldrien, però Un dels aspectes que va posar “l’arbitrarietat” a l’hora de de- mes personals de la gent”. recordar que l’Adsaps hava afegir que s’està complint amb sobre la taula Sans és que s’ha cidir en quins mitjans de comu- De la seva banda, Sans va in- aconseguit pagar la meitatla voluntat d’intentar promocio- hagut d’assabentar a la sessió nicació es fa publicitat, arran de dicar que s’han ofert a col·laborar dels vols d’aquest any, i pernar les activitats d’estiu, i que de de consell de comú que s’han l’aprovació de la contractació per al que calgui i que se’ls ha poder aconseguir la resta demica en mica s’aniran ampliant el previst fulletons i altres vies de d’una pàgina de publicitat al di- convidat a analitzar la situació diners ha preparat un seguitnombre de propostes al voltant publicitat de les activitats d’estiu. ari espanyol El Mundo per 1.900 plegats. Així, va assegurar que d’activitats que han de servirdel Funicamp. En aquest sentit, En aquest sentit, també va desta- euros, i d’uns bàners al portal “la tasca que duen a terme les per recaptar els fons necessa-va destacar la nova activitat de car que a deu dies de l’obertura Forum.ad. Sobre aquesta qües- professionals és admirable i els ris. A més, recorden que tam-les rutes en 4x4 des de Solanelles encara no s’hagi distribuït la pu- tió, Sans va demanar un estudi pares poden estar ben tranquils”. bé es poden fer aportacionsfins als llacs de Pessons, i la pre- blicitat, així que ha posat en dub- estratègic per escollir els mitjans Sans va concloure que “el que no a través del bloc de l’associa-visió d’arribar a 16.000 usuaris, te que es pugui arribar a la previ- per anunciar-se. farem és treure rèdit polític dels ció, http://www.saharaandorra.cosa que permetrà cobrir les des- sió d’arribar a 16.000 usuaris. De la seva banda, Mas va des- infants”. blogspot.com.es/. accés rodat a la mUntanya activitat entitatsMultes de fins a 3.000 euros El CAS proposa un taller de Assemblea de l’Apapma perper incomplir la normativa pesca per a famílies escollir una nova junta Redacció / agències anDorra la vella Entre les condicions per cir- ta és sempre inferior als 20 qui- Redacció Redacció cular pels camins d’Andorra la lòmetres per hora, sempre que anDorra la vella anDorra la vellaL’ordinació reguladora de l’accés Vella, segons la normativa apro- no hi hagi altres senyals que in-motoritzat al medi rural i natural vada el 21 de juny i publicada diquin el contrari. Així, suposarà El Centre Andorra Sosteni- L’Associació Protectoraaprovada pel Comú d’Andorra dimecres en el BOPA, també hi multes de 50 a 150 euros superar ble (CAS) proposa un taller d’Animals, Plantes i Medila Vella preveu sancions de fins ha que els veïns que vulguin els límits de velocitat, circular en de pesca educativa que es Ambient (Apapma) recordaa 3.000 euros per incomplir les accedir a una propietat privada grups de més de tres vehicles, desenvoluparà els dies 19 i que celebra una assembleacondicions de la normativa per poden circular, únicament, pels circular a menys de 200 metres 31 de juliol a les 17.30. El lloc general divendres de la set-circular pels camins. La norma- camins que donen accés a la pro- entre grups motoritzats i tancar de trobada dels participants mana que ve, a les 19.30 entiva permet la lliure circulació de pietat, amb qualsevol tipus de camins sense autorització. serà el camí per pujar al pri- primera convocatòria i a lesvehicles motoritzats pels camins vehicle motoritzat. Podran fer- Cal destacar que les infracci- mer llac de Tristaina. Aquells 20.00 en segona. Aquestad’amplada superior als 2,5 me- ho individualment o en un grup ons molt greus se sancionaran que tinguin material propi el assemblea tindrà lloc al lo-tres i les motos de trial hauran inferior a tres vehicles. amb multes de 1.001 euros a poden portar i tots aquells cal social de l’entitat, situatde circular en grups inferiors a En el cas de les competicions 3.000 euros, i dins aquest grup que no en disposin l’organit- a l’avinguda Santa Colomatres vehicles pels camins d’iti- esportives, s’haurà formular la s’inclouen: deteriorar elements zació els en facilitarà. Aques- 118, baixos. Entre els puntsnerari comunal assenyalats i in- demanda amb les característi- de senyalització, incitar a no res- ta activitat està adreçada a que s’abordaran hi ha el ba-feriors als 2,5 metres d’amplada. ques d’aquesta i dipositar una pectar la legislació, circular fora famílies (infants a partir de 6 lanç de les activitats fetes, laL’accés queda prohibit a la tota- fiança, que s’executarà si no es de camins aptes per a la circula- anys). Per a més informació dimissió de la junta actual ilitat de l’espai protegit de la vall produeix una correcta restaura- ció, organitzar sortides no auto- cal adreçar-se al telèfon 875 la votació de la nova. Tambédel Madriu-Perafita-Claror i al ció del medi. ritzades o reincidir en la comis- 771 o a la web wwww.sosteni- es tractaran els projectes pervedat d’Enclar. A l’últim, la velocitat establer- sió de faltes greus, entre altres. bilitat.ad. a aquest any.
  11. 11. DivenDres, 6 De juliol Del 2012 11 medi ambient la seU d’UrgellLa comarca de l’Alt Urgell encapçala la Moció d’ERC perquè la plaçarecollida selectiva a l’Alt Pirineu i Aran Espanya sigui la plaça PatalínL’any 2011 es va triar el 48,16% dels residus quan la mitjana catalana és del 40,9% Redacció la seu D’urgell bondia Redacció / agències la seu D’urgell / barcelona dus especials (38), entre d’altres. Esquerra Republicana de Cada habitant va generar l’any Catalunya (ERC) ha presen-Una vegada més la comarca de passat una mitjana d’1,22 quilo- tat una moció per al ple del’Alt Urgell torna a liderar el grams de residus. l’Ajuntament de dilluns vi-rànquing de la recollida selecti- Amb aquestes xifres, l’Alt nent en què sol·licita el can-va a l’Alt Pirineu i Aran, segons Urgell continua sent una de les vi de nom de l’actual plaçales dades corresponents a l’exer- comarques catalanes més efica- Espanya pel d’ús popular decici 2011 fetes públiques per ces en la tria de residus, només plaça Patalín, nom que ja te-l’Agència Catalana de Residus. al darrere de la Terra Alta, Oso- nia la plaça en l’època anteri- D’aquesta manera, l’any pas- na, el Priorat, la Segarra i Ribera or a la dictadura franquista.sat es va triar el 48,16% dels re- d’Ebre. A la cua hi ha la Cerda- D’altra banda, la formaciósidus, per damunt de la mitjana nya, l’Anoia i el Baix Penedès. ha presentat una altra mociócatalana, que és del 40,93%. Pel El Montsià és la comarca ca- perquè des de l’Ajuntamentque fa a la recollida selectiva talana amb més recollida selec- s’insti el Govern de la Ge-neta, se situa en el 41,97%, en- tiva bruta (56,29%), però punxa neralitat a complir amb elfront del 34% català. en les dades en net (40,93%). Al Uns contenidors de reciclatge. pagament acordat per a les Quant a xifres concretes, la Pirineu, la Vall d’Aran és la que llars d’infants i descarregarcomarca va processar l’any pas- pitjor separa les escombraries, collir selectivament un 40,93% als valuosos que hi ha, sobretot, d’aquesta manera les admi-sat 4.791 tones de residus, de les amb un 12,07% d’impropis. dels residus, un 0,4% més que a les grans ciutats. nistracions i les famílies. Iquals 1.433 corresponen a matè- En el còmput global de Ca- el 2010. En nombres absoluts, si el és que, segons Esquerra Re-ria orgànica, 1.072 a paper-car- talunya, l’any passat es van ge- La recollida selectiva del pa- 2010 es van recollir 454.890 to- publicana, l’actual situaciótró, 634 a vidre, 517 a envasos nerar 4.066.063 tones de residus per i cartró, i també la del vi- nes de paper i cartró el 2011 fa que les famílies hagin dei 157 a runa. També s’inclouen municipals, xifra que suposa un dre, van disminuir un 9,97% i aquesta xifra va baixar fins a les matricular els seus fills a lesen les dades la poda (186 tones), 2,94% menys que l’any anterior, un 2,91%, respectivament, l’any 408.709. Igual passa amb el vi- escoles bressol sense saberles piles (4,16), els medicaments tot i que la població va augmen- 2011, fet atribuïble a la retracció dre, que passa de les 187.038 to- quin serà el preu final que(2,07), el tèxtil (9,10) i els resi- tar un 0,36%. Del total, es va re- del consum i als furts de materi- nes del 2010 a 180.955 el 2011. hauran de pagar. solidaritat tradicionsLa capital alturgellenca es La Seu celebra demàtorna a ‘mullar’ per l’esclerosi la festivitat de Sant Ot Redacció la seu D’urgell d’Urgell, que serà concelebra- Redacció la seu D’urgell de lluitar contra aquesta malal- guns productes com tovalloles, da pels preveres de la ciutat i tia i conscienciar la població so- samarretes i bosses, entre d’al- La Seu d’Urgell, com cada 7 de comptarà amb la participacióLa piscina municipal de la Seu bre els seus efectes. tres, que acompanyen la cam- juliol, celebrarà demà la fes- del cor parroquial.d’Urgell se suma aquest diu- La recaptació que es faci amb panya solidària. Els fons que es tivitat de Sant Ot, patró de la Acabada la missa, a la plaçamenge, 8 de juliol, a la campa- la venda d’entrades es destinarà recaptin es destinaran a la inte- ciutat, amb un seguit d’actes, dels Oms es repartirà la tradi-nya solidària Mulla’t i navega íntegrament a la FEM. A més a gració laboral de les persones organitzats per la parròquia cional coca de Sant Ot i vi deper l’esclerosi múltiple 2012, que més, qui ho vulgui també hi po- amb discapacitat i als serveis de Sant Ot. Així, a les set del missa per a tothom. Una balla-organitza la Fundació Esclerosi drà col·laborar tot fent una do- mèdics de la xarxa d’hospitals vespre tindrà lloc l’eucaristia da de sardanes, davant de laMúltiple (FEM) amb l’objectiu nació econòmica o adquirint al- de la federació. a la catedral de Santa Maria catedral, clausurarà la festa. Buffet lliure 9,90 € de diumenge a dijous tancat a la nit
  12. 12. 12 DivenDres, 6 De juliol Del 2012 ART‘El jardí de les meravelles’ mostra tresdècades d’obra gràfica de Joan MiróEl fons de l’exposició, al CAEE fins al 30 de setembre, prové d’un col·leccionista privat italià TaTi MasiÀ e. j. m. escalDes-engorDany de París (com el del ja esmentat Mourlot). El Museu d’Art Mo-Joan Miró, el jardí de les merave- dern de Nova York, el MOMA,lles és “una exposició complexa, el 1941 va incloure disset obrescom el seu autor”. “És fàcil de gràfiques de gran format en unamirar però difícil de compren- retrospectiva dedicada a Miró.dre”, va advertir ahir Rosa Pe- L’any 1961, en una entrevista,rales, la comissària de la mostra l’artista va assegurar que realit-protagonista de l’estiu al Centre zava “un gravat amb la mateixad’Art d’Escaldes-Engordany emoció que una pintura”.(CAEE), on serà fins al 30 de se- L’interès de Miró per l’obratembre. Però que l’afirmació de gràfica no es pot entendre sensePerales no dissuadeixi els poten- la seva passió per la poesia delscials espectadors de Miró: “No seus contemporanis. L’artistacal entendre-ho per apreciar la volia il·lustrar les paraules deseva obra”, va afirmar la histo- poetes com Paul Éluard, Joanriadora de l’art i professora de la Brossa, Tristan Tzara o JacquesUniversitat de Càceres. Prévert, donar-los forma. L’exposició presenta una sei- En el recorregut per l’obraxantena de litografies i gravats gràfica de Miró s’hi aprecien elsque Joan Miró (Barcelona, 1893 temes que l’interessaven: el vin-- Palma de Mallorca, 1983) va re- cle amb la natura, com la que vaalitzar durant tres dècades: des descobrir a Mallorca, l’art rupes-de la litografia a color Centenari tre i primitiu que plasma ambMourlot (1953), en homenatge al les tècniques del segle XX, el seugravador parisenc, fins a la lito- compromís social i amb la cultu-grafia també a color El trineu dels ra popular, i l’abstracció, el coloramants (1981), obra realitzada a i, sobretot, la imaginació.les acaballes de la seva vida, Miró pretenia acostar-se aèpoca en què “el negre molt ne- l’espectador, i creia que els quegre” pren protagonisme. “no estiguessin contaminats” Però atenció a la procedència veurien la seva obra tal com lade l’obra gràfica que es mostra veia ell. A l’exposició del CAEEal CAEE: és propietat d’un col- ja se n’ha viscut un exemple: enleccionista italià que entre els una visita d’un grup d’infants,seus tresors particulars té obra davant de la litografia L’abella dede Durero, Rembrandt, Picas- 10.000 anys (1976), els nens, sen-so... “I va entendre que l’obra se saber-ne el títol, van reconèi-gràfica de Miró era molt impor- xer la figura mentre que moltstant”, va subratllar Perales. De adults han estat incapaços defet, Joan Miró, el jardí de les me- veure-la.ravelles és una mostra “única”, Miró és un dels artistes con-ja que és la primera vegada que temporanis més discutits. Con-s’exposa una selecció tan com- temporani de les avantguardespleta de la col·lecció privada. La de principis del segle XX, sovintmostra ha arribat al CAEE amb se’l qualifica de pintor surrealis-el patrocini de Crèdit Andorrà. ta. Però la comissària Perales ho Miró, artista “longeu i multi- va desmentir: “Miró no és sur-disciplinari”, va ser tardaner a realista, és autònom, s’interessal’hora d’introduir-se en la realit- pel subconscient humà.”zació d’obra gràfica (aiguafort, Per acabar-ho d’adobar, ellitografia, xilografia, il·lustració títol de l’exposició s’ha inspiratde llibres). Fins al 1929 no va fer en el tríptic El jardí de les delícies,el seu primer gravat i als anys pintat per Bosch a finals del se-30 del segle XX va aprendre les gle XV, una obra inclassificabletècniques dels gravats en tallers A dalt, la comissària Rosa Perales explica l’exposició de Miró, ahir; a sota, tres litografies de la mostra. plena de simbolisme.

×