dimarts, 31 de juliol del 2012 / núm. 2.113 / any 9                                                                       ...
2   d’interès                                                                                               Dimarts, 31 De...
Dimarts, 31 De juliol Del 2012                                                                                            ...
4                opinió                                                                                                   ...
Dimarts, 31 De juliol Del 2012   publicitat   5
6                                                                                                                         ...
Dimarts, 31 De juliol Del 2012                                                                                            ...
8        andorra                                                                                                          ...
Dimarts, 31 De juliol Del 2012                                      publicitat   9                                  2es   ...
10               andorra                                                                                                  ...
Dimarts, 31 De juliol Del 2012   publicitat   11
12                                                                                                                        ...
Dimarts, 31 De juliol Del 2012                                                                                            ...
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Diari del 31 de juliol de 2012
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Diari del 31 de juliol de 2012

658 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
658
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 31 de juliol de 2012

  1. 1. dimarts, 31 de juliol del 2012 / núm. 2.113 / any 9 aVui éS notícia Pàgina 3 andorra Pàgina 6 El Govern concedeix L’ocupació als dinou subvencions apartaments turístics andorra Pàgina 7 per instal·lar cau un 10% respecte Vallnord posa a la venda els forfets de temporada per a no energies renovables de l’estiu passat residents a meitat de preu Tati Masià andorra Pàgina 8 Els accidents laborals tornen a davallar el primer semestre de l’any respecte del 2011 andorra Pàgina 8 Mossèn antoni Elvira relleva Xavier Esplandiu a la parròquia de Santa Eulàlia d’Encamp pirinEuS Pàgina 12 El ‘retaule de Sant Ermengol’ es representarà al claustre de la catedral del 4 al 12 d’agost cuLtura Pàgina 13 alberto García: “Les cançons himne em semblen zombis i un llast per als altres temes” ESportS Pàgina 15 andorra Pàgina 10 Hocine Haciane no pot aguantar el ritme en els 200 papallona als la part alta de fiter i rossell estrena una nova zona pública de 60 metres quadrats i que Escaldes estrena Jocs olímpics i acaba últim engloba un pipicà, una zona de lleure i una de reciclatge. un nou espai públic A L’ A G O S T, LIQUIDACIÓwww.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888 N APROFITA AQUESTA OPORTU NITAT! D’ESTOCS FINS A U 50% DE Ctra. d’Espanya. Edif. La Planella AD600 Sant Julià de Lòria DESCOMPTE Tel. 844 480 info@totbike.com
  2. 2. 2 d’interès Dimarts, 31 De juliol Del 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Puja que pujaràs Poques possibilitats de trons 06.45 h 21.15 h A poc a poc, però la temperatura anirà pujant 13/25 cada dia que passi. Farà calor ben bé fins diven- 13/28 13/27 dres o dissabte, tot i que sense estridències. Cap onada clara de calor envairà el territori, amb tot. 14/28 14/28 7/19 Avui dos o tres graus més que ahir seran ben Quart creixent 15/29 possibles. Això vol dir que aquesta tarda a l’Ur- 15/30 gellet, a les zones baixes de l’Arièja o cap al sud del Principat ja es passarà dels 30 graus. La nit 16/31 encara és agradable o fresca. I en el capítol del 12/30 cel, avui hi haurà pocs núvols. Alguns després 14/32 de migdia, però difícilment deixaran tempes- tes. En algun moment quedaran ben compactes, dimecres però sobretot fora de l’àmbit andorrà. Demà a la dijous tarda sí que creixerà alguna tempesta de calor, sempre local. Que tinguin un BONDIA. RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CAdA vEgAdA méS... Fem ...méS AgRAdAblE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es gran selecció de tapes - arrossos Sopars d’empresa, etc. pernil de jabugo - carns - peix, marisc Tenim saló privat mENú dEl dIA Menjar per emportar-se mENú CARTA Escaldes-Engordany mENú dE TAPES Tel:+376 813 969 mENú dE mARISCAdA restaurantictapa@gmail.com cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dimarts, 31 De juliol Del 2012 3 economiaEl Govern ha concedit 19 subvencionsa la implantació d’energies renovablesEls projectes suposen una inversió de 2 milions d’euros i han rebut 100.000 euros en ajudes sfga JULIÀ RODRÍGUEZ anDorra la Vella Les renovables,El Govern ha atorgat fins arauna vintena de subvencions per un campfacilitar la instal·lació de siste-mes d’energies renovables en encara peredificis. En la primera convoca- explotar al paístòria, que va tenir lloc entre el24 de març i el 23 de novembre L’energia hidroelèctrica ésdel 2011, es van aprovar nou la principal font d’energiademandes, que van suposar aju- renovable per produir elec-des per un valor total de 39.026 tricitat. La rendibilitat delseuros. Els projectes que es van projectes mitjançant mini-portar a terme van represen- centrals és sensiblementtar una inversió d’1,35 milions inferior a la corresponent ad’euros. les grans centrals. No obs- En la següent i última con- tant, amb la probable evo-vocatòria de les que s’han fet lució dels preus del petrolifins ara, que es va desenvolupar i altres combustibles fòs-entre el 15 de desembre de l’any sils serien rendibles. L’altrapassat i el 14 de juny d’aquest el Govern ja ha fet dues convocatòries per afavorir els sistemes d’energies renovables. gran energia renovable ésany, s’han registrat deu de- l’eòlica, però hi ha diversosmandes, totes les quals rebran ca. El Consell General va apro- novables estan encaminades a amb altres usos i en un edifici aspectes que en dificultensegurament el vistiplau prope- var l’any 2010 una partida de facilitar les instal·lacions d’ener- en construcció. En el cas dels la implantació a Andorra. Elrament. En aquest cas el volum 200.000 euros per subvencionar gia solar tèrmica, amb biomas- immobles d’habitatges, hi ha país no és una zona especi-total de les subvencions ha estat les energies renovables, part de sa, l’energia geotèrmica i l’ener- també la possibilitat de dema- alment ventosa, però sí quesuperior, de manera que entre la qual, així doncs, encara no gia solar fotovoltaica aïllada de nar un préstec, en aquest cas a seria una energia aprofita-les dues convocatòries s’ha arri- s’ha exhaurit. la xarxa elèctrica. través del departament d’Habi- ble en alguns indrets. L’al-bat a uns 100.000 euros i a una Un dels objectius que s’es- tatge del Govern. titud a la qual s’haurien deinversió d’uns dos milions entre menten al Llibre blanc de l’ener- En un futur proper les sub- situar els possibles campstotes les obres pressupostades. gia, presentat recentment des- El Consell va aprovar un vencions seran possibles també eòlics és el principal factorLa subvenció és sempre d’un prés de nou mesos d’elaboració, crèdit de 200.000 euros per a l’obtenció d’energia a tra- limitador. La biomassa ésmàxim del 10% del cost dels tre- és precisament la potenciació de vés de plaques fotovoltaiques també una matèria primeraball previstos, amb un topall de les energies renovables perquè el 2010 per a projectes amb connexió a la xarxa elèctri- de gran interès energètic,10.000 euros per a cadascun dels el país depengui cada vegada d’energies renovables ca, una vegada s’hagi aprovat però a Andorra es redueix aprojectes. menys de la importació d’ener- el reglament corresponent, cosa la d’origen forestal i als re- Arran de les xifres, l’àrea gia de l’exterior. Al mateix que es preveu per a principis de sidus sòlids urbans tractatsde Planificació Energètica del temps, es tracta d’afavorir les Els paràmetres que s’han de l’any vinent, tal com es va apun- al forn incinerador. L’ener-ministeri d’Economia, compe- energies més netes i que supo- complir en aquests casos estan tar en la presentació del Llibre gia solar fotovoltaica no éstent en aquesta matèria, fa una sin una alternativa al petroli, les clarament delimitats en el re- blanc. El que es pretén des del competitiva a curt i mitjàvaloració positiva del volum reserves del qual seran cada ve- glament energètic. Els projectes Govern és que només puguin termini pels elevats costosde sol·licituds rebudes tenint gada més escasses a tot el món. per a la implantació d’aquests rebre algun tipus de subvenció de producció i, per tant, calen compte que sense aquestes En aquest sentit, les ajudes de tipus d’energies es poden realit- aquelles energies que puguin ajuts econòmics si es pre-ajudes alguns dels projectes l’administració per a la instal· zar en un edifici construït d’ha- ser rendibles i de què estigui ga- tén fomentar.no s’haurien portat a la pràcti- lació de sistemes d’energies re- bitatges, en un edifici construït rantida l’eficiència. Buffet lliure 9,90 € de diumenge a dijous tancat a la nit
  4. 4. 4 opinió Dimarts, 31 De juliol Del 2012 edITorIal TrIbunaMés difusió Manual per acabar amb la culturaEl Govern ha atorgat un total de di- per tant, que calia que es fes un es- Joel Planou subvencions per a la instal·lació forç per donar-les a conèixer, ja qued’energies renovables. Des del mi- un cop es comptava amb la partida Encara rellegeixo astorat la notícia publi- norma; per això hi ha els organismes pú-nisteri d’Economia se’n fa un balanç necessària per tirar-les endavant era cada al Diari d’andorra el dia 24 de juliol blics amb el seu finançament.positiu, ja que posen en relleu que de una llàstima que no es potenciessin sobre l’escola Trivium. L’article publicat al diari va voler serben segur que sense aquestes sub- més. i més tenint en compte que es Valgui a dir que les generalitzacions un cop de gràcia a l’escola comparant elvencions aquests projectes no s’hau- tracta de projectes que són benefi- perilloses de què faig ús en aquest escrit preu amb altres escoles (que només tenenrien tirat endavant. Però cal ser més ciosos per al país, no només a curt són per fer palès la grandesa del problema una temàtica; a Trivium les imparteixenambiciós i cal pensar que haurien sinó també a mitjà i a llarg termini. i per assenyalar-ne alguns dels principals totes), dient el pressupost total de culturapogut ser encara més els projec- ara cal esperar que amb l’impuls del culpables, mai per assegurar que totes les destinat a Trivium i també donant fontstes que s’haurien pogut incloure en ‘Llibre blanc de l’energia’ aquestes persones dels sectors i organitzacions que anònimes “de l’àmbit de l’educació ar- esmentaré hi estan involucrades. tística” (no deu ser algú tan rellevant enaquestes ajudes si des de l’executiu ajudes tinguin una major repercus- el sector, qualsevol persona important as’hagués fet més divulgació d’aques- sió i realment tothom que tingui la No sóc andorrà, ni tan sols d’adopció, i Andorra no cal que parli anònimament,tes dues convocatòries que fins ara idea d’instal·lar energies renovables tanmateix com a urgellenc i actor m’ha to- té els peus ben guardats).s’han celebrat. D’aquesta manera, ja a casa seva sàpiga que existeixen i, cat veure i viure gran part del circ muntats’ha comentat més d’una vegada que per tant, se’n pugui be- darrere la frontera. I ja n’hi ha prou. Fa poc vam veure en una obra de tea-aquestes subvencions encara eren neficiar si creu oportú de- tre sobre el costat fosc del Pirineu parlar Amb els temps que diuen que corren del contraban. Si només fos això! El costatforça desconegudes per la població i, manar-les. i un diari que se suposa que ha de do- fosc a Andorra és molt més profund. Està nar informació objectiva titula una notí- enquistat en la societat, en bancs i polítics cia “L’escola Trivium paga 48.000 euros que utilitzen tota la maquinària del siste- SISÈ Grau als quatre assessors estrella”. ¿I això què ma per aconseguir objectius propis. significa? ¿Pretén ser una denúncia? Dis- culpeu si em poso matemàtic, però si són Molt bé, tanqueu l’escola, ofegueu-la; quatre els assessors i són dotze els mesos ja posats, també l’ENA i altres instituci- Fer-se fan d’un assassí que dura un any a mi em surten a 1.000 euros al mes. Quina bestiesa! En l’article ons i serveis culturals; direm que ha estat un accident, que no hi havia projecte. La se’ls titlla d’assessors de luxe... Doncs ca- cultura no interessa, ¿oi?fernando blanco, director de social media de 9mk ram!, per ser de luxe els surten bastant baratets. No espereu que els diners destinatsÉs la versió grotesca i tràgica dels quin- siguin de mal gust, no violen les nostres del pressupost a Trivium segueixin anantze minuts de fama que va popularit- normes”, va explicar el portaveu de Fa- Potser seria més convenient un titular a cultura. Segurament finançarem algunzar l’Andy Warhol. Fins fa només una cebook. Segons l’empresa, la seva priori- com “Quatre persones cobren 1.000 euros parc temàtic on la gent es faci mal al migsetmana el nom de James Holmes a les tat és la seguretat, de manera que prohi- al mes per fer la seva feina”. Però imagi- de la muntanya, o podrem apujar algunxarxes socials podia ser un nom més, en- beix amenaçar de forma creïble altres o no que això ni fa vendre diaris ni que la sou (al Comú, eh, no volem dir la gentcara que, quan el 17 de juliol el seu nom organitzar actes de violència en el món gent s’indigni i s’exalti més. ¿De veritat de carrer), o així omplirem una mica mésva emergir com el de l’assassí emmasca- real, i especifica que retiraran contin- creieu que és un problema el sou d’aques- de formigó el Valira, o construirem unrat i de pèl tenyit de vermell que havia guts quan percebin l’existència d’un risc tes quatre persones en la situació actual bingo, o ampliarem les estacions d’esquíacabat amb la vida de dotze persones genuí de danys físics o una amenaça a la del país? (podrem comprar més permisos per tallari n’havia ferit una cinquantena en una seguretat pública. Afegeixen així mateix arbres).sala de cinema de Colorado, el món va en un anunci públic que, encara que la Si hem de tallar caps, comencem perassabentar-se que aquest James Holmes companyia no eliminarà aquests perfils dalt. No us caldrà manipular la realitat Tanqueu-la, ofegueu-la. La cultura nono tenia perfil ni a Facebook ni a Twitter i pàgines, els està controlant atentament per aconseguir grans titulars. Imagino és necessària. Si podem contractar el bufóo Google+. Però al mateix temps que mi- per actuar en cas que transgredeixin les que els grans polítics també tenen algú al de torn de la tele una vegada l’any per fer-lions de persones acudien a les xarxes i a normes establertes. costat que els diu què han de dir o com ho nos riure, el poble ja està content!internet en general per expressar el seu han de fer.repudi a la massacre, va haver-hi gent James Holmes és el primer assassí en Tanqueu-la, ofegueu-la. Que sembli unque va començar a crear a Facebook pà- massa de l’era 2.0, així que la manera ¿Però què us heu pensat? L’estratègia accident. Els nens poden desenvolupar lagines de seguidors del fred i calculador com les xarxes socials es comportin da- es veu d’una hora lluny. Els fils estan molt seva creativitat un cop l’any pel festivalassassí. vant el cas establirà un precedent. Tot i ben trenats i utilitzen els mitjans per tan- de nadal de les escoles. això, Holmes no és el primer assassí a car per deficitària una escola que impar- Avui hi ha més d’un centenar de pà- qui li surten quantitats de seguidors fas- teix un ensenyament integrat de totes les Tanqueu-la, ofegueu-la. Que la culpagines a Facebook que porten el nom de cinats pels seus actes o la seva història, arts i que suposa un desenvolupament sigui d’ells. Utilitzeu els mitjans per posarJames Holmes, de les quals unes poques encara que la diferència és que abans personal i emocional increïble per a nens a tothom contra l’escola. Nosaltres ja enscriden a la condemna de l’assassí. La els que enviaven una carta d’admiració i nenes, un projecte inèdit i de gran valor deixarem pixar a sobre i direm que plou.majoria el presenten com un exemple i a Charles Manson eren persones anòni- pedagògic.fins i tot un heroi i inclouen imatges de mes i els seus actes no transcendien ni Tanqueu-la, ofegueu-la. Un poble sen-dubtós gust en què es recrea el tràgic in- rebien la publicitat que internet i les xar- El que passa és que no ha vingut ningú se cultura és un poble sense ànima, sensecident. xes socials faciliten. Encara hi ha un altre amb un cognom estranger i cobrant una cor, sense capacitat crítica (potser és això debat sobre la taula: ¿es pot condemnar morterada de diners per avalar el projec- el que voleu). El que no veieu és que sou Com a conseqüència, multitud d’in- o censurar el lliure pensament, encara te. Ningú ha vingut de fora a cap polític vosaltres mateixos els que us pixeu a so-ternautes indignats han demanat a Fa- que no sigui políticament correcte? per emplenar-se la boca amb afalacs, que bre i dieu que plou. Andorra en general, icebook que desactivi aquests perfils, això sí que us agrada. el Comú de Sant Julià i el Diari d’andorraperò la xarxa social ha respost apel·lant Fins dimarts que ve, ens veiem a la en aquest cas, tenen una gran capacitata les seves condicions d’ús. “Encara que xarxa. Els serveis públics són deficitaris per d’autosodomització.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori la Veu del Poble S. a. PreSIdenT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SecreTarI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GerenT Thomas Kampfraat bondIa dIrecTor Marc Segalés caP de redaccIÓ Marta Fernández redaccIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez correccIÓ M. Àngels Sala MaQueTacIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati foToGrafIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, coMercIal I adMInISTracIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTrIbucIÓ Premsa distribució TranSPorT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dimarts, 31 De juliol Del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 Dimarts, 31 De juliol Del 2012 turismeL’ocupació als apartaments turísticscau un 10% respecte de l’estiu passatLes ofertes i la demanda d’estades més curtes fan que els clients optin per pernoctar en hotels tati masià m. s. c. anDorra la Vella implicació delsEl destí Andorra no interessa.Així ho va exposar la presiden- comuns perta de l’Associació d’Empresesd’Allotjament Turístic (AEAT), lluitar contraValérie Lackner, davant la cai- l’intrusismeguda any rere any de les per-noctacions. Les dades de què Lackner va afirmar que eldisposa l’entitat sobre l’ocupa- nivell d’intrusisme que pa-ció als apartaments turístics per teix el sector continua sentaquest estiu no arriben al 20%, “molt greu”. Tot i així, vauna xifra llunyana a la registra- posar en relleu la implica-da l’any passat, quan va ser del ció de comuns com Canillo,30%. Lackner va indicar que si Encamp i la Massana en las’arriba al 20% “ja serà molt”. realització d’inspeccionsLes dades són més positives a per verificar que els propie-la zona de la Massana, ja que taris segueixen la normativaVallnord ofereix un volum i paguen els impostos per-més important d’activitats que tinents. Al mateix temps vaGrandvalira. En aquest sentit es indicar que han aconseguitva mostrar convençuda que si avançar més en aquestas’organitzen animacions s’atrau qüestió amb els comunsmés turistes. que amb el Govern. El fet és Una iniciativa que ha tingut que mentre que l’executiuuna bona rebuda per part de no està afectat econòmica-les empreses del sector ha estat la presidenta de l’associació d’empreses d’allotjament turístic, Valérie lackner. ment per la presència d’em-l’obertura del Funicamp durant preses que no estan regu-l’estiu. Tot i així, consideren que laritzades, els comuns sí, jala publicitat s’ha fet massa tard. el Govern revisarà els allotjaments cada dos anys que són els que recullen els“Això és una llàstima, ja que seus impostos, va dir.les coses sempre es fan amb re- per comprovar que compleixen la normativatard”, va indicar Lackner. Aquesta caiguda de l’ocu- El Govern ja ha acabat el registre de tots els litat per a persones discapacitades que recull la turístics s’indica que el fet quepació als apartaments turístics apartaments turístics i la voluntat ara és fer una Llei d’allotjament turístic. Lackner va afirmar que els hotels facin moltes ofertes iarriba després d’un hivern que inspecció cada dos anys. L’Associació d’Empre- adoptar aquestes normes d’accessibilitat reque- que els clients optin per estadestambé ha estat complicat. Les ses d’Allotjament Turístic ho veu amb bons ulls, reix una inversió elevada i, a més, hi ha edificis més curtes ha provocat que lespernoctacions han passat d’una ja que així es fa un seguiment d’aquest tipus que no es poden adequar. Per aquest motiu va pernoctacions en apartamentsmitjana de quinze setmanes a d’allotjaments. En aquestes revisions periòdi- declarar que, tot i que no hi ha hagut tancaments s’hagin reduït.tretze fins a arribar a les onze ques s’haurà de comprovar que els pisos com- d’empreses, sí que s’ha reduït el nombre d’apar-setmanes de l’any passat. Aquest pleixen la normativa i es revisaran els serveis i taments que estan al mercat. Aquesta disminució efectes en el personalhivern la mitjana s’ha situat en les estrelles. de l’oferta s’ha donat perquè els propietaris no Aquesta disminució de l’activi-deu setmanes. Un dels motius Lackner va posar en relleu que les incidències volen fer les obres necessàries per adaptar-se a tat ha tingut un impacte negatiude la reducció de la clientela cal que s’han registrat en les inspeccions fetes fins la normativa, però també per l’elevada compe- en les plantilles de les empresesbuscar-lo en la falta de neu que ara han estat de poca importància i en cap cas tència, ja que, segons Lackner, hi ha “massa pro- d’apartaments turístics. Així,es va registrar al novembre. I s’han detectat deficiències greus. Aquestes po- ducte” al Principat. tot i que no hi ha hagut tanca-això va comportar la pèrdua del den ser, per exemple, problemes en alguna porta Davant d’aquesta realitat, l’Associació d’Em- ments de societats del sector, els20% del volum de negoci. o un mirall o bé una cuina amb dos focs quan preses d’Allotjament Turístic i el Govern han tor- empresaris han optat per una Lackner va exposar que la en calen tres. En algun cas s’han registrat man- nat a posar sobre la taula una possible modifica- reducció del personal o bé perbaixa afluència d’aquest estiu cances per complir amb la classificació a què ció de la llei per incloure-hi canvis al voltant de la una retallada dels sous. Lackneres podria atribuir a la crisi o a pertany el pis. La presidenta de l’associació va qüestió de l’accessibilitat. Així mateix, l’entitat va va posar en relleu que el fet quela promoció que s’ha fet. Un assenyalar que es tracta majoritàriament de “de- acordar amb l’executiu traslladar-li de forma peri- moltes empreses treballin ambaltre dels factors és la compe- talls”. Tot i així, hi ha un problema que s’arrosse- òdica les dades d’ocupació perquè es pugui tenir plantilles més petites compor-tència que representen els hote- ga de fa temps i al qual el sector no veu solució més informació sobre l’afluència turística que es ta una reducció del servei quelers. Des de l’entitat que agru- possible. Es tracta de la normativa d’accessibi- registra al Principat. s’ofereix als clients, i això “éspa les empreses d’allotjaments preocupant”.
  7. 7. Dimarts, 31 De juliol Del 2012 andorra 7 estacionsVallnord ven els forfets de temporadaper a no residents a meitat de preuLa promoció serà vàlida fins al 31 d’agost i l’increment respecte de l’any passat és del 3% tati masià Redacció anDorra la Vella taRiFes DeLs FoRFets teMPoRaDa 2012-2013Vallnord va posar a la venda, PVP Oferta agost Oferta agost client fidelahir dilluns, els forfets de tem- Adults (18-64 anys) 760,00 € 424,00 € 396,00 €porada per a no residents amb Jubilats (65-69 anys) 270,00 € 140,40 € 140,40 €un 50% de descompte respectedel preu de venda al públic. La Joves (12-17 anys) 650,00 € 376,00 € 350,00 €promoció es mantindrà fins al Infants (6-11 anys) 585,00 € 327,20 € 304,00 €pròxim 31 d’agost i els forfets es Baby Club o 280,00 € 224,00 € 224,00 €poden adquirir a la botiga vir- Parc de Neu Infantiltual de Vallnord (www.vallnord.com). A partir de l’1 d’octubretambé es podran obtenir els abo- xa de la venda dels forfets denaments de temporada de resi- A les famílies nombroses temporada aquest agost, Vall-dents a les oficines de turisme se’ls ampliarà el nord engega un nou projected’Ordino i la Massana, als grans que es completarà al novembre.magatzems Pyrénées i a la Fira Vallnord mantindrà la promoció amb tarifes reduïdes. descompte del 15 al En aquest sentit, una de lesd’Andorra la Vella. 20% en qualsevol forfet novetats i inversions de l’hivern Vallnord ha indicat, a través te del 50% el passi d’adult val format que per a la propera tem- és la creació d’una plataformad’un comunicat de premsa, que 424 euros i el d’adult fidel, 396. porada es mantenen els preus de venda en línia integrada, onper a aquesta temporada d’hi- Aquesta promoció serà vàlida especials per a les famílies. Així, ses se’ls ampliarà el descomp- el client podrà comprar des devern 2012-2013 els preus dels fins al pròxim 31 d’agost. A par- els infants de fins a 11 anys ob- te, del 15 al 20%, en la compra l’allotjament i els forfets fins aforfets de temporada dels no tir d’aquesta data, però, es man- tindran el forfet de temporada de qualsevol mena de forfet de les classes d’esquí, les activitatsresidents s’han incrementat un tindrà la política de promoció gratuït sempre que els pares Vallnord. o els Moments Vallnord, de ma-3% respecte de l’any anterior. De amb altres tarifes reduïdes. comprin el seu passi. A banda Des del camp de neu han des- nera directa, senzilla i des detota manera, amb el descomp- D’altra banda, Vallnord ha in- d’això, a les famílies nombro- tacat que amb la posada en mar- qualsevol ubicació. entitatsL’Associació de Vehicles Antics La família DE LA CASA PEREZ comunica la defunció de qui foufarà una sortida a Cervera Joana PEREZ SANCHEZ Redacció Vídua d’Angel de la CASA GUTIERREZ anDorra la Vella (Lleida), una concentració turís- (dijous), i a demanda del depar- tica no competitiva. La sortida tament de Cultura del Comú Que ens deixà el 30 de juliol del 2012 als 84 anysL’Associació Andorrana de Ve- inclou una ruta per les comar- d’Encamp, es farà la Nit blanca.hicles Antics (AAVA) farà, con- ques del Solsonès i el Bages, així Els museus de la parròquia es-juntament amb el Classic Motor com una visita guiada al castell taran oberts fins a les dues de la La missa funeral tindrà lloc avui, dimarts 31 de juliol,Club del Bages, una nova sorti- de Cardona i la col·legiata de nit i els membres de l’associació a les 11.00 h a l’església Sant Esteve d’Andorra lada el diumenge 16 de setembre, Sant Vicenç. exposaran alguns dels seus ve- Vella. Posteriorment serà incinerada.en aquest cas a la cinquena Tro- D’altra banda, l’associació ha hicles davant l’aparcament delbada de cotxes clàssics a Cervera informat també que el 9 d’agost Museu de l’Automòbil. Xalet Fontaneda MATRICULA OBERTA RESIDÈNCIA DE DIA per a gent gran Entorn familiar amb molt caliu Telèfon (+376) 36 38 40
  8. 8. 8 andorra Dimarts, 31 De juliol Del 2012 balanç dels sis Primers mesos de l’any infraestructuresDisminució dels accidents tati masiàlaborals en el primer semestreS’han comptabilitzat 2.001 sinistres, 75 menys que l’any passat tati masià Redacció anDorra la VellaEl nombre d’accidents laboralsregistrats el primer semestre del’any torna a experimentar unadavallada important respec-te d’anys anteriors i confirma, avui s’inaugura el túnel dels dos Valires.d’aquesta manera, la tendènciaa la baixa. Així, entre el mes degener i el juny se n’han registrat2.001, 75 menys que durant el Inauguració del túnelmateix període de l’any passat.I aquesta disminució és encaramés important si es té en compte dels Dos Valires, avuique el 2010 el volum d’accidents Redaccióes va situar en 2.164, és a dir, anDorra la Vella via principal de comunica-163 més que el primer semestre ció entre la vall del Valira deld’aquest any. El túnel dels Dos Valires s’in- Nord i la CG-1 i la CG-2, tant I al contrari del que passava augura avui. Aquest pas s’ha per a vehicles lleugers com,en anys anteriors, el sector de la projectat com a túnel doble especialment, per a vehiclesconstrucció no és el que registra el sector de la construcció ja no ocupa el primer lloc. unidireccional de dos carrils pesants i de mercaderies peri-més accidents, i de fet ocupa el de circulació per tub, amb una lloses en trànsit entre aquestssegon lloc amb 377 sinistres, al baixa cal destacar els organis- front d’una que es va registrar galeria central d’evacuació i indrets.darrere del sector altres activi- mes extraterritorials, amb dos en el sector producció i distribu- serveis, tots interconnectats a Per complementar les me-tats socials i de serveis prestats, accidents, i producció i distribu- ció d’energia elèctrica. través d’onze galeries trans- sures de seguretat inicialmentque en aquest primer semes- ció d’energia elèctrica, amb qua- D’altra banda, el sector de versals, tres de les quals aptes previstes a la infraestructuratre n’ha comptabilitzat 405. En tre. En tercer lloc se situaria el transport, emmagatzematge i per al pas de vehicles, seguint s’han adoptat mesures addi-tercer lloc es troba el sector del treball domèstic a la comunitat, comunicacions és el que té una les recomanacions de la fitxa cionals, com la ubicació d’uncomerç i reparació de vehicles en què se n’han comptabilitzat mitjana més elevada de dies de aprovada al seu dia pel Comitè radar de tram en lloc dels ra-de motor, en què han tingut lloc cinc en aquests sis primers me- baixa laboral, concretament 48. de Túnels. Disposa de diversos dars habituals. També hi haurà362 accidents. sos de l’any. En canvi, el que registra una sistemes i equips de seguretat, la prohibició d’avançament per Cal destacar que aquests acci- Una altra dada que cal es- mitjana més baixa és educació, així com d’un centre de control als vehicles pesants a l’interior.dents registrats han generat 954 mentar és que, tot i que se situa amb catorze dies. local. A més a més, es podrà A més, s’aplica un sistema debaixes laborals i que s’han tra- en segon lloc quant al nombre Cal recordar que ja l’any pas- comandar des del Centre Naci- control del pas de vehicles deduït en una mitjana de 41 dies d’accidents, el sector de la cons- sat es va tancar amb una xifra onal del Trànsit (Cenatra) per mercaderies perilloses.de baixa. trucció és el que registra un d’accidents per sota dels 4.000, economitzar recursos. Els treballs s’han fet en qua- I entre els sectors en què es nombre més elevat de baixes una dada que no es donava des Tal com posa en relleu el tre fases, que van arrencar elregistra una sinistralitat més laborals, concretament 232, en- de feia molts anys. Govern, el túnel ha de ser la mes de març del 2005. reestructuració de càrrecs a la diòcesi d’urgellMossèn Elvira relleva Esplandiu bisbat D’urgella Santa Eulàlia d’Encamp Redacció / agències anDorra la Vella possessió del càrrec ahir al Pa- cep episcopal i continua sent vi- lau Episcopal de la Seu d’Urgell. cari judicial diocesà.L’arquebisbe d’Urgell i coprín- A més, mossèn Antoni Elvira ha D’altra banda, mossèn Joancep d’Andorra, Joan-Enric Vi- estat designat rector de la parrò- Pujol, rector de Santa Maria deves, ha reestructurat diversos quia de Santa Eulàlia de Mèri- Balaguer, ha estat nomenat ar-càrrecs a la diòcesi d’Urgell. da d’Encamp, en substitució de xiprest de la Noguera i deixa elAixí, mossèn Ignasi Navarri ha mossèn Xavier Esplandiu, que càrrec de vicari general, men- l’acte de presa de possessió del càrrec va tenir lloc ahir al Palau episcopal.estat nomenat vicari general de s’ha jubilat i passarà a ser pre- tre que mossèn Cinto Busquetla diòcesi d’Urgell i moderador vere adscrit a la parròquia de ha estat nomenat subdelegat d’Estac, Santa Maria de Gerri de El bisbat també ha nomenatde la cúria, mentre que mossèn Sant Esteve d’Andorra la Vella i diocesà de Família i Vida i col- la Sal, Sant Martí de la Bastida Henry Vargas rector de MareAntoni Elvira serà vicari episco- residirà a Santa Maria del Fener. laborador de l’Escola Diocesana de Sort, de Llagunes i de Mont- de Déu de Valldeflors de Rialppal per a l’acció pastoral. Mos- A més a més, mossèn Josep de Formació Permanent. cortès de Pallars, entre d’altres. i de les parròquies de la Maresèn David Codina serà secreta- M. Mauri ha estat nomenat re- Vives també ha firmat nome- De la seva banda, mossèn de Déu del Roser d’Aidí, Santri general i canceller del bisbat presentant personal del coprín- naments parroquials que pren- Cinto Busquet serà prevere ads- Serni d’Altron i de Baiasca, en-d’Urgell, així com secretari par- cep episcopal, que continua dran possessió segons cada cas. crit amb facultats a la parròquia tre altres, i mossèn Lluís Miquelticular de l’arquebisbe i cap de mantenint l’ofici de vicari gene- Pau Bellido serà el rector de la de Santa Maria de Puigcerdà, i Sánchez, vicari parroquial deGabinet del copríncep. I Carles ral i ecònom diocesà. Pel que fa parròquia de Sant Feliu de Sort, també a Sant Miquel d’Isòvol, Sant Ot de la Seu i rector de laMartín ha estat nomenat delegat al seu predecessor, mossèn Ne- i de les parròquies de Sant Lliser Sant Pere d’Olopte, Santa Eu- parròquies de Sant Serni de No-diocesà per als assumptes eco- mesi Marquès, ha estat designat d’Arcalís, Sant Andreu de Baén, gènia de Saga i Sant Tomàs de ves de Segre, Sant Julià de Taús inòmics. Tots quatre van prendre assessor dels serveis del coprín- Sant Pere del Pujalt, Sant Marçal Ventajola. Sant Martí de Tost.
  9. 9. Dimarts, 31 De juliol Del 2012 publicitat 9 2es REBAIXES 50/ 60% C/ Maria Pla,1-17 – Botigues Fener – AD500 Andorra la Vella Tel.: 86 53 02 · www.javiersimorra.com
  10. 10. 10 andorra Dimarts, 31 De juliol Del 2012 inFraestructures natura escaldes estrena un espai públic amb el Cenma organitza un pipicà i zones de lleure i reciclatge anellament científic d’ocells L’indret és un espai no utilitzat de la part alta de Fiter i Rossell que s’ha reformat Redacció anDorra la Vella tati masià Redacció escalDes-engorDany El parc natural comunal de L’obra ha costat les Valls del Comapedrosa i La part alta de l’avinguda Fiter 15.000 euros i l’han dut el Centre d’Estudis de la Neu i Rossell d’Escaldes-Engordany i la Muntanya d’Andorra s’embelleix. Els cònsols de la a terme operaris de la (Cenma), de l’Institut d’Estu- parròquia, Trini Marín i Marc mateixa corporació dis Andorrans, han organit- Calvet, juntament amb la con- zat una sessió d’anellament sellera de Medi Ambient i Gent científic d’ocells. Aquest mè- Gran, Magda Sinfreu, van inau- El Comú, a més, busca tode d’estudi es basa en el gurar ahir una nova zona públi- solucions perquè els marcatge individual de les ca de 60 metres quadrats, a la aus mitjançant anelles, fet sortida de la parròquia en direc- cotxes redueixin la que permet obtenir molta ció a la Massana, on s’ha habili- velocitat en aquesta via informació sobre la biologia tat un pipicà, una zona de lleure, i els desplaçaments de les amb bancs i un arbre, i una de diferents espècies. Al mateix reciclatge. la zona han fet arribar a la cor- temps, també permet conèi- La incorporació del pipicà, tal poració comunal a través de la xer paràmetres poblacionals, com va indicar ahir la conselle- pàgina web. Segons els han in- com ara la taxa de supervi- ra, s’ha fet a petició dels veïns de Fiter i rossell té un nou espai públic amb pipicà. format, els cotxes acceleren mas- vència i l’èxit reproductor, la zona, que en reclamaven un. sa en la baixada. entre altres aspectes. Aquest nou espai se suma als nyia, amb què els comuns tenen Calvet, va assenyalar que en Aquesta no és l’única zona La sessió d’anellament, dos que ja hi ha a la parròquia, la potestat de sancionar les in- l’última Taula de Mobilitat es de la parròquia on els vehicles, que tindrà lloc el 4 d’agost de als aparcaments del Prat Gran i fraccions que es facin en aquest va plantejar quines mesures es puntualment, s’excedeixen en nou del matí a dues del mig- del Til·lari, i als 35 dispensadors àmbit, entre les quals hi ha no podrien prendre perquè els ve- la velocitat. Calvet va assenya- dia i serà gratuïta, anirà a càr- de bossa que hi ha repartits per recollir de terra els excrements hicles redueixin la velocitat a lar que l’avinguda Carlemany i rec de Jordi Dalmau, tècnic diferents punts. Malgrat aquest dels animals. l’avinguda, ja que en moments l’avinguda del pont de la Tosca especialista forestal i anella- increment de pipicans, Sinfreu Les obres, que han tingut un puntuals del dia la sobrepassen. són altres punts que “s’han de dor expert, i les explicacions va reconèixer que potser no és cost d’uns 15.000 euros, s’han fet Entre les diferents accions que controlar”. tindran també la participació suficient per cobrir les necessi- amb els treballadors de la matei- s’estudien hi ha la de posar-hi A més a més, Calvet va avan- de Jordi Nicolau, biòleg. tats dels habitants de la parrò- xa corporació. Un fet que els ha un radar, que no seria la que çar que les obres de la rotonda Aquesta activitat s’emmar- quia i no va descartar fer-ne de permès remodelar una zona que més opcions tindria, així com de sortida d’Escaldes-Engor- ca en els diferents actes que nous si fa falta. fins ara no tenia utilitat amb el la instal·lació d’un semàfor amb dany en direcció a la Massa- els tècnics del parc natural Tot i la voluntat d’oferir el mínim cost possible. un sensor de velocitat o algun na, competència del Govern, organitzen durant tot l’any servei, la consellera va apel·lar al Aquest no és l’únic projec- obstacle. estaran enllestides cap a finals per donar a conèixer la rique- civisme per mantenir els carrers te en què treballa el Comú a la Una recerca de solucions que d’any, després de solucionar un sa natural d’aquest espai pro- nets i va recordar l’ordinació de zona. En aquest sentit, el cònsol el Comú ha començat a partir problema de subministrament tegit, que sovint no és prou tinença d’animals de compa- menor de la parròquia, Marc de les queixes que els veïns de de material. conegut. Festa major de sant julià de lòria tati masià Jornada de tradicions Les tradicions, amb el ball cerdà, el de la Marratxa o el de la Dama Blanca i les actu- acions de l’Esbart Laurèdia i la Coral Rocafort, van ser ahir les protagonistes de la penúl- tima jornada de festa major de la parròquia. Les celebra- cions acaben avui amb activi- tats per a totes les edats i el concert de Celtas Cortos.Guia de serveis
  11. 11. Dimarts, 31 De juliol Del 2012 publicitat 11
  12. 12. 12 Dimarts, 31 De juliol Del 2012 tradicions La seU d’UrgeLLEl ‘Retaule de Sant Ermengol’ ajuntament De la seu D’urgelles representarà del 4 al 12L’espectacle teatral es presenta a l’Institut d’Estudis Ilerdencs ajuntament De la seu D’urgell Redacció lleiDaLa Fundació Pública Institutd’Estudis Ilerdencs (IEI) va aco-llir ahir la presentació de la novatemporada de l’espectacle tea- Una de les visites va ser a la formatgeria Baridà de Bar.tral El Retaule de Sant Ermengolde la Seu d’Urgell, que aquestany arriba a la 51a edició, en unacte que va tenir la presència de Setanta persones a lesla vicepresidenta de l’IEI, RosaPujol; de l’alcalde de la Seu, Al-bert Batalla; el director del Re- rutes dels formatgestaule, Lluís Obiols, i el president Redacciódel patronat del Retaule, Jesús la seu D’urgell podien veure un audiovisualGalindo. informatiu sobre la cooperati- El Retaule de Sant Ermengol és Una setantena de persones va Cadí i degustar productesun espectacle teatral que es re- Un moment de la presentació del ‘retaule’, ahir a Lleida. han pres part en les tres rutes d’aquesta productora de for-presenta anualment des de l’any del formatge organitzades per matge i mantega amb denomi-1957 al claustre de la catedral de Aquest any l’obra es repre- La representació consta de l’Espai Ermengol-Museu de nacions d’origen protegides.la Seu d’Urgell i està basat en sentarà al claustre de la catedral nou quadres (el Mil·lenni, la la Ciutat de la Seu d’Urgell, i Les visites culminaven a lesun text literari d’Esteve Albert de la Seu d’Urgell diàriament Consagració, la Canònica, Cor- han pogut conèixer de prime- poblacions alturgellenques peri Corp. L’obra és un element de entre el 4 i el 12 d’agost, a les tiuda, el Pagès Sec, Llumeneres, ra mà els formatges artesans visitar cadascuna de les trespromoció cultural i econòmica deu de la nit, mitja hora abans Seguici o Enterrament, el Mi- que s’elaboren a l’Alt Urgell. formatgeries.de la Seu d’Urgell en què par- que en les anteriors edicions. racle de la Pluja i el Quadre Fi- Els participants han visitat Aquesta iniciativa per do-ticipen més d’un centenar de Pujol va indicar que es tracta nal), i entre quadre i quadre un les formatgeries Mas d’Eroles nar a conèixer aquest productevoluntaris, entre actors, tècnics d’un dels esdeveniments cultu- narrador explica el contingut de d’Adrall, Serrat Gros d’Ossera agroalimentari de la comarca,i ajudants amateurs, que esceni- rals més consolidats de les co- l’escena següent. i Baridà de Bar. organitzada tres diumengesfiquen en diferents quadres al- marques lleidatanes i va felicitar Entre les novetats d’aquest Aquestes sortides comença- del mes de juliol, s’ha emmar-guns episodis de la vida de sant l’Ajuntament per recuperar la any hi ha l’ampliació de l’espai ven a l’Espai Ermengol per vi- cat en la programació de lesErmengol, bisbe de la Seu des de memòria històrica mitjançant la escènic i el reforç de les figures sitar la segona planta dedicada rutes guiades a la Seu d’Urgelll’any 1010 fins al 1035. implicació de tot el poble. del narrador. al formatge, on els participants i comarca. homenatgesÈxit de la trobada dels ajuntament De la seu D’urgellvoluntaris olímpics a la Seu Redacció la seu D’urgell Els assistents van poder re- Barcelona i de la competició a la memorar l’organització al parc Seu d’Urgell.El parc del Segre va ser l’es- del Segre de les proves olím- En el transcurs de l’acte escenari diumenge al vespre de piques d’eslàlom en aigües va fer entrega a Maragall d’unla trobada amb els voluntaris braves a través de la projecció obsequi i d’un àlbum de foto-olímpics dels Jocs de Barcelo- d’un audiovisual que recollia grafies que recull la seva estretana 92, vint anys després de la vídeos i imatges de les prime- relació al llarg dels anys amb laseva celebració, en un acte que res competicions que tenien lloc ciutat de la Seu, i també es va ferva comptar amb la presència de a Cortingles (riu Valira); de la un reconeixement a la tasca es-l’alcalde de Barcelona durant col·locació de la primera pedra portiva de Manel Vernet i de Jo- Un moment de l’acte d’homenatge als voluntaris olímpics.l’etapa olímpica i expresident i la construcció dels canals; de sep Castellarnau, lligats al Clubde la Generalitat, Pasqual Mara- l’edifici de serveis i de la mini- Cadí Canoë-Kayak des dels seus que van ser 700 a la capital al- tar amb força el nom de la Seugall, i l’alcalde i exalcalde de la central elèctrica del parc olímpic orígens. turgellenca, van recordar que d’Urgell arreu del món i va con-Seu, Albert Batalla i Joan Ganyet del Segre, a més a més de la in- Els assistents a l’acte d’home- la participació en els Jocs Olím- tribuir a la transformació de larespectivament. auguració dels Jocs Olímpics a natge als voluntaris dels Jocs, pics de Barcelona 92 va projec- ciutat.
  13. 13. Dimarts, 31 De juliol Del 2012 13 ALBERTO GARCÍA, viOLÍ i TROmBó DE CELTAS CORTOS “Les cançons himne em semblen zombis i un llast per als altres temes”Els infatigables Celtas Cortos tornen a trepitjar escenari andorrà. Aquesta nit directos’, un treball que inclou directes de temes clàssics com ‘Cuéntame unsón el plat estrella de la festa major de Sant Julià (mitjanit, a la plaça Ger- cuento,’ ‘20 de abril’ i ‘El emigrante’. Alberto García, violinista i trombonistamandat), en què interpretaran els temes inclosos en el seu últim disc, ‘Vivos y del grup, parla dels 25 anys de trajectòria de la banda de Valladolid. Celtas Cortos ESTHER JOVER MARTIN anDorra la Vella L’evolució musical del grup en 25 anys ha anat dels inicisVint-i-cinc anys sent una banda instrumentals al rock, l’ska...de referència. ¿Com s’ho fan? ¿Continuen experimentant? Bé, el primer és aprofitar el Sí, però hi ha coses que ja novent que tenim de cara i la sort tornes a provar. Com a consumi-que ens ha estat empenyent tots dor de música segueixes escol-aquests anys. No perdre la cor- tant coses noves i les influènciesda, treballar i no perdre l’ànim. es van plasmant en allò que fas,I saber que som molt afortunats, de vegades inconscientment.especialment ara, que les coses Encara no hem començat a pre-estan més costa amunt. parar el pròxim disc, i fins que no t’hi poses no saps fins on ar-A la web de Celtas Cortos, Je- riben les noves influències.sús Cifuentes escriu: “Davantla crisi, creativitat i humilitat.” Algunes de les seves cançons La veritat és que no queda són encara himnes. No sé si houn altre remei... Ja no per la crisi pot confessar, però ¿estan tipseconòmica, sinó per la crisi de de tocar-les?valors i d’il·lusions en què ens Hi ha diferents opinions en elestan arraconant tota aquesta afortunat. Jo, a més d’estar a i incondicionals. El disc serveix ¿Com afectarà a Espanya la pu- grup. Jo, personalment, sóc delquadrilla de... Em continc les Celtas Cortos, que insisteixo que per recordar que continues aquí. jada de l’IVA de la cultura del sector més fastiguejat. Reconecpitjors paraules, però ja te les és un grup molt afortunat, tam- 8% al 21%? Diuen que el sector que em costa molt. A mi les can-pots imaginar, tota aquesta qua- bé treballo en altres àmbits com Per viure de la música, doncs, està “tocat de mort”. çons-himne em semblen zombisdrilla de gentussa que ens ma- a músic i realment es passa molt queden els concerts. Si no és de mort, serà un cop i són un llast. Tampoc els dei-neja. El millor és que cadascú malament. I, per tant, quan vas Sí, per viure de la música, els fatal. Ja està força malament i es- xaré de reconèixer la vàlua i elmiri la quartilla de paper que té per la carretera i veus que en 25 directes. Ja fa temps, almenys trangulat. D’un temps cap aquí que signifiquen per a nosaltres.al davant, hi aboqui tot el que té anys no has deixat de tocar... uf, deu anys, que els discos no su- les normatives municipals cada És un orgull que passi el temps ii ho intenti compartir. doncs t’infles molt! posen uns ingressos significa- cop són més dures, les subvenci- la gent les segueixi cantant, però tius per al grup... Parlo dels Cel- ons són quasi inexistents, i si hi com a creador sento que asfixienPer exemple, Celtas Cortos ha A Andorra han vingut diverses tas! En el nostre cas, els concerts. afegeixes la pujada de l’IVA, tan les possibles següents cançons.obert un concurs per tocar gra- vegades... Els discos són un avís al perso- brutal, serà molt dur. Això aboca Sempre ho he pensat així, peròtuïtament en un poble. Almenys deu vegades! I pot- nal que segueixes treballant! a treballar de sotamà contínua- és una opinió molt personal. És un petit gest que no arre- ser em quedo curt! Mira, l’any ment o a demanar al personal Cada membre del grup ho viuglarà res, però és una protesta 1992 vaig aprofitar un concert ¿I com encaixa la música amb que aporti una almoina al final d’una manera.simpàtica perquè la gent sàpiga per comprar-me el trombó que internet? Cal aliar-s’hi, suposo. del concert. No sé a on portarà,que, almenys, per part nostra hi utilitzo. Internet és una marea que ho però a algun lloc bastant fosc. Finalment, ¿encara hi ha algúha la intenció d’empènyer una arrossega tot i nedar-hi contra que fuma Celtas Cortos?mica i alegrar la vida al personal Celtas Cortos ha venut més de corrent és impossible. És una De tot això en poden extreure Ara és impossible! No sé ni siuna estona. La veritat és que la dos milions de discos. Del ter- onada gegantina que pots posar molt de material per a noves encara es fabrica el tabac Celtasproposta ha calat més fons del cer treball, Cuéntame un cuento al teu servei i pots aprofitar-te lletres reivindicatives. Cortos. Se n’hauria d’agafar unque pensàvem, i estem sobre- (DRO, 1991) se’n van vendre de la seva oferta, tant com a usu- Jesús [Cifuentes] és fonamen- paquet i tallar el broquet a les ci-passats! 300.000 còpies. És una fita que ari com perquè et gaudeixin. talment el lletrista, però tants de garretes, ja que amb la Comuni- rarament es repetirà. ¿El format Fa poc era impensable tenir motius... l’asfixien! Sé que viu, tat Europea el tabac sense filtreTampoc deuen quedar molts disc ha mort? una discoteca a casa de cente- com tots, de manera bastant do- va quedar enrere.llocs de l’Estat espanyol on El disc, excepte en algun cas nars de milers de discos, i ara lorosa el fet de saber que tot això De vegades ens regalen unCeltas Cortos no hagi actuat...! afortunat o com a producte de ho tens. Com a consumidor pro- està tramat per uns pocs que paquet, com un fetitxe, però La veritat és que sí. De vega- màrqueting, és la targeta de pre- fessional de música, l’eina és un s’ho emporten al seu terreny. És cada vegada se’n veuen menys.des, quan vas per la carretera sentació del teu treball... i punt. luxe i, com a venedor, no la pots fastigós pensar-hi i no s’hi pot Però sí, aquest va ser el motiui veus els panells de l’autovia Amb prou feines es venen al- posar en contra. Tots estem en pensar fredament. No sé quan- de posar el nom al grup, perquèpenses: “Ostres, si he estat a tot guns exemplars als concerts i la la mateixa jugada i hem de ser ta d’inspiració hi trobarà Jesús, dos dels membres fumaven Cel-arreu!” Però és una alegria i un setmana de sortida del disc, que conscients que no hi ha marxa però ara el que més li provoca és tas Cortos i als anys 80 era unorgull perquè et fa sentir molt compren els seguidors més afins enrere. crispació. No és gens grat. tabac molt popular.

×