Diari del 30 d'abril de 2012

514 views
454 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
514
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 30 d'abril de 2012

  1. 1. AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 / NÚM. 2.049 / ANY 9 Agentas compta amb 104 usuaris, 63 dels quals estan integrats en empreses ANDORRA Pàgines 6 i 7 “No ens sentim oblidats i la prova és que tot s’ha ANDORRA Pàgina 8 solucionat en breu” El conseller de les comunitats portugueses, José Manuel da Silva, El deute de l’Estat per a les remarca el compromís de la República amb els ciutadans a l’exte- jubilacions dels funcionaris rior, ja que s’ha trobat solució ràpida als problemes. Tati Masià supera els 250 milions Tati Masià ANDORRA Pàgina 9 El nombre d’explotacions agrícoles augmenta un 15% els últims deu anys ANDORRA Pàgina 11 La quota especial per a treballadors russos té poc impacte en el petit comerç CULTURA Pàgina 14 La Massana Còmic torna a ser un èxit tot i que admeten menys afluència de públic ESPORTS Albert Llovera guanya al grup N i frega el podi en ‘scratch’ a la Baja Almanzora Pàgina 15 CULTURA Pàgina 14 La UE Sant Julià i la UE Santa Coloma passen a la fase final L’Esbart Sant Romà omple el Complex Esportiu d’Encamp per presentar ‘Mimetismes Espectacle solidari de del MIC Football 7 Pàgina 16 2012’, el muntatge solidari per a Mans Unides. l’Esbart Sant Romà Gran menú diari Centre comercial Illa Carlemany. 2a planta. (de dilluns a divendres) ra andorWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 5 primers 5 segons 5 postres Servei a la carta, especialitats en amanides, pastes i pizzes. obert Servei de menjar per emportar. cada Suggeriments del xef. dia va de opa Menú infantil amb regal sorpresa. xene t ca Frei ó de c aci l.labor i la co tes cuina permanent de 12.30 h a 23.00 h amb e fer a 2 s o per ltr lid te nv up s (divendres i dissabtes fins a les 24.00 h) co t c an b a và ep m i am upó d exc es et ques sent ide ó a ble c àli íli a pre ula s. 1 . V vig s. ...Pizza Roma, 25 anys al teu costat um te es s i tiu ac omp rson stiu fes No esc pe fe de d
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Nova pertorbació Nevades en cotes mitjanes 06.50 h 20.53 h No som al mes de març, sinó a les acaballes del -1/8 mes d’abril i marcant un clar camí del mes de 1/9 0/8 maig, en què les precipitacions solen ser les més abundants de tot l’any. Després d’un cap de set- 2/10 2/10 Quart creixent -3/3 mana molt variable, comença aquesta nova set- 4/12 mana amb una pertorbació activa, que durant 4/13 tot el dia mantindrà l’ambient fresc. La primera part del dia serà la que més precipitació portarà. 3/14 Durant la tarda les nuvolades tornaran a deixar 0/10 més ruixats. La cota de neu estarà a primeres 4/16 hores situada als 1.300 metres, inclús per sota. A la tarda se situarà cap als 1.600 metres. El cel dimecres es mantindrà cobert gran part del dia. Les tem- dimarts peratures seran baixes per l’època. El vent bu- farà del sud al sud-oest moderat. Que tinguin un BONDIA.
  3. 3. DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 3 AGÈNCIA DE TREBALL AMB SUPORT DE L’ESCOLA MERITXELLAgentas compta amb 104 usuaris, 63dels quals estan integrats en empresesEls responsables treballen per adaptar-se a les necessitats d’externalització dels negocis TATI MASIÀ M. F. ANDORRA LA VELLA amb un salari basat en la produc- tivitat i reben el suport continuAgentas, el programa de treball o intermitent d’un professionalamb suport de l’Escola Especialit- especialitzat per assegurar la cor-zada Nostra Senyora de Meritxell, recta realització de les feines. Ac-compta actualment amb 104 usu- tualment hi ha tretze treballadorsaris amb diferents discapacitats o en dos equips mòbils.capacitats diverses, tal com expo- Aquesta modalitat va comen-sen des del centre fent referència çar fa més de quinze anys amba la nova terminologia acordada la recollida i el transport de pilesper les persones amb discapaci- usades i llaunes de begudes (en-tat per a les referències cap al seu tre altres materials) per al minis-col·lectiu. Segons les dades facili- teri de Medi Ambient i amb eltades pels responsables del pro- servei de distribució de cartells.grama, el 60% dels usuaris tenenuna discapacitat intel·lectual; el sones en aquest equip.34%, una discapacitat relacionada A més, a l’equip de netejaamb una malaltia mental i un 4%, i manteniment dels parcs delun trastorn de tipus sensorial, tot Comú d’Andorra la Vella hi tre-i que també hi ha altres limitaci- ballen actualment quatre perso-ons i restriccions que afecten la nes més. De fet, el responsableseva autonomia personal i capa- El responsable del programa, Sergi Marsal. del programa, Sergi Marsal, posacitat d’integrar-se al món laboral en relleu que celebren la represa de la col·laboració amb el Comúaris tenen un trastorn neuromo- Centrats en la feina, però d’Andorra la Vella per contractartor que en limita severament la durant sis mesos, d’abril a octu-mobilitat, l’autonomia personal i fent atenció a altres aspectes personals bre, el servei d’un equip mòbilla capacitat d’integrar-se al món d’Agentas per a la neteja i el man-laboral. Agentas s’ocupa, principalment, de la relació dels clou, a més de l’àrea laboral com a aspecte pre- teniment dels parcs i camins de Aquests usuaris estan dividits seus usuaris amb el món laboral i és el programa dominant, les altres àrees complementàries de Santa Coloma. Aquest equip ja vaen diferents modalitats de tre- de referència dels treballadors amb discapacitat desenvolupament personal i rehabilitació. Així, estar en marxa l’any passat.ball amb suport. Els responsables de l’escola Meritxell. Des d’aquest programa els tal com exposen els responsables del programa, Altres cinc usuaris d’Agentasd’Agentas assenyalen que l’em- seus responsables també intervenen en altres as- es promou un pla individualitzat de futur centrat estan en llista d’espera.plaçament individual a l’empre- pectes importants del desenvolupament general en la persona. En aquest pla s’avalua el nivell de Des d’Agentas posen en relleusa ordinària, que és on hi ha més dels usuaris, com per exemple les relacions so- competències i s’acorda amb l’usuari i la família que han iniciat contactes amb di-usuaris, és l’opció més normalit- cials, la formació cultural, l’autonomia personal, uns objectius per treballar a curt, mitjà i llarg ter- ferents empreses per crear nouszadora perquè es desenvolupa l’ús i la gestió dels diners o l’estabilitat psicolò- mini en les àrees laboral i desenvolupament per- enclavaments, on es puguin de-en un entorn laboral obert com- gica, entre d’altres, d’acord amb les necessitats sonal. Aquest treball específic es proporciona de senvolupar feines diverses compartint els espais, les activitats i i demandes plantejades pels mateixos usuaris, manera periòdica amb més o menys freqüència emmagatzematge, repartiment,els serveis comuns amb els com- la família o pel personal del mateix programa. en funció de les necessitats reals plantejades per triturats de paper, missatgeriapanys de l’empresa. El suport Cada usuari d’Agentas té un projecte individual l’usuari, la seva família o el mateix programa, i del interna i externa, ensobrament iprofessional d’Agentas que es d’atenció, promoció i rehabilitació (APR), que in- tipus de jornada laboral. etiquetatge o neteja d’espais.proporciona en la fase inicial es La situació de crisi fa entreveu-va traspassant progressivament re que les modalitats d’enclava-cap als supervisors de la mateixa pecialitzat o d’un treballador de serveis: fotocòpies, correu intern, l’Home del Sac, hi ha quatre tre- ment i equip mòbil seran les queempresa (companys i encarre- la mateixa empresa per assegurar jardineria, distribució de carros a balladors més realitzant feines tindran més demanda durant elsgats). Avui hi ha 63 usuaris en un el control de la productivitat i de plantes, recollida de cartró i tritu- de triatge de residus a les seves pròxims anys, donat que la ma-emplaçament individual. la qualitat. rat de paper o ajudant de bugade- instal·lacions. joria d’empreses i entitats públi- Pel que fa a l’enclavament en Actualment hi ha 23 treba- ria, entre d’altres. Una altra modalitat és l’equip ques aposten cada cop més perempreses, és una modalitat de lladors en tres enclavaments. A la mateixa Escola Meritxell mòbil, un petit grup de treba- l’externalització dels serveis. I pertreball amb suport que consisteix Aquesta modalitat es va iniciar fa lladors amb capacitats diverses això exposen que el repte que te-en un petit grup de treballadors quasi vint anys a l’Hospital Nos- nou treballadors realitzant dife- (normalment de tres a set efec- nen és estar preparats per donaramb capacitats diverses que tre- tra Senyora de Meritxell, on ac- rents feines de manteniment i ne- tius) que poden fer una feina en resposta a aquestes demandes,ballen en una empresa ordinària teja a la cuina, menjador i locals, diferents llocs de treball en un malgrat que aquest tipus d’inte-i reben la supervisió continuada o lladors, entre titulars i substituts bugaderia i missatgeria. mateix dia o per temporades. Es- gracions no siguin tan normalit-intermitent d’un professional es- en formació, realitzant diferents En una empresa privada, tan subcontractats per Agentas zadores com caldria.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANAIntegrar les persones amb discapacitat ¿Troba positiu el canvi de les oficines de turisme per agents comercials?Agentas, l’agència de treball amb suport del’Escola Especialitzada Nostra Senyora de nitat de feina. I és que en moments complicats Envia un SMS al 789Meritxell, compta amb 104 usuaris, una xifra com l’actual cal destacar la feina que es fa des amb la teva respostamolt important. Però encara es fa més evident de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de ENQ SI o bé ENQ NOla seva importància si es té en compte que 63 Meritxell per integrar les persones amb disca-d’aquestes persones estan integrades normal- pacitats al món laboral i cal tenir molt present Cada dimarts el resultat dement en una empresa. Tal com posen en relleu el centenar d’usuaris que tenen, ara com ara, l’enquesta es publicarà enels responsables d’aquest programa, la integra- una ocupació a través del programa Agentas. aquest espai i entre elsció plena en una empresa és l’opció ideal per Les empreses i entitats públiques, però, han de participants se sortejarà Gentilesa deals usuaris tot i que no sempre és possible i per ser sensibles a les necessitats d’aquest col·lectiu un telèfon mòbil amb pantallaaixò, i davant el panorama laboral actual, han i per tant han de mirar d’oferir aquells treballs tàctil, ràdio FM, MP3,treballat per poder-se adaptar a la possibilitat que puguin fer aquests usuaris i no MPEG-4, doble targeta SIM, Av. Meritxell, 122que les empreses optin, cada vegada més, per s’han d’escudar en la crisi per oblidar Bluetooth, càmera de foto i Andorra la Vellal’externalització d’alguna de les seves tasques, les persones amb discapacitat. vídeo, bateria. Tel.: 866 415 - Fax: 829 050 E-mail: devima@andorra.ad DES DE SHERWOOD El polièdric art de la seducció JORDI SERRET I ESTOPÀ xes. L’imperi contraataca. Bonito es – –relació de respostes correctes. Space Odity Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad. Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA Dipòsit Legal AND. 114-2004 DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 OPINIÓ 5 TRIBUNA TRIBUNA Àlbum per Tanta ostentació impúdica dels bancs es fa evident a banda i banda, especial- L’Andorra dels paisatges ment d’un fragment de l’avinguda Merit- a la joventut xell d’Andorra la Vella... Ja poden ara anar CENTRE ANDORRA SOSTENIBLE JOAN RAMON MARINA AMAT, FILÒLEG Mentrestant, Govern i bancs carreguen Abans de començar a llegir aquest que podem trobar per pobles i cimsEsperant futurs diferents. Així s’albira la tota la responsabilitat present a la classe article tanqueu els ulls i penseu en són una mostra del valor religiós i es-mirada a la realitat contemporània. mitjana que encara queda en aquest país. un paisatge, el primer que us vingui piritual d’alguns dels nostres paisat- En forma de retallades de sous, encari- a la ment. Quan fem aquest exerci- ges; els camps agrícoles són paisatgesHavíem construït o –potser més ben dit– ment general de la vida i impostos es con- ci, la majoria de persones ens ima- amb valors productius, etcètera.ens havien ajudat a construir una realitat vertirà, aquell únic gran motor de consum ginem muntanyes nevades o ambque ara es dissipa. del país, en una futurible i àmplia classe prats verds, algun bosc, rius i potser A Andorra disposem d’un catàleg baixa per, així, poder anar augmentant el alguna casa rural. Només cal recor- de paisatges del país elaborat pel de- Si del XIX en deien el segle de la revo- poder i la distància dels més poderosos dar els dies en què anàvem a escola partament de Medi Ambient que de-lució industrial i del segle XX, el de la re- respecte del seu entorn. i ens feien dibuixar un paisatge: ¿hi termina la tipologia de paisatges quevolució tecnològica, el segle XXI ja és el de -la revolució digital, el de la inversemblan- Podem sentir-nos indignats, agru- tat de conservació i proposa objectiusça, el de les múltiples realitats encara per par-nos, ajudar-nos i associar-nos per de qualitat a assolir en relació ambexplotar. internet, que mentre no hi hagi responsa- aquests espais. Tenim paisatges natu- bilitat judicial aplicable als dirigents del Un paisatge està format pel relleu, rals que ofereixen grans possibilitats Només amb la primera dècada d’aquest - el clima i l’aigua, que són elements per al senderisme i l’ecoturisme i al-segle hi ha hagut temps per comptar prou abiòtics (sense vida); el sòl, la fauna hora paisatges antròpics que oferei-exemples de distanciament generalitzat exercici d’impunitat. i la vegetació, que són els elements xen possibilitats per al turisme i l’ocii reinvenció d’algunes institucions que biòtics (amb vida), i els elements an- recreatiu. Cal mantenir tots aquestssemblaven intocables: sistema bancari, Esperant futurs diferents, que no pas- tròpics, derivats de l’acció humana. paisatges i molts d’altres i, tal com esparlaments i partits polítics, l’Església. sin sempre necessàriament pel sistema ca- Un nucli urbà compacte, com An- recull en el catàleg, millorar-los. ¿Com pitalista o per la reinterpretació de la de- dorra la Vella, és un paisatge en què Hem començat a capgirar la realitat, no mocràcia, segrestada pels partits polítics i predominen els elements antròpics; naturals, per exemple, mantenint ideixant-la només en mans dels creadors per les seves llistes tancades, observo com un bosc de coníferes és un paisatge respectant els cursos d’aigua com a - els interessos polítics continuen estant per de dominància biòtica, i una cinglera hàbitats naturals, preservant-ne lagrafs. No deixant-la només en mans dels damunt dels interessos de país. El meu de penya-segats és un paisatge de do-periodistes, dels gabinets de comunicació sentiment predominant avui és que sem- minància abiòtica. També existeixen respectuós; pel que fa als paisatgesi dels polítics professionals. La creació pre estem governats en funció dels inte- molts paisatges en què tots o alguns rurals, potenciant cultius tradicionalsd’opinió a casa nostra, justament per la ressos polítics. dels elements descrits anteriorment adequats a les zones altes, mantenintpetitesa del país, escau que torni a la gent. hi són presents: camps de conreus en- els elements antròpics propis del món A banda i banda de l’avinguda Merit- voltats per boscos, àrees muntanyen- rural i recuperant camins ramaders; Fingir que s’està al servei de la gent - quant als paisatges urbans, avançantcom ho fa un polític de qualsevol ideo- ca de l’esquí, una ermita al cim d’un cap a propostes sostenibles, evitantlogia o un intermediari d’una gestoria o què mantenen encara les espases en alt, turó, etcètera. la continuïtat entre els nuclis urbansd’un banc, quan en veritat esprem al mà- abans de devorar-se entre ells. i integrant-hi àrees verdes.xim el client o el votant, diu molt poc de Segons el Conveni Europeu dell’ètica personal i professional que es pres- A banda i banda del nou hemicicle de Paisatge, el paisatge és “una part del Des de l’any 2000 amb el Conve- Casa de la Vall, dos partits majoritaris te- territori tal com la percep la població, ni Europeu del Paisatge, en l’àmbit nen en comú intercanviar-se els papers el caràcter de la qual resulta de l’acció internacional es reconeix de forma Jo vinc d’un temps en què no era ben per continuar distanciant-se del que real- de factors naturals i/o humans i de les institucional la importància dels pai-vist que els bancs fessin públiques les se- ment preocupa la gent. seves relacions”. Pel que fa als pai- satges, tant en l’àmbit cultural comves immenses fortunes. Es podien pressu- satges humanitzats, a Andorra prefe- l’ecològic, el mediambiental, el socialposar però no se’n podia presumir. Dissortadament, en les darreres elec- rim els que presenten un caire rural i l’econòmic. Andorra va aprovar la cions generals i comunals el que prede- i tradicional i que estan situats en un Esdevenia una mena d’orgull nacional terminà el vot fou la situació econòmica. entorn natural proper, donem impor- desembre i compta també amb l’Es-–poc meditat, val a dir– per al client del Ens han canviat la música. Ens la canvi- tància a determinats avantatges que tratègia nacional del paisatge. Davantbanc i per a la tranquil·litat col·lectiva de en cada dia. I cada dia uns quants cops, ofereix el creixement urbanístic i per- de la gran diversitat de paisatges del si convé. Per això no podem tenir una cebem la construcció com una ame- nostre país, el paper actual de la ciu-del país a través de la suposada solvèn- sola resposta per a tot ni podem tenir un naça. Aquestes conclusions i d’altres tadania ha de ser múltiple: conèixer sol posicionament ideològic infal·lible. es van extreure d’una enquesta que aquests espais, respectar-los, potenci-comprovar. L’autoestima es retroalimen- - el Centre de Recerca Sociològica va ar-ne els valors de manera sostenibletava i ens alimentava. mòcrata d’Andorra, agrupat a l’entorn fer sobre el paisatge d’Andorra, en la i, per descomptat, gaudir-ne. del grup parlamentari, no ho ha volgut qual l’entorn natural es valorava com Anys després, amb els estereotips can- - l’element de major qualitat i el més -viats i amb els bancs sent els primers a cisament, en aquest nou segle, un pre- sagi d’intel·ligència ni de bons auguris -immobles, mantenint col·leccions d’art electorals. - dispositiu electrònic (telèfon mòbil,a tort i a dret, han fet creure a una immen- La realitat és una malaltia congèni- iPad, etcètera) i captar en forma d’ins-sa minoria que ho feien pel bé comú. ta. Cadascun de nosaltres se’n contagia paisatges amb valors naturals i ecolò- tantànies imatges que ens puguin de forma diferent. I responem als seus gics, com la selva amazònica; paisat- respondre aquestes preguntes i mol- Oblidaven i ens feien oblidar que ho símptomes mostrant-nos potser increïble- ges amb valors històrics, com la Gran tes més sobre els nostres paisatges. Elaconseguien amb estalvis i diners que no ment conservadors o bé profundament Muralla Xinesa; paisatges amb iden- Centre Andorra Sostenible organitza renovadors. -¿Corrien i corren els mateixos riscos els tal sobre L’Andorra dels paisatges.diners propis d’un director de banca (el York amb l’Estàtua de la Llibertat... Teniu temps de presentar les imat- moviments ciutadans i de l’opinió ciuta- Però no cal anar tan lluny per trobard’acord que els que més capital concen- dana a les xarxes, a les tribunes de premsa paisatges amb valor: els murs de pe-tren siguin els veritables amos del país i digital, fugisseres a les censures, pot ator- dra seca que ocupen moltes de les es tancarà el termini de lliurament.alhora els que més s’alliberen, proporci- gar-nos un camí de no retorn per fer més nostres valls són la petjada del pas- Podeu consultar les bases a www.onalment parlant, de les taxes existents i precisa, efectiva i representativa la nostra sat, paisatges amb valor històric; el sostenibilitat.ad, www.mediambient.ad i democràcia. santuari de Meritxell i altres ermites www.morabanc.ad.
  6. 6. 6 DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 JOSÉ MANUEL DA SILVA, CONSELLER DE LES COMUNITATS PORTUGUESES “No ens sentim oblidats i la prova és que tot s’ha solucionat en breu”El conseller de les comunitats portugueses, José Manuel da Silva, parla sobre a l’exterior, ja que s’ha trobat una solució ràpida a uns problemes provocats perles qüestions que durant els últims mesos han fet que els residents lusitans la crisi econòmica. Indica que la falta de feina obligarà més residents a marxarhagin estat notícia. Remarca el compromís de la República amb els ciutadans i aposta per poder votar a les comunals i per la doble nacionalitat. TATI MASIÀ MIREIA SUERO COMELLAS ANDORRA LA VELLA aquesta setmana la coordinado- ra d’Educació també s’ha reu-La comunitat portuguesa ha nit amb la ministra d’Educació.estat notícia últimament per S’està treballant, i per tant caldecisions que la penalitzen. tenir paciència i fer força. Sabem¿Se senten oblidats pel seu que és complicat, perquè hi haGovern? tres sistemes educatius, però el Cal dir que són decisions que Govern portuguès, la coordina-afecten els residents a diferents dora de l’ambaixada de Madridpaïsos, no només a Andorra. i nosaltres treballarem perquèSincerament, no ens sentim dei- algun dia, esperem que sigui alxats de la mà del Govern i la més aviat possible, el portuguèsprova és que el cas de l’impost estigui integrat al sistema edu-de béns immobles s’ha solucio- catiu andorrà.nat, i més o menys la qüestió haquedat resolta en quinze dies. El Govern també ha deciditNo és fàcil que un parlament anul·lar l’augment de l’impostque ja ha aprovat un pressupost de béns immobles per als resi-de l’Estat després accepti una Ha estat acceptat i ara ha demenys de quinze dies. ser publicat al Diari de la Repúbli- Respecte al tancament de cal’ambaixada, tampoc crec que a tres setmanes. La gent que haes deixi la comunitat de banda.És una decisió provocada per la en dues o tres setmanes rebràqüestió econòmica, i ho sabemtots. La prova és que en breu el sistema anterior.es crearà un consolat honorari.Això també pot satisfer les ne- ¿Hi ha gent que ja ha satisfetcessitats de realitzar els tràmits l’impost?que tingui la comunitat portu- Sí, hi ha algunes persones, totguesa. Els aspectes que s’han i que no són gaires. En tot cas,donat últimament estan relaci- perquè és important. Si no es es tracta de la llengua materna -onats amb el context econòmic, “Si els pares no fan la fa difícilment podrem mantenir mar que aquests diners es retor-però una mostra que el Govern preinscripció, difícilment l’ensenyament de portuguès al casos de residents espanyols naran a la gent que ha pagat.portuguès ens té en compte ésque s’han solucionat en breu. podrem mantenir les Principat. La preinscripció és necessària per saber el nombre portuguès. Quan una llengua és Tota aquesta situació s’ha do- classes de portuguès” d’alumnes que hi haurà i quants parlada per 250 milions de per- nat perquè Portugal consideraL’últim que s’ha anunciat ha mestres caldrà tenir. Cal tenir en sones, crec que s’hauria de tenirestat que caldrà pagar per les - en compte. Som nosaltres, els Portugal i Andorra ja hanclasses de portuguès. “[Al consolat honorari] dis costa uns 80 euros. Per tant portuguesos, els que haurem de S’ha de tenir en compte que es podrà fer el Cartão de 120 euros, incloent-hi els llibres, fer força perquè això no s’acabi i -l’ensenyament del portuguèsno passa a ser de pagament. La Cidadão, un nou servei no és un preu car. El que espe- ro és que els pares facin la pre- vagi a millor. I aquesta aportació és perquè l’ensenyament sigui verses per arribar a un acord de no doble imposició. Espero quecoordinadora d’Educació a Ma- que hem aconseguit” inscripció i que no deixem que de més qualitat. hi hagi una bona entesa, al mésdrid va ser a Andorra per expli- es mori el que tants anys ens va aviat possible, i que Andorracar-ho. És una aportació per al costar aconseguir. En aquests moments el portu- deixi de ser considerada un pa- “Hi ha un nombre guès ja està integrat al Liceu considerable de gent que ¿Coneix quina és l’opinió dels però enlloc més. ¿Continuaran portuguesa el que menys fa éspassarà a haver-n’hi. El que de- pares? fent pressió? venir per evadir impostos. Sónmano és que tots els pares, tant marxarà definitivament Hi ha molta gent que diu: Si S’està treballant en aquest gent treballadora que s’ha fetsi els alumnes fan el primer curs per la crisi” s’ha de pagar, no hi vaig. Però sentit. L’últim ambaixador va una caseta a Portugal per passarcom si no, facin la preinscripció la gent ha de ser conscient que tenir unes quantes reunions i les vacances i per jubilar-s’hi.
  7. 7. DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 ANDORRA 7 TATI MASIÀEs preveia que el cònsol hono- ¿Té coneixement de persones ¿Això també permetria un arre-rari ja seria nomenat al març, que tinguin previst marxar en lament més gran?però el procés s’ha allargat. un futur? De fet, la gent que fa més de S’està allargant perquè és el Tot i que no hi ha dades, a deu anys que viu a Andorra jaGovern el que l’ha de nomenar. Andorra ens coneixem gairebé està arrelada.En principi serà un resident por- tots i això és un fet. Hi ha untuguès d’aquí Andorra. Estem a nombre considerable de gent ¿Com veuria rebaixar la nacio-l’espera que es faci el nomena- - nalitat als quinze anys?ment. Sé que està a punt de fer-se. vament per la crisi que tenim a Ho trobo positiu, però el fetLes instal·lacions i els funcionaris Andorra. Això es comenta entre d’haver de renunciar a la tevaja estan preparats per rebre la co- els residents. Es queden sense no m’agrada. Jo defenso la doblemunitat. Amb aquest servei po- feina i es veuran obligats a mar- nacionalitat.drem satisfer les necessitats dels xar, no és que vulguin. Cal dirresidents. En principi es faran que la construcció està patint ¿El fet d’haver de renunciartots els tràmits que es feien abans, molt i sabem que hi havia un és el que més frena els resi-o gairebé tots, i en un o dos me- volum important de residents dents a obtenir la nacionalitatsos més també es farà el Cartão portuguesos que treballaven en andorrana?de Cidadão. És un nou servei que aquest ram. Diria que és el que frena com- pletament. Perquè per tornar-lanomés es podia fer la renovació La nova llei d’obertura econò- a recuperar és molt complicat.però no per primer cop. mica preveu que només d’ob- tenir la residència es pugui Fa temps es va parlar de fer unaLa crisi també ha fet que resi- obrir una empresa. Suposo que federació d’associacions d’im-dents hagin deixat el Principat. aquest fet tindrà poca incidèn- migrants. ¿Té possibilitats en Tenim les dades del Govern cia entre els membres de la co- un futur?que indiquen que la població munitat. Això no s’ha tirat mai enda-portuguesa ha passat de 12.800 Avui el que més preocupa la vant. Aquesta crisi tan forta haa 11.700 en un any. Són gent que gent no és que pugui obrir una fet que això sigui complicat deha hagut de marxar perquè no té empresa, sinó tenir feina per ar- realitzar. Seria molt positiu tenirfeina. No han marxat perquè vo- una entitat com aquesta, però aralen. Hi ha gent que se’n tornen la preocupació més gran. Avui per ara no hi ha perspectives quea casa i potser després marxen és un privilegi aixecar-se i poder això pugui ser.cap a un altre país. anar a treballar. ha estat sempre un dels objectius. dir, ja que els pertoca a ells. Però Ho hem comentat amb el cap de a les comunals defensaré sempre ¿Quin balanç fa del mandat?Al país d’origen també se sol Quant als drets polítics, l’hem Govern i diversos ministres. Crec que els residents puguin votar He fet una feina que per algútenir més suport... sentit diversos cops recla- que tots els residents haurien de perquè els tributs els paguem potser no estarà ben feta, però Evidentment. Allà tens la casa, mar-los. tenir el dret a vot a les comunals. tots. Això sí, establint un mínim el balanç és positiu, tot i que hano has de pagar lloguer, sempre A les generals, crec que són els d’anys de residència, que podria estat complicat. Les eleccions se-és més fàcil. A més, és el teu país. meu mandat he de dir que aquest andorrans els que han de deci- ser de cinc o deu anys. ran a l’estiu o la tardor.
  8. 8. 8 ANDORRA DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 ADMINISTRACIÓEl deute de l’Estat per a les jubilacionsdels funcionaris supera els 250 milionsEl Govern i els treballadors enceten la negociació sobre la funció pública a mitjans de maig IÑAKI RUBIO JULIÀ RODRÍGUEZ ANDORRA LA VELLA greuge comparatiu” amb la res- ta d’empleats que fa més tempsLes converses entre el ministeri que treballen.de Finances i Funció Pública i Els treballadors de l’admi-els representants dels funcio- nistració es poden jubilar actu-naris s’encetaran a mitjans del alment als 65 anys amb un 70%mes vinent, tot i que amb un del sou rebut durant la sevacert retard en relació amb el que vida laboral: una part, el 45%,s’havia previst. Aquesta és una és coberta per la Caixa Andor-dels prioritats expressades pel rana de Seguretat Social (CASS),Govern per a l’any en curs, però mentre que la resta, un 25%, hal’inici dels contactes entre totes de sortir de les arques de l’Es- tat. El problema de fons, segonsfa tan sols uns dies. Torra, a diferència del que pas- L’enfrontament entre la Plata- sa en altres països propers comforma Sindical de Funcionaris i França, és que “a Andorra no hil’executiu per la Llei de conten- ha encara unes pensions dignesció de la despesa en matèria de i els padrins que es jubilen no hipersonal ha fet que no s’hagi po- Membres de la Plataforma Sindical de Funcionaris durant una reunió amb el ministeri. poden viure perquè representen de mitjana només el 50% del souació sobre aquesta matèria. Tot i dia 8 de maig per parlar de ma- Plataforma Sindical, Joan Tor- supost elaborat per al 2012, però que cobraven”.que s’ha interposat un recurs a nera exclusiva sobre el model de ra, va indicar que, segons els no va ser així. Es tracta, segons Després del primer contac-la Batllia contra la llei, totes dues jubilació dels funcionaris, una estudis anteriors que s’havien Torra, d’un compromís que en te, el 15 de maig hi haurà unaparts consideren que és el mo- qüestió de prou envergadura realitzat, el deute o compro- cap cas es podria eludir: “Els nova reunió entre el ministeri iment de tractar de la que és una perquè requereixi pràcticament mís adquirit per l’Estat amb els funcionaris tenen aquest dret els representants sindicals perde les qüestions pendents dels una negociació paral·lela a la de funcionaris rondava els 250 mi- quan es jubilen i està escrit en establir un calendari per tractarúltims anys. I és que de funció la pròpia llei i que en ser un as- lions d’euros. “El ministre ens els seus contractes, tal com mar- els diferents punts de la reformapública se n’ha parlat en totes sumpte espinós també ha estat ha dit que aquesta quantitat és ca la llei. En cap cas volem ser de la funció pública. El sol fetles campanyes electorals i des guardat en un calaix pels últims ara superior”, va assenyalar el una càrrega per al Govern, però que s’enceti aquest procés ja ésde tots els partits polítics, però governs d’un color i altre. sindicalista. els seus compromisos els ha de valorat de manera positiva permai se n’ha abordat en profun- Durant aquesta primera reu- La demanda de la Plataforma complir”. A més, la Plataforma la Plataforma Sindical de Funci-ditat la reforma. nió bilateral es preveu que, entre Sindical és que aquesta partida Sindical considera que els fun- onaris, segons manifesta Torra. El titular del ministeri de Fi- altres coses, s’exposi el resultat de diners que el Govern té com- cionaris que siguin contractats Tot i així, recorda que “volemnances i Funció Pública, Jordi de l’estudi actuarial que es va promesa per pagar les futures en el futur també haurien de po- negociar, no que tan sols se’nsCinca, ja ha convocat els repre- elaborar sobre les pensions dels jubilacions del personal de l’ad- der gaudir d’aquest mateix dret, informi, com va passar amb lessentants dels treballadors per al funcionaris. El portaveu de la ministració s’inclogués al pres- ja que en cas contrari “seria un retallades”. Buffet lliure 9,90 € de diumenge a dijous tancat a la nitGUIA DE SERVEIS Dimecres 2 de maig a les 20.15 h AROMATERÀPIA PRÀCTICA Olis essencials, olis corporals i de El Museu del Perfum reinicia massatge ambientadors, etc. els seus tallers de la mà del professor SERGIO CAÑETE Cada setmana us informarem del proper taller Reservi hora al Museu del Perfum - Centre Júlia - Av. Carlemany, Tel. 892 221 115 - 1a pl. (Escaldes-Engordany)
  9. 9. DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 ANDORRA 9 ECONOMIAEl nombre d’explotacions agrícolesaugmenta un 15% els últims 10 anysUna dada que es desprèn de les estadístiques és l’envelliment dels titulars de les propietats IÑAKI RUBIO J. R. ANDORRA LA VELLA Del total d’explotacions comptabilitzades, 242 eren agrà- El president deL’any 2011 es va tancar amb un ries i 117, agropecuàries. La par- l’Associació de Pagesostotal de 359 explotacions agríco-les i ramaderes, un nombre igual ròquia amb més explotacions en aquest moment –també ho era avisa que el 2012 seràal que es va registrar l’exercici ara fa deu anys– és la Massana, un any “complicat”anterior. Així es dedueix de les amb un total de 67, seguida moltestadístiques del departament de prop per Sant Julià de Lòriad’Agricultura, que també posen (64). A continuació se situen joves entre 21 i 30 anys nomésde manifest que en els últims Encamp (55), Andorra la Vella n’hi ha 2, i entre 31 i 40 n’hi hadeu anys s’ha produït un aug- (48), Canillo (48), Ordino (46) i 23. Finalment, en la franja entrement d’un 15% en la xifra d’ex- Escaldes-Engordany (30). 41 i 50 anys es comptabilitzenplotacions, ja que el 2001 eren La parròquia amb més super- 55 titulars. Coma manifesta que,311. Aquest creixement ha es- fície de conreus és Sant Julià de malgrat el desinterès dels jovestat conseqüència, segons expli- Lòria, amb més de sis milions per les activitats agrícoles, “per-ca el president de l’Associació de metres quadrats, seguida de què creuen que no és un sectorde Pagesos i Ramaders, Xavier Canillo, amb més de quatre mi- La carn de vedella de qualitat ha permès revitalitzar el sector. atractiu”, “els que s’hi impli-Coma, de la posada en marxa lions, seguides de la Massana, quen ho fan amb molta il·lusió”.del programa de la carn de ve- i Ordino, amb uns tres milions, menys mesura a la plantació són persones que tenen més de El president dels pagesosdella de qualitat i l’obertura de Encamp, amb menys de dos mi- de tabac. 50 anys i molts pocs són joves.l’escorxador. Coma assenyala lions i, en últim lloc, Escaldes- Un total de 88 dels titulars tenen serà un any “complicat” per alque, malgrat aquest increment Engordany, amb menys d’un que també es desprèn de les es- entre 61 i 70 anys i 87, entre 51 i sector, però que des de l’associ-d’explotacions, sobretot en el milió, i Andorra la Vella, amb tadístiques és l’envelliment de 60, mentre que 60 tenen entre 71 ació es continuarà treballant enram de la ramaderia, el sector ha mig milió. La majoria de les ter- la població que es dedica a tas- i 80 anys i 62, entre 81 i 90. Fins projectes per impulsar-lo i “per-viscut “una crisi permanent” en res que es conreen estan destina- ques agrícoles. Així, la majoria i tot hi ha tres titulars que tenen què estigui cada vegada mésels últims anys. des a péixer i al dall, i en molta de titulars de les explotacions més de 90 anys, mentre que de ben considerat”. GASTRONOMIALa segona edició de les Mitsubishi Chemical Holdings Groupjornades Andorra a Taulaaplega 27 restaurants AGÈNCIES Què et semblaria estalviar fins a un 85% en il.luminació? REDACCIÓ ANDORRA LA VELLALa segona edició de les jornadesgastronòmiques Andorra a Tau-la va començar dissabte amb laparticipació de 27 restaurants.Aquesta acció, organitzada perla Unió Hotelera d’Andorra(UHA), està emmarcada en lacampanya promocional Algu-na cosa es mou a Andorra, que Un plat de la passada edició.aquesta edició, la Unió Hotele-ra espera arribar a 4.000 menús que el tret de sortida d’Andorravenuts. El preu dels menús és a Taula coincideix amb la festi-de 25 euros, amb les begudes vitat de l’1 de Maig, motiu pela part. qual esperen que la venda de En aquesta edició de les jor- menús durant aquests primersnades hi participen un total de27 establiments de restauració, les previsions situen l’ocupació Amb les bombetes LED VERBATIM és possible!que han confeccionat menús hotelera entre el 75% i 95%. Duren finsamb una especial atenció als D’altra banda, tots els clients Substitut directeproductes autòctons de qualitat, d’Andorra a Taula podran om- LED d’ ALTA 80% EL MÉS NOU en il.luminació de qualitat per bombetes amb casquets SENSE Mercuri 25 vegades més que una més habituals bombeta Potència d’ estalvi d’ energia Regulablecom són les trumfes i la carn de plir una butlleta de satisfacció, incandescentvedella de qualitat d’Andorra, per expressar la seva opinió ii productes de temporada, com mitjançant la qual participaran Distribuïdor autoritzat:les xicoies i herbes aromàtiques en un sorteig de deu entrades EXPERT, S.A. Tel.: 803 455 Sant Antoni, 5 Fax: 862 072de muntanya. per gaudir del centre termolú- LES ESCALDES – Andorra Email: impex@andorra.ad La Unió Hotelera ha destacat dic Caldea.
  10. 10. 10 PUBLICITAT DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012
  11. 11. DILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2012 ANDORRA 11 URBANISME PERMISOS PER A RUSSOSLicitació del projecte del La quota té poc impactepla especial del parc Central en els comerços petits M. S. C. ANDORRA LA VELLA altres vies, com és el cas delAquesta decisió es prendrà en la propera sessió de comú, al maig curs d’iniciació al rus organit- TATI MASIÀ La quota especial de treba- zat per la Cambra de Comerç, REDACCIÓ / AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA lladors que parlen rus per al que ha tingut una bona accep- sector comercial ha tingut poc tació. La vicepresidenta de l’as-A la propera sessió de comú impacte en el petit comerç. Se- sociació va destacar l’esforç enplenària que se celebrarà al mes gons expliquen des de l’associ- formació que es fa.de maig de la corporació d’An- ació que aglutina aquest tipus En relació amb l’oberturadorra la Vella, es presentarà la d’establiments, el baix volum d’una nova quota d’immigra-licitació del projecte del pla es- de feina que han tingut durant ció, Pascuet remarca que “rara-pecial per alliberar part dels ter- la temporada no ha permès la ment hem de recórrer” a con-renys del parc Central, segons contractació d’aquest personal. tractar personal estranger.ha explicat el conseller de Ser- La vicepresidenta de l’enti- També es va mostrar es-veis Públics i Urbanisme, Eron tat, Rosa Pascuet, explica que perançada amb la campanyaEstany, que ha indicat que, tot i en el seu cas, tot i haver de- turística del maig. Pascuet vaque el pressupost no està tancat, manat un treballador amb do- indicar que els botiguers estanpodria arribar a un màxim d’en- mini del rus, ha acabat sense “il·lusionats” amb la iniciativatre 50.000 i 60.000 euros. fer efectiva la sol·licitud. “Les i va destacar el volum de co- El Comú va demanar als dependentes s’espavilen co- merciants que s’hi han afegit.propietaris dels terrenys, l’any municant-se en anglès i amb Alhora, va destacar que “estempassat mitjançant una carta, si voluntat”, va indicar. Al mateix contents perquè és una campa-tenien la intenció de començar temps va destacar que el client nya que ha agradat”, a diferèn-un pla parcial per alliberar part rus valora un bon servei, i que cia de l’última, ja que els boti-del sòl del parc Central i perquè des dels petits comerços s’in- guers no van veure interessantpassés a ser propietat de la cor- tenta atendre amb simpatia. l’oferta de vals de gasolina.poració, tal com preveu el pla Una imatge del parc Central. Pascuet va exposar que són Un exemple de l’acceptaciód’urbanisme. Però la resposta majoritàriament els grans ma- de la campanya és que moltsha estat “de silenci” i, per tant, El Comú ha posat un termini zona es desenvoluparan per fa- gatzems els que han fet servir botiguers que tenen sobretotel Comú entén que “ningú té in- d’entre quatre i cinc mesos, però ses, ja que és el Comú qui tira aquesta quota especial. Els pe- clientela del país també s’hiterès a fer aquest pla”, ha indi- els concursants el podran reduir endavant el projecte i per tant, tits empresaris han optat per han afegit.cat Estany. Per aquest motiu, el si ho creuen convenient, tal com qui n’ha d’assumir totes les des-projecte l’ha assumit únicament ha posat en relleu el conseller de peses, encara que les recuperaràl’administració local iniciant Serveis Públics i Urbanisme. De un cop acabada la construcció. SUCCESSOSun pla especial. fet, ha apuntat que serà un dels Estany ha detallat que, de mo- Actualment la corporaciópaga una quantitat que se si- aspectes a tenir en compte quan es presentin les ofertes. ment, es faran els vials impres- cindibles per poder gaudir del Ferit un ciclista en untua al voltant dels 1,2 milions De la mateixa manera, el con- terreny i només si els particu-d’euros anuals en concepte delloguer i per tant, si el Comú ad- seller de Serveis Públics i Ur- banisme preveu que les obres lars ho demanessin es faria tota la viabilitat. accident a Sant Juliàquireix les parts que les propie- podrien començar l’any vinent, REDACCIÓtats privades haurien de cedir a però abans de licitar-les caldrà 15.329 METRES QUADRATS ANDORRA LA VELLA quarts d’onze del matí toca-l’administració local, el lloguer fer diversos passos. Primer, La part que obtindria la corpo- des a l’altura del número 9 dees reduiria. Estany ha indi- i d’acord amb els propietaris ració per a l’ús públic està si- Un ciclista de 33 anys, de na- l’avinguda Francesc Cairat.cat que l’administració tindrà dels terrenys, segregar del pla tuada al parc i arriba a 15.329 cionalitat espanyola i resident En el sinistre en què va re-el 15% de la propietat del sòl especial la unitat que vol dur a metres quadrats. Estany ha de- va resultar ferit ahir en un ac- sultar ferit el ciclista s’hi vacom a mínim. terme la corporació i posterior- tallat que hi haurà vials dins de cident que va patir mentre cir- veure implicat un turisme Seat ment elaborar el projecte detall la unitat d’actuació i ha recone- culava pel poble de Sant Julià Toledo amb matrícula d’An-PROCÉS PER COMENÇAR LES OBRES per donar viabilitat al nou parc gut que el projecte podria com- de Lòria. D’aquesta manera, dorra. El ciclista va topar ambUn cop presentada la licitació Central. portar que hi hagués “alguna tal com van informar des del el retrovisor de l’automòbil,del projecte començarà el termi- Tant el pla especial com el zona verda menys” que les que servei de premsa de la Policia, cosa que li va provocar lesni per redactar el plec de bases. procés d’urbanització de la hi ha actualment. l’accident va tenir lloc a dos ferides.

×