dimarts, 29 de maig del 2012 / núm. 2.068 / any 9                                                                         ...
2       d’interès                                                                                                         ...
Dimarts, 29 De maig Del 2012                                                                                              ...
4                opinió                                                                                                   ...
Dimarts, 29 De maig Del 2012   publicitat   5
6                                                                                                                         ...
Dimarts, 29 De maig Del 2012                                                                                              ...
8        andorra                                                                                                          ...
Dimarts, 29 De maig Del 2012                                                                                              ...
10               andorra                                                                                                  ...
Dimarts, 29 De maig Del 2012                                                                                              ...
12                                                                                                                        ...
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Diari del 29 de maig de 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Diari del 29 de maig de 2012

434

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
434
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 29 de maig de 2012

  1. 1. dimarts, 29 de maig del 2012 / núm. 2.068 / any 9 ANDORRA Pàgines 6 i 7 “No estar a la CASS fa que costi més que la gent ens consulti” Avui éS NOtíCiA Pàgina 3 La presidenta del Col·legi de Dietis- mocionar la tasca que porten a ter- L’índex d’absentisme és del tes i Nutricionistes, Alba Reguant, me i donar-se a conèixer i demanar exposa que un dels objectius és pro- la seva inclusió a la Seguretat Social. 0,36% en els alumnes de primera ensenyança Tati Masià ANDORRA Pàgina 8 Cairó creu que rehabilitar per estalviar energia és “una prioritat absoluta” ANDORRA Pàgina 9 El Sitca estudia les mancances laborals als diferents serveis del Comú de la capital CuLtuRA Pàgina 12 Pep Coll: “una imatge pot ser molt impactant, però el que pots fer amb mil paraules...” CuLtuRA Pàgina 13 El Govern reparteix 100.000 euros entre 47 projectes de l’àmbit cultural ESPORtS Pàgina 14 ANDORRA Pàgina 10 Pousa i Adri es poden estrenar amb la selecció absoluta de el Comú de Canillo aprova una pòlissa de crèdit d’1,5 milions d’euros per evitar Previsió per evitar futbol contra Azerbaidjan problemes de tresoreria a finals d’any. problemes de tresoreria AJUTS A L’HABITATGE DE LLOGUERwww.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888 Govern d’Andorra Subvenció al lloguer convocatòria oberta fins l’1 de juny del 2012 El Ministeri de Finances i Funció Pública t’ofereix la possibilitat d’obtenir: INFORMA’T: - Subvenció al lloguer Tel. 875 700 - Crèdit per a l’emancipació (tot l’any) www.habitatgegovern.ad - Crèdit per a la fiança (tot l’any)
  2. 2. 2 d’interès Dimarts, 29 De maig Del 2012 Traduccions i correccions Traductors jurats inscrits al Registre Tot tipus de EL TEMPS meteo@bondia.ad documents Més calor que ahir Trons de tarda 06.20 h 21.22 h Els últims dies el temps ha estat ben variable, i 7/17 ben normal per al Pirineu i per aquestes dates, 9/20 9/19 per altra banda. Matins de més sol i tardes de ruixats que, sobretot dissabte, van regar el país. 10/21 9/21 3/13 Doncs aquesta tònica de temps més aviat traï- Lluna creixent 11/23 dor continuarà avui i els pròxims dies, amb una 12/23 mica més de calor a la tarda. No durarà gaire, perquè tot just quan s’enfila més el mercuri és 11/24 quan descarrega, però farà calor. Avui les màxi- 8/24 mes tocaran els 25 graus a les parròquies baixes 8/25 i l’Urgellet. A les àrees elevades es registraran menys de 17 graus. Tot plegat amb tronades de dimecres tarda, que al sud del Principat seran més evi- dijous caTalà, dents i generals. Aïllades cap al nord, amb cla- rianes, i sempre després de migdia. Un cop plo- casTellà, gui, ràpida refrescada. Que tinguin un BONDIA. francès, anglès, iTalià, porTuguès (entre altres) Av. Meritxell, 9, 4t-6a (Galeries Meritxell) Tel. 814 840a/e context-traduccions@hotmail.com
  3. 3. Dimarts, 29 De maig Del 2012 3 educacióL’índex d’absentisme és del 0,36% enels alumnes de primera ensenyançaLa meitat dels expedients són per famílies que han marxat o per possibles segrestos parentals tati masià m. s. c. anDorra la Vella Principat però no havia avisat el centre educatiu. Per altra banda, adolescentsEl ministeri d’Educació consi- també es van obrir tres expe-dera que l’índex d’absentisme dients a demanda de l’escola i que falten aregistrat a primera ensenyançaés “poc significatiu”. Fins al mes de la direcció del departament d’Escola Andorrana. Finalment classe perquèd’abril se’n van notificar disset es va verificar que corresponien, estan xatejantcasos. Tenint en compte que la però, a possibles segrestos detotalitat d’alumnes inscrits en menors entre progenitors sepa- La presidenta del Col·legiaquest nivell educatiu puja a rats o en procés de separació. de Psicòlegs, Teresa Cobo,4.132, aquest fenomen afecta Per tant, des del ministeri remarca que, tot i que el ni-aproximadament el 0,36% de la d’Educació es posa en relleu vell d’absentisme és baix,població escolar de primària. que, tenint en compte que vuit els professionals han detec- Segons les dades facilitades dels disset casos tractats durant tat últimament casos d’ado-per Educació, aquest curs s’ha aquest curs escolar no són re- lescents que no assisteixenregistrat un increment significa- alment supòsits d’absentisme, a classe, amb la justificaciótiu dels casos d’absentisme. Així, es pot considerar que no hi ha dels pares, que no veuensi el 2010-2011 se’n van notificar hagut un increment notable “del tot clars”. Es tracta8, fins a l’abril del curs actual la d’aquest fenomen a primera uns infants a classe. d’un fenomen que no ésxifra va créixer fins als 17, un fet ensenyança. Això entenent que gaire generalitzat i que noque representa un increment del el decret de prevenció i tracta- algunes de les persones que han situacions específiques. La ma- està documentat però que88%. Tot i així, aquestes xifres ment de l’absentisme escolar té estat tractades per les autoritats joria són fills malalts que no re- és un signe, va dir Cobo.s’han d’analitzar amb cautela, ja com a objectiu que els alumnes competents en aquesta matèria uneixen els requisits per obtenir Sembla que aquests estu-que no tots els expedients oberts retornin a classe de forma assí- han estat famílies que reben un atenció pedagògica domiciliària. diants es quedarien a casacorresponen realment a casos dua. Així mateix, Educació asse- seguiment social del ministeri Quant a la segona ensenyan- xatejant o connectats a lesd’absentisme. nyala que durant els últims dos de Salut i Benestar per proble- ça, en el curs 2010-2011 es van xarxes socials. Cobo tam- En aquest sentit, dels expedi- cursos escolars s’ha mantingut mes econòmics o per sospites de notificar 66 casos i en l’actual, bé va indicar que no coneixents registrats a primera ense- “una certa estabilitat” en els ca- situacions de risc per a la pro- des del mes de setembre fins al casos de joves que haginnyança (detectats aquest curs es- sos registrats. tecció de l’infant. Aquests casos març, se n’han registrat 29. En hagut de deixar els estudiscolar o en cursos anteriors però s’han donat amb famílies que total, els expedients oberts du- per necessitat. Per contra,que encara estan en seguiment), perfil de les famílies tenen fills escolaritzats a primà- rant el curs passat van ascendir sí que aposten més per for-cinc es van obrir per comprovar El perfil de les famílies en què ria o, fins i tot en alguns casos, a a 74 (entre primària i secun- macions que es poden ferque l’absència de l’infant estava s’ha registrat situacions d’ab- infantil. dària). En el 2011-2012, fins al al país, perquè estudiar foramotivada pel fet que la famí- sentisme dels fills és força vari- Per altra banda, també s’han març, s’han notificat 44 casos és una despesa important.lia havia deixat la residència al at. Durant aquest curs escolar, tractat famílies amb infants en d’absentisme escolar.
  4. 4. 4 opinió Dimarts, 29 De maig Del 2012 edIToRIaL TRIbuNaL’oportunitat de l’estalvi energètic Manifest d’ERC pel DiaLa Confederació Empresarial insisteix en lanecessitat de potenciar l’eficiència energètica tinguin una resposta més àgil. Però també és cert, d’altra banda, que en matèria de conscien- internacional de la salutja que el país està molt per darrere, en aques-ta matèria, d’altres països europeus. D’aques- ciació encara queda un gran camí per fer, ja que sovint aquesta qüestió es valora com quelcom de les donesta manera, al llarg d’aquests anys sembla que secundari, per darrere d’altres problemes. Però eRC PIRINeu I aRaNla lentitud del Govern a l’hora de tramitar les el cert és que, a banda de la importància que potdemandes i la manca de conscienciació dels ciu- tenir en la preservació del medi ambient, aquest Una vegada més, ERC se suma a la celebració del Dia inter-tadans han estat dos dels entrebancs més im- estalvi energètic pot ser una oportunitat eco- nacional de la salut de les dones. Es va fixar el 28 de maigportants perquè l’eficiència energètica sigui una nòmica per a algunes empreses del sector de la com a Dia internacional de la salut de les dones per la neces-realitat. Per tant, sembla que d’una banda cal construcció, que poden veure, en aquest camp, sitat de trobar una data que posés al mig del debat polític totque s’agilitin les tramitacions de les ajudes de- un àmbit d’actuació que fins ara no estava gai- allò relacionat amb la qualitat de vida de les dones, els seus drets sexuals i reproductius, els serveis i l’assistència mèdicamanades i que les persones que s’adrecen a l’ad- re explotat. A més, aquest estalvi ha a les dones, en despertés la consciència social i, a la vega-ministració per sol·licitar diners per dur a ter- de fer que el país depengui menys de da, promogués canvis que garantissin la salut de les donesme una reforma per potenciar l’estalvi energètic l’energia que s’ha d’importar. al món. Al llarg dels anys, s’ha agafat consciència que les dones SISè GRau i els homes som iguals en drets. Malgrat aquesta afirmació, ens trobem amb una realitat que no és així. Hi ha diferència ¿En què es diferencien Facebook de gènere en gairebé tots els àmbits: el familiar, l’educatiu, el del consum i el del mercat laboral, entre d’altres. i Twitter? L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en la seva constitució de 1946, ja va definir la salut com l’estat de com- FeRNaNdo bLaNCo plet benestar físic, mental i social, i no sols com l’absència d’afeccions o malalties. La salut implica que totes les neces-No hi ha només una resposta per a aquesta ble (tot i que en canvi permanent), Twitter pot sitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: les afec-pregunta tan habitual. A més dels evidents resultar una mica frustrant les primeres vegades. tives, les sanitàries, les nutricionals, les socials, les culturals140 caràcters de Twitter, les diferències en el Després acaba sent fins i tot més fàcil, ja que les i, hi podríem afegir també, les econòmiques. Però aquestadisseny i la quantitat d’usuaris de Facebook, actualitzacions no són tan dinàmiques com a Fa- definició és utòpica, perquè s’estima que només entre el 10 iles dues xarxes socials presenten moltes altres cebook. el 25% de la població mundial es troba completament sana.diferències. L’entreteniment és una pota important de Cal la perspectiva de gènere dins de l’àmbit de la salut, Tant Twitter com Facebook són xarxes soci- l’empresa de Zuckerberg, en què hi ha una enor- atès que el factor homogeneïtzador ignora les diferències bi-als, plataformes definides per la interactivitat. me varietat d’aplicacions, tant lúdiques com pro- ològiques i de gènere quan les necessitats i atencions, pel quePel que fa al seu univers, la més popular és sens fessionals. Twitter no té aquests avantatges, però fa a la salut integral, són diferents.dubte Facebook, amb els seus gairebé 1.000 mi- depenent de la quantitat de followings (els usua-lions d’usuaris. Per la seva banda, Twitter en té ris que segueixo), la pàgina tindrà dinamisme. En l’àmbit sanitari, ens trobem que dones i homes tenim100 milions, nombre tampoc gens menyspreable. Els temes més comentats s’agrupen en etiquetes diferències genètiques, hormonals, metabòliques i del siste- (#), que si són populars a escala mundial o local ma reproductiu. Tanmateix, les dones tenen més esperança Una de les característiques de Twitter és l’in- seran trending topic (TT) –tema del moment–, vo- de vida, cosa que no significa més qualitat de vida, i en con-tercanvi continu d’informació en diferents for- cable que ja ha saltat als mitjans massius, fins i seqüència són més propenses a patir més trastorns tant pelmats: enllaços de vídeo, fotos i gràfica. Aquesta tot als noticiaris. que fa a la salut física com a la mental.alternativa també és perfectament viable a Face-book, però els seus usuaris tendeixen a fer co- Es recomana sempre interactuar amb totes Totes les retallades en sanitat, així com la taxa d’un euromentaris més relacionats amb la vida personal. dues plataformes i fins i tot incloure’n en les nos- per recepta i l’increment del copagament de la prestació far-Aquesta conducta es basa en el fet que aquesta tres llistes altres com LinkedIn, on podem carre- macèutica, tindran més afectació en la salut de les dones, atèsxarxa va néixer amb l’objectiu de compartir in- gar informació laboral; Flickr o Picasa, per carre- que són les usuàries principals, fan més despesa en medi-formació entre gent que es coneix a la vida real; gar fotos, i Wordpress, si és que volem escriure caments i tenen menys poder adquisitiu que els homes. Laen canvi, a Twitter la idea és globalitzar el timeli- un bloc, sempre sent responsables amb la infor- conseqüència és la dificultat d’accés a una sanitat pública ine, la pàgina personal on veiem les actualitzaci- mació que publiquem i conscients que aquestes de qualitat que, tot i que afecta una gran part de la societat,ons dels contactes que seguim. dades queden en el núvol. sempre tindrà més incidència en les dones. Se sol dir que el públic de Facebook pertany Com veureu, encara que moltes vegades es Però l’objectiu d’aconseguir la salut no només correspon aa una àmplia franja: és de totes les edats, pro- pregunti ¿Facebook o Twitter? les diferències la medicina, sinó també als governs, a la societat en generalfessions, gustos i colors, un veritable èxit per entre les dues plataformes són sorprenents, i i a les persones individualment. La salut sempre començaals desenvolupadors d’aplicacions. Per la seva aquestes són només les més importants. No hi quan les persones satisfan les seves necessitats d’alimentació,banda, la majoria dels tuitaires eren fins fa poc ha res millor que provar amb ambdues... de sanitat, d’habitatge, de treball i, en definitiva, quan es co-persones relacionades amb professions vin- mencen a resoldre els seus problemes econòmics. En un altreculades a la comunicació i la tecnologia, tot i Fins dimarts que ve, ens veiem a la xarxa. estadi, tots som responsables de la salut del nostre planeta.que avui en dia el seu públic és absolutamentheterogeni. Cartes al director Una altra de les diferències que un observa Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ada primera vista és el format de les plataformes. Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.Mentre que Facebook presenta un visual amiga-El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dimarts, 29 De maig Del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 Dimarts, 29 De maig Del 2012 alba reguant, presidenta del col·legi de dietistes i nutricionistes “El fet que no estiguem a la CASS faque costi més que la gent ens consulti”La nova presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes, Alba Reguant, posa més de lluitar per poder estar convencionants a la CASS. D’aquesta manera,en relleu que un dels eixos de la nova junta serà continuar promocionant-se la intenció és fer diferents activitats per donar a conèixer la seva tasca. Unacom a professionals de la salut perquè es tingui en compte el seu paper, a es porta a terme aquesta setmana: 50% de descompte en consultes infantils. tati masià m. f. anDorra la Vella ¿Sou optimistes i penseu que us hi poden incloure?¿Quins són els objectius que us Som optimistes i esperem quemarqueu des del col·legi? se’ns consideri professionals Com a associació, cal desta- sanitaris. ¿Estar convencionatscar que som molt joves, tant els per la CASS? Sabem que és unmembres com el col·legi en si, ja moment difícil, però també calque es va fundar el 2007 i som tenir en compte que la prevenciópocs. El que volem, essencial- és molt important i des de Salutment, és que la figura del die- ho han posat en relleu. En aques-tista es continuï promocionant i ta prevenció, el nostre paper ésque la gent tingui clar per a què molt important. No perdem l’es-serveix un dietista i també que la perança.resta de professionals de la salutens considerin. Des que ens vam ¿Ja heu tingut l’oportunitatconstituir com a col·legi hem es- d’exposar les vostres reclamaci-tat molt actius, hem fet moltes ons a la ministra de Salut?activitats per intentar promoci- Jo fa molt poc que esticonar-nos, per donar a conèixer al càrrec i personalment encaral’entitat… no he tingut cap contacte amb ella, però l’antiga junta sí que hi¿Creu que la gent té clara quina va mantenir converses i el queés la vostra funció? s’ha de destacar és que amb el El Dia de l’esport per a tot- ministeri col·laborem, per exem-hom vam fer una petita enques- ple, en el Dia de l’esport per ata i una de les preguntes era si tothom, i vam col·laborar, hemla persona havia anat mai al di- participat, en les guies, és a dir,etista i per quin motiu. La van que per a ells hi som i ara falta elcontestar molts nens, de 12 o 13 següent pas...anys. Moltes vegades és té unaimatge del dietista errònia. Cal Canviant de tema, al llargdestacar que és l’expert que ha d’aquesta setmana feu des-de promocionar hàbits d’alimen- haurien de derivar? és molt jove i crec que cal que comptes del 50% en les consul-tació saludables, el professional “Ens hem d’acostumar Som uns professionals sanita- la gent s’acostumi que hi ha un tes per a menors...de la salut que vetlla per la bona que hi ha un ris que estem fora de la CASS, i professional que tracta tot l’àm- El Dia nacional de la nutri-alimentació o que pot ajudar una això és un problema perquè una bit de la nutrició. ció a Espanya existeix des de fapersona a menjar de tot, pot as- professional que tracta persona que no té mitjans trac- temps i el lema d’aquest any enssessorar les escoles... El nostre l’àmbit de la nutrició” tarà d’estalviar-se aquesta visita. Precisament, ¿estar convencio- va agradar molt, Ensenyar a men-àmbit de treball és molt ampli. Ens arriba gent que té un proble- nats amb la CASS serà un dels jar és ensenyar a créixer, i també ma i també d’altres que realment vostres eixos de treball? el fet que se centra en la base, ja¿Potser la imatge que es té és “No costa tant menjar veuen la importància del nostre Sí. Una de les qüestions per que l’alimentació és una educa-que es va al dietista perquè et bé i fer una dieta assessorament, però el fet que no les quals es va tirar endavant el ció. S’ha d’educar, s’ha d’ense-vols aprimar o perquè tens un estiguem a la CASS fa que costi col·legi va ser per estar tots els nyar, i en aquest sentit nosaltresproblema alimentari? equilibrada. No cal estar més que la gent ens consulti. professionals junts, per tenir insistirem en què és un dietista, Per exemple, podem ajudar la dues hores a la cuina” Vam enviar una carta a tots més força i per fer-nos conèixer, en què podem ajudar, i és im-gent a menjar sa i no fer sempre els metges amb un fulletó expli- per dir: som professionals de la portant que l’hàbit de menjar béels mateixos plats... I el que vo- catiu en què exposàvem quina salut i tenim la capacitat d’abor- s’adquireixi.lem promocionar és precisament “El paper dels dietistes era la funció del dietista, ja que dar tota la qüestió de l’alimenta-la nostra tasca. en la prevenció podem ajudar en molts aspec- ció. Entenem que som en un mo- El que passa és que sovint els tes. És una educació en general, ment difícil, però també creiem pares potser no tenen la paci-¿Creieu que no sempre la res- [de malalties] és molt hem d’educar a tothom perquè que estar a la CASS i fer preven- ència d’insistir si als nens nota de professionals sanitaris important” conegui la nostra figura. La car- ció relacionada amb l’alimenta- els agrada una cosa, fruit de laus deriven les persones que us rera de dietètica i nutrició també ció també és molt important. pressa amb què vivim...
  7. 7. Dimarts, 29 De maig Del 2012 andorra 7 tati masià És interessant saber que l’ali- per funcionar en el nostre dia a ens trobem amb problemes enmentació és la base. És com la dia. No costa tant menjar bé i fer determinades edats en les qualsbenzina del cotxe, si no hi po- una dieta equilibrada. El que cal s’ha treballat a través de l’Estra-sem la bona no funcionarà cor- tenir clar és que no cal estar dues tègia nacional del ministeri derectament. Amb l’alimentació hores a la cuina per menjar bé. Salut, doncs caldrà veure què esés igual, hem de vetllar per la Hi ha coses molt fàcils de fer. pot fer per millorar-la...qualitat i la quantitat i si els hiacostumem des de petits és més ¿Quins perills poden compor- ¿Quin és el perfil de les perso-fàcil que tinguin uns hàbits d’ali- tar aquestes dietes? nes que vénen a les vostres con-mentació adequats. És molt im- És cert que hi ha moltes que sultes?portant. funcionen, són dietes restrictives Tenim una mica de tot: gent i perds els quilos, el que passa és que vol perdre uns quilos, dones¿I arran d’aquestes presses cada que si ho fas pel teu compte el embarassades, infants amb pro-vegada mengem pitjor? més fàcil és que els tornis a re- blemes d’alimentació i, després, És veritat que que el ritme que cuperar. Cal tenir en compte que persones amb alguna patologiaportem no ens fa menjar millor. I hi ha patologies que es poden específica.el cert és que de vegades, a tra- accelerar per una dieta inade-vés dels mitjans de comunicació, quada, o pot ser que tinguis una Pel que fa a les intolerànciesamb les promocions de les ope- patologia, com hipertiroïdisme, i alimentàries, cada vegada se’nracions biquini, per exemple, la dietes d’aquest tipus poden tenir detecten més. ¿És per algunagent pensa que fa dos mesos de un efecte negatiu. Cal anar amb raó en concret?dieta i ja està... Això és incorrec- compte. Cal destacar que ara cada ve-te. Una bona alimentació s’ha de gada es fan més anàlisis i quefer durant tot l’any i aquesta so- I a l’altra cara de la moneda te- són més específiques. Quan etcietat de ho vull per ja no pot ser nim una societat en què cada detecten una patologia, es tractaperquè sovint aquesta no és la vegada hi ha més persones de fer una reeducació alimen-millor manera, s’ha de consultar obeses... tària perquè pots fer una vidaun professional i s’ha de fer bé. En aquest cas el primer és la normal i el dietista pot ajudar prevenció, perquè sí que és ve- molt aquestes persones. No se¿Com veieu aquestes dietes mi- ritat que si som obesos podem sap ben bé tampoc si es podenracle? millorar la nostra situació, però Tot hi influeix, el fet que men- Sí, perquè és molt important prevenir o no, però és el que co- Si tens un problema aniràs és molt important la prevenció. gem pitjor, el sedentarisme... veure de quin punt partim. So- mentava abans, amb uns certsal professional adequat, doncs Hem de tenir en compte que cal hem de fer més activitat física bretot és interessant veure com hàbits alimentaris es pot portaramb l’alimentació és igual. Has trobar un equilibri entre el que i trobar l’equilibri amb la dieta, estem en la franja d’edat infantil, una vida normal, només cal se-d’anar al professional que toca gastem i el que mengem... fer una dieta equilibrada. ja que serà la que després serà guir unes determinades pautes. Iperquè et doni les eines neces- adulta i la que pot tenir proble- el que cal destacar, per exemple,sàries, perquè cada persona és ¿Podem lligar l’obesitat al A Andorra hi ha xifres però no mes. Quan tinguem les dades és que els nens, quan se’ls expli-diferent i el que cal tenir present fet que cada vegada mengem són gaire actuals. ¿Cal incidir podrem veure si estem bé o ma- quen, després les tenen claríssi-és que l’alimentació és la base pitjor? en l’obtenció de dades? lament i per quines raons. I si mes, totes aquestes pautes.
  8. 8. 8 andorra Dimarts, 29 De maig Del 2012 economiaCairó creu que rehabilitar per estalviarenergia és una “prioritat absoluta”El president de la comissió de rehabilitació de la CEA aposta per fer pedagogia sobre la qüestió tati masiÀ JULIÀ RODRÍGUEZ anDorra la Vella sar la rehabilitació. El president gastarem molt menys en ener- d’aquesta comissió, Josep Cairó, gia, i a més els immobles es re-La rehabilitació d’edificis, sobre- considera que l’estalvi energètic valoritzaran”.tot perquè siguin més eficients ha de ser una “prioritat absolu- El president de la comissióenergèticament, no s’acaba de ta” per al país, tenint en compte destaca que a més dels edificisposar en marxa en aquest país. que en aquests moments bona d’habitatges es rehabilitin tam-L’habitual lentitud de l’admi- part de l’energia s’ha d’impor- bé, per exemple, els hotels, anistració a l’hora de tramitar les tar dels països veïns. “És tan través de línies de finançamentajudes i la falta de conscienciació important la casa on vius com el amb entitats bancàries, ja quedels propietaris sobre la necessi- cotxe que portes”, afirma Cairó. “si no donem una mica més detat de millorar els immobles han En aquest sentit, destaca el qualitat a Andorra cada vegadaestat els dos principals obstacles valor que té que es faci una re- vindran menys turistes”.fins ara. La realitat, així doncs, habilitació als edificis que ho Josep cairó és el president de la comissió per a la rehabilitació de la cea. Cairó recorda que algunsés que com passa en molts altres necessiten “perquè amb poca projectes de rehabilitació queàmbits els països de l’entorn eu- inversió tens un retorn immedi- nya, hi hagués una inspecció els edificis pel que fa a la façana han sol·licitat ajudes al Governropeu ens porten un considera- at”. “El mateix que aconseguei- tècnica que obligués els propi- o a la pintura, sinó també quant han estat “gairebé un any” alsble avantatge perquè ja fa anys xes estalviar paga pràcticament etaris a fer una revisió i detec- a la calefacció, la instal·lació calaixos de l’administració,que es van marcar com a objec- la inversió que facis, segons està tar les possibles mancances de elèctrica, l’aïllament, etcètera”, quan “l’ideal seria que en trestiu l’estalvi energètic. demostrat. S’ha de recordar que l’edifici, una vegada transcorre- manifesta Cairó. setmanes o un mes estiguessin La Confederació Empresarial només canviant la il·luminació gut un període, per exemple, de Tot i la falta d’aquesta regula- aprovats”. “No crearà activitatAndorrana (CEA) ha estat insis- d’una botiga es pot reduir un vint anys des de la construcció. ció que hi ha avui dia, el presi- econòmica per evitar que tan-tint durant dos anys en aquesta 30% o 40% la factura en electri- A hores d’ara, però, a An- dent de la comissió de rehabili- quin tantes empreses com estanmatèria i recentment ha creat citat”, recorda Cairó. dorra no hi ha una normativa tació de la CEA opina que es pot tancant, però almenys s’obreuna comissió per a la rehabilita- L’ideal seria que a Andorra, d’aquest tipus, tot i que sembla- impulsar igualment la rehabili- una nova via per millorar lació, eficiència energètica i reno- com passa molt a prop nostre, ria que el Govern la té en estudi. tació “si mentalitzem entre tots imatge del país”, afegeix el pre-vables, amb la finalitat d’impul- sense anar més lluny a Catalu- “No es tracta només de revisar la societat i fem pedagogia que sident de la comissió. conSeLL GeneraLEl PS demana per l’adjudicació tati masiÀ lització d’un estudi actuarial per l’import total de 92.000 euros. “El grup parlamentari soci-directa de la CASS a Patrigest aldemòcrata considera que una adjudicació directa i urgent per una suma tan significativa hau- ria d’estar molt ben fonamenta- REDaccIó anDorra la Vella La consellera general Mario- zació de l’estudi actuarial. Així da. Altrament es podria confir- na González ha demanat a l’exe- mateix, el PS s’interessa també mar que el president del consellEl Partit Socialdemòcrata (PS) cutiu còpia del contracte entre per una certificació de l’acord d’administració de la CASS se-ha fet una demanda d’informa- la CASS i Patrigest, així com de del consell d’administració de la mariona González. gueix actuant en una línia queció al Govern en relació amb l’informe comparatiu d’empre- CASS per a dur a terme l’esmen- no coincideix amb la que cor-l’adjudicació directa i urgent per ses (si existeix) elaborat per la tat estudi. el Butlletí Oficial del Principat del respondria que emprés un con-part de la Caixa Andorrana de parapública que demostri que La parlamentària socialde- 4 d’abril, l’adjudicació directa i sell d’administració situat perSeguretat Social (CASS) a l’em- aquesta empresa és la que mi- mòcrata recorda en el seu escrit urgent feta per la CASS a la soci- damunt i al marge de l’orienta-presa Patrigest d’un estudi actu- llor s’adapta econòmicament i que fa la demanda després d’ha- etat mercantil Patrigest Informa- ció política liberal del Govern”,arial per valor de 92.000 euros. professionalment per a la realit- ver conegut, per la publicació en ció Financera SLU per a la rea- afirma el PS en un comunicat. fundació crèdit andorrà infància Parc centraLXerrada sobre la cultura Andorra la Vella fa un L’aparcament tanca uns diesde l’Extrem Orient taller de capgrossos REDaccIó anDorra la Vella REDaccIó REDaccIó anDorra la Vella tuat a Escaldes-Engordany. La anDorra la Vella del Taller de plàstica. El taller L’aparcament del parc Cen- xerrada és una de les novetats constarà de cinc sessions, els tral d’Andorra la Vella tancaLa cultura tradicional de l’Extrem que la fundació ha incorporat al El Comú d’Andorra la Vella dies 11, 13, 18, 20 i 25 de juny, aquest dimecres, 30 de maig,Orient: filosofia i pràctiques és el programa d’aquest any d’activi- ha informat de l’organització en horari de les 17.30 a les fins al dilluns 4 de juny ambtítol de la xerrada que organitza tats per a la gent gran. Aprofun- d’un taller monogràfic de con- 19.30. Hi ha deu places dispo- motiu de la celebració de lala Fundació Crèdit Andorrà per dirà en els trets diferencials de fecció de capgrossos, destinat a nibles, per a infants i joves de 27a Fira de l’automòbil, quea majors de 60 anys. La sessió la filosofia oriental com els tres infants i joves de la parròquia, 8 a 14 anys, que s’hi podran tindrà lloc els dies 2 i 3 deserà avui, de les quatre a les sis pilars fonamentals que regeixen que tindrà lloc de l’11 al 25 inscriure a l’àrea de Cultura, al juny. L’espai reobrirà els dosde la tarda, a L’Espai, el centre la vida humana: qui som, d’on de juny a l’Escola d’Art i que centre cultural La Llacuna, fins accessos el dilluns 4 de junysocial d’activitats i formació si- venim i a on ens dirigim. anirà a càrrec dels professors al 8 de juny. a partir de les onze del matí.
  9. 9. Dimarts, 29 De maig Del 2012 andorra 9 SINDICATS TREBALLEl Sitca estudia les mancances L’USdA reclama un plalaborals als diferents serveis de formació per a les persones sense feinaEls estudis afectaran els departaments de parcs i jardins, i pàrquings tati masià Julià rodríguez tati masià anDorra la Vella Julià rodríguez anDorra la Vella feina. De la mateixa manera s’ac- tuarà pel que fa al departament La Unió Sindical d’AndorraEl Sindicat de Treballadors del de pàrquings, que té uns 25 tre- (USdA) considera que una deComú d’Andorra la Vella (Sitca) balladors, per disposar d’“indi- les vies per reduir l’importantcontinuarà treballant en els prò- cadors vàlids i fiables” que ser- nombre d’aturats que hi ha alxims mesos per fer propostes veixin després per fer propostes país és la formació. Per això,de millora de les condicions de millora concretes “anant al el sindicat no entén que, ha-laborals que hi ha als diferents fons dels problemes”. vent-se sobrepassat ja la xifradepartaments de la corporació. El treball engegat pel sin- de 1.000 persones que estan aL’enquesta de clima laboral ela- dicat arran de l’estudi sobre el la recerca d’una ocupació, noborada l’octubre de l’any passat clima laboral ja està donant els hi hagi un pla que permeti re-a instàncies del sindicat va per- seus fruits. Així, per exemple, ja ciclar-les. El sindicat entén quemetre copsar els problemes que s’ha posat en marxa l’anomenat moltes de les necessitats de lestenen els empleats comunals en comitè intern del servei de Cir- demandes de personal de les Maria José Espinosa.les diferents àrees. culació per rebre propostes de empreses es podrien cobrir Així, un cop ja es té una radi- Cristian Asensio. millora i queixes. Aquest va ser perfectament amb les persones L’USdA tampoc creu que elografia completa del conjunt del un dels serveis en què es van de- inscrites al Servei d’Ocupació. pla d’ocupació a l’administra-Comú, és previst que ara es por- així com una planificació més tectar més mancances en relació En aquest sentit, l’USdA va ció que s’ha engegat sigui lati a terme un estudi per conèixer acurada. amb el conjunt de l’administra- enviar a mitjans de mes una millor estratègia per afrontarmés en profunditat quines són “Es tracta de fer una enquesta ció comunal, per exemple a l’ho- carta al ministre de Justícia el problema de l’atur. “És pales mancances relatives al servei al màxim d’objectiva per trobar ra de conciliar la vida laboral i i Interior, Marc Vila, en què per avui i gana per demà”, ex-de parcs, jardins i forestals, que els problemes que hi pugui ha- familiar. es mostra disconforme amb plica la primera secretària deldisposa d’una vintena de treba- ver i buscar posteriorment solu- El Comú d’Andorra la Vella la nova quota de 337 llocs de sindicat, Maria José Espinosa.lladors. En aquest servei s’ha- cions amb els responsables del disposa actualment d’una plan- treball aprovada. L’entitat de- “En sis mesos es poden formarvien trobat a faltar, a través de Comú”, va explicar el president tilla aproximada de 500 treba- mana si no es poden trobar al moltes de les persones que ne-l’enquesta de clima laboral, més del Sitca, Cristian Asensio, que lladors, dels quals uns 240 estan servei “cuiners, cambrers, de- cessiten les empreses en feinescomunicació entre els comanda- va indicar que es contactarà amb afiliats al Sitca, segons les xifres pendents de comerç, pastors, com a ajudants de cuina o cam-ments i els treballadors de base, un sociòleg per realitzar aquesta facilitades per Asensio. eugassers o vaquers”. brers”, insisteix Espinosa.
  10. 10. 10 andorra Dimarts, 29 De maig Del 2012 resolució sobre el pla de les pedres canillo Mas diu que la reclamació del tati masià Comú era “sobredimensionada” El cònsol exposa que no han pres una decisió sobre la sentència agències encamp agències El cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, va valorar ahir la sentèn- cia desfavorable que ha emès la Batllia en relació amb la recla- mació de cinc milions d’euros un moment de la sessió celebrada ahir. que el Comú d’Encamp va fer a Ensisa, Saetde i Nevasa per l’explotació de dos telecadires al pla de les Pedres. Mas va dir Contractada una pòlissa que encara no han estudiat la sentència per decidir si la recor- reran, però considera que la de- de crèdit d’1,5 milions manda que va fer el Comú du- agències rant l’anterior mandat era al seu canillo De la seva banda, el còn- entendre “sobredimensionada”, i que per tant entén que “la sen- una cinquantena de persones El Comú de Canillo va aprovar sol major, Josep Mandicó, va afegir que els romanents que tència va en aquesta línia”. a la festa a sant romà de Vila ahir la contractació d’una pò- s’han de pagar són principal- Mas va fer aquestes decla- lissa de crèdit d’1,5 milions per ment de les obres de l’apar- racions durant l’aplec de Sant L’església de Sant Romà va acollir ahir la celebració de la festivi- evitar problemes de tresoreria cament però també d’altres, Romà de Vila, i va posar en re- tat de Vila, coincidint amb el dilluns de Pentecosta. Una cinquan- els mesos de setembre i no- com la captació d’aigua de la lleu que tenen la intenció d’as- tena de persones van assistir a la missa oficiada pel copríncep vembre. El conseller de Finan- vall d’Incles. El cònsol també seure’s a analitzar la sentèn- d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. Vives va des- ces, Marc Casal, va indicar que va voler enviar un missatge cia per decidir quina actuació tacar la importància dels aplecs com a lloc de trobada per crear s’ha detectat que hi haurà unes de tranquil·litat assegurant han de fer. El cònsol major va “solidaritat, coneixença, veïnatge i poble”. Per la seva part, el puntes de tresoreria impor- que ningú s’ha de preocupar indicar que “és una altra sen- cònsol major de la parròquia, Jordi Mas, va valorar positivament tants, sobretot perquè s’han ni pels salaris ni pel funciona- tència que perd el Comú d’En- l’afluència de gent, malgrat que la festa queia en pont. de fer front als pagaments de ment de la corporació. camp, i per tant l’hem d’analit- les obres del Prat del Riu. En D’altra banda, Mandicó es zar amb les característiques que aquest sentit, va afirmar que va felicitar per la sentència corresponen”. També va recordar que el que una vegada hi fos les dues l’obra “es va adjudicar sense favorable del Tribunal de Bat- El cònsol va afegir que la conveni de Meritxell del 1998, parts s’haurien de tornar a as- una previsió clara de com es lles que anul·la la reclamació seva opinió personal és que la que precisament ell va firmar seure per negociar la presència faria front als pagaments”, i econòmica que feia Encamp demanda feta per la corporació perquè en aquell moment tam- dels ginys en aquella zona. En és per aquest motiu que s’han pels telecadires del pla de les comunal era “sobredimensio- bé era el cònsol d’Encamp, esta- aquest sentit, la sentència de vist obligats a contractar la pò- Pedres. Mandicó va dir que nada”, i donava a entendre així blia la utilització dels terrenys Concòrdia és de l’any 2000, però lissa, que tindrà un interès de la seva intenció és parlar amb que la resolució del Tribunal de fins que no hi hagués una de- el conveni de Meritxell encara l’euríbor a un any més 2,25%, Encamp per poder arribar a un Batlles no el sorprèn. cisió ferma sobre la propietat, i està vigent. i un venciment d’un any i mig. acord i evitar un altre plet. Buffet lliure 9,90 € de diumenge a dijous tancat a la nitGuia de serveis Dimecres 30 de maig a les 20:15h ELS SABONS I LA PELL. El Museu del Perfum Realització de sabons líquids el convida al proper taller amb tensoactius dirigit pel professor Sergio Cañete. Museu del Perfum - Centre Júlia - Av. Carlemany, 115 - Reservi hora al TEL: 892 221 1a Planta (Escaldes - Engordany)
  11. 11. Dimarts, 29 De maig Del 2012 11 la seu d’urgell esdevenimentsEl Mercat medieval inclou en aquesta Rigau serà present aledició un concurs de fotografia digital concurs d’emprenedorsLa cita, aquest cap de setmana, compta amb 100 parades d’artesans de proximitat Redacció anDorra la Vella ajuntament De la seu D’urgell Redacció la seu D’urgell ça electrònica mercatmedieval@aj- La consellera d’Ensenya- laseu.cat sota el títol 1r Concurs ment, Irene Rigau, assistiràEl Mercat medieval dels Canon- fotografia digital Mercat medi- aquest dijous al tercer Con-ges de la Seu d’Urgell se cele- eval dels Canonges. Les bases curs d’emprenedors de l’Altbrarà aquest cap de setmana, del concurs es poden consultar Pirineu i Aran, que tindrà llocdissabte i diumenge. En l’acte al web www.laseu.cat i al codi Qr a la sala Immaculada de lade presentació de la cita, ahir, el que porta incorporat el progra- Seu d’Urgell a les quatre deregidor de Promoció Econòmica ma de mà d’aquest mercat, que la tarda. Cal assenyalar quede l’Ajuntament, Jordi Pallarès, es fa arribar a totes les llars. els alumnes de cicles forma-va destacar que la fira presenta L’espai del mercat medieval tius han estat elaborant alcom a novetats més destacades serà el mateix que en l’última llarg del curs els plans d’em-la introducció d’un relat histò- edició, és a dir, el carrer dels presa sobre la seva idea deric, així com un concurs de fo- Canonges, la plaça dels Oms, el negoci, que seran presentatstografia digital amb importants jardí de la catedral i el carrer de públicament a un jurat, quepremis. Lluís de Sabater. Aquests espais els haurà d’avaluar per ator- La incorporació d’un lligam englobaran un centenar de para- gar premis a la millor idea dede la història de la Seu amb el des de productes artesans de tot negoci i a la cooperació inte-mercat l’aportarà la conferència tipus. Pallarès va subratllar que rempresarial.de l’historiador Carles Gascón, davant la gran demanda per part El Col·legi La Salle i l’As-El saqueig de la catedral al segle dels artesans de ser-hi presents sociació d’Empresaris de l’AltXII. Una intriga política al més “des de l’Ajuntament s’ha fet un moment de la presentació del mercat. Urgell sumen esforços per fo-alt nivell. La xerrada tindrà lloc una selecció aplicant criteris de mentar l’esperit emprenedordemà, a les vuit del vespre, a proximitat”. Les parades d’em- dotze del migdia, serà una cer- Urgell, al camp de sorra al costat i la iniciativa empresarial en-l’Espai Ermengol-Museu. botits i formatges seran de la co- cavila que arrencarà de la plaça de Doctor Peiró. tre els joves de l’Alt Pirineu, Un altre apunt cultural marca i d’alguna població veïna. dels Oms i que protagonitzaran Els dos dies també hi haurà amb l’organització d’aquestd’aquest mercat serà divendres, la Colla de Geganters i Grallers passejades amb poni per la plaça concurs. A més a més, insti-al pati de la biblioteca Sant Programa d’activitats de la Seu, els Diables de l’Alt dels Oms, a càrrec de l’hípica de tucions locals, comarcals i elAgustí, amb un concert a càrrec El programa s’ha elaborat en Urgell, el grup de medievals Mi- Sant Antoni; l’espai de jocs me- departament d’Ensenyamentde Malva de Runa a les 21.30. bona part a través de grups nistrers de l’Aixada, els cavallers dievals Medievàlia i un campa- donen el seu suport a la ini- Pel que fa al concurs de foto- d’animació, artistes i artesans, i les ballarines de Drakònia i el ment medieval amb Drakònia, al ciativa, cosa que referma,grafia digital, les fotos que s’hi així com joves monitors de la Seu cavall Pegasus, amb la música de jardí de la catedral; danses medi- segons els organitzadors,presentin han d’estar relaciona- i del territori, fet que comporta Pep Lizandra i Arboliach. evals a càrrec de l’esbart dansai- l’interès institucional per des-des amb el mercat i realitzades un estalvi important i alhora fa També dissabte, a les set del re d’Andorra la Vella; especta- pertar la creativitat entre elsen els dos dies que se celebra. que s’aconsegueixi una gran im- vespre, se celebrarà un torneig cles de danses amb espases i foc joves i contribuir a la dina-Se’n poden presentar un màxim plicació. L’espectacle inaugural, medieval que anirà càrrec de i lluites de cavallers, i dansa del mització socioeconòmica delde dues per participant a l’adre- que se celebrarà dissabte a les l’Associació Cavallista de l’Alt ventre a càrrec de Samarkanda. territori. DIMARTS 29 I DIMECRES 30 DE MAIG DIVENDRES 1 DE JUNY ANDORRA LA VELLA LA MASSANA Creu Roja Andorrana - C. Prat de la Creu, 22, BUS - Av. Sant Antoni Andorra la Vella d’11 a 14.30 h i de 16.30 a 21 h (davant del Comú) de 10 a 14 h Col·lecta de sang DIJOUS 31 DE MAIG SANT JULIÀ DE LÒRIA Centre Cultural i de Congressos Lauredià ESCALDES-ENGORDANY Creu Roja Andorrana Pavelló del Prat Gran - C. Prat Gran, 2, Escaldes-Engordany d’11 a 14 h i de 17 a 20 h (plaça Germandat) de 10 a 14 h ENCAMP Centre Esportiu (sala de congressos) CANILLO de 17 a 20 h BUS - Av. Sant Joan de Caselles ORDINO (davant Palau de Gel) d’11 a 14 h Lluís Marín Tarroch BUS - Plaça Major EL PAS DE LA CASA 3r lloc a la Copa del món de 17 a 20h de surf de neu a Valmalenco 2012 BUS - Plaça de l’Església de 17 a 20 h
  12. 12. 12 Dimarts, 29 De maig Del 2012 PEP COLL, ESCRIPTOR “Una imatge pot ser molt impactant,però el que pots fer amb mil paraules...”L’escriptor Pep Coll (Pessonada, 1949) ha repassat la seva prolífica trajectòria lectura, la llengua i el Pirineu, amb què ha captivat lectors de totes les edats.literària a la Biblioteca Comunal d’Encamp. Coll, que durant molts anys ha L’autor del clàssic juvenil ‘Què farem, què direm?’ reivindica la qualitat de laestat professor de literatura i llengua catalanes, transmet la seva passió per la novel·la independentment d’on estigui ambientada. En el seu cas, el Pirineu. tati masiÀ e. j. m. encamp al Pirineu –a l’occidental, em refereixo–. Literàriament no va¿Pep Coll és més un escriptor existir fins als anys 60 i 70 del se-que ensenya o un professor de gle XX. S’hi han afegit escriptorsliteratura que escriu? fills d’aquí, ja no són viatgers de No sé si les dues coses es pas. I avui un llibre ambientatpoden separar. És treballar la als Pirineus té un valor afegit.mateixa matèria, la llengua i la Però això no hi hauria de tenirhistòria literària. En un cas és res a veure, perquè pots acabarensenyar-la i en l’altra és intentar fent literatura de fulletó turís-fer-ne un art narratiu. tic. Una novel·la ha de ser tan bona ambientada en una granja¿Una cosa porta a l’altra? de porcs de la Noguera com a la No necessàriament, però hi vall del Romadriu. En canvi, deha una bona relació. Però pot vegades hi ha la idea que si estàser perillós. No pots atabalar els ambientada a les valls i als cimsalumnes amb les teves dèries, les històries i els personatges sónperò et poden servir per ense- millors, i no té res a veure el ni-nyar-los, sempre que estiguis al vell literari i la història en si elseu nivell. A mi em va molt bé i és molt negativa. Una imatge escriu literatura infantil i juvenil regut. En canvi, aquesta novel·la lloc és bonic.perquè escriure és un acte molt pot ser més impactant, però el ha d’atrapar el lector en les pri- juvenil suma 21 anys i continuasolitari i si no et relaciones amb que pots fer amb mil paraules meres pàgines: amb emocions, agradant. És una lectura captiva. Vostè assessora la sèrie Granla gent et pots anar tornant una no té res a veure. Si només pin- sorpresa, por... Fins i tot a la pri- Nord, de TV3. ¿En la llengua?mica salvatget, tancat al teu món. téssim encara estaríem a les ca- mera pàgina. ¿La novel·la Les senyoretes de ¿Què li sembla? vernes. Però ens ho hem cregut. Lourdes és l’exemple de “millor En la llengua no, se n’encarre-¿Estan motivats els alumnes El jurat del premi Carlemany que es parli d’un encara que ga la Universitat de Lleida. Mal-amb la lectura? ¿Ha notat una ¿Ens hem tornat ganduls a l’ho- per al foment de la lectura està sigui malament”? A alguns sec- grat algunes crítiques, que sem-progressiva pèrdua d’interès? ra d’imaginar els personatges? format per joves d’entre 14 i 16 tors catòlics no va agradar gai- pre n’hi haurà, penso que se’n Sempre he impartit classes al Sí, suposo que és més còmode anys, ¿què li sembla? re... ¿És la millor publicitat que surten bé des del punt de vistabatxillerat nocturn, que és gaire- veure’ls en imatges. Llegir sem- Vaig participar en la selec- se li pot fer a un llibre? lingüístic perquè es parla un ca-bé ensenyament per a adults. És pre suposa un esforç, et fa pen- ció prèvia de les novel·les que Desgraciadament sí. Perquè talà occidental, estàndard, ambevident que en els últims anys sar més, i reflexionar. van llegir els joves del jurat. Em un llibre, per si sol, no ven. Si no alguns trets pallaresos. La llen-les humanitats, el que abans en sembla que està molt bé perquè hi ha alguna cosa afegida que no gua no s’ha de notar gaire en ladèiem lletres, s’han desprestigi- ¿Quines lectures recomanava se’ls dóna una responsabilitat té res a veure amb la literatura, història si no pots forçar massaat. Ha baixat el nivell en compa- als alumnes? i poden fer de jurat, quan habi- per exemple sortir a la televisió, els actors. A mi em sembla queració de 25 i 30 anys enrere, quan Al batxillerat estan bastant tualment estan acostumats a ser publicar columnes al diari... Si la qüestió lingüística s’ha soluci-vaig començar a fer classe. reglades i ja hi ha les obres tria- jutjats! Ho trobo imaginatiu per- no ets mediàtic ni passa res, en- onat força bé. des. A mi em sembla que la tria què els joves se senten responsa- cara que sigui negatiu... He assessorat en el contingut¿I a què atribueix el despresti- no sempre ha estat l’encertada, bles i aprenen a valorar l’esforç En aquest cas només va ser el –no en el guió–, però sí en as-gi? ¿Als nous plans educatius o ja que ha estat excessivament que suposa escriure. rector de Tremp, però vaig rebre pectes de la mitologia pallaresaa la pèrdua d’interès? exigent, sobretot anys enrere. felicitacions de sectors catòlics que ja aniran sortint, com de- Suposo que a Europa és un fe- Es feia des de la universitat i no ¿La seva filla predilecta és Què i alguna revista parroquial em terminades creences que no sónnomen global. Per exemple, pel eren lectures atractives. Última- farem, què direm? o és com va demanar un article sobre la arqueològiques, passades, sinógran auge del món audiovisual. ment ha anat canviant. Perso- aquella cançó que el públic novel·la. Se’n va fer bastant res- que encara tenen sentit per alEn un diari les pàgines dedica- nalment, ¿què recomanava? Has sempre demana i de què el can- sò, però no crec que fes vendre ciutadà d’arreu. No és una sèriedes a la literatura, en compara- de veure com reacciona el grup, tant està profundament avorrit? molts més llibres. pallaresa, és la creació d’un mónció de la música moderna, el ci- i individualment. Llegir és una Si ja suma més de trenta edi- diferent de l’urbà, com serianema i la televisió, cada vegada qüestió afectiva, intuïtiva... cions! És un llibre que continua A la seva obra el Pirineu sem- Andorra, una vall amb uns pri-són més reduïdes. I ja no diguem Jo els recomanava que anes- viu i cada any se’n fa una o dues pre és present. ¿El Pirineu po- vilegis propis. Gran Nord tambéen comparació dels esports! A mi sin a una biblioteca i llegissin edicions. En aquesta època tot dria ser un gènere literari? és Andorra, i la vall d’Aran, lesem sembla que aquesta idea que unes deu pàgines dels llibres passa molt de pressa, publiques No, és un ambient en què em valls d’Àneu... Ni ridiculitza niuna imatge val més que mil pa- abans d’agafar-los. Ho feia amb un llibre per Sant Jordi i l’any se- trobo còmode. Abans no s’ha- és un món salvatge. És una co-raules ens l’hem arribat a creure les meves filles i funcionava. Qui güent és com si hagués desapa- vien ambientat gaires històries munitat diferent.

×