PLA DE JUBILACIÓ
100% Capital Garantit
3% Rendibilitat Garantida*
*3% TAE fins el 31/12/2016
www.bondia.ad/tel.808888/fax8...
2 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel.: 800 970
Pas del Pas
Farmàcia ...
3DivenDres, 23 De maig Del 2014
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
...
OPINIÓ4 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica dire...
OPINIÓ 5DivenDres, 23 De maig Del 2014
Rubi Rocha
D’ençà que la Conchita Wurst ha guanyat el
Festival d’Eurovisió que pens...
6 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Andorra
Els agents econòmics han rebut
en general amb bons ulls la pos-
sibilitat que fin...
ANDORRA 7DivenDres, 23 De maig Del 2014
El Govern d’Andorra s’afegeix a les mostres de condol per la mort de:
Francesc Bon...
ANDORRA8 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Sant Julià de LòriaInvestigació
El Comú de Sant Julià va
lliurar ahir al matí la c...
publicitat 9DivenDres, 23 De maig Del 2014
es traslladarà el proper 26 de maig al carrer Prat de la Creu 68-76
Us hi esper...
ANDORRA10 DivenDres, 23 De maig Del 2014
i cuina hindú
Obert cada dia, d’11.30 h a 1.00 h
SERVEI A DOMICILI GRATUÏT (coman...
ANDORRA 11DivenDres, 23 De maig Del 2014
Del 5 de març al 10 de juny de 2014
Sol·licita la teva beca a la
Fundació Crèdit ...
publicitat12 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Classificats
EL TARTER. 2 hab., 1 bany, saló menjador amb cuina americana. PRE...
ANDORRA 13DivenDres, 23 De maig Del 2014
17,90 TOT
Venda a particulars i a professionals
CASH DE CARNS
+376 80 69 03
Av. T...
ANDORRA14 DivenDres, 23 De maig Del 2014
DIA DE L’ESPORT
PERA TOTHOM 2014
5a CURSA
POPULAR
Inscripcions fins l’11 de maig
...
15DivenDres, 23 De maig Del 2014
Pirineus
Fins a 336 alumnes i 43 do-
cents d’arreu del Pirineu i de
la plana de Lleida va...
pirineus16 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Guiadeserveis
Plaça del Poble de Pal. PAL,
LA MASSANA.Tel.: +376 83 64 00
Menù c...
17DivenDres, 23 De maig Del 2014
Cultura
“Salcedo domina la normalitat.
(...) Sense pompa, ens revela
que sempre estem una...
cultura18 DivenDres, 23 De maig Del 2014
L’ambaixada d’Espanya a An-
dorra i el Conservatori del Liceu
tornen a col·labora...
publicitat 19DivenDres, 23 De maig Del 2014
AQUEST ESTIU, DESTAPA’T!
Posa’t a les nostres mans
Andorra la Vella • Av. Prat...
publicitat20 DivenDres, 23 De maig Del 2014
Porta a la teva butxaca
tota la informació que necessites
Diari BonDia
nova
AP...
21DivenDres, 23 De maig Del 2014
Esports
Més que un títol en joc. FC Lusi-
tans i UE Sant Julià disputen la
final de la Co...
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Diari del 23 de maig de 2013

253 views
170 views

Published on

Aquí us podeu descarregar el diari d'avui. Que tingueu un Bondia!!!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
253
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 23 de maig de 2013

  1. 1. PLA DE JUBILACIÓ 100% Capital Garantit 3% Rendibilitat Garantida* *3% TAE fins el 31/12/2016 www.bondia.ad/tel.808888/fax828888 DivenDres, 23 De maig Del 2014 núm. 2.564 / any 11 OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ ESTRUCTURES Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes / Pedrers / Gruistes / Cap d’equip Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971 nova.constructora@andorra.ad 31 de maig i 1 de juny HOTEL ROC BLANC Congreso Europeo de Crecimiento Personal PNL • Coaching • Tapping • Reiki • Yoga Mindfulness • Rebirthing w w w . c o n g r e s o c r e c i m i e n t o p e r s o n a l . c o m 12 ponents - Auditori per a més de 200 persones - Zona comercial Opinió favorable al casino, però es reclama precaucióEls agents econòmics manifesten que la infraestructura pot ser un atractiu més per als turistes però alhora alerten dels possibles efectes indesitjats, com addiccions, alteracions de l’ordre públic o blanqueig de capitals L’hivern supera les previsions i es tanca amb un 8% més de turistes andorra pàgina 6 andorra pàgina 7 Sàmper diu que li hauria agradat que hi hagués més candidats andorra pàgina 10 Petició de 4 anys per a una jove que duia 50 grams de cocaïna cultura pàgina 17 Salcedo torna a la galeria Riberaygua per exposar obra nova esports pàgina 21 Lusitans i Sant Julià, molt més que un títol en la final de Copa avui és notícia pàgina 3 tati masià
  2. 2. 2 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Andorra la Vella Farmàcia Pasteur Av. Meritxell, 84 - Tel.: 800 970 Pas del Pas Farmàcia de les Pistes C/ Major, 1 - Tel.: 755 860 - 352 711 FARMÀCIES DE GUÀRDIA Quina paraula catalana hem d’emprar per evitar el barbarisme *cogote? Hem d’emprar clatell, bescoll o nuca. M’he donat un cop al clatell. CATALÀ EXPRÉS TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent Mèdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 Urgències (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 Ambulància (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 Andorra Telecom (Inf. nacional) 111 Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 Oferta especial hivern ASSECAT GEGANT 4,50 € en efectiu 4 € amb tarja lavaxpres D’interès Botigues del Fener. C/ Maria Pla, local 18 (al costat de l’Hotel Plaza). AD500 Andorra la Vella Tel.: 846 366 - www.yorkys.com - facebook.com/tiendayorkys P ROMOCI Ó ASSESSORAMENT + RENTAT + TALL 29,95 € PERRUQUERIA CANINAVenda de complements i alimentació Cadells Toy garantits MODA A L E X A N D R A MODA ALEXANDRA: Joan Maragall,18. ANDORRA LA VELLA - tel. 85 45 25 Troba el teu vestit ideal! EL TEMPS CAP DE SETMANA DE MAIG AMB RUIXATS A les portes d’iniciar un cap de setmana hem de fer esment que durant el mes de maig les precipitacions són abundants al nostre Pirineu, com ja hem dit més d’una vegada. Així, dissabte esperem sol matinal amb nuvolades de tarda, sense descartar alguna gota tot i que serà poca cosa. Sembla que diumenge a par- tir de la tarda la inestabilitat augmentarà arreu, amb alguna tronada o xàfec cap al nord. Les temperatures es mantindran fresques al matí i pujaran al migdia. Avui, algunes clarianes però amb ruixats al nord du- rant la tarda. Les màximes baixaran i el vent serà del sud-oest. Que tingueu un BonDia. Avui 17 19 21 6 7 7 mín. mín. mín. màx. màx. màx. dissAbte diumenge 0/8 3/13 4/15 5/16 6/17 6/18 4/15 3/14 3/13 4/15 7/19 4/15
  3. 3. 3DivenDres, 23 De maig Del 2014 Avui és notícia Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ... • Incineracions (concessió oficial) • Trasllats internacionals • Repatriaments • Venda i col·locació de làpides • Servei de floristeria nacional i internacional • Gestió integral de tràmits per defunció C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72 La campanya d’hivern ha portat un 8,2% més de turistes, és a dir 91.000 més que la temporada anterior (s’ha passat d’1,1 mili- ons a 1,2 milions). Es tracta dels millors resultats des que Andor- ra Turisme mesura el retorn i un 6% més del previst inicialment (l’objectiu que es va fixar era del 2%). El ministre de Turisme, Francesc Camp, es va mostrar satisfet per unes xifres que “poc es podien preveure a principis de temporada”. Les raons cal buscar-les en la meteorologia i la qualitat de la neu (de fet, hi ha una relació entre les dades i els dies d’esquí). Tot i així, Camp va destacar que l’esforç que s’està fent des d’Andorra Turisme, les estacions d’esquí i altres agents turístics per comunicar i comer- cialitzar el destí ha fet que els resultats recollits encara hagin estat millors. Així, aquest hivern s’ha cres- cut un 8,8% en espanyols (han vingut al Principat 70.484 tu- ristes més) i un 22% en altres mercats (41.268 més). Tot i així, en aquest balanç hi ha una dada negativa: la caiguda del 16,3% dels turistes francesos (20.664 menys que la temporada passa- da). El ministre de Turisme va explicar, però, que aquesta xi- fra “no acaba de quadrar” amb les que han ofert les estacions d’esquí, que han registrat un increment d’aquest mercat. Tot i així va indicar que no totes les persones que pernocten al Prin- cipat vénen a esquiar i que no és l’època de l’any en què arriben més francesos. Camp va accep- tar, però, que no és una dada positiva i espera redreçar la si- tuació en el que queda d’any per complir amb els objectius, ja que s’ha fet una aposta important per aquest mercat. En tot cas, el Govern va des- tacar que la tendència registra- da en els darrers dotze mesos és positiva. S’ha crescut un 6% en turistes en el darrer any, un 6,3% en el mercat espanyol i un 6,8% al francès. Camp confia que es pugui tancar el 2014 amb un increment de visitants supe- rior al 3% i havent complert amb els objectius que es van establir a principis d’any. En el balanç presentat ahir també destaquen els bons re- sultats assolits en operació tu- rística, que han portat un 37% més de visitants. Els esforços fets al Regne Unit i Rússia s’han vist compensats per l’increment del 29,5% i el 15,4%, respecti- vament, dels turistes d’aquests destins. Camp va declarar que el resultat en operació turística és fruit de la reestructuració dels equips comercials d’Andorra Turisme, que ha consistit a pres- cindir d’oficines de turisme en diferents països per disposar d’agents comercials. Camp creu que en el futur caldrà anar im- plantant el model de l’hivern i treballar l’operació internacional també a l’estiu. Al mateix temps, un dels ob- jectius a llarg termini és diver- sificar encara més els mercats. Amb aquesta intenció s’ha co- mençat a treballar amb el Brasil (aquest primer pas ha permès portar 400 turistes) i ara s’apos- ta per fer el mateix amb la Xina. Precisament la setmana que ve hi viatjarà una delegació del Go- vern per establir contactes en l’àmbit polític i turístic. Camp va remarcar que “aquests mercats emergents estan començant i cal ser-hi”. El destí que no ha com- plert les expectatives ha estat Polònia (en operació turística només ha augmentat un 1,7% aquest hivern), ja que ha anat reduint el creixement econòmic i perquè una agència aèria que volava a Barcelona (la que gesti- onava el principal volum de visi- tants) ha deixat d’operar. El ministre de Turisme tam- bé va anunciar que de cara a l’hivern que ve la campanya es- trenarà una nova creativitat, po- sant punt final a la dels darrers dos anys, que ha girat a l’entorn d’Una història que comença en blanc. Encara cal acabar de defi- nir l’eslògan i el claim i l’objectiu és que sigui més impactant que l’actual, que ha funcionat bé. De fet, la valoració que en fan els visitants és positiva: un 7,6 per a la imatge gràfica i un 8 per al contingut. L’hivern supera les previsions i es tanca amb un 8% més de turistes L’objectiu s’havia fixat en un increment del 2% però s’ha acabat creixent en 91.000 persones respecte al 2012-13 Balanç de la campanya 2013-2014 M.S.C. andorra la Vella Els resultats de la campanya d’hivern es van presentar ahir davant del sector turístic del Principat. tati masià tot i així, el mercat francès ha registrat una disminució del 16,3% Camp anuncia que el proper hivern la campanya estrenarà una nova creativitat menys vendes de l’andorra red music del previst a quinze dies de l’an- dorra red music, la venda d’entrades està per sota del previst. Camp va in- dicar, però, que cal tenir en compte que es tracta d’una oferta de cap de set- mana i aquest tipus d’ac- tivitats se solen planificar amb poca antelació. Per això s’ha reforçat la co- municació del festival en els darrers quinze dies i el Govern confia poder créi- xer en vendes. el ministre també va respondre a les queixes d’alguns hotelers, que consideren el preu massa elevat. en aquest sentit va explicar que es tracta de tarifes habituals i que l’objectiu és atraure visitants amb més poder adquisitiu.
  4. 4. OPINIÓ4 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència. Cartes al director La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep blasco, Mireia Suero, esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad dipòsit Legal aNd. 114-2004 DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra. Albert SAlvAdó S’ha aixecat un bon enrenou amb el tema de la dona que ha demanat el passaport andorrà en virtut del seu casament amb una altra dona de nacionalitat andorrana. I, a partir d’aquí, ja hem saltat al tema de la unió entre dues dones o dos homes i tot allò que comporta semànticament, políti- cament, socialment, religiosament... Hi ha qui diu que no és un matrimoni; hi ha qui diu que sí, que és un matrimoni i hi afegeix la paraula homosexual; hi ha qui diu que s’ha de distingir entre el matrimoni heterosexual, el lèsbic i el gai perquè no hi hagi equívocs; hi ha qui diu que... Tal com està el tema, en aquests moments, matrimoni etimològicament ve del llatí matri.monium, que era el dret de la dona a fundar una família i ser mare, deixant la pàtria potestat del pare. Per tant, si en diem matrimoni, sense més ni més, desvir- tuarem la llengua perquè utilitzarem una paraula de manera incorrecta. Recordo que en certa ocasió, parlant del tema, algú em va dir: “Això és fàcil: els polí- tics comencen a parlar utilitzant la paraula matrimoni, es fa una llei, apareix al BoPA i ja està. Tothom parlarà de matrimoni.” Entesos, però llavors... ¿per a què volem els lingüistes, els diccionaris, els instituts de la llengua...? Que els polítics ens diguin com hem de parlar, respirar, pensar i viure i ja està. ¿Per què ens hem de complicar la vida? Les coses habitualment són senzilles, fins i tot poden ser simples, però no ximples. Els polítics, si són intel·ligents i... honestos, saben que la llei serveix el poble. no a l’in- revés o a interessos particulars. Per tant, redacten les lleis emprant-hi el diccionari. no pas creant-ne un de nou. De manera que no hem de demanar-nos quin nom hi posarem el dia que s’apro- vi la unió entre dues persones del mateix sexe, sinó quin nom emprarem per refe- rir-nos-hi. La llengua és viva i va canviant al llarg del temps. ¿Canvia o s’enriqueix? Cal fer la pregunta, perquè són dos termes força diferents. ¿o, tal vegada, canvia i s’enri- queix? Tot plegat. La llengua és matemàtica pura. Serveix per comunicar-nos. no és el mateix mirar, veure, guaitar, observar, contemplar... malgrat que tots aquests verbs s’empren amb els ulls. En cadascun d’ells hi ha un matís que el fa únic. I la matemàtica és única: dos i dos fan quatre. Però això no obsta que un dia descobrim que la inte- gral no és el mateix que una simple suma, malgrat que una integral no deixa de ser una suma, però diferent de la suma que coneixem habitualment i força més com- plexa. La llengua s’enriqueix. Abans dèiem lliurar al fet de donar una cosa a una altra perso- na. Ara podem dir lliurar o entregar. I són correctes. Abans dèiem habitatge. Ara po- dem dir habitatge o vivenda. I en aquests mots sempre hi ha un matís. Per tant, en- riquim, no desvirtuem. I la riquesa neix del poble. Una part de la societat vol donar un matís diferent a la paraula matrimoni. ¿Per què? ¿Potser perquè no existeix? Jo diria que sí, que existeix. Hi ha una diferència entre matrimoni, boda i casament, malgrat que acabem bar- rejant-les. Però és una qüestió de conèixer el significat real de cadascuna. Matrimoni és el dret de la dona a abando- nar el pare i formar una família amb un home de cara a la procreació. La paraula boda ve del llatí vota i són els compromisos que s’adquireixen per accedir al matrimoni o al casament. I finalment, casament ve també del llatí casa, que significa cabana o llar, i és la cons- titució d’un lloc comú d’habitatge. Per tant, si volem, hi ha prou paraules per definir cada cosa i no barrejar-les. Altra cosa és que hi hagi connotacions soci- als, polítiques, ideològiques o de qualsevol tipus al darrere d’aquest canvi de llenguat- ge. Altra cosa és que existeixi una discrimi- nació per raó de tendències sexuals. Però això no canviarà pel sol fet que a par- tir d’ara parlem de tipus de matrimoni: heterosexual, homosexual, gai, lesbià... Per canviar això, hem de canviar nosaltres in- ternament i no posar pedaços lingüístics. Per tant, que els lingüistes acceptin o triïn el terme que el poble, els experts o qui si- gui trobi més adient, però si tot queda en un maquillatge... poca feina haurem fet. no tinc clar si hem de parlar de matrimoni, de boda i de casament o si hem de parlar de tolerància, respecte i comprensió. Però, si més no, en aquest tema en concret, m’agra- den més les tres darreres paraules. TRIBUNA ¿Quin nom hi posem? La possibilitat que el país compti en un futur amb un casino arran de la llei del joc ha estat acollida, en general, de manera favorable pels diferents actors consultats. D’aquesta mane- ra, tothom assenyala que pot arribar a ser un atractiu per al país, i provocar, així, l’arribada de més visitants i, en conseqüència, més per- noctacions. a banda dels beneficis que aquesta nova instal·lació pugui tenir, també s’haurà de llegir la lletra petita de la llei, en la qual tam- bé es preveu que s’hi pugui fumar, una qües- tió que seria discutible i que, sense cap mena de dubte, generarà un debat en la societat. a més a més, caldrà ser vigilant perquè aquesta instal·lació no serveixi com a plataforma per al blanqueig de diners i que tampoc no suposi un augment de les ludopaties. i és que en la qüestió del joc s’ha de ser vigilant; de fet, ja ho va admetre el ministre de Presidència, antoni Riberaygua, fent servir la frase que a “andorra no juguem amb el joc”, i això ha de ser verita- blement així. D’altra banda, s’haurà de veure quin és l’impacte final d’aquesta instal·lació en les pernoctacions, ja que no s’ha d’oblidar l’auge, cada vegada més gran, del joc en línia i la competència d’altres indrets en què els casinos formen part d’un complex amb altres atractius. oportunitats i perills EDITORIAL Francesc Camp Jordi Nadal La campanya d’hivern s’ha tancat amb un increment del 8% en el volum de tu- ristes, superant d’aquesta manera les previsions, que eren del 2%. Una incidència en un equip d’Andorra Telecom de l’edi- fici de Santa Coloma deixa durant unes hores un total de 680 usuaris de fibra òp- tica sense accés a internet.
  5. 5. OPINIÓ 5DivenDres, 23 De maig Del 2014 Rubi Rocha D’ençà que la Conchita Wurst ha guanyat el Festival d’Eurovisió que penso en com llegir el resultat. Avui, finalment, penso que hi ha diferents lectures i que el soroll habitual an- tieurovisió no ens ha permès fer-les. La primera, la reiterada cançó de cada any: Eurovisió s’ha convertit en l’escenari fri- ki d’Europa i ningú s’ho mira. Recordo que RTVE ha aconseguit més del 40% d’audièn- cia, és a dir, un resultat similar a un Barça- Madrid. M’agradaria que féssiu un exercici. Tanqueu els ulls i proveu de recordar l’ac- tuació. Ara, traieu-li la barba i la perruca i substituïu-lo per una dona. ¿Què us queda? La Céline Dion. ¿I ara què? Vull dir, la can- çó sembla la banda sonora de Les Feux de l’Amour, que a mi personalment m’avorreix però és exactament de l’estil d’aquesta dona, i en general, pel que he pogut sentir, es re- clama un guanyador d’aquest estil. Doncs aquí el teniu, renovat, modern, però és aquí. Penso que tant la veu com la música són de molt bon nivell, però torna la crítica massa fàcil. En aquest sentit m’agradaria recordar que el 2007 Sèrbia va proposar una cançó de molt bon nivell, i que la van criticar. Que el 2006 Finlàndia, malgrat la disfressa, també va proposar una cançó molt bona i que la van criticar. Que l’any passat també Dinamarca tenia una proposta molt bona, i tornem al mateix. Resultat, continuo dient que la gent critica per criticar. Tanmateix, sí que com- parteixo el fet que ha guanyat per la barba. Ara bé, recordo que és un xou i que són prop de 50 països els que hi participen i que has de destacar. Si bé la cançó a mi no m’agradava, avui es- tic content del resultat perquè ha permès a molts països europeus parlar d’un tema sen- sible: l’homosexualitat. Voldria recordar que Croàcia, membre de la UE, ha votat fa poc favorablement a través de referèndum que s’escrigui a la Constitució del país que mai es pugui consultar ni votar una llei que permeti a les persones del mateix sexe casar-se. Tam- bé cal recordar que fa dos dies sortia a Fran- ça una estadística segons la qual l’homofòbia creix al país, i resulta que els francesos han donat 12 punts a Àustria. En aquest sentit, a mi França em deixa perplex. Encara no els entenc, cada dia penso que són realment ra- rets. Són els primers a lluitar per la llibertat de la dona, i després s’apunten a la propa- ganda homòfoba de l’Església catòlica. Són els primers a condemnar el racisme, però després resulta que el 30% de la població va votar Le Pen. És aquí on vull arribar. S’ha de llegir el resultat en clau del que està passant a Europa. Ucraïna ha perdut fa poc Crimea. Doncs bé, han sigut pocs, per no dir un, els mitjans de comunicació que s’han interessat pel tema, i a mi em sembla graciós, però alhora fa refle- xionar. La Vanguardia, cosa molt intel·ligent, es va preocupar per saber com votarien els crimeans al festival, si votarien com a russos o com a ucraïnesos. Finalment, la UER va de- cidir que votarien com a ucraïnesos perquè no hi havia ni temps ni diners per adaptar les infraestructures perquè votessin com a rus- sos, cosa que posa de manifest dues qüesti- ons. La primera és la de la independència de Catalunya, igual de legítima que la d’Escòcia, el Quebec, Groenlàndia o Flandes. ¿Què pas- saria si Crimea fos Catalunya? L’any 2012, quan l’Azerbaidjan va organitzar el festival, la UER va ser molt criticada per deixar parti- cipar un país que té més pinta de democratu- ra que de democràcia, i va respondre que ex- pulsarien el país. Encara no ho han fet. Això vol dir que l’any que ve s’inventaran una al- tra excusa i Crimea votarà com a ucraïnesa, quan de facto i legalment és russa (no ens enganyem, el Govern ucraïnès ja no té vot a Crimea). Aquí és quan penso que França i Es- panya destaquen en hipocresia. Veig que allò de l’autodeterminació de la Carta de les Na- cions Unides se la tiren a les espatlles (i no compareu Crimea amb Catalunya o Escòcia perquè no tenen res a veure, tot i que els es- deveniments són un gran presagi i per això els col·loco tots dos al costat). Val a dir que amb tot hem aconseguit que un pseudopaís integrat ara a Rússia hagi aconseguit per pri- mer cop a la història d’Eurovisió votar-se a si mateix. Per això dic que és graciós; i explica els 7 d’Ucraïna cap a Rússia. D’altra banda, és rellevant com Ucraïna, Bi- elorússia i Armènia, que s’han mostrat en contra de Rússia aquests darrers temps, han coincidit en una campanya en contra del fes- tival perquè hi participava una drag-queen, l’enemiga; i això que no és el primer cop. També és de remarcar que al festival, cada cop que sonava el nom de Rússia, el públic xiulava amb ganes. Si ho recordo bé, això no- més va passar amb les tATu i va ser perquè eren lesbianes; suposo, vaja. El cas és que la gent criticava la política russa, que també destaca per la seva homofòbia. Per tant, pen- so que s’està progressant en aquest sentit i que és bo que hagi guanyat la Conchita. Mí- nimament, haurem aconseguit que es parli del tema en països on encara s’apallissen homosexuals pel fet de ser-ho. L’Azerbaidjan també va ser xiulat, per haver votat Rússia. Tornant festival del 2012, cal recordar que l’Azerbaidjan, a més, manté conflictes amb Geòrgia a causa d’una part del seu territori; qüestió que data de l’URSS. Aquí tenim les seqüeles del sovietisme a l’Europa de l’Est. En aquest sentit, Rússia ha anunciat que vol crear un festival paral·lel a Eurovisió per- què en aquest hi participen transsexuals i, segons he pogut llegir, integraria els antics països de l’URSS, fet que em preocupa. Ho dic perquè segueixo sense entendre què vol Putin. Al principi, tema gas, però ara ja no sé si gas, si UE o què. És de notar que aquest nou festival integra països que foren soviè- tics i que aquest senyor va estar al KGB. Per tant, ja no sé si estar del costat de Snowden o dels EUA. Aquí també hi ha Moldàvia, que també té un territori secessionista, a causa dels russos. I el públic moldau va donar 12 punts durant la semifinal a Rússia. ¿Eurovi- sió és política? Sí, però el futbol també. No sé, per allò de “més que un club”, però també “més que un club, una nació”... Per acabar, m’agradaria dir que Eurovisió té aquella màgia de ser justa, a vegades. Aquest any han passat a la final per primer cop San Marino i Montenegro, i estic contentíssim. Això demostra que gràcies al festival els paï- sos més petits, com el nostre, poden lluir-se i ridiculitzar els peixos grossos. Vull dir que San Marino i Montenegro han aconseguit molts més punts que França, el peix gros. Almenys, encara que sigui a Eurovisió, San Marino va poder omplir-se d’orgull i demos- trar que els petits no són paisatge. Ho dic perquè a vegades en política prestem massa atenció a països que criden més del que fan. Islàndia, per exemple, s’ha lluït aquest any a Eurovisió, penso, i en política ens ha donat a tots una lliçó i ningú l’ha volguda escol- tar, perquè estem massa ofuscats a saber el que diuen la Merkel, l’Hollande o el Sarkozy. Montenegro, de la seva banda, fa poc que és un país, i podríem parlar-ne cada cop que mencionem, repeteixo, el legítim dret a de- cidir català. Finalment, caldria dir que Kosovo podria entrar d’aquí a poc a Eurovisió, i Espanya no el reconeix com a país; o parlar de l’actuació pseudoporno per a heterosexuals de Polònia amb el seu missatge subliminar “som esla- ves”. Dic subliminar perquè, pel que he en- tès, actualment a Rússia (i altres països de l’est) hi ha crepuscles neonazis que fomen- ten el “som eslaus i amos de la nostra terra”. A banda, és veritat, o no, caldria debatre-ho, que donaven una imatge de la dona una mica massa degradant. Amb tot, tenim un seguit de temes que es desprenen d’aquesta darrera edició, dels quals podríem parlar, i bé, no sé si hem sigut capaços d’adonar-nos-en. TRIBUNA Aquí teniu la Céline Dion, ¿i ara què? Joan amigó Naturista. jamigo@reforma-pro-salud.com El cansament és una reacció biològica normal, i és la reac- ció a la contínua activitat física o mental. Es manifesta per una disminució en la capacitat de produir o fer coses. Se’l pot considerar un mecanisme de protecció que impedeix continuar una activitat fins al punt que es produeixi un mal irreversible a les cèl·lules. Si algú té un mal estat físic o està molt cansat significa que no està en bones condicions per treballar o produir. Quan s’està ben descansat augmenta l’eficiència a la feina i es ne- cessita menys energia per produir. El cansament es poster- ga i el període de recuperació és més breu. La persona que ha fet molt treball físic dorm fàcilment com a conseqüència del cansament. Com se sol dir, dolç és el son del treballador. La persona que fa un treball mental, espe- cialment si ha de prendre decisions i experimenta estrès emocional, se sent cansada però els seus músculs estan tensos i la son no ve amb facilitat. En aquest cas la seva primera necessitat no és dormir, sinó fer exercici físic per alliberar la tensió nerviosa. La gent que sempre està cansa- da no és tan eficient. Aquestes persones no poden pensar amb claredat, aviat es tornen irritables, no tenen un bon discerniment i diuen: “No tinc temps per fer exercici, ni per dormir”, sense adonar-se que l’única manera de fer les coses millor és fer exercici físic cada dia, per fomentar la bona salut i facilitar la son. Encara que l’estrès de la societat moderna no es pot evitar totalment, podem contrarestar, disminuir o reduir-ne els efectes. L’activitat física que permet la relaxació dels mús- culs és un tranquil·litzant que produeix descans, fa venir son i aconsegueix la recuperació. Els que estan en bon estat físic i descansats poden pensar amb més claredat i fer més treball amb menys temps. El primer pas que cal fer per descansar consisteix a relaxar els músculs. Molts no saben fer-ho. L’exercici és el millor tranquil·litzant fisiològic, però també podem aprendre a relaxar-nos mitjançant tècniques com les que ensenyo a continuació. Posi’s d’esquena a terra sobre una superfície ferma amb els ulls tancats. Comenci fent una inhalació, estirant la cama dreta i aixecant-la uns centímetres. Mantingui-la així per uns segons, deixi-la caure i exhali. A continuació faci el ma- teix amb la cama esquerra. Després faci una inhalació profunda i alci el braç dret uns centímetres. Mantingui’l així per uns segons i deixi’l caure en treure l’aire. Faci el mateix amb el braç esquerre. Faci una inhalació profunda i infli l’abdomen com si fos un globus; mantingui l’aire per cinc segons i deixi que l’abdo- men es relaxi completament mentre treu l’aire per la boca. Mogui suaument el cap d’un costat a l’altre i deixi que el coll es relaxi. Inhali i estiri tots els músculs facials al ma- teix temps, els de la mandíbula, la boca, els ulls i el front. Relaxi’s. Aquest tipus de relaxació és un requisit indispensable per al descans i un bon son. El descans o la inactivitat són una part important del ritme de la vida, i estan destinats a combinar-se amb l’activitat. En analitzar el tema de l’estil de vida saludable, és bo que reconeguem la importància de l’equilibri en el cos. La relaxació és vital per a tothom i aju- da a enfortir la persona físicament i mentalment. TRIBUNA Com relaxar-se
  6. 6. 6 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Andorra Els agents econòmics han rebut en general amb bons ulls la pos- sibilitat que finalment el país es pugui dotar d’un casino gràcies a la llei del joc, que entrarà a tràmit parlamentari en els pro- pers dies. La majoria de les per- sones consultades consideren que aquesta infraestructura pot ser un atractiu més per rebre un nombre de visitants més elevat i, per tant, perquè se’n puguin beneficiar el comerç i l’hoteleria. No obstant això, tothom co- incideix també en la necessitat que es posi un èmfasi especial en la prevenció de conductes patològiques relacionades amb el joc que poden sorgir amb el casino. A més, es reclama també que la posada en funcionament d’una instal·lació d’aquest tipus es faci amb molta cura perquè no es vegi afectat l’ordre públic o pugui esdevenir una forma de rentar diners. La presidenta en funcions de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), Susagna Venable, considera que el casino pot ser un atractiu per fer venir més turistes al país. “Hem de ser valents i tirar-lo endavant i si hi ha problemes quan es posi en marxa, doncs ja mirarem de solucionar-los”, va indicar. Ve- nable troba que una infraestruc- tura com aquesta pot contribuir a fer que vinguin persones “amb un poder adquisitiu més elevat” i que, per tant, a més de jugar realitzaran altres activitats com pot ser anar de compres o visitar les muntanyes, entre d’altres. La representant del sector comercial reclama, però, que hi hagi els controls adequats per prevenir conductes addic- tives relacionades amb el joc i evitar que hi pugui haver més delinqüència. “No sé si és ve- ritat o no, però es creu a nivell del carrer que quan s’obre en al- gun lloc un casino sempre atreu prostitució o tràfic de drogues i per això opino que si s’obre un casino s’ha de fer amb elegàn- cia i bon gust”, va manifestar Venable, que afegeix a més que, al seu parer, no s’hauria de per- metre fumar en aquesta infraes- tructura. “Del que es tractaria és que tota aquesta gent que pugui venir a jugar al casino descobrís també que tenim moltes co- ses a oferir-los i que passessin aquí uns quants dies”, va afegir la presidenta en funcions de la FACA. El president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, es va mostrar “bastant d’acord” amb la llei del joc i que aquesta faciliti que finalment es pugui obrir un casino a Andor- ra, amb la condició que es por- tin a terme al mateix temps les “proteccions” necessàries per- què no es produeixin efectes in- desitjats. Aleix afirma que “avui dia no hi ha receptes màgiques per incrementar les pernoctaci- ons dels establiments hotelers i per això s’ha d’optar per un se- guit de petites coses per veure el resultat que tenim”. Segons la seva opinió, l’hoteleria està passant uns moments molt di- fícils i cal posar en marxa inici- atives com aquesta com a nous al·licients per visitar el país. En aquest mateix sentit, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va recordar que l’entitat que encapçala sempre ha defensat que es construeixi un casino, “i avui dia pensem igual”. Per aquesta raó, Altimir va expressar la seva satisfacció perquè finalment estigui a punt la llei del joc i posteriorment “es pugui posar en marxa un atractiu més per als nostres visi- tants”. “Tot el que pugui portar més gent a Andorra és bo”, va recalcar el president de la CEA. El president del grup parla- mentari socialdemòcrata, David Rios, no va voler expressar cap opinió sobre el casino, a l’espera de conèixer el text que entri a tràmit parlamentari. Segons va manifestar, es tracta d’un “tema estratègic” per al país i per això el seu partit prefereix pronunci- ar-se quan hagi vist el redactat del projecte de llei. “Cal primer fer una reflexió interna amb el material de què avui no dispo- sem per poder donar una opinió oficial”, va indicar Rios. Tampoc va voler fer cap de- claració el director de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Òs- car Julian. El projecte de llei té entre els seus objectius incre- mentar les pernoctacions als establiments hotelers a través d’incentius fiscals per als opera- dors, que estaran en funció del nombre de visitants que acon- segueixin atreure. Tot i així, Julian va refusar pronunciar-se respecte d’això fins que la junta directiva de l’entitat hagi pres un posicionament sobre aques- ta qüestió. Un hoteler de les parròquies centrals sí que es va manifes- tar a favor del casino “com a complement turístic”, sempre que es faci amb “precaucions importants” perquè no surtin perjudicats els ciutadans. I és que, segons va voler remarcar, es pot donar el cas que hi hagi moltes persones que es facin ad- dictes als jocs si no es prenen les mesures preventives adequa- des. L’empresari va considerar també que s’ha de tenir espe- cial cura perquè el casino no es converteixi en una “rentadora de diners”. La seva opinió, però, és que una instal·lació d’aquest tipus tindrà una “incidència pe- tita” pel que fa a les pernoctaci- ons “perquè avui el negoci del casino és sobretot online”. “El casino tradicional ja no funcio- na si no està en un macrocom- plex en què hi hagi espectacles i altres activitats lúdiques”, va afegir. Opinió favorable al casino, però es reclama que es faci amb precaució La infraestructura es veu com un atractiu més per als turistes, però s’alerta dels possibles efectes indesitjats Llei del joc Julià Rodríguez andorra La VeLLa La presentació en roda de premsa del projecte de llei del joc. sfga Un 10% de les accions del casino per als ciutadans els ciutadans del país també podran ser propie· taris, encara que sigui en una petita part, del futur casino. aquesta és una possibilitat que es preveu en el projecte de llei de regulació dels jocs d’at· zar que ja està a punt per entrar a tràmit parlamen· tari. segons el ministre de Presidència, antoni ri· beraygua, en el cas del ca· sino que es construeixi i dels casinos que s’instal· lin en vaixells, els opera· dors podran distribuir fins a un 10% de les accions a través de subscripcions populars. Un dels objec· tius que es busca amb aquesta possibilitat, se· gons va indicar el ministre durant la presentació del text, és que els ciutadans “es facin seu el projecte”. el projecte de llei posa èmfasi en les polítiques de joc responsable, basa· da en quatre eixos prin· cipals. així, es prestarà una especial atenció als menors d’edat i les per· sones vulnerables, es promouran actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable i es vigilarà la seguretat i l’ordre pú· blic en els jocs d’atzar, i finalment es pretén tam· bé promoure la recerca en l’àmbit del joc d’atzar excessiu o patològic amb mesures preventives i pal·liatives. “a andorra no juguem amb el joc”, va sintetitzar el ministre amb una frase seva que ha tin· gut molt d’èxit. Susagna Venable Marc Aleix Xavier Altimir David Rios el casino pot ser un atractiu més, però s’ha de fer amb bon gust i elegància estic d’acord amb el casino, però amb les proteccions que siguin necessàries sempre hem dit que s’havia d’obrir un casino a andorra i avui pensem igual És un tema estratègic en què cal una reflexió interna per donar una opinió
  7. 7. ANDORRA 7DivenDres, 23 De maig Del 2014 El Govern d’Andorra s’afegeix a les mostres de condol per la mort de: Francesc Bonet Casas Exconseller general i exambaixador d’Andorra El Consell General s’afegeix a les mostres de condol per qui fou Francesc Bonet Casas Conseller general (1997-2001) La família AIXÀS ESPAR comunica la defunció de qui fou ÀNGELA ESPAR SANSA Vídua de Joan AIXÀS OBIOLS de Casa Campinyo Que morí el 21 de maig de 2014, als 100 anys. La missa funeral i l’enterrament tindran lloc avui, divendres 23 de maig, a les 11 h a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Lluís Sàmper serà de nou, du- rant un període de quatre anys més, membre del consell d’ad- ministració de la Caixa An- dorrana de Seguretat Social (CASS). Els comicis tindran lloc el proper dia 25 de juny, però és l’únic que hi concorre per repre- sentar el col·lectiu dels jubilats i, per tant, la seva elecció ja és un fet independentment del nombre de vots que rebi. Sàmper encara no vol pro- nunciar-se sobre quins són els objectius que s’ha marcat per a aquesta nova etapa en el màxim òrgan de direcció de l’empresa parapública, a l’espera que arri- bin a tots els electors les profes- sions de fe amb les línies bàsi- ques de tots els candidats. Tot i així, manifesta que “m’hauria agradat que s’haguessin pre- sentat més candidatures per representar els jubilats perquè d’aquesta manera els electors haurien pogut triar entre dife- rents opcions”. La seva opinió és que el fet que només hi hagi una candi- datura pel que fa als pensionis- tes no hauria de fer desistir els afiilats d’anar a votar “perquè com més vots recollim més for- ça tindrem” per poder defensar en el consell d’administració de la CASS els interessos del col- lectiu. Per aquesta raó, Sàmper fa una crida a la participació en unes eleccions que habitu- alment es caracteritzen per re- gistrar un percentatge de vot molt reduït. “Suposo que és un mal endèmic que hi hagi pocs votants en aquestes eleccions; el fet és que d’informació sí que n’hi ha però després s’haurà de veure si la gent respon o no”, va indicar. En aquesta ocasió, el fet que el dia de la votació coinci- deixi amb les vacances d’estiu en alguns casos podria fer, se- gons va dir Sàmper, que molts cotitzants no acudissin a la cita de les urnes. La campanya electoral co- mençarà el dia 14 de juny i s’allargarà fins al 23 de juny. A més de desplaçar-se a les de- pendències de la CASS per vo- tar, també hi ha l’opció del vot per dipòsit, que s’iniciarà el 16 de juny i finalitzarà el 23 de juny a la una del migdia. El dia 25 de juny els col·legis electo- rals s’obriran a les vuit del matí i es tancaran a les nou del ves- pre, segons el reglament de les eleccions de la CASS. Sàmper diu que li hauria agradat que hi hagués més candidats El representant dels jubilats en els últims 4 anys fa una crida a la participació Eleccions a la CASS Julià Rodríguez AndorrA lA vEllA Lluís Sàmper. tAti mASià Membres del Partit Verds d’Andorra es van desplaçar di- marts a la Seu d’Urgell per do- nar suport als seus companys d’ICV-Alt Pirineu i Aran en la campanya de les eleccions eu- ropees. Entre els integrants de la formació andorrana que van ser presents al dinar de campanya que va tenir lloc hi havia la portaveu, Isabel Lo- zano, la consellera al Comú de la Massana Jael Pozo i Ricard de la Casa. El candidat d’ICV- EUiA per les terres de Lleida és Carles Feixa, que va estar acompanyat per Sara Vilà, di- putada al Parlament de Cata- lunya per Lleida. Feixa és doc- tor en antropologia social per la Universitat de Barcelona, honoris causa per la de Ma- nizales (Colòmbia) i autor de més de 25 llibres. Els Verds d’Andorra donen suport a ICV-EUiA en les eleccions europees Política Els membres dels Verds d’Andorra amb els seus companys d’ICV-EUiA. vErdS d’AndorrA Redacció AndorrA lA vEllA
  8. 8. ANDORRA8 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Sant Julià de LòriaInvestigació El Comú de Sant Julià va lliurar ahir al matí la carta adreçada al síndic general, Vicenç Mateu, per demanar la creació d’una taula nacio- nal per abordar la modifica- ció de la Llei de competèn- cies i la de transferències. Segons van indicar des del Comú, se sol·licita al síndic que faci arribar la missiva als grups parlamentaris i que emprengui “les accions que consideri escaients” per implementar aquesta taula nacional. Des del Consell General es va confirmar la recepció de la carta i es va indicar que entre ahir i avui es remetrà als presidents dels grups parlamentaris. A més, el mateix síndic po- dria tractar la demanda del Comú de Sant Julià en la propera junta de presidents del mes de juny, segons van assenyalar. El Govern destinarà 8.000 euros a la nova edició dels ajuts a projectes de recerca de temàtica andorrana. Aquest any es publica la modalitat de temàtica genèrica sobre la realitat andorrana. Poden optar a aquests ajuts investi- gadors a títol individual o en grup que presentin un pro- jecte de recerca que abordi algun àmbit temàtic de tre- ball sobre la realitat del país. El sol·licitant ha d’acreditar la possessió d’un títol d’ense- nyament universitari oficial, reconegut pel Govern, i justi- ficar una trajectòria i un co- neixement en l’àmbit temà- tic del projecte de recerca que presenta. La durada de l’ajut és, com a màxim, de dos anys (ha d’estar enllestit el desem- bre del 2016). El termini de presentació de les sol·licituds es tanca el dimarts 15 de juli- ol a les 14.30 hores. Carta al síndic per la formació de la taula de competències 8.000 euros per als ajuts de projectes de recerca Agències andorra La veLLa Redacció andorra La veLLa L’ambaixador d’Espanya, Alber- to Moreno, va mostrar la pre- disposició del Govern espanyol a col·laborar amb l’Escola Espe- cialitzada Nostra Senyora de Me- ritxell (EENSM) oferint-li suport en diversos àmbits. Durant una visita a les instal·lacions, More- no va ressaltar que “estem molt satisfets de la relació que tenim i del suport que dóna l’escola Meritxell als nois amb certa dis- capacitat que estan al sistema es- panyol” i va assegurar que “quan he estat a les escoles he pogut veure aquesta col·laboració i tots els comentaris que m’han fet els professors i els directors han es- tat positius”. Moreno es va mostrar obert a ampliar aquesta col·laboració i va deixar clar que “la qüestió eco- nòmica no és el més important, sinó que hi ha altres formes de col·laboració”. A Espanya, va afe- gir, “tenim experiències similars, ambintercanvisenformació,que podensermoltútilsenmoments determinats”. Aquesta fórmula, doncs, la de l’intercanvi en l’àm- bit formatiu o d’experiències, seria una de les que es podrien dur a terme, de manera que es- pecialistes d’Espanya poguessin donar suport a l’escola. Moreno va puntualitzar que “n’hem de parlar, veure quines possibilitats tenim, definir quina és la millor i aplicar-la”, però va deixar clar que “la voluntat és plena i ho fa- rem”. L’objectiu és trobar un sis- tema de col·laboració que bene- ficiï tant Andorra com Espanya. Des de l’EENSM, la presiden- ta de la junta rectora, Pilar Díez, es va mostrar satisfeta per les paraules de l’ambaixador. Va as- segurar que el més positiu seria obtenir una ajuda que barregés la vessant econòmica amb altres aspectes. En aquest sentit, va re- marcar que “no tot s’acaba amb la col·laboració econòmica, i evi- dentment nosaltres podem aga- far l’experiència dels dos països”. Díez va afegir que “la intenció és obrir-se a les institucions, que coneguin l’escola i que vegin la seva realitat i les mancances”. Va dir que el centre també pot aco- llir infants espanyols i francesos, de manera que el ventall de col- laboracions “és molt ampli”. Espanya i l’escola de Meritxell, oberts a ampliar la col·laboració Es podria materialitzar a través de suport formatiu i intercanvi d’especialistes visita de l’ambaixador Moreno i Díez en la visita de l’ambaixador a l’escola Meritxell, ahir. agèncIeS Agències andorra La veLLa Interès per matricular-se tot i els canvis al sistema espanyol Moreno va assegurar ahir que, malgrat els canvis anunciats en el sistema educatiu espanyol, “les demandes de matriculacions són bones, i estem contents de com està anant, ja que la soci- etat andorrana està entenent que nosaltres ens quedem i que l’únic que volem és millorar”. L’ambaixador va remarcar que el comunicat que va emetre dimecres el govern “estava del tot acordat” amb el govern espanyol, i va assegurar que “la cosa va bé i el procés avança”. Moreno va afegir que “encara és massa aviat” per dir com es desenvoluparà la reestructuració del siste- ma espanyol, ja que “estem en un pla que durarà uns anys”, i va afegir que “en dos o tres anys pot haver-hi canvis”. Quant al nom- bre de centres que quedaran, va insistir que aquesta qüestió “encara està pendent de decidir”, i va afegir que “més val anar més lentament i fer-ho bé que anar ràpid i fer-ho malament”. També va dir que el seu relleu com a ambaixador no trigarà gaire.
  9. 9. publicitat 9DivenDres, 23 De maig Del 2014 es traslladarà el proper 26 de maig al carrer Prat de la Creu 68-76 Us hi esperem! als
  10. 10. ANDORRA10 DivenDres, 23 De maig Del 2014 i cuina hindú Obert cada dia, d’11.30 h a 1.00 h SERVEI A DOMICILI GRATUÏT (comanda mínima: 15 €) Tel. 817 963 – 682 473 - andorra doner kabab C/ Pere d’Urg, 11, local 8, Andorra la Vella (davant mobles Diana), prop dels correus francesos. Andorra Döner Kebab(Pa torrat) Quatre anys de presó, dels quals dosdeferms,6.000eurosdemul- ta i l’expulsió definitiva. Aquesta és la pena que el ministeri fiscal va demanar per a una jove que va ser controlada el 13 de novembre de l’any passat amb 50 grams de cocaïna que havia d’entregar a una tercera persona a Sant Julià. Una entrega que li havia de supo- sar uns ingressos d’entre 150 o 200 euros, segons ella mateixa va comentar. La seva defensa dema- na que la pena no sigui superior a set mesos de presó, dels quals ferms els que ja ha passat al Cen- tre Penitenciari de la Comella. La jove, de 25 anys, va exposar que tenia dificultats econòmi- ques ja que estava a l’atur i a casa seva només treballava el seu pare i va comentar com un conegut li va proposar fer un lliurament de droga a una tercera persona. La noia va manifestar ahir que va “cometre l’error” d’acceptar fer aquest encàrrec per la situació econòmica que vivia, tot i que va confessar que tampoc no va que- dar clara quina era la quantitat que havia de rebre, ja que a pre- guntes de la fiscalia va contestar que podia estar entre els 150 i els 200 euros. Quan la persona amb qui ha- via pactat el negoci li va lliurar la droga i li va comentar a qui l’ha- via de donar es va produir la cir- cumstància que es tractava d’una amiga de la seva germana, la qual cosa li va estranyar, i encara més que l’entrega s’hagués de fer a Andorra, ja que aquella noia viu a la Seu d’Urgell, la mateixa ciutat on viu l’acusada. Un cop va pactar amb l’amiga de la germana el lliurament, van quedar en una rotonda a Sant Julià, però moments abans va ser controlada per la policia, que va aturar el vehicle a la frontera del riu Runer. Els agents que van fer el con- trol van manifestar que van sos- pitar de l’actitud de la jove ja que es mostrava nerviosa i com que viatjava amb una altra persona van decidir, per separat, interro- gar-les i van veure que les seves versions eren contradictòries. Quan l’agent que estava amb la processada li va comentar que li farien un escorcoll per veure si duia droga, la noia li va lliurar els 50 grams de cocaïna que portava amagats al sostenidor, distribuïts en 50 cilindres i embolicats amb cinta aïllant. Ella mateixa li va comentar que era cocaïna i que l’amiga que viatjava amb ella no tenia res a veure amb el producte estupefaent ni sabia res del que ella havia de fer-ne. El ministeri fiscal va posar en dubte la necessitat econòmica que al·lega la noia, ja que va posar en relleu que cobrava l’atur i que a més a més el seu pare treballa- va. A més, creu que tampoc no se li pot aplicar l’atenuant de col- laboració amb la justícia ja que va lliurar la droga només quan se li va dir que se li faria l’escor- coll. La defensa, però, insisteix en la col·laboració de la jove i va exposar que la seva situació era de necessitat parcial, ja que són quatre membres a la família i no- més treballa el pare. És per això que va demanar la pena de presó abansexposadaivasol·licitarque la multa no sigui superior a 600 euros i l’expulsió, d’un mes. enduriment de pena D’altra banda, el ministeri fiscal vol que s’endureixi la pena de privació del carnet de conduir a un home que a finals de l’any passat va tenir un accident a En- camp, en què va topar amb una façana, va pujar a la vorera i va destrossar diferents piquets, i que va donar un resultat positiu de 3,92 grams d’alcohol per litre de sang. La fiscalia al·lega que la seva conducta va ser molt peri- llosa i que només se l’ha privat del carnet vint mesos. Petició de quatre anys per a una jove controlada amb 50 grams de cocaïna La noia va declarar que aquesta droga era per a una tercera persona i que ella només la transportava Tribunal de Corts m.F. andorra la Vella La jove va ser controlada a la frontera del riu Runer el passat mes de novembre. TaTi masià Baralla per un vehicle mal estacionat amb pare i fill com a acusats Un camió mal estacionat al davant d’una nau industrial va ser l’origen de la dispu- ta en què es van veure implicades tres persones i que va acabar amb un home amb una dent trencada. El ministeri fiscal considera que els dos acusats, pare i fill, són culpables d’un delicte de lesions i de la contravenció penal de maltractament corporal, i demana per al fill una pena de 15 mesos de presó condicional i per al pare un mes d’arrest nocturn condicio- nal. la indemnització que demana per a la víctima és d’uns 4.500 euros. la de- fensa dels dos homes, en canvi, vol l’ab- solució ja que considera que van actuar en legítima defensa. d’aquesta manera, tot va començar quan el conductor d’un camió es va estacionar al davant de la nau industrial en què treballen pare i fill i aquest darrer li va demanar que tragués el vehicle. sembla que hi va haver una primera discussió i el fill va anar a buscar el progenitor, que va demanar explicaci- ons al conductor del camió. Quan aquest va baixar del vehicle s’hauria produït la baralla. El fill va manifestar que no recor- dava si havia colpejat el conductor i que en tot cas hi va intervenir quan va veure que el camioner i un company agafaven el pare. el camioner, però, va relatar com el pare el va agafar i ell se’n volia des- fer i que el fill el va agafar per darrere colpejant-lo. Un testimoni dels fets, així com el company de feina del conductor del camió, van corroborar la declaració de la víctima. d’altra banda, un jove va ser jutjat per trencar un got a la cara d’un altre, tot i que les versions són contradictòries. la fiscalia demana 18 mesos condicionals.
  11. 11. ANDORRA 11DivenDres, 23 De maig Del 2014 Del 5 de març al 10 de juny de 2014 Sol·licita la teva beca a la Fundació Crèdit Andorrà CONSULTA LES BASES A: www.fundaciocreditandorra.ad PER A MÉS INFORMACIÓ: Telèfon 88 88 80 Al servei de les persones AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ Els professionals de demà CONVOCATÒRIA BEQUES DE POSTGRAU 2014 Creiem en el talent de les persones Descarrega’t les bases Psicologia i maternitat La psicòloga Cristina Silvente va oferir ahir una conferència sobre els aspectes psicolò- gics de l’embaràs, el part i el postpart, que havia estat or- ganitzada pel centre d’atenció psicològica Nivi. Silvente és psicòloga de la salut i perina- tal i disposa d’un blog en què aborda diferents qüestions relacionades amb l’embaràs, el part i el postpart, cristinasil- vente.wordpress.com. tati maSià Divulgació Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) trasllada el centre d’atenció al client de l’edifici Clara Rabassa, a Andorra la Vella, al carrer Prat de la Creu 68-76 de la mateixa parrò- quia, segons va informar ahir la parapública a través d’un comunicat. El canvi respon a la voluntat de donar un mi- llor servei als clients, en unes instal·lacions més àmplies i cò- modes que les actuals. La nova oficina està ubicada al costat de les noves depen- dències del Comú d’Andorra la Vella, a l’àrea de la nova plaça Lídia Armengol, i ja serà ope- rativa dilluns vinent. Es tracta, segons assenyala FEDA, d’un espai més funcional i accessi- ble, amb molta facilitat d’apar- cament, tenint en compte el nou pàrquing vertical del cen- tre històric, que es troba al so- terrani del mateix edifici on es traslladen les oficines de For- ces Elèctriques. Des de la parapública posen en relleu que aquesta millora en el servei d’atenció al client no alterarà el funcionament de l’oficina actual a Clara Rabas- sa, excepte pel que fa a l’horari d’avui divendres, que s’escurça- rà sensiblement per les tasques de trasllat. Així, l’atenció al pú- blic finalitzarà a dos quarts de dues del migdia. La rapidesa del trasllat per- metrà que la nova oficina del carrer Prat de la Creu 68-76 ja estigui oberta al públic, per tant, dilluns vinent, 26 de maig, a partir d’un quart de nou del matí, per oferir el servei amb tota normalitat. El canvi no afectarà en cap mo- ment el telèfon habilitat per a l’atenció al públic, que continu- arà sent el 739 191. FEDA trasllada l’oficina de Clara Rabassa a Prat de la Creu Les noves instal·lacions ja seran operatives dilluns de la setmana que ve atenció al client El nou centre d’atenció al client estarà a Prat de la Creu 68-76. tati maSià Redacció aNDorra La veLLa Una incidència en un equip d’Andorra Telecom de Santa Coloma va deixar ahir 680 per- sones sense accés a internet. Segons la parapública, l’error va estar en un equip de San- ta Coloma i no va funcionar el mecanisme previst que permet fer la derivació a un altre equip quan hi ha un disfuncionament en el primer. L’incident es va detectar cap a les sis del matí i cap a les vuit es va començar a solucionar, tot i que hi va haver persones sense internet fins a les onze. Una avaria deixa 680 usuaris sense internet unes hores andorra telecom Redacció / Agències aNDorra La veLLa La massana Un bloc rocós d’aproxima- dament 1 metre cúbic va caure ahir a la carretera que uneix la Massana i Ordino, a l’alçada de l’avinguda del Llo- ser, poc després de les vuit del vespre. Davant del perill de caiguda d’altres pedres, es va haver de tallar el trànsit i els vehicles van ser desviats per la carretera de l’Aldosa. Tall per una esllavissada
  12. 12. publicitat12 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Classificats EL TARTER. 2 hab., 1 bany, saló menjador amb cuina americana. PREU: 120.000 € LA MASSANA. 3 hab., 2 banys complets i 1 bany de cortesia. PREU: 640.000 € SANT JULIÀ DE LÒRIA. Casa adossada de 4 plantes, 6 hab., 4 banys. PREU: 844.000 € LES MASSANELLES. 4 hab., 2 places de pàrquing i traster. PREU: 527.565 € LA MASSANA. 1 hab., 1 bany, cuina americana, pàrquing i traster. PREU: 110.000 € ESCÀS. Xalet amb una gran parcel·la, 4 hab., 2 banys, garatge. PREU: 750.000 € LA MASSANA. Estudi amb vistes excel·lents i terrassa assolellada. PREU: 80.000 € LA MASSANA. Dúplex reformat amb vistes, 4 hab., 2 banys. PREU: 232.130 € ANYÓS 300.000 € Pis d’obra nova a estrenar, 3 dormitoris, un doble, parquet. Llar de foc, exterior. Pàrquing de dues places amb traster i opció de poder fer box tancat. ESCÀS 212.000 € Dúplex amb dormitori gran, amb accés a un balcó, cuina equipada, bany complet, saló menjador, amb llar de foc, parquet, estil rústic, amb plaça de pàrquing. PAL 795.000 € Xalet acollidor de 200 m2. Cuina i banys completament reformats. La casa té 4 dormitoris, 1 despatx, 2 banys, un amb jacuzzi. Jardí. Vistes. Garatge i traster. MITSUBISHI 5.500 € Model: Pajero Sport gls Km: Menys de 200.000. Any: 1997 Combustible: dièsel SEAT EXEO 13.000 € Km: Menys de 50.000. Any: 2009 Combustible: dièsel JINGCHENG 90 m3 500 € Model: DINGO 90 m3 Km: Menys de 10.000. Any: 2001 Combustible: gasolina FOTOCOPIADORA 1.000 € Fotocopiadora Nashuatec 3913. Ideal per a fer gran quantitat de còpies. Amb 2 recàrregues de tinta. COTXET 100 € BICICLETA Cotxet Mc Laren Marró i verd Estat excel·lent Specialized demo 8 II seminova Any: 2012 Amortiguador Cane Creek Double Barrel, forquilla Rock Shox Boxxer World Cup, Frens Hope 2.700 € SCOOTER HONDA INTEGRA 700 Menys de 5.000 km. Gasolina. PREU: 6.800 € REMOLC MARCA CUNI. En perfecte estat, 500 quilòmetres. PREU: 2.000 € KIA PICANTO. Seminou! 15.000 km. Amb 5 anys de garantia. PREU: 6.500 € AUDI S3 QUATTRO. 1.8T 250 CV. 48.000 km. Revisions al dia. PREU: 4.000 € FIAT PANDA 4X4. Vehicle en bon estat i amb la distribució feta. PREU: 1.900 € BMW m6 e63. Full equip: head-up display, navegador... PREU: 31.800 € OPEL ZAFIRA. 7 places.120 kv dièsel. Bon estat. 116.000 km. PREU: 6.000 € HARLEY DAVIDSON ELECTRA CUSTOM. Any 1990, 5 velocitats. PREU: 10.000 € LLIT DE MATRIMONI. Estructura de fusta, amb llum al capçal de vidre. PREU: 599 € MAMPARA SEPARADORA D’AMBIENTS. Amb dibuixos segells francesos. PREU: 50 € GPS TOMTOM ONE. PREU: 70 € TAULA DE MESCLES MARCA VIVANCO. Perfecte estat, poc ús. PREU: 120 € JAQUETA MARCA COLMAR. Talla 48, perfecte estat. Consulteu. PREU: 80 € ALTAVEUS MARCA YAMAHA. Molt bon estat, fins a 4 unitats. PREU: 150 € MINICADENA JVC. Amb comandament, perfecte estat, ús domèstic. PREU: 150 € FUNDA DE PELL TOUS per a iPhone 4/4s. Utilitzada dues vegades. PREU: 60 €
  13. 13. ANDORRA 13DivenDres, 23 De maig Del 2014 17,90 TOT Venda a particulars i a professionals CASH DE CARNS +376 80 69 03 Av. Tarragona Av. Salou C. E. Serradells Ctra. de la Comella PER CUINAR HORARI: De dilluns a dissabte de 10.00 h a 20.00 h Diumenges de 10.00 h a 15.00 h Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella LES NOSTRES OFERTES DEL 12 AL 25 MAIG 2014 5,95 € KG 5,89 € KG 6,49 € KG 7,90 € KG 9,90 € KG 7,95 € KG 2,40 € 7,28 € KG 4,43 € KG 5,97 € KG 5,49 € KG PIT DE POLLASTRE GROC SAFATA FAMILIAR BISTEC PERNIL DE PORC BROQUETES DE PORC ADOBADES XAI TALLAT ESPATLLA DE XAI BISTEC DE BOU BOTIFARRA CRUA 300 GR. ENTRANYA DE VEDELLA ALES DE POLLASTRE ADOBADES XISTORRA CARN PICADA PORC-VEDELLA OFERTA VÀLIDA de dimecres a divendres LOT DE CARN 4 KG 500 GR. ESCALOPA DE PORC 500 GR. SALSITXA DE POLLASTRE 500 GR. XURRASCO DE VEDELLA 500 GR. CROQUETES DE PERNIL IBÈRIC FREGIDES 500 GR. ALES DE POLLASTRE ADOBADES 500 GR. LLOM ADOBAT 500 GR. HAMBURGUESA PORC-VEDELLA X 4 UNIT 250 GR. CATALANA TRUFADA 250 GR. PATÉ DE CAMPANYA I FINES HERBES El Comú de Sant Julià de Lòria va remarcar ahir que no hi havia cap compromís per part de la corporació de subvencionar el menjador social de la parròquia, al restaurant La Caulla. D’aques- ta manera, el Comú va voler sor- tir al pas de les informacions que apuntaven que el propietari del local havia d’apujar els preus per no haver rebut la subvenció. La cap d’àrea de Gent Gran de la corporació laurediana, Montserrat Cobo, va explicar que el Comú no subvenciona en cap cas entitats privades, sinó associacions, i que per tant no poden subvencionar els àpats del restaurant La Caulla per a la gent gran. Així mateix, Cobo va indicar que el seu compromís era amb l’Associació de la Gent Gran, que és la que va engegar el projecte. A l’Associació de la Gent Gran, el Comú li ha atorgat, per al 2014, un total de 2.000 eu- ros, el doble que l’any anterior. La meitat d’aquesta quantitat ja es va entregar al mes de març i l’altra part està previst fer-la efectiva entre setembre i octu- bre. Segons va informar Cobo, es va decidir duplicar la subven- ció per a aquesta associació per- què havien proposat engegar un projecte d’àpats a domicili que requeria inversió. Des de l’Associació de la Gent Gran de Sant Julià, el president, Josep Soler, va assegurar que en cap cas es va tancar cap acord econòmic amb el restaurant La Caulla. Va indicar que la subven- ció que rep l’associació és per a altres finalitats i que l’acord que es va tancar amb el restaurant que ofereix el menjador social va ser únicament que ells oferi- rien els menús a 5,5 euros per a la gent gran. El Comú nega haver-se compromès a subvencionar el menjador social La corporació ha doblat aquest any l’ajuda a l’Associació de la Gent Gran Sant Julià de Lòria El dia de la inauguració del menjador social lauredià. tati maSià Agències Sant JuLià de Lòria El Comú de la Massana va inaugurar ahir el nou ter- reny que servirà per ampliar els horts socials per a la gent gran, després que els horts de Sispony no podien donar ca- buda a totes les demandes. Per resoldre la situació, la corpo- ració va trobar la col·laboració del quart de la Massana, que va cedir els terrenys i va fer les obres d’adequació per poder fer les parcel·les. “Quan la consellera Pilar Gabriel ens va fer la proposta, ens va semblar tan bona idea que vam decidir no només ce- dir el terreny sinó també fer les obres d’adequació per poder fer les parcel·les”, va explicar el secretari del quart, Càndid Naudi. Per la seva part, el còn- sol massanenc, David Baró, va agrair el gest del quart i va explicar que gràcies a aquesta ampliació el projecte també serà un programa intergenera- cional, ja que tres de les parcel- les serviran per als alumnes de les escoles i de l’Aula Taller. Inauguració dels terrenys dels horts del quart La massana Un moment de la inauguració de les noves parcel·les. e.c. / comú de La maSSana Redacció La maSSana
  14. 14. ANDORRA14 DivenDres, 23 De maig Del 2014 DIA DE L’ESPORT PERA TOTHOM 2014 5a CURSA POPULAR Inscripcions fins l’11 de maig • Punt informació de l’Illa Carlemany www.illa.ad • Govern d’Andorra Secretaria d’Estat d’Esports www.esports.ad / www.salut.ad • Federació Andorrana d’Atletisme www.faa.ad Recollida de samarretes, dorsals i xips del 19 al 24 de maig • Punt informació de l’Illa Carlemany Premis - Obsequi per a tots els inscrits • 2.150 € en vals de compra a l’Illa Carlemany • 50 entrades per al cinema a l’Illa Carlemany Amb la col·laboració de: Govern d’Andorra 25 de maig a les 10.30 h La quarta edició del programa Viu l’estiu d’Andorra la Vella, que organitza activitats per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys durant els mesos de vacances escolars, ampliarà les places per “demanda dels usuaris”. Així ho va explicar la cònsol major de la parrò- quia, Rosa Ferrer, que va des- tacar que “el nombre de places s’ha augmentat en 1.600”, i aquest any se n’oferiran “gai- rebé 3.900, basant-nos en la demanda d’altres edicions i en les experiències dels anys anteriors”. La cònsol també va assegurar que gràcies a aquest augment “es podran duplicar alguns torns”. Per la seva part, el conseller de Joventut, Esports i Noves Tecnologies, Marc Pons, va destacar que els nens podran inscriure’s a 21 activitats, que enguany s’oferiran “des del 30 de juny fins al 5 de setembre, de manera ininterrompuda”, i algun programa en concret, com el Mou-te, “passarà a te- nir dues edicions en lloc d’una, com en els últims anys”. Pel que fa a les novetats en l’oferta d’aquest estiu 2014, el conseller d’Esports va remar- car la incorporació d’unes “co- lònies esportives a la platja, que complementaran l’oferta existent i que es faran a Tor- roella de Montgrí”, a banda de diferents campus esportius com ara el de “pàdel, el mixt de tennis i pàdel, el de triatló i el d’activitats BMX”. Pons també va explicar que el nombre de monitors és “més o menys el mateix” i que es tracta “d’una setantena de places, algunes de les quals requereixen de formació es- pecífica”. D’altra banda, la cònsol ma- jor d’Andorra la Vella també va voler recordar que, malgrat que la corporació subvencio- na entre un 40% i un 60% del preu total de les activitats, “no volem que cap nen es quedi sense poder fer-les perquè la família no tingui recursos” i, així, “totes les famílies que es trobin en aquesta situació po- den parlar amb l’àrea de Soci- al, perquè estudiïn el cas”. En aquest sentit, Ferrer va insis- tir que, si és necessari, “es pot arribar a subvencionar el cent per cent del servei”. Precisament la cap de l’àrea Social del Comú, Montserrat Altimir, va puntualitzar que “entre un 20 i un 30% de les demandes que rebem al depar- tament a l’estiu són per poder ajudar a costejar les activitats de Viu l’estiu”. Les places per a les activitats del Viu l’estiu arriben a 3.900 Ferrer justifica l’increment en la demanda dels usuaris en edicions anteriors Andorra la Vella Marc Pons i Rosa Ferrer van presentar ahir el quart programa Viu l’estiu. Agències Agències AndorrA lA VellA River lliura una Harley-Davidson river centre comercial va acollir dimecres al matí l’ac- te de lliurament de la moto- cicleta Harley davidson Xl 1200V seventy Two sorteja- da per Winston. l’afortunat guanyador va ser el client Jorge Alves Ferreira, a qui li van entregar el premi el director comercial de Taban- dor, ricard Pedrosa, i iván Alcaraz, de la direcció execu- tiva de river. bondiA empreses la quarta edició inclou 21 activitats per a infants i joves de 3 a 17 anys la gran novetat són unes colònies esportives a Torroella de Montgrí
  15. 15. 15DivenDres, 23 De maig Del 2014 Pirineus Fins a 336 alumnes i 43 do- cents d’arreu del Pirineu i de la plana de Lleida van partici- par ahir en la tercera Jornada de petits i joves emprenedors de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, el director del qual, Xavier Falcó, va agrair la participació de la resta de cen- tres educatius. Per la seva part, l’alcalde de la capital alturgellenca, Albert Batalla, va fer novament una defensa de l’esperit emprene- dor i va posar com a exemple el cas de plena actualitat de Kili- an Jornet, exalumne de l’Insti- tut Joan Brudieu, com a model de superació. Batalla també va demanar als estudiants que mantinguin en el futur el com- promís amb el territori. El centre amfitrió es va em- portar un dels premis, el de la idea més solidària, pel projecte Viure en Salut, creat per cinc alumnes del cicle de cures au- xiliars. Un d’ells, Àngel Buena- ventura, va detallar que el seu objectiu és oferir un servei per- sonalitzat a domicili a persones que necessitin atenció especial o bé hagin patit una lesió. A més a més, el grup assegura que tenen intenció de tirar-lo endavant a curt termini. En manifestacions a Ràdio- Seu, Enric Usach, coordinador del concurs, es va mostrar molt satisfet per la repercussió que estan obtenint no només a la comarca sinó també en ge- neral, tot situant-se com un concurs ben valorat en aquest àmbit. El premi a la innovació va ser per a Crea Apps, de l’Institut Els Planells d’Artesa de Segre, una proposta per desenvolupar aplicacions de mòbils que, com a prototip, ha creat l’aplicació del mateix centre educatiu. Fi- nalment, com a idea més sos- tenible es va reconèixer Solage Solar, de l’Escola de Treball de Lleida, que consisteix en un forn per poder cuinar tot apro- fitant l’energia solar. Més de 330 alumnes a la jornada de petits i joves emprenedors Formació Redacció la seu d’urgell El senyal lluminós instal·lat al capdamunt de la nova torre de telecomunicacions del pla de les Forques ha generat les pri- meres queixes veïnals. Alguns habitants dels municipis de la Seu i les Valls de Valira consi- deren que el flaix, que s’emet cada dos segons, suposa una molèstia a causa de la proxi- mitat als seus habitatges. Així ho ha explicat, al rota- tiu Segre, l’Associació de Veïns Sant Tomàs de Calbinyà, que ha afirmat que el llum inter- mitent els ha suposat una pèr- dua de qualitat de vida. En la mateixa línia, el pro- pietari de Cal Serni i presi- dent de Turisme Rural de l’Alt Urgell, Josep Maria Troguet, també es va sumar a la quei- xa, ja que molts clients que durant la nit volen observar les estrelles ja no ho poden fer correctament a causa del se- nyal de l’antena. D’altra banda, alguns con- ductors al·leguen que el flaix els enlluerna quan circulen per la carretera N-260 al pas per la capital alturgellenca. L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha manifestat que han traslladat el problema a la Generalitat perquè decidei- xi si és imprescindible aquest senyal de seguretat –que tam- bé funciona de dia– o bé hi ha alguna alternativa. El senyal lluminós molesta els veïns i els conductors Torre al pla de les Forques Redacció la seu d’urgell administració El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el decret que regula la compo- sició i el funcionament in- tern dels òrgans urbanístics de caràcter col·legiat de la Generalitat. Aquests òrgans són la comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) i les nou comissions d’urbanisme en què es divideix el territori ca- talà, entre les quals es troba la nova comissió territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu. El decret crea una nova co- missió d’urbanisme, la de l’Alt Pirineu, que exercirà les seves funcions a les comarques de la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Riba- gorça i l’Alt Urgell. Aquest nou òrgan completarà la dis- tribució urbanística de Ca- talunya, afegint-se a les vuit comissions que ja existeixen, com són les de Girona, Lleida, Barcelona, Àmbit Metropoli- tà de Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Vall d’Aran i Catalunya Central. Es crea la comissió d’urbanisme de l’Alt Pirineu Agències barcelona El setè Congrés Educació i En- torn va posar èmfasi en la im- portància de la cultura empre- nedora en el desenvolupament personal i professional dels joves, en la seva contextualit- zació com a motor per a la mi- llora de la competitivitat i de l’ocupabilitat, i en la necessitat de sensibilitzar la comunitat educativa per afavorir la intro- ducció de l’esperit emprenedor en el sistema educatiu. La consellera d’Ensenya- ment de la Generalitat de Cata- lunya, Irene Rigau, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, van inaugurar el congrés, que se celebra fins dissabte a la Seu d’Urgell. La necessitat de fo- mentar la cultura emprenedora des dels primers anys és la con- clusió a què arriben la pràctica totalitat dels estudis que inci- deixen en aquest tema. I aques- ta necessitat es fa evident no només en els documents d’ac- cent econòmic o empresarial, sinó també en les opinions i en els estudis vinculats al sector educatiu, que defensen la idea d’educar els més petits perquè siguin capaços d’actuar de for- ma autònoma, de tenir un espe- rit emprenedor i de desenvolu- par la seva iniciativa personal. Rigau va afirmar que “l’em- prenedoria és un dels princi- pis rectors del nostre sistema educatiu, és un valor que ha d’influenciar en el caràcter, no només en els coneixements”. I va afegir que “es pot educar la gent per ser passiva i rebre o per ser activa i emprendre”. En la sessió inaugural, que va tenir lloc a la sala Sant Domè- nec de la Seu, hi van ser pre- sents el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, i la ministra d’Educació i Joventut del Govern d’Andorra, Roser Suñé. La conferència inaugu- ral va anar a càrrec del di- rector de l’Oficina de la Co- missió Europea a Catalunya, Ferran Tarradelles, sota el títol de La política europea de suport a l’emprenedoria i a les pimes. Entre la desena de conferènci- es, tallers i taules rodones que omplen el congrés destaca la del fundador i president d’Infono- mia, Alfons Cornella, Educar per emprendre, i la presentació del Programa d’Emprenedoria del departament d’Ensenyament a càrrec de l’assessor de la conse- lleria en l’Aplicació del Pla De- partamental, Antoni Arasanz. La consellera Rigau va apro- fitar el viatge a la Seu per visitar les obres del nou institut que ha d’entrar en funcionament el curs vinent. En aquest sentit, Rigau va dir que “la nostra pre- visió és que estiguin acabades el 30 d’agost, segons les informa- cions de l’empresa constructo- ra, i per tant es podran comen- çar les classes al setembre”. En relació amb el centre va afirmar que “està molt ben pensat i a part d’escolaritzar més que un centre serà una plataforma que donarà serveis educatius a la població”. El 7è Congrés Educació i Entorn té l’emprenedoria com a eix principal La ministra d’Educació del Govern d’Andorra, Roser Suñé, assisteix a la sessió inaugural ensenyament Agències la seu d’urgell La sessió inaugural amb la ministra d’Educació andorrana, Roser Suñé. agències
  16. 16. pirineus16 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Guiadeserveis Plaça del Poble de Pal. PAL, LA MASSANA.Tel.: +376 83 64 00 Menù cap de setmana 25 € tot inclòs MES DEL BACALLÀ Av. Joan Martí, 87 - Encamp - Tel. +376 832 999 - hotelalfa@andorra.ad - www.hotelalfaencamp.com RESTAURANT CAL GUTIÉRREZ Els fogons de Gloria MENÚ DIARI CUINA CASOLANA GALLEGA I PORTUGUESA ESDEVENIMENTS I CELEBRACIONS tenim POP A LA GALLEGA I COCIDO PORTUGUÈS Pollastre al forn amb guarnició tot per 9 € PER ENCàRREC PER A 4/5 PERSONES El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, han signat el conveni mitjançant el qual el consistori delega la gestió de les sancions de trànsit, cir- culació de vehicles de motor i seguretat viària del municipi a l’Organisme Autònom de Ges- tió i Recaptació de Tributs Lo- cals (OAGRTL) de la Diputació de Lleida. El consistori de Tremp és un dels set municipis, juntament amb Balaguer, Tàrrega, Vielha, Cervera, Almacelles i Alpicat, que ja disposen dels dispositius digitals que permeten la infor- matització total de la gestió de les sancions de trànsit, que aquests consistoris tenen dele- gada a l’OAGRTL. El servei de gestió de multes que ofereix l’OAGRTL informa- titza tot el procés de manera que els ajuntaments no necessi- ten disposar d’una infraestruc- tura per gestionar les sancions i alhora guanyen agilitat en la tramitació. Amb el lliurament dels dispositius, la gestió de les sancions es realitzarà de forma totalment digital. La policia local disposa de di- versos dispositius digitals i una petita impressora portàtil per expedir immediatament la de- núncia que es diposita al vehi- cle. Una altra novetat és que la denúncia impresa incorpora un codi de barres que permet a l’in- fractor pagar immediatament l’import a través de les entitats bancàries col·laboradores. Amb aquest servei, l’OA- GRTL assumeix el cobrament de les multes de trànsit i gesti- ona íntegrament tot el procedi- ment, des de l’inici de la multa fins a les al·legacions, resoluci- ons de recursos i notificacions. Tremp cedeix la gestió de les multes de trànsit a la Diputació El municipi és un dels set de la demarcació que tenen el dispositiu digital adient Pallars Jussà Un moment de la signatura del conveni entre el consistori de Tremp i la Diputació. agències Agències tremP Els primers resultats de les anàlisis genètiques realitza- des al cadell (Aubèrta) trobat el passat 17 d’abril a Aubèrt indiquen que és filla de l’óssa Fadeta i de Pyros. Això vindria a reforçar l’encert de les mesu- res preses pel Consell General d’Aran els primers dies, atès que Fadeta s’ha localitzat a la zona on es va retornar el ca- dell els primers dies amb l’ob- jectiu que retrobés la mare. La troballa també fa aflorar el problema de la consangui- nitat de la població d’óssos pi- rinenca, ja que Aubèrta és filla i alhora néta de Pyros, atès que aquest és també el pare de Fadeta. L’óssa Bambú seria la mare de Fadeta, de tal mane- ra que Pyros és l’únic mascle reproductor efectiu al Pirineu. El motiu pel qual el cadell es va separar de Fadeta encara és un misteri i qualsevol hipòte- si continua sent pura conjec- tura. Cal remarcar, però, que Aubèrta seria fruit d’un pri- mer part de Fadeta, nascuda el 2010, i que aquesta és una mare primerenca i sense expe- riència, i això podria reforçar la hipòtesi d’una separació ac- cidental de forma natural. Arran dels resultats del la- boratori francès, el Consell General d’Aran està fent una revisió general de les mos- tres genètiques obtingudes el darrer mes, a fi d’enviar-les a analitzar per obtenir alguna nova informació sobre l’estat i la ubicació de Fadeta, la mare del cadell. El cadell va ser traslladat la setmana passada a un tancat, on s’estarà els propers mesos, situat en una zona de bosc natural d’uns 5.000 metres quadrats de superfície, on se l’alimentarà i cuidarà seguint un protocol consensuat inter- nacionalment perquè en un futur pugui sobreviure en lli- bertat de manera autònoma. Identificats els pares del cadell d’ós bru perdut als boscos d’Aubèrt Agències vielha vall d’aran L’Associació Esportiva Pallars i el Col·legi Àngel Serafí Casano- ves fa sis anys que col·laboren per fomentar la pràctica del pi- ragüisme entre els més petits. Fins ara s’oferien classes de pi- ragüisme, totalment gratuïtes i dins l’horari lectiu, als alumnes des de 3r fins a 6è de primària. Aquest any s’han ampliat als alumnes de 2n i a altres escoles de la comarca. Amb la incorpora- ció de Llavorsí i Alins ja són qua- tre les escoles que es beneficien de la formació en aquest esport. D’aquest conveni entre l’associ- ació i els centres se’n beneficien 153 escolars. Es vol que aquests alumnes acabin la primària amb nocions bàsiques de l’esport. Els nens reben quatre ses- sions, d’una hora i tres quarts cadascuna de manera totalment gratuïta, a l’Escola de Piragüis- me de Sort. Classes gratuïtes de piragüisme per als infants de quatre escoles Pallars sobirà Un grup d’escolars a l’Escola de Piragüisme de Sort. agències Agències sort
  17. 17. 17DivenDres, 23 De maig Del 2014 Cultura “Salcedo domina la normalitat. (...) Sense pompa, ens revela que sempre estem una mica sols. D’aquesta manera desco· breix que, nu, el nostre veí no és un tipus tan especial. Que la intimitat és molt més banal del que ens agradaria imaginar. (...) Les seves obres ens enfronten a la brutalitat discreta d’allò que és normal. (...) És el que hi ha. A la fi, la vida és bastant normal.” Així descriu l’obra de Samuel Salcedo l’investigador cultural Jaron Rowan. De fet, Salcedo (Barcelona, 1975) té molt clar que el seu és un “llenguatge accessible”, perquè crea amb la voluntat que l’entengui tothom, i que cadascú interpreti la peça. Des de l’any 2010, l’escultor, que va començar de pintor, no exposa· va a la galeria Pilar Riberaygua, on ara torna per tercera vegada amb Books, una col·lecció d’obra totalment nova. Books perquè l’artista pre· senta unes llibreries, realitza· des amb fusta, que contenen volums fets amb plom, i caps i rostres aixafats de resina. “El llibre és una imatge que inspi· ra una cosa diferent a cadas· cú”, argumenta, i “m’agrada canviar el registre per explicar les coses.” O sigui, que mentre els llibres semblen lleugers, en realitat són de plom, i les cares presumptament aixafades per la pressió tenen pes ploma. A part de les llibreries, Salce· do insisteix en les boles de gran o petit format, realitzades en resina de polièster, que són caps que mostren diferents expressi· ons, des del riure fins a l’angoi· xa, “perquè jo no em crec l’obra que sempre és seriosa”, matisa l’autor, “has de reflectir els teus estats d’ànim”. També hi ha rostres d’alumini o de resina i llarguíssims colls coronats per un cap inquietant, per on rega· lima la pintura, “que connecta les idees, el pensament, amb el terra, la realitat”, aclareix. Salcedo no abandona els nus, “amb un punt ridícul”, amb els seus homenets de resina de po· liuretà policromada, talment com ninots que semblen mal· leables i articulats. “Nu, el nos· tre veí no és un tipus tan espe· cial”, recorda Rowan. Salcedo, llicenciat en belles arts, va començar sent pintor, però va treure el que plasmava en les teles i hi va donar tridi· mensionalitat. Confessa que a l’hora de modelar és tradicional, mentre que quan policroma una peça és “irreverent”: plàstics, esprais de grafits... Materials no convencionals. Quan estudiava, Salcedo va treballar al taller de Jaume Plensa, de qui va aprendre, as· segura, “la metodologia d’un gran artista”. L’autor es va que· dar amb el mètode de treball, no amb la tècnica. “Vaig apren· dre el treball en sèrie i la seriosi· tat de la feina, que pot ser molt esclava i cruel”, rememora. Quant als Set poetes plantats a la plaça Lídia Armengol, Sal· cedo diu, sense mostrar molt d’entusiasme, que Plensa en sap molt de “fer obra pública sense que faci nosa ni tapi res”. Del seu Meteorit I, l’obra situa· da a la placeta d’escultures de BPA, confessa que li fa “molta il· lusió”. Salcedo forma part d’una col·lecció en què hi ha Barceló, Valdés i Plensa. Sense pretensió, l’escultor explica que té en marxa un pa· rell de projectes: un a Berlín, per poblar de boles enormes un edifici centenari que s’està rehabilitant, i un altre a Ciuta· della, on un milionari li ha de· manat que li ompli el jardí. A més, afegeix que aquest any ja ha exposat a Alemanya, Suïs· sa i Espanya, places recurrents del seu treball, com Miami, on acostuma a portar·lo. La part logística, però, no li interessa. Delega les tasques de burocràcia i mercat, i dedica tot el seu temps a treballar a l’estu· di ja que no creu en les excen· tricitats, sinó en la feina cons· tant. “De vegades, els artistes boicotegen la seva pròpia obra”, raona. Però com que ningú és profeta a casa seva, Salcedo continua movent·se sobretot en el mercat alemany i espanyol –i andorrà–, mentre que a Bar· celona hi té poca feina... Salcedo mostra de nou la ridícula nuesa i els rostres de les mil cares L’escultor torna a la galeria Pilar Riberaygua per exposar obra nova però identificable amb el seu treball Art E.J.M. AndorrA lA VellA L’escultor Samuel Salcedo imita una de les seves peces, ahir a la galeria Pilar Riberaygua. tAti mAsià onCA Bàsic Els patrons de la Fundació ONCA, el Govern i la Funda· ció Crèdit Andorrà, recorden que demà s’ofereix el tercer concert del cicle ONCA Bàsic amb l’actuació del Quartet per l’Art. El concert, amb l’en· trada gratuïta, serà a les vuit del vespre a la Casa d’Areny· Plandolit d’Ordino (cal re· serva prèvia). El Quartet per l’Art interpretarà composici· ons de Toldrà i Beethoven. El Quartet per l’Art, a Ordino Conferència L’ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa, Josep Da· llerès, pronunciarà la con· ferència Educació, diversitat i Europa aquest vespre, a les vuit, a la sala d’actes del cen· tre cultural La Llacuna. L’ac· tivitat s’organitza en el marc de la celebració de la Setma· na de la diversitat cultural, que tindrà el seu auge demà a la plaça Guillemó, amb es· tands i activitats culturals. La diversitat segons Dallerès Arts escèniques La Companyia Lapsus Teatre, amb la col·laboració del Comú d’Encamp, organitza un taller de deconstrucció teatral, de dotze hores de durada, que tindrà lloc el cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny a la sala d’actes de La Valireta, a Encamp, i serà impartit per l’actor i director andorrà Joan Hernández. La inscripció, no· més per a majors de 16 anys, val cinc euros. Taller del grup Lapsus Teatre Una trentena de persones s’han unit per formar el primer cor de gospel: l’Andorra Gospel Cor, que debutarà dissabte que ve, a la una del migdia, a l’Espai Escena d’Andoflora. Una de les membres de la coral, Laura Va· llejo, ha explicat que fa poc que s’han constituït però que as· sagen amb “molta il·lusió”. Un dels responsables de l’empenta del grup és el director, Marcel Estornell. Per ara la majoria de veus són femenines i busquen homes que s’animin. La coral també compta amb tres músics: baix, pianista i bateria. Els com· ponents del grup són de tot el país però funcionen sota l’aus· pici del Comú de la Massana. Neix l’Andorra Gospel Cor, que s’estrena a Andoflora música Redacció lA mAssAnA
  18. 18. cultura18 DivenDres, 23 De maig Del 2014 L’ambaixada d’Espanya a An- dorra i el Conservatori del Liceu tornen a col·laborar per orga- nitzar un recital líric amb joves intèrprets. El concert amb la so- prano Paula Sánchez-Valverde i el tenor Roger Quintana serà dijous que ve, dia 29, a les nou del vespre a l’Auditori Nacional. L’entrada és gratuïta. L’ambaixador espanyol, Al- berto Moreno, ha matisat que, tot i ser estudiants del Liceu, són cantants que ja tenen cer- ta trajectòria professional i ex- periència als escenaris, a més de ser promeses. “Garantim la qualitat”, ha subratllat Moreno. La selecció dels intèrprets es fa segons els candidats que propo- sa el Liceu. La soprano i el tenor actuaran acompanyats del pia- nista professional Manuel José Ruiz, col·laborador habitual del centre operístic. Quant al repertori, Moreno ha afegit que, en comparació amb el recital de joves intèr- prets del Liceu que es va pro- gramar fa un parell d’anys, en aquesta ocasió s’ha optat per una selecció més variada, en què es cantaran peces d’òpera, sarsuela i musical. L’objectiu és arribar “a un públic més ampli”. De sarsuela, el tenor cantarà les cançons Bella enamorada, de la sarsuela El último romántico, i Pirineu, de Cançó d’amor i de guerra. La soprano interpretarà En un país de fábula, de La ta- bernera del puerto. Els dos junts oferiran el tema Caballero del alto plumero, de Luisa Fernanda. La selecció d’òpera inclou dos solos de Sánchez-Valverde, amb les àries O legere hirondelle, de Mireille, i Chacun le sait, de La fille du régiment. Quintana in- terpretarà È la solita storia del pastore, de L’Arlésienne. Tenor i soprano cantaran junts Parigi, o cara, de La Traviata. Finalment, el recital es clourà amb peces de musicals molt co- neguts: la soprano interpretarà Somewhere over the rainbow, del Mag d’Oz, i el tenor, Maria, de West Side Story. El concert fi- nalitzarà amb la interpretació conjunta de Tonight, també del musical West Side Story. El recital líric compta amb la col·laboració d’Andbank, del Comú d’Ordino i del ministeri de Cultura. El titular de Cultu- ra, Albert Esteve, ha manifes- tat que “programar activitats conjuntes amb les ambaixades suposa un enriquiment social i cultural per al país”. Dos joves intèrprets del Liceu cantaran òpera, sarsuela i musical El recital amb Paula Sánchez-Valverde i Roger Quintana serà a l’Auditori Nacional Lírica El recital líric d’intèrprets del Liceu es va presentar ahir a l’ambaixada espanyola. tati masià E.J.M. andorra La veLLa Daniel Cros –nom artístic de Daniel Hernàndez-Cros, can- tautor, pianista, arranjador i productor– actua per primer cop a Andorra per presentar el seu setè disc, Aquello era en- tonces, esto es ahora (2013), i part del repertori que ha creat en trenta anys de carrera. El compositor incorpora a les se- ves cançons ritmes com el son, el bolero i el txa-txa-txa. El concert serà demà, a La Fada Ignorant, a les onze de la nit. El seu setè i últim disc, Aquello era entonces, esto es ahora, és un disc optimista, amb temes com la rumba Palante. Sí, molt vital i optimista, que combina ritmes del Carib i de la Mediterrània, i ja l’he presentat a Mèxic, el Perú, Co- lòmbia i l’Estat espanyol i ara és el primer cop que vinc a to- car a Andorra. Vostè es mou molt per Amè- rica del Sud. ¿Hi té vincles? S’han anat creant. La Fira de música de Guadalajara (Mèxic) em va convidar i, des d’aleshores, he anat coordi- nant gires, tocant amb músics d’allà, i ja he fet dues gires. Ja que coneix la música que es fa aquí i la que es fa allà, ¿on es viu millor, musical- ment parlant? A Espanya la cosa està molt malament, i Amèrica Llatina és un mercat molt potent, on hi ha molt dinamisme, i dintre de la cançó d’autor hi ha un circuit per diferents països gràcies a la llengua comuna. Jo sóc de parla materna cas- tellana, tot i que també canto en català, i això és un canal de comunicació fantàstic. És fill de mare pintora i pare fotògraf. ¿Tant d’ar- tista a casa el va influir? Bé, també és molt vocaci- onal, i amb el pas del temps em continuo reivindicant en l’ofici de músic, tot i les difi- cultats del moment, que fan que calgui molta voluntat i il- lusió per tirar endavant, com en tota carrera artística. Al setembre actua a Corea del Sud. Un lloc exòtic per portar ritmes cubans... Hi havíem d’anar aquesta setmana però es va cancel·lar per la tragèdia nacional del ferri i hi anirem al setembre. És un festival de jazz molt ampli, i com que jo tinc for- mació de pianista –encara que la meva proposta és, sobretot, de cançó d’autor– i influència d’altres ritmes, els ha semblat interessant. També col·labora amb una cantant brasilera, Sylvia Patricia. És de Bahía, i a l’estiu farem una gira de concerts per Cata- lunya i per Mallorca. També he col·laborat amb artistes sud- americans com La Vieja Trova Santiaguera i El Indio Angá, Monocordio, Yara Beilinson i Alejo García, i catalans com Joan-Albert Amargós. ¿Com serà el concert de demà a La Fada Ignorant? És un concert en format acústic, combino piano i gui- tarra, i el repertori serà, so- bretot, de l’últim disc i també d’àlbums anteriors. A més de compositor, el 2004 va obrir la productora Rosazul, per on han passat Orishas, Ibrahim Ferrer, Omara Portuondo, Sido- nie, Kepa Junkera... La veritat és que és una porta d’entrada de molta in- formació i de contacte humà amb altres artistes que apor- ta riquesa i creixement. Per exemple, he fet els últims dos discos de Paco Ibañez, que és una persona entranyable i una sort tenir-lo a l’estudi, i també hi han passat Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Lluís Llach... Música de tots els colors. “A Espanya la música està malament però Amèrica és un mercat molt potent” bondia E.J.M. andorra La veLLa entrevista a daniel Cros, cantautor En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la fron- tera d’Andorra. És el punt de partida de Geografia, una de les tres peces que configuren l’obra Fronteres, que es representa al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) fins al 8 de juny. Geografia és un text de Lluï- sa Cunillé, interpretat per Jor- di Boixaderas i Lina Lambert. “Amb aquest punt de partida, Cunillé examina els danys col- laterals de la corrupció, a través de la devastació moral d’una dona que vol recuperar el sentit de la seva vida i de la seva feina com a mestra de geografia i his- tòria en un institut”, s’explica en la web del TNC. El director del TNC, Xavier Albertí, centra la temporada en el concepte de frontera i, a més de la peça de Cunillé, també ha escollit els textos Santa Cecília de Borja a Saragossa, de Rafael Spregelburd, i Frontex, de Falk Richter. Tràfic de divises a Andorra, un dels temes de ‘Fronteres’ al TNC teatre Jordi Boixaderas i Lina Lambert, en una escena de ‘Geografia’. FranCesC meseGUer / tnC E.J.M. andorra La veLLa
  19. 19. publicitat 19DivenDres, 23 De maig Del 2014 AQUEST ESTIU, DESTAPA’T! Posa’t a les nostres mans Andorra la Vella • Av. Prat de la Creu, 16 • Tel.: (+376) 81 18 18 La Massana • Av. Sant Antoni, 41 • Tel.: (+376) 83 56 78 www.facebook.com/urban.ad @UrbanGyms
  20. 20. publicitat20 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Porta a la teva butxaca tota la informació que necessites Diari BonDia nova APPDescarrega-la gratuïtament a: on siguis Siguis
  21. 21. 21DivenDres, 23 De maig Del 2014 Esports Més que un títol en joc. FC Lusi- tans i UE Sant Julià disputen la final de la Copa Constitució. No només hi ha en joc el trofeu, sinó també disputar la Lliga Europa, amb la injecció econòmica que això suposa. Uns diners massa importants per al pressupost d’aquests clubs per mantenir el potencial de cara a la pròxi- ma temporada. El matx serà diumenge a l’estadi Comunal (18.30 hores). El Lusitans sortia com a mà- xim favorit per guanyar la Lliga i revalidar el títol per tercer any, però un nefast final de fase regu- lar, que va tenir continuïtat als play-off, va portar que no només no s’adjudiqués el títol, sinó que es quedés fora d’Europa acabant quart. Però aquesta és una altra competició i “l’afrontem amb molta il·lusió. És l’última opor- tunitat que tenim aquesta tem- porada per fer alguna cosa i no la volem desaprofitar”, assegura l’entrenador, Vicenç Marquès, que és conscient de la rellevàn- cia del matx pel que suposa guanyar: “És massa important perquè no ens el prenguem prou seriosament. Anirem a totes.” Preveu un enfrontament disputat al màxim. “Segur que la final es farà llarga. Som dos equips molt necessitats i qui aconsegueixi posar-se al davant voldrà assegurar el marcador, i haurà d’aguantar que el rival ho intenti tot per provar d’empa- tar.” Del Sant Julià valora que és un conjunt “amb un bloc que es coneix de fa temps i que sap a què juga. Haurem de tenir espe- cial cura amb el seu joc aeri, en què és molt perillós”. L’entrenador lauredià, Raúl Cañete, també remarca la im- portància que suposa aquest tí- tol per a la seva entitat. “L’afron- tem amb les màximes garanties perquè sabem el que ens hi ju- guem”, subratlla. I pel que su- posa en el present i el futur més immediat, la tensió hi és pre- sent: “Els nervis hi són. Es nota a l’hora de preparar el partit i en cada entrenament. Tothom està molt més atent. Tenim ju- gadors amb molta experiència en aquest tipus de partits i ho saben portar bé.” El Sant Julià no vol tornar a passar pel mateix de la tempora- da passada, en què va perdre la final en la pròrroga contra la UE Santa Coloma (3-2). En l’últim minutdeltempsreglamentariva encaixar el gol de l’empat de Ru- bio i en la pròrroga Luis marcava des del mig del camp. Té ben pre- sent el que va succeir i no vol que es torni a repetir. “A la final de la Copa has de tenir un resultat molt gran a favor per estar tran- quil. En els 90 minuts més l’afe- git has d’estar molt concentrat, perquè en qualsevol moment et poden capgirar el marcador.” El que més destaca Cañete del rival que tindrà al davant diumenge és “la seva fortalesa. Té un bloc defensiu molt bo i al davant té molta pólvora, amb diversos jugadors amb capaci- tat per marcar. A pilota aturada haurem d’estar especialment atents”. Des de principis de tempora- da els dos equips s’han trobat quatre vegades i el balanç és lleugerament positiu per als lau- redians. En la fase regular es van repartir cadascun una victòria. En els play-off en el primer matx va vèncer el Sant Julià i en el se- gon van empatar. Lusitans i Sant Julià es juguen molt més que un títol en la final de copa El campió es guanya el dret a disputar la Lliga Europa, amb la injecció econòmica que suposa en el pressupost Copa Constitució Joan Josep Blasco andorra la Vella Els dos equips es tornen a trobar aquesta temporada amb un títol i el bitllet a Europa en joc. tati masià Classificació per a les semifinals. Andorra lluitarà per les medalles després de guanyar els dos pri- mers partits de la fase de grups. En el segon compromís es va im- posar a l’Azerbaidjan per 23-32. El rival va mostrar més resis- tència que no pas en l’estrena amb Irlanda, però els andorrans no van tenir problemes per ma- naralapistaienelmarcador.Els jugadors de l’Azerbaidjan es van mostrar durs, fet que va portar múltiples exclusions. Aliyev va ser expulsat al minut 16. I l’en- trenador al 27. A la mitja part s’arribava 9-17. Al segon temps el rival reaccionava i retallava distàncies, però els andorrans van centrar-se i es van arribar a posar 10 per sobre. En l’altre matx del grup A les illes Fèroe van vèncer Irlanda 13-40. Avui, a les vuit del vespre, al poliesportiu d’Andorra, la se- lecció es jugarà la primera plaça de grup amb les illes Fèroe, que també acumula dues victòries. En el B, Geòrgia es va imposar a la Gran Bretanya (32-24) i Mol- dàvia, a Albània (18-34). Andorra venç l’Azerbaidjan i es classifica per a les semifinals Handbol Els jugadors de l’Azerbaidjan es van mostrar durs en defensa. tati masià J.J.B. andorra la Vella Vicenç Marquès Raúl Cañete Segur que la final es farà llarga. som dos equips molt necessitats A la final de Copa has de tenir un resultat molt gran a favor per estar tranquil

×