Diari del 23 de juliol de 2012

659 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un Bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
659
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 23 de juliol de 2012

  1. 1. dilluns, 23 de juliol del 2012 / núm. 2.107 / any 9 andorra Pàgines 6 i 7 “Un Govern està obligat a escoltar tothom, però l’actual no ho està fent” avUi és notícia Pàgina 3 La primera secretària de la Unió Sindi- agents socials i la d’altres, no. I respec- Més de tres milions de persones cal d’Andorra (USdA) lamenta que l’exe- te a la reforma laboral, exposa que “és cutiu tingui en compte l’opinió d’uns sorprenent” que no se’ls informi. fan servir el bus exprés entre el 2006 i el maig d’aquest any Iñaki Rubio andorra Pàgina 8 aleix diu que el document ‘andorra té futur’ vol “mantenir uns privilegis de casta social” andorra Pàgina 11 encamp vol impulsar un parc natural que englobi pessons, ensagents, cubil i els cortals pirineUs Pàgina 12 el quart #novullpagar arriba al túnel del cadí per protestar contra la privatització cUltUra Pàgina 14 el reconegut cor de la Universitat de Filipines atura la gira mundial a ordino demà esports Pàgina 15 esports Pàgina 15 l’anul·lació de l’últim tram deixa albert llovera sense opcions Guardiola i solà s’imposen en la categoria proto de la prime- ra etapa de la Copa tt, mentre Triomf català en d’atacar el podi que en preparats el triomf és per a Raventós i tubau. l’estrena de la Copa TTwww.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888
  2. 2. 2 d’interès Dilluns, 23 De juliol Del 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Temps de luxe avui Demà i dimecres, més calor 06.37 h 21.23 h Un altre cap de setmana que no ha estat del tot de 9/22 juliol. Han baixat les temperatures i, si bé l’ambi- 10/23 9/23 ent ha estat agradable, s’ha notat fresca fins i tot. Ara bé, poca pluja ha caigut des de principis de 11/24 10/24 4/14 mes, i el bosc i el terreny necessiten aigua d’es- Quart creixent 11/25 tiu ja mateix. De moment avui poca n’hi haurà, 12/25 i és que gran part del dia el sol dominarà a casa nostra. Cap a la tarda sí que es formaran núvols, 12/26 primer per la Rabassa i després a més indrets del 10/25 país, que, com a molt, arribat el vespre, deixaran 11/27 algun ruixat molt puntual. Els més probables, entre l’Urgellet i la frontera del riu Runer. Cap dimecres al nord del país, més sol tot el dia. I encara poca dimarts calor, amb una nit fresca. Demà sí que farà sol, i això farà enfilar el mercuri amb alegria. Que tinguin un BONDIA. RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CAdA vEgAdA méS... Fem ...méS AgRAdAblE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es gran selecció de tapes - arrossos Sopars d’empresa, etc. pernil de jabugo - carns - peix, marisc Tenim saló privat mENú dEl dIA Menjar per emportar-se mENú CARTA Escaldes-Engordany mENú dE TAPES Tel:+376 813 969 mENú dE mARISCAdA restaurantictapa@gmail.com cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 3 transport públicMés de tres milions de persones fanservir el bus exprés des del 2006Les xifres d’usuaris registrats per aquest servei ha experimentat un creixement constant tAti mAsià m. f. AnDorrA lA VellA Dues de les modalitatsDes del setembre del 2006 fins que més es fan serviral maig d’aquest any ja han estatmés de tres milions d’usuaris els són el bus lliureque ha registrat el bus exprés. A i el bitllet senzillmés a més, les dades posen enrelleu que des d’aquesta datafins a l’actualitat aquest servei augment tan significatiu no esde transport públic ha experi- va aturar i en els mesos compre-mentat sempre una línia ascen- sos entre el setembre del 2008 ident, és a dir, que el volum de l’agost del 2009 aquest servei deviatgers ha anat sempre a l’alça i transport públic va superar elmai no s’ha registrat un retrocés. mig milió d’usuaris i, de fet, van D’aquesta manera, cal desta- quedar fixats en 536.959. Ja en-car que aquest any la tendència tre el 2009 i el 2010 l’incrementés la mateixa que en anys anteri- va ser més moderat i el salt vaors i de moment, fins al mes de ser fins als 569.658 passatgers.maig, ja hi ha més usuaris que Finalment, entre el 2010 i elhan fet servir el bus exprés que la xifra d’usuaris del bus exprés no para de créixer. 2011 es van superar els 600.000:entre el gener i el maig de l’any 607.463 usuaris.passat. Així, mentre que el 2011 Pel que fa al balanç dels cincels cinc primers mesos de l’any El volum de persones que fan servir el bus nocturn primers mesos d’aquest any, calhavien viatjat en bus exprés destacar que del total de 276.384265.027 persones, aquest any ja també va a l’alça usuaris, el nombre més alt es vaho han fet 276.384. registrar al març, quan van fer Entre les dades facilitades per Un altre servei que ha experimentat un creixement ha experimentat també un augment constant. Així, servir el bus que uneix Escaldes-l’executiu cal posar en relleu que al llarg dels cinc primers mesos de l’any respecte cal destacar que mentre que en el període com- Engordany amb Sant Julià deun gruix important d’aquests al mateix període de l’any passat és el bus noc- près entre el setembre del 2007 i l’agost del 2008 Lòria 61.667 persones. Al dar-usuaris són aquells que fan ser- turn. D’aquesta manera, han estat més de mig el volum d’usuaris es va situar en 3.074, ja l’any rere se situen les 60.599 que vanvir el bus lliure, la modalitat de miler més els usuaris que han fet servir aquest següent la xifra es va incrementar fins als 4.584 viatjar en bus exprés al maig.transport escolar per als alum- transport respecte de l’any passat. Mentre que passatgers. Ja en el període que va del setembre En canvi, el mes amb menysnes més grans. Concretament, entre el gener i el maig de l’any passat el volum de del 2009 a l’agost del 2010 la quantitat d’usua- usuaris va ser l’abril, amb 46.235,han viatjat amb el carnet de bus viatgers es va situar en 2.674, aquest any la xifra ris registrats va fer el salt per sobre dels cinc mil però per analitzar aquesta dadalliure 233.453 usuaris en el pe- és de 3.253, i la diferència per tant és de 579 usu- i, concretament, va quedar fixada en 5.145. Però cal destacar que en aquest mesríode comprès entre el mes de aris. En aquest cas, com en el del bus exprés, el l’increment més important es va donar l’any se- hi va haver les vacances de Set-setembre i el maig d’aquest any; creixement al llarg dels diferents períodes anuals güent, quan el salt va superar els 8.085 usuaris. mana Santa i per tant hi va haverels segueixen els 121.750 que molts menys usuaris que fossinhan comprat un bitllet senzill. estudiants i per tant posseïdorsEn tercer lloc hi ha els 67.300 vi- En canvi, cal destacar que és vir aquesta modalitat. En can- lum d’usuaris registrats al bus del carnet bus lliure. De fet, enatges que s’han fet amb la mo- l’abonament setmanal el que vi, modalitats com l’abonament exprés va ser de 394.269. Ja en el anys anteriors una de les dadesdalitat de l’abonament de deu menys es fa servir per viatjar mensual sumen 23.196 usuaris. mateix període de l’any següent que cal destacar és que precisa-viatges i en quart lloc es troben amb bus exprés, ja que les dades Per períodes cal destacar que la xifra va créixer molt signi- ment els mesos d’estiu, en quèels 48.664 viatges realitzats mit- facilitades posen en relleu que en el comprès entre el setembre ficativament i van ser 479.137 no hi ha activitat lectiva, es re-jançant la targeta magna. només 213 usuaris han fet ser- del 2006 i l’agost del 2007 el vo- els usuaris registrats. I aquest gistra un descens dels usuaris.
  4. 4. 4 opinió Dilluns, 23 De juliol Del 2012 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Considera que Caldea és un bon lloc per ubi-Optimitzar el transport car-hi el casino?En el període comprès entre el 2006 i el maig les vies per optimitzar el consum d’energia, Envia un SMS al 789 amb la tevadel 2012 el volum d’usuaris registrat al bus en aquest cas de combustibles. És evident queexprés ha superat els tres milions. És evident encara queda molt de camí per recórrer en el resposta ENQ SI o bé ENQ NOque aquesta xifra no seria tan important si en foment del transport públic i també en la cons- Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràel total no hi hagués totes les persones que vi- cienciació de la ciutadania. i és que encara són en aquest espai i entre els participants se sortejaranatgen fent servir el carnet bus lliure, però cal moltes les persones que prefereixen viatjar en tres lots de productesno oblidar que es tracta d’una xifra important. el seu propi automòbil en lloc de fer-ho amb per al bany.De fet, és una de les línies que millor funciona transport públic. a això s’afegeix que el ser-del país i cal que es continuï potenciant per- vei no és sempre tan eficient com caldria es-què cada vegada siguin més les persones que perar i, d’aquesta manera, és una espiral queoptin per aquest mitjà de transport. Fa només cal trencar, d’una banda, intentant optimitzarun dies, en la presentació del ‘Llibre blanc de el servei i, de l’altra, a través d’unl’energia’, es va posar en relleu la necessitat canvi de mentalitat per part delsde fomentar el transport públic com una de ciutadans. deS de SheRwood La jota de diamants JoRdI SeRReT I eSToPàFeia més o menys un any que no hi entrava. En pas- i mentre uns calçotets, unes calces o una camisa eren pallonejar de flor en flor, sense haver d’afrontar lasar-hi pel davant, vaig veure la figura d’en Lluís despatxats, et preguntava si la carta que havies esco- mirada de decepció del voluntariós venedor en casretallada al fons del llarg passadís, mentre la llum llit era la jota de diamants. A vegades li pregunto a que no acabis comprant res. Malgrat que no practicoresplendent d’aquell matí de dimarts pinzellava la meva iaia si se’n recorda, dels trucs de màgia que massa el shopping, i confessant que em surten pedresl’estança buida. Entrar en un comerç de barri que li feia aquell senyor, quan hi anava a comprar roba, i al ronyó i picors a l’esquena cada cop que sento queen trenta anys pràcticament no ha canviat la seva amb un dels seus meravellosos somriures assenteix. l’absurd i insuls ofici de personal shopper va a l’alça,aparença suposar recupera la cadència d’una èpo- he d’admetre que de tant en tant resulta terapèuticca en què la partitura de la vida s’interpretava amb Em temo que la fi d’aquell comerç tan lligat a la –com a exercici d’autocrítica– formar part del for-un altre tempo, i les giragonses de les melodies s’en- meva família no serà l’única. migueig dels grans magatzems. Veure que fàcil quedinsaven en altres espais. Les llargues columnes de resulta per als cervells del marxandatge sintetitzarcapses enfilades fins al sostre alberguen l’esperança Els comerços de l’Estat espanyol no sols estan pre- l’ADN dels consumidors, inoculant de forma velada,que en algun punt, aquella peça que roman immò- ocupats per si la pujada de l’IVA a partir de setem- subtil i constant el verí de la confusió a través d’unabil a la seva casella, espera l’oportunitat de seduir bre pot afectar el consum. Malgrat que temen que sí àmplia i eixordadora oferta, i aconseguir de retrucels ulls expectants d’aquell comprador que no busca que hi hagi impacte, abans que aquest moment arribi en un bon grapat d’ocasions que allò que romaniaun jersei qualsevol, sinó el seu jersei. El combat no els preocupa com adaptar-se als nous percentatges en l’ostracisme del que és innecessari aflori comsempre es guanya per KO i molts cops el botiguer ha del tribut. “Tècnicament al petit comerç li costarà fer un lluent símbol d’allò que és aparentment impres-de veure com la victòria es produeix per punts. Així el canvi. Les grans cadenes tenen equips informà- cindible.ho certifica el rastre de capses encetades que repo- tics molt sofisticats, però a moltes botigues de barrisen en el tauler, amb delicats papers cobrint les se- pot ser que els resulti més fàcil no aplicar la pujada, En aquest espai feréstec i cru com la vida matei-ves despulles com si fossin baixes de guerra. Ara els que canvia tots els preus”, assenyala Manuel García xa, on la desitjable convivència del comerç petit ibotiguers de comerços petits veuen que els combats Izquierdo, president de la Confederació Espanyo- les grans superfícies no és possible, podria qüesti-se celebren en grans superfícies, i a ells els queda la la de Comerç. No obstant, es lamenta, renunciar a onar-se si l’arquitectura del consum s’aixeca sensemelancolia del gimnàs vell, soterrat per la pols i els qualsevol marge pot ésser molt dur. “El petit comerç tindre en compte els gustos i les maneres dels con-records, amb un sac flonjo que ja no oscil·la pels cops ja es mou en beneficis molt petits; assumir un 2% o sumidors, o són aquests qui la projecten a la sevai on en vells pòsters masegats ressonen antigues vet- 3% del preu no serà fàcil per a molts”, avisa la patro- imatge i semblança. Arribats a aquest punt s’hallades de temps millors. nal del petit comerç. Els preocupa en especial la su- d’invocar un dels déus pagans més adorats en la pervivència de comerços com les floristeries, ja que nostra societat: el pragmatisme. Els esforços d’anar En veure’m en Lluís em pregunta per la meva iaia. el seu IVA passa del 8 al 21%. a la merceria, la botiga de confeccions, la merceriaAbans que jo naixés ella ja comprava en aquella bo- o la peixateria convergeixen en un sol i únic esforç,tiga, com després ho va fer la meva mare i després, Les grans superfícies –depredadors naturals del que la gran superfície vanagloria. Suposa en certajo. Després de quaranta anys ha de tancar perquè un petits comerços– no em desagraden del tot. És cert manera, l’empobriment –l’abolició en el pitjor delsvel gris ha cobert el carrer sencer, i les passes dels que molts cops et trobes amb dependents tan o més casos– del criteri, de la recerca lúcida, de l’esperittranseünts, dels possibles compradors, ja no són un perduts que tu, producte d’una formació desganada del caçador pacient que ha educat el seu ull per sa-repic constant sinó una remor ocasional, i a poc a poc de la franquícia, com també és cert que les esperes ber en quins indrets ha de moure’s per trobar la peçaaquelles llargues columnes de capses enfilades fins al sofertes a les llargues cues alimenten el meu revers adequada. Al cap i a la fi tant és on es comprin unssostre han anat adquirint l’aparença d’un cementiri tenebrós genocida que una ràfega de napalm acabi maleïts calçotets. En Lluís me’ls embolicava mentreon la vida no té cabuda. Durant tots aquests anys, en amb els meus conciutadans. Però, en contrapartida, em deia que la carta que havia escollit era la jota deLluís ha compaginat la venda de gènere tèxtil amb de vegades és agradable remenar sense veure’s sot- diamants, un fútil i barat truc de màgia, una pres-la seva gran passió. No era estrany entrar a la seva mès al marcatge –no sempre s’està comunicatiu, ni cindible mostra de complicitat, de tracte afectuós,botiga i veure un tapet verd damunt del mostrador, es tenen ganes de parlar– del botiguer, i poder pa- d’escalf humà.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 Dilluns, 23 De juliol Del 2012 MARÍA JOSÉ ESPINOSA, PRIMERA SECRETÀRIA DE L’uSdA “Un Govern està obligat a escoltar tothom, però l’actual no ho està fent”La primera secretària de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), María José Espi- dirigent sindical afirma que “en aquest país hi ha els importants i la resta, i lanosa, opina que el Govern “compta amb uns determinats agents socials i ig- resta també tenim coses a dir”. “És sorprenent que no t’informin de res i quenora la resta, cosa que no pot ser perquè un Govern ha d’escoltar tothom”. La no comptis per a res”, diu Espinosa respecte a la reforma laboral en marxa. tAti mAsià JULIÀ RODRÍGUEZ AnDorrA lA VellA quirint més coneixements per poder després integrar-se mésL’USdA es queixa que el Go- fàcilment al mercat laboral. Ésvern no els té en compte per pa per avui i gana per demà.a res, i de fet només hi ha ha- En canvi, nosaltres pensemgut una reunió des de princi- que amb mesures de formaciópis de legislatura entre totes molts treballadors es podriendues parts. reciclar i trobar feina de forma Nosaltres no entenem aques- més segura. A més, s’ha de te-ta actitud, perquè la veritat és nir en compte que amb aquestque tu pots estar més o menys programa només se soluciona lad’acord amb la posició dels al- vida a un nombre molt petit detres, però el que no pots fer és persones.ignorar completament l’altrecostat. Aquest és un Govern que ¿Per què tothom diu que ladiu que escolta tant la gent i que formació és la sortida i, en can-intenta integrar, però això no vi, fins ara no s’ha potenciatés així amb els sindicats. Com aquest vessant?a mínim ens haurien de perme- El cert és que en aquest àmbittre seure en una taula i comptar no fan res. El que va començar elamb les opinions i aportacions Govern anterior amb una taulaque nosaltres puguem expres- de treball era interessant perquèsar. Contràriament, el que fa el hi estàvem representats empre-Govern és adoptar la postura de saris i treballadors, i s’estavenla CEA, que diu que com que no fent plans de formació, s’estavasom representatius no ens han preveient quines eren les neces-de tenir en compte. sitats del mercat laboral i s’esta- va fomentant que les empreses¿I aquesta postura del Govern agafessin gent per formar-lesactual és molt diferent de l’an- durant el temps de contracte.terior etapa, en què van gover- Penso que això és interessantnar els socialdemòcrates? perquè es donen més eines als Absolutament. Tu pots estar ¿Amb això vol dir que només tot arreu. És a dir, que cal mesu- treballadors i als empresaris. Enmés o menys d’acord amb els “Creiem que donar feina s’escolta les organitzacions més res actives per fomentar l’ocupa- canvi, aquest Govern ha deciditsindicats, però el cert és que l’ac- de manera temporal fortes? ció, però aquí no es fan. no continuar per aquesta via,titud que va tenir el Govern soci- Sí, en aquest país hi ha els im- però tampoc hem vist que esaldemòcrata d’intentar escoltar, a l’administració portants i la resta, i la resta tam- En relació amb aquesta qües- proporcioni una altra sortida.no només els sindicats, sinó els no porta enlloc” bé tenim coses a dir. tió, ja estem per sobre del milerdiferents interlocutors socials, d’aturats. ¿Què s’hauria de fer ¿Els empresaris es preocupenera molt diferent. Ara veiem que ¿Quina valoració fa l’USdA per lluitar contra l’atur, a més prou de la formació dels tre-la CEA i la Cambra de Comerç “Hi ha llocs que es de la tasca feta pel Govern en d’aquestes polítiques actives balladors o esperen que siguisón molt escoltades pel Govern i poden cobrir amb aquest primer any de legislatu- que esmenta? l’administració la que prenguisón molt presents en la seva po- ra que ha transcorregut? Sabem que és molt complicat les regnes en aquest àmbit?lítica, però, per exemple, fa molt formació, però mai No hem vist cap mesura pràc- lluitar contra l’atur, però el que Jo suposo que esperen moltde temps que no sento l’Associ- no es fa una previsió” ticament. Han posat en marxa nosaltres estem dient és que do- de l’administració i es queixa-ació de Petits Comerciants i no aquest programa per contractar nar feina de manera temporal a ven sobretot que les subvenci-sé quina opinió pot tenir sobre de manera temporal persones l’administració o a les empreses ons han de ser més altes. Pensoaquest estudi que ha fet la CEA. “El Servei d’Ocupació aturades, però no han fet políti- parapúbliques no porta enlloc. que és una mesura interessant Crec que aquest Govern ha ha millorat molt si es ques actives de formació a l’em- És veritat que dóna una sortida que tu mateix puguis formardecidit comptar amb uns deter- presa, que és el que va engegar durant sis mesos a les persones els teus treballadors, fent pre-minats agents socials i ignorar la mira com funcionava l’anterior Govern. En canvi, el que no tenen feina, però no els visió. Tothom sap, per exemple,resta, cosa que no pot ser perquè fa tan sols sis anys” que han fet és ignorar aquest dóna cap seguretat que durant que a l’hivern es necessiten mésun Govern ha d’escoltar tothom. principi, que és el que s’aplica a aquest temps puguin anar ad- dependents. Doncs del que es
  7. 7. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 andorra 7tractaria és de formar persones TATi MAsiÀ aquesta prestació, perquè quanen previsió del que necessitaran es va posar en marxa l’ajuda queper aquesta època. reben actualment només molt El que passa és que en aquest poques persones per desocupa-país mai es fa una previsió. El ció involuntària van dir que esque es fa, contràriament, és preveia crear-la, cosa que seriaobrir la quota més perquè vin- el més normal del món i el queguin més treballadors de fora. funcionaria bé. El que passa ésCom hem vist en l’última quota que en un moment de crisi comaprovada pel Govern, fins i tot l’actual és més difícil posar enes demanaven dependents o pràctica una mesura d’aquest ti-personal per a l’hostaleria, llocs pus, cosa que també entenc.que creiem que es podrien co-brir amb una formació adequa- Us queixeu de no ser escoltats,da sense necessitat d’anar a fora. però almenys el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, vaSuposo que per al Govern no respondre a la carta que vostè liés una decisió fàcil, perquè els va enviar.empresaris volen que es donin Ens va respondre, però bà-més facilitats perquè vinguin sicament ens va dir que llegís-treballadors de fora i els sindi- sim els reglaments publicats alcats, que es compti més amb les BOPA. I no era aquesta la nostrapersones que ja estan al país. intenció, perquè va ser a partir El Govern hauria de ser pre-cisament el que s’encarregués “Les indemnitzacions per acomiadament d’aquí són d’aquesta lectura quan se’ns van plantejar molts dubtes. Nosal-de preveure quines són les ne- a la banda baixa de les que hi ha als països europeus” tres no deixarem de demanarcessitats, i és el que no està fent. quan vulguem saber més sobreNo hi ha cap previsió del que ¿Com veu l’USdA el procés d’obertura econò- dels funcionaris, perquè crec que tenir un mínim alguna qüestió i, repeteixo, ésnecessitarem de cara a la prope- mica que ha posat en marxa el Govern? d’estabilitat a la feina no ho és, ni tampoc cobrar sorprenent que no t’informin dera temporada d’hivern, i conse- L’obertura econòmica és necessària. No pot un salari digne per la feina que fas. En aquest res i que no comptis per a res.güentment no s’intenta formar ser que aquí visquem en un reducte tancat, i en sentit, no puc entendre que vulguin que els queles persones que es necessitaran. aquest sentit l’obertura ha de ser positiva. S’ha estan mínimament bé hagin de baixar a una si· El cap de Govern va dir que es de tenir en compte, però, que s’han de respectar tuació com la que té la majoria de treballadors regularà aviat el dret de vagaEl Servei d’Ocupació ha tingut unes condicions mínimes de treball i el que no d’aquest país, que considerem que no és accep· i es canviarà el Codi de relaci-moltes crítiques perquè no es podem acceptar és que aquí siguin pitjors que les table. El que entendríem és que es volgués que ons laborals per facilitar que hiveu que serveixi per a gaire, tal que hi ha a la resta d’Europa. No es pot afavorir el sector privat s’equiparés a la situació de què hagi representació dels sindi-com està estructurat avui dia. que Andorra sigui un país on no es respectin els gaudeixen els treballadors públics. cats a les empreses. El Servei d’Ocupació ha mi- drets dels treballadors. Esperem, així, que l’ober· No tenim més informacióllorat molt si es mira com fun- tura ens porti finalment a tenir un mercat laboral El cap de Govern ha dit recentment que no és que aquesta i no sabem en quinacionava fa sis anys, quan era amb uns drets equiparables als que hi ha a la res· partidari d’abaratir l’acomiadament. direcció s’està plantejant aques-senzillament un tauler d’anun- ta dels països del nostre entorn. Crec que abaratir les condicions de l’acomi· ta reforma. Ja hem denunciatcis i ja està. Malgrat tot, segu- adament en aquest país és impensable. Les in· moltes vegades què és el querament hauria de treballar amb ¿Què li sembla el document Andorra té futur demnitzacions per acomiadament que hi ha en no ens agrada d’aquest Codi demolta més implicació amb les elaborat per la Cambra de Comerç? aquest país són a la banda baixa dels països relacions laborals. S’ha de tenirempreses i amb els sindicats. Podem estar d’acord en l’anàlisi prèvia que europeus. Per tant, no creiem que sigui possible en compte que el Govern s’estàTot és sempre millorable, però es fa de la situació, en el sentit que Andorra ha aquest abaratiment. Pensar només en termes plantejant aquesta representa-hem de veure d’on venim el que crescut sense model i sense una previsió o plani· economicistes en el món del treball no em sem· ció dels treballadors a les em-s’ha aconseguit amb el Servei ficació. Per això creiem que és interessant la col· bla coherent. El treballador ha de tenir una segu· preses de manera absolutamentd’Ocupació. laboració entre el sector públic i el privat, però en retat en el seu lloc de feina. separada de les organitzacions allò en què no podem estar d’acord és en l’atac sindicals.Una de les mancances que hi frontal que fan contra l’administració i els seus ¿Sí que caldria flexibilitzar el mercat laboral? Així, el que intenten promou-continua havent en aquest país treballadors, com si aquests representessin tots No veig cap a on es pot flexibilitzar el mercat re és la figura del delegat deés una prestació per atur. els mals existents en el país. laboral, però no trobo per enlloc on són les rigide· personal absolutament separat Així és. I és un problema, ses, perquè els empresaris tenen moltes facilitats del delegat sindical, que comp-perquè quan algú perd la feina Una de les demandes dels empresaris és aca- per acomiadar i també per posar els horaris dels ta sempre amb una organitzacióno té dret a cobrar aquesta pres- bar amb els privilegis dels funcionaris. treballadors. Sí que es podrien crear, per exem· al darrere. D’aquesta manera eltació que hi ha a altres països. Això és una qüestió que no puc entendre. Pri· ple, més tipus de contractes per estimular el mer· que intenten és fer la quadraturaNo sabem per què no es pren la mer m’haurien d’explicar quins són els privilegis cat laboral. del cercle, amb la qual cosa l’ac-iniciativa finalment que hi hagi tivitat sindical seria zero. necessitem personal amb referències Xalet Fontaneda El centre de la gent gran! PROPERA OBERTURA Centre de dia privat, a la parròquia de Sant Júlia de Lòria Per matricular-se truqueu al 36 38 40 xaletf@gmail.com
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 23 De juliol Del 2012 ‘andorra té futur’ entitats Bancàries aleix diu que “volen mantenir tAti mAsià uns privilegis de casta social” El president de la PIME critica l’informe de la Cambra, la CEA i l’EFA tAti mAsià julià rodríguez AnDorrA lA VellA Marc Aleix El president de l’Associació de “Els mateixos que avui dia la Micro, Petita i Mitjana Em- critiquen que hi hagi tants presa (PIME), Marc Aleix, s’ha funcionaris són els que els han mostrat molt crític amb el do- cument Andorra té futur. Anàlisi ” posat al llarg dels anys MoraBanc és el 26è banc en solvència dels 1.000 analitzats. i propostes per a un acord estra- tègic, elaborat per la Cambra impulsores d’aquesta iniciativa de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), la Confederació Empre- hagin carregat tan durament contra l’administració i l’elevat ‘The Banker’ destaca la sarial Andorrana (CEA) i l’Em- presa Familiar Andorrana (EFA) i que s’ha presentat recentment nombre de funcionaris que hi ha avui dia. En aquest sentit, recor- da que són els mateixos polítics solvència de MoraBanc al conjunt dels empresaris i a la els que han creat una adminis- redacció classe política. tració com la que existeix ara AnDorrA lA VellA ràtio de capital sobre actius L’estudi, que és una mena al país. Per aquesta raó, Aleix (capital assets ratio), en el lloc de pla estratègic coincident en Marc aleix. considera que “s’ha de fer una La prestigiosa revista finan- 114 sobre 1.000, i en el retorn molts punts amb els que s’han reforma, però ben feta”. “Aques- cera The Banker ha publicat sobre actius, en què ocupa el fet al llarg dels últims anys, plantació de l’impost sobre la ta mateixa gent que ara afirmen en el seu número de juliol el lloc 106 entre els 1.000 bancs pretén ser un full de ruta per renda de les persones físiques que hi ha massa funcionaris són Top 1.000 World Banks 2012, analitzats. al creixement i la diversificació (IRPF) i van demanar als polítics els que els han posat”, subratlla un rànquing que compara les En aquest sentit des de l’en- de l’economia, amb tota una sè- que reflexionessin sobre la seva l’hoteler canillenc. 1.000 entitats bancàries més titat posen en relleu que una rie de propostes concretes que conveniència per al país abans El president de la PIME es importants del món. En aquest vegada més “es posa de ma- s’haurien de començar a imple- que s’aprovi, que segons ha mostra també especialment crí- rànquing cal destacar que Mo- nifest en una comparativa in- mentar abans que s’acabi l’any anunciat el Govern serà abans tic amb el paper que està desen- raBanc aconsegueix posicions ternacional l’excel·lent situació i amb el màxim consens social que acabi la present legislatura. volupant actualment la Cambra “òptimes en els principals va- financera de MoraBanc, que ja possible. “El que volen és no pagar im- de Comerç com una patronal lors relatius en què es poden va ser reconeguda fa uns me- L’opinió del president de la postos”, recalca el dirigent de més en unió de dues de les prin- comparar bancs independent- sos amb el premi The Banker PIME, però, és que es tracta d’un la PIME. Per Aleix, les mesures cipals organitzacions empre- ment de la seva dimensió”, tal al millor banc de l’any 2011 a document que el que persegueix que es proposen en aquest do- sarials, i recorda que aquest com assenyalen des de l’entitat Andorra”. Cal recordar, a més, és “mantenir els privilegis d’una cument “no aporten res” perquè organisme “no ha de tenir cap a través d’un comunicat, en que fa pocs mesos l’agència de casta social i política que hi ha són “les mateixes de sempre, no paper polític”. “La Cambra de què consta que ocupen el lloc qualificació Moody’s mantenia al país”. Una prova d’això seria, hi ha cap novetat”. Comerç ha de representar to- 26 pel que fa a solvència. la qualificació del banc en un segons argumenta Aleix, que els A més, el president de la pa- tes les indústries, comerços i Així, a més de la solvèn- A2 per setè any consecutiu, de dirigents de totes tres entitats es tronal de la petita i mitjana em- empreses en general del país”, cia, MoraBanc està molt ben les més altes en comparació van mostrar crítics amb la im- presa critica que les tres entitats afegeix Aleix. posicionat en aspectes com la amb els bancs espanyols. canillo successos increment de joves d’entre 12 detinguda per donar i 17 anys a les colònies d’aiNa positiu en un accident redacció / agències AnDorrA lA VellA tocicletes estacionades i un se- redacció . AnDorrA lA VellA gons ha explicat el responsable canvi en les opcions del lleure nyal vertical. El vehicle va que- de l’entitat i impulsor de les co- dels joves, destaca que l’associa- La policia va informar ahir de dar bolcat a la vorera. La dona, La casa de colònies AINA ha de- lònies, mossèn Ramon Rossell. ció sempre ha fet un preu social la detenció d’una conductora resident espanyola de 18 anys, tectat que cada vegada són més Aquest any els grups que com- per acollir els nens a l’estiu, de que va donar positiu després va donar un resultat superior a els joves d’entre 12 i 17 anys que prenen nois d’entre 12 i 17 anys manera que per tretze dies de de tenir un accident a la Mas- 0,80 grams d’alcohol per litre opten per passar les vacances a estan complets i només s’han vacances el preu és de 250 euros. sana a la matinada. La con- de sang i va ser detinguda. la muntanya a l’estiu, en detri- pogut encabir dues nenes, a úl- Així, es podria pensar que amb ductora va perdre el control i D’altra banda, un motorista ment d’altres activitats com els tima hora, en el grup d’entre 7 la crisi econòmica moltes famí- va topar amb uns piquets del que va resultar ferit en un ac- campus d’anglès o de futbol que i 11 anys. Mossèn Ramon, tot i lies opten per les propostes que marge dret de la calçada, per cident a la Margineda dissabte podien fer en anys anteriors, se- desconèixer la causa d’aquest els surten més a compte. després xocar contra cinc mo- ja ha estat traslladat a planta.Guia de serveis
  9. 9. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 publicitat 9
  10. 10. 10 publicitat Dilluns, 23 De juliol Del 2012
  11. 11. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 andorra 11 medi ambient treball de la ComissióEncamp vol impulsar un parc afcque englobi quatre zonesFormarien part del projecte els cortals, Cubil, Pessons i Ensagents agències agències encampEl nou equip comunal d’En-camp ha recuperat la idea decrear un parc natural a la par-ròquia que englobi les zonesdels cortals, Cubil, Pessons i Un moment de la instal·lació d’un dels senyals.Ensagents. El cònsol menor,Jordi Torres, ha explicat queen aquests moments s’està re-copilant tota la informació per La capital estrena unafer la sol·licitud i que esperenque aquest mateix any es puguipresentar la proposta, perquè nova senyalitzacióde cara a l’any vinent puguin Redacciócomençar a promocionar i a anDorra la Vella comercials. Estaran situats avendre el producte. Una de les zones que formarien part del projecte, el Cubil. les cruïlles més importants i de Torres ha indicat que fa un La unitat de manteniment del més trànsit rodat per afavorirparell de mesos que s’ha co- La intenció és que el parc servei de Circulació de la ca- el guiatge dels visitants en ge-mençat a treballar en el pro- Torres exposa que fa englobi quatre grans zones pital està suprimint en aques- neral, particularment a partirjecte, i que han començat a re- un parell de mesos d’interès natural: cortals, Cubil, ta segona quinzena de juliol de la Margineda i del poblecopilar informació jurídica per Ensagents i Pessons. Torres s’ha antics senyals, un total de 47, de Santa Coloma, per dirigirdeclarar una zona d’interès que s’ha començat a mostrat convençut que el pro- n’està substituint 129 i, a més el flux de vehicles cap als llocsnatural. Han agafat com a base treballar en el projecte jecte no influirà en les activitats a més, n’instal·la 99 de nous en emblemàtics i més caracterís-per començar a treballar els que es duen a terme en aquests 49 emplaçaments, entre la ro- tics, així com als centres ur-models dels parcs de Sorteny i terrenys, ni en la ramaderia tonda de la Margineda i el límit bans de la parròquia. Aquestadel Comapedrosa, però també Han agafat de base ni en l’explotació com a pistes de parròquia amb Escaldes- mesura és el fruit del treball deestan estudiant els parcs nacio- els models dels d’esquí. En aquest sentit, el Engordany. Posteriorment, des la comissió de senyalització ur-nals espanyols d’Ordesa i d’Ai- cònsol ha indicat que parlaran de finals de juliol i durant tot el bana d’orientació de la capital,güestortes, per poder-hi afegir parcs de Sorteny i amb els responsables del camp mes d’agost s’aplicaran les re- creada per abordar la qüestió.aspectes del funcionament que del Comapedrosa de neu, però en principi el parc tolacions de les senyalitzacionsels parcs andorrans no hagin quedaria fora dels seus límits. d’informació i orientació d’ac- tall a la sardanatingut en compte. Torres ha afegit que la inten- cés als aparcaments comunals D’altra banda, el Comú ha in- L’objectiu és que la denomi- excursionistes i amants de la ció és acabar els tràmits durant i privats. format que avui, de les 7.30 anació de parc natural serveixi muntanya. Així, entenen que aquest any per poder presentar Els nous panells d’informa- les 13.00, el carrer de la Sarda-com a reclam turístic, tenint en el projecte “pot ser un revulsiu l’estudi i la proposta, i de cara a ció indicaran principalment els na estarà tancat a la circulaciócompte que a l’entorn del Piri- tant per al poble d’Encamp com l’any que ve començar a promo- indrets d’interès de la parrò- de vehicles arran d’uns treballsneu els parcs naturals atreuen per al Pas de la Casa”. cionar el producte. quia i especialment les zones que s’han de fer a la calçada.
  12. 12. 12 Dilluns, 23 De juliol Del 2012 cerdanya pallars sobiràEl quart #novullpagar arriba Inaugurada la Casaal túnel del Cadí i Puigcerdà de l’Ós per afavorir-ne la conservacióA la capital cerdana desenes de persones denuncien la discriminació Redacció agències isil Medi Ambient de 872.000 eu- Redacció / agències puigcerDà ros (87,26% del total), que, en La subdelegada del Govern a el cas de la Casa de l’Ós delsUna cinquantena de vehicles Lleida, Inma Manso, va assistir Pirineus d’Isil, inclou el con-van participar ahir en el quart ahir a l’acte d’inauguració de la tingut expositiu del nou recin-#novullpagar popular, que Casa de l’Ós dels Pirineus, si- te divulgatiu i el finançamentaquest cop es va concentrar al tuada a la casa Sastrés de l’enti- dels dos llocs de treball que hatúnel del Cadí i amb una moti- tat municipal descentralitzada generat la iniciativa.vació doble: protestar contra els (EMD) d’Isil, dependent del Per la seva banda, l’EMDpeatges en general del territori municipi d’Alt Àneu, a la co- d’Isil i Alós, en col·laboraciócatalà i també contra la privatit- marca del Pallars Sobirà. amb l’Ajuntament d’Alt Àneu,zació del túnel. La Casa de l’Ós forma part ha cedit per un període de D’aquesta manera, la comi- del projecte pilot Accions de des- deu anys casa Sastrés per ubi-tiva va partir al matí de Bagà envolupament rural a la serralada car-hi el projecte d’exposició(Berguedà) per adreçar-se cap cantàbrica i Pirineus amb l’Ós de la Casa de l’Ós, mentre queal túnel del Cadí, i un cop hi com a marca i símbol de qualitat, la Generalitat de Catalunya ivan ser van tallar el trànsit uns engegat per la Fundació Oso l’Obra Social de La Caixa s’hanvint minuts per mostrar els Un moment de la protesta, ahir. Pardo a diferents municipis de fet càrrec de la rehabilitacióseus punts de denúncia. Així, Catalunya, Astúries, Castella de l’edifici. L’empresa Endesaun cop tota la comitiva va arri- i Lleó, Cantàbria, Galícia, Na- també col·labora econòmica-bar al túnel, van desplegar una Strubell recorda que Des de SI creuen que varra i Aragó en els exercicis ment en el projecte. La gestiópancarta en què es mostrava el Vielha té un túnel gratuït, la privatització suposa 2010, 2011 i 2012. de la Casa de l’Ós dels Pirineuslema “#novullpagar” i després L’objectiu del projecte és, la duran a terme conjuntamentd’aquesta protesta van passar mentre que la Cerdanya “un regal de centenars d’una banda, afavorir la con- la Fundació Oso Pardo i l’ONGpel peatge sense pagar, cap a ha de pagar de milions a Abertis” servació d’aquest mamífer i Accionatura.dos quarts d’una del migdia. el seu hàbitat amb iniciatives La subdelegada del Govern Els diputats de Solidaritat d’educació ambiental i cons- va destacar durant l’acte queCatalana per la Independència A Puigcerdà es van unir de- marca cerdana, ja que va recor- cienciació pública, i de l’altra, el ministeri d’Agricultura, Ali-(SI), Uriel Bertran i Toni Stru- senes de veïns de la Cerdanya dar que mentre que Vielha té contribuir al desenvolupament mentació i Medi Ambient “habell, van acompanyar la comiti- a la iniciativa per denunciar el un túnel d’accés gratuït “fet pel econòmic de la zona i el seu apostat en aquest cas per re-va fins a Puigcerdà. I a la pla- greuge comparatiu que pateix franquisme”, la Cerdanya viu entorn amb la creació de llocs colzar un projecte amb vocacióça de la Vila de la capital de la la comarca respecte a d’altres, en una situació d’“aïllament”. de treball associats al funcio- de dinamitzador del territoriCerdanya es va llegir un mani- com la Vall d’Aran. Per tant, va afegir el diputat de nament de la Casa de l’Ós que que comporta creació de llocsfest per criticar especialment la Solidaritat Catalana per la In- siguin coberts per veïns de la de treball entre els veïns de laprivatització del túnel, fet que “apartheid” dependència, hi ha la necessi- mateixa comarca. comarca i que pretén millorarsuposarà “un regal de cente- Durant l’acte Toni Strubell va tat que existeixi la gratuïtat del El projecte s’ha dut a ter- la percepció que l’ós tambénars de milions a Abertis”, se- titllar d’“apartheid” la situació túnel del Cadí, per acabar amb me amb un ajut del ministeri pot generar riquesa i activitatgons va posar en relleu Bertran. de discriminació que viu la co- aquesta situació. d’Agricultura, Alimentació i econòmica”. pallars Tremp acull un centre de suport de l’Institut Geològic agències tremp l’elecció del Pallars Jussà respon suposat una inversió d’1,9 mili- als excepcionals valors geolò- ons. L’IGC té firmat un conveni El conseller de Territori i Soste- gics de la zona. Aquest centre amb l’empresa petrolífera Rep- nibilitat, Lluís Recoder, ha in- potenciarà la recerca, el desen- sol per portar tècnics i directius augurat el centre de suport de volupament i la divulgació de a formar-se al Pallars. l’Institut Geològic de Catalunya la geologia al Pirineu i oferirà Recoder manifesta que l’ex- (IGC) a Tremp. D’aquesta ma- serveis públics relacionats amb cepcionalitat de la conca de nera, l’IGC es descentralitza i aquesta matèria. Tremp pels seus afloraments ge- amplia la seva representació al L’edifici, amb una superfície ològics la converteix en un mu- territori. El conseller ha dit que útil de 1.252 metres quadrats, ha seu a l’aire lliure.
  13. 13. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 publicitat 13
  14. 14. 14 Dilluns, 23 De juliol Del 2012 CONCERT MÚSICAEl reconegut Cor de la Universitat de ‘La mirada’ de Nuna, premiFilipines atura la gira mundial a Ordino Carles Sabater, ja té videoclipEl recital de Korus tindrà lloc demà a l’Auditori Nacional i l’entrada serà gratuïta bondia bondia e. j. m. oRDinoCreat el 1962 i considerat undels millors cors del món, el Corde la Universitat de Filipines,Korus, atura a Andorra la sevavintena gira mundial. El con-cert tindrà lloc demà, dia 24, ales nou del vespre a l’AuditoriNacional, a Ordino. L’entrada La cantant Nuna.és lliure. El recital gratuït l’orga- Redacciónitzen el ministeri de Cultura, el anDoRRa la VellaConsolat Honorari de les Filipi-nes a Andorra, l’Associació de La mirada, premi Carles Saba-Residents Filipins a Andorra i ter 2011 a la millor cançó deDangal Ng Guardians Andorra. l’any, ja té videoclip. Nuna, El cor, format per una trente- la intèrpret del tema, ha es-na de joves veus, és dirigit per trenat el videoclip, que ja esla cantant, compositora i mestra pot veure a Youtube. En lade cant Janet Sabas-Aracama. producció, Nuna interpretaEn el recital, el cor interpretarà La mirada a la vora del mar,una selecció de cançons popu- Els membres del Cor de la Universitat de Filipines. en un poble coster on es trobalars de Broadway i un repertori amb una colla d’amics. Nunaclàssic, i també algunes cançons l’Atlàntic, Korus va aterrar a Eu- ral cantarà a Barcelona i Mallor- els certàmens de cant coral més (Bertha García, 1988, Sant Ju-filipines, tant tradicionals com ropa, on ja ha actuat a Madrid i ca, i seguirà un periple europeu. prestigiosos. lià de Vilatorta) va guanyarcontemporànies. al Festival internacional de mú- Al novembre farà el salt a Ma- Després del concert de demà el certamen musical organit- La formació coral va comen- sica de Cantonigròs (en què el làisia, Austràlia i Nova Zelanda. del Cor de la Universitat de Fi- zat pel Centre de la Culturaçar el passat abril la vintena gira grup vocal ha guanyat el premi En les llargues gires mundi- lipines, s’oferirà al públic assis- Catalana. El premi inclou unmundial, que va començar per Ajuntament de Vic). Després als, Korus contribueix a difon- tent l’opció d’assaborir una de- concert a Andorra, que tindràrecórrer diversos estats dels Es- d’Andorra –on el cor no havia dre la cultura filipina. A més, gustació de gastronomia filipina lloc el 2 d’agost a la plaça Co-tats Units. Després de travessar actuat mai abans–, el conjunt co- ha obtingut el reconeixement en al preu de cinc euros. prínceps (19 hores). TROBADA INTERNACIONAL TARDES D’ESTIUL’Art Camp es clou amb un increment Animació infantil al Pas de la Casade la qualitat dels artistes participants Redacció encaMP Redacció / aGÈNcieS agències La companyia d’animació oRDino el campus. L’augment de les infantil Sound Live Baby ha sol·licituds rebudes per partici- preparat una tarda divertidaLa qualitat de les obres creades par-hi va obligar Campamà a fer amb activitats per a totes lespels participants en l’Art Camp una acurada selecció dels artis- edats, ja que els pares també2012 –tres pintures per artis- tes (37, de 31 nacionalitats). hi poden participar. La festata– és superior a la de les dues Ara, les tres obres creades es inclou jocs, balls i maquillat-primeres edicions, segons ha repartiran entre els patrocina- ge, i tot amb molt de ritme.comentat el director de la troba- dors de la tercera edició d’Art L’activitat comença avui di-da artística internacional, Faust Camp: FEDA, Comú d’Ordino lluns, a les tres de la tarda, aCampamà. i Comissió Nacional Andorrana la plaça de l’Església del Pas La cloenda de l’Art Camp es per a la Unesco (CNAU). Cada de la Casa, i forma part de lava celebrar divendres a la tar- propietari exposarà les seves programació de les Tardesda a la sala polivalent d’Ordi- obres i d’aquí un parell d’anys d’estiu. En cas de mal temps,no, on es van exposar el cente- es podran tornar a veure en la l’animació es traslladarà a lanar d’obres realitzades durant quarta edició del campus. Una nena observa una de les obres creades a l’Art Camp 2012. sala de festes.
  15. 15. Dilluns, 23 De juliol Del 2012 15 automobilismeL’anul·lació de l’últim tram deixa AlbertLlovera sense opcions d’atacar el podiVa acabar en cinquè lloc en el segon Ral·li d’Aragó, mentre que en el primer va finalitzar setè fotoesport Redacció AnDorrA lA VellA “No poder lluitar finsBen a prop del podi de la catego- al final en aquestria absoluta es va quedar AlbertLlovera en el segon Ral·li d’Ara- segon ral·li et deixagó. Només el van separar 22 se- una mica frustrat”gons d’aconseguir-ho. El pilotandorrà acaba les dues provesque s’han disputat del Campio- gada més ha fet un gran treball,nat d’Espanya de ral·lis de terra de vegades en unes condicionsen terreny aragonès amb bons molt difícils”.resultats i amb un bon nombre Dissabte s’havia disputatde punts sumats per a la classi- el primer Ral·li d’Aragó. El vaficació general, però amb la sen- completar en la setena posició,sació que amb una mica més de una plaça que no va ser millorsort la seva actuació hauria estat a causa d’una punxada i una vi-més notòria. rolla que va patir en la segona En la primera especial del dia especial de la jornada. Va acabarja es va comprovar que el ral·li a 6.93 del vencedor, Xevi Pons.no seria fàcil. Les males condi- El segon lloc el va ocupar Óscarcions del traçat van provocar Fuertes a 51 segons i tercer vaque fins a sis equips haguessin ser Ramón Ferreyros a 4.14.d’abandonar. La prova va con- albert llovera, amb l’abarth Grande Punto s2000, en un dels trams de la prova aragonesa. La pròxima cita de l’Espanyoltinuar amb l’anul·lació de la se- de terra es disputarà el pròximgona passada pel tram C a causa que va provocar que perdés una Pons. La segona plaça va ser per seguit acumular uns punts molt 23 de setembre a Burgos, en lade l’incendi que va patir el cot- posició. a Óscar Fuertes a 51 segons, i la importants en la classificació del Baja Tierras del Cid. Però abans,xe de Ramón Ferreyros després Les diferències per arribar tercera, per a Xavier Domènech campionat absolut, en què se- l’1 del mateix mes, Llovera po-de sortir de la pista. Llovera, a una plaça de podi eren míni- a 3.12. rem tercers. Però, d’altra banda, dria prendre part en el Ral·li deamb el seu Abarth Grande Pun- mes i el pilot andorrà confiava En acabar el ral·li, Llovera va no poder lluitar fins al final en Cervera, puntuable per al Catalàto S2000, va començar la prova atacar el podi en l’última zona admetre que “deixo Saragossa aquest segon ral·li et deixa una de l’especialitat. La seva partici-ocupant la cinquena plaça, però cronometrada, però va quedar amb un sabor agredolç. D’una mica frustrat. M’hauria agradat pació seria “per provar algunesen la següent especial es va que- anul·lada i va ser cinquè a 3.34 banda, crec que hem competit acabar amb un podi absolut per coses del cotxe, i a més per man-dar sense direcció assistida, cosa minuts del guanyador, Xevi a un nivell molt bo i hem acon- dedicar-lo a l’equip, que una ve- tenir el ritme de competició”. tot terreny Guardiola i Solà s’imposen en iñAki rubio la primera prova de la Copa TT Redacció AnDorrA lA VellA nats, que es van reunir massiva- En preparats el triomf va ser ment per veure’n el desenvolu- per a Ernest Raventós i Pau Tu- Els equips catalans van forts i pament. La categoria proto se la bau (Nissan Patrol GR). El se- comencen a sumar victòries a van adjudicar els catalans Jaume gon lloc va ser per a Josep i Joan la Copa TT, en què fins ara els Guardiola i Pep Solà, amb un Bringué, i el tercer, per a Lluís andorrans mantenien un poder Suzuki. El segon lloc va ser per Montserrat pare i fill. En sèrie absolut. La primera etapa del a Marc Ambor i Amandio Caça- van vèncer Joel i Jonathan Mar- campionat es va celebrar a l’abo- dor, i tercers van ser Pere Hache tínez (Suzuki Vitara). La segona cador de Beixalís, amb la partici- i Juli Filloy. Els sempre favorits posició la van ocupar Ramon pació de setze conjunts. Albert Cabanes i Ramon Pujol es Armengol i Miquel Font, i la ter- La prova de la Massana va van haver de retirar per una ava- cera, Gerard Fernández i Julienun dels participants superant una de les zones a beixalís. despertar l’interès dels aficio- ria al diferencial. Vaillant.

×