Diari del 22 de novembre de 2012

671 views
564 views

Published on

Aqui podeu consultar el dari d'avui en format PDF.
Que tingueu un bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
671
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 22 de novembre de 2012

  1. 1. DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2012 / NÚM. 2.193 / ANY 9 Per un millor preu tindrà més 30 min.: Gratuïts 1a hora: 0,90 € + 15 min.: 0,35 € QUALITAT I SERVEI AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 ANDORRA Pàgina 6 La UE atorga la La Comissió Europea Indicació Geogràfica proposa un acord ANDORRA Pàgina 7 Protegida a la carn d’associació o Habitatge tindrà 29.000 euros més per poder-los destinar als de vedella del país l’ingrés a l’EEE ajuts a la rehabilitació Tati Masià ANDORRA Pàgina 8 El nou centre de La Gavernera, pendent d’un estudi que es farà públic al mes de gener ANDORRA Pàgina 10 L’Apaea mostra la seva preocupació pel futur de la cuina centralitzada ANDORRA Pàgina 12 El Comú d’Escaldes-Engordany destina 50.000 euros a les voravies de Fiter i Rossell CULTURA Pàgina 19 El Govern aprova l’entorn de protecció definitiu de l’església de Santa Coloma ESPORTS Pàgina 23 CULTURA Pàgina 19 El Dakar serà exigent des de la primera etapa i no donarà Els clients de MoraBanc gau- deixen d’un concert únic de la mà d’Ainhoa Arteta, Marc Can- Arteta pels 60 anys descans als pilots turri i l’Orquestra Simfònica de Cadaqués. de MoraBanc Envia al cost del missatge: 1,50 + cànon un 789WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 IPHONE + a el teu nom y i participa Gua n en el sorteig d’un iPhone 5
  2. 2. 2 d’interès Dijous, 22 De novembre Del 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Obertura de clarianes Temperatures pujant 07.54 h 17.27 h El pas del front ahir va deixar molt poca preci- -1/7 pitació, i de fet més nuvolositat que altra cosa, -1/10 0/9 en arribar molt desgastat a la zona dels Piri- neus. Avui encara hem d’arrossegar les restes 0/11 0/11 -1/5 d’aquesta pertorbació amb uns quants núvols, Quart creixent 2/13 que a poc a poc s’aniran esvaint i donant pas a 3/13 més clarianes i estones de sol. Les temperatu- res pujaran respecte a les d’ahir. No arribaran 1/14 a valors molt alts però sí que seran més con- 0/9 fortables. El vent serà fluix del sud-oest, com a 2/15 molt moderat als cims. Demà el temps encara serà més estable i hi haurà menys nuvolositat, divendres amb unes temperatures amb pocs canvis. Que dissabte tinguin un BONDIA. RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA vEgADA MéS... Fem ...MéS AgRADAblE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es Menú Diari Sopars d’empresa, etc. Menú Carta Tenim saló privat Menú del Xef Menjar per emportar-se Menú de Tapes Escaldes-Engordany Menú Mariscada Tel:+376 813 969 cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h restaurantictapa@gmail.com Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dijous, 22 de novembre del 2012 3 RAMADERIALa UE atorga la Indicació GeogràficaProtegida a la carn de vedella del paísEl departament d’Agricultura considera que el segell permetrà “fidelitzar els consumidors” SFGA JULIÀ RODRÍGUEZ Andorra la Vella La IGP Carn d’AndorraLa Indicació Geogràfica Protegi- permetrà al consumidorda (IGP) per a la carn de vedellad’Andorra ja és una realitat des- identificar fàcilmentprés que la Unió Europea (UE) aquest producteva publicar finalment, dimartspassat, al seu butlletí oficial elsdocuments que resolen de for- L’obtenció del segellma favorable la demanda que al en tan pocseu dia va presentar el Governen nom de la societat Ramaders temps és consideratd’Andorra SA per aconseguir un èxit pel Governaquest reconeixement. El Go-vern considera que la IGP ésuna eina “vital” per potenciar també els carnissers i els restau-la producció de carn de vedella radors del país que han confiatdel país i assegurar la viabilitat fins ara en aquest producte. Ende les explotacions ramaderes aquest sentit, cal recordar que laexistents, segons va manifestar carn es posa al mercat a travésel ministre de Finances i Funció d’una vintena de punts de co-Pública, Jordi Cinca. mercialització. El director d’Agricultura, El director d’Agricultura, Landry Riba, va explicar ahir el significat de la IGP reconeguda per la Unió Europea. En aquests moments se sa-Landry Riba, va explicar ahir, crifiquen cada any al voltanten l’habitual roda de premsa de 900 vedells, una vuitantenaposterior al consell de minis- El següent pas és enllestir el programa de selecció de bous i 900 corders. Aquestatres, que el reconeixement de la producció està limitada per laIGP significa la culminació amb i millora genètica de la raça bruna d’Andorra mateixa llei d’agricultura, queèxit d’un procés en què no es busca la sostenibilitat i permettenia experiència fins ara en un El procés per arribar al moment actual de re- “un camí que fins ara era desconegut”, segons la cria d’un màxim d’animalsperíode relativament curt de coneixement de la carn de vedella d’Andorra a va destacar ahir el director d’Agricultura, Landry per hectàrea segons la conta-temps, segons han coincidit a través de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Riba. S’ha de tenir en compte que si bé al principi minació que puguin suposar enassenyalar els experts en aques- de la Unió Europea (UE) es va iniciar ara fa ca- no era així, posteriorment a la societat Ramaders nitrats. Per aquesta raó, Riba vata matèria. torze anys, quan es va començar a fomentar el d’Andorra s’han anat integrant la totalitat dels indicar, a la pregunta de si pot Els tràmits es van iniciar la consum de carn de vedella de qualitat entre la productors actuals. L’èxit de la carn de vedella créixer la producció en un futurprimavera del 2011 i no hi ha població del país. Durant tot aquest temps, i amb va fer que també s’optés per produir carn de cor- sota l’impuls de la IGP, que comhagut entrebancs importants la creació de la societat Ramaders d’Andorra, der i de cabrit, en veure que també podien tenir a molt es podria arribar a criardurant aquest any i mig, cosa l’any 1999, s’ha anat avançant per disposar d’un sortida en el mercat. El pas que encara queda i sacrificar mitjançant el sistemaque obre ara les portes perquè es producte de qualitat i fet d’una manera homogè- pendent, segons va indicar Riba, és continuar ara tradicional un miler de vedells.pugui encetar un procés similar nia, cosa que quedava garantida amb un primer endavant amb el programa de selecció i millora “La limitació d’aquest tipus deper a “molts altres productes” segell. Així, es va arribar al març del 2011, quan genètica de la raça bruna d’Andorra, que podria carn és també el seu punt fort”,agroalimentaris, segons va ma- es va decidir fer la demanda oficial davant la UE quedar enllestit en els anys vinents i en el qual va indicar Riba.nifestar Riba. I és que, tot i que per obtenir la IGP, i s’iniciava d’aquesta manera s’està avançant. La producció de carn de ve-durant aquests últims mesos della de qualitat va ser vista dess’ha hagut de respondre dues del principi, tant pels produc-demandes d’informació com- producte compleix els requisits i el sacrifici dels animals mitjan- d’An­ orra és controlada també d tors com per la mateixa admi-plementària, el cert és que tot el de qualitat i els procediments çant el sistema tradicional”, va per una empresa certificadora nistració, com una de les mane-procediment engegat s’ha portat d’elaboració propis del territori subratllar Riba. Així mateix, el externa (LDG-CER), contracta- res de facilitar que hi continuïa terme de manera progressiva i que constin en el plec de bases director d’Agricultura va des- da per Ramaders d’Andorra SA havent explotacions ramaderes.seguint un camí prèviament es- aprovat per la UE. “La IGP per- tacar la bona acollida que ha i que és la que ha estat l’encar- A més de la carn de qualitat,tablert “sense faltes”. metrà fidelitzar encara més els tingut la carn de vedella d’An­ regada d’elaborar tota la docu- Ramaders d’Andorra ha centrat La IGP reconeix l’origen geo- consumidors d’aquest tipus de dorra fins ara tot i les crisis pe- mentació presentada a la UE. també els seus esforços durantgràfic d’un producte determinat carn i assegurar que es produeix riòdiques que ha patit aquest La carn de vedella, que es els últims anys a desenvolupari suposa una garantia suplemen- seguint tota una sèrie de parà- producte. comercialitzarà a partir d’ara productes agrícoles que puguintària per als consumidors que, metres que estan ben estipulats A més dels controls que fa sota el segell Carn d’Andorra tenir acceptació entre la pobla-a part d’un origen certificat, el pel que fa a la cria, l’alimentació l’administració, la IGP Carn IGP, ha de permetre fidelitzar ció i siguin competitius.
  4. 4. 4 OPINIÓ DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Considera encertada la proposta de fer venirUn segell important el Cirque du Soleil per més de dos milions?El Principat ha aconseguit finalment, i des- poder consolidar un seguit de productes que Envia un SMS al 789 amb la tevaprés d’anys de treball, la Indicació Geogràfica han de servir, d’una banda, com a comple-Protegida (IGP) per a la carn. Es tracta d’una ment a la tradicional producció de tabac i, per resposta ENQ SI o bé ENQ NObona notícia i suposa, especialment, un reco- què no, una alternativa, i de l’altra han de ser Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràneixement molt important a la tasca que s’ha un al·licient més per a la promoció del país en aquest espai i entre els participants se sortejarananat fent des de fa molts anys en la producció a l’exterior. Ara caldrà que tots aquests es- tres lots de productesde carn de qualitat. I precisament aquest reco- forços siguin recolzats pels consumidors, que per al bany.neixement arriba en el moment en què des del han de ser plenament conscients que aquestsGovern s’està treballant de manera decidida productes poden tenir un cost lleugeramentper potenciar els productes autòctons, amb la superior a altres que hi ha al mercat peròqual cosa aquest segell ha de ser un impuls que tenen, també, més qualitat. I, a més, elper continuar per aquesta línia. I és que des segell obtingut ara també obre lade fa uns quants anys els pagesos i ramaders porta que altres productes hi pu-estan duent a terme una tasca destacable per guin optar. PROSPERAR I COMPARTIR MILLORANT EL MÓN, DES DE L’EMPRESA! Resulta de domini comú que aquest - Aquests, entre altres punts, faran la tracte s’ha de basar en la confiança. I aques- qualitat i la diferència de la nostra imatge. Caos i ordre dins l’empresa ta confiança només podrà establir-se si pensem a mitjà o llarg termini. No podem pensar a obtenir resultats a qualsevol preu, • La satisfacció i valoració dels clients. MIQUEL BRU BALLESTER, COACH I FORMADOR A PARTICULARS I EMPRESES en el guany immediat, i per això fer el “tot Resultarà evident que, si observem els s’hi val”. Si donem gat per llebre, ¿quina con- dos punts anteriors, la satisfacció estarà¿Què busquem en la nostra empresa? ¿Te- Tot això serà factible si busquem, tro- fiança voldrem inspirar? garantida i obtindrem la valoració no sola-nir-la en ordre, que tot funcioni i obtenir bem i mantenim l’excel·lència en les nos- ment dels nostres clients, sinó de tota launa rendibilitat correcta en acabar l’exercici, tres diferents actuacions en tots els camps. També haurem d’estar a les escoltes societat, inclosos els nostres competidors.o bé que tot sigui un caos, una anarquia i de les seves necessitats, no només de les Serà un orgull per a tothom tenir tractessimplement “anar fent”, fer “allò que sem- Paraules, paraules... que fàcil que resul- nostres. La diferència entre totes dues ha amb una empresa així.pre s’ha fet, com sempre ho hem fet”? ta dir-ho i que difícil és fer-ho! d’anar desapareixent. Ens complementem i enriquim mútuament, no l’un a costa de • El compte de resultats. La pregunta pot semblar ociosa, inclús ¿Com podem, doncs, posar el dir i el fer l’altre. Això genera una forma d’economiafora de lloc o malintencionada en “aquests en ordre, en sintonia? no agressiva més d’acord amb els nous ¿Podem pensar que tots els punts ante-temps que corren”. Permetin-se continuar temps. riors no tindran un impacte directe en elllegint i m’explicaré. Haurem de fer quelcom més que espe- compte d’explotació de l’empresa? rar que es resolgui sol o amb el temps. • La imatge de marca de l’empresa. Podem, tant en el terreny personal com Si volen continuar donant-se “bones ra-en el de l’empresa, optar i fer conscient- L’ordre, l’excel·lència de què parlo, es Aquesta imatge, en el món global actu- ons” i autoenganyant-se, poden fer-ho.ment/voluntàriament tots els esforços ne- pot aconseguir si vostè escull fer les coses al, no es pot centrar a projectar una imatgecessaris a fi de dur l’empresa “tan bé com diferentment. prefabricada per un bon especialista en ma- Si volen afrontar els reptes de l’empresaes pugui”. Sembla bastant evident que això quillatge, per bo que sigui en l’art de camu- d’avui i assegurar l’èxit del demà i inclús laja ho fem. ¿A què em refereixo, doncs, en Exemples pràctics de què es pot fer di- flar. L’engany es descobreix cada cop més mateixa supervivència de l’empresa, doncsparlar de caos i ordre? ferent: ràpid, i cada vegada desconfiem més de les NO poden. imatges de paper couché. Ens cal doncs una Puc fer al màxim de bé tot allò que sé i • Tenir la millor relació amb els seus col- imatge autèntica, posant al davant tots els I, si ha resultat interessant o una llavorpuc, i malgrat això pot haver-hi caos, des- laboradors o subordinats. nostres valors: de reflexió, haurem de reconèixer que te-ordre, es pot no assolir els resultats espe- nim eines, però que ens en poden mancarrats i fent “allò que sempre s’ha fet, com Avui ja no es tracta de “manar”, sinó - El respecte pel medi ambient (reciclant d’altres. I, encara que les tinguéssim “to-sempre ho hem fet” obtenir com a resultat més aviat de col·laborar. Això requereix i estalviant recursos, no malmetent). tes”, podem continuar aprofundint i millo-l’“anar fent”. un art subtil que respecti les maneres de rant. pensar i de fer diferents, i també els anhels, - La responsabilitat social, no de nom, de ¿Ens semblarà satisfactori, el resultat? no només en teoria, més aviat d’una for- facto (tenint empleades el màxim de perso- De vostès depèn, doncs, triar el que vo-Doncs és evident que no. ma molt pràctica, en el dia a dia, quan “no nes possible, retribuint-les amb salaris dig- len afavorir. Com diu el refrany castellà: opinen com jo”, inclús quan opinen “com- nes en funció de les possibilitats de l’em- “¡Pan para hoy, hambre para mañana!” ¿Què espera? ¿Què vol vostè? Resulta pletament” al contrari de mi. ¿Què cal fer? presa, reinvertint en economia productiva,evident, obtenir el millor resultat possible, Escoltar, no tancar-se, no prendre’ns l’opi- generant il·lusió i benestar, etcètera). Desitjo que, com diu el títol de la secció,en tots els camps: en el compte de resul- nió “contrària” com un atac, quelcom per- siguem capaços de “millorar el món, destats, en la satisfacció i valoració dels clients, sonal... És una opinió... Vostè decidirà què - La generació de productes i/o serveis de l’empresa!”.en la imatge de marca de l’empresa, en el vol fer. de bona qualitat, amb una bona relaciótracte fluid i enriquidor amb els seus pro- qualitat-preu (no necessàriament els mésveïdors o receptors dels seus productes o • El tracte fluid i enriquidor amb els barats) que responguin a les necessitatsserveis, etcètera. També, per descomptat, seus proveïdors o receptors dels seus pro- reals dels destinataris, ajudant a adquirir/desitjarà tenir la millor relació amb els seus ductes o serveis, etcètera. educar la consciència del ciutadà, no no-col·laboradors o subordinats. més consumidor.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2012 PUBLICITAT 5 25 ANYS AL SERVEI DE LA SOCIETAT “Jo he crescut amb la Fundació” Josefina Sánchez Presidenta de l’Associació de gent gran voluntària (AVIM) “La Fundació ens dóna molt suport, tant econòmic com organitzatiu, i sobretot un lloc per reunir-nos i per compartir activitats interessants que ens motiven i amb les quals sempre aprenem molt” Des dels nostres inicis, hem confiat en la força dels grans i els hem donat eines perquè continuïn fent la seva aportació a la societat. 25 anys al servei de l’educació, la societat i la cultura.
  6. 6. 6 Dijous, 22 de novembre del 2012 relacions exteriorsLa Comissió Europea proposa a Andorraun acord d’associació o l’ingrés a l’EEEEl Govern rep el posicionament comunitari en relació amb les converses amb els petits estats SFGA Julià rodríguez Andorra la Vella el seu posicionament, a l’espera que siguin els estats membresEls contactes que s’han portat a de la UE els que puguin fer araterme durant els últims mesos les observacions oportunes i laper definir quin pot ser el model presidència de torn, que corres-futur que adoptin els petits paï- pon a Xipre, redacti les conclu-sos com Andorra en les relacions sions del seu mandat incloent-hiamb la Unió Europea (UE) co- la voluntat de negociar. Posteri-mença a donar fruits. El Govern orment, s’iniciarà la presidènciava rebre ahir una comunicació d’Irlanda a la UE, que hauria dede la Comissió Europea en què ser la que convoqués les prime-s’expressa el posicionament co- res reunions per negociar entremunitari en relació amb les con- les parts.verses mantingudes durant el Cinca va ressaltar que en totdarrer any i mig entre el Servei cas es tracta d’un tema “trans-Europeu d’Acció Exterior i els cendent per al futur d’An­ orra” dpetits estats d’Andorra, Mònaco i que per aquest motiu ahir ma-i San Marino, que s’han decantat teix el cap de Govern, Antoniper una estratègia comuna. Martí, es va posar en contac- La posició comunitària és que te amb els presidents dels dosl’opció jurídica més viable per grups parlamentaris amb la vo-la qual es podria optar seria un El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, a la roda de premsa d’ahir. luntat d’iniciar els treballs con-acord d’associació, entès com un junts sobre aquesta matèria “deacord multilateral únic entre la ció, l’ingrés a l’EEE i l’adhesió. El ministre portaveu, Jordi aprofundir més en les seves es- manera immediata”.UE i els tres microestats, o l’in- La UE descarta l’adhesió en Cinca, va destacar el fet que per pecificitats, mentre que si la de- El ministre portaveu va des-grés a l’Espai Econòmic Euro- considerar que difícilment els primera vegada l’organisme ha cisió és la incorporació a l’EEE es tacar la importància que An-peu (EEE). Tot i així, a la comu- microestats poden assumir tot reconegut i ha obert la porta a comptaria amb l’avantatge que dorra parli “amb una sola veu”nicació s’analitzen cinc models el cabal comunitari i valora ne- reforçar la relació entre aquests es tracta d’un organisme que ha a l’exterior quan es tracta de te-possibles de cooperació entre gativament l’adopció del model microestats i la Unió Europea, demostrat que funciona, segons mes tan importants com aquest.aquests petits estats i la UE: el suís perquè requeriria la firma perquè es puguin incorporar al el Govern, tot i que cal l’acord de En aquest sentit, Cinca es vamanteniment de l’actual statu d’acords sectorials a cadascun mercat únic. Si s’opta finalment tots els estats membres. mostrar convençut que hi podràquo; acords sectorials seguint dels tres petits estats, amb la in- per un acord d’associació, això A hores d’ara, però, el Govern haver una entesa entre la majo-el model suís, l’acord d’associa- certesa jurídica que se’n deriva. permetria a cada microestat no ha definit encara quin serà ria i l’oposició. sindicats emperadorCinca no vol que la negociació L’empresari empresonatamb els funcionaris s’allargui renuncia a ser andorrà Redacció Andorra la Vella xinesa, que està en llibertat al J. R. Andorra la Vella del proper període de sessions alguns sindicats dels funciona- Principat, es continua la tra- al Consell. Cinca va manifestar ris han expressat els seus dubtes El Govern ha acceptat la peti- mitació de l’expedient per de-El ministre de Finances i Funció que no hi havia res significatiu sobre les possibilitats de tancar ció de renúncia de la naciona- terminar si se li podria retirarPública, Jordi Cinca, es va refer- a destacar en els contactes que un acord en un espai de temps litat andorrana feta per l’em- l’andorrana. El ministre porta-mar ahir en la seva voluntat de es mantenen amb les diferents tan curt. En tot cas, el ministre presari amb doble nacionalitat veu, Jordi Cinca, va assegurartancar les negociacions sobre associacions sindicals i que ahir portaveu va reiterar que és més detingut a la Seu d’Urgell i em- que el Govern no és aliè al fetel nou model de jubilació dels mateix havia rebut una nova partidari d’intensificar els con- presonat pel cas Emperador. El que hi ha casos de doble naci-funcionaris abans que finalitzi demanda pel que fa a les simu- tactes “per no allargar molt la procediment obert per analit- onalitat , ja que hi ha personesel mes de desembre perquè la lacions. La voluntat del Govern negociació”. Tot i així, Cinca va zar si se li retirava la nacionali- que opten per treure’s un altrereforma es pugui plasmar en és, així doncs, avançar al més indicar que no ve de quinze dies tat ha quedat automàticament passaport que els facilitin acti-un projecte de llei que entri a ràpidament possible en la reso- més o menys i que l’objectiu és resolt. Pel que fa a l’altre em- vitats professionals o acadèmi-tràmit parlamentari a principis lució d’aquesta matèria, tot i que tancar “uns bons acords”. presari relacionat amb la trama ques fora d’Andorra.
  7. 7. Dijous, 22 de novembre del 2012 andorra 7 CONSELL DE MINISTRES finançament administracióHabitatge tindrà més diners El Govern resol la subhasta per L’executiu justifica laper als ajuts a la rehabilitació renovar l’emissió de deute contractació d’assessorsLes subvencions aprovades ja són 30 i hi ha 33 demandes més Redacció Redacció tati masià Andorra la Vella Andorra la Vella Redacció Andorra la Vella El consell de ministres va El ministre portaveu, JordiLes demandes d’ajuts per reha- aprovar ahir la resolució Cinca, va manifestar ahir quebilitar edificis han experimentat de la subhasta d’emissió de aquest Govern està actuantun cert augment. Per aquesta deute públic en la modalitat igual que han fet altres pelraó el Govern va aprovar ahir un de lletres del tresor. Les en- que fa a la contractació d’as-increment de la partida destina- titats bancàries hi han con- sessors, que han costat mésda a subvencions a la rehabilita- corregut per compte propi, de mig milió d’euros en pocció d’habitatges i d’edificis d’ús per compte de clients i per més d’un any, segons va pu-d’habitatge, situant l’import to- compte d’entitats financeres blicar el BONDIA dimecres.tal en 329.000 euros. L’augment d’inversió. A Crèdit Andorrà Cinca va justificar que hi hagirespecte de la xifra anterior és se li ha adjudicat un import assessors perquè tots els go-de 29.000 euros, cosa que per- nominal de 35.340.000 eu- verns necessiten “reforçarmetrà que s’atorguin més ajuts. ros (35.340 títols); a Andorra les seves estructures”, alhoraDes de principis d’any ja s’han Banc Agrícol Reig, 23.470.000 que recordava que l’actual hoconcedit 30 ajuts i n’hi ha 33 més La rehabilitació d’edificis es pot beneficiar de subvencions i préstecs. euros (23.470 títols); a Mora ha fet “en límits més que ra-sobre els quals hi haurà una de- Banc Grup, 24.180.000 euros onables i gens cridaners”. Elcisió abans que acabi l’any. ons atorgades durant tot l’any, plexes i poden haver tingut un (24.180 títols); a Banca Priva- ministre considera que no hi El que es pretén amb l’ampli- i això, segons Cinca, és causat, temps de resolució més llarg. A da d’Andorra, 11.920.000 eu- ha una situació “més laxa” enació de la partida disponible per en part, per l’increment de sol· més de les subvencions, existei- ros (11.920 títols), i a Banc Sa- aquesta matèria i recordavaa aquest concepte és que es pu- licituds que han provocat les xen també els préstecs tous per a badell d’Andorra, 5.090.000 que l’actual Govern ha pres-gui donar una resposta positiva darreres accions del Govern. la rehabilitació d’habitatges, en euros (5.090 títols). El Govern cindit dels secretaris d’Estat.a futures sol·licituds, sempre La publicació del Llibre blanc els quals el Govern actua com va aprovar una nova emissió “No hi ha res a amagar”, afir-en el cas que es compleixin els de l’energia i les accions de di- a avalador. A hores d’ara s’han de 100 milions d’euros per mava Cinca, que recorda querequisits que queden establerts vulgació poden haver motivat aprovat favorablement nou sol· donar continuïtat a les fe- els sous dels assessors esta-en la convocatòria. El nombre aquestes últimes demandes, licituds per un total de 550.000 tes el novembre del 2010 i el ven en una resposta escritade demandes que hi ha a tràmit però Cinca també apunta que euros, i hi ha dotze demandes 2011, en aquest cas amb una del Govern a una preguntaactualment supera les subvenci- n’hi ha algunes que són com- en tràmit. rendibilitat del 2,92%. dels socialdemòcrates.
  8. 8. 8 andorra Dijous, 22 de novembre del 2012 infància udaEl nou centre de La Gavernera, pendent Obertes les preinscripcionsd’un estudi que es farà públic al gener per al postgrau d’alimentacióEs tracta de la recerca que el Govern està fent juntament amb la Fundació Julià Reig Redacció Andorra la Vella tati masià Redacció / agències Andorra la Vella des de fa un any un estudi de El pròxim 18 de gener ar- la població jove amb necessitats rencarà una nova edició delL’estudi que el Govern està du- socials. Segons va assenyalar postgrau en promoció de laent a terme de manera conjunta Nicolau, ara s’estan redactant salut alimentària, que s’es-amb la Fundació Julià Reig so- les conclusions i les recomana- tendrà de gener a novembrebre els joves d’entre 10 i 21 anys cions i es preveu que es pugui de l’any vinent. Les preins-amb necessitats socials serà una presentar públicament al mes cripcions es poden fer fins alde les eines que han de servir de gener. 20 de desembre. La coordi-per decidir el futur de La Gaver- Amb aquest estudi i amb nació acadèmica és assumidanera. D’aquesta manera, amb l’anàlisi de les persones que es- per la professora Maria Joseples conclusions d’aquesta recer- tan en situació de dependència Rosselló. Aquesta formacióca, que es presentaran al gener, que s’està realitzant amb els que ofereix la Universitats’avaluarà la conveniència de centres socials i sanitaris resi- d’Andorra té una càrrega demantenir el centre d’acolliment dencials, s’està valorant l’opció 5 crèdits europeus, que re-d’infants i la necessitat expres- de mantenir La Gavernera com presenten una dedicació persada per la direcció de crear un a centre residencial transversal part dels participants d’apro-nou centre especialitzat en ado- per a infants i adolescents de 0 Una imatge d’arxiu de La Gavernera. ximadament 150 hores. Estàlescents amb greus problemes a 18 anys que necessiten atenció estructurat en vuit mòduls.de trastorns de conducta, se- residencial per situacions de ca- Tal com afegeixen des de dació Julià Reig s’inclouran en Les classes lectives combi-gons va explicar ahir l’assessor rències familiars greus. l’executiu, amb aquesta instal· la planificació del ministeri per naran la teoria i la pràctica,tècnic del ministeri de Salut i També amb aquests informes lació es podria donar cobertu- dotar el nou centre de les carac- amb presentació i resolucióBenestar, Ramon Nicolau. es planteja la necessitat de do- ra a una necessitat que fins ara terístiques que es considerin i de casos. Aquest postgrau Tal com van posar en relleu tar-se d’un nou centre d’aten- s’ha atès en centres especialit- per cobrir les noves necessitats s’adreça a titulats universi-ahir des de l’executiu, una de ció, com reclama la direcció zats concertats als països ve- de la població andorrana, va taris que tenen la necessitat iles línies prioritàries del mi- de La Gavernera. Segons va ïns. Tot i així, darrerament s’ha afegir Nicolau. De la mateixa l’interès d’adquirir i ampliarnisteri de Salut i Benestar és informar Nicolau, es dedicaria observat un increment de ca- manera, també es prendran en els seus coneixements en nu-potenciar l’atenció social a la especialment als adolescents sos, “cosa que segurament farà consideració altres recursos, trició humana i dietètica perinfància i l’adolescència. A més que pateixen problemes greus més raonable poder planificar com l’increment del programa poder promocionar la salutd’augmentar la despesa dedica- de trastorns de conducta i al- i instal·lar al Principat un nou de famílies d’acolliment, la do- alimentària. Els estudiantsda a aquest àmbit en els pressu- tres patologies de salut mental serveis d’aquestes característi- tació de pisos tutelats, la dota- que hagin superat el procéspostos 2012 i 2013, el ministeri, o drogodependències, ja que ques”, segons el tècnic de Salut ció de nous programes de lleure d’avaluació previst al pro-juntament amb els de Justícia i es considera que no poden ser i Benestar. per a adolescents i joves o la mi- grama obtindran un diplomaInterior, Educació i Joventut, i atesos al mateix centre que els Per tant, les conclusions de llora de la coordinació interde- de postgrau en promoció dela Fundació Julià Reig, elabora infants. l’estudi que està acabant la Fun- partamental. la salut alimentària. acte públic medicinaReunió de DA avui al Prat del tati masiàRoure per exposar les reformes tati masià Redacció / agències Andorra la Vella tiva del partit ha fet reunions públiques a totes les parròqui-Demòcrates per Andorra (DA) es per comentar amb simpa-celebra avui una reunió públi- titzats i afiliats el full de rutaca amb afiliats i simpatitzats de Demòcrates per Andorra.per explicar les reformes que D’aquesta manera, han poguts’estan realitzant al país, sota el debatre sobre temes d’actua-títol de Compromís amb Andorra. litat com ara la reforma delsLa cita, que tindrà lloc a les deu complements de jubilació delsde la nit a la sala del Prat del funcionaris, la situació actual aRoure d’Escaldes-Engordany,començarà amb una introduc- la Caixa Andorrana de Segure- tat Social i la proposta del Nou Presentació del seguimentció del secretari general de De-mòcrates per Andorra, Carles Model Andorrà d’Atenció Sa- nitària, entre d’altres. de la infecció nosocomialTorralba, i seguidament el pre- El secretari general de la for- La sessió clínica del Servei Andorrà d’Atenció Sanitàriasident de la formació, Antoni Carles Torralba. mació va assegurar ahir que (SAAS) que va tenir lloc ahir a l’hospital va servir perquèMartí, també s’adreçarà als as- “hi ha hagut un temps per fer els assistents coneguessin el Ginc: el grup de seguiment desistents. conèixer a tots els ciutadans l’anàlisi i el diagnòstic de la la infecció nosocomial i comunitària rellevant. Aquesta pre- Segons han posat en relleu l’acció diària que s’està duent situació del país, i creiem que sentació va anar a càrrec de la cap del servei de Farmàcia dedes de la formació política, a terme”, tant des de l’executiu ara s’havia d’explicar on estem l’hospital, Elvira Gea; de l’especialista en medicina internaaquest acte públic segueix la com des del grup parlamentari i quines són les direccions que Odile Sarroca; de la infermera referent Montserrat Camps ilínia de mantenir el contacte demòcrata. s’han d’emprendre per tirar en- de l’especialista en microbiologia Xavier Casal.amb la població i de “donar a En els últims mesos, l’execu- davant el país”.
  9. 9. Dijous, 22 de novembre del 2012 publicitat 9
  10. 10. 10 andorra Dijous, 22 de novembre del 2012 educacióL’Apaea mostra la seva preocupaciópel futur de la cuina centralitzadaEls pares avisen que seran vigilants amb les accions del ministeri respecte al transport escolar tati masià m. s. c. Andorra la Vella sobre la taula anul·lar cap línia. Tot i així, Vallribera va indicarLa presidenta de l’Associació que els pares “estarem alerta”de Pares de l’Escola Andorra- als treballs que s’estan impul-na (Apaea), Laura Vallribera, sant per garantir que “cap nenva expressar ahir la preocu- es quedi sense transport”.pació del col·lectiu pel futur En l’última compareixençade la cuina centralitzada. Les davant la comissió legislativainstal·lacions del servei estan d’Educació, la titular d’aquestubicades en aquest moment als àmbit, Roser Suñé, va indicarprefabricats de la Covanella, a que s’ha iniciat juntament ambOrdino, però de cara al curs que el ministeri d’Economia unave han de buscar un nou local anàlisi de les línies de transportja que el Comú vol recuperar escolar que té per objectiu l’op-aquests espais. timització del servei. Al mateix Vallribera va remarcar que temps, va reiterar que no esels pares estan amoïnats perquè tracta de retallar res.és un projecte a què van dedi-car molts esforços i perquè és gestió de patis i menjadors“una iniciativa pionera i que Tot i que l’assemblea de l’Apaeafunciona”. Al mateix temps va va donar suport el curs pas-deixar entreveure el seu escep- sat a la proposta que l’entitatticisme respecte als esforços que La cuina centralitzada es troba actualment als prefabricats de la Covanella, a Ordino. assumeixi la gestió de les cui-està fent l’executiu, tot i que des nes i els menjadors de prime-del ministeri se’ls ha assegurat centre escolar. L’empresa en- pels problemes econòmics de línies de transport escolar. La ra ensenyança de cara al cursque està buscant un local alter- carregada d’elaborar els menús, l’administració. presidenta de l’entitat va recor- 2013-2014, l’actual junta manténatiu. El termini per trobar un però, ja va indicar que no veia La cuina centralitzada dóna dar que el Govern ha registrat aquesta qüestió aturada.lloc adequat per instal·lar-hi la viable treballar en una cuina avui servei a uns 90 infants dels que hi ha serveis que estan in- Segons va assenyalar la pre-cuina acaba al mes de juny. Tot que no fos d’ús exclusiu. tres sistemes educatius que te- frautilitzats. Per aquest motiu, sidenta de l’associació, a finalsi així, l’Apaea entén que cal tro- Els pares consideren que la nen algun tipus d’al·lergia o in- aprofitant que al juny finalitzen d’any s’ha de celebrar una as-bar una solució abans. situació no es normalitzarà fins tolerància alimentària. els contractes amb les empreses semblea en què es renovaran els Una de les opcions que es que no es disposi d’una ubica- que realitzen els viatges fins als càrrecs de la junta. Per aquestvan proposar des del Govern ció definitiva, ja que mentres- transport escolar centres, es vol fer una reformu- motiu, els actuals represen-després de conèixer-se que ca- tant l’única cosa que es fa és L’Apaea també està seguint lació sense reduir el servei. tants no volen fer passos abanslia deixar la Covanella va ser la posar pedaços. Amb tot, tenen de prop l’estudi impulsat pel En les reunions mantingudes d’aquesta data, per evitar queutilització d’instal·lacions d’un clar que això no serà en breu ministeri d’Educació sobre les amb Educació no s’ha posat a s’hagin de desfer. entrada en vigor eleccions la massanaEls establiments ultimen els Demà finalitza el termini 37.866 euros per apuntalardetalls per a la llei del tabac per votar al consolat el poliesportiu de l’Aldosa m. f. Andorra la Vella Un altre dels aspectes que Reiteren que també resten pendents és la Redacció / Agències Andorra la Vella Redacció Andorra la VellaFalta poc més de dues setmanes majoritàriament senyalització i des de la Unióperquè la Llei de protecció con- Hotelera es comprometen a fer Ahir va començar el termini El Comú de la Massana hatra el tabaquisme passiu ambi- habilitaran espais a arribar als associats tota la infor- perquè els residents catalans adjudicat per 37.866,30 eurosental entri en vigor (mitjans de l’exterior i no sales mació necessària perquè tot es- emetin el vot al consolat per les obres d’apuntalament dedesembre) i els establiments de tigui a punt quan la llei entri en les eleccions de diumenge. l’estructura d’un dels mòdulsrestauració i hotelers ultimen vigor. “Ens bolcarem perquè tot Així, els electors que no l’ha- del pavelló poliesportiu deels detalls per poder-se adaptar exigides per a aquestes sales fan estigui a punt” en el moment en gin tramès per correu tenen l’Aldosa, a la Massana. Con-a les noves obligacions. que implantar-les no sigui atrac- què el text sigui vigent, conclou fins demà per dipositar-lo cretament es tracta del mò- En general, tal com posa en tiu ni per als establiments ni per Azurmendi. a l’urna. Només un 16,22% dul que acollia les dues pistesrelleu el membre de la Unió als mateixos clients, ja que cal De fet, ja hi ha establiments dels electors han sol·licitat la de tennis cobertes i anirà aHotelera Joan Antoni Azurmen- recordar que seran espais on no que fa dies que han optat per- documentació. L’ambaixador, càrrec de la constructora Ce-di, els establiments optaran per es podrà donar servei. En aquest què els clients fumadors fumin Alberto Moreno, va indicar valls. El termini d’execució dehabilitar terrasses o espais a sentit reitera que les condicions a l’exterior del local i, tal com que pot haver-hi gent a qui l’obra és de quatre setmanes,l’exterior. En canvi, seran molt que han de tenir aquests espais assenyala Azurmendi, també no li arribin les paperetes per segons recollia ahir el Butlletípocs els que optin per habilitar ha estat un dels motius per ser es veu cada vegada més perso- problemes de rapidesa de les Oficial del Principat d’Andorra,espais per a fumadors a l’in- descartats per la majoria, ja que nes que surten a fora del local a oficines electorals o que no i l’adjudicació s’ha de fet deterior, ja que, tal com recorda són espais aïllats i a més no hi fumar encara que es pugui fer a puguin votar perquè no estan forma directa i amb caràcterAzurmendi, les característiques veuen rendiment. l’interior. inscrits a l’ambaixada. d’urgència.
  11. 11. Dijous, 22 De novembre Del 2012 andorra 11 tribunal de cortsJutjat un jove per furtar una targeta ifer-la servir per un import de 2.800 €Una dona de fer feines també seu al banc dels acusats per haver sostret joies d’una casa tAti mAsià m. f. AnDorrA lA vellA treure diners i també va fer una perjudici que hauria de rescaba- compra en un centre comercial. lar hauria de ser aquest.El ministeri fiscal va demanar Segons la fiscalia, el perjudici De fet, la qüestió del perjudiciahir una pena de divuit mesos que va provocar arran d’aquests va ser un dels principals puntsde presó, dels quals una part usos puja a 2.892 euros. d’oposició entre defensa i acu-condicional qualificada a se- Dies després, sabent que l’ho- sacions. Davant del tribunal vanguir un tractament psicològic me no hi era, va accedir a casa comparèixer ahir un treballadoro psiquiàtric, arran d’uns fets seva i es va endur una bossa amb i el propietari de la joieria on laque van tenir lloc el juny passat, monedes que podria haver con- dona va vendre les joies, quequan l’acusat va agafar la targe- tingut uns 500 euros, tot i que van posar en relleu que el que lita de crèdit d’un home que era aquesta quantitat no s’ha pogut havien comprat constava en elsveí seu i la va fer servir diversos confirmar. Quan era a casa de registres que van entregar a lacops. Pocs dies després va entrar l’home va ser descobert per una policia, i que ascendia, per tant,al domicili d’aquesta mateixa veïna, que li va preguntar què hi als 12.000 euros esmentats.persona i va sostreure una bossa feia, a la qual cosa ell va contes- L’acusació particular va apor-que era plena de monedes. tar que hi era amb el veí. L’ende- tar un pèrit que va indicar que El jove, que ara té 19 anys, va mà, però, la dona es va assaben- algunes de les joies que havienreconèixer els fets. La defensa tar que l’home no era a casa ja estat sostretes les coneixia ja quevol que la pena no sigui superior que estava ingressat a l’hospital les vistes del tribunal de corts es van celebrar ahir. la propietària les hi havia dut al-a vuit mesos de presó, dels quals i va alertar de què havia passat guna vegada al seu establimentcinc de ferms, ja que va fer molt un familiar del veí. Malgrat tot, va una situació personal “molt defensa, però, insisteix en les cir- perquè les netegés i va certificard’èmfasi en les circumstàncies l’autor es va descobrir quan la complicada”, va decidir robar cumstàncies personals en què va que es tractava de peces d’un altpersonals de l’acusat, que ja des policia va controlar el jove amb les joies i vendre-les. Això és el cometre els fets i vol que la pena valor. La valoració que en va ferde l’adolescència ha tingut dife- haixix i llavors va confessar que que va declarar l’acusada, per a que li sigui imposada no superi puja a 153.000 euros.rents problemes i no ha comptat havia comès els furts. la qual el ministeri fiscal sol·licita un any de presó, dos mesos del A la fi, un jove que va ser con-amb “el suport familiar”. Per D’altra banda, una dona que una pena de dos anys de presó, qual ferms, que ja va complir en trolat al riu Runer amb diferentstant, creu que ara hauria de se- treballava fent feines en un do- part condicional qualificada a el moment de ser controlada. quantitats de droga també vaguir un tractament per poder re- micili va accedir a una habita- abonar el perjudici a la víctima. A més a més, la defensa dis- ser jutjat ahir. La fiscalia consi-conduir la seva situació. ció que sempre estava tancada L’acusació particular eleva la crepa en la valoració del perju- dera que part de la droga havia El jove va relatar com en com- i en va sostreure joies, tal com petició del fiscal i vol que la dona dici ocasionat i en aquest sentit de ser per a la venda i demanaprovar que el veí (que ara és va declarar, i les va vendre. La sigui condemnada a tres anys de posa en relleu que, d’una banda, dos anys de presó, un de ferm.difunt) havia deixat el vehicle clau l’havia trobat casualment al presó i que la part condicional no ha quedat acreditat quantes La defensa, però, manifesta queobert hi va accedir i va obrir la pàrquing d’un centre comercial, estigui qualificada a abonar els joies va sostreure i, de l’altra, la droga, tot i que variada, erenguantera, on va trobar una targe- segons va relatar, la va provar al 153.000 euros de perjudici que emfasitza que per les joies que petites porcions i que eren per alta de crèdit amb el número clau. pany de la cambra i va aconse- al·leguen, segons el peritatge de va vendre va percebre 12.300 consum, així que vol que la penaLa va fer servir diversos cops per guir obrir-la. Donat que passa- les joies que va fer un expert. La euros. Per tant, considera que el no superi els sis mesos.
  12. 12. 12 ANDORRA DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2012 ESCALDES-ENGORDANY RELACIONS INSTITUCIONALS El Comú destina 50.000 € a C. SANT JULIÀ DE LÒRIA les voravies de Fiter i Rossell La reforma s’iniciarà la setmana que ve i s’executarà en tres fases TATI MASIÀ REDACCIÓ ANDORRA LA VELLA Els departaments d’Urbanisme i de Serveis Públics del Comú d’Escaldes-Engodany comença- ran a partir de la setmana que ve les obres de reforma de les voravies de l’avinguda Fiter i Visita de l’ambaixador de Rossell. La corporació destinarà un pressupost de 50.000 euros a França a Sant Julià de Lòria aquesta actuació. Els treballs de L’ambaixador francès, Zaïr Kedadouche, va ser rebut ahir pels renovació de les voreres s’han cònsols de Sant Julià, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, en la dividit en tres fases i s’executa- seva visita a la parròquia. La trobada va servir per intercan- ran en paral·lel de cada costat viar impressions sobre diferents àmbits de col·laboració com de la via per no dificultar el pas l’educatiu, el cultural o l’atenció a la ciutadania. Kedadouche als vianants. va signar en el llibre d’honor del Comú. Tal com va indicar ahir la cor- poració a través d’un comuni- Estat actual de les voravies de l’avinguda Fiter i Rossell. cat, la primera fase que es reno- varà serà des del número 103 de que estableix la modificació del que ha provat al llarg dels dar- CIRCULACIÓ l’avinguda fins a l’encreuament reglament per a la construcció rers mesos diferents productes amb la carretera dels Vilars. Tot seguit s’impulsaran els treballs de voravies que va aprovar el Comú d’Escaldes-Engordany per solucionar aquest problema. Tot i així, el resultat no ha estat Els comuns reclamen a la zona que comprèn la cruï- lla dels Vilars fins al número 60 (antiga residència Jareño). La en la sessió celebrada el passat 30 de març. D’acord amb aquest document, el disseny i la com- l’esperat. Per aquest motiu s’ha optat per iniciar les obres per garantir que el vianant pugui 93.920 euros per multes tercera i última fase arriba fins a posició de les voravies d’aquesta caminar amb total tranquil·litat, AGÈNCIES l’Etang Salé. zona de l’avinguda Fiter i Ros- segons es va destacar des de la ANDORRA LA VELLA cret, la Massana reclama 290 La intenció de la corpora- sell serà acabat amb quitrà i ban- corporació. infraccions d’estacionament ció és que abans de finalitzar des de granit. La necessitat de millorar la Els comuns d’Andorra la Ve- i circulació per un import de aquest any s’hagin renovat uns La corporació va recordar zona de Fiter i Rossell ha estat lla i de la Massana van publi- 28.379 euros i Andorra la Vella, 600 metres lineals de voravies, ahir que el Comú ha rebut nom- posada sobre la taula tant per la car ahir al BOPA una llista de 1.140 per un import que, su- sempre que les condicions me- broses queixes dels veïns que vi- majoria comunal com per l’opo- denúncies per infraccions de mant el 20% de recàrrec en la teorològiques ho permetin. De uen en aquesta zona de la parrò- sició socialdemòcrata. En aquest circulació davant la impossi- sanció, arriba als 65.541 euros. cara al 2013 s’acabaran les fases quia perquè el paviment que es sentit, durant la darrera cam- bilitat de procedir a la notifi- Els interessats disposen d’un restants. va utilitzar per construir aques- panya electoral les dues candi- cació personal. Entre les dues termini de 10 dies hàbils per La renovació de l’avinguda tes voravies és lliscant. Arran datures van plantejar que calia parròquies, les 1.430 sancions presentar davant del Comú les Fiter i Rossell es farà seguint el d’aquest fet, el Comú va explicar impulsar-hi actuacions. pugen a 93.920 euros. En con- al·legacions pertinents.GUIA DE SERVEIS Horari intensiu de dilluns a dissabte (de 9.30 h a 19.30 h) 5% de descompte Monedes, joies usades, trencades, si pagues en metàl·lic rellotges, peces d’ortodòncia... 24 k, 18 k, 14 k, 12 k 9 k i plata Promoció acumulable amb altres ofertes Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers) Consulteu al saló Carrer Joan Maragall, 12, local 2. Andorra la Vella. Tel. 866 700 !! TRANSPORTS I MUDANCES TMR Domingos Alex Tel. 332 671
  13. 13. Dijous, 22 de novembre del 2012 publicitat 13
  14. 14. 14 publicitat Dijous, 22 de novembre del 2012 PROXIMAMENT 828 138 - 868 585 - 359 817

×