Diari del 21 de gener de 2013

523 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
523
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 21 de gener de 2013

  1. 1. DILLUNS, 21 DE GENER DEL 2013 / NÚM. 2.232 / ANY 9 Per un millor preu tindrà més 30 min. Gratuïts 1ª hora 0,90 € +15 min. 0,35 € ANDORRA Pàgines 6 i 7 “Falta conscienciació i respecte, cosa que en altres països no passa” AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 Agustina Grandvallet i Marc Latorre, da), exposen que el principal obstacle El servei de teleatenció creix presidenta i vicepresident de l’Associ- amb què es troben els discapacitats ació de Minusvàlids i Disminuïts (Ami- és l’accés a un lloc de treball. de manera important el 2012 i arriba als 245 usuaris ANDORRA Pàgina 8 Tati Masià L’executiu confia que els accessos amb França es puguin reobrir aquest matí ANDORRA Pàgina 8 La sala de vetlla de Sant Julià de Lòria estarà operativa d’aquí un any CULTURA Pàgina 15 ‘En terres d’Andorra’, primera obra de teatre d’un autor autòcton, segons Masegosa ESPORTS Jan Missé puja al segon caixó del podi a l’eslàlom gegant de Santa Caterina Pàgina 16 ANDORRA Pàgina 9 Xevi Pons és més líder a les G.Sèries BPA amb la segona Encamp, Sant Julià i Canillo clouen una setmana d’escu- delles arreu repartint més de Escudellada per victòria consecutiva Pàgina 16 4.400 racions, que serveixen per combatre el fred. combatre el fredWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 21 DE GENER DEL 2013 INFONEUORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.adCota mínima cm 180Cota màxima cmQualitat de la neu 240 Pols Temps rúfol amb fredAccessos Equipaments Neu feble al nordInstal·lacions obertes 8/15 08.37 hPistes obertes 11/27 18.35 hTelèfon estació 739 600 Comencem la setmana sense haver acabat la in- -4/3PAL estabilitat del tot. Avui a la cara nord ha de con-Cota mínima cm 90Cota màxima cm 110 -2/4 -3/3 tinuar un temps marcat per la nuvolositat moltQualitat de la neu Humida tancada, amb visibilitat reduïda gran part delAccessos Oberts -1/5Instal·lacions obertes 18/18 -1/5 -6/0 dia. Hi haurà precipitacions febles, que seran Quart creixentPistes obertes 23/23 0/6 de neu a cotes de 800 metres cap a la cara nord,Telèfon estació 878 000 0/6 mentre que al sud la nuvolositat serà més tren-ARINSALCota mínima cm 90 cada a mesura que avanci el dia. Durant la tar-Cota màxima cm 110 -1/7 da les precipitacions desapareixeran i hi hauràQualitat de la neu PolsAccessos Equipaments -4/4 més sol i clarianes. Les temperatures aniran aInstal·lacions obertes 11/12 -1/9 la baixa en un ambient de ple hivern. El ventPistes obertes 17/19Telèfon estació 878 000 bufarà fort als cims del nord-oest i moderat a la dimecres resta. Que tinguin un BONDIA. dimartsPAS DE LA CASA-GRAU ROIGCota mínima cm 100Cota màxima cm 150Qualitat de la neu HumidaAccessos EquipamentsInstal·lacions obertes 26/29Pistes obertes 41/50Telèfon estació 872 900SOLDEU EL TARTERCota mínima cm 60Cota màxima cm 130Qualitat de la neu PolsAccessos EquipamentsInstal·lacions obertes 33/36Pistes obertes 49/64Telèfon estació 890 500Circuit de fons 15/15Cota mínima cm 30Cota màxima cm 60Qualitat de la neu PolsAccessos EquipamentsTelèfon estació 741 444 Aquesta previsió i cotes podenvariar en funció de les condicions meteorològiques. Cuina casolanaamb un toc italiàMenúdiari 16 € tot inclòs CONSULTA DE PEDIATRIA DEL DR. M. MEDINA CUINA PERMANENT COMUNICA ALS SEUS PACIENTS LA NOVA UBICACIÓ DE LA CONSULTA A PARTIR DE LES 8.30 h ATENCIÓ TELEFÒNICA DE DILLUNS A DIVENDRES  DE 9.00 H A 13.00 H. TEL. 800 430 NITS AMB RESERVA 836 063 DE DIMARTS A DIJOUS DE 17.00 H A 19.00 H. TEL. 860 030Carretera general · PAL · La Massana C/ dels Escalls, núm. 9, 4t 1a, edifici Olivé - Escaldes-Engordany (al costat del centre hospitalari)
  3. 3. Dilluns, 21 de gener del 2013 3 programa de la creu rojaEl servei de teleatenció creix de maneraimportant el 2012 i arriba a 245 usuarisEs tracta d’un increment de 21 persones respecte del volum que es va registrar l’any 2011 tati masià m. f. Andorra la Vella Un serveiEl servei de teleatenció domi-ciliària (TAD) de la Creu Roja per potenciarAndorrana ha registrat al llargdel 2012 un augment d’usuaris l’autonomia desuperior al que s’havia donat les personesl’any anterior. D’aquesta mane-ra, s’ha passat de 224 el 2011 a El servei de teleatenció do-245 l’any passat. La responsable miciliària de la Creu Roja vade l’àrea Social de la Creu Roja, adreçat a persones gransAnna Arias, posa en relleu que, que viuen soles o passenen general, es detecta un interès hores soles, malaltes omés gran per part dels familiars convalescents en un perí-per informar-se de tots els ser- ode de recuperació o reha-veis disponibles al país per a la bilitació, o a dones amb ungent gran. “Hi ha més conscièn- embaràs complicat, entrecia, avui dia, en què tothom va altres, que es volen sentirtan accelerat i ocupat, de prote- segures i acompanyadesgir-los i proporcionar-los tot ti- a casa seva per continu-pus d’eines que puguin ser útils ar sent autònomes i inde-per a la seva autonomia i la mi- pendents, segons constallora de la qualitat de vida”, ex- a la pàgina web de l’enti-posa Arias per explicar aquest El servei de teleatenció va incrementar els usuaris l’any passat. tat. L’objectiu del servei ésincrement. “que els usuaris se sentin De fet, les dades de l’any pas- segurs, sense renunciar asat superen de molt les que s’ha- La majoria d’usuaris, Arias destaca un interès L’entitat ha engegat viure a casa seva i en el seuvien anat registrant. D’aquesta concretament 197, són més gran dels familiars Acompanyaments, que medi habitual”.manera, i segons les dades fa-cilitades per la Creu Roja, cal dones, i un 49% tenen per informar-se dels també té demandadestacar que el 2009 el volum entre 81 i 90 anys serveis disponibles de no usuaris del TAD gràcies a la subvenció del minis-d’usuaris de la teleatenció era teri de Benestar, que els permetde 185. Una xifra que es va su- disposar de l’autocar adaptatperar l’any següent, quan es va arran de detectar la necessitat, gran o dependent del país, en- part anteriorment sense partici- per al trasllat dels usuaris, i asituar en 212. Ja el 2011 la xifra van engegar el projecte Acom- cara que no siguin usuaris del par en les diferents proves, però més a més hi participen “molteses va situar en 224 i l’any passat panyaments, “una activitat di- TAD, mitjançant els diferents en aquesta ocasió un grupet de entitats públiques i privades,es va tancar amb 245 persones rigida a les persones que estan serveis socials. D’aquesta mane- sis usuaris hi van poder assistir que en tot moment ens donendonades d’alta en aquest servei. en una situació de dificultat i ra, exposen que quan es detecta amb l’objectiu de competir. Du- suport i ens faciliten el que ne- Pel que fa al perfil d’aquests manca d’autonomia” per poder un cas susceptible de poder-se rant l’any, un grup de voluntaris cessitem perquè aquestes sorti-usuaris, cal destacar que la gran desenvolupar les activitats de la beneficiar d’aquest servei, des es va dedicar a entrenar aquests des siguin tot un èxit”, tal commajoria són dones, ja que en- vida diària. En el marc d’aques- dels serveis socials el deriven a usuaris en la competició selec- destaca la responsable de l’àreafront de les 197 dones que fan ta proposta, un grup de vo- la Creu Roja. cionada per arribar a la trobada de Social de l’ONG.servir aquest servei hi ha només luntaris estan a disposició per A més, la Creu Roja destaca “ben preparats”, segons expo- A més a més, la Creu Roja48 homes. Per edats, el 49% té atendre les demandes que de com una de les activitats exito- sen des de l’ONG. Andorrana ha organitzat altresentre 81 i 90 anys; un altre 37%, manera puntual facin aquestes ses de l’any passat l’assistència D’altra banda, els usuaris del activitats, com són els segui-entre 71 i 80; un altre 5% té més persones. d’alguns usuaris del TAD a l’11a servei de teleatenció a domici- ments de les persones més vul-de 91 anys i un 9% se situa per Es tracta, tal com exposa Ari- Trobada esportiva de residèn- li van poder gaudir al llarg de nerables o la visita domiciliàriasota dels 70 anys. as, de cobrir necessitats com cies, que va tenir lloc a la Llar l’any passat de les sortides so- a tots els usuaris durant les fes- D’altra banda, des de la Creu passejades pel seu entorn, cosa Sant Josep de la Seu d’Urgell. cioculturals, en què s’ha regis- tes nadalenques, per fer-los ar-Roja Andorrana posen en relleu que els permet beneficiar-se de De fet, hi van ser convidats, tot trat un important increment de ribar un petit detall.que cada any intenten impulsar l’aportació física i de benestar de i no ser membres d’una residèn- participants. D’aquesta manera, I, tal com posen en relleu,noves activitats per a la gent la sortida, o d’acompanyaments cia, gràcies “a la voluntat i l’es- des de l’ONG destaquen que continuen treballant per podergran que disposa del servei, per anar al metge o fer gestions forç” de la mateixa organització últimament hi assisteixen uns oferir nous serveis per donarper potenciar la convivència i la (compres, perruqueria, bancs, conjuntament amb el ministeri cinquanta usuaris. Des de la resposta a les necessitats delsintegració en el medi social. És etcètera). És un servei gratuït i de Benestar, segons posen en Creu Roja recorden que aques- col·lectius més vulnerables i perper això que la tardor passada, que també s’ha ofert a la gent relleu. De fet, ja hi havien pres ta proposta es pot dur a terme adaptar-se als canvis socials.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 21 DE GENER DEL 2013 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Creieu que el ‘no’ dels bombers a laUna tasca social necessària remodelació afectarà el servei?La Creu Roja Andorrana va tancar el 2012 amb el projecte anomenat Acompanyaments, que Envia un SMS al 789 amb la tevaun volum d’usuaris del servei de teleatenció do- pretén integrar els usuaris al seu entorn social.miciliària (TAD) que s’elevava a 245. Es tracta De fet, més enllà dels usuaris del TAD, sembla resposta ENQ SI o bé ENQ NOd’una xifra rècord que supera les que s’havien que aquest servei també és demanat per altres Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràanat registrant en els darrers anys i que demos- persones. Això posa en relleu, novament, l’esforç en aquest espai i entre els participants se sortejarantra que és un servei que la gent té en compte de l’entitat per donar resposta a les necessitats tres lots de productesquan vol continuar restant a casa seva però socials que es donen al país i l’encert a posar en per al bany.necessita un recolzament en cas que hi hagi al- marxa diferents serveis que no s’ofereixen desgun tipus de problema. Des de l’entitat han fet, d’altres àmbits. D’aquesta manera s’omple unal llarg d’aquests anys, una important tasca de buit i es continua treballant pel benestar de laconscienciació i de divulgació d’aquest servei i població. Cal encoratjar l’ONG, i els seus volun-també han intentat que es veiés complementat taris, que continuïn endavant ambper altres serveis. D’aquesta manera, cal desta- aquesta tasca, sens dubte totalmentcar que aquest any passat s’ha posat en marxa necessària per a la societat. TRIBUNA El metge de capçalera referent: ¿què és?LLUÍS BURGUÉS, PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR DE SALUT I BENESTAREls sistemes de salut i les organitzacions sanitàri- han aparegut noves professions i especialitats i tota funció de porta d’entrada al sistema sanitari, la co-es són estructures complexes; de fet la majoria dels mena de tecnologies i tractaments cada vegada més ordinació amb la resta de professionals de la salutciutadans les intentem evitar si podem. General- efectius. dels diferents nivells assistencials i la continuïtat dement, quan necessitem els seus serveis, ens passen l’assistència.pel cap molts pensaments i sensacions; des dels an- Des dels anys setanta tots els països del nostrecestrals bruixots fins a les pregàries o la fe cega en entorn han organitzat l’atenció de la salut dels seus Evidentment, aquesta resposta genera noves pre-les noves tecnologies. De fet, les ciències de la sa- ciutadans de manera que es pugui garantir l’equi- guntes:lut són inexactes i com més coneixements en tenim tat, la qualitat i l’accés a una assistència sanitària demés ens adonem de la nostra ignorància. Finalment qualitat. S’han establert normatives que determi- ¿Sempre haurem de passar pel metge de capça-afrontem les malalties com fa segles: amb angoixa i nen, entre d’altres, les diferents funcions dels pro- lera per anar, per exemple, al ginecòleg? No, al pri-incertesa. fessionals de la salut o les modalitats d’utilització mer nivell hi haurà professionals de la salut d’accés del sistema. directe (ginecòleg, oftalmòleg, odontòleg, profes- A més, la nostra salut s’ha convertit en l’objectiu sionals d’infermeria...), als quals es podrà accedirde lucratius negocis que ens ofereixen la millora del La reforma sanitària que iniciarà el Govern els sense passar pel metge de capçaleranostre benestar i qualitat de vida i ens generen una propers mesos té com a objectiu introduir criterisevident pressió comercial. D’altra banda hi ha els d’utilització racional que garanteixin l’equitat, la ¿Podré triar metge de capçalera i canviar quanpoders públics, que han assumit la responsabilitat qualitat i la viabilitat de l’atenció a la població an- vulgui? Sí, es podrà triar el metge de capçalera quede garantir el que anomenem “atenció sanitària bà- dorrana. cada persona vulgui i canviar de professional ambsica”, concepte que canvia tan ràpidament com la agilitat. Únicament caldrà comunicar-ho a la CASS.nostra societat. El Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS) està dissenyat perquè l’atenció donada a partir de ¿Sempre hauré d’anar al metge de capçalera per Si a aquesta barreja de components hi afegim les nivells assistencials estructurats sobre la base de la accedir a l’especialista? No, també s’hi podrà acce-característiques pròpies de cada individu, sembla complexitat dels problemes de salut i coordinada dir directament, però amb un grau de copagamentdifícil que la persona que té una necessitat de salut pels respectius professionals referents sigui la de superior, ja que l’atenció coordinada pel metge deen surti ben parada. Aquesta és la realitat, utilitzar més qualitat i eficiència. Els professionals referents capçalera referent disposarà de mecanismes assis-les ciències i tecnologies de la salut sense criteri és estaran distribuïts en els diferents nivells assistenci- tencials més eficients.perillós. als i especialitats, però n’hi haurà dos que, a més de les funcions generals dels professionals referents, Aquests i altres interrogants són els que el minis- Segurament els nostres avis encara recorden exerciran de porta d’entrada al sistema en els casos teri està analitzant abans de l’aplicació generalitza-que els apotecaris, els doctors, els practicants, les d’actuació assistencial no urgent. Seran el metge de da de la reforma l’any 2014 i per resoldre’ls de formainfermeres i les llevadores eren les persones encar- capçalera per als adults i el pediatre per a la pobla- adequada s’han iniciat reunions amb els col·lectiusregades d’assumir la millora de la salut dels seus ció infantil. de professionals de la salut i els organismes para-conciutadans amb distribucions de tasques ben de- públics implicats. Els instruments bàsics de la refor-terminades. Aquests eren professionals amb conei- Per tant, la resposta concreta a la pregunta que ma s’aplicaran durant l’any 2013 amb la realitzacióxements generals i polivalents que resolien la ma- dóna títol a aquest article és: el metge de capçale- d’una prova pilot en pacients amb diabetis mellitus,joria dels problemes de salut de la seva comunitat ra referent és el professional de la salut de primer a partir de la qual s’introduiran al model les modifi-amb els escassos recursos de l’època. El desenvolu- nivell assistencial que assumeix tots els problemes cacions necessàries per tal que la implantació man-pament de les ciències de la salut a partir dels anys de salut dels seus pacients aplicant els criteris de tingui la relació de confiança entre el professionalseixanta del segle passat ha incrementat de forma qualitat assistencial establerts pel Model Andorrà de la salut i el ciutadà i assoleixi els objectius esta-exponencial els coneixements sobre les malalties, i d’Atenció Sanitària, entre els quals destaquen la blerts de millora de la qualitat i de l’eficiència.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DILLUNS, 21 DE GENER DEL 2013 OPINIÓ 5 TRIBUNA L’economia andorrana necessita Per això els socialdemòcrates defensem una fiscalitat directa que obligui les grans fortunes, físiques i jurídi- un impost just i intel·ligent ques, a aportar més. “L’impost no ha matat mai un país, i menys encaraJAUME BARTUMEU CASSANY, PRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALDEMÒCRATA els seus milionaris.” Aquesta declaració no és de cap di- rigent d’extrema esquerra. La va pronunciar el novem-Hem començat l’any sentint i llegint declaracions dels Ho saben, però el que no saben és com fer-ho enten- bre del 2012, en plena batalla fiscal al Senat americà, Billresponsables de la majoria del Consell General que as- dre a la seva majoria parlamentària, tan àmplia en nom- Kristal, un editorialista neoconservador.senyalen una marxa enrere en un compromís públic ex- bre de consellers com farcida de compromisos, tractes ipressat pel cap de Govern la tardor passada, en l’acte de pactes preelectorals que els impedeixen anar endavant No hem d’oblidar que les contribucions obligatòriespresentació de l’informe econòmic anyal de la Cambra en les reformes repetidament anunciades però no en- tenen tres funcions principals en els estats moderns: elde Comerç. carades. finançament de les despeses públiques, la redistribució de la riquesa amb justícia fiscal i la regulació econòmica. Aquell dia Antoni Martí va anunciar que DA propo- ¿Com esperen que arribi una positiva inversió es-sava la introducció d’un impost directe sobre la renda trangera si no hi ha convenis que impedeixin la doble La cohesió del país obliga a una gestió seriosa de laamb un percentatge del 10%. imposició? despesa pública i a una reducció del deute. Els socialde- mòcrates vam predicar amb l’exemple des del Govern i Consellers generals de Demòcrates per Andorra es L’impost sobre la renda és indispensable si es vol continuem defensant-ho des de l’oposició.van indignar perquè, amb tota la raó, consideren que obrir l’economia andorrana i facilitar als empresaris iel seu compromís electoral no incloïa aquella proposta. professionals poder exportar des d’Andorra béns i ser- Ja n’hi ha prou de tants crits i soroll sobre la pres-Una proposta que sí que figura al programa socialde- veis. sió fiscal. No, pagar els impostos com tothom no és pasmòcrata. contrari a l’esperit d’empresa. Sí, la despesa pública és Però aquesta figura impositiva és també necessària un avantatge per als empresaris i les empreses que es Les setmanes han anat passant i l’oposició interna de per fer possible el mandat de l’article 37 de la Consti- beneficien de les infraestructures, la sanitat o l’escolaDA s’ha anat fent sentir i ja són majoria dins la majoria tució, que estableix que totes les persones físiques i ju- pública i gratuïta, que es mesura per altra banda quanparlamentària els que no volen donar suport a la llei de rídiques han de contribuir a les despeses públiques se- es proposa feina a personal qualificat internacional.l’impost sobre la renda. gons la seva capacitat econòmica. Fins que no tinguem aquest impost en aplicació no es respectaran a Andorra L’impost no ha matat mai un país, ben al contrari. És Aquesta situació és paradoxal. els principis de generalitat i de distribució equitativa de l’eina per excel·lència per facilitar el bé comú, la vida en les càrregues fiscals. comú, si és just i intel·ligent. Ho és perquè els membres del Govern saben que nohi haurà la possibilitat d’aplicar convenis per impedir la Els impostos són l’única via per distribuir la riquesa. Aquesta és la nostra responsabilitat durant l’any quedoble imposició amb els països veïns si Andorra no té, No podem mantenir una situació que massa sovint fa comença: saber fer avançar un impost sobre la rendaaprovat i en aplicació, un impost sobre la renda. pagar el que menys té i no el que més té o guanya. que ajudi la societat i l’economia. DES DE SHERWOOD aquest problema en cap faceta de la meva vida, sols quan corporació al sector privat un cop finalitzi el seu exercici vaig a una ferreteria. Necessito una broca del setze per polític. Els fills de puta matussers són perillosos, però els Punt de reunió penjar un cap de rinoceront que m’ha regalat un cunyat fills de puta intel·ligents són letals. caçador, i ja tremolo només de pensar que he d’entrar-hi. ¿A algú li passa res semblant? BD Jo també tinc una erecció, quan surts de la cafeteriaJORDI SERRET I ESTOPÀ de nit i puc veure la resplendor dels teus pantalons a 800 BD Al noi que m’adulava, sóc la noia que treballa a la metres.BD Em preocupa l’endogàmia en què estem caient els ca- cafeteria al costat del museu. ¿No seràs pas un noi calbtalans. És clar que m’interessa aprofundir en com i quan que acostuma a portar barret de copa i uns pantalons BD Vull dir-li al qui ha abandonat dos gossos propel nostre poble ha de poder escollir el lloc que vol ocu- verds florescents? de casa meva, a la travessia del carrer Maragall amb elpar al món, però això no pot abolir l’esperit crític a l’hora carrer València, que tant de bo la vida el colpegi ben du-d’abordar les coses. BD Em sembla collonut el que ha fet el president fran- rament a tall de justícia poètica. Com pot desentendre’s cès. No jutjo el Depardieu; bé, el Depardioff. Si de cada de manera tan cruel d’éssers lleials i nobles sense malícia. ¿La independència és monocromàtica, sense matisos? milió d’euros l’Estat es quedés 750.000 euros suposo que Em sembla injustificable que no s’hagi pres la molèstia¿O tant és, si un projecte d’independència és progressista també m’enfilaria per les parets, però l’Hollande ha fet de portar-los a algun centre, per tal que siguin cuidatso conservador? ¿Algú es creu els burgesos ultracapita- honor a la seva condició de socialista, no com d’altres que per aquells que entenen el valor de la seva existència ilistes de CiU en els seus deliris messiànics, quan sempre ostenten aquesta condició de forma ambigua. ¿Som d’es- la joia de la seva companyia. La indiferència davant unhan estat uns fariseus arribistes i uns llepaculs de l’Estat querres, no? Doncs fem una redistribució justa i equita- sofriment que hom pot evitar és una de les vileses mésespanyol? Per als cristians d’Unió, Catalunya és sagrada, tiva de la riquesa. Hi haurà persones que tindran menys greus en què pot caure.¿els diners per als aturats no? metres quadrats de mansions i hauran de canviar l’Aston Martin per un Audi, però d’altres podran portar un plat BD ¿Tu també tens ereccions? Caram, no sabia que BD A la noia que treballa al costat de la cafeteria del calent a taula i dormiran sota un sostre. eres un traves... o sigui que tens po... vull dir... ¿què opi-museu d’ornitologia cretàcica, vull dir-li que la seva visió nes del principi d’incertesa quàntica de Heisenberg?em produeix perllongades ereccions que no cessen ni a BD En efecte, bonica, el dels pantalons florescents i elcops de martell. barret de copa sóc jo. És l’uniforme de la feina, treballo en BD No hi ha dret que m’hagin suspès per quarta vega- una empresa d’aparells mèdics radioactius d’alta gamma. da l’examen teòric del carnet de conduir per una maleïda BD Dissabte a la nit, restaurant de solvència gastro- pregunta. Senyors de trànsit, no em diguin que als carrilsnòmica contrastada. A la taula del costat ja fa mes de BD No es preocupi pel tartamudeig selectiu a la ferre- per a vehicles d’alta ocupació no poden anar quatre enmitja hora que tres parelles s’han assegut. No han estat teria, fa quaranta-nou anys que no em compro bufandes una moto ni un pilar de set sense folre ni manilles en mo-capaços d’esbossar ni un vague intent de conversa abdu- de ratlles. Sempre que entrava a la botiga per demanar nopatí, si ho veig quasi cada dia.ïts pels seus mòbils. Suposo que la quadratura del cercle que me n’ensenyessin una em començava a tremolar elimplicaria que el propietari d’un mòbil intel·ligent mani- llavi superior compulsivament. Em va costar molt assu- BD Crec que el principi d’incertesa quàntica de Hei-festés la mateixa qualitat que el seu preuat objecte, però mir-ho perquè les ratlles sempre combinen molt bé amb senberg no ha estat tan determinant com la paradoxa deno és el cas. Em recordo d’una línia de diàleg d’una infec- tot, però a poc a poc te’n vas fent a la idea i aprens a con- Gibbs. Pensa en el cas de dos recipients que contenen ga-ta pel·lícula que adoro: “Tant carallot i tan poques bales.” viure amb els tons pastel i els marrons clar. sos del tipus 1 i 2 amb n1/V1= n2/V2 = n/V. En permetre que aquests ocupin tot el volum 2V el darrer terme repre- BD Sempre que he d’anar a comprar a una ferreteria BD Els polítics corruptes catalans han d’aprendre dels senta l’augment d’entropia per barrejar-se. Però això sóntartamudejo. He anat a un logopeda luxemburguès i madrilenys. Encarregant la gestió pública de la sanitat a bagatel·les, quan vulguis quedem i la meva serp d’un solm’ha dit que no m’amoïni. El cas és que mai he tingut empreses privades escollides per ells, s’asseguren la in- ull reptarà pel teu cos de massapà.
  6. 6. 6 Dilluns, 21 de gener del 2013 agustina grandvallet i marc latorre, presidenta i vicepresident d’amida “Aquí falta respecte i conscienciació, cosa que en altres països ja no passa”Agustina Grandvallet i Marc Latorre, presidenta i vicepresident de l’Associació tius per afavorir que els contractin i un canvi de mentalitat de la societat, quede Minusvàlids i Disminuïts (Amida), exposen que el principal obstacle amb què els veu capaços per a algunes tasques però no per a d’altres. Reclamen que cales troben els discapacitats és l’accés a un lloc de treball. Demanen més incen- ratificar ja el conveni de les Nacions Unides sobre els discapacitats. tati masià mireia suero comellas Andorra la Vella per baixar els esglaons hi ha gent que anem amb bastó. Em pucFa poc que van renovar la junta. matar amb aquells esglaons i la¿Quins són els principals objec- baixadeta que fan.tius que s’han fixat? M. L.: També hi ha, per exem- Agustina Grandvallet: El més ple, l’avinguda Meritxell. Jo, ambimportant és tornar a fer el curs el bastó, no sé si sóc a la voraviad’artteràpia, que vol millorar la o a la carretera. A més hi ha vo-qualitat de vida a través de l’ex- ravies que són molt altes, la ram-periència artística i creativa per pa potser és massa pronunciadaa persones que pateixen una dis- o acaba amb un petit esglaó. Éscapacitat física o sensorial. Tot i una rampa que no serveix gaireaixí, també hi participen perso- com a rampa.nes amb discapacitat mental. A. G.: És ben fàcil agafar una Marc Latorre: Es fa a través persona amb cadira o una per-de les manualitats, com pintura, sona invident per dir: tenen raó.dibuix... És el nostre dia a dia. No tenim A. G.: L’any passat se’n va fer més.la primera edició i va tenir for-ça èxit. Aquest any ens trobem, També l’accés a un lloc de tre-però, que ens han donat molt ball és una tasca complicada.poqueta cosa de subvenció i ja M. L.: Aquest és un dels pit-veurem fins on arribem. jors obstacles amb què ens tro- bem. Ara, si no és que treballesLes ajudes s’han reduït molt. al Govern o en un comú, no tens A. G.: Sí, tot i que ja ho sa- feina. Perquè els privats, quanbíem. El que valorem molt és dius que tens una discapacitatl’aportació de tots els socis. La o veuen que portes la cadira, unquota anual no és gaire elevada bastó o el que sigui, ja et posenperò amb això fem moltes coses. alguna excusa per no agafar-te.Ens estirem com un xiclet. Somuns 380 socis. ¿A què ho atribueixen? raó de ser. Hi ha gent que pateix M. L.: La primera és que el A. G.: Avui no hi ha feina perÉs un volum important. “Quan veuen que ets moltes necessitats. Per això pre- Consell ratifiqui el Conveni de a ningú. Tot i així, hi ha una quo- A. G.: Sí, però molta gent s’ha discapacitat et donen ferim destinar uns diners a com- les Nacions Unides sobre els ta que s’hauria d’aplicar. La lleidonat de baixa. prar un bastó per a algú que no drets de les persones amb disca- recull un percentatge de llocs de una excusa per no en pugui assumir el cost. pacitat. Ho estem demanant des treball per a discapacitats. Això¿Arran de la crisi? contractar-te” de l’any 2007. Això representaria no es respecta. M. L.: La crisi és un factor ¿Aquesta també és una de les un gran avenç perquè comporta M. L.: En les reunions queperò no ho és tot. tasques de l’associació? diferents obligacions per al Go- hem tingut amb el Govern ja A. G.: Imagino que a Amida, “A l’hora de fer obres A. G.: Ens hem trobat amb vern i la ciutadania en favor del hem exposat que amb els canvisdes que va morir Antoni Rogel, es pensa més en la gent que volia fer el curs però col·lectiu de discapacitats. que s’estan fent en l’àmbit fiscalhi ha hagut un parell d’anys en que no podia assumir el trans- A. G.: També és important es podria incloure la possibilitatquè els membres s’han quedat modernitat que en port i l’hi hem costejat. Una de avançar en l’eliminació de les per als privats de desgravar im-aturats. Això també hi influeix. l’accessibilitat” les nostres prioritats també és barreres arquitectòniques als postos en el cas que ocupin unaQuan vegin que es torna a revifar portar la comptabilitat al dia. carrers. Les adaptacions dels persona discapacitada.una miqueta... Tot i així, hem de M. L.: És important ara pels carrers no es fan com s’haurien A. G.: Ara estem a les taulescomptar que amb la crisi farem “Els serveis socials impostos. de fer. de diàleg amb el Govern. Espe-fins on puguem. Perquè quan són una miqueta M. L.: A l’hora de fer obres es rem arribar a un consens.truques a les portes és difícil. Hi ¿Quines són les principals di- pensa més en la modernitat queha altres necessitats més impor- ineficients i cal més ficultats amb les quals es tro- en l’accessibilitat. ¿Amb la crisi, troben més difi-tants que fer activitats per a gent coordinació entre ells” ben? ¿Quina és la demanda A. G.: Tens les voravies d’Es- cultats per trobar feina?discapacitada, que és la nostra principal? caldes, que són fantàstiques però M. L.: Jo diria que no hi ha
  7. 7. Dilluns, 21 de gener del 2013 andorra 7diferència. Ja no trobàvem feina tati masià Espanya. Una vegada vaig tenirabans. una conversa amb una treballa- dora social de la clínica Meritxell¿També ha de fer encara un can- que em va dir que aquesta no eravi de mentalitat la societat? tasca seva. La societat fa diferències. Perexemple, es considera que no Això fa que hi hagi discapaci-estem capacitats per accedir a tats que estiguin desorientats,un lloc de treball però trobem ja que no tenen la informaciópersones que s’aparquen en un per demanar ajudes o serveis.espai reservat per a discapacitats A. G.: Sí. La gent no ho coneix.i en arribar et diuen que és un Per això les associacions ajudenmoment i que no passa res. Aquí a guiar aquestes persones. I tam-a Andorra falta respecte i cons- bé els donen suport moral i emo-cienciació. Ve de petits, perquè a cional. Perquè per a una perso-altres països ja no passa. na que es troba de cop en una cadira de rodes no és tan fàcil.També troben massa dificultats I l’única persona que l’entén ésquan s’adrecen als serveis soci- una altra que també està en unaals per fer tràmits. cadira. Que hi hagi aquest diàleg A. G.: De vegades ens trobem i aquesta teràpia de grup.amb gent que ha d’omplir un pa-per i que no sap com fer-ho. ¿Temen que amb la crisi puguin M. L.: També demanen docu-mentació que ja tenen. Això se- “Quant als ajuts, cal estudiar cas per cas perquè hi ha gent arribar retallades que afectin els discapacitats?ria fàcil d’evitar amb els sistemes que no els necessita i altres que no en tenen ni per al pa” A. G.: Ara estem a l’espera deinformàtics actuals. Trobem que la nova llei de serveis socials. Dehem de fer massa paperassa. Des del col·lectiu també s’han denunciat so- els casos un per un i veiessin les necessitats de moment hem pogut fer-hi apor- A. G.: També caldria més co- vint les dificultats amb què es troben alguns cada persona podríem arribar a bon port. I la tacions i ja veurem si valoren elordinació. Quan perceps una discapacitats a l’hora de valorar el seu grau gent que ho necessita tindria les ajudes i la que que hem aportat. I després cal-pensió de discapacitat s’ha de de menys­cabament. no, doncs no. drà veure com s’aplica aquestaportar cada any una fe de vida. A. G.: Hi ha persones que s’han trobat amb llei. Reivindiquem que al consellSi tens accés al registre ja saps problemes. Perquè el primer que et demanen és Alguns col·lectius també han demanat un de la Caixa Andorrana de Segu-si jo estic viva o no. ¿Per què ho un extracte de compte. Nosaltres creiem que, augment del llindar de precarietat. retat Social hi hagi una personahem de portar cada any? Pensi per començar, el primer que es vol saber és el A. G.: És normal. Una persona amb discapa- amb discapacitat i també a la Co-que aquest paper s’ha de pagar. grau de menyscabament. citat té una despesa més elevada. Hi ha gent nava, la comissió que fa les valo-Amb la informàtica es pot acce- M. L.: Si et demanessin una analítica encara, que percep unes pagues que no li permeten viu- racions de menyscapacitat.dir a tot arreu ara. No ho ente- però un extracte bancari... re com la resta. Quan tens una discapacitat no M. L.: En aquest últim casnem. Ara s’està treballant en la A. G.: Hi ha gent que surt indignada perquè valores tant les coses materials però tot el que tampoc no sabem quins criteriscoordinació a nivell social entre potser econòmicament no té problemes però vol et faci la vida millor, genial. segueixen per donar el grau deels comuns i el Govern, i això saber fins on arriba la seva discapacitat. discapacitat. Això és una reivin-s’ha de valorar. Però ara molts M. L.: Una valoració de discapacitat és mèdi- ¿I com està l’accés dels discapacitats a les dicació de tots els col·lectius decasos s’acaben resolent des de la ca, no econòmica. activitats de lleure? discapacitats.FAAD. A. G.: Aquí també hi ha un problema impor- La llei de serveis socials també preveu la tant. Als discapacitats ens agrada anar al tea- ¿Creuen que les paraules delPodríem dir que els serveis so- coresponsabilitat entre familiars. ¿Com ho tre, al cine, a Caldea... Però no tenim cap mena president de la CASS sobre lacials són poc eficients. veuen? d’ajut per accedir-hi, com passa amb la gent pensió d’invalidesa preparen el M. L.: Una miqueta. M. L.: Hi ha casos i casos. gran (tot i que no tenim res en contra d’aquest camí per a les retallades? A. G.: Quan tens una discapa- A. G.: Crec que els dossiers no s’haurien de col·lectiu). Tenim un carnet de discapacitat. A A. G.: Des de l’Amida creiemcitat, i sobretot quan l’adquirei- globalitzar. S’hauria d’estudiar dossier per dos- Espanya i França, el col·lectiu té uns avantatges que va parlar des de la desin-xes de cop, és un trasbals. Has sier. Hi ha gent que potser té un poder adquisitiu amb aquesta identificació. formació. No és tan fàcil tenird’arreglar papers, i et maregen: alt i a més rep una pensió de discapacitat alta. M. L.: A més, ara al cinema, amb les pel· una persona discapacitada. Calara has d’anar al Comú i allà et I després hi ha casos de gent que no en té ni lícules en 3D, per exemple, als que no hi veiem recordar que les estadístiquesdiuen que al Govern, i al Govern per comprar una barra de pa. Imagini si en té ens cobren el mateix preu quan ens podrien indiquen que gasta com a mí-et diuen que... Per això és impor- per comprar-se una cadira de rodes! Per això cobrar el cost de l’entrada per a una pel·lícula nim un 30% més. És un greugetant que hi hagi una associació, cal que s’estudiïn bé els informes. Crec que si normal. Perquè es vegi bé o malament amb les important.tot i que en molts d’aquests ser- les persones que treballen amb el col·lectiu hi ulleres nosaltres la veurem igual. Això ho volem M. L.: El material és molt carveis ni s’informa que existeix, estiguessin realment involucrades i estudiessin tractar amb les sales. i, segons la discapacitat, potsercontràriament al que passa a l’has de buscar a fora. Un producte AnyósPark No deixis que t’ho expliquin i bufa-les amb nosaltres! Demana informació de menús i condicions trucant al 738573. Organitzem aniversaris per infants de totes les edats i adults.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 21 de gener del 2013 efectes de la nevadaL’executiu confia que els accessosamb França es reobrin aquest matíEls tècnics del Govern i els de les estacions d’esquí provoquen més d’una vintena d’allaus agències Redacció / Agències Andorra la Vella / canillo han envaït la carretera. Pel que pertorbacions, dimarts, s’ha ac- fa a la jornada d’ahir, segons té tuat amb èxit a Soldeu i la carre-El ministre d’Economia i Terri- constància el Govern, se’n van tera d’Arcalís i en totes les altrestori, Jordi Alcobé, es va mostrar desencadenar tres, sense afectar, zones controlades pel Govern.confiat ahir que si no hi ha més però, la xarxa viària. La jornada també va ser in-canvis de temps avui mateix es La Prefectura ha organitzat el tensa a les estacions. De sis apodria obrir la frontera del Pas cap de setmana combois als dos vuit del matí, amb els accessos ade la Casa amb França. Alcobé sentits de la marxa, que, en al- les pistes tancats, es va activar elva insistir que la meteorologia gun cas, han permès el pas fron- pla PIDA (Pla d’intervenció perha impossibilitat restablir la cir- terer, d’una quarantena de vehi- al desencadenament d’allaus).culació abans i que continuaran cles. La previsió meteorològica Als equipaments tècnics instal·fent gestions per convèncer les avança un temps variable per lats –Gasex, Catex i canons– s’hiautoritats franceses de la neces- la jornada d’avui, amb alguns van sumar les càrregues manu-sitat de mantenir la carretera en núvols encara al nord del país i als. La majoria dels tirs van sercondicions, tant la calçada com clarianes al sud i vent del nord- positius, amb el desprenimentels equipaments per fer baixar oest en altitud. El risc d’allaus se de grans quantitats de neu.allaus. situa actualment al nivell 3. A l’estació d’Arinsal, la prin- De fet, segons va informar cipal actuació va ser al Cubil. Elahir l’executiu, que ha mantin- resposta al PS despreniment de l’allau va pro-gut un contacte permanent amb Pel que fa a les acusacions del L’accés a França es reobrirà avui mateix. vocar un important dipòsit dela Prefectura de l’Arièja, avui Partit Socialdemòcrata i del pre- neu a la carretera. A Arcalís estindrà lloc una reunió en què es sident d’Iniciativa Publicitària criteris diferents”. “Segur que Més de 20 allaus provocades va fer caure la zona de la Balma idecidirà si es reobren les carre- sobre el poc interès de França altres carreteres de muntanya D’altra banda, i segons va infor- del pic d’Arcalís. En aquest dar-teres RN-20, RN-22 i RN-320. per obrir les carreteres, Alcobé de les seves estacions França les mar l’executiu en un comunicat, rer cas, la llengua de neu va ar- L’accés nord a Andorra és es- va assegurar que no han notat manté obertes i no les talla tan ahir va ser una jornada especi- ribar fins a la zona de debutants.pecialment perillós quan s’acu- “cap hostilitat contra Andor- alegrement com aquesta”, va as- alment complicada pel que fa a La jornada també va ser moltmulen grans quantitats de neu. ra” i va subratllar que és “molt senyalar. les allaus. L’acumulació de neu intensa al Pas de la Casa-GrauEntre Ax i l’Ospitalet es comp- complicat obrir amb un risc tan De fet, Mas, que va explicar dels últims dies, sumada als Roig, on es van provocar lestabilitzen més de 30 corredors elevat d’allaus”. Per tant, “la que va ser al Pas de la Casa dis- gruixos de fins a 50 centímetres allaus del Cubil, que van enva-d’allaus i a la zona de l’Ospita- cautela francesa s’entén”, va as- sabte, va recordar que es tracta caiguts diumenge a la matinada ir la pista del mateix nom, i delet n’hi ha sis més equipats amb segurar. d’un problema habitual a la i les congestes creades pel vent, la zona del restaurant del CollCatex. La neu d’aquestes canals Qui no ho veu així és el còn- zona però va afirmar que no va obligar a actuar els tècnics del Blanc, que va afectar la Pista Di-es desprèn de manera regular sol major d’Encamp, Jordi Mas, entén “com al segle XXI podem Govern i de les estacions. recta. La pista de les Grandallesi constitueix un perill per a la que tot i no considerar que el tancar l’accés a un país turís- Els serveis del Govern van també es va veure afectada per laseguretat dels vehicles que hi Govern francès vulgui afavorir tic d’aquesta manera i amb les centrar els esforços dissabte a la caiguda d’una altra allau. Quantcirculen. En l’última setmana unes pistes per damunt de les bones relacions que tenim amb nit a fer caure l’allau de les Fonts a Soldeu, els despreniments vans’han desprès tres allaus, que altres sí que va apuntar a “dos França”. a Arinsal. Des del principi de les ser menys importants. sant julià de lòriaLa sala de vetlla laurediana agènciesestarà operativa d’aquí un any agències sAnt julià de lòria i estem contents perquè és un rar l’equipament oficialment”, servei més, encara que no sigui va explicar Gil, que va defensarLa Germandat de Sant Sebastià un servei molt agradable per que la prioritat del Comú és quei el Comú de Sant Julià de Lòria tothom”, va manifestar la còn- es pugui inaugurar abans, peròvan signar ahir un conveni per sol major de Sant Julià de Lòria, en previsió de les incidènciesconvertir una casa de la place- Montserrat Gil, que va destacar que es puguin produir durantta del Callís de l’Isla, propera a també la ubicació de la futura l’adequació de la casa han consi-l’església parroquial, en la sala sala de vetlla: a prop de l’esglé- derat finalment donar el terminide vetlla del Comú. Amb la fir- sia i amb una placeta al davant. d’un any, “per considerar quema del conveni, que es va fer co- A aquest nou equipament seria més viable”.incidir amb la tradicional escu- per a Sant Julià s’hi podrà ac- Les obres tenen un pressu- El conveni entre el Comú i la Germandat de Sant Sebastià es va firmar ahir.dellada de Sant Sebastià, es van cedir des de la placeta Callís post de 120.000 euros, de què esformalitzar les bases del projecte d’Isla i tindrà una sala d’espera farà càrrec la corporació laure- dat, Enric Naudi, va assegurar gués utilitzar per al que es ne-i, segons els signants, d’aquí un a la planta baixa, mentre que a diana, mentre que la Germandat sentir-se “alleujat i amb la sensa- cessita, i això sempre ha estatany la sala ja estarà operativa. la primera planta hi haurà dues de Sant Sebastià assumirà les ció d’haver fet la feina ben feta” molt complicat. I a més, trobar “És una demanda que ens sales per a diferents usos i em- despeses dels estudis i projec- després de la firma del conveni. un preu que la Germandat po-feien des de feia molt temps la magatzematge. tes tècnics, que estan valorats en “Feia molt temps que inten- gués assumir”, va destacar Nau-Germandat de Sant Sebastià i la “Esperem que el 20 de gener uns 10.000 o 12.000 euros. tàvem trobar un local adequat, di, que va agrair la complicitatmateixa gent de la parròquia, de l’any que ve puguem inaugu- El president de la German- a prop de l’església i que es po­ amb el Comú.
  9. 9. Dilluns, 21 de gener del 2013 andorra 9 tradicions successosMés de 4.400 racions d’escudella per Atropellada una menor decombatre les baixes temperatures 9 anys en un pas de vianantsSant Julià, Encamp i Canillo clouen una setmana dedicada a aquest àpat tradicional Redacció Andorra la Vella tati masià Redacció / agències Andorra la Vella ció popular esdevé un atractiu Una nena de 9 anys va re· turístic. sultar ferida ahir en ser atro·Dies d’escudelles populars ar· Entre els ingredients, 50 qui· pellada per una motocicletareu del país al llarg de la set· los de jarret i 40 de cansalada, a la Massana, tal com va in·mana passada. I després que més de 30 gallines, orelles i formar la policia. D’aquestadijous la festa es va celebrar a morro de porc, patates, ceba i manera, l’accident va tenirla Massana, Ordino, Escaldes- col, per no quedar-se curts. lloc pels volts de les quatreEngordany i la capital, ahir va de la tarda a l’avinguda Santser el torn de Sant Julià, Encamp sant julià de lòria Antoni. Els fets van passari Canillo. Com en les anteriors L‘escudella de Sant Sebastià a a l’altura del número 34 decites, van ser milers les racions Sant Julià va omplir de gent la l’esmentada via, quan la me·d’escudella que es van repartir, plaça de la Germandat. Es van nor travessava per un pas dei que van anar molt bé per com· repartir entre 2.600 i 2.700 raci· vianants i el conductor d’unabatre les baixes temperatures. ons. L’elaboració de la tradici· motocicleta marca Honda Així, els escudellaires d’En· onal escudellada va començar CRF 450 amb matrícula an·camp van repartir ahir unes dissabte a la tarda, quan es van dorrana, que circulava en1.200 racions de la tradicional preparar els ingredients per te· direcció a Escaldes-Engor·escudella de Sant Antoni, una nir-ho tot llest per diumenge. dany, no va veure la vianantmica més que l’any passat per· L’encarregat de l’escudella, i la va atropellar. Encara quequè s’ha allargat la carn d’olla, Néstor Santañes, va explicar la menor no presentava, asegons va explicar el cap d’àrea que s’havien fet servir uns 400 priori, ferides greus, va que·de Museus i Tradicions i escu· quilos de carn i uns 200 de ver· dar en observació al centredellaire major, Àlex Arnó. A dures, per preparar les més de hospitalari.més, amb la celebració dels En· 2.600 racions. La feina havia Aquest no és, però, l’úniccants i el sorteig dels lots d’em· començat a les sis del matí i hi atropellament que hi ha ha·botits i tortells es van aconse· van participar 50 membres de la gut aquest cap de setmanaguir 604 euros, que, sumats a les Germandat de Sant Sebastià. al país, ja que un jove de 20donacions de l’última setmana, anys va ser atropellat, tam·permeten aportar 1.537,47 euros canillo bé en un pas de vianants,a Càritas. El fred i el vent van fer que al· dissabte a l’avinguda Tar· Encara que es tracta d’una guns canillencs es fessin enrere ragona. El jove continuavatradició molt arrelada a la par· i no assistissin a la tradicional A dalt, assistents a l’escudella a Encamp; a baix, els Encants a Canillo. ahir amb pronòstic reservatròquia, “hi ha turistes que fa escudella, que es va celebrar a i en observació a l’Hospitalanys que vénen a l’escudella i la plaça del Telecabina. Segons va poder veure, a més de molts Mònica Bonell. Els Encants van Nostra Senyora de Meritxellfan col·lecció de plats”, va indi· l’escudellaire major, Antoni dels membres de la corpora· aconseguir 600 euros per a un arran del traumatisme cra·car Arnó. Per tant, a més de te· Torres, es van elaborar unes 600 ció, els ministres Jordi Alcobé i projecte de reinserció social per nioencefàlic que va patir ennir aquest component de tradi· racions. Entre els assistents s’hi Francesc Camp i la subsíndica, a joves a Nicaragua. AF_99x125_BONDIA_fundacio.pdf 1 l’atropellament. 20/12/12 17:50 encampTorres recorda que el PS java vendre parcel·les al Pas agències encamp D’altra banda, Torres va ex· Destaca que la plicar també per què han deci· CEl cònsol menor d’Encamp, corporació té “molt dit abordar aquests projectes MJordi Torres, va respondre ahir aquest any, i és que volen “po· clars” els projectes però Ya les crítiques del conseller del sar ordre a casa i confeccionar que falta finançament CMPartit Socialdemòcrata Joan l’estructura del Comú de mane· MYSans. A més, el cònsol menor va ra que s’adapti al que nosaltresassenyalar que no entén per què volíem”. “A partir d’aquest any CYels sap tant greu que es plante· natives, com la venda de parcel· volem dinamitzar Encamp i el CMYgi la venda de parcel·les del Pas les del Pas de la Casa. Pas de la Casa i veure com ho Kde la Casa “quan els seus ante· Amb tot, després que el con· podem fer”, va afegir.cessors ho han estat fent durant seller de la minoria socialdemò· A l’últim, per poder comptarvuit anys”. crata indiqués que hi havia ma· amb els comerciants i hotelers a Els projectes per millorar la lestar entre els residents del Pas l’hora de prendre decisions so·parròquia d’Encamp i la vila per aquesta possibilitat, Torres bre les inversions que cal fer adel Pas de la Casa són “molt va assenyalar que no sabia per la parròquia, el cònsol menor vaclars”, segons va assegurar el què “li sap tant greu”. Així, va indicar que volen potenciar al·cònsol menor. El problema és el instar el conseller del PS a ana· guna iniciativa perquè, sobretotfinançament, i per aquest motiu litzar primer què han fet els a Encamp, es tornin a organitzarTorres ha exposat diverses alter· seus antecessors. i tinguin un interlocutor vàlid.

×