Diari del 2 de juliol de 2012

451 views
408 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.Que tingueu un Bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
451
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 2 de juliol de 2012

  1. 1. dilluns, 2 de juliol del 2012 / núm. 2.092 / any 9 andorra Pàgines 6 i 7 “sóc més partidari de la qualitat de les lleis que no de la quantitat” avui és notícia Pàgina 3 El president del grup parlamentari de- de caure en la precipitació i creu que el sector de l’electrònica és el mòcrata opina, davant la demanda de en la segona meitat de la legislatura més activitat legislativa, que no s’ha s’haurà de fer més inversió pública. que més reclamacions rep per part dels consumidors Tati Masià andorra Pàgina 8 Laika tem que creixi el volum d’animals abandonats per les famílies que marxin del país andorra Pàgina 8 el Mercat de les oportunitats de canillo aplega poc públic a causa de la pluja andorra Pàgina 10 L’adsaps aconsegueix pagar 4.600 euros dels vols dels 14 nens que arriben el dia 6 cuLtura Pàgina 12 el retaule barroc de sant isidre llueix a l’església de la Massana després de la restauració esports Pàgina 15 esports Pàgina 14 l’organització es veu obliga- el llançador de javelina Braian toledo diu que en els Jocs de Londres no pensa en podis da a suspendre el recorregut llarg de la multisegur Volta als Ports arran de les condicions Final abans del previst meteorològiques.www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888
  2. 2. 2 d’interès Dilluns, 2 De juliol Del 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Temperatures suportables No esperem precipitacions 06.21 h 21.34 h Les intenses calorades que hem patit al llarg de 9/18 l’última setmana van acabar de cop ahir diu- 11/19 10/18 menge i, de fet, avui la refrescada s’ha fet notar a primera hora del matí, però gràcies al fet que 12/21 12/21 6/12 la nuvolositat avui ha de ser poc destacada les Quart creixent 13/23 temperatures es recuperaran sense arribar a ex- 13/24 trems. Així, les màximes just passaran dels 20 a 25 graus en general i a l’alta muntanya seran bai- 12/25 xes, quedant entre els 10 i 12 graus a 2.000 me- 11/20 tres d’alçada. Durant la tarda creixerà nuvolosi- 13/30 tat però no donarà precipitacions de cap tipus. El vent bufarà entre nord-oest i oest, moderat als dimecres cims i fluix a la resta. Que tinguin un BONDIA. dimarts RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CAdA vEgAdA méS... Fem ...méS AgRAdAblE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es gran selecció de tapes - arrossos Sopars d’empresa, etc. pernil de jabugo - carns - peix, marisc Tenim saló privat mENú dEl dIA Menjar per emportar-se mENú CARTA Escaldes-Engordany mENú dE TAPES Tel:+376 813 969 mENú dE mARISCAdA restaurantictapa@gmail.com cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 2 De juliol Del 2012 3 consumEl sector de l’electrònica, el que mésreclamacions rep dels consumidorsLa unitat de Comerç ha tramitat entre el gener i l’abril 137 queixes, més que l’any passat iñAki rubio m. f. AnDorrA lA VellA 1.356 pàginesLa unitat de Comerç i Consumdel Govern ha registrat des de vistes delcomençaments d’any fins a fi-nals d’abril 137 reclamacions, departamenta les quals cal afegir les 118 a de comerçles estacions d’esquí. De les 137que tenen a veure estrictament Segons les dades facilita-amb comerç, cal destacar que des des de l’executiu, eluna vintena eren de l’àmbit de nombre de pàgines vistesl’electrònica, que és el sector que de la pàgina web del depar-registra un nombre més elevat tament de Comerç sumade queixes. Una altra dada re- un total de 1.356. Un granllevant és que en aquest apartat percentatge de les perso-la majoria de les reclamacions nes que consulten aques-són per falta de conformitat en ta pàgina són residents alla compra o prestació i per uns país. En aquest sentit, calterminis excessius en la repara- destacar que si bé en pri-ció de productes que estan en mer lloc es troben les pàgi-garantia. Al darrere es troben les nes vistes del departamentsetze reclamacions que tenen a de Comerç, en segon llocveure amb l’àmbit dels vehicles. La unitat de comerç i consum ha tramitat 137 reclamacions entre el gener i l’abril. hi ha la web de consum, Una altra dada rellevant és que va registrar un total deque de les 137 reclamacions d’eficiència i de diligència en la de les queixes han estat presen- estacions d’esquí, la gran majo- 925 pàgines vistes. A mésgestionades des de l’executiu prestació de serveis, que de fet tades per persones que viuen a ria de les quals, concretament a més, s’ha de remarcar82 han estat solucionades, dues ha motivat la presentació de 32 Andorra, mentre que la resta 65, tenen a veure amb el retorn que un volum importantno han estat acceptades, 29 van reclamacions. La falta de con- són de consumidors d’altres paï- de l’import pagat. Un total de 29 d’aquestes consultes s’hanser declarades no procedents, 11 formitat en la compra ha fet que sos, en una gran part d’Espanya. queixes més han estat motiva- fet entrant des de la pàginahan acabat sense acord entre les s’hagin presentat quinze quei- Per mesos, ha estat el febrer el des per la manca d’eficiència i de del Govern.parts i 9 encara estan en trami- xes, mentre que n’hi ha onze que ha registrat un volum més diligència en la prestació de ser-tació. Arran d’aquestes queixes més que tenien a veure amb el alt de reclamacions, concreta- veis i quatre per una mala aten-s’han efectuat quatre propos- fet que els productes eren defec- ment 42, de fet trenta més que el ció o un tracte rebut deficient. les estacions i les relacionadestes d’expedients sancionadors. tuosos o estaven en mal estat. mateix mes de l’any passat. D’aquestes queixes, 111 han amb el comerç en tenim un totalDes de Comerç destaquen que Altres qüestions que han A més a més, cal destacar estat realitzades per persones de 255 i cal destacar que la granla mitjana de dies de resolució provocat que els consumidors que en els quatre primers mesos que no eren d’Andorra, mentre majoria, 72, tenen a veure ambd’una reclamació s’ha situat en hagin presentat una reclamació de l’any les queixes gestiona- que set més han estat gestiona- problemes en el retorn de l’im-7,63. A banda, s’han tramitat 226 són situacions d’abús de força des han estat 65 més que en el des per persones que viuen al port pagat. En segon lloc tenimconsultes, ja sigui a través del (11), terminis excessius de la re- mateix període de l’any passat. país. Entre les 111 tramitades les 61 per falta d’eficiència i detelèfon, la web o de manera pre- paració de productes que es tro- D’aquesta manera, mentre que per estrangers, cal assenyalar diligència en la prestació de ser-sencial. ben en garantia (11), el retorn de aquest any se n’han tramitat que 103 eren de persones que veis. Un altre aspecte és que un De les 137 reclamacions ges- l’import pagat (7) o el retorn de 137, l’any passat la quantitat va venien d’Espanya. Per dominis, important volum de reclamaci-tionades s’evidencia que el mo- la fiança en arrendaments d’ha- quedar fixada en 72. 99 han estat gestionades a Vall- ons han estat tramitades a tra-tiu principal que han al·legat bitatge (6). D’altra banda, cal destacar les nord i 19 a Grandvalira. vés del telèfon de guàrdia que elels consumidors és la manca Cal destacar que el 59,12% 118 reclamacions rebudes a les Si agrupem les queixes sobre Govern va habilitar. Buffet lliure 9,90 € de diumenge a dijous tancat a la nit
  4. 4. 4 opinió Dilluns, 2 De juliol Del 2012 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿S’han d’exigir responsabilitats per l’actuacióDifondre els drets dels consumidors en el cas de blanqueig?La unitat de Comerç i Consum del Govern ha de ben segur que moltes persones de fora op- Envia un SMS al 789 amb la tevatramitat en els quatre primers mesos de l’any ten per no fer la reclamació, i si és convenientun total de 137 reclamacions, a les quals cal que es recuperi l’associació de Consumidors i resposta ENQ SI o bé ENQ NOafegir les 118 relacionades amb les estacions Usuaris (aCU). En aquest sentit, cal destacar Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràd’esquí. aquesta xifra de queixes rebudes a que durant molts anys l’aCU va dur a terme en aquest espai i entre els participants se sortejaranl’executiu suposa un increment respecte del una feina molt destacable pel que fa a la defen- tres lots de productesmateix període de l’any passat. En aquest sen- sa dels consumidors, i entre la qual cal des- per al bany.tit, cal destacar que sembla que cada vegada els tacar el sistema d’arbitratge. Per tant, potserciutadans tenen més clar que han de defensar seria interessant mirar de recuperar aquestaels seus drets i, per tant, no dubten a presen- entitat o, si més no, divulgar molt més on estar una reclamació si creuen que se’ls ha per- poden adreçar aquelles persones que tenen unajudicat d’alguna manera. Cada vegada que es queixa a fer envers un comerç. i éspresenten aquestes xifres es posa sobre la taula que no és evident que tothom sàpigasi aquestes podrien ser encara superiors, ja que que es pot adreçar al Govern. deS de SheRwood Sóc llegenda JoRdI SeRReT I eSToPàEl 50% de les llengües parlades en el món (entre 5.000 mort de Tefvic Esenc, el seu darrer parlant, o l’eyak dus i que sense la suma d’aquests individus termesi 7.000) corren perill de desaparèixer segons la Unes­ d’Alaska (Estats Units), extingit el 2008 després de la com població mundial queden reduïts a una abstraccióco, que adverteix que en el món cada quinze dies des­ mort de la seva última coneixedora, Marie Smith. El deshumanitzada. La cura i la sensibilitat per les llen­apareix un idioma. L’organisme de l’ONU, que cada complex idioma del kusunda, que prové de l’oest del gües petites ens fan grans.any publica un atlas lingüístic interactiu, ha comp­ Nepal, podria desaparèixer d’aquí a no gaire ja quetabilitzat la desaparició de 230 llengües des de l’any Gyane Maiya Sen, de 75 anys, és l’únic membre d’una En els indignes i amargs atacs que tantes vegades1950 i actualment en considera amenaçades quasi tribu de 100 persones que sap parlar-lo amb fluïdesa. rep el català, el que ens provoca una ferida ober­2.500. L’Índia, els Estats Units, el Brasil, Indonèsia ta no són les escaramusses polítiques pròpies d’uni Mèxic, països amb una gran diversitat lingüística, En l’article Encyclopédie, de l’Enciclopèdia, Diderot país amb una democràcia jove, on la tolerància i elsón al mateix temps aquells que tenen més llengües diu: “L’idioma d’un poble ens dóna el seu vocabu­ respecte a l’altre encara nota de vegades la presènciaen perill. Papua Nova Guinea, el de major diversitat lari, i el seu vocabulari és una bíblia bastant fidel de ennegrida de l’ombra d’una dictadura i una guer­lingüística del món (més de 800 llengües) és tam­ tots els coneixements d’aquell poble.” Segons l’eru­ ra civil, sinó la insensibilitat davant el nostre tresorbé un dels que, proporcionalment, pateixen menys dit francès, l’anàlisi d’una llengua ens revela les pre­ més preuat, veure trepitjada la partitura amb la qualriscos de perdre­les (en 88 casos). La Unesco també ferències, els interessos, les creences, el sistema de interpretem les paraules, entonem el món, cantemdestaca que hi ha llengües considerades extintes que normes i els costums d’una societat. Les emocions, l’amistat i ens eixuguem les llàgrimes. Que res ni nin­són objecte d’una revitalització activa, com el còrnic els sentiments, són les principals substàncies cons­ gú gosi menystenir la llengua de la qual estan fets els(Cornualles) o el sîshëë de Nova Caledònia. Gràcies tituents d’una llengua. El pictograma de la paraula nostres pensaments. Nosaltres fem nostre el castellà,a polítiques lingüístiques favorables ha augmentat el xinesa pau és una agregació dels signes de sostre i el respectem, l’estimem, sabedors que tota llenguanombre de parlants de diverses llengües indígenes. dona. El sahrauí té moltes paraules per designar la posseeix una saviesa i una sensibilitat pròpies. CalÉs el cas de l’aimara central i el quítxua al Perú, del sorra i molt poques per designar l’herba. El poble ser precisos i fer­se sentir en els escarafalls dels ma­maorí a Nova Zelanda, del guaraní al Paraguai i de dels baijing creu que la paraula anaingi, que signi­ lentesos. El català no és una injusta imposició comdiverses altres llengües del Canadà, els Estats Units i fica fam, és un sentiment a més d’un estat físic. Ho alguns el veuen, al contrari, mai ha atacat a ningú.Mèxic, assenyala l’organisme. relacionen amb l’aïllament i la soledat. Els esquimals s’ha limitat a defensar­se. La preservació legítima de utku distingeixen entre naklik i unga. Aquesta darrera la identitat no és una invitació a la segregació, que no Segons el programa de revitalització de les llen­ significa que hom se sent bé amb la presència d’una duu enlloc. La convivència ens obre mil camins, ensgües (Pinali) del Govern de Mèxic, actualment més de altra persona i vol estar amb ella, mentre que naklik barreja, ens multiplica, ens fa millors.la meitat de la població del planeta parla 11 llengües significa que a més a més un vol fer coses bones per(xinès, anglès, hindi/urdu, castellà, àrab, portuguès, l’altra persona. Encenguem una espelma per les llengües petitesrus, bengalí, japonès, alemany i francès) i el 96% dels i precioses que viuen angoixades, abans que la sevahabitants de la terra utilitza el 4% de les llengües del La tragèdia de les llengües extingides o en vies flama s’extingeixi i converteixin el món en un lloc unamón. La Unesco apunta que resulta impossible cal­ de desaparèixer pot ser explicada per daltabaixos mica més fosc. Penso en l’anciana Gyane Maiya Sen,cular el nombre de llengües desaparegudes al llarg demogràfics o efectes col·laterals de colonitzacions asseguda davant de casa seva, la darrera persona quede la història de la humanitat. Alguns lingüistes han devastadores i agressives, velles històries que parlen nombrarà en kusunda, l’alba, les fulles dels arbres, elefectuat càlculs sobre les que s’han extingit en deter­ de febles agenollats per poderosos. El que no queda sol de maig, la tendresa d’unes mans petites, la gene­minades parts, per exemple a Europa i Àsia Menor registrat és que en perir el darrer individu parlant rositat d’uns braços oberts, l’odi, la lluita. Ningú més(75 idiomes desapareguts) o als Estats Units. Entre d’una llengua desapareix una manera única d’enten­ utilitzarà el kusunda per donar les gràcies, demanarel idiomes desapareguts recentment trobem el saa­ dre el món, de codificar-lo, de percebre’l, de sentir-lo. perdó, dir “t’estimo”, dir “adéu”. Ella, abans de morirmí d’Akkala (Rússia), el darrer parlant del qual va En un món homogeni i impermeable aquest fet no –com Robert Neville, últim habitant humà de la ter­morir l’any 2003; l’aasax de Tanzània, desaparegut el serà interpretat com un signe d’empobriment, però ra, personatge principal de la cèlebre novel·la de Ri-1976; l’ubyh de Turquia, que va acabar el 1992 amb la aquesta lectura ignora que la gent la formen indivi­ chard Matheson–, mirarà el cel i dirà: “Sóc llegenda.”El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 2 De juliol Del 2012 opinió 5 tribuna d’altres poderosos, que també viuen i La realitat s’imposa treballen a Andorra la Vella. Sense gaire afecte per la democràcia, doncs, s’ha triat la parròquia que el Go- Joan ramon marina amat, Filòleg vern podia castigar amb l’adjudicació de l’heliport en no ser estrictament de laEl protagonisme que, des del mes de cal evitar lliurar xecs en blanc a gestors cionant el Govern en l’afer del suposat seva marca política.maig passat, han adquirit els movi- que, en la nostra democràcia imperfec- heliport nacional al Patapou. Escric elments de ciutadans amb les seves pe- ta, no controlem perquè no es controlen Govern, quan en realitat clarament no- Greu error. Han donat oxigen i visi-ticions de més transparència sobre la entre ells. Ni les diverses oposicions ni més s’hi ha posicionat un ministre. bilitat de forma inesperada a Rosa Fer-burla que ha representat que el Govern les diverses majories no podem creure rer, que s’ha vist catapultada com unasubvencioni culturalment una revista que es controlin suficientment les unes Un ministre que deixaran caure, per- gran defensora dels interessos del pobleprivada, preguntar sobre l’erràtica ges- a les altres. Ni per voluntat, ni per man- què no els representa pas a tots, i perquè d’Andorra la Vella, talment una Joanatió de la Caixa Andorrana de Seguretat ca d’eines, ni per capacitat. un company ministre ja ha optat pel di- d’Arc, vencent per damunt les hèlicesSocial, impulsar la campanya solidària àleg, assegurant-se així una nova quota dels inhòspits inquilins que volen esta-per pagar en efectiu i aixafar la cacera I els gestors de la cosa pública (que de popularitat, contrària a la pràctica blir-se al Patapou.dels bancs contra els clients o fer evi- no considerarem polítics), encara tre- dels fets consumats que s’ha usat desdents els inconvenients de determinar ballant de forma contrària al benestar d’Economia i Territori. ¿No hi ha altres emplaçaments que elsun emplaçament governamental per a general de la polis que prometeren que diagnostica el tècnic o l’organismeun hipotètic heliport nacional en contra protegir, atrapats majoritàriament en la A poc a poc i de forma gairebé imper- que tu pagues perquè dictamini els em-de l’opinió pública majoritària d’una retòrica barata dels fets consumats i del ceptible, apareix el cap de Govern per plaçaments que només tu volies sentir?parròquia..., són triomfs de la quota de poder pel poder. reclamar i recordar l’interès nacional deresponsabilitat i de capacitat de mobilit- l’heliport. La jugada busca l’ambigüitat En definitiva, si Andorra la Vellazació ciutadana en pro del consens en la Des d’un punt de vista sociològic, de la decència malgrat la claredat dels vol –perquè així reforça la seva capita-presa de decisions que afecten la nostra sento una gran satisfacció per l’eferves- conceptes. litat– acceptar l’heliport nacional, quequalitat de vida, el bé comú, el sentit cència que han generat les associacions s’ho faci valer amb una exigència pres-comú i també el diner públic. de ciutadans en elevar aquests casos a Ningú nega el valor nacional i el sen- supostària clara i extraordinària davant debat públic amb els quals ens ajudem tit nacional de l’heliport –valgui la re- del Govern i apostant fort per altres em- Ja hem dit altres vegades, en aquest mútuament a tenir criteri, a formar-nos dundància– nacional. És idiota posar-ho plaçaments que, a banda d’Encorcers oespai de reflexió mensual, que s’imposa i a fer pública la nostra opinió. en dubte quan els termes usats ja incor- la Comella, pot ser la Borda Mateu. Onun nou model de debat entre ciutadans poren aquest matís. difícilment, ni a mitjà ni a llarg termini,i gestors de la cosa pública. Sense debat, sense recerca de con- a causa de la recessió econòmica i del sensos i amb molta manca de transpa- Infructuós treball el d’un ministre descens del nombre d’habitants reals Els ciutadans s’han d’alliberar de rència (només buscada ara darrerament en favor d’un poderós amb noms i cog- que finalment aquest país té, s’hi podràla controvèrsia històrica de demanar pel ministre d’Economia i Territori, i a noms i delits pels helicòpters, que no construir cap espectacular conjunt fara-comptes només cada quatre anys; els causa de la pressió popular) s’està posi- ha volgut tenir en compte els interessos ònic –i arquitectònic– més. No inclou keratina La Bellesa Global VINE DE REBAIXES!!! Servei de perruqueria del 2 al 6 de juliol amb descompte del 50% Posat guapa aquest estiu. ANDORRA LA VELLA Reserves al 81 18 18 i al 73 76 73 carita_juny REBAIXES 2012 mitja.indd 1 28/06/2012 15:40:00
  6. 6. 6 Dilluns, 2 De juliol Del 2012 ladislau baró, president del grup parlamentari demòcrata “Sóc més partidari de la qualitat de les lleis que no pas de la quantitat”El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, opina, davant de de la quantitat”, afirma. Baró considera també que “en la segona meitat de le-les demandes de més activitat legislativa, que no s’ha de caure en la precipita- gislatura hi hauria d’haver un esforç per incrementar la inversió pública, perquèció. “Sóc més aviat partidari de la qualitat dels productes legislatius que no pas lògicament té uns efectes dinamitzadors de l’economia”. TATi MAsiÀ JULIÀ RODRÍGUEZ AnDorrA lA VellA punt de vista qualitatiu i que aquestes lleis tinguin un im-Ha passat una mica més d’un pacte a l’hora de solucionar elsany de legislatura. ¿Quin és el problemes del país. De totes ma-balanç que en fa? neres tenim una agenda bastant D’aquest primer any en fem plena per als pròxims tres anys.un balanç positiu, perquè laveritat és que s’han tocat molts Però a vegades des d’algunstemes. Per una banda, ha estat sectors es demana que hi hagiun any en el qual hem afinat el més feina parlamentària i que,diagnòstic sobre la complexitat per exemple, es faci la llei deldels problemes existents. El con- comerç d’una vegada per totes.text de crisi econòmica continua Una de les iniciatives legisla-i hem intentat reaccionar davant tives que ens estem plantejantd’aquesta situació posant èm- és una llei de la competènciafasi en dos pilars. Hem iniciat que eviti pràctiques abusives ol’esforç per avançar cap a l’equi- concentracions que puguin anarlibri pressupostari –ja que cre- contra el mercat, cosa importantiem que per sortir de la crisi les ara que s’està encarant l’ober-finances públiques han d’estar tura econòmica. Segurament elmés equilibrades– avançant en desenvolupament d’aquesta lleila contenció de la despesa i en el és un bon moment per reflexio-desenvolupament del model fis- nar també sobre la regulació delcal. I com a segon pilar hem fet comerç, perquè són dos àmbitsla llei d’obertura econòmica, de que van molt lligats.cara a diversificar l’economia. El comerç continua sent un sector clau de l’economia an-El gran debat ara a Europa és si dorrana i cal continuar preser-només amb polítiques de con- vant-lo. Normalment les lleistenció es pot sortir d’aquesta fixen regles del joc i hem degreu crisi econòmica... mirar de no perjudicar el des- Sí que és veritat que hi ha el envolupament de l’activitat eco-debat a escala europea sobre si Es podia esperar una activitat bilitat i viabilitat del nostre Estat nòmica, però s’ha de tenir enes pot sortir de la crisi només “A la segona meitat de legislativa més elevada tenint del benestar. La idea és intentar compte també que molt poquesamb contenció o hi ha d’haver legislatura hi hauria en compte que per fi hi ha una atacar aquells problemes que es- lleis generen creixement per siinversió. El primer pressupost majoria àmplia al Consell... tan generant uns costos que difí- mateixes, sinó que han de crearque hem presentat tenia uns d’haver un esforç en A nosaltres ens ha semblat cilment es poden assumir, però les bases perquè la recuperaciónivells d’inversió pública molt inversió pública” que era important començar per a la vegada preservar un nivell no es vegi entorpida.baixos i segurament el segon es aquest esforç realista de conten- correcte de prestacions socials imantindrà en uns paràmetres ció de la despesa pública i per de qualitat, tant a l’administra- La Cambra, la CEA i l’EFA hansimilars, de cara a acabar les in- “Fer viable el sistema assentar les bases jurídiques de ció pública com a la sanitat. presentat el document Andorrafraestructures en curs. de seguretat social pot l’obertura econòmica i inten- DA compta amb una majoria té futur, una mena de pla estra- Però sí que entenem que en tar atreure al més ràpidament absoluta i té un ampli marge per tègic que suposo que no dife-la segona meitat de legislatura comportar retallades, no possible diferents inversors al legislar. El que passa és que això reix gaire del full de ruta delhi hauria d’haver un esforç per ens hem d’enganyar” nostre país. Això era per a nos- tampoc ens ha de fer caure en Govern en matèria econòmica.incrementar la inversió pública, altres prioritari, tot i que s’ha de una precipitació legislativa molt El document planteja unaperquè lògicament té uns efec- dir que no hem acabat ni amb gran. Sóc més aviat partidari de mena de fil conductor de per ontes dinamitzadors de l’economia “Estem fent esforços a una cosa ni amb l’altra, i dins la qualitat dels productes legis- ha d’anar la modernització eco-que cal no menysprear. Per tant, diferents nivells perquè de l’agenda legislativa haurem latius que no pas de la quantitat. nòmico-social del nostre país, ical trobar un equilibri entre la d’examinar aviat les modificaci- No crec que el balanç a finals de hem de dir que en aquesta es-contenció pressupostària i la ne- la reactivació sigui el ons de la Llei de la funció pú- legislatura s’hagi de fer des del tructura de relat es coincideixcessitat d’injectar diners públics màxim de ràpida” blica i de la Llei de la CASS, de punt de vista quantitatiu, sinó bastant amb la concepció quea l’economia. cara a poder garantir la sosteni- que té més sentit fer-lo des del tenim a DA, en el sentit de fer
  7. 7. Dilluns, 2 De juliol Del 2012 andorra 7un país obert al món i competi- TATi MAsiÀ obertura econòmica. El fet quetiu, i homologable amb el nostre no acabessin votant la llei formaentorn. part més de la dinàmica parla- mentària de majoria i oposició,El ministre d’Economia va dir i de la necessitat de diferenci-que la Llei d’inversió estran- ar-se, que no pas que no hi hagigera és només l’inici i ara és una certa convicció que l’obertu-necessari tot un desenvolupa- ra és una peça clau per al des-ment legislatiu. envolupament futur d’Andorra. Hi ha un vessant legislatiu Els temes en els quals hanper facilitar que l’obertura si- plantejat discrepàncies no sóngui una realitat i que ho sigui del tot essencials. De totes ma-de manera eficaç i competitiva. neres, ja s’aniran veient, perquèCaldrà fer un esforç en la revisió de vegades s’arriba a més acordsd’aspectes de la Llei d’immigra- sense solemnitzar grans pactesció que puguin quedar vinculats d’Estat de manera formal, sinóa l’obertura econòmica i de la re- que el dia a dia pot arribar agulació de professions liberals i desbloquejar moltes qüestions.col·legis professionals. Evident- Per exemple, estem treballantment, també té molta importàn- de forma discreta i constantcia la consolidació del model fis- en l’àmbit de les relacions ambcal, així com els convenis de no Europa.doble imposició, ja que oberturavol dir també que els empresaris Hi ha hagut també acord, perandorrans puguin expandir-se exemple, pel que fa a la llei decap a l’exterior. l’IGI.Mentre es va dibuixant el nou “Hi ha hagut un cert acarnissament contra el ministre És un altre exemple. No s’ha anat a formalitzar un gran pac-model econòmic, el cert és Alcobé que trobo desproporcionat i injust” te d’Estat i, en canvi, la feinaque l’atur continua creixent i notable d’uns i altres ha donatalgunes veus demanen més ¿Quan tocarà tractar la qüestió de la naciona- l’hora de decidir fer l’heliport al roc de Patapou un bon resultat en aquesta llei.mesures que tinguin resultats litat, en vista que el grup parlamentari de DA es va valorar molt el fet que hi ha uns costos molt Per tant, no descarto que hi pu-immediats. no va voler prendre en consideració la propo- reduïts per a l’administració i que el funcionament gui haver acords en determina- S’hauria de veure la situació sició de llei dels socialdemòcrates? seria molt ràpid. D’altra banda, crec que és com- des qüestions al llarg de la legis-de cada sector econòmic. Crec En aquesta qüestió, com ja vam dir en la inter- plicat implantar una infraestructura d’aquest tipus latura.que hi ha un sector especialment venció que vam fer al Consell General quan es va en una parròquia en la qual la majoria comunal noafectat, com el de la construc- discutir la proposició del grup socialdemòcrata, ho veu clar. Aquesta és una dificultat òbvia i és Pel que fa a la reforma de lació, en el qual tenen més sentit hem de manifestar la nostra sensibilitat perquè es un factor negatiu i que cal tenir en compte. S’ha CASS, ¿es tracta només al finalaquestes mesures immediates. pugui produir una rebaixa dels anys necessaris de tenir en compte també que el fet que hi pugui de retallar com ja s’està fent aAixí, cal reconèixer que hi ha un per a naturalització. I d’altra banda, vist que hi ha haver una judicialització és una qüestió que porta altres països?esforç per atendre el problema una prohibició constitucional de la doble naciona- a reflexionar. La voluntat és fer viable elde la pèrdua de llocs de treball litat, i que actualment els andorrans troben dificul- El que sí que em sembla inapropiat és que el sistema de protecció social. Es-i estem intentant plantejar me- tats per estudiar o treballar a fora, ens agradaria tema s’hagi utilitzat des del grup parlamentari so- tem a l’espera que el Governsures concretes juntament amb poder rebaixar aquest nivell de dificultats, que cialdemòcrata amb un cert acarnissament contra acabi de presentar un estudi ac-l’Acoda, com és la reforma de la el que està fent és incentivar que la gent tingui el ministre Alcobé, cosa que és injustificada per- tuarial sobre la seguretat social.llei del sòl, que poden pal·liar en dues nacionalitats. Ens agradaria avançar en el què si alguna cosa té el ministre és bona fe i es No es tracta de retallar, tot i quecerta manera la crisi del sector. diàleg amb els països veïns per arribar a alguna mira amb molta profunditat els dossiers. O sigui, fer viable el sistema pot com- Potser és més fàcil plantejar conclusió en aquesta matèria i, si es pot acon- que el ministre ha cregut que, vistos els paràme- portar determinades retallades,reformes estructurals a mitjà seguir, pensem que hi haurà l’oportunitat abans tres d’immediatesa i de cost econòmic, era una no ens hem d’enganyar. Però entermini que són bàsiques per- que s’acabi la legislatura de replantejar aquesta bona solució. Ara hi ha molt soroll mediàtic i el tot cas no es fan per vocació re-què quan el context de crisi in- rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat. grup socialdemòcrata intenta treure rendiment talladora, sinó per assegurar laternacional amaini una mica hi polític a partir d’aquesta qüestió. viabilitat del sistema. Què méspugui haver una incorporació Una altra qüestió pendent és la reforma del La situació és complicada i des del grup parla- voldríem que no haver de plan-al tren del desenvolupament Codi de relacions laborals i ja s’ha anunciat mentari recollim l’afirmació del ministre portaveu, tejar mesures d’aquesta natura-de forma clara. Tots els governs que es vol facilitar l’activitat sindical a les em- que va dir que s’aposta pel diàleg. El Govern té lesa, però si calen ajustamentstenen dificultats per trobar me- preses i regular el dret de vaga. elements per intentar persuadir sobre la base de s’hauran de portar a terme.sures immediates que permetin S’està treballant en una reforma del Codi de la seva proposta i per integrar les altres variables,fer repuntar l’economia. Cal fer relacions laborals i els eixos principals són regu- com que el Comú no ho vegi clar. Es tracta d’una La decisió de fer un casino sem-esforços en aquest sentit i se lar el dret de vaga i intentar millorar la qüestió de situació normal en política el fet que determina- bla que ja està presa, segons esn’han fet. la representativitat sindical, que acaba anant en des infraestructures generin problemes quan es dedueix del discurs del cap de Pel que fa al comerç, crec que perjudici de l’exercici de l’activitat sindical espe- tracta d’ubicar-les territorialment. Tot passa ara Govern en el debat d’orientaciócal un diàleg amb les associaci- cialment en el sector privat, on el nivell d’afilia- per parlar, perquè el Govern crec que té elements política.ons de comerciants per poder ció sindical és molt feble. I és que entenem que sòlids, i cal que es defensi i els expliqui, i també Si les coses col·laterals sobreconvertir per a vianants, encara una de les mostres de normalització de l’activitat s’ha d’escoltar l’altra part. les quals s’ha de reflexionar alque sigui parcialment, algunes productiva andorrana passa per tenir també uns voltant d’aquest tema no diuenzones. En definitiva, estem fent mecanismes d’interlocució social clars i ben esta- Una bona part dels impulsors de la plataforma el contrari, sí que la decisió ésesforços en diferents nivells per- blerts. Per tant, són dos objectius principals que són membres de DA. ¿Això pot crear alguna que un dels elements, tot i quequè la reactivació sigui el màxim presideixen la reforma del codi i que té un calen- situació incòmoda al partit? no el clau ni essencial, com el jocde ràpida. dari d’aplicació bastant immediat, amb un nivell El que ha intentat instrumentalitzar política- sigui un element complementari de prioritat temporal, igual que la Llei de la funció ment aquesta qüestió és el Partit Socialdemòcra- de l’Andorra comercial i turísti-L’oposició s’ha mantingut al pública o la reforma de la Llei de la CASS. ta de manera molt clara i, com he dit, hi ha hagut ca, que volem continuar preser-marge del model d’obertura eco- un cert acarnissament contra el ministre Alcobé vant i enfortint.nòmica. ¿Això pot afectar d’algu- ¿Com veu tota la polèmica que s’ha creat so- que trobo desproporcionat i injust. El problema La voluntat és que el casinona manera el procés encetat? bre la ubicació de l’heliport nacional al roc de de la ubicació afecta gent d’afiliacions polítiques serveixi com a complement de En l’obertura econòmica és Patapou? diverses. No crec que hi hagi afectació interna en dinamització econòmica, inten-cert que no hi ha hagut unanimi- El Govern va explicar al grup parlamentari la la vida del partit, sinó només social. El procés de tant minimitzar els possiblestat en la votació de la llei, però decisió que s’havia pres, una decisió força ben consolidació de DA com a partit continua i els òr- riscos que té associats. És unade totes maneres no gosaria dir argumentada en el sentit de primar que hi hagi gans funcionen amb perfecta normalitat després qüestió que és a l’agenda peròque no hi ha unanimitat sobre mesures que puguin tenir un resultat immediat. A del primer congrés després de les eleccions. que no és una qüestió estrella, nila necessitat que hi hagi una de bon tros, de DA.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 2 De juliol Del 2012 entitats exposicióLaika tem que creixi la xifra d’animals El Comú obre la inscripcióabandonats per les famílies que marxin per a la 34a Fira de la capitalLa gossera, pensada per a 50 gossos, n’acull 60 i està al límit de la seva capacitat REdACCIó anDorra la vella TaTi MasiÀ AGÈNCIES anDorra la vella El Comú d’Andorra la Ve· L’entitat té en aquests lla ha informat de l’oberturaL’associació protectora dels ani· moments una quinzena del període d’inscripcionsmals de companyia Laika, que per participar en la 34a Firaahir diumenge va participar per de gats en espera d’Andorra la Vella, que tin·primera vegada en el Mercat de ser adoptats drà lloc el dies 26, 27 i 28de les oportunitats i de segona d’octubre al parc Central, enmà que es va celebrar a l’edifici una superfície total de 12.000del Telecabina de Canillo, tem pacitat, ja que en principi està metres quadrats i amb unaque en les pròximes setmanes pensada per a 50 places. Pel capacitat d’instal·lació de 150es pugui incrementar el nom· que fa als gats, Laika dispo· estands. Els espais d’expo·bre d’abandonaments de gats i sa en aquests moments d’una sició es poden contractar agossos per part de famílies que quinzena d’animals en espera partir d’avui i fins al diven·decideixin abandonar el país d’adopció, i també estan satu· dres 21 de setembre, presen·un cop acabat el curs escolar. rats perquè la gestió d’aquests cialment, a les dependènciesLa presidenta de l’entitat, Olga La gossera fa molt de temps que està al límit de la seva capacitat. animals és molt complicada per· administratives del Centre deGaitx, va manifestar que de mo· què no tenen un espai físic per Congressos.ment el nombre d’animals que amb l’objectiu de recaptar fons compte que ha acabat el curs acollir·los i estan en cases parti· Les inscripcions seranacull la gossera està estable des per tirar endavant les tasques escolar, hi hagi gent que marxi culars o en centres veterinaris a efectives en el moment delde fa un any, però que la instal· que es porten a terme des de del país i s’incrementin els aban· l’espera que els adoptin. pagament del 50% de l’im·lació es troba al límit de la seva l’associació protectora dels ani· donaments d’animals de compa· La presidenta de Laika va in· port total dels estands, percapacitat. mals de companyia. nyia. Per aquest motiu, des de formar també que últimament als expositors residents a An· Laika va participar ahir per La presidenta de l’entitat va l’associació estan a l’expectativa no hi ha hagut abandonaments, dorra, i del 100% per als ex·primer cop en el Mercat de les explicar que de moment no hi del que pot passar. però va lamentar que tampoc positors forans. La forma deoportunitats de Canillo, amb ha hagut més abandonaments, Gaitx va indicar que la gos· s’han fet adopcions, per la qual pagament serà en efectiu o béla instal·lació d’una parada per però els fa una mica de por que sera acull actualment 60 gossos cosa el nombre d’animals està amb transferència bancària ovendre objectes de segona mà, en els pròxims dies, tenint en i que està al límit de la seva ca· estable. xec a favor de la corporació. caniLLoEl Mercat de les oportunitats TaTi MasiÀaplega poc públic per la pluja AGÈNCIES anDorra la vella mal temps va fer que s’hagués molt variat, des de roba fins a d’acabar instal·lant a l’interior bijuteria passant per artesaniaLa pluja va deslluir ahir la cele· de l’edifici del Telecabina. En i joguines. Puozzo va indicarbració del Mercat de les oportu· aquesta ocasió es van muntar que aquest any el Comú havianitats i de segona mà de Canillo. setze parades, un nombre més decidit celebrar una edició deDes del departament de Cultu· reduït que habitualment, però la iniciativa a principis d’estiu ira del Comú, Marinette Puozzo van ocupar totes les taules dis· va lamentar que el mal temps lava explicar que es preveia ce· ponibles ja que disposaven de deslluís. La propera edició dellebrar·lo a l’aire lliure però el molt de material, com sempre mercat tindrà lloc el 5 d’agost. el mercat va reunir ahir setze parades. entitats de residents arevpa Creació de l’associació de veneçolans L’acte per a la creació de l’associació de residents i simpatitzants de Veneçuela va ser tot un èxit, ja que s’hi van aplegar una quarantena de persones. Finalment, s’ha constituït una junta directiva i es van posar sobre la taula els objectius de l’entitat, entre els quals fomentar l’intercanvi.
  9. 9. Dilluns, 2 De juliol Del 2012 publicitat 9
  10. 10. 10 andorra Dilluns, 2 De juliol Del 2012 sant juLià de Lòria entitatsUn espectacle tanca la 2a L’Adsaps paga 4.600 €edició del Reviu l’aperitiu dels vols dels 14 nens que arriben el dia 6Divuit establiments de restauració han participat en l’esdeveniment Redacció comu De sant julià anDorra la Vella Redacció anDorra la Vella Aquest ingrés suposa L’Associació d’Amics Solidaris liquidar el 50% del costLa companyia Deparranda, amb el Poble Sahrauí d’Andorraamb el seu espectacle El ver- (Adsaps) ha fet efectiu el paga- i continuen les activitatsmut, va tancar ahir la segona ment de 4.600 euros per sufra- per recaptar fonsedició del Reviu l’aperitiu, una gar el cost dels vols dels catorzeiniciativa organitzada per la nens que arribaran al PrincipatTaula de Turisme i el Comú de la setmana vinent per passar les L’arribada dels catorze nensSant Julià de Lòria per poten- vacances. que aquest any prenen part enciar la restauració de la parrò- Segons van assenyalar des el projecte Vacances en pau ésquia. L’activitat d’animació es de l’entitat, aquest ingrés supo- imminent i és prevista per alva haver de traslladar al ves- sa liquidar al voltant del 50% pròxim dia 6.tíbul del Centre Cultural i de d’aquest concepte, de manera D’altra banda, l’Adsaps vaCongressos a causa de la pluja, que l’associació continuarà or- informar ahir que treballen eni entre les onze i les dues del ganitzant activitats i fent difu- l’organització de diverses ac-migdia els bars i restaurants sió del projecte Vacances en pau tivitats i esdeveniments perparticipants van oferir l’opció L’espectacle va clausurar ahir la segona edició. per donar-hi la continuïtat que aconseguir el finançament perde vermut més tapa. es mereix. sufragar la totalitat dels vols i La campanya Reviu l’aperi- i una tapa a un preu d’entre 2 i dues persones a Sant Antoni de Quant a la liquidació, expo- assegurar la viabilitat del pro-tiu va començar el 13 de maig 3,50 euros. L’objectiu també ha Calonge. Els passaports s’han sen que 3.000 euros són els ob- jecte pels pròxims anys. Deamb un espectacle infantil al estat potenciar les terrasses al d’entregar a l’urna situada a tinguts a través de la represen- moment, exposen que aquellsbarri de Rocacorba. En aquesta carrer, que, per primer cop, el l’Oficina de Turisme de la pla- tació de l’obra L’inspector de la que passin per la festa major deedició hi han participat divuit Comú permet obrir tot l’any. ça Laurèdia i el sorteig tindrà Companyia És Grata i 1.000 de la Massana podran col·laborarestabliments de restauració Diumenge també va ser lloc demà a partir de les deu de la Fundació Josep Anton Cer- amb l’associació fent un dona-de la parròquia, que han ofert l’últim dia per poder omplir la nit a la plaça Sant Roc abans queda, i la resta prové de la tiu a la guardiola que hi hauràpromocions diverses, inclo- el passaport i participar en el del primer concert dels Ves- botifarrada organitzada el 2 de instal·lada, gràcies a la comissióent-hi una canya o un vermut sorteig de dues estades per a pres d’estiu. juny i de donacions particulars. de festes. trànsit empresa mcDonalD’s Prohibició Un jove ferit en xocar el de fumar als seu cotxe amb un fanal McDonald’s Redacció Davant la propera entrada en anDorra la Vella En l’accident de circulació vigor de la nova llei contra el només s’hi va veure implicat un tabaquisme passiu, McDo- Un jove va resultar ferit ahir a la turisme de la marca Volvo 480 nald’s Andorra s’avança pro- matinada en un accident de cir- ES amb matrícula andorrana, hibint fumar a tots els seus culació que va tenir lloc a Santa que va col·lidir contra un fa- restaurants. Així, no té previst Coloma (Andorra la Vella). L’ac- nal per causes que no han estat habilitar espais específics per cident va passar al voltant de les determinades. El conductor de a fumadors i totes les zones 5.40, segons va informar el ser- l’automòbil, un jove de naciona- dels restaurants ja estan lliu- vei de Policia, concretament a litat andorrana de 18 anys, va re- res de fums des del 28 de juny. l’alçada del número 84 de l’avin- sultar ferit com a conseqüència guda d’Enclar. del xoc. empresa tati masià Becier incorpora Toywatch Cisa Grup s’afegeix a les mostres Dimecres passat, Becier Dis- de condol per qui fou tribucions va presentar la marca italiana de rellotges Toywatch, que acaba d’incor- Mimun Mohamed ZARIOH porar al seu catàleg. L’esdeve- niment va tenir lloc al Centre Pare de la nostra companya Infiniti. A l’acte es van presen- Soraya ZARIOH TAOUIL, d’Intimissimi tar dissenys com el Jelly, ideal per a un estil desenfadat, o el luxós Total Stone.
  11. 11. Dilluns, 2 De juliol Del 2012 11 La seu d’urgeLL La cuina Progrés demana regular Mariona Moncunill obre la instal·lació de terrasses el primer Cicle d’art contemporani de la seu Ordeig considera que el buit normatiu “perjudica la Seu com a ciutat” Redacció progrés la seu D’urgell Redacció la seu D’urgell La iniciativa vol El primer Cicle d’art contem- acostar l’art El grup municipal de PSC-Pro- porani a la sala La Cuina de grés a l’Ajuntament de la Seu la Seu d’Urgell arrenca demà postmodern a tots d’Urgell ha instat l’equip de go- amb la inauguració del ví- els ciutadans vern a elaborar una ordenança deo-projecció Un contenidor municipal reguladora que de- simularà l’aeronau, de l’artista termini les característiques tèc- tarragonina Mariona Mon- ponen artistes locals o propers niques i estètiques de les llicèn- cunill, guanyadora de la con- i altres provinents d’arreu cies per ocupar la via pública vocatòria Rodalies 4 per a la que, amb la fotografia, la vi- amb taules i cadires o terrasses. Seu d’Urgell 2012 de la Xarxa deoprojecció i l’escultura, vo- I és que des de la formació de Transversal. Aquesta proposta len donar a conèixer les seves l’oposició es considera que cal es podrà veure fins al dia 31. impressions i reflexions sobre establir una normativa unifor- El títol del vídeo de Mon- el món i la societat actuals. me, com la que ja es va dema- cunill està extret d’una frase El primer Cicle d’art con- nar en el plenari municipal del de les instruccions de Protec- temporani continuarà amb maig del 2009, que respecti la ció Civil als actors voluntaris l’exposició d’escultura Tríade, qualitat urbanística de la ciutat del simulacre d’accident aeri de l’artista de Berga Joan Ca- a l’hora de sol·licitar la instal- a l’aeroport Pirineus-la Seu nal. Es podrà visitar del 6 al 31 lació de terrasses, especialment d’Urgell que va tenir lloc el d’agost a sala, situada al cen- durant els mesos de primavera passat mes d’octubre. Aquest tre cultural Les Monges. i estiu. algunes de les terrasses de la capital alturgellenca. simulacre es va basar en el su- Del 6 al 30 de setembre, La Progrés va recordar que ac- posat aterratge d’emergència Cuina acollirà la mostra de tualment la capital alturgellen- a banda dels aspectes tècnics nament i compliment de les lli- d’un avió amb setze persones ceràmica Diàlegs i desconcerts, ca té un gran nombre d’establi- i estètics, el temps màxim de cències atorgades. a bord i el tren d’aterratge es- de l’artista andorrana Gemma ments del sector de l’hostaleria l’autorització, el tipus d’establi- El portaveu del grup mu- patllat. El vídeo consta de di- Piera. Tancarà el cicle l’expo- que, sobretot a l’estiu, ocupen ments autoritzats, els elements nicipal de PSC-Progrés, Òs- ferents entrevistes que proven sició fotogràfica Totem, de l’ar- la via pública amb taules i ca- permesos, l’espai a ocupar, les car Ordeig, va insistir que “és de reconstruir el simulacre a tista urgellenc Bernat Manre- dires o terrasses. I sovint tots condicions d’ús, el muntatge i necessari omplir aquest buit partir de testimonis d’alguns sa Mallol, que estarà oberta al ells “dibuixen un paisatge urbà el desmuntatge, la superfície, normatiu que perjudica la Seu dels seus protagonistes. públic del 4 al 31 d’octubre. diferent fruit de les mancances els materials i els colors, entre com a ciutat”. I és que, segons El regidor de Cultura de la Paral·lelament al vídeo de que presenta l’actual legislació altres aspectes. Ordeig, la capital alturgellenca Seu, Jordi Martín, va explicar Moncunill, La Cuina acollirà municipal”. Així mateix, la formació con- “no es pot permetre donar una que amb el cicle es vol “apro- fins al 31 de juliol la mostra Per aquest motiu, el grup de- sidera que aquesta ordenança mala imatge justament quan el par a tots els ciutadans l’art fotogràfica No te prometo un mana l’elaboració d’una norma- també hauria de preveure un que es vol és atraure un sector postmodern en diferents for- mundo maravilloso, de Cristina tiva de via pública i del paisat- sistema de control i seguiment emergent per a la ciutat com és mes d’expressió”. El catàleg Fontseré, guanyadora del Ro- ge urbà que tingui en compte, per vetllar pel correcte funcio- el turisme”. del primer programa el com- dalies 3 a Olot.Guia de serveis Fes la primera copa a L’Accent de (entrada per la terNit Granja, Creperia rassa de darrere) i Sushi Carrer Prat de la Creu, 29, Local 8 - AD500 Andorra la Vella - Principat d’ Andorra Tel. 00376 862 086 - accentandorra@gmail.com

×