Diari del 19 de novembre de 2012

434 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
434
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 19 de novembre de 2012

  1. 1. DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2012 / NÚM. 2.190 / ANY 9 Per un millor preu tindrà més 30 min.: Gratuïts 1a hora: 0,90 € + 15 min.: 0,35 € QUALITAT I SERVEI ANDORRA Pàgines 6 i 7 “Els casos atesos han crescut un 45% perquè hi ha més problemes” AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 El raonador del ciutadà, Josep Ro- aquest any, moltes relacionades amb La gent gran considera dríguez, destaca l’increment de re- la falta de recursos de moltes perso- clamacions que ha rebut la institució nes per la crisi econòmica. insuficients els objectius fixats per a l’atenció a domicili Tati Masià ANDORRA Pàgina 8 Els advocats avaluen ampliar els horaris i els llocs per atendre les consultes gratuïtes ANDORRA Pàgina 10 El Mercat d’intercanvi de la Massana incideix en la necessitat de reutilitzar CULTURA Pàgina 14 La Biblioteca Nacional afegeix al fons el conte ‘The land of right up and down’ ESPORTS Golejada del Lusitans en una segona part demolidora davant l’Inter Escaldes Pàgina 15 CULTURA Pàgina 14 El CV Andorra lluita cada set i ven cara la derrota contra L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i els joves de l’Or- questra de l’Institut de Música Celebrant la patrona el Cajasol Juvasa Pàgina 16 d’Andorra la Vella, al Concert de Santa Cecília. de la músicaWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Dilluns amb sol Màximes cap amunt 07.50 h 17.28 h En aquest inici de setmana, després de les pre- -2/9 cipitacions dels dos últims dies el temps estable -1/11 -1/10 tornarà per un parell de dies. Avui el cel estarà ennuvolat a l’extrem nord d’Andorra i a l’Arièja 0/12 -1/12 -5/5 durant el matí. Les temperatures han iniciat una Quart creixent 1/14 davallada important, que a poc a poc s’anirà sua- 3/15 vitzant al llarg del dia. A la resta dels Pirineus el cel estarà poc ennuvolat, amb un clar predomini 2/16 del sol. A partir del migdia el cel quedarà serè a -1/9 gairebé totes les àrees. El vent bufarà del nord- 3/17 oest moderat al matí i perdrà força al llarg del dia. Demà continuarà el temps estable amb poca dimecres nuvolositat. Que tinguin un BONDIA. dimarts RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA VEGADA MÉS... Fem ...MÉS AGRADABLE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es Menú Diari Sopars d’empresa, etc. Menú Carta Tenim saló privat Menú del Xef Menjar per emportar-se Menú de Tapes Escaldes-Engordany Menú Mariscada Tel:+376 813 969 CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 h restaurantictapa@gmail.com Tic Tapa Rest.
  3. 3. DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2012 3 BENESTARLa gent gran considera insuficients elsobjectius fixats per a l’atenció a domiciliEl Govern preveu duplicar els anys vinents el nombre d’usuaris del SAD, passant de l’1% al 2% TATI MASIÀ M. S. C. ANDORRA LA VELLA El col·lectiu recorda queL’objectiu que s’ha fixat el Go- la majoria de personesvern per al servei d’atenció adomicili (SAD) pels anys vinents prefereixen casa seva(recollit en els canvis que s’estan en lloc d’un geriàtricfent en l’àmbit sanitari) no satis-fà el col·lectiu de persones grans.La intenció de l’executiu és que Sàmper creu que lesel volum de ciutadans atesos per tarifes haurien deaquest servei es dupliqui. Així espassaria de l’1% actual d’usuaris fixar-se en funcióque reben una assistència a casa dels ingressosseva al 2%. El secretari de la Federaciód’Associacions de Gent Gran, haurien d’establir-se en funcióLluís Sàmper, considera que, tot i del poder adquisitiu de cadaque es tracta d’un increment im- usuari. Sàmper va destacar queportant, a curt o a mitjà termini el fet que al Principat no s’hagimés persones amb dificultats per de fer la declaració de renda fadesenvolupar-se de forma autò- que sigui complicat que tothomnoma haurien de poder disposar La Federació d’Associacions de Gent Gran reclama potenciar l’atenció a domicili per evitar l’internament en geriàtrics. pagui segons els seus ingressos.d’un suport a casa. I és que, tal Davant d’aquesta realitat va in-com va remarcar el representant dicar que “potser les ajudes nodel col·lectiu, a hores d’ara hi ha L’Amare reitera la necessitat de disposar d’un protocol haurien de tenir un abast tanmolta més gent disposada a uti- ampli”, ja que “de vegades ellitzar aquest servei que la xifra de diagnosi per a les persones afectades de fibromiàlgia cafè per a tothom és cafè per aque representa els objectius del ningú”.Govern. L’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics a l’hora de la jubilació disposaran d’una pensió Unes 180 persones al mes En aquest sentit Sàmper va i de la Síndrome de Fatiga Crònica (Amare) ha re- molt baixa. Per aquest motiu, des de l’associació són ateses avui al Principat pelreiterar un sentiment compartit iterat la necessitat que d’una vegada per totes es reclama l’aplicació d’un protocol. servei d’atenció a domicili queper gran part de les persones es disposi d’un protocol de diagnosi d’aquestes Al mateix temps es va assenyalar que s’hau- ofereixen els comuns. Escaldes-grans, que és la voluntat de ro- malalties. Tal com va destacar Francina Anglada ria de donar la possibilitat als afectats de poder Engordany és la parròquia quemandre a casa en comptes d’ha- des de l’entitat, les persones que pateixen la ma- treballar quan el seu estat de salut els ho per- té més usuaris, amb una mitjanaver de ser internats en un gerià- laltia “passen per un calvari increïble”. En aquest meti. Amare ja ha denunciat en altres ocasions de 63 al mes. La segueixen An-tric. De fet, des de l’entitat s’ha sentit va explicar que hi ha casos en què la Caixa que un dels principals problemes que tenen els dorra la Vella amb 43 persones,posat en relleu que si les xifres Andorrana de Seguretat Social (CASS) dóna l’alta afectats prové de la inexistència del protocol de Encamp amb 31, la Massanade persones que sol·liciten el ser- a pacients que no estan en condicions de treba- diagnosi. L’entitat remarca que aquesta situació amb 25, Sant Julià de Lòria ambvei d’atenció a domicili no són llar. Això fa que es vegin obligats a ser mantin- és de fàcil solució ja que una de les sortides seria 9, Ordino amb 6 i Canillo amb 3més altes és perquè aquest no és guts per la seva parella o altres familiars. També que la Seguretat Social apliqués el que s’utilitza a persones al mes. Tal com ha indi-prou efectiu. Per aquest motiu, hi ha dones que realitzen treballs de mitja jorna- Catalunya. Des de l’associació es recorda, però, cat alguna corporació, el nombreuna de les seves reivindicacions da “com poden” i que no reben cap tipus d’ajut. que en aquest cas la CASS no podria donar d’al- d’usuaris s’ha reduït respecteés que es faci més extens. Anglada va remarcar que aquesta situació pena- ta moltes de les persones que avui considera que a l’any passat, ja que no poden Tot i així, Sàmper va afegir litzarà aquestes persones tenint en compte que es poden reincorporar al lloc de treball. assumir el cost encara que elque les tarifes d’aquest servei Comú ofereix facilitats.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Troba encertat traslladar als turistes les rei-Atenció a domicili més adaptada vindicacions laborals dels cossos especials?Un dels objectius que s’ha marcat el Govern moltes persones que ho desitgen puguin restar Envia un SMS al 789 amb la tevaés doblar el nombre d’usuaris que es beneficien a casa seva sense haver d’anar a un centre ge-dels serveis d’atenció a domicili, una fita que no riàtric. Per tant, caldria treballar per garantir resposta ENQ SI o bé ENQ NOés compartida per les persones grans. D’aquesta que aquelles persones que vulguin quedar-se a Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràmanera, el secretari de la Federació d’Associa- la seva llar ho puguin fer i el que és necessari, en aquest espai i entre els participants se sortejarancions de Gent Gran, Lluís Sàmper, considera també, és adaptar els preus que es cobren per tres lots de productesque tot i tractar-se d’un increment important aquests serveis als ingressos que tenen les per- per al bany.més persones haurien de poder gaudir d’aquest sones beneficiàries, perquè d’aquesta manera elsservei a casa seva i també posa en relleu que cal- prestadors no hagin de fer front a serveis tandria homogeneïtzar els criteris perquè les tarifes deficitaris i alhora perquè sigui molt més justd’aquests serveis estiguessin en consonància per als beneficiaris. De fet, que algunes personesamb els ingressos de les persones. D’aquesta paguessin més per aquest servei finsmanera, cal tenir en compte l’important paper i tot podria permetre adaptar-lo moltque juguen aquests serveis per garantir que més a les necessitats. DES DE SHERWOOD La ciutat de nitJORDI SERRET I ESTOPÀSempre li havia agradat la ciutat de nit. Les vore- obria la porta de l’habitació de la seva filla, sempre els totxos, i es podia permetre algun moment –moltres buides matisades per la llum groguenca dels se la trobava estudiant. Aquella nena no sols era pocs–, fantasiejava sobre en què s’acabaria conver-fanals. Veure passar els autobusos enfilant el seu llesta i responsable, tenia un cor càlid ple d’alegria tint allò, què acabarien contenint aquelles parets.darrer torn, mentre les siluetes dels tres o quatre i llum. Li ensenyava una fotografia d’un dels llibres Pilotades incisives al llarg del passadís, cops dedarrers passatgers, retallades als finestrals com es- de text, explicant-li amb deteniment la seva impor- porta propinats amb ràbia, nadons acabats d’arri-pectres, esbossaven mirades a l’infinit. Li encantava tància. El seu pare l’escoltava embadalit, ple d’un bar de l’hospital, converses xiuxiuejades a la cuina–ves quina collonada es deia– la simfonia de llums orgull que es vessava pels ulls. de matinada, fontaners endinsant-se en els budellsdels semàfors al llarg de les catifes d’asfalt buides, d’un electrodomèstic malferit. Nits d’hivern fredes,la seva indiferència metòdica, la textura dels colors Després de la dutxa i el sopar, acostumava a en- en què finestres estoiques lliurarien batalles ambllampants contraposats en la foscor. També li agra- ganxar una pel·lícula bona, “una de les seves”, com les hordes del glaç. Tardes d’estiu en què la llumdava trobar-se amb algun corredor de jòguing, se’l a ell li agradava dir. Li deia que vingués a veure- de mitja tarda faria moure les motes de pols com simirava encuriosit, es preguntava com era possible la, que aquesta li agradaria, però ella sempre tenia obeïssin el ritme d’un vals silent.que a aquell individu encara li quedessin forces per alguna cosa per acabar d’enllestir, i quan al finalcórrer. Trobava conhort en veure algú parlant pel cedia i s’asseia una estona al sofà sempre dictava Ja feia dos anys i vuit dies de tot allò, ja feia dosmòbil, caminant un pam sobre terra, després d’ha- la mateixa sentència –ja l’he vista– i al cap de cinc anys i vuit dies que la comptabilitat del temps esver rebut una trucada inesperada amb la guaridora minuts se’n tornava al quartet a acabar d’arreglar duia amb una diligència angoixant. Va llençar lafacultat d’endolcir un dia amarg. Però el que li agra- quatre coses per demà. Quan feia una estona que quarta i darrera burilla i va tancar els punys undava més era sentir rialles que ressonaven sense que totes dues dormien, sortia al balcó i s’encenia una parell de cops. Encara havia molta força en aquellscap resistència que s’hi oposés, estenent-se lliure- cigarreta. Aspirava el fum a plom i el treia amb vi- mans, encara li quedava corda a aquell rellotge dement pel carrer. Rialles d’homes de rostres cansats i gor. “És clar que mata”, es deia, com tantes altres cinquanta-tres anys. Potser demà trucaria al Gar-uniformes bruts, que amb una barreja d’alleujament coses que també maten, el temps, l’espera, els anys, rido i als altres. Els van acomiadar quatre mesosi alegria s’acomiadaven fins al dia següent. els cops. Entre el fum i el fred, el cabdell dels pen- després que l’acomiadessin a ell. Tenia ganes de saments s’anava desfent dels nusos més enreves- veure’ls, però al final la conversa sempre acabava Però ja feia dos anys que gairebé mai podia veure sats, però tard o d’hora acabava escoltant el repic degenerant. No és que menystingués les bondatscap estel, ni tan sols un de solitari, mig tapat per del bolígraf a la taula. Aquell matí de maig, un cel de les lletanies, prou que anaven bé per buidar elun núvol grisós. Quan obria la porta de casa, li ar- clar exhibia la seva blavor sota el mecenatge d’un cap. Deixar-se conduir una estona per la ràbia i laribava esmorteït el so del televisor mentre les pam- sol eufòric. En Garrido celebrava el seu míting ma- indignació era una bona manera de poder trobar-sepallugues de la pantalla esquitxaven la paret del dridista de cada divendres. El capatàs va cridar-lo el pols. Però aquesta actitud no anava amb ell. Maimenjador a les fosques. Ella estava ajaguda al sofà, per dir-li que el gerent volia parlar amb ell al seu deixaria de lluitar, sempre afrontaria cada dia ambtapada amb una manta, i de seguida tancava l’apa- despatx, mentre el Garrido apuntava: “Torna-me’l coratge i enteresa sense queixar-se més del que ésrell i li feia un petó als llavis, després d’estarrufar-li aviat, que encara no he acabat d’evangelitzar aquest estrictament necessari, fins i tot el dia en què l’aiguaels cabells suaument.“¿Com ha anat?”, preguntava culer esgarriat.” inundés del tot la coberta, i com un vell mariner ac-amb delicadesa. Ell sempre havia estat xerraire de ceptés que al final tot acaba tornant al mar. Va llan-mena, però hi havia un grapat de paraules que se Després d’un llarg minut, el repic del bolígraf çar una darrera llambregada pel balcó, abans d’anarli desfeien com sorra a la gola: “Malament, n’hi ha omplia l’habitació tallant el silenci com un metrò- a dormir. Sempre li havia agradat la ciutat de nit.un que ha dit que em trucarà, però no ho veig gaire nom desbocat. L’explicació no havia convençut cap Les voreres buides matisades per la llum groguencaclar.” Ella no acostumava a replicar, quasi sempre li dels dos i l’encaixada de mans va ser flonja, com dels fanals. Veure passar els autobusos enfilant eltenia guardada una notícia susceptible de ser con- una fulla lliscant per un estany encalmat. Després seu darrer torn, mentre les siluetes dels tres o qua-siderada bona, quelcom que havia sentit a l’infor- de deixar les eines es va quedar mirant l’estructu- tre darrers passatgers, retallades als finestrals commatiu, un comentari que li havia fet un veí. Quan ra a mig fer. Quan anava aplicant el ciment sobre espectres, esbossaven mirades a l’infinit.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2012 OPINIÓ 5 TRIBUNA El Govern de DA, les empreses andorranes i si vols arròs, CatalinaDAVID RIOS RIUS, CONSELLER GENERAL SOCIALDEMÒCRATACatalina, la dona d’un jueu convers que va viure a sa en consideració. Entre totes les mesures, destaquen Les empreses del país estan abandonades. Les pe-Castella al segle XV, menjava arròs a totes hores i era l’obligació del Govern i les parapúbliques de pagar als tites i mitjanes empreses i els professionals han de ferfamosa per recomanar-lo a tothom. Quan estava a proveïdors en un termini màxim de 55 dies i subvenci- mans i mànigues per superar el dia a dia en el marcpunt de morir, els seus veïns li deien a l’orella: “Que si ons econòmiques per a l’adquisició de vehicles menys d’aquesta crisi. El Govern de DA no fa ni preveu resvols arròs, Catalina!” i ella, tan malament com estava, contaminants. per reactivar l’economia i estar al costat dels nostresno els feia ni cas. Des d’aleshores, aquesta frase s’utilit- empresaris.za per deixar en evidència aquells que no escolten. És Els socialdemòcrates creiem fermament que hi hauna frase que resumeix a la perfecció l’actitud que està mesures puntuals que poden ajudar a reactivar l’eco- A l’altre costat de la balança, observem amb sor-mantenint el Govern de DA davant els petits i mitjans nomia o, com a mínim, a fer la crisi més suportable. presa que aquest mateix Govern que oblida els petitsempresaris i els professionals d’aquest país. Davant la empresaris d’Andorra rep amb tots els honors i aplau-incertesa i el neguit en què viuen aquests col·lectius, Contràriament, en gairebé dinou mesos de Govern diments una petita companyia estrangera que estàl’única resposta de DA és posar-se uns taps a les ore- de DA, amb una situació econòmica del país molt més estudiant establir-se al nostre país. S’organitza unalles i mirar cap a l’altra banda. greu, ens trobem que les iniciatives per ajudar les pe- roda de premsa triomfal i es convoquen totes les fede- tites i mitjanes empreses i els professionals del país es racions i associacions esportives a escoltar les bondats Crèdits tous per a emprenedors, joves empresaris i redueixen a les que ja estaven en marxa o que s’havien del seu producte. El Govern de DA no promociona lesprojectes innovadors, crèdits tous per a rehabilitació previst o planificat durant el Govern socialdemòcrata. empreses del país i, a sobre, fa de comercial a petitesd’habitatges, pla de reactivació del comerç, paquet de Una prova més de la manca d’idees del Govern de DA. empreses estrangeres.mesures de reactivació econòmica, entre les quals llui-ta contra l’intrusisme empresarial, exempcions fiscals El dia de la presentació de l’informe 2011 de la Els socialdemòcrates no estem pas en contra de laper a la creació de noves empreses, incentius per a la Cambra de Comerç, el senyor cap de Govern, en un promoció de la inversió estrangera, sempre que si-implantació d’energies renovables, reducció del ter- llarguíssim discurs va comentar que el seu Govern gui proporcionada i proporcional a l’interès generalmini de creació de determinats comerços a cinc dies. optava per reformes estructurals en lloc d’impulsar del país. El que no podem acceptar és que el GovernAquestes són algunes de les mesures per fer front a la accions concretes i puntuals per ajudar les empreses abandoni les empreses del país a la seva sort. Encaracrisi que es van implantar durant el Govern socialde- del país. El temps està demostrant que el Govern de que se n’oblidin els que manen al nostre país i malgratmòcrata. DA no fa ni una cosa ni l’altra. Les reformes són per que no ho vulguin veure des de la tercera planta de ara interessades i estan mal plantejades (per exemple l’edifici administratiu del Govern, a Andorra també te- Posteriorment, en la legislatura actual, des de el projecte estrella, la llei d’inversió estrangera, és una nim emprenedors, innovadors i empreses joves. I ensl’oposició, el grup parlamentari socialdemòcrata ha llei totalment opaca en la qual només cal la signatura preguntem: ¿on queda aquella famosa frase d’Antonipresentat un paquet de disset mesures de reactivació del ministre d’Economia de torn per decidir si una in- Martí que s’havia de governar pels 70.000 habitantsque DA ha llençat a la brossa votant en contra la pre- versió s’autoritza o no). d’Andorra? Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència. Supermercat Veritas C/ Bonaventura Armengol, 11 Andorra la Vella Tel. 88 55 55
  6. 6. 6 Dilluns, 19 de novembre del 2012 Josep Rodríguez, raonador del ciutadà “Els casos atesos han crescut un 45% perquè hi ha més problemes socials”El raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, destaca l’increment de reclamaci- recursos de moltes persones per la crisi. “A vegades ens arriben problemesons que ha registrat la institució en l’últim any. Així, respecte a la mateixa data que no són propis de la institució i el que fem és assessorar les persones sobredel 2011 ja ha atès un 45% més de casos, molts relacionats amb la falta de com poden sortir de l’estat precari que pateixen”, afirma Rodríguez. tati masià Julià rodríguez Andorra la Vella ¿Es pot comparar la institució d’Andorra a la que funciona en¿Quin balanç pot fer del temps altres llocs?que fa que està al capdavant de Pel que fa a la feina, puc dirla institució, que ja és un any i que possiblement està per sobredos mesos? de la mitjana de la resta, tenint El que hem vist és que l’aug- en compte la població del país.ment dels problemes socials ha En aquest sentit, he de dir quefet que es traslladin al raonador el cost administratiu que tenimdel ciutadà. Això ha fet que s’ha- en aquests moments és suficientgi incrementat el nombre de ca- i podem treballar bé. En altressos que rebem a les nostres ofici- països el volum de feina d’unnes, fins al punt que fa uns dies raonador del ciutadà és enor-vaig dir que havien augmentat me perquè són països molt mésun 30% respecte a la mateixa grans.data de l’any passat. I avui japuc dir que l’augment de casos Vostè s’ha caracteritzat, des queja arriba al 45%. ha entrat en el càrrec, per una especial sensibilitat social...¿Aquest increment s’explica Crec que en aquest món, es-també perquè es tracta d’una tiguis on estiguis, el més impor-institució cada vegada més co- tant és ajudar les persones i sineguda per la societat? pots ser d’una utilitat per a l’al- Un dels objectius que em vaig tre, doncs benvingut sigui.plantejar en començar la mevatasca va ser donar a conèixer la ¿L’administració fa cada ve-institució perquè possiblement gada més cas d’una institucióla ciutadania no la coneixia prou com el Raonador del Ciutadà oi no sabia què feia. Vam editar encara s’aplica el silenci admi-uns tríptics en què expliquem nistratiu moltes vegades?el que fem i la manera d’accedir El que puc dir és que possible-a la institució, i la web es va fer ment cada vegada hi ha menyspràcticament de nou. ficients per fer la seva feina? euros. Això comporta que mol- casos problemàtics amb l’admi- Això va fer que s’obrís tota “Estem bastant justos Estem bastant justos de mit- tes de les obligacions que tenim nistració. Tota l’administracióuna sèrie de vies de comunica- de mitjans perquè hem jans perquè últimament s’ha respecte a Europa o Hispanoa- respon a qualsevol reclamació.ció amb els ciutadans i que es hagut de reduir el pressupost, mèrica s’hagin reduït també, la Aquesta és la seva obligació, iconegués més no la institució reduït la despesa, tal com seguint les recomanacions que qual cosa va en contra del que sempre tenim una resposta, toten si mateixa sinó el que fa. Per recomana el Govern” s’han fet des del Govern. Ales- recomana el Consell d’Europa. i que unes vegades és a favor deaquesta raó, ara a vegades arri- hores, any rere any s’han anat I és que aquesta institució con- l’usuari que reclama i d’altresben problemes aquí que no són disminuint les despeses, i aquest sidera que els raonadors del no. Evidentment que tot depènpropis de la institució, i davant “Les persones que han any en concret ho hem fet en uns ciutadà han d’estar en contacte, de qui rep la reclamació: algu-d’això el que fem és assesso- necessitat ajuda ràpida 20.000 euros aproximadament. perquè és enriquidor per veure nes persones donen totes lesrar la gent sobre com pot sortir com determinats problemes són explicacions i també hi ha casosd’aquest estat precari que patei- sempre han estat ateses Fa pocs dies sortia la notícia extrapolables a altres països. que es molesten en haver de re-xen. Les demandes que rebem d’una manera o altra” als mitjans de comunicació que En aquest sentit, els viatges conèixer simplement una faltasón de tot tipus. Algunes les la institució disposaria per a són una eina d’utilitat que te- d’atenció.pots solucionar i en altres casos l’any vinent d’un pressupost nim, i s’ha de dir que moltesens limitem a orientar les perso- “Hem reduït uns 10.000 de 23.000 euros per a viatges... vegades només duren un dia, o Els casos relacionats amb lanes, cosa que moltes vegades ja euros el pressupost per El pressupost que ha sortit és sigui que no es tracta de viatges crisi econòmica han anat aug-és suficient. més reduït que el dels anys an- de plaer, en absolut. Es tracta mentant en els últims mesos. a viatges respecte al teriors i fins i tot ja no és el que de treure profit de l’experiència ¿Quines són les situacions més¿La institució compta amb els previst inicialment” va sortir a la notícia, sinó que dels altres, cosa que sempre és comunes amb què s’ha trobat?mitjans humans i materials su- s’ha reduït ben bé uns 10.000 positiva. Normalment es tracta de re-
  7. 7. Dilluns, 19 de novembre del 2012 7clamacions relacionades amb la tati masià tància vol dir que hi ha algunaCASS o de persones que pensen mancança a l’administració?que poden tenir una ajuda soci- Molta gent se sent sorpresaal i han de recórrer al ministeri perquè els bancs passen ràpida-de Salut i Benestar Social. Dar- ment la reclamació en cas d’im-rerament també hi ha moltes pagament a la Batllia i les perso-persones que tenen problemes nes afectades per falta de mitjansamb els pisos perquè no poden no poden tenir un advocat. I enpagar a finals de mes i se’ls reti- aquest cas, per exemple, nosal-ra el préstec que tenien amb les tres els expliquem com anar alentitats bancàries. Col·legi d’Advocats perquè els I aquí entra la feina dels di- faciliti orientació jurídica. Enferents serveis socials de les aquest sentit he de ressaltar, perparròquies i del ministeri, que exemple, la gran tasca que estananalitzen tots aquests casos per fent els voluntaris d’aquest ser-atorgar ajudes. A vegades la vei per ajudar les persones quegent està molt desorientada i no poden fer front al cost que elsno sap com sortir-se’n, per això suposa un advocat.nosaltres fins i tot parlem al-guns cops amb els serveis soci- Bona part de les queixes socialsals per si es pot fer alguna cosa es refereixen a la CASS.i, a vegades, quan es tracta d’un El problema aquí, en moltscas greu, intentem que Càritas casos, és que la gent rep unaes faci càrrec d’aquesta perso-na i l’ajudi momentàniament. “Si un va a la Batllia veu les condicions en què pensió que es pensava que se- ria més elevada, i a partir d’aquíI és que moltes vegades estem es treballa, i realment necessitarien més mitjans” comencen les reclamacions. Enparlant de necessitats primàri- general la CASS respon bastantes que no poden esperar, i a les Moltes queixes que rep anualment el Raona- ¿Ha rebut casos de menors d’entre 12 i 18 bé a totes les demandes, tot iquals s’ha de donar una respos- dor del Ciutadà es refereixen també al funci- anys sense tutors, després de la modificació que no sempre ho fa a favor deta de manera immediata. El que onament lent de la justícia. ¿Pensa que s’està de la llei perquè això fos possible? la persona que reclama perquèsí que puc dir és que aquestes avançant en aquest àmbit? Ens vam fixar també com a objectiu que els sempre aplica la regulació quepersones que han necessitat una Crec que aquesta qüestió s’està movent. La menors poguessin venir també al Raonador del hi ha en cada tema.ajuda ràpida sempre han estat justícia no tenia possiblement els mitjans neces- Ciutadà sense tutors quan tenen entre 12 i 18ateses d’una manera o una altra. saris per ser ràpida i ara el que veig és que co- anys. I estem contents perquè no n’hi ha hagut ¿La posada en marxa d’una co- mença a tenir més agilitat i es comença a notar cap cas, cosa que vol dir que no hi ha problemes. missió d’arbitratge faria queEstem veient que en altres pa- que hi ha alguna cosa que la fa moure. Amb tot, Abans, fins a complir 18 anys els menors havi- molts casos no arribessin al Ra-ïsos hi ha cada dia notícies de crec que no té encara tots els mitjans que hauria en de venir acompanyats del tutor o dels pares. onador del Ciutadà?desnonaments i de les dificul- de tenir per desenvolupar una bona tasca. Si un També vam pensar en ells quan vam començar Hi ha queixes, per exemple,tats d’algunes famílies per so- va a la Batllia, per exemple, veu les condicions en a ser presents a les xarxes socials, a través de que es refereixen a la baixa labo-breviure a causa de la crisi, i què treballa el personal i realment ens adonem Facebook o Twitter. ral perquè un metge extern diupel que vostè explica Andorra que necessitarien més mitjans. L’únic que faig en A més a més, també hem fet visites als col· que ha de continuar i els metgestampoc es deslliura d’aquesta aquest cas, quan hi ha una reclamació en l’àmbit legis per ensenyar als nens qui som i que poden dels tècnics de la Seguretat So-problema... judicial, és el que la llei em permet. Quan hi ha venir a consultar-nos quan tinguin qualsevol pro- cial, no. En aquest sentit, el que No, en absolut. Suposo que alguna queixa o denúncia el que fem és passar-la blema. Fins ara només hi ha hagut algun cas d’un demanem és que hi hagi unaels casos que es donen no trans- automàticament al Consell Superior de la Justícia estudiant que es queixava per l’assegurança a la comissió d’arbitratge que puguicendeixen tant i, per exemple, i nosaltres no hi entrem. Com dic, doncs, reco- Caixa Andorrana de Seguretat Social. tenir una visió més àmplia delsquan una persona no pot pagar neixem en tot cas que a la justícia hi ha molta problemes i que sigui la que de-el primer que fan és denunci- feina i que els mitjans no són els adequats. ¿Hi ha hagut una bona resposta a la pàgina cideixi.ar-la a la Batllia, on hi ha un pro- web que la institució va posar en funciona- Penso que aquesta comis-cés llarg i que no es fa públic. Però el cert, com ja deien alguns dels seus ment el desembre del 2011? sió d’arbitratge seria una bonaQuan intervé la justícia, nosal- predecessors en el càrrec, és que la justícia ja Ha tingut ressò perquè cada vegada rebem solució perquè la gent se sentístres ens limitem a traslladar el no és tal si arriba massa tard... més consultes, i si necessitem documentació, atesa en les seves demandes.problema al Consell Superior Les persones necessiten la solució del seu cas per exemple, li diem a la persona que vingui. És Nosaltres el que fem són reco-de la Justícia, que ens respon a d’una manera ràpida, però es pot donar el cas una manera de ser més àgils. En aquest sentit, manacions quan veiem que hinosaltres. que arribi quan ja no sigui necessària per aquesta també hem allargat l’horari d’atenció al públic, ha diverses persones afectades manca de mitjans a què m’he referit. Però el que per facilitar que la gent vingui. O sigui, que do- per un mateix problema, i supo-¿Que molta gent s’adreci a la hi ha és el que hi ha, i he d’insistir que si la justícia nem les màximes facilitats tant a través d’internet so que poden quedar recollidesinstitució del Raonador quan és lenta és per la falta de mitjans. com perquè les persones vinguin presencialment. en la reforma de la CASS que eshauria d’anar a una altra ins- farà aviat.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 19 de novembre del 2012 justícia Rascagneres,Els advocats avaluen ampliar l’horari representant al saló dei els llocs de les consultes gratuïtes l’advocat El Col·legi d’Advocats pren-El servei continua a l’alça i la llista d’espera ja comença a ser important drà part, per primera vega- da, en el Saló europeu de tati masià l’advocat i del dret. La cita Redacció / agències Andorra la Vella ció jurídica gratuïta. Actualment tindrà lloc a finals d’aquest els interessats han de demanar mes, concretament a par-El Col·legi d’Advocats es plante- hora per telèfon i poden assistir tir del dia 30, a la ciutatja ampliar l’horari i els llocs on a aquestes consultes. Com que de París. La representacióofereix consultes legals gratuï- la llista d’espera comença a ser dels advocats andorrans ates, ja que ha notat un increment molt llarga i sovint els usuaris la cita recaurà en l’exde-de la demanda últimament. De han d’esperar un llarg temps gà del Col·legi d’Advocatsfet, fins al mes d’octubre aquest per ser atesos, des del col·legi es Joan Miquel Rascagneres.servei ja havia atès 292 casos, plantegen ampliar els horaris i Durant la seva participacióque són el 84,6% dels que hi va potser atendre no només des del en aquesta cita, Rascag-haver en tot el 2011, i per tant si col·legi sinó també a la Batllia. neres exposarà, en el marces manté el ritme a finals d’any Per poder oferir aquesta am- de les activitats de forma-se superaran en un 1,5%, que pliació de les consultes gratuï- ció continuada dirigidasón uns vuit casos. tes, els advocats hauran de pres- als advocats francesos, el El degà del Col·legi d’Advo- tar els seus serveis durant més conjunt de les lleis econò-cats, Francesc Badia, ha indi- hores de manera gratuïta, però miques i fiscals, així com lacat que aquest és un servei que Badia considera que això no serà El degà dels advocats, Francesc Badia. Llei d’inversions estrange-ofereixen tots els advocats i que un problema. De fet, destaca que res, que han estat aprova-amb la voluntat d’ampliar l’aten- tots els advocats destinen unes En les consultes gratuïtes el nades amb la família, 92 casos, des recentment. El saló seció es plantegen atendre també quantes hores a aquest servei al que fan els col·legiats és ofe- que suposen el 32%. També són centra, molt especialment,des de la Batllia o ampliar l’ho- llarg de l’any, i que no és l’únic rir orientació als usuaris, indi- molt freqüents els problemes en la formació continuada.rari, que actualment és els dime- que fan de manera gratuïta, sinó car-los els procediments que laborals, amb 85 casos, que són De fet, es presenta comcres de les tres de la tarda a les que des del col·legi s’impulsen han de seguir, com ho han de fer el 29% del total. Les consultes una cita perquè els profes-set del vespre. iniciatives legislatives i es garan- per sol·licitar un advocat d’ofici sobre la CASS són les que més sionals puguin actualitzar Des de l’any 2007, tots els teix la defensa judicial sotmesa a i fer-los diverses recomanacions. s’han incrementat i a l’octubre ja coneixements i compartirmembres del col·legi s’han bolcat un procés d’incapacitació sense Pel que fa al tipus de con- superaven el total de les ateses el diferents experiències.en la iniciativa d’oferir orienta- cobrar. sultes, la majoria estan relacio- 2011, que van ser 29.
  9. 9. Dilluns, 19 de novembre del 2012 publicitat 9 Enlloc com a casa Millorem el preu de la teva assegurança de llar PREU MÍNIM GARANTIT Volem que et sentis com a casa, per això toferim un preu imbatible amb unes cobertures i serveis únics per lassegurança de la teva llar. Compromís d’atendret en 1 hora o menys Servei dUrgència permanent i immediat (lampisteria, electricitat, serralleria,...) Restauració estètica deixant el teu pis com nou Cobertura datracament al carrer per a tu i la teva família I molt més...I si trobes una oferta més baixa, ens comprometem a millorar-la.
  10. 10. 10 ANDORRA DILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2012 LA MASSANA ANDORRA LA VELLA Estalvi de 3.000 € en dur TATI MASIÀ les plantes a l’hivernacle REDACCIÓ ANDORRA LA VELLA les 146 jardineres que s’han anat desmuntant des de finals Els comuns d’Andorra la Vella d’octubre i durant la primera i la Massana han acordat que quinzena de novembre a les es pugui utilitzar l’hivernacle avingudes Príncep Benlloch i massanenc per dipositar-hi Meritxell. Així, durant tot l’hi- temporalment, durant l’època vern les jardineres d’Andorra de més fred, les jardineres or- la Vella plantades amb geranis namentals dels fanals de dos estaran dipositades a l’hiver- vials de la capital. Això supo- nacle de la Massana. sarà per al Comú d’Andorra la En contraprestació, operaris Vella un estalvi de 3.000 euros, del departament de Medi Am- ja que podrà aprofitar aquesta bient d’Andorra la Vella faran vegetació l’any vinent. setmanalment el manteniment L’acord adoptat entre els dels geranis a l’hivernacle i La plaça de la Ciutadania de la Massana va ser ahir l’escenari per al mercat de segona mà. consellers de Medi Ambient treballaran amb el personal de les dues corporacions im- de la Massana en les tasques El Mercat d’intercanvi incideix plica una cessió d’espai a l’hi- vernacle per part del Comú de la Massana, per encabir-hi de manteniment de les plan- tacions dipositades en aquesta instal·lació. en la necessitat de reutilitzar MOBILITAT Acull diferents tallers que mostren com aprofitar coses usades Tall temporal de l’accés al carrer dels Barrers REDACCIÓ / AGÈNCIES LA MASSANA que al llarg d’aquests dies oferi- De fet, la voluntat del mercat rà un seguit d’activitats. i els tallers ha estat fer arribar El Mercat d’intercanvi i sego- La consellera de Medi Am- el missatge a la gent que la pro- na mà de la Massana va reunir bient, Jael Pozo, va celebrar la ducció de residus és negativa i REDACCIÓ ahir a la plaça de la Ciutadania participació de les persones que que moltes vegades es pot evi- ANDORRA LA VELLA del pas de vianants que està un total de vuit paradetes, que van oferir els tallers, i que van tar, ja sigui trobant un nou ús a situat al començament del vial oferien objectes de tot tipus. indicar als visitants com donar les coses o donant-les a qui les L’accés al carrer dels Barrers i demà es procedirà a l’enqui- Paral·lelament, la corporació co- una segona vida a les coses usa- pugui necessitar. de Santa Coloma des del car- tranament del tram. El servei munal havia preparat un seguit des. Les professores de l’Escola Pozo va concloure que la rer Mossèn Lluís Pujol estarà de Circulació senyalitzarà la de tallers que volien incidir en el d’Art i de la biblioteca van mos- bona acceptació del Mercat d’in- tancat avui i demà des de dos incidència mitjançant tanques foment de la reutilització de ma- trar com aprofitar ampolles gas- tercanvi pot servir per tornar-lo quarts de deu del matí fins a i panells informatius i, igual- terials. Aquesta era una de les tades per construir vaixells de a celebrar de cara a l’any vinent les tres de la tarda. El motiu ment, hi haurà un agent a la propostes que s’han organitzat joguina i com convertir texans i, fins i tot, “potser s’arriba a d’aquest tall és que el servei sortida del camí ral per regular en el marc de la Setmana euro- gastats en davantals, braçalets, convertir en una fita destacada d’Obres comunal hi farà, avui, la circulació i facilitar als veïns pea de la prevenció de residus, collarets i, fins i tot, bufandes. de la parròquia”. treballs per rebaixar el nivell l’accés a la zona.GUIA DE SERVEIS Horari intensiu de dilluns a dissabte (de 9.30 h a 19.30 h) 5% de descompte Monedes, joies usades, trencades, si pagues en metàl·lic rellotges, peces d’ortodòncia... 24 k, 18 k, 14 k, 12 k 9 k i plata Promoció acumulable amb altres ofertes Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers) Consulteu al saló Carrer Joan Maragall, 12, local 2. Andorra la Vella. Tel. 866 700 !! TRANSPORTS I MUDANCES TMR Domingos Alex Tel. 332 671
  11. 11. Dilluns, 19 de novembre del 2012 andorra 11 canilloSatisfacció dels participants enel mercat de les oportunitatsLa cita es consolida com a punt de trobada per a la compravenda tati masià Redacció / agències Andorra la VellaEl Mercat de segona mà i de lesoportunitats de Canillo, que vatenir lloc ahir, es consolida comun punt de trobada entre elsqui volen vendre i els qui volencomprar. Aprofitant la celebra-ció de la Setmana europea de laprevenció de residus, el mercates va tornar a organitzar a l’edi-fici del Telecabina amb una bonaassistència i satisfacció per partdels organitzadors i els vene-dors. Aquesta edició ha tingut laparticipació de 37 parades i haatret compradors de tot el país. La treballadora del departa-ment de Cultura de la corpora-ció de Canillo Marinette Puozzova valorar molt positivament la Una imatge del mercat de Canillo, ahir.participació en aquesta edició iva afirmar que el mercat de se- mana europea de prevenció de participava per primer cop engona mà s’està consolidant com residus i cal conscienciar la gent aquest mercat de segona mà i vauna opció d’intercanvi i consum que es poden reciclar moltes co- exposar que és una bona opcióeconòmic i respectuós amb el ses, que tens a casa i que potser per vendre coses que no es fanmedi ambient. hi ha algú que necessita”, va servir però que encara funcio- “Aquest mercat l’hem fet per- afirmar Puozzo. nen. Es va mostrar satisfeta ambquè aquesta setmana és la Set- La venedora Mònica Puerta l’experiència. gastronomia c. encamp Festa culinària a Encamp Unes 80 persones van assistir dissabte a la nit a la 20a Fes- ta culinària, organitzada per l’Associació Pro Agermana- ment d’Encamp al Complex Esportiu. En aquesta edició els participants van elaborar 29 plats. Lita Valls, Susanna Ginesta, Teresa Rodríguez, Cristina Nunes i Pilar Pujol van ser les guardonades. empresa pyrénées Degustació de Joselito El restaurant La Bohème de Pyrénées va acollir fa uns dies un tast històric que aplegava dues de les millors anyades del pernil Joselito. Així, el moment més important de la proposta va ser la degusta- ció de dos pernils d’anyades molt especials: el pernil Gran Reserva 2008 i el Gran Reser- va Vintage 2005.
  12. 12. 12 Dilluns, 19 de novembre del 2012 eleccions catalanes la seu d’urgellERC veu la relació amb Espanya Lliurades les fotos decom “el divorci d’una parella” la campanya de civisme ajuntament de la seu d’urgellAmorós defensa a Isona l’aposta republicana per l’equilibri territorial erc Redacció isonaLa candidata del Pirineu i núme-ro dos de la llista d’Esquerra Re-publicana de Catalunya (ERC)per Lleida, Rosa Amorós, acom-panyada del diputat republicàCarmel Mòdol, va explicar, enun acte a Isona, les relacions quehi ha entre Catalunya i Espanyamitjançant les tres fases de di-vorci d’una parella. En aquest sentit, Amorós,nascuda i resident a Isona, vadetallar que Espanya està actu-ant com un home que no accepta Una de les imatges de suport a la campanya de civisme.la negació, que no pot creure’s Redaccióque Catalunya, la dona, marxi. la seu d’urgell promocionals de la campanya.Després d’aquesta primera fase, Rosa Amorós en un moment de la seva intervenció a l’acte d’Isona. Per això, aquestes fotografiesva continuar Amorós, Espanya, Els 2.000 urgellencs que van vi- tenen el mateix marc que laun cop veu que marxarà, s’enfa- situació i el 25 de novembre fer les nostres terres, i això és el sitar l’estand de l’Ajuntament imatge institucional; això sí,da i comencen les amenaces i les que hi hagi una majoria catalana que continuarà fent la candidata de la Seu d’Urgell de la Fira de cadascuna conté els protago-pors, actitud que correspondria i sobirana al Parlament”. d’ERC per l’Alt Pirineu”. Sant Ermengol, enguany dedi- nistes: veïns de la Seu d’Urgell.a la segona fase. Per la seva part, Mòdol, en la En aquest sentit, Amorós va cada a la campanya de civisme La tinent d’alcalde d’Aten- I per acabar, Espanya, en veu- seva intervenció, va parlar del exposar als seus conciutadans La Seu és casa teva. Cuida-la!, ja ció a les Persones i regidora dere que no pot parar-ho i que Ca- territori defensant que “és im- per què s’ha decidit a presen- han rebut les seves fotografies Participació Ciutadana, Annatalunya marxarà, intenta obrir-hi portant” que hi hagi diputats tar-se a aquestes eleccions his- com a testimoni del seu suport Vives, va agrair la participacióuna via de diàleg dient-li que d’ERC de Lleida al Parlament. tòriques, i va incidir en les seves a l’acció Dóna la cara pel civisme, i la implicació de totes les per-pot canviar, que la relació serà “Aquests diputats són els que arrels republicanes i d’esquerres com ha anunciat el consistori. sones que es van voler retratar.molt millor, que l’escoltaran treballen per les comarques obli- i el seu coneixement del Pirineu En total es van fer 501 fo- “La iniciativa pretenia aproparmolt més... I aquesta és la tercera dades de les zones de muntanya en haver treballat de coordina- tos, que ja han estat enviades la campanya a tothom i vamfase, en què “no podem caure”, o de la plana de Lleida”, va re- dora de l’Institut Català de les per correu electrònic a totes creure que una bona manerasegons va sentenciar Amorós, cordar Mòdol, que va explicar Dones a l’Alt Pirineu i Aran, i les persones, famílies o grups de fer-ho era recrear l’escenaque va insistir en la necessitat que la seva experiència de nou va assenyalar la necessitat del d’amics que es van voler foto- de la imatge original; estemde “seguir el camí marcat per la anys de diputat li ha ensenyat Pirineu d’estar representat per grafiar a l’estand de civisme, molt contents amb el resultat,ciutadania” i de “no de tenir por, que “s’ha de defensar amb un- un partit que “creu en l’equilibri que estava decorat igual que són moltes les persones a quial contrari, de plantar cara a la gles i dents tot allò que afecta territorial i el practica”. les fotografies dels tres cartells ha arribat l’acció.” medi ambient SuccessosL’Alt Urgell posa en marxa un divulgativa itinerant de l’Agèn- cia Catalana del Consum que es pot veure al Cetap, a la tercera Rescat d’un boletaireprograma d’estalvi energètic planta de Les Monges. A l’expo- sició es presenta un conjunt de panells informatius amb foto- agències sant esteve de la sarga grafies, gràfics, mapes i vídeos, Els bombers van localitzar Redacció la seu d’urgell detecció d’un increment de les a la Seu. L’activitat és oberta al amb consells pràctics de com ac- sa i estalvi, dissabte a quarts demandes d’ajut per cobrir les públic i adreçada a tothom qui tuar davant els conflictes relacio- d’onze de la nit, el boletaireEl Consorci d’Atenció a les Per- despeses de llum, sobretot de les tingui interès a conèixer l’eficièn- nats amb la telefonia i internet, el que s’havia perdut a la zonasones de l’Alt Urgell (Capau) famílies que estan en situació de cia energètica i de quina manera transport aeri i el consum ener- del barranc de Moror, al mu-ha posat en marxa un progra- vulnerabilitat socioeconòmica. es pot aconseguir reduir el con- gètic. L’activitat continuarà a les nicipi de Sant Esteve de lama d’estalvi energètic a la llar La primera acció del progra- sum i la despesa sense renunciar 11.45 amb una xerrada sobre el Sarga (Pallars Jussà). A l’ho-amb l’objectiu de sensibilitzar ma consistirà en una jornada a uns estàndards de confort. consum responsable d’energia me, d’uns 70 anys, se’l va tro-la població de la necessitat d’un divulgativa que tindrà lloc el La jornada començarà a les de Sílvia Parramon i Godofre- bar en un barranc a prop delconsum responsable. Aquesta dimecres, 21 de novembre, al onze del matí amb una visita do García, tècnics de Consum i riu en bon estat, tot i que ambiniciativa s’ha pres arran de la Cetap-Telecentre de l’Alt Urgell, guiada a Consum-IN, una mostra Energia del Consell Comarcal. signes d’hipotèrmia.
  13. 13. Dilluns, 19 de novembre del 2012 publicitat 13 PROXIMAMENT 828 138 - 868 585 - 359 817

×