Diari del 17 de desembre de 2012

576 views
484 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
576
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 17 de desembre de 2012

  1. 1. DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 / NÚM. 2.210 / ANY 9 Per un millor preu tindrà més 30 min.: Gratuïts 1a hora: 0,90 € + 15 min.: 0,35 € QUALITAT I SERVEI ANDORRA Pàgines 6 i 7 “La duplicitat d’analítiques dificulten l’acceptació de la malaltia” AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 El president de l’Associació de Diabètics són bones però caldrà veure com s’aca- Un reglament fixarà quins d’Andorra, Eduard Reinoso, exposa que ba implantant. Al mateix temps asse- les sensacions sobre la prova pilot que nyala que la reforma hauria de millorar productes fitosanitaris es es farà del Model d’Atenció Sanitària la informació al pacient. poden utilitzar en els conreus ANDORRA Pàgina 9 Tati Masià Els usuaris del Servei d’Atenció Domiciliària de la capital augmenten un 46% el 2012 ANDORRA Pàgina 11 Valoració positiva de la primera edició de l’Snow Xperience del Pas de la Casa CULTURA Pàgina 15 El violoncel·lista Lluís Claret toca les sis ‘Suites’ de Bach a l’Auditori de Madrid ESPORTS Els dos conjunts de Santa Coloma es reivindiquen i el Lusitans és líder en solitari Pàgina 16 ANDORRA Pàgina 12 Dues pèrdues condemnen l’FC Andorra a patir una derrota L’enlairament de 300 fana- lets, de la mà de l’Associació de Comerciants del Centre Fanalets per il·luminar davant l’UD Viladecans Pàgina 16 Històric, esdevé un dels atrac- tius de la Fira de Santa Llúcia. la Fira de Santa LlúciaWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 C.C. ILLA CARLEMANY ESCALDES - ENGORDANY ANDORRA Av. del Fener, 22, Escaldes-Engordany
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 INFONEUORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.adCota mínima cm 50Cota màxima cmQualitat de la neu 120 Humida Sol i clarianesAccessos Oberts Vent fort als cimsInstal·lacions obertes 13/15 08.18 hPistes obertes 21/27 17.22 hTelèfon estació 739 600 L’inici de la setmana comença amb la retirada -1/4PAL d’un front que ahir al vespre i aquesta mati-Cota mínima cm 50Cota màxima cm 60 1/6 0/5 nada ens ha creuat deixant encara aquest matíQualitat de la neu Humida nuvolositat important cap a la cara nord delsAccessos Oberts 2/7 2/6Instal·lacions obertes 14/18 -3/2 Pirineus. Aquest núvols no acabaran de desa- CreixentPistes obertes 20/23 4/8 parèixer en aquest sector. Cap a la cara sud, lesTelèfon estació 878 000 5/9 clarianes seran més nombroses al matí i desprésARINSALCota mínima cm 50 el cel quedarà poc ennuvolat. Les temperaturesCota màxima cm 60 6/10 experimentaran pocs canvis, en general. El ventQualitat de la neu PolsAccessos Oberts 2/7 de l’oest bufarà amb cops forts als cims que se- 5/11Instal·lacions obertes 10/12 ran moderats a la resta. Demà, el cel estarà pocPistes obertes 18/19Telèfon estació 878 000 ennuvolat i les temperatures amb tendència a dimecres pujar. Que tinguin un BONDIA. dimartsPAS DE LA CASA-GRAU ROIGCota mínima cm 40Cota màxima cm 70Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsInstal·lacions obertes 26/29Pistes obertes 35/50Telèfon estació 872 900SOLDEU EL TARTERCota mínima cm 30Cota màxima cm 80Qualitat de la neu HumidaAccessos ObertsInstal·lacions obertes 30/36Pistes obertes 49/64Telèfon estació 890 500Circuit de fons TANCATCota mínima cm -Cota màxima cm -Qualitat de la neu -Accessos ObertsTelèfon estació 741 444 Aquesta previsió i cotes podenvariar en funció de les condicions meteorològiques.Menúdiari 16 € tot inclòsMenú de festesDies 25, 26, 31i dinar de Cap d’Any 25 € RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA VEGADA MÉS... ...MÉS AGRADABLE Fem Aniversaris, comunions tot inclòs Comiat de solters/es CUINA PERMANENT Menú Diari Sopars d’empresa, etc. Menú Carta Tenim saló privat A PARTIR DE LES 8.30 h Menú del Xef Menjar per emportar-se Menú de Tapes Escaldes-Engordany NITS AMB RESERVA 836 063 Menú Mariscada CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tel:+376 813 969 restaurantictapa@gmail.comCarretera general · PAL · La Massana Tic Tapa Rest.
  3. 3. DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 3 AGRICULTURAUn reglament fixarà quins productesfitosanitaris es poden utilitzar al paísLa regulació establirà quines són les substàncies que estaran permeses en els conreus TATI MASIÀ JULIÀ RODRÍGUEZ ANDORRA LA VELLA té. Mentrestant, s’han promoci- animals, aprovada al juliol del onat els productes autòctons a 2012. Així, per al primer trimes-El departament d’Agricultura la Fira d’Andorra la Vella –l’any tre de l’any vinent s’espera queestà treballant en l’elaboració passat hi van ser presents 5 i en- sigui aprovat la modificació deld’un reglament d’ús de produc- guany, 9– i també en tres fires a reglament de gossos potenci-tes fitosanitaris, que veurà la l’exterior. alment perillosos, després quellum els primers mesos de l’any El ministeri va posar en mar- les associacions i el cos de ban-vinent. En aquests moments el xa la Taula d’Agricultura per es- ders siguin consultades. Tambétext està en fase de revisió pels tar en “diàleg permanent” amb veurà la llum properament eltècnics per establir la llista de els integrants del sector, segons reglament d’autorització de nu-productes que estaran autorit- va explicar Alcobé. Una de les clis zoològics, que regularà, perzats a utilitzar-se. reunions que es va celebrar, que exemple, les gosseres privades, Al contrari de la regulació de no havia tingut lloc des de fa i el reglament de control delsla Unió Europea (UE), que fixa anys, va ser amb els fabricants i animals salvatges urbans, unaen una llista tots els productes colliters de tabac. D’aquesta ma- competència que correspon alsque estan prohibits, la normati- nera, segons va ressaltar el mi- comuns.va que s’està fent a Andorra in- nistre, s’ha pogut eliminar del D’altra banda, es procediràclourà tots els productes que es contracte signat entre totes dues també al desplegament regla-podran fer servir en la lluita con- Jordi Alcobé durant la seva compareixença davant la comissió legislativa. parts la clàusula que feia que els mentari de la Llei de salut i se-tra possibles malalties i plagues colliters es veiessin perjudicats guretat alimentària, que va serque afecten els conreus. Així ho continuar impulsant els pro- dorrana, i també d’un productor quan la fiscalitat sobre el tabac aprovada el juliol passat i obreva explicar el ministre d’Eco- ductes autòctons per ajudar a d’embotits de diverses varietats s’incrementava més enllà del un nou mercat per als produc-nomia i Territori, Jordi Alcobé, la diversificació de les activitats i un elaborador de plats cuinats. 6,5%. Alcobé va destacar també tors andorrans. En aquest casdurant la recent compareixença del sector agrícola i ramader. En El setembre passat es va aprovar la importància que finalment la es preveu fer la normativa quedavant de la comissió legislativa aquest sentit es va aprovar l’oc- també el reglament de regulació Unió Europea (UE) hagi atorgat desenvolupa l’article 8 del text,d’Economia, que va indicar que tubre passat el reglament d’ús i de l’activitat apícola, del qual la Indicació Geogràfica Protegi- referent al control de malalties,d’aquesta manera pot haver-hi gestió d’una marca genèrica de es beneficien ja al voltant d’una da (IGP) a la carn de vedella del en connexió amb el pla nacionalmés control sobre els produc- productes conreats a Andorra i quarantena d’apicultors que dis- país, cosa que és vista pel sector de lluita sanitària i els protocolstes d’aquest tipus que hi ha al de receptes tradicionals d’An- posen de 230 arnes. com “un premi” a la feina feta específics per a cada malaltia.mercat. La regulació d’aquesta dorra, i ja hi ha quatre demandes La intenció inicial del minis- en els últims anys. A més, s’elaboraran dos regla-matèria pretén ser un pas més en curs per acollir-se a aquesta teri era l’organització d’una fira El departament d’Agricultu- ments addicionals: un que re-per incidir en la qualitat de tots denominació. Es tracta d’un ce- d’agricultura, però encara no ra té també entre les seves pri- gularà l’alimentació animal i unaquells productes agrícoles que ller de vi i de Sabors i Aromes s’ha pogut fer perquè hi ha un oritats més immediates el des- altre que especificarà les normeses conreen al país. d’Andorra, que ha demanat nombre reduït de productes lo- plegament reglamentari de la de benestar animal que s’han de La voluntat del ministeri és aquest segell per a la trumfa an- cals, tot i que el projecte es man- Llei de tinença i protecció dels seguir durant el transport. Av/ Dr.Mitjavila 29 - Baixos (davant Ortopèdia Albert Llovera) - AD500 ANDORRA LA VELLA
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿S’ha d’abaratir l’acomiadament en la reformaUn llarg camí laboral que es vol tirar endavant?El departament d’Agricultura està treballant en tes autòctons que puguin tenir èxit, tant entre el Envia un SMS al 789 amb la teval’elaboració d’un reglament que ha de servir per consumidor nacional com entre aquells que ensfixar els productes fitosanitaris que es poden em- visiten. I és que cada vegada més el consumidor resposta ENQ SI o bé ENQ NOprar al país. Més enllà del fet en si mateix, el que aposta per productes de qualitat que es produei- Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràés molt rellevant és que suposa un pas més en el xen a pocs quilòmetres d’allà on viu i, per tant, el en aquest espai i entre els participants se sortejarantreball per al foment dels productes de qualitat del país té en aquest sentit una gran aposta a fer. La tres lots de productespaís. D’aquesta manera, des del Govern s’ha ma- feina ben feta al llarg d’aquests anys ha donat fruit per al bany.nifestat que es vol apostar per fomentar l’activitat en l’obtenció de la Indicació Geogràfica Protegidalligada a aquests productes autòctons de qualitat per a la carn i ara cal continuar treballant perquècom una de les vies per diversificar l’activitat altres productes puguin arribar a obtenir aquestaagrícola i ramadera. És un camí que no serà fàcil, distinció. Un dels primers deures serà desplegarja que els fruits no es donaran d’un dia a l’altre, tota la normativa necessària per regular les dife-però és cert que s’estan fent passos importants per rents activitats i ja només en aquest aspecte hi hacaminar cap a la consecució de diferents produc- molta feina a fer. DES DE SHERWOOD ApocalipsiJORDI SERRET I ESTOPÀ Deu dies després de l’extinció de l’espècie humana les ruïnes de Prypiat, ciutat ucraïnesa que va ser aban- majoria de les ciutats modernes estan destruïdes i co-a la faç de la terra, els aliments es podreixen en les bo- donada fa vint-i-tres anys, el 1986, a causa de la catàs- bertes de plantes, Manhattan s’assembla molt a comtigues i en els frigorífics. Encara que el desglaç dels trofe de Txernòbil, mostra el que els podria passar a era abans dels assentaments humans, els antics rierolscongeladors d’aliments proporciona suport temporal les nostres ciutats. Malgrat els nivells de radiació, la tornen al seu curs original. Quedaran poques provesa les mascotes, aquestes han de sortir de casa o en cas població d’animals ha augmentat considerablement a de l’existència d’una civilització humana a la Terra.contrari moriran de fam. Els que aconsegueixen esca- les zones on el éssers humans ja no hi són. Les plantes Certes estructures fetes de pedra o de formigó gruixutpar de les cases comencen a competir pels aliments. han crescut en moltes estructures, els llops tornen a massís, igual que les piràmides egípcies o els castellsEls gossos i gats que van ser criats pels éssers humans col·locar-se en el cim de la cadena alimentària d’Eu- medievals, podrien sobreviure amb danys mínims.ara ja no tenen lloc en aquest nou entorn competitiu. ropa, Àsia i Nord-Amèrica. Els coiots tornen a poblarHi ha molta mortaldat. Les cames curtes i les petites les grans planes de Mèxic i Estats Units. Els bisons Deu mil anys després de la presència dels humans,boques dels buldogs o terriers, que els van fer mas- s’han multiplicat, i únicament els bovins de pasturat- pràcticament el llegat de la seva civilització ha desapa-cotes cares, es converteixen en desavantatges mortals. ge sobreviuen; les vaques lleteres han desaparegut. Els regut, tant a la Terra com fora. A la Lluna es trobarienLes centrals nuclears de tot el món se sobreescalfen pumes recobren la seva població i tornen a habitar les els únics vestigis que durarien milions d’anys. Les es-a causa de la falta de refrigeració que proporcionava zones muntanyoses. tructures més grans i resistents, com la Gran Murallal’energia elèctrica. Comencen a esclatar i a contaminar de Xina o la Muntanya Rushmore, podrien sobreviureles àrees veïnes. Milers d’espècies silvestres, principal- Setanta-cinc anys després que els descendents almenys uns 100.000 anys. La Gran Piràmide de Gizehment herbívors i rosegadors que viuen prop de la zona d’Adam hagin desaparegut, bona part dels gairebé és l’última de les set meravelles del món a caure, ella icontaminada, moren. 1.000 milions d’automòbils existents a la Terra es redu- l’esfinx duren prou com per ser empassades i absorbi- eixen a un simple munt de ferralla. Alguns automòbils des per la sorra del desert. La naturalesa dóna un cop Sis mesos després de la desaparició dels humans, en climes àrids no han patit els efectes de la corrosió final a l’arquitectura humana: la Presa Hoover, feta performes de vida silvestre més grans que normalment i encara són recognoscibles, si bé la goma dels pneu- ser tan dura com les parets del canó, es va enfonsantno es veuen a les ciutats, com coiots i óssos, comencen màtics s’ha desinflat fa anys, trigarà segles a descom- i fa que l’aigua continguda al llac Mead es vessi pela habitar les zones suburbanes i a pasturar pels barris. pondre’s. canó. Es recupera així l’antic cabal del riu Colorado.Les rates i ratolins han consumit els nostres submi- Si tota la vida de la Terra es condensés en 24 hores,nistraments de menjar, les zones urbanes estan aban- Dos-cents anys després de l’expiració dels humans, els últims 10.000 anys de la Terra serien una fracció dedonades i la naturalesa comença a envair les ciutats. grans estructures com l’Empire State Building a Nova segon. Hi va haver vida abans de la gent i n’hi hauràTots els cultius s’assequen i són material susceptible York, la Torre Sears a Chicago, l’Space Needle a Seatt- després de la seva desaparició.d’incendis. le, i la Torre Eiffel a París s’esfondren per la corrosió. La Torre Eiffel, després de la congelació de les seves Hi ha la possibilitat que aquesta sigui la darrera co- Cinc anys després de l’aniquilació de l’homo sapi- columnes, que n’ha comportat la corrosió, acaba per lumna que escric, i que aquest sigui l’últim dilluns queens, les plantes han germinat i ara abasten grans ex- perdre la part de dalt, que s’ha ensorrat i cau al bosc. surti publicada. Si la profecia maia és compleix, aquesttensions de les superfícies a les zones urbanes. Les La corrosió i una brisa forta llancen a terra l’agulla proper 21 de desembre serà la fi de la humanitat, i quivinyes, les pastures, els arbres i els arbres joves enva- espacial de Seattle. L’Empire State s’ha inclinat i la sap si les últimes paraules que ressonin pel món si-eixen Nova York, Londres i Washington DC. Les mun- gravetat empeny l’edifici contra la base: la ciutat de guin uns versos de Lord Byron:tanyes de Mèxic de més de 4.000 metres sobre el nivell Nova York perd el seu edifici més famós. Desgastadadel mar, i les pròximes a l’Equador de més de 5.000 i debilitada, la torre Sears, el gratacel més alt dels Es- “Hi ha plaer en els boscos sense viaranys. Hi ha èx-metres com el Kilimanjaro, estan plenes de neu gaire- tats Units en temps dels humans, s’esfondra i Chicago tasi en la costa solitària. Hi ha companyia en la qualbé tot l’any, com segles abans. oblida el seu edifici més emblemàtic. ningú s’immisceix. Junt al mar profund, hi ha música en el seu rugit. No estimo menys l’home sinó més la Vint anys després de l’extinció de la raça humana, Mil anys després de l’existència dels humans, la naturalesa.”El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 17 de desembre del 2012 publicitat 5 Enlloc com a casa Millorem el preu de la teva assegurança de llar PREU MÍNIM GARANTIT Volem que et sentis com a casa, per això toferim un preu imbatible amb unes cobertures i serveis únics per lassegurança de la teva llar. Compromís d’atendret en 1 hora o menys Servei dUrgència permanent i immediat (lampisteria, electricitat, serralleria,...) Restauració estètica deixant el teu pis com nou Cobertura datracament al carrer per a tu i la teva família I molt més...I si trobes una oferta més baixa, ens comprometem a millorar-la.
  6. 6. 6 Dilluns, 17 de desembre del 2012 eduard reinoso, president de l’associació de diabètics d’andorra “Les duplicitats d’analítiquesdificulten l’acceptació de la malaltia”El president de l’Associació de Diabètics d’Andorra, Eduard Reinoso, parla so- s’acaba implantant. Al mateix temps assenyala que aquesta reforma hauriabre la prova pilot del Model d’Atenció Sanitària que es farà amb els membres de millorar la informació del pacient diabètic i l’acceptació de la malaltia.del col·lectiu. Exposa que les sensacions són bones però caldrà veure com També remarca l’elevat cost que suposa pels afectats tenir aquesta patologia. tati masià mireia suero comellas escaldes-engordany També s’ha impulsat el carnet del pacient diabètic.Per la prova pilot del Model Aquest permetrà que tots elsd’Atenció Sanitària s’ha triat especialistes tinguin dades delel col·lectiu de diabètics. ¿Fins pacient. Avui ¿què passa als pa-a quin punt serà positiu per a cients? Que es repeteixen dades,vosaltres? que es fan moltes analítiques Nosaltres estem a l’espera. que potser no són necessàriesHem fet reunions amb el minis- perquè fa un mes que ja se lesteri però encara no tenim tots els han fetes. Això es vol reglar desdetalls, què és el que volen fer, del ministeri perquè té un costper tal de posicionar-nos cap a econòmic i també un cost d’ac-un costat o un altre. Les sensa- ceptació de la malaltia. Perquè sicions són bones però no tenim m’he de fer dues anàlisis en untota la informació. Quan s’im- mes no té gaire sentit. Dificultaplementi veurem cap a on anem. l’avanç de la patologia i l’accep-Veurem si estem satisfets o si hi tació. Comporta un problemaveiem deficiències. social, de feina, d’amics... No és el mateix dir a la feina que arri-¿Què hauria de preveure? baràs més tard un dia al mes per El tractament del pacient di- fer l’analítica que dos.abètic és molt clar. Té tres pilarsimportants que són el mèdic, és ¿S’ha avançat en el tractamenta dir, tot el que afecta la medica- de la diabetis?ció; el d’infermeria i d’activitat En el moment en què la di-física, i el d’alimentació. Actu- abetis és prioritat en salut pelalment hi ha la Unitat de dia- Govern, entenem que al tracta-betis que va de la mà del Model ment d’aquesta patologia se lid’Atenció Sanitària. No sabem dóna molta importància. Estemcap on anirà tot plegat. Però un contents, doncs. És una prioritatcop aquests tres pilars estiguin des de fa molts anys. ¿Que faltaben establerts, ben reglats, crec avançar en la matèria? Sí, però ésque el pacient diabètic se’n po- de costat o no. De moment tenim ció fins que realment el pacient cert que s’està treballant en unadrà beneficiar molt. Ara mateix “Les sensacions sobre bones sensacions. La idea era ar- ho comença a tractar perquè un bona línia i ja veurem on deriva.hi ha diabètics que no saben tot el Model d’Atenció rencar la prova pilot el primer especialista li ha obert els ulls.el que es pot fer al país en l’àm- trimestre del 2013 però encara no Quan l’alimentació està una mica Des de l’Associació de Diabè-bit de la diabetis. Sanitària són bones però sabem la data exacta d’inici. controlada o s’han establert uns tics s’ha comentat en diverses ens falta informació” paràmetres es veuen beneficis ocasions que és important la¿Per exemple? En tota aquesta remodelació en el tractament que comporten prevenció i l’educació terapèu- Que existeix una unitat per- també caldrà veure si s’amplia que després no hi hagi compli- tica. ¿Es fan prous esforços?què encara no està del tot regla- “Per un pacient el nombre de professionals cacions. És un pilar important de Des de l’associació, tot i queda. Fins i tot a l’Associació de diabètic no hi ha coberts per la CASS. ¿Quins moltes patologies. Pels diabètics de vegades no es veu tot l’esforçDiabètics, on organitzem regu- caldria incloure? ¿Els dietistes, aquest pilar ha d’anar molt lligat que fem, cada any intentem por-larment activitats, ens sorprèn límits. L’únic límit és el per exemple? a la infermeria i medicina. Fins fa tar especialistes en la matèria perque hi hagi gent que encara no desconeixement” El tema de l’alimentació és un un temps anava molt deslligat. poder fer xerrades. Treballemsap que existeix. tema important en la diabetis i Potser només es tractava un dels amb l’Associació de Diabètics de potser de vegades no se li dóna pilars, la medicina, i es deixava Catalunya. Tenim moltes línies¿Caldria que en el disseny de la “La diabetis encareix importància. És un dels pilars de banda la resta, que són fona- obertes i algunes cal acabar-lesprova pilot es comptés amb la molt la vida. Hi ha malalts del tractament. Per tant, seria be- mentals. En el moment en què de tancar. Una d’aquestes seràparticipació del col·lectiu? neficiós que el tema de l’alimen- el pacient diabètic tracta aquests els campaments de nens diabè- De moment ho tenen en comp- que no van al dietista tació estigués inclòs en el tracta- tres pilars, els beneficis són molt tics que organitzen a Catalunya ite. Ara falta que això comenci a perquè és car” ment del pacient diabètic. No es importants pel que fa a patologi- que es farà en breu. L’any passatrodar i veure si ens han deixat dóna importància a l’alimenta- es associades, bon control... es va proposar fer aquests cam-
  7. 7. Dilluns, 17 de desembre del 2012 andorra 7 tati masiàpaments a Andorra i a l’Associa- dem prendre decisions les limi- Es pot fer exercici, treballar...ció de Diabètics de Catalunya els tacions són mínimes. Hi ha es- Apareixen limitacions quan lava semblar una molt bona idea portistes d’elit que són diabètics patologia no s’ha portat bé i com-perquè tenim un lloc ideal. tot i que es desconeix perquè no porta una sèrie de complicacions, interessa que se sàpiga a nivell com amputacions. Però això mol-¿En què consisteixen? mediàtic. Fins i tot la NASA ha ta gent diabètica no ho veu. Són campaments per a nens i seleccionat una persona diabèti-adolescents d’Andorra i Catalu- ca tipus 1 per veure com actua la ¿És cert que hi ha diabètics quenya on s’ensenya l’autocontrol, insulina a l’espai. Per tant no hi no van al dietista perquè no hoque és bàsic pels nens perquè ha límits. L’únic límit és el des- poden finançar?comporta després un control coneixement. És cert. L’alimentació és un pi-en la seva vida adulta que com- lar bàsic i si es pot facilitar accedirportarà menys risc de compli- ¿I entre la població afectada a aquest col·lectiu serà important.cacions. ¿L’autocontrol en què existeix sovint? També encareix molt la vida. Enderiva? A nivell de tractament El desconeixement és molt tires per fer controls de glicèmiafarmacològic, insulínic, poder important. Tant aquí com en al- es poden gastar 6 euros diaris. Aprendre decisions. Cal dir que tres països. Per tant, cal fer que més, les plomes d’injecció d’insu-hi ha un metge en aquests cam- aquest desconeixement no limiti lina costen entre 200 i 300 euros alpaments. També hi ha dietistes, i les persones diabètiques. mes. D’això la CASS subvencionaper tant se’ls explica com pren- entre un 75% i 90%. L’associaciódre decisions en el tema de l’ali- És estrany que això succeeixi en també demana que tractamentsmentació i també en relació amb un context en què la informació que es fan a fora es facin aquí. Aral’exercici físic. Aquests nens pre- està molt a l’abast de tothom. s’hi està treballant.paren el menjar. Per tant saben Sí, però avui hi ha tanta in-la quantitat de sucres que tenen formació que el que provoca és ¿Quants membres reuneixels aliments. És aprendre a auto- desconeixement perquè no saps l’entitat?controlar-se. Això és bàsic. el que és real i el que no. Ara hi Uns 70, però les xifres de di- ha tanta informació que no saps abetis al país són molt més ele-¿Als infants els costa aprendre quina és veraç. Per aquest motiu vades, tot i que encara no se sa-aquest autocontrol? es va crear l’associació. La infor- ben. Segurament sorprendran. Hi ha la diabetis tipus 1 i la mació que reben els associats és Depèn. L’avantatge d’un nen nen de molts factors, com l’exerci- Cada cop hi ha més diabèticstipus 2. La tipus 2 sovint va re- totalment veraç i contrastada. petit és que creix amb la patolo- ci o de l’estat emocional. als països del voltant, cada 10lacionada amb sobrepès i aquí I si tenen dubtes sobre alguna gia, per tant l’autocontrol serà mi- segons es diagnostica al mónl’autocontrol potser és més li- qüestió, poder donar una res- llor quan sigui adult perquè des Per tant, ¿què comporta en el una persona amb diabetis. Sónmitat i serà més derivat a nivell posta científica. de petit ja sap que no pot menjar dia a dia tenir diabetis? xifres alarmants sovint deriva-d’alimentació. En el tipus 1 és pastís diàriament, tot i que es pot No comporta res. Si tens un des de la mala alimentació, so-molt important l’alimentació i ¿En les edats més petites és on menjar de tot amb unes condici- bon control de la patologia no bretot en la tipus 2, que és on esl’exercici, per tant, l’autocontrol hi ha més problemes per accep- ons. L’autocontrol no és fàcil ja hi ha límits. Només cal fer-se els pot fer prevenció amb uns bonsés bàsic. En el moment que po- tar la malaltia? que els nivells de glicèmia depe- controls i prendre la medicació. hàbits de vida.
  8. 8. 8 ANDORRA DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 PRIMER CAP DE SETMANA D’APLICACIÓ ANDORRA LA VELLADivergència d’opinions entre Canvi de circulacióels turistes per la llei del tabac al carrer de la Vinya REDACCIÓ sos com els veïns de la zona perLes reaccions són de satisfacció o de resignació per la nova norma ANDORRA LA VELLA accedir al gual d’entrada al seu AGÈNCIES El carrer de la Vinya, que fins aparcament privat. AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA ara connectava l’avinguda A més a més, el canvi de sen- Tarragona amb el carrer Bo- tit de circulació del carrer de laEls turistes que han visitat naventura Riberaygua, tindrà Vinya ha permès alliberar espaiaquest diumenge Andorra la un nou sentit de circulació a per a una nova zona d’estaci-Vella tenien diverses opinions partir d’avui. Així, donarà ac- onament gratuït, limitat a 30sobre la llei que regula el con- cés al carril dret de baixada de minuts. Un altre dels canvis éssum de tabac en espais tancats l’avinguda Tarragona als vehi- que els vehicles procedents dei bars, que ha entrat en vigor cles que circulin pel carrer Bo- Bonaventura Riberaygua, peraquest dijous. Com passa entre naventura Riberaygua. a la incorporació a la rotondaels residents, les opinions dels Per facilitar l’entrada als dels Marginets, només dispo-turistes també divergeixen se- vehicles de transport de pas- saran del carril dret de baixada.gons si s’és o no fumador, però satgers a l’estació d’autobusos, Això ha facilitat la instal·lacióen general són de satisfacció o s’habilita un nou carril, que po- d’una nova zona ampliada deresignació. dran emprar des de la rotonda parada de taxis, que podrà aco- El fet de que a la resta de pa- del Marginets tant els autobu- llir dos nous vehicles.ïsos de l’entorn ja estigui pro-hibit fumar en espais tancatsfa que la mesura no resulti un ANDORRA LA VELLAgran canvi respecte a les rutinesde consum dels països d’origen.Malgrat aquest fet, els turistes Un senyal de prohibició de fumar a un establiment. Inscripcions per alsfumadors afronten amb resig-nació el canvi. El fet de ser o no fumador partidària de la mesura: “Si està prohibit a Espanya ¿perquè no acabarà acostumant reconeix que “sí, és clar, no queda més cursos per a sèniorscondiciona l’opinió dels turistes, ho hauria d’estar aquí?”, asse- remei que acostumar-te al que REDACCIÓque s’han mostrat sorpresos da- nyala. t’imposen”. ANDORRA LA VELLA fitness, country, gimnàstica avant la mesura perquè la majo- Jordi Cano, un turista man- Els no fumadors, en canvi, l’aigua, cant coral o relaxació. Aria no sabia que s’havia posat en resà, en canvi, es manifesta més s’han mostrat molt satisfets amb Avui s’obre el període d’ins- més, s’ofereix la possibilitat demarxa aquesta llei a Andorra. reticent al canvi: “Em sembla el canvi: “A mi em sembla per- cripcions per participar als participar a l’activitat cafè ter- “Nosaltres no ho sabíem, i malament que s’hagi aprovat fecte, fa dos anys vam venir i cursos per a sèniors que orga- túlia, unes trobades per debatrede fet ho vam notar perquè no aquesta llei perquè Andorra era vam menjar al McDonald’s, on nitza el departament de Social temes d’actualitat.hi havia cendrers al bar”, co- un dels últims llocs privilegiats es podia fumar, i ho vam passar del Comú d’Andorra la Vella, Durant el primer trimestre,menta una parella de Barcelona per als fumadors, i ja que també fatal”, afirma el turista barceloní per als mesos de gener, febrer hi ha hagut un total de 332 ins-que considera que, malgrat que s’hi poden trobar moltes ofer- Iñaki Barriuso, que treu ferro a i març, destinats a persones cripcions, amb la participacióhagin de sortir al carrer a fumar, tes dirigides al fumador, com la llei afirmant que “a Espanya jubilades de més de 60 anys. de 210 persones.“un s’hi acaba acostumant”. a mínim s’hauria de poder fu- va passar igual i al final tothom En total s’oferiran dotze cur- Les inscripcions es podran Una altra turista de Castelló, mar als locals”, assenyala Cano. s’hi va acabar acostumant. Fins i sos entre els quals n’hi haurà fer al Punt Informació Genttot i ser fumadora, es mostra Preguntat sobre si creu que s’hi tot els fumadors ho veuen bé”. d’informàtica, memòria, ioga, Gran a l’edifici Clara Rabassa. Els secrets dels torrons Veritas Ja tenim el Nadal ben a prop i, com cada any, a l’obrador de Veritas ja ha començat la producció de torrons. Avui us desvetllem els secrets que fan dels nostres torrons un autèntic tresor. • Començar poc abans de Nadal. És bàsic si volem que arribin a les taules amb tot el gust i l’aroma de quan estan acabats de fer. • Utilitzar mètodes artesans. Tot i que hi ha maquinària moderna que facilita el treball d’elaboració dels torrons, a Veritas es fan seguint la tradició més artesanal. S’elaboren a l’obrador d’un en un i manualment, un fet que es nota en la textura i en el sabor. • Usar només ingredients de qualitat. El sucre, els ous, la llet… Tots els ingredients són de producció ecològica i per això el seu sabor és intens i autèntic. I les ametlles, la base del torró, són de la varietat marcona. • Oferir un munt de varietats. Amb la base d’ametlla ecològica, Veritas ofereix torrons de crema cremada, coco, canyella, nata i nous, xocolata amb avellanes, xocolata negra amb ametlles i xocolata amb espelta inflada. Supermercat Veritas C/ Bonaventura Armengol, 11 Andorra la Vella Tel. 88 55 55
  9. 9. Dilluns, 17 de desembre del 2012 andorra 9 atenció domiciliària estacionsEls usuaris del SAD de la capital Grandvalira presentaaugmenten un 46% durant el 2012 l’ambaixadors de la neuEls responsables del servei constaten també un canvi en el perfil dels usuaris Redacció Andorra la Vella agències La cúpula directiva de Grand- agències Andorra la Vella pot tenir cura dels seus fami- valira va presentar dissabte a liars amb dependència, o per- la nit el seu programa d’am-Els usuaris del Servei d’Atenció què hi ha molta més gent que baixadors de la neu amb elsDomiciliària (SAD) d’Andorra s’ofereix per fer aquesta tasca a integrants del programa, ala Vella han augmentat un 46% nivell privat. A causa de l’aug- representants del Govern, ladurant l’any 2012, ja que la mit- ment s’ha ampliat l’equip de societat andorrana, i tambéjana d’usuaris mensuals ha pas- professionals del SAD, i s’ha responsables de turisme i elssat dels 26 l’any 2011 als 38 d’en- contractat dues persones més mitjans de comunicació delguany, segons va explicar la cap del Servei d’Ocupació. Principat. L’objectiu d’aquestde l’equip del SAD, Isabel Capel, A més, enguany també ha sopar, celebrat a l’hotel Hermi-que va destacar que la demanda canviat el perfil de persones tage, era demostrar “l’interèsha crescut considerablement a que requereixen el servei, ja de Grandvalira per promou-partir dels mesos d’estiu. que si bé l’any passat hi havia re el turisme de neu a nivell Actualment la mitjana d’usu- moltes persones entre 40 i 60 internacional i actuar com aaris és de 45, tot i que al mes anys amb patologies terminals, plataforma de promoció nod’agost es va arribar als 50. En actualment la majoria són gent només de l’estació més grancanvi, durant els tres últims gran, molts de més de 85 anys, del sud d’Europa, sinó tambéanys, la xifra estava estabilit- que requereixen el servei a cau- d’Andorra a nivell global”, se-zada al voltant dels 25 usuaris sa de la seva avançada edat. Les La cap del SAD d’Andorra la Vella, Isabel Capel. gons assenyalen des de l’esta-mensuals. persones que no tenen recursos ció. Els ambaixadors, entre els Capel es va mostrar sorpre- suficients per pagar el servei Capel va destacar que actu- acurat dels usuaris, i si es dóna quals hi havia Rafael Amargo,sa per l’increment, tenint en són avaluades per una treba- alment el servei no es dirigeix el cas, es poden derivar cap a Manel Fuentes, Aina Clotet ocompte que pensaven que a lladora social, i actualment hi només a la gent gran, sinó que altres serveis de la parròquia, Rodolf Sancho, van gaudir acausa de la crisi la demanda ha cinc persones exonerades al s’atenen persones de totes les com ara el Casal Calones, les més d’un seguit d’activitatsbaixaria, ja sigui perquè hi ha 100%, i tres que tenen una re- edats. A més, es tracta d’un ser- cases pairals, o el servei d’àpats per conèixer les novetats demés gent a l’atur i, per tant, que ducció de la tarifa. vei que fa un seguiment molt a domicili. l’estació.
  10. 10. 10 publicitat Dilluns, 17 de desembre del 2012 De diumeng buffet lliure e a dijous nit especia l joventut 7€ Divendres, dissabtes n it i festius 1 1,90 € De dilluns a divendres m igdia 10,90 828 138 - 8 € 68 585 - 35 9 817
  11. 11. Dilluns, 17 de desembre del 2012 andorra 11 pas de la casa andorra la vellaValoració positiva de la primera Visita a les dependènciesedició de l’Snow Xperience de la Guàrdia Urbana c. andorra la vellaL’Inpub vol millorar de cara a l’any que ve la promoció a l’exterior tati masià m. f. Andorra la VellaValoració positiva i intenció quela proposta tingui continuïtatl’any que ve. Aquestes són lesdues conclusions amb què la citaSnow Xperience del Pas de laCasa va tancar ahir portes. Hi hanpres part una vintena de partici-pants, que han presentat les nove-tats de diferents marques d’esquíi la voluntat, segons assenyala elpresident de la Iniciativa Publici- Un moment de la visita.tària, (Inpub) Jean-Jacques Carrié, Redaccióés que la proposta es pugui tirar Andorra la Vella la invitació de l’Ajuntament deendavant l’any que ve però amb Lleida.una major dotació econòmica que Una delegació del Comú d’An- La delegació va poder ob-permeti fer-ne més difusió. I és dorra la Vella, encapçalada pel servar la incorporació de lesque en aquesta primera edició la conseller delegat de Circulació, noves tecnologies adaptadesmanca de pressupost ha fet que Manuel Bal, i formada pel cap a les necessitats del servei, dela promoció s’hagi limitat a les Una imatge de la cita, al Pas de la Casa. del servei de Circulació, Anto- cara a una adaptació similarxarxes socials i al boca-orella. Tot ni Pujol, el director de Noves que podria instal·lar-se alsi que la valoració de la cita és posi- esdeveniments previstos per a mes que serveixi per atreure visi- Tecnologies, Lluís Santín i la nous locals destinats al serveitiva, aquest serà un dels aspectes l’any que ve per veure quina és tants al Pas. caporal administrativa, Iolan- de Circulació comunal, queque cal millorar. la dotació que el Comú els pot Als participants de l’Snow da Pedescoll, va efectuar una s’habilitaran a l’edifici admi- Carrié va posar en relleu que oferir. També miraran de trobar Xperience, a més, se’ls ha fet ar- visita a les dependències de nistratiu del Comú que s’estàara faran una proposta a la corpo- algun patrocinador privat. La in- ribar un qüestionari perquè facin la Guàrdia Urbana de Lleida construint a la plaça Lídia Ar-ració comunal amb els diferents tenció és fer un esdeveniment al les seves aportacions. aquest divendres, responent a mengol Vila.
  12. 12. 12 ANDORRA DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 SANT JULIÀ ANDORRA LA VELLA La Llar de Lòria es podria TATI MASIÀ ubicar a l’antic hotel Glòria El Comú confia que la negociació amb el Govern arribi “a bon port” AGÈNCIES AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA El Comú de Sant Julià de Lòria i el Govern estan negociant que l’antic hotel Glòria aculli la Llar de Lòria dedicada a la gent gran. L’hotel Glòria, un edifici emble- màtic de la parròquia propie- tat del Govern, es troba en mal La Fira de Santa Llúcia d’Andorra la Vella. estat i l’executiu ja va anunciar que el remodelaria. Malgrat que encara no s’ha tancat l’acord, el cònsol menor de Sant Julià de Uns 300 fanalets Lòria, Manel Torrentallé, va in- formar ahir als assistents a la s’enlairen per il·luminar el Centre Històric festa de Nadal de la gent gran que espera que aviat es pugui tancar l’acord i que l’hotel Glò- ria substitueixi l’actual ubicació AGÈNCIES de la Llar. “Estem treballant jun- ANDORRA LA VELLA de persones. Després de la tament amb el Govern perquè Les integrants del taller Musical Mix durant la seva actuació. cantada de la Coral de la Casa l’any que ve es remodeli l’hotel Un total de 300 fanalets es van Pairal d’Andorra la Vella, que Glòria, un hotel que està en es- daria a la mateixa planta. Ara sol menor lauredià, que ha con- enlairar, ahir al vespre, a la va oferir diverses nadales, els tat mig ruïnós. L’hotel Glòria es està en diversos pisos i si quedés siderat que el Comú podria fer plaça del Poble per il·luminar visitants es van desplaçar al derrueix a l’alçada de la plaça a la mateixa planta seria molt front a la despesa que suposés el Centre Històric. L’activitat, centre de la plaça del Poble, Major, això vol dir que s’amplia més accessible per als padrins”. habilitar l’espai perquè acollís la organitzada per l’Associació on des de l’associació se’ls va la plaça i volem que el Govern Si s’acabés arribant a un acord, Llar. de Comerciants del Centre oferir gratuïtament els fanalets ens cedeixi les sales de ball de la Llar de Lòria deixaria un es- El Centre de Congressos Lau- Històric, va repetir el gran èxit japonesos. Els 300 fanalets que l’hotel per ubicar-hi la nova pai lliure a l’edifici que ocupa redià va acollir ahir la festa de que ja va tenir l’any passat, i ha havia demanat l’associació es Llar”, va dir Torrentallé. Tot i aquest equipament, a la plaça Nadal de la gent gran. Els avis esdevingut un dels atractius van repartir i enlairar i van pro- que encara no s’ha arribat a un Major. Aquest espai que que- van mostrar el treball que fan principals de la Fira de San- tagonitzar així el darrer acte de acord definitiu, Torrentallé con- daria buit podria acollir, segons als tallers i cursos que ofereix el ta Llúcia d’enguany. Famílies la fira. Tot i que l’esdeveniment fia que les negociacions “arribin Torrentallé, la llar d’infants, que Comú i hi va haver també una amb nens, parelles i tot tipus s’havia previst per divendres a a bon port”. actualment està en un immoble exhibició de les participants al de visitants es van voler afegir la tarda i es va haver de pospo- Torrentallé va defensar el de lloguer i passaria a estar-ne taller de Musical Mix, que van a l’esdeveniment nadalenc que sar per un problema en la dis- trasllat a l’hotel Glòria: “És molt en un que és de propietat comu- interpretar cançons com Por el va tenyir de llum el cel fosc. tribució, aquest fet no va evitar més accessible, molt més llumi- nal. “Això també ens permetria camino verde. Una trentena d’avis Així, l’enlairament de fanalets que les famílies s’acostessin a nós i tota la llar de jubilats que- un estalvi”, va remarcar el còn- van participar en les activitats. japonesos va atreure centenars gaudir de l’activitat.GUIA DE SERVEIS El Didal d’Or Placeres. Us desitja bo nes festes Monedes, joies usades, trencades, rellotges, peces d’ortodòncia... 24 k, 18 k, 14 k, 12 k 9 k i plata Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Arranjament de tot tipus de roba Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers) C/ Joan Maragall – Edifici Rebés, B – 4.  Andorra la Vella Tel. 86 09 81   -  Mòbil 35 35 61 !! DANIELA MARTINS us comunica l’obertura de la seva CONSULTA DE PSICOLOGIA A LA MASSANA Forn del barri Pastisseria - Granja - Fleca - Restaurant Horari: de 8 a 14 h C/ Ciutat de Consuegra, 10 BERTURA PROPERA O de dilluns a divendres Av. Sant Antoni, 46, baixos A Andorra la Vella Edif. La Cabanella NCIA NOVA GERE Al costat de la papereria Carlin Tel. (376) 635 077 AD400 La Massana Telèfon: 860 520
  13. 13. DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 13 LA SEU D’URGELL INSTITUCIONSArrenca el projecte Catalonia Sacra Vives tramet a Obama elper difondre el patrimoni de l’Església condol pels fets de NewtownEl Museu Diocesà exposa per primer cop la butlla pontifícia del papa Silvestre II REDACCIÓ LA SEU D’URGELL AGÈNCIES AGÈNCIES LA SEU D’URGELL L’arquebisbe d’Urgell i co- príncep d’Andorra, Joan-El projecte Catalonia Sacra, de Enric Vives, ha tramèsdifusió del patrimoni cultural aquest dissabte una cartade l’Església, s’ha posat en mar- de condol al president delsxa al bisbat d’Urgell amb l’ex- Estats Units d’Amèrica, Ba-posició de tres importants peces rack Obama, per la matançadel Museu Diocesà restaurades de Newtown (Connecticut)recentment, com són la butlla on van morir 28 persones,pontifícia del papa Silvestre II, la majoria nens d’entre 5 ique data de l’any 1001, la casu- 10 anys en un tiroteig enlla de sant Ermengol (segle XI) una escola de primària pro-i el sarcòfag reliquiari del bisbe tagonitzat per un jove de 20Ermengol (1616-1617). anys, segons va informar La butlla pontifícia del papa ahir el bisbat d’Urgell.Silvestre II s’exposa per prime- Vives afirma en la missivara vegada al Museu del bisbat –que ha fet arribar a travésd’Urgell i es tracta d’un privilegi de l’ambaixador dels Estatspapal escrit en llatí sobre papir El sarcòfag reliquiari del bisbe Sant Ermengol que s’exposa al Museu del bisbat d’Urgell. Units a Espanya i a Andor-que data de l’any 1001, d’una ra, Alan D. Solomont– “ele-gran importància històrica, le- grans dimensions. a l’Església Catòlica i facilitar-ne ni cultural, incrementar el nom- vo a Déu les meves oracionsgal i patrimonial. Està redactat El sarcòfag reliquiari del bis- l’accés. Aquest patrimoni, que bre de visitants i d’ingressos pel descans etern en la glò-i signat pel papa Silvestre II i be sant Ermengol també ha re- representa una altíssima pro- econòmics, elaborar una oferta ria de tants nens i adults, less’adreça a l’església urgel•litana tornat al Museu Diocesà d’Ur- porció de la riquesa patrimonial turística pròpia i coordinar les vides dels quals ha segat laper concedir-li el privilegi d’im- gell desprès de ser restaurat. del territori, és el resultat de dos ofertes ja existents. violència cruel, i demanomunitat i confirmar-li totes les Segons la documentació que mil anys d’íntima vinculació en- Catalonia Sacra planteja tres pels seus familiars i per totseves possessions. es conserva a l’Arxiu Capitular tre el cristianisme i la cultura, tipus de visites: visites a cate- el poble americà perquè els La casulla de Sant Ermengol d’Urgell, el sarcòfag, de fusta la identitat i l’espiritualitat del drals, rutes diocesanes i rutes sigui concedida la pau i elés una peça del segle XI de seda policromada i daurada, està da- nostre país. globals. consol que tant necessiten”.teixida en forma de semicercle. tat entre els anys 1616 i 1617, i és L’objectiu d’aquest projecte El bisbat d’Urgell és la més Així mateix, en la cartaEn el moment de ser trobada, es obra del pintor Gaspar Altisent. és anar oferint, periòdicament, extensa de les diòcesis catalanes tramesa, el copríncep epis-cregué que era la capa de sant Catalonia Sacra és una inici- activitats i itineraris pel territori i comprèn un territori que va copal també manifesta unir-Ermengol. L’any 2010, quan se’n ativa de les diòcesis amb seu a pel seu valor artístic i patrimo- des de la Vall d’Aran fins al pla se “al dolor que ara expe-dugué a terme la restauració, Catalunya. El seu propòsit és nial. Entre els seus objectius des- d’Urgell. S’hi pot veure reflecti- rimenta tota la noble nacióes descobrí que la capa no era donar a conèixer el patrimoni taca: fomentar la necessitat de da bona part de la història del americana i, al capdavant, eltal, sinó que era una casulla de arquitectònic i artístic vinculat conservar i divulgar el patrimo- cristianisme a Catalunya. seu president”. Ecotècnic presenta el primer curs d’Andorra de Manipulació d’Aliments a distància. Perquè puguis estudiar al teu ritme i des de casa. Connecta’t a www.ecotecnic.com Més Informació: +376 800 215 / ecotecnic@ecotecnic.com
  14. 14. 14 PUBLICITAT DILLUNS, 17 DE DESEMBRE DEL 2012 VOLS QUEDAR BÉ AMB EL TEU REGAL? PENSA EN ixes Reba un f ins a ABANS 39.95 ARA 31,96 50 ABANS 57,75 ARA 40,43 També disposem de xecs regal. T Andorra la Vella: Av. Riberaygua, 12 · A . Príncep Benlloch, 12 A . Av. Escaldes-Engordany: Prat de les Oques. (Disposem d’un racó OUTLET)

×