Diari del 16 de maig de 2014

567 views

Published on

Aquí us podeu descarregar el diari d'avui.
Que tingueu un Bondia!!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
567
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 16 de maig de 2014

  1. 1. PLA DE JUBILACIÓ 100% Capital Garantit 3% Rendibilitat Garantida* *3% TAE fins el 31/12/2016 www.bondia.ad/tel.808888/fax828888 DivenDres, 16 De maig Del 2014 núm. 2.559 / any 11 OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ ESTRUCTURES Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes / Pedrers / Gruistes / Cap d’equip Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971 nova.constructora@andorra.ad L’USdA no vol que s’acomiadin tècnics de transport sanitariLa Unió Sindical d’Andorra recorda al Govern que ha invertit diners públics a formar aquest personal, lamenta que no s’hagi informat el col·lectiu sobre el seu futur i exigeix una solució satisfactòria per a aquests treballadors La Universitat oferirà per primera vegada dos màsters el curs vinent andorra pàgina 6 avui és notícia pàgina 3 Peralba assegura que la recuperació serà visible el 2016 andorra pàgina 6 DA obre la porta a no limitar la pressió fiscal en la ‘regla d’or’ andorra pàgina 7 110 alumnes inicien els exàmens de la prova de batxillerat andorra pàgina 9 63.700 visitants, un 18% menys, a la segona Nit Vivand andorra pàgina 8 tati masià
  2. 2. 2 DivenDres, 16 De maig Del 2014 Escaldes-Engordany Farmàcia de les Valls C/ de l’Hort, s/n - Tel.: 820 824 Pas de la Casa Farmàcia de les Pistes Av. d’Encamp, 9 - Tel.: 856 580 - 347 958 FARMÀCIES DE GUÀRDIA Quina paraula catalana hem d’emprar per evitar el barbarisme *porvenir? Hem d’emprar avenir, esdevenidor o futur. Preveu un avenir incert. CATALÀ EXPRÉS TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent Mèdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 Urgències (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 Ambulància (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 Andorra Telecom (Inf. nacional) 111 Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 Oferta especial hivern ASSECAT GEGANT 4,50 € en efectiu 4 € amb tarja lavaxpres D’interès Botigues del Fener. C/ Maria Pla, local 18 (al costat de l’Hotel Plaza). AD500 Andorra la Vella Tel.: 846 366 - www.yorkys.com - facebook.com/tiendayorkys AQUESTM ES, APROFITA LAPROMO RENTAT + TALL 29,95 € pack de 2 sessions consulteu condicions PERRUQUERIA CANINA Venda de complements i alimentació Cadells Toy garantits MODA A L E X A N D R A MODA ALEXANDRA: Joan Maragall,18. ANDORRA LA VELLA - tel. 85 45 25 Troba el teu vestit ideal! EL TEMPS CAP DE SETMANA AMB SOL I RUIXATS DE TARDA Encara avui es nota la fresca matinal arreu del Piri- neu, on hi ha en zones elevades alguna tímida gla- çada. En general, però, les mínimes ens fan agafar una bona jaqueta al matí. A mesura que avanci el dia, les màximes s’enfilaran i han de superar els 20 o 23 graus al sud. Molt de contrast tèrmic entre el dia i la nit. El cel estarà serè, amb algun núvol dispers a la tarda i vent del nord que bufarà moderat en alçada. El cap de setmana estarà serè al matí, amb nuvolades de tarda que diumenge poden arribar a donar alguna gotellada. Les temperatures a poc a poc han de conti- nuar pujant. Que tingueu un BonDia. Avui 22 21 24 5 5 4 mín. mín. mín. màx. màx. màx. dissAbte diumenge -2/11 1/18 2/20 3/22 5/22 3/23 2/20 1/19 0/16 1/18 5/24
  3. 3. 3DivenDres, 16 De maig Del 2014 Avui és notícia Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ... • Incineracions (concessió oficial) • Trasllats internacionals • Repatriaments • Venda i col·locació de làpides • Servei de floristeria nacional i internacional • Gestió integral de tràmits per defunció C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72 i cuina hindú Obert cada dia, d’11.30 h a 1.00 h SERVEI A DOMICILI GRATUÏT (comanda mínima: 15 €) Tel. 817 963 – 682 473 - andorra doner kabab C/ Pere d’Urg, 11, local 8, Andorra la Vella (davant mobles Diana), prop dels correus francesos. Andorra Döner Kebab(Pa torrat) El conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, con- sidera que hi ha motius per a l’optimisme sobre la situació econòmica del país davant de l’evolució que estan experimen- tant alguns indicadors relatius a les importacions, la venda de vehicles o el consum elèctric. Segons va manifestar, tot indi- ca que s’està iniciant la recupe- ració, malgrat que va advertir que “els resultats no es veuran de manera immediata”, sinó que serà a partir del 2016 quan es començaran a recollir “els fruits del reajustament de la nostra economia”. Peralba va esmentar tam- bé que la temporada d’hivern d’enguany ha estat “magnífica” i l’atur també evoluciona posi- tivament en relació amb l’any passat. A més, hi ha persones dels països de l’Est i d’Àsia que han expressat interès per venir a invertir i s’estan començant a produir operacions immobi- liàries “importants”, tot com a conseqüència que “el país està fent els deures”. “A vegades cre- uen més en el nostre país els de fora que nosaltres mateixos”, va opinar. Peralba troba que s’ha de “projectar” Andorra partint dels seus punts forts, com són el turisme o el diferencial fiscal, entre d’altres, i va ressaltar que, a diferència d’altres llocs, aquí hi ha “un sistema financer sa i amb capacitat per finançar pro- jectes nous”. “Les coses no seran mai com van ser, sinó que seran diferents”, va dir. El conseller delegat de Crè- dit Andorrà va fer aquestes manifestacions responent als mitjans de comunicació durant la presentació de la 25a Troba- da empresarial al Pirineu, de la qual l’entitat bancària és pa- trocinador. El membre de la co- missió executiva de la junta de l’Associació Trobada al Pirineu Vicenç Voltes va assenyalar que també a Catalunya i Espanya els indicadors macroeconòmics són “positius”, tot i que cal continu- ar treballant per millorar l’efici- ència de l’administració i perquè arribi el crèdit “amb més facili- tats” a les petites i mitjanes em- preses i a les famílies, “cosa que no s’està produint”. El proble- ma més greu a Espanya, segons Voltes, és l’elevat atur, motiu pel qual va reclamar “polítiques més eficaces” en aquest àmbit. “Un 25% d’atur no és el d’una societat moderna ni el que es mereix”, va afirmar. Aquest és el panorama eco- nòmic en què s’inscriu enguany la Trobada empresarial al Piri- neu, que porta per títol 25 anys avançant junts, 25 anys fent empresa. La cita és els dies 12 i 13 de juny a la Seu d’Urgell, i tractarà d’emprenedoria, noves tecnologies i sectors emergents amb més potencial de creixe- ment. Hi prendran part, com en ocasions anteriors, destacats ponents del món econòmic, polític i econòmic. Així, està previst que a la inauguració as- sisteixi el president de la Gene- ralitat, Artur Mas, i a la cloenda està convidat el president del Govern espanyol, Mariano Ra- joy, que si no pot ser-hi present serà substituït per la vicepresi- denta, Soraya Sáenz de Santa- maría, o un ministre. Entre els ponents hi haurà persones de reconegut prestigi com el pro- fessor de psiquiatria Luis Rojas Marcos, l’advocat Miquel Roca Junyent, el professor de l’IESE Alfred Pastor i l’expresident ca- talà Jordi Pujol. Una de les novetats és que l’inici serà dijous al matí per fer més atractiva la trobada per als joves emprenedors i, d’aques- ta manera, apostar “pel relleu generacional”, de la mateixa manera que ja es va fer fa uns anys, segons va destacar Voltes. Aquesta edició pretén ser també un “homenatge a l’esperit fun- dador”, consistent a promoure l’intercanvi d’experiències entre els empresaris en un punt trans- fronterer i buscant sempre una assistència plural, com va desta- car Francesc Xavier Juvillà, un dels fundadors de la trobada. Durant la presentació del que ja és l’esdeveniment econòmic privat d’aquest tipus amb més participació de Catalunya, amb uns 500 assistents, es va posar de manifest la important pre- sència de les empreses andorra- nes. En aquest sentit, Voltes va indicar que l’objectiu és mante- nir com a mínim el 15% d’assis- tència que s’ha registrat en les darreres edicions, mentre que Peralba va afirmar que “ajudar a sumar des de la nostra petitesa sempre és bo”. Peralba considera que els resultats de la recuperació es veuran el 2016 El conseller delegat de Crèdit Andorrà opina que s’estan fent “els deures” i que hi ha interès per invertir al país 25a Trobada empresarial al Pirineu Julià Rodríguez andorra la Vella La presentació de la 25a Trobada empresarial al Pirineu, ahir a Crèdit Centre. TaTi masià Josep Peralba Vicenç Voltes s’inicia la recuperació però els resultats no es veuran de manera immediata la qüestió que s’hauria de prioritzar a espanya és la reducció de l’atur
  4. 4. OPINIÓ4 DivenDres, 16 De maig Del 2014 La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep blasco, Mireia Suero, esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad dipòsit Legal aNd. 114-2004 DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra. Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència. Cartes al director Joan amigó Naturista L’estrès va ocupar el primer lloc entre els problemes de salut que es van considerar en una enquesta entre em- presaris feta per la revista Business & Health (“negocis i Salut”). L’article informava que set de cada deu enques- tats manifestaven que sentien estrès en algun moment durant la jornada de treball. El 43% dels nord-americans adults pateixen alguns símptomes físics i emocionals d’estrès. Del 75 al 90% de les consultes mèdiques vénen de l’estrès. Els proble- mes provocats per l’ansietat es troben entre les malalties mentals més freqüents; però la depressió ocupa el segon lloc, i està augmentant en tot el món. L’estrès actua en forma positiva quan ens ajuda a concen- trar-nos, a fer coses, a aconseguir la màxima eficiència possible tant mentalment com físicament. L’estrès posi- tiu ve seguit d’una reacció de relaxament que li permet al cos i a la ment recuperar-se i preparar-se per al següent desafiament. L’estrès negatiu, per una altra part, es pro- dueix quan l’estimulació continua indefinidament sense donar temps per a la relaxació i la recuperació. Si algú se sent aclaparat en comptes de sentir-se esti- mulat, l’estrès es converteix en una càrrega. Produeix depressió i insomni, posant en tensió el cor i el sistema nerviós, i implica un risc per a tot l’organisme. Els pro- blemes relacionats amb l’estrès inclouen angina de pit, palpitacions, colesterol a la sang, tensió arterial alta, atacs de cor i vessaments cerebrals, asma, deficiències en el sistema immunològic, menstruacions doloroses, indi- gestió, úlcera al duodè, colitis, èczema i mals de cap pro- duïts per la tensió i la psicosi. L’estrès contribueix que la gent sigui més vulnerable al càncer, les infeccions i altres problemes. L’estrès també està relacionat amb conductes que afecten el sistema immunològic. La gent estressada sol dormir menys, fer menys exercici, menjar malament, fumar més i consumir més begudes alcohòliques, i altres drogues. Les emocions negatives, com l’ira, l’odi, la frustració, l’ansietat, la desconfiança i la depressió vénen com a re- accions de l’estrès. La gent capaç de resistir l’estrès està disposada a modi- ficar el seu règim alimentari i el seu estil de vida quan reconeix que aquests canvis poden donar millor claredat de pensament i un augment en la sensació de benestar. Hi ha moltes maneres de controlar l’estrès. L’estil de vida que recomano en el llibre que avui presento té la finali- tat de reduir l’estrès, millorar les defenses i beneficiar tot l’organisme. El millor règim alimentari que recomano és el que es detalla en el meu llibre La Mente, pàgines 340- 341. La respiració és molt important i la trobareu expli- cada en les pàgines 310-311 del mateix llibre. Caminada i embolcall, explicats en les planes 349-351, i per últim, la cataplasma de terra d’argila, en les pàgines 326-328. Amb tots aquests tractaments naturals curarà i evitarà l’estrès i millorarà la qualitat de vida. TRIBUNA L’estrès i la salut El conseller delegat de Crèdit andorrà, Josep Peralba, va exposar ahir que els indicadors econòmics que s’estan registrant darrerament fan creure en un cert optimisme, ja que sembla que la recuperació s’està produint. És cert que no serà d’un dia per l’altre, però és d’esperar que després d’uns anys complicats l’economia es comenci a recuperar i, per tant, es comencin a registrar dades positives, com pot ser la da- vallada de l’atur. Peralba va fer aquestes mani- festacions durant la presentació de la Trobada empresarial al Pirineu, i cal valorar-les per l’experiència de l’interlocutor. D’aquesta ma- nera, va posar en relleu que en aquesta recupe- ració cal tenir en compte que persones de l’Est i de l’Àsia estan interessades a invertir a andor- ra, amb la qual cosa va expressar la sensació que la feina que s’està duent a terme està co- mençant a donar fruits. Peralba va expressar una qüestió que moltes vegades es va posant sobre la taula: que sembla que la percepció que es té d’andorra a l’exterior és millor que no pas la que nosaltres mateixos ens pensem. També va exposar que el sistema financer del país és sa i, per tant, aquesta bona salut hauria de servir perquè poguessin donar suport a projec- tes dels ciutadans que facin també possible la recuperació. Cap a la recuperació EDITORIAL Òscar Julian Eduard molné La Unió Hotelera dóna avui el tret de sortida a la sisena edició de l’Andorra a taula amb restaurants de totes les parròquies, que sumen un total de 38. La xifra de persones que van prendre part en la se- gona nit Vivand va ser infe- rior a la de la primera cita, que es va celebrar el mes d’octubre passat. Edicions Amigó-Recasens SL presenta el llibre: La Reforma Pro Salud, volum 2, La Mente En aquest llibre trobarà com curar per mitjans naturals la depressió, l’ansietat, l’angoixa i l’estrès, a més de purificar el cos, rebaixar greixos superflus, activar les defenses i millorar el caràcter. Amb el mateix tractament millorarà les digesti- ons, curarà el restrenyiment i li marxarà el cansament. Autor i editor: Joan Amigó, naturista. Especialista en nutrició sana i en remeis naturals. El llibre té 820 pàgines. Tapa dura. Ben il·lustrat. PVP: 100 euros. El pot pagar en quatre terminis de 27 euros. Per a consultes o comandes: Telèfons: 841 978 / 363 643 jamigo@reforma-pro-salud.com
  5. 5. 5DivenDres, 16 De maig Del 2014 Aquest any heu posat en marxa la campanya Ara no podem parar. ¿Quin és el seu objectiu i per què s’ha esco· llit aquest lema? El lema s’ha escollit perquè en els darrers vint anys, amb to- tes les accions que s’han fet en els programes de supervivència infantil,ienelsqualsl’Unicefha estat un dels líders tot i que hi ha hagut altres socis, s’ha reduït la mortalitat infantil gairebé un 50%. Hem passat que als anys 90 morissin 35.000 nens cada dia per causes que es podien evitar amb mesures senzilles que ara, encara, estiguem en 18.000 nens; continuen sent moltíssims però el fet d’haver estat treballant aquests darrers anys per fer que aquestes mesu- res arribessin al màxim possible de nens ha salvat molts milions de vides. Una mica el lema ve a dir que ara no podem parar de treballar en aquests programes de super- vivència infantil. Són mesures tan senzilles com una vacuna, tenir accés a l’aigua potable, als tractaments contra la desnutri- ció infantil o a una mosquitera per evitar la malària. És a dir, no podem parar de fer el que hem estat fent fins ara perquè real- ment s’han obtingut resultats. S’ha plantejat com una cam· panya que s’allargarà durant diversos mesos. Serà fins al novembre, en principi, perquè farem campa- nyes anuals, que començarem al febrer i s’allargaran fins al novembre, i totes les accions que es facin durant l’any inten- tem lligar-les a aquesta campa- nya principal. La base principal és l’enviament d’SMS. També col·laborem amb empreses que ens donen suport i si no poden fer una donació econòmica els diem que enviïn també un cor- reu electrònic perquè els seus clients ens facin arribar un mis- satgedemòbil.Ilaveritatésque la gent està responent. De fet, aquesta és la segona campanya en què es poden enviar SMS i la gent està responent molt bé. N’estem rebent molts més que en la primera que vam fer a tra- vés d’aquesta via. A la gent li és més fàcil col·laborar així. ¿Per què es fa aquest nou plantejament de les cam· panyes? El que volem és facilitar que la gent pugui col·laborar. De vegades és més fàcil enviar un missatge que no pas fer un do- natiu o fer-te soci. Nosaltres continuem treballant perquè la gent faci donatius i es facin socis, perquè això ens permet mantenir els diferents progra- mes, però ens hem adonat que a la gent li resulta molt més fàcil col·laborar a través de missatges de telèfon. També hi ajuda que l’import és molt baix ja que costa 90 cèn- tims i llavors, tothom, si vol, pot col·laborar. En canvi, de l’altra manera, no tothom ho pot fer ja que ha de fer una aportació fixa. En les microdonacions tothom s’hi pot implicar en funció de les seves possibilitats. Ielsdinersdelagentquecol· labori en aquesta campanya, ¿per a què serviran? Aniran per a programes que volen ampliar les mesures sen- zilles que he esmentat abans. Ens hem proposat vacunar una xifra determinada de nens, fer arribar l’aigua i també donar tractament per a la desnutrició infantil. Ens hem marcat un ob- jectiu i hi destinarem els diners que recaptem. A través del BC River An· dorra MoraBanc i del centre comercial River es va acon· seguir un gran ressò de la campanya i donacions im· portants,¿hihaprevistesal· tres accions d’aquest tipus? Farem alguna cosa el mes vinent, però encara ho estem tancant. Les empreses s’hi han implicat i algunes, per exemple, han fet arribar als seus clients una crida perquè enviessin mis- satgesdemòbililaveritatésque això també ho hem notat. Tam- bé hem notat l’impacte a través de la setmana que ens esteu de- dicantalBonDia.Comméssigui la gent a qui arribis, més se n’as- sabenten i és més fàcil que facin arribar els seus SMS. Un dels missatges im· portants és que al llarg d’aquests anys s’ha fet mol· ta feina, ¿no? Aquest és un missatge molt important que ens hem d’acos- tumar a transmetre, perquè és cert que moren 18.000 nens al dia i que això es pot evitar, però és molt important dir que grà- cies a totes les col·laboracions que s’han rebut aquests vint anys aquesta xifra s’ha reduït un 50%. Per tant, si col·labores amb una ONG els teus diners o la teva col·laboració aconse- gueixen uns resultats positius. S’ha de dir que encara queda molta feina per fer, però no hem d’oblidar que gràcies al que s’es- tà fent la mortalitat s’ha reduït. ¿Quin ha estat l’impacte de la crisi en les donacions? La crisi l’hem notat, perquè a molta gent li ha afectat i ha hagut de reduir donatius o dei- xar-ne de fer i també hi ha una tendència lògica, quan la situa- ció empitjora en un país, que és col·laborar amb ONG que treba- llen internament, perquè tots coneixem gent que està sense feina, que té problemes... Però hem de pensar que no podem deixar de fer cooperació inter- nacional perquè la situació en els països en vies de desenvolu- pamentésmoltpitjorquelaque tenim aquí, malgrat que aquí hagi empitjorat en els darrers anys. En aquests països parlem que drets bàsics com la salut o l’educació no estan garantits. La nostra feina, internament i quan ens veiem amb el Go- vern, és que es tingui en comp- te la situació d’alguns nens que pateixen la crisi, és a dir, que malgrat que no fem assistència directa com altres ONG, vetllem per demanar que les necessitats dels nens del país es tinguin en compte, que tots els programes d’ajuts socials cobreixin les ne- cessitats que tinguin els infants que pateixen la crisi. El cert és que es coneix pot· ser més la feina que feu in· ternacionalment. Sí, és cert que en els països desenvolupats fem una tasca més intangible, no tan visible com la que fem als països on tenim programes i projectes d’assistència. Aquí el que fem és exigir al Govern, entre cometes, que ha de cobrir les necessitats perquè en signar la convenció dels drets dels infants et com- promets a donar cobertura, a cobrir tots els seus drets. El problema en els països on es treballa és que la inestabi· litat política no comprometi els avenços fets, ¿no? On hi ha estabilitat, com al Camerun, el país avança, més o menys ràpid però no hi ha retrocés. El que és un pas en- rere molt important és quan es donen situacions de conflictes com al Sudan del Sud, la Re- pública Centreafricana o Síria. En aquests casos, el pas enrere és de gegant. En el cas de Síria, s’havia aconseguit eradicar la pòlio i ara se n’estan tornant a donar casos. A Nigèria també estem veient retrocessos. I cal no oblidar aquests aspectes. “No podem parar de fer el que hem estat fent perquè hi ha resultats” La campanya Ara no podem parar de l’Unicef pretén donar a conèi- xer a la població els avenços fets en 20 anys de feina en els pro- grames contra la mortalitat infantil tot recordant que encara queda molta feina per fer. Es tracta d’implementar mesures senzilles, com vacunes o mosquiteres, que poden salvar vides. Les donacions a través d’SMS és la base d’aquesta campanya. Marta Alberch, directora de l’Unicef Andorra M.F. AndorrA lA VellA tAti MAsià
  6. 6. 6 DivenDres, 16 De maig Del 2014 Andorra La Unió Sindical d’Andorra (USdA) demana que cap dels integrants del col·lectiu de tèc· nics del transport sanitari sigui acomiadat com a conseqüència de la reestructuració del servei que ha anunciat el ministeri de Salut i Benestar, i que suposa que els bombers tornin a assu· mir bona part dels trasllats que fins ara feien les empreses pri· vades. El sindicat creu que, en cas que es consideri que sobren efectius amb la reorganització, s’hauria de trobar una solució satisfactòria per a aquests tre· balladors amb la col·laboració de tots els agents implicats, “ja que no són els responsables d’aquesta situació”. En un comunicat fet públic ahir, l’USdA lamenta el tracte que el Govern està donant als treballadors, en vista que “no han rebut cap notificació ni cap explicació de les conseqüències personals que pot comportar aquesta reestructuració. “El col· lectiu ha tingut coneixement de les afectacions en forma d’aco· miadaments mitjançant els mitjans de comunicació, quan la manera correcta és que se’ls comuniqués personalment.” El sindicat afirma que “a quinze dies vista de la finalitza· ció del contracte entre les em· preses privades i el SAAS” nin· gú s’ha adreçat als treballadors. “No saben de qui dependran a partir de la data d’expiració del contracte (1 de juny del 2014), no saben quants ni quins seran els companys que en un princi· pi seran acomiadats, ningú sap si podrà gaudir de les seves va· cances pendents, ni si podran planificar·les. Hi ha moltes in· cògnites que considerem que a aquestes alçades ja haurien d’estar resoltes”, es pot llegir al comunicat. L’USdA recorda també que l’Associació de Bombers d’An· dorra s’ha mostrat a favor d’as· sumir el transport sanitari no medicalitzat intern i no pro· gramat, però al mateix temps ha advertit que amb les noves tasques es pot veure afectat el temps de resposta en cas d’una emergència que passi a la ma· teixa zona. “Aquesta situació comporta, inevitablement, una reducció de la qualitat del servei al ciutadà, malgrat la professionalitat i els esforços d’aquests treballadors, i un augment del temps de respos· ta”, afirma el comunicat. El sindicat assenyala que s’han invertit diners públics en la formació d’aquests tècnics i en el material i mitjans de trans· port i troben que seria “una ir· responsabilitat i una manca de respecte envers el ciutadà que aquesta inversió realitzada es perdés de la nit al dia per cul· pa d’una decisió que sense cap mena de dubte és precipitada”. La voluntat dels treballadors és continuar exercint la seva professió al país, “professió per a la qual han rebut una bona formació durant els darrers sis anys i mig des del dia que van començar a treballar”. El comunicat explica també que la pràctica totalitat del col· lectiu de tècnics sanitaris del transport s’han afiliat a l’USdA, i per tant el sindicat treballarà en la defensa dels seus interes· sos “exigint al Govern respon· sabilitats, que no es limiten solament a pagar unes indem· nitzacions per acomiadament”. L’USdA demana que no s’acomiadi cap tècnic del transport sanitari El sindicat lamenta que ningú hagi informat els treballadors d’aquest col·lectiu sobre el seu futur laboral Treball Redacció andorra la Vella La reestructuració del transport sanitari pot comportar acomiadaments. TaTi masià l’Usda recorda que s’han invertit diners públics a formar els tècnics sanitaris El febrer es va tancar amb un total de 36.807 assalariats, fet que representa una variació del 0% respecte al mateix mes de l’any anterior, en què n’hi ha· via 36.809, segons les dades fetes públiques ahir per Estadística. Les xifres mostren que el sec· tor de la construcció manté una variació a la baixa del 6,3% res· pecte al mateix mes de l’any an· terior. També han registrat un descens els sectors agricultura, ramaderia, caça i silvicultura, amb el 13,8%; llars que ocupen personal domèstic, amb el 3,9%, i producció i distribució d’energia elèctrica,gasiaigua,ambel2,8%. En canvi, presenten aug· ments del nombre d’assalariats els sectors activitats immobilià· ries i serveis empresarials, amb el 5,8%; altres activitats socials i serveis personals, amb el 5%; i sistema financer, amb un 3,2%. La mitjana d’assalariats d’acord amb les dades dels últims dotze mesos és de 35.039, amb variaci· ons negatives de l’1,5% respecte a les dades dels últims dotze me· sos del període anterior. D’altra banda, la massa sala· rial total del mes va ser de 70,9 milions d’euros. Estadística as· senyala que la variació és ne· gativa (3,1%) respecte al febrer del 2013. Aquest mes destaca el sector de l’agricultura, rama· deria, caça i silvicultura, amb el ·27,1%; el sistema financer, amb el ·16,3%, i transports i comuni· cacions, amb el ·10,9%. En can· vi, els sectors que destaquen per una variació anual positiva són el d’altres activitats socials i serveis personals, amb un 8,6%; el d’in· dústries manufactureres, amb un 2,3%, i el sector d’activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials, amb un 2,2%. Pel que fa al salari mitjà, es va situar en 1.926,57 euros amb una variació negativa del 3,1% respecte al febrer de l’any anteri· or com a conseqüència de la vari· ació negativa del sector financer, agricultura i transports i comuni· cacions. El nombre d’assalariats es manté estable al mes de febrer mercat laboral Redacció andorra la Vella La limitació de la pressió fis· cal al 25% del PIB que el grup parlamentari demòcrata vol incloure en la proposició de llei que ha de limitar l’endeu· tament de l’Estat, coneguda com a regla d’or, pot quedar fi· nalment en no res si Govern i grup no arriben a un consens. Així ho va explicar ahir el conseller demòcrata Martí Salvans al programa Ara i Aquí d’RNA, on va assegurar que la voluntat és “fer el que sigui raonablement possible” i que “no podem forçar coses més enllà del que sigui possible i hem de trobar el terreny on tothom se senti còmode”. Això implicaria, segons el conseller, que el grup parla· mentari de Demòcrates per Andorra estaria disposat a renunciar a limitar la pressió fiscal si no s’arriba a un con· sens amb el Govern. “Si mai es veiés que no pot entrar en una primera fase, doncs tam· poc deixaríem de dir que la re- gla d’or no existeix perquè un dels condicionants que s’hi havia de posar no hi pot en· trar”, va afirmar Salvans. No obstant, el conseller va destacar que al grup li agrada· ria que d’entrada estiguessin totes les limitacions (endeu· tament, dèficit, pressió fiscal) previstes en la proposició de llei de la regla d’or. DA obre la porta a no limitar la pressió fiscal ‘regla d’or’ Redacció andorra la Vella
  7. 7. ANDORRA 7DivenDres, 16 De maig Del 2014 17,90 TOT Venda a particulars i a professionals CASH DE CARNS +376 80 69 03 Av. Tarragona Av. Salou C. E. Serradells Ctra. de la Comella PER CUINAR HORARI: De dilluns a dissabte de 10.00 h a 20.00 h Diumenges de 10.00 h a 15.00 h Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella LES NOSTRES OFERTES DEL 12 AL 25 MAIG 2014 5,95 € KG 5,89 € KG 6,49 € KG 7,90 € KG 9,90 € KG 7,95 € KG 2,40 € 7,28 € KG 4,43 € KG 5,97 € KG 5,49 € KG PIT DE POLLASTRE GROC SAFATA FAMILIAR BISTEC PERNIL DE PORC BROQUETES DE PORC ADOBADES XAI TALLAT ESPATLLA DE XAI BISTEC DE BOU BOTIFARRA CRUA 300 GR. ENTRANYA DE VEDELLA ALES DE POLLASTRE ADOBADES XISTORRA CARN PICADA PORC-VEDELLA OFERTA VÀLIDA de dimecres a divendres LOT DE CARN 4 KG 500 GR. ESCALOPA DE PORC 500 GR. SALSITXA DE POLLASTRE 500 GR. XURRASCO DE VEDELLA 500 GR. CROQUETES DE PERNIL IBÈRIC FREGIDES 500 GR. ALES DE POLLASTRE ADOBADES 500 GR. LLOM ADOBAT 500 GR. HAMBURGUESA PORC-VEDELLA X 4 UNIT 250 GR. CATALANA TRUFADA 250 GR. PATÉ DE CAMPANYA I FINES HERBES La família CASAS MARTISELLA agraeix totes les mostres de condol per qui fou JOSEP CASAS RIU (A Pepito) de Casa CASAS Que va morir dimarts, 13 de maig, a l’edat de 86 anys. Fins a 110 alumnes de secun- dària del sistema andorrà van començar ahir la prova oficial de batxillerat (POB) al Centre de Formació Professional d’Ai- xovall. Els primers exàmens van ser els d’arts plàstiques i dibuix artístic, matemàtiques, econo- mia i llatí, depenent de la branca de cada alumne. La directora del departament de Suport a l’En- senyament i Inspecció Educati- va, Mercè Cabré, va remarcar la “normalitat absoluta” amb què es van desenvolupar els primers exàmens. Una prova, va afegir Cabré, “que ja està consolidada i que per tant els alumnes ja espe- ren amb tota normalitat”. Les proves continuaran avui, dilluns, dimarts i dimecres i es divideixen en funció de la bran- ca a la qual els alumnes estan inscrits. Els resultats que obtin- guin suposaran el 40% de la nota final del batxillerat, mentre que el 60% restant es calcularà tenint en compte l’avaluació continu- ada. Cabré va remarcar que, en general, els alumnes acostumen a treure la mateixa nota als exà- mens finals que durant el curs tot i que “el nerviosisme a vega- des juga males passades”. Un cop aprovats els exàmens, ja podran fer la sol·licitud per accedir a la universitat. Cabré va apuntar que “pel que sabem, però de for- ma informal, tenim cada vegada més alumnes que van cap a Fran- ça”. Pel que fa a la procedència d’aquests 110 alumnes, la majo- riavénendelcientífic.Aixídoncs, entre candidats escolars i candi- dats lliures –que poden anar fent el batxillerat en cinc anys– s’han presentat 49 alumnes d’aquesta branca. La de batxillerat artístic i de comunicació n’ha aplegat 18, la d’econòmic i social, 29, i la d’humanístic i lingüístic, 14. Comencen els exàmens de la POB amb 110 alumnes inscrits Ahir es van realitzar les proves d’arts plàstiques, economia, llatí i matemàtiques Educació La prova oficial de batxillerat va començar ahir al Centre d’FP d’Aixovall. sfga Agències andorra la vElla La importació de carburants registrada durant el passat mes d’abril ha estat de 12,94 milions de litres, xifra que suposa una variació percen- tual negativa del -5,6% res- pecte al mes d’abril de l’any anterior. Segons va informar el departament d’Estadísti- ca en un comunicat fet pú- blic ahir, les partides de fuel domèstic i el gasoil de loco- moció presenten variacions percentuals negatives, d’un -12% i d’un -4,2% respectiva- ment. Per contra, la gasolina sense plom ha registrat una variació percentual positiva d’un +1,6%. Pel que fa a les dades acu- mulades dels darrers dotze mesos, la importació total de carburants ha estat de 178,26 milions de litres, xifra que suposa una varia- ció percentual negativa del -2,3% respecte als 182,43 milions de litres importats durant el mateix període de l’any anterior. Així mateix, en l’acumulat dels quatre primers mesos d’aquest any 2014, les im- portacions de carburants pre- senten una variació negativa, del -2,8%, respecte al mateix període del 2013, a causa de les variacions negatives del fuel domèstic, que s’ha reduït un 9,8%, i de la gasolina sen- se plom, que ha disminuït un 0,1%, i malgrat l’augment de les importacions de gasoil de locomoció, que han crescut un 2,9%. Per altra banda, el depar- tament d’Estadística també va informar que la importa- ció de carburants amb dades ajustades, un cop eliminades les variacions causades pels efectes del calendari i del període de l’any en què ens trobem, va registrar el mes d’abril passat una variació percentual nul·la del 0,0%. Cau un 5,6% la importació de carburants a l’abril respecte de l’any anterior Redacció andorra la vElla Economia
  8. 8. ANDORRA8 DivenDres, 16 De maig Del 2014 Dos màsters a l’UdA El rector de la Universitat d’An­ dorra, Daniel Bastida, va confir­ mar ahir que el curs vinent, que començarà el proper setembre, l’UdA oferirà per primera vega­ da dos màsters, d’informàtica i administració d’empreses. Bastida va fer aquestes decla­ racions en la celebració de la Diada universitària, en què van prendre part 500 alumnes. tAti mAsià Diada universitària Coincidint amb la celebració, demà, del Dia mundial de les telecomunicacions i de la soci- etat de la informació, Andorra Telecom va recordar ahir que el codi 376 celebra aquest any el vintè aniversari. Així, va ser el 17 de desembre de 1994 quan es va canviar l’accés als núme- ros dels abonats del Principat i es va substituir per un codi que identifica Andorra inter- nacionalment de manera “uní- voca”. Segons assenyalen des d’Andorra Telecom, actualment totes les guies telefòniques del món, els productes informà- tics, les llistes de trucades dels hotels, etcètera, tenen Andorra representada a través d’aques- tes xifres. De fet, des de la para- pública no dubten a afirmar que aquesta xifra és la representació “més emblemàtica i coneguda de la nostra sobirania i inde- pendència quasi mil·lenària”. Cal destacar que el Dia mun- dial de les telecomunicacions se celebra des del 1969 i que pos- teriorment, el 2005, la cimera mundial sobre la societat de la informació va demanar a l’As- semblea general de les Nacions Unides que declarés el 17 de maig Dia mundial de la societat de la informació per centrar el debat sobre la importància de les noves tecnologies i les qües- tions relacionades amb la soci- etat de la informació. Es tracta de reflexionar sobre les possibi- litats d’internet i d’anar reduint l’escletxa digital. I és que són molts els avenços que s’han dut a terme al llarg d’aquests anys quant a les no- ves tecnologies. Només cal pen- sar que la primera comunicació telegràfica amb l’exterior es va fer el 1892 des de cal Ramon d’Andorra la Vella i el 1951 es va fer la primera connexió telefò- nica amb Espanya i França. Des de llavors, Andorra ha avançat força i ha esdevingut pionera en el desplegament de la fibra òp- tica amb la implantació al cent per cent del territori. El següent repte és que a l’octubre es pugui fer el llançament del 4g. Altres xifres que posen en re- lleu l’evolució d’aquests anys és que l’any passat es van consu- mir 751.403 gB, xifra que equi- val a veure cinema durant 43 anys sense parar, o que es van gestionar 21.847.335 minuts, la qual cosa equival a 41 anys de vida. Hi ha 64.191 clients amb mòbil, dels quals 42.074 (65,5%) tenen un smartphone. Pel que fa a la fibra òptica, el nombre d’usuaris és de 26.227. I amb la fibra desplegada gaire- bé es podria fer dues voltes a la terra (40.070.000 metres). El codi 376 celebra vint anys Des d’Andorra Telecom evidencien els avenços fets en pocs anys Dia mundial de les telecomunicacions Demà és el Dia de les telecomunicacions. tAti mAsià Redacció AnDorrA lA vEllA Un total de 460 alumnes de pri- mera i segona ensenyança de les escoles d’Ordino participaran en la dissetena edició de la Cursa contra la fam promoguda per la Fundació Acció contra la Fam. El tret de sortida es farà a les deu del matí des de la plaça Major i tindrà una durada d’una hora. D’aquesta manera, els alum- nes de la parròquia ordinenca se sumaran als de la Massana i Sant Julià de Lòria (400 i 650, respectivament), que també participen en aquesta iniciati- va, que pretén sensibilitzar els alumnes del problema de la fam al món i poder recaptar diners seguint un sistema de patroci- nadors (familiars) que es com- prometen a pagar una quantitat de diners per cada volta que fa- cin els seus patrocinats. A Sant Julià, el Comú fa un donatiu de 700 euros. Ordino i Sant Julià participen també en la Cursa contra la fam solidaritat Redacció AnDorrA lA vEllA Un total de 38 establiments prenen part des d’avui en la sisena edició de l’Andorra a taula, que, per primera vegada, compta amb almenys un par- ticipant de cada parròquia, tal com destacava ahir el director i portaveu de la Unió Hotelera d’Andorra, Òscar Julian, que va afegir que els objectius que s’han marcat són aconseguir vendre 6.000 menús, tenint en compte, també, que aquesta edició s’allarga durant 45 dies. Aquests 38 establiments són vuit més dels que hi van prendre part en l’edició de la primavera de l’any passat, tot i que són menys que a la tar- dor, si bé el director de la UHA posa en relleu que cal tenir en compte que la tipologia d’esta- bliments entre una temporada i l’altra és diferent. El repte, de cara a futures edicions, és que cada vegada hi hagi més participació d’establi- ments de totes les parròquies i també que es pugui fer una promoció més gran a l’exterior i que això contribueixi a incre- mentar l’afluència de visitants i alhora les pernoctacions. D’aquesta manera, l’ambició és que aquestes jornades esde- vinguin “un valor preuat per al visitant”. cARn De poltRe Com en edicions anteriors, la cita gastronòmica aposta pel producte de proximitat i de qualitat. D’aquesta manera, hi seran molt presents la trumfa, els bolets o les xicoies. I, pel que fa a la carn, s’introdueix la de poltre, per reconèixer l’esforç que estan fent els ra- maders del país per potenciar aquesta carn. Es tracta que els clients la coneguin i, a través d’aquesta promoció, hi pugui haver una acceptació més gran del producte. Cal destacar que des que la iniciativa es va posar en marxa el volum de menús venuts ha anat a l’alça i que cada vegada els restauradors es marquen objectius més ambiciosos. 38 restaurants de totes les parròquies a les jornades Andorra a taula M.F. AnDorrA lA vEllA Els cònsols de Sant Julià de Lò- ria es van reunir ahir amb els quatre consellers generals de Sant Julià Roser Bastida, Pere Obiols, Ladislau Baró i Pere Altimir. La trobada tenia com a objecte tractar de l’acord de les competències i transferèn- cies assolit entre els comuns i el govern. El contingut de la trobada, però, no va transcen- dir ja que les dues parts no van voler fer cap declaració respec- te d’això. Tot i així, Bastida va explicar que l’objectiu és “con- tinuar treballant” i per aquest motiu es van emplaçar a una propera reunió. Reunió entre el Comú i els parlamentaris lauredians Competències i transferències Redacció AnDorrA lA vEllA
  9. 9. ANDORRA 9DivenDres, 16 De maig Del 2014 Del 5 de març al 10 de juny de 2014 Sol·licita la teva beca a la Fundació Crèdit Andorrà CONSULTA LES BASES A: www.fundaciocreditandorra.ad PER A MÉS INFORMACIÓ: Telèfon 88 88 80 Al servei de les persones AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ Els professionals de demà CONVOCATÒRIA BEQUES DE POSTGRAU 2014 Creiem en el talent de les persones Descarrega’t les bases La segona Nit Vivand, que es va celebrar el 2 de maig, va aple- gar 63.700 persones, segons va informar ahir el conseller de Turisme d’Escaldes-Engordany, Eduard Molné, una xifra inferior a la primera edició, quan van ser 78.000. Molné va posar en relleu, però, que cal tenir en compte que el pont de l’1 de maig no és comparable al del Pilar, que va ser quan es va fer la primera Nit Vivand, ja que en ser un pont de diferents dies i amb bon temps molta gent va optar per marxar a la platja. Malgrat tot, fa una bona valoració de l’experiència ja que el que es considera més important no és tant l’aspecte quantitatiu sinó el qualitatiu i va insistir que el que es busca és que els partici- pants en aquesta iniciativa gau- deixin d’una experiència de com- pra “diferent i que marxin amb un bon record”. De cara a futures edicions –la següent Nit Vivand serà a l’octu- bre–, el Comú pretén incremen- tar encara més la participació, perquèpuguiesdevenirtambéun “aparador” de l’activitat del país i alhora sigui una iniciativa dina- mitzadora de tot Andorra. Altres dades que va facilitar el conseller de Turisme posen en relleu que en l’hora de màxima afluència, que es va situar entre les nou del vespre i les deu de la nit, van ser 10.000 les persones que participaven en la iniciati- va, quan el 12 d’octubre passat el màxim es va situar en 14.000. També es van repartir 10.936 butlletes per prendre part en els sortejosdelesquatrevitrinesque hi havia instal·lades al llarg de Vi- vand, xifra que suposa, tal com va destacar Molné, un volum de negoci de 328.000 euros, ja que aquestes butlletes es donaven a les persones que gastaven més de 30 euros. Una altra acció que va gau- dir de bona acceptació, segons Molné, va ser el CIAM Lounge, amb 1.000 persones. El conseller va destacar que des de la corporació es continu- arà treballant perquè es pugui impulsar una societat mixta a Vi- vand, en la qual, però, considera que la màxima implicació haurà de ser dels comerciants. Quant a la possible instal·lació de la FNAC a la parròquia, consi- dera que si finalment s’acaba ma- terialitzant serà “un pol d’atrac- ció” per a la parròquia i refermarà que l’eix per a vianants sí que és atractiu per a les grans marques. A l’últim, i sobre els inconveni- ents per les obres de la part alta de l’avinguda Carlemany, Molné va insistir que els treballs s’ha- vien de fer i que el resultat serà una modernització de les instal- lacions i l’embelliment. A més va recordar que s’ha habilitat un aparcament a la plaça Santa Anna, mentre duren les obres, perquè els clients puguin aparcar. 63.700 persones participen en la Nit Vivand, menys que en l’anterior Molné posa en relleu que el pont de l’1 de maig i el d’octubre són diferents Escaldes-Engordany Molné va donar ahir les dades corresponents a la Nit Vivand. tati masià M.F. EscaldEs-Engordany Els padrins de la capital van celebrar ahir una assemblea de l’associació que els representa, així com la inauguració de la Casa Pairal i de les noves depen- dències administratives per a la gent gran. Amb aquest canvi, va apuntar el secretari de l’associació, Lluís Sàmper, passaran a poder aten- dre més gent i dedicar-hi més temps. També el president de l’Associació de la Gent Gran de la capital, Josep Visa, va indicar que amb els nous espais veuen realitzat el projecte de disposar “d’una cosa que és nostra i que hem d’apreciar com a nostra”. Sàmper va remarcar que les dependències administratives per als tràmits dels jubilats són “ben a la vora del Casal de la Gent Gran”, amb la qual cosa “facilitem la tasca de la gent gran a l’hora de fer tràmits”. Entre els problemes més ha- bituals que observen en aquest col·lectiu hi ha les pensions baixes i el desconeixement de la possibilitat de complemen- tar-les amb altres ajudes. “Hi ha gent al país que es pot conside- rar pobra però són reticents a anar a demanar el dret a millo- rar la seva pensió”, va exposar el representant de la gent gran al consell d’administració de la CASS. “Alguns consideren que és anar a demanar caritat”, va afegir. Per això, va recordar que “és un dret que reconeix la legis- lació” i va instar els que pateixen problemes a moure’s i acudir als serveis que els poden prestar ajuda. “No és cap vergonya de- manar ajuda a la proximitat i a les autoritats”, va remarcar. Visa va ser reelegit president de l’Associació de la Gent Gran d’Andorra la Vella, tot i que “deixo la cadira lliure cada any però no hi ha candidatures”, va admetre. A més, des de la mort de Marcel Besolí exerceix també la presidència de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, però a l’estiu podria trobar suc- cessor, segons va avançar. Sàmper confia que el canvi permeti agilitzar els tràmits noves dependències per a la gent gran Agències andorra la vElla
  10. 10. ANDORRA10 DivenDres, 16 De maig Del 2014 Ambl’objectiudedonarvisibilitat i normalitat al col·lectiu lgtb, el 21 de juny (una data propera al Dia de l’orgull gai) tindran lloc al Principat els gaymz Andorra. Es tracta d’una jornada lúdico-es- portiva oberta a totes les perso- nes, independentment de la seva orientació sexual i incloent-hi el públic familiar. Els impulsors van destacar que la intenció final és treballar per la igualtat jurídica quereculllaConstitució,aixícom la Declaració Universal dels Drets Humans. Ara s’està treballant en el pro- grama, que es pot consultar a la web www.gaymzandorra.com. Aquest inclou des d’activitats es- portives fins a culturals passant per actes més lúdics com una gimcana o de sensibilització (per exemple conferències). l’organit- zació està oberta a propostes i també demana a les persones in- teressades que s’hi inscriguin per tenir una previsió. Aquesta jornada sorgeix de la societat civil i reprèn una pri- mera iniciativa que l’associació Som com Som va impulsar fa deu anys. Precisament el vice- president de l’Acelma (que va ser un dels promotors de la jornada d’ara fa una dècada), Juli Fernán- dez, es va mostrar orgullós que noves generacions vulguin conti- nuar amb aquell “primer pas” en un entorn “més integrador que el que vam trobar nosaltres”. A més, va indicar que l’Acelma aju- darà a difondre la iniciativa. En la presentació de la jornada també hi van ser presents l’advo- cada Maite bourgeaud, Jonatan Fontan (PS) i Ricard de la Casa (Verds). tots van criticar que DA descartilaparaulamatrimoniper a les bodes gais ja que això és ne- cessari per pal·liar el problema de desigualtat. Jornada lúdico-esportiva per reivindicar la igualtat dels gais Els Gaymz recullen una primera iniciativa organitzada fa deu anys al Principat Normalització de l’homosexualitat Els Gaymz Andorra es van presentar ahir i se celebraran el 21 de juny. TATI MASIÀ M.S.C. LA MASSANA La Massana El Comú de la Massana va informar ahir de l’inici de les obres de renovació de voreres a l’avinguda del través. Així, recorden que un dels eixos de les campanyes de renovació d’infraestructures públiques és la millora de les voreres de la parròquia, per facilitar i fer segur el pas dels vianants, i en aquest marc es troba l’ac- ció es que es duu a terme en la nova fase per refer les vo- reres a l’avinguda del través. Els treballs consistiran a re- fer les vorades amb granet i canviar el paviment, que era de panot i ja estava malmès, enquitranant les voreres. A finals del 2013 ja es va tre- ballar en un tram de més de cent metres lineals, a la part dreta, mentre que ara es re- novaran uns dos-cents me- tres a la part esquerra, en direcció a Ordino. les obres duraran un mes. Nous treballs de millora a l’avinguda del Través Redacció LA MASSANA Iniciatives Amb motiu de la celebració del Dia internacional de la biodiversitat, el parc natural comunal de les Valls del Co- mapedrosa, el parc natural de la Vall de Sorteny, el Centre Andorra Sostenible i el Cen- tre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma) organit- zen la quarta Jornada de la biodiversitat d’Andorra, que tindrà lloc demà. Diferents especialistes donaran pistes als assistents per descobrir les meravelles biològiques del nostre país, amb l’objectiu que ells mateixos es conver- teixin en investigadors. Es fa- ran un total de quatre tallers arreu del territori per conèi- xer un grup biològic diferent o un ambient determinat. Per apuntar‐s’hi s’ha de contac- tar amb el Cenma. Els tallers s’iniciaran a les 9.30 i, en el cas del Comapedrosa, serà al punt d’atenció als visitants. Jornada de la biodiversitat amb diferents tallers Redacció LA MASSANA
  11. 11. 11DivenDres, 16 De maig Del 2014 Pirineus Guiadeserveis Plaça del Poble de Pal. PAL, LA MASSANA.Tel.: +376 83 64 00 Menù cap de setmana 25 € tot inclòs MES DEL BACALLÀ Av. Joan Martí, 87 - Encamp - Tel. +376 832 999 - hotelalfa@andorra.ad - www.hotelalfaencamp.com RESTAURANT CAL GUTIÉRREZ Els fogons de Gloria MENÚ DIARI CUINA CASOLANA GALLEGA I PORTUGUESA ESDEVENIMENTS I CELEBRACIONS tenim POP A LA GALLEGA I COCIDO PORTUGUÈS Pollastre al forn amb guarnició tot per 9 € PER ENCàRREC PER A 4/5 PERSONES Agents rurals i tècnics del de- partament d’Agricultura van capturar dimarts una femella de gall fer (Tetrao urogallus) a Ara- munt, al terme municipal de la Conca de Dalt. Diversos veïns van poder veure com durant tot el dia un animal semblant a un faisà o a una perdiu molt gros es passejava pels carrers i teulats del poble. Els agents ru- rals, en desplaçar-se a la zona, van poder identificar-lo com una femella de gall fer, espècie considerada en perill d’extinció a Catalunya. La troballa és una gran raresa perquè aquesta zona on va aparèixer no és pròpia d’aquesta espècie i l’àrea geogrà- fica més pròxima on se’n troben exemplars se situa a més de vint quilòmetres. El comportament que pre- sentava la femella de gall fer localitzada era peculiar ja que permetia acostar-s’hi a poca distància perquè els veïns s’hi poguessin fer fotos, segons han explicat des del departament d’Agricultura. Fins i tot els nens van batejar l’animal fer amb el nom de Tarongeta en referèn- cia al color taronja del coll i pit tan característic de les femelles d’aquesta espècie. Cal tenir en compte que generalment viuen a l’interior del bosc i tenen hà- bits poc sociables. Els agents rurals i tècnics del departament van decidir captu- rar-la per traslladar-la a un bosc ja que hi havia un risc important que l’animal pogués ser atrope- llat o depredat. En el moment de la captura es va aprofitar per col·locar un emissor a l’exemplar per poder-ne fer un seguiment més acurat, que alhora servirà per conèixer més dades sobre els desplaçaments i costums de les femelles d’aquesta espècie, que durant el maig estan de zel. En aquesta època, els mascles fan un cant molt característic en unes zones molt determinades del bosc anomenades cantador o cantader, on s’agrupen diver- sos mascles i on van les femelles per aparellar-se. Actualment el gall fer és una espècie amb una important regressió demogràfi- ca i en queden pocs exemplars a Catalunya, malgrat tenir la po- blació més important de tot el Pirineu. Els tècnics creuen que la ga- llina prové d’un cantador d’on han desaparegut els mascles i es desplaçava a la recerca d’un altre territori. Per aquest motiu ha estat traslladada a un altre cantador actiu. En aquesta èpo- ca de zel és normal que de tant en tant algun mascle tingui per efecte de les hormones un com- portament tan alterat que es deixi veure en zones de presèn- cia humana i fins i tot es deixi agafar, però això és molt rar que passi amb una femella, com ha estat el cas. El gall fer és una espècie d’hà- bits sedentaris i desplaçaments molt locals que habita en boscos subalpins normalment de coní- feres. Actualment el gall fer a Catalunya està reclòs en certes forests de l’àmbit del Pirineu i el Prepirineu. Capturada una femella de gall fer al mig del nucli d’Aramunt Els agents rurals traslladen l’animal, en perill d’extinció a Catalunya, a un bosc Medi ambient Un agent rural amb el gall. D. agricultura Agències treMp L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca ha obert la convocatòria dels ajuts econòmics per a alum- nes universitaris de l’Alt Piri- neu i Aran i el Solsonès matri- culats el curs 2013-2014. El termini per sol·licitar la beca de mobilitat finalitza el 16 de juny. Hi poden optar els estudiants empadronats als municipis pirinencs que cursen la carrera en el sistema universitari català. En queden exclosos els alumnes que ja te- nen una titulació universitària superior o tenen en expedició el títol de màster, llicenciat, enginyer o arquitecte o equi- valent; alumnes de màsters, tercer cicle o postgraus, així com persones amb indepen- dència familiar i econòmica de la unitat familiar. Per accedir a l’ajut s’ha de residir en una de les comar- ques de l’Alt Pirineu i Aran i el Solsonès, com a mínim, des de l’1 de gener del 2011, acredi- tant-ho amb un certificat mu- nicipal de convivència, que es pot sol·licitar a l’Oficina Jove Alt Urgell. També cal que el sol·licitant estigui matriculat en una universitat del sistema uni- versitari català durant el curs 2013-14, amb un mínim de 60 crèdits anuals de grau i 55 de la resta estudis o bé 30 crèdits semestrals de grau o 27,5 de la resta estudis. A més a més, s’han de complir els requisits de llindars de renda familiar i de patrimoni que marquen els ajuts i altres criteris aca- dèmics. L’import màxim de la beca serà de 2.000 euros. Ajudes per a estudiants universitaris del Pirineu convocatòries Redacció la seu D’urgell La catedral de Santa Maria d’Urgell de la Seu serà demà l’escenari, a dos quarts de deu de la nit, d’un concert protago- nitzat pel Cor dels Petits Can- tors del Principat d’Andorra juntament amb l’Orquestra Adagio, amb el concertino di- rector Jordi Albelda, el Cor de Cambra de les Valls d’Andorra i el Cor Transfronterer de Cer- danya, que interpretaran el Rè- quiem de Mozart. Les entrades per assistir al concert es poden adquirir de manera anticipada a les oficines de turisme de la Seu i d’Andorra. El preu de l’en- trada és de vint euros. Els Petits Cantors canten el ‘Rèquiem’ de Mozart concert Redacció la seu D’urgell
  12. 12. 12 DivenDres, 16 De maig Del 2014 Deu anys de la declaració de la Unesco. ¿Per què és tan ex- cepcional la vall? La vall és patrimoni de la hu- manitat dins de la categoria de paisatge cultural, que valora l’ac- ció de l’ésser humà sobre la na- tura. El paisatge actual és el re- sultat d’una interacció coherent i respectuosa. La seva excepcio- nalitat és el que valora la Unes- co. En les 4.200 hectàrees de la vall anem trobant empremtes de l’acció humana, tant d’activi- tats agrícoles i ramaderes com de la indústria siderúrgica, les obres de Fhasa... Mitjançant l’estudi arqueo- lògic, ¿podem saber a quina època es remunta la presèn- cia humana? Segons les dades de les pros- peccions arqueològiques, des del neolític antic, uns 5.500 anys aC. L’any passat vam fer una prospecció per obtenir la zonificació de la vall però aquest estiu farem una altra campanya. La vall és molt extensa! El que és excepcional és la seva excel·lent conservació. La Unesco té en compte el valor universal excepcional del Madriu i també valora que és una vall molt verge al costat d’una vall urbanitzada. Això s’ha aconseguit gràcies al fet que no hi ha hagut una carretera. Quan fa dos anys va ocupar la direcció de la Comissió de Gestió, ¿què es va trobar i com està ara? Hi vaig entrar uns cinc mesos després que s’aprovés el Pla de gestió [desembre del 2011], un text de mínims que va costar molt de consensuar. El pla és la base per començar a treballar i jo estic desenvolupant-lo. Hem establert la zonificació, treba- llem amb el pla d’usos, estem a punt d’instal·lar tots els eco- comptadors per saber el nombre de visitants i poder calcular la capacitat de càrrega de la vall... I, paral·lelament, comencem a fer la promoció de la vall. Pel desè aniversari organitzarem xerrades de divulgació de la vall i, al juliol, sobretot, diverses ac- tivitats i conferències. ¿I per què coneguin la vall fora d’Andorra? Hem elaborat un vídeo que es presentarà el 10 de juny a l’au- ditori Rocafort de Sant Julià, a les 19.30, i l’1 de juliol, a la plaça Coprínceps, a les deu de la nit. El vídeo ens ha de servir per di- vulgar la vall en els canals inter- nacionals. També tenim quasi a punt la pàgina web. Van anar de visita al parc na- cional d’Aigüestortes. Sí, per veure el centre d’in- terpretació, saber com es ges- tiona... Ells fa 50 anys que tre- ballen i volíem aprendre dels errors dels altres. Vaig parlar amb la directora del parc, so- bretot dels accessos, tot i que no són comparables perquè tant l’extensió com l’orografia són molt diferents. Allà tenen un sistema de taxis que al Madriu és impossible. Aquí hi haurà el refugi guar- dat de l’Illa, ¿però quan? Tenim la situació i la propos- ta per validar. Abans del 2015 o 2016 no el veurem perquè a la vall només s’hi pot treballar pocs mesos l’any. Des de fora la sensació és que tot va molt lent. És que depèn de quatre ad- ministracions i el pressupost és molt reduït, i cada vegada l’anem destinant a un sol pro- jecte i, per això, els altres es van endarrerint. No es veu, però estem fent molta feina. I hem prioritzat documents molt im- portants, com la zonificació i el pla d’usos, que volem consensu- ar amb tots els actors. Els tenen els cortalans, les associacions de defensa de la natura... L’accés rodat, ¿descartat? L’expert que va venir fa uns mesos [el biòleg suís Pierre Galland] va descartar un accés motoritzat pel camí empedrat, una de les peces clau dins de l’excepcionalitat del paisatge cultural. El que sí que ens va dir és que s’ha de trobar una solu- ció al que demanen els cortalans per mantenir l’activitat agrícola i ramadera, essencial per a la conservació del paisatge. Si no hi poden accedir, les activitats tradicionals decauran i l’excepci- onalitat de la vall es pot perdre. Haurem de trobar la solució. ¿La vall podria perdre la ca- tegoria de la Unesco? Ara per ara ni considerem la possibilitat, però, evidentment, existeix. Hem de fer un informe dels deu primers anys i l’expert ens va dir que tot estava bé. D’aquí deu anys més ja veurem. Perdre la categoria de paisatge cultural seria un gran fracàs. Cultura “Cal trobar la manera de preservar l’agricultura i la ramaderia al Madriu” El primer de juliol la vall del Madriu-Perafita-Claror compleix el desè aniversari de la inscripció a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. Tot just fa un parell d’anys, Susanna Simon va ocupar el càrrec de directora de la Comissió de Gestió de la vall, i ahir al vespre va parlar de la coexistència mil·lenària entre la natura i les persones a la vall al CIAM.Abans, però, ha conversat amb el BonDia. Entrevista a Susanna Simon, directora de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror E.J.M. ESCALDES-ENGORDANY tAti mASià Caldea convoca els artistes an- dorrans (de nacionalitat o resi- dents) a un certamen gràfic per elaborar una peça representati- va de l’essència del centre ter- molúdic. La temàtica de l’obra gràfica (traduïble a litografia) ha de ser l’aigua com a font de vida. El termini per enviar les propostes serà entre el 19 de maig i el 19 de juny. Un jurat escollirà tres obres finalistes i, després, a través del perfil Facebook de Caldea els seguidors votaran la imatge guanyadora, que serà premiada amb 1.500 euros. Les dimen- sions de l’obra han de ser de 15x15 centímetres i el creador només pot utilitzar dos colors, un d’ells el blau corporatiu de Caldea. El certamen s’organitza amb motiu del desè aniversari de Caldea, inaugurat el 2004. Per enviar les obres gràfiques o demanar les bases del concurs artístic s’ha d’escriure a l’adreça comunicacio@caldea-inuu.com. Caldea convoca els artistes per a la imatge del 20è aniversari Certamen gràfic Redacció ESCALDES-ENGORDANY El termini per entregar les obres participants en qualse- vol de les categories del car- tell de premis de la 37a Nit literària andorrana ja és obert. L’últim dia de lliurament serà el 15 de setembre. Els premis són el Principat d’Andorra d’investigació històrica; el Fi- ter i Rossell de novel·la; el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari; el Grandalla de poe- sia; el Tristaina de periodisme; el Sant Carles Borromeu de contes i narracions; el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta; el de teatre i el de di- vulgació científica. Les bases es poden consultar a la pàgina web www.cercleartsilletres.net. Obert el termini per lliurar els textos a la Nit literària Premis literaris Redacció ANDORRA LA vELLA
  13. 13. cultura 13DivenDres, 16 De maig Del 2014 “Això no és una classe de litera- tura. Us vinc a parlar de poesia des del punt de vista de l’au- tora”, advertia la poeta Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 1973) als alumnes de tercer d’ESO del Col·legi Janer. Dimarts passat, en lloc de la sessió teòrica de llengua i literatura catalanes, Colom va visitar els joves per parlar-los de poesia i, sobretot, recitar alguns dels seus versos. Res de classe magistral. Co- lom fa anys que visita escoles per apropar la poesia als es- tudiants des del punt de vista de l’emoció, dels sentiments. “No cal entendre els versos ni saber-los explicar”, va matisar l’escriptora, “si hi connectes ja pots dir que t’agrada.” “Els po- emes passen primer per l’emo- ció, la racionalitat ve després”, els subratllava. “Seguiu el vos- tre criteri, intuïció, opinió, sen- sibilitat...” La poeta va deixar clar als jo- ves lectors (o potencials lectors) que en poesia tot s’hi val, la mè- trica clàssica o el vers lliure, el llenguatge més planer o el més elevat, però sempre amb una premissa indispensable: “Ser sincer, autèntic, fidel a un ma- teix”, com deia Borges (1899- 1986). Com a exemple, els va presentar Emily Dickinson (1830-1886), una poeta a qui en vida només li van publicar cinc poemes però que a la seva mort prematura va deixar uns 1.800 poemes inèdits. Emily Dickinson és considerada una de les grans poetes universals. Introducció feta, amb alguns alumnes més atents que d’al- tres, Colom comença a recitar. Per a la classe amb els joves es- tudiants llegeix poemes de les seves primeres obres, Com me- sos de juny (2001) i La tempera- tura d’uns llavis (2002), en què el tema predominant és l’amor. Colom ha escollit poemes amb què creu que els joves es po- den sentir identificats o que, almenys, poden entendre. T’es- peraré fa sortir alguns alumnes del seu embadaliment. La poe- ta els contextualitza el poema, escrit quan tenia poc més de 20 anys i en què s’havia hagut de separar, per motius d’estudis, de la persona que estimava. L’estratègia funciona perquè els xavals riuen i es remouen a les cadires. El recital conti- nua amb poemes similars, com En un quadre de Gustav Klimt, Com els jardins les primaveres, L’olor dels llavis i Els llibres més tendres. També prova amb dos poemes dels seus inicis que no parlen d’amor tan clarament, com M’agradaria i Quan arribes. L’amor i el desamor engan- xen els joves, encara poc curulls d’experiències vitals, però prou madurs per entendre que la po- esia expressa un sentiment, el de l’autor que l’escriu en aquell moment. Colom no inclou en la lectura poemes de la seva maduresa, com els del volum La meva mare es preguntava per la mort (2012), més durs, més foscos, corresponents a un moment difícil viscut per l’es- criptora. A pocs minuts del final de la classe, Colom pregunta als nois i noies si volen intervenir però ells declinen l’oferta a canvi de seguir-la observant en el paper de rapsoda. En acabar la sessió, un parell d’alumnes entusias- tes s’acosten a ella per parlar. Les professores de llengua i li- teratura confessen que aquesta classe “és més adolescent” i que en la sessió anterior els estudi- ants han estat “molt més parti- cipatius i interessats”. A la poeta li encanta impar- tir les classes de poesia als joves i, moltes vegades, se sorprèn dels coneixements dels alum- nes. Molts no gosen preguntar ni revelar que escriuen versos davant de la resta de la clas- se, però en finalitzar la sessió s’acosten a la poeta per inter- canviar opinions. Colom també visita aules d’escoles de fora d’Andorra ja que forma part del programa Itineraris de lectura, promogut per la Institució de les Lletres Catalanes, una de les poques poetes incloses en la iniciativa. La rapsoda participa diu- menge que ve en el recital La somio completa, dins de la Set- mana de la poesia de Barcelona. Colom ensenya a sentir els versos La poeta imparteix sessions de lectura a joves estudiants perquè aprenguin a emocionar-se amb la poesia Formació literària E.J.M. andorra la Vella Teresa Colom recita per a l’alumnat d’una classe de tercer d’ESO del Col·legi Janer, dimarts passat. tati masià La llegenda de la Dama Blanca d’Aubinyà, segons explica Al- bert Puigoriol a Andorra, el meu país (1962), diu que una miste- riosa dona, vestida sempre de blanc, va aturar un exèrcit que volia envair Andorra. La Dama Blanca va convertir el capitost en un llop i el va condemnar a vagar eternament pels boscos d’Aubinyà. Les nits de lluna plena encara se’l sent udolar. Una altra versió, menys políti- cament correcta, explica que a qui va convertir en llop va ser un bisbe d’Urgell... Militar o eclesiàstic, el cert és que la Dama Blanca és el “sím- bol de la independència i de les llibertats d’Andorra”, explica l’exraonador del ciutadà Ricard Fiter, membre de la família que ha encarregat una escultura de la llegenda a Toni Cruz. La peça es col·locarà al poble d’Aubinyà, el que la família Fiter ha cons- truït com si es tractés d’un ve- ritable poble medieval. L’escul- tura es descobrirà demà, a les 12.30, amb la presència de la cònsol major laurediana, Mont- serrat Gil. Cruz ha realitzat una peça seguint les instruccions de la família. L’escultor ha creat una Dama Blanca, d’un metre vui- tanta d’alçada, que amb la mà atura un llop. Les peces són de ferro, amb els característics flocs de neu de Cruz, però la fi- gura femenina té per dins pedra blanca i el llop, pedra negra. La família Fiter homenatja la Dama Blanca al poble d’Aubinyà escultura Una imatge del poble d’Aubinyà. ‘WWW.PoBleaUVinYa.Com’ E.J.M. sant jUlià de lòria El museu Casa Rull de Sispony celebra demà la Nit dels mu- seus amb un concert de músi- ca tradicional a càrrec del grup Germanes Abad, que interpre- tarà un repertori de la música tradicional d’Andorra que es cantava i es ballava durant els anys 1920 i 1930. L’entrada al recital és gratuïta però s’ha de reservar plaça. El concert co- mençarà a les vuit del vespre i, després, es farà una visita guiada a la casa museu. Germanes Abad recupe- ren músiques heretades dels avantpassats i que han per- durat fins als nostres dies, com el ball de la Marratxa, la Farandola, el contrapàs, el ball de Santa Anna..., i que enca- ra podem veure ballar a les festes majors. També n’hi ha de menys conegudes, com Lo maridet Titaina, La Fhasa o la Cançó de casar les nenes, peces que formen part de la memò- ria històrica d’Andorra i que Germanes Abad fa reviure. El grup està format per Jor- di Maria Macaya Bou (violí, rabequet i veu) i Sònia Abad Puyalto (acordió diatònic). L’espectacle es repetirà diu- menge, a les onze del matí, al Museu del Tabac. Durant el cap de setmana, amb motiu del Dia internaci- onal dels museus, l’entrada als museus serà lliure. Germanes Abad recupera el cançoner tradicional Concert Redacció andorra la Vella
  14. 14. 14 DivenDres, 16 De maig Del 2014 En els tres partits que queden per concloure la temporada l’FC Andorra ha d’assegurar la per- manència. Guanyant els dos que jugarà a Aixovall l’aconseguirà. I el primer el té demà amb el CDC Torreforta (16.00 hores), que ar- riba amb opcions de colar-se a la promoció d’ascens. Els partits de casa poden por- tar la salvació als tricolors. “Som conscients del que ens queda i guanyant a casa segur que els salvarem, així que hem de sortir convençuts que guanyarem”, as- segura l’entrenador, Justo Ruiz. Davant tindran un Torreforta que és tercer a quatre punts de la UD Viladecans, que ocupa plaça de promoció. Però cap dels tres primers equips de la classifica- ció en les últimes jornades està mostrant gaire regularitat per consolidar la seva posició. A Torreforta admeten tenir ansietat pels resultats, i que des- prés d’una llarga temporada els jugadors estan fosos. Aquestes circumstàncies no convencen Ruiz: “No me’n refio gens. Vin- dran a guanyar perquè saben que si no ho fan a Andorra ja po- den donar per acabada la tempo- rada.” El plantejament és el ma- teix que “tal com hem sortit en els últims partits a casa. Hem de pressionar des d’un bon comen- çament, córrer i donar-ho tot. Només així podrem guanyar”. Germán i Peppe són baixa per sanció, mentre que Leo és dubte. Esports Diumenge el VPC pot posar un nou títol a les seves vitrines. Juga la final de la Copa dels Pi- rineus, competició en què en aquest tram final de temporada ha destacat sent força superior als rivals que s’ha trobat en les diferents eliminatòries. Davant tindrà el Luzechoise, un equip que ha demostrat el seu potenci- al al llarg del curs. El matx es dis- putarà al complex esportiu René Albus de Bruguières a les quatre de la tarda. “Que juguin. Cal disfrutar del partit.” Aquest és el missatge de l’entrenador del VPC, Dídac Mar- tínez, als seus jugadors. Desitja que segueixin demostrant com han arribat fins a la final, amb la mateixa actitud. “Estem super- motivats i volem guanyar”, per finalitzar amb un títol la tempo- rada que ampliï el curt palmarès del club i que permeti als juga- dors que es retiren, com Josep Magallón i David Kirikashvili, acomiadar-se amb un trofeu a les seves mans. Davant tindran el Luzechoise, que en la lliga regular va finalit- zar primer del grup 2. Amb la sanció que va rebre de dos punts finalmentvasertercer.Acabaven de renunciar a l’ascens, així que no van disputar el Campionat de Migdia-Pirineus. En aquesta Copa dels Pirineus ha deixat pel camí el Critourienne, l’Union i el Brassac. “Tindrem un equip molt fort al davant, amb una línia de tres quarts amb jugadors grans i forts”, assegura Martínez, que per contrarestar-ho posarà Tho- mas Fleming de centre, canvi que va donar bon resultat en l’últim partit. El tècnic espera un gran matx: “Veus l’equip amb què t’enfron- tes i no hi ha res a envejar a la fi- nal del Campionat de Migdia-Pi- rineus.” Hi haurà diverses claus per tractar d’aconseguir la vic- tòria. Hi ha la d’imprimir “molta velocitat i conservar la pilota”, a més de “fer una bona defensa i ser disciplinats. Hem de tenir el cap fred davant les emocions que suposa jugar una final”. L’entra- da al camp també serà bàsica, ja que en les anteriors rondes “els partits els hem guanyat d’entra- da, realitzant millors primeres parts que segones”, així que de sortida “hem d’intentar matar el partit”. La plantilla arriba bé físicament a la final: “No estem malament. Hi ha seqüeles nor- mals d’una temporada pesada, amb tants partits i poc temps per recuperar.” Qui torna a la convocatòria és Marc Abelló, recuperat després de trencar-se el dit gros del peu esquerre. Com la resta dels seus companys, espera dir adéu a la temporada amb una victòria. “Hem aconseguit arribar a una final després d’una temporada en què no s’ha pogut complir l’objectiu de la temporada, que era l’ascens, així que ens volem treure aquesta espina guanyant el títol”, exposa Abelló, que va- lora que “no serà un partit gens fàcil i segur que els dos equips sortirem amb el màxim de mo- tivació”. Jugant-se un títol, la tensió moltes vegades condiciona els plantejaments. “Les finals no són mai els partits més macos de veure pel que hi ha en joc”, i per aquest motiu “serà molt impor- tant estar encertats en les penali- tats”. El VPC ha de continuar re- alitzant el que ha fet en aquesta CopadelsPirineus.“Desdelprin- cipi haurem d’intentar marcar el ritme de partit.” Al Ramonville se’l va eliminar amb una gran remuntada en el matx de torna- da, mentre que a partit únic els andorrans van dominar de dalt a baix el Canton St Lys i l’Honor de Cos. Aquests precedents no in- fluiran: “S’ha guanyat amb supe- rioritat, però això no ens provoca un excés de confiança.” El VPC imposarà intensitat de sortida per guanyar la Copa dels Pirineus Els andorrans volen realitzar en la final contra el Luzechoise el mateix joc demostrat al llarg de la competició Rugbi Joan Josep Blasco andoRRa la Vella El VPC va superar de forma clara l’Honor de Cos en la semifinal disputada a Tarascó. Rosa maRia caRRillo Dídac Martínez Marc Abelló Hem de tenir el cap fred davant les emocions que suposa jugar una final des del principi haurem d’intentar marcar el ritme de partit La permanència a Primera passa per assegurar els punts a Aixovall Futbol Sebas, contra el Torreforta. j.j.b. J.J.B. andoRRa la Vella
  15. 15. esports 15DivenDres, 16 De maig Del 2014 Estar al capdavant del grup N. Aquest és l’objectiu amb què Albert Llovera, al volant de l’Abarth Grande Punto S2000, afronta demà el Ral·li Andalu- sia-Benahavís, que es disputa per primera vegada i que busca convertir-se els pròxims anys en un referent en el Campionat d’Espanya de ral·lis de terra. La malaguenya és la tercera prova del calendari. La darrera cita va ser fa tres setmanes en el Ral·li Concello de Curtis i en aquest període no s’han pogut realitzar gaires modificacions en la mecànica del cotxe. A Ga- lícia “els problemes, i la con- següent pèrdua de temps, van ser provocats per una punxada i això no ho podem preveure. El ritme va ser bo i s’haurà de comprovar si som capaços de mantenir-lo en unes especials que no coneixem i per tant no sabem quines dificultats ama- guen”, assenyala Llovera. En els reconeixements serà on tindrà l’oportunitat de desvelar certes incògnites. Per continuar tenint opci- ons al títol de la categoria, el Ral·li Andalusia-Benahavís es presenta com a vital per al pi- lot andorrà, ja que el líder, Álex Villanueva, s’escapa al capda- vant de la classificació amb 65 punts. “Darrere hi ha més igualtat. La segona posició és relativament a prop i cal estar atent pel que pugui passar.” El segon lloc l’ocupa Eduard Forés amb 51, David Quijada és ter- cer amb 50 i Llovera, quart amb 46. La prova consta d’un recor- regut de 403 quilòmetres, dels quals 93,3 són cronometrats, amb uns enllaços més llargs del que és habitual. Són nou espe- cials a completar, quatre d’elles diferents. Albert Llovera vol estrenar-se a Benahavís amb un podi al grup N Pocs canvis té la mecànica de l’Abarth Grande Punto respecte de l’anterior prova Automobilisme Albert Llovera supera un revolt al Ral·li Concello de Curtis. fotoesport Redacció AndorrA lA vellA Dos equips volen confirmar diumenge la seva classificació per a la final de la Copa Cons- titució. La UE Sant Julià i l’FC Lusitans van aconseguir un bon avantatge en el partit d’anada que seria una autèntica sorpre- sa que no els servís per ser a la final de la competició, en què a més de lluitar pel títol ho farien per ser a la Lliga Europa. El conjunt lauredià va supe- rar en el partit d’anada l’actual campió de la Lliga Nacional, l’FC Santa Coloma, per 3-0. La tornada la disputaran a les dot- ze del migdia a l’estadi Comu- nal. Qui va aconseguir una di- ferència encara més gran va ser el Lusitans, que es va imposar per 4-0 a la UE Santa Coloma, que defensa el títol assolit la campanya passada. Es tornaran a trobar al camp d’Aixovall a les quatre de la tarda. Qui també va aconseguir un resultat quasi definitiu va ser l’Inter Club d’Escaldes, en la promoció. Va superar el CE Jen- lai per 4-0, resultat que defen- saran per continuar una tempo- rada més a la Primera Divisió. S’enfrontaran a Aixovall a les sis de la tarda. El Sant Julià i el Lusitans volen rematar la feina per ser a la final Copa Constitució Triquell tracta de prendre-li la pilota a Riera en l’anada de les semifinals. sílviA CAsAls / fAf J.J.B. AndorrA lA vellA futbol La desena edició del Torneig de cases regionals i comu- nitats d’Andorra, esdeveni- ment que està integrat en els actes de la Setmana de la diversitat cultural d’Andorra la Vella, es disputa diumen- ge. Es realitzarà al camp d’Ai- xovall amb la participació de vuit equips formats per a l’ocasió. La modalitat és de fut- bol 7. La primera fase de la competició és per grups. En l’A s’hi troben Andorra, Por- tugal, Equador i Mèxic. En el B hi ha Espanya, Argen- tina, Xile i Perú. La primera fase serà una lligueta de tots contra tots. A continuació es realitzaran les eliminatò- ries. En els enquadraments, els dos primers de cada grup passaran a jugar les semifi- nals. La resta lluitaran per les places que van de la quar- ta a la vuitena. La final serà a la una del migdia. Cada partit dura dotze minuts. En la passada edició Portugal es va proclamar campió, des- prés de guanyar en la final a Xile per 2-1. Vuit equips al Torneig de cases regionals i comunitats Redacció AndorrA lA vellA futbol sala Diumenge es juguen als Ser- radells les finals de totes les categories del Memorial Joan Canut i Bové. En sè- nior, l’FC Encamp, actual campió de Lliga, la disputarà contra el DDS Madriu. Aquest serà l’últim dels partits que es disputaran al llarg de la jornada. Serà a les 19.30 hores. Els encampa- dans es van classificar per a la final després de superar en semis el CE Casa Portu- gal per 13-7. Anteriorment s’havia desfet de l’FS Veloci- tat (15-2). Per la seva part, el Madriu va guanyar el Pas de la Casa per 5-3. En la ronda anterior havia guanyat a l’FS La Massana (2-5). Les finals de la resta de categories són FC Encamp- UE Engordany (juvenil), FC Encamp-FS La Massana (ca- det), CE Sanlòria-FC Santa Coloma (infantil), CE Sant Julià-UE Santa Coloma (pre- benjamí), FC Encamp-UE Santa Coloma (benjamí), FC Encamp-CE Sant Julià (aleví) i FF Enfaf-CE Sanlòria (femení). Encamp i DDS es disputen el Memorial Canut Redacció AndorrA lA vellA futbol La selecció absoluta feme- nina disputarà el seu tercer partit d’entrenament. Serà dimarts vinent contra el Lleida Esportiu Terraferma CF B, de la Primera Divisió catalana. El combinat nacional, di- rigit per Joan Carles Ruiz, afronta el tercer matx en terres lleidatanes des que es va crear l’equip. En les dues ocasions anteriors va perdre a domicili davant el CF Par- dinyes (6-0) i l’AEM (5-1). El Lleida B ocupa la setena plaça de la classificació del grup 2. L’enfrontament es disputarà al camp municipal dels Mangraners a les vuit del vespre. La selecció femenina s’enfrontarà al Lleida B Redacció AndorrA lA vellA futbol sala Queden tres jornades per concloure la Tercera Divisió i el CE Sant Julià vol fina- litzar la temporada acabant en la plaça més alta possible de la classificació. Per fer-ho possible necessita canviar la tendència actual, ja que ha sumat una victòria i quatre derrotes en els darrers cinc partits disputats. Per fer-ho possible busca tornar al camí dels triomfs demà davant el CE Alheña, en partit que se celebrarà al centre esportiu lauredià a les set de la tar- da. El rival encara no té la permanència a la categoria assegurada. Ocupa l’onze- na posició de la taula amb 30 punts. El Sant Julià vol canviar de tendència al final del curs Redacció AndorrA lA vellA
  16. 16. 16 DivenDres, 16 De maig Del 2014 Classificats Descompte promocional i descompte pla engega de 3.000€ inclosos. Oferta vàlida fins esgotar pla engega. Av. d’Enclar, 50 Santa Coloma Principat d’Andorra vda.skoda@andorra.ad Tel. (376) 89 00 00 MOTOR ESPAI Liquidació de rodes estiu CONTINENTAL/BARUM Mides Preu catàleg Oferta 175/55R15 77T EP 112,50 € 45,00 € 175/70R14 84T Brillantis 71,00 € 28,40 € 185/55R14 80H Bravuris 89,00 € 27,00 € 195/50R15 82H Premium 95,50 € 38,00 € 205/50R15 86V Bravuris 97,50 € 29,25 € 215/40ZR17 87Y SPC2 227,50 € 68,00 € 225/50ZR16 92W SC 207,00 € 62,00 € 225/45R17 91W SP2 SSR 209,50 € 84,00 € 235/35ZR19 87Y SPC2 207,00 € 95,00 € 255/55R18 109V XL 4X4 Winter Contact 277,50 € 111,00 € 255/40ZR17 94Y SPC2 263,50 € 105,00 € 255/45R18 99Y SPC2 324,50 € 97,00 € 265/35ZR18 97Y SPC2 482,00 € 144,60 € 245/40R18 93 Y SC2 270,50 € 80,00 € 275/40R20 106V 4X4 Winter Contact 482,00 € 145,00 € 275/55ZR 20 117W UHP 485,00 € 145,50 € Preu per roda muntada i equilibrada, fins a esgotar existències. I MOLTES MÉS MIDES!!! Truca al 890 001 i informa-te’n VEHICLES
  17. 17. 2 Celiaquia L a celiaquia és una malaltia en què el recobriment intern de l’intestí prim (la mucosa in- testinal) es veu danyat pel consum de blat, civada, ordi i sègol. La cau- sa per la qual una part de la pobla- ció és intolerant als quatre cereals, inofensius per a la majoria, és una incògnita, tot i que la majoria dels in- dicadors apunten a la gliadina, pro- teïna que es troba dins el gluten del cereals esmentats i a la qual reaccio- na el sistema immunològic i provoca que s’atrofiï la mucosa intestinal. El desenvolupament de la celiaquia re- quereix un individu predisposat ge- nèticament. Després de l’exposició al gluten, l’atròfia intestinal es pot manifestar al cap de pocs mesos o al cap d’uns anys. En un intolerant al gluten, els ali- ments passen a través del tracte in- testinal sense ser absorbits, fet que pot provocar diarrea. La pèrdua de nutrients en la matèria fecal provoca el descens de pes del celíac, la min- va del greix corporal i de la massa muscular, un abdomen inflat, cames i braços prims i uns glutis plans. En els infants, la manifestació de la malaltia no suposa un mal ab- dominal obvi, sinó que es mostren irritables i decaiguts, amb una ten- dència a menjar poc tot i que estan afamats. Els nens celíacs creixen per sota de les seves possibilitats i, de vegades, el creixement s’atura com- pletament. En els adults s’observa la malaltia celíaca de la pell, una afec- ció cutània en què es produeix una erupció semblant a les urticàries. L’eliminació total del gluten de la dieta alimentària, per tota la vida, provoca la desaparició dels símpto- mes de la celiaquia. Font: Associació de Celíacs d’Andorra ¿Què és la celiaquia o intolerància al gluten? Carretera d’Anyós s/n. Telèfon 73 75 73. www.anyospark.com Disposem d'una àmplia carta apta per a celíacs La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa: dIReCToR Marc Segalés RedaCCIÓ Esther Jover CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa Distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella. Telèfon: 808 888 · Fax: 828 888 bondia@bondia.ad · www.bondia.ad Sumari Pàg. 2 ¿Què és la celiaquia o intolerància al gluten? Pàg. 3 Entrevista a Serafí Rodríguez, president de l’Associació de Celíacs d’Andorra Pàg. 4 Acabat de diagnosticar, ¿per on començo? Pàg. 5 Entrevista a Eduard Reinoso, cap de l’Àrea de Salut Ambiental d’Ecotècnic Pàg. 6 Entrevista a Marta Pons, presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra Pàg. 7 Dades a tenir en compte
  18. 18. 3Celiaquia ¿Quècalferpersersocidel’ACEA? Cal posar-se en contacte amb nosaltres per telèfon o correu electrònic (www.celiascandorra.org). Ens citem amb l’afectat ja que quan et diagnostiquen no saps què fer i l’ACEA és aquí per ajudar. Evident- ment, ser soci és totalment voluntari, i la quota és de 60 euros l’any. Tenim molt bona relació amb l’Associació de Celíacs de Catalunya i rebem la seva guia, una llista d’aliments i de pro- ductes, amb marques incloses, que no contenen gluten. El volum està certificat i tot el que surt a la guia ho pot menjar un celíac, tot i que reco- manem que igualment es revisi l’eti- queta. El soci també rep la informació sobre les nostres activitats, xerrades amb especialistes, etcètera. ¿Quins són els principals dubtes que plantegen els afectats de celiaquia? Sobretot què es pot i què no es pot menjar i com els afectarà al dia a dia. Per exemple, si només hi ha un mem- bre de la família que sigui celíac s’ha de vigilar molt a l’hora de cuinar per evitar transgressions alimentàries o contaminació encreuada: s’han de te- nir els estris molt nets, s’ha de cuinar primer l’àpat del celíac, no s’ha d’uti- litzar el mateix ganivet per taller el pa de blat que el pa sense gluten... ¿També els aconsellen de visitar un dietista o nutricionista? Això l’hi pot recomanar el metge. La dieta sense gluten és molt fàcil: l’únic que has de fer és eliminar tot el que tingui gluten, i així no estaràs ma- lalt. La majoria d’aliments, per natura- lesa, no porten gluten. El blat, l’ordi, el sègol i la civada sí que en contenen i són cereals molt presents en la nos- tra dieta, però la carn i el peix cuinats sense aquests cereals no tenen glu- ten, una fruita tampoc... Sempre s’ha de vigilar de no utilitzar per cuinar cap producte que contingui gluten. ¿Un celíac pot fer una vida normal? Podríem dir, entre cometes, que la celiaquia és una malaltia agraïda per- què no necessita medicació, només eliminant de la dieta aquests quatre cereals ja recuperes l’intestí i tens una vida normal. No cal una pastilla. Té inconvenients perquè la dieta oc- cidental està molt basada en aquests ingredients, però pots menjar arròs, blat de moro, farina i pa sempre que no portin blat, ordi, sègol i civada. Des de l’ACEA ja fa un parell d’anys que intentem que els hotelers i res- tauradors s’adhereixin al nostre se- gell, que certifica que l’establiment pot servir àpats segurs per a un celí- ac. Per ara no estem tenint molts ad- herits, només els cinc que esmentem a la nostra web, i ens agradaria que molts més restauradors s’hi apuntes- sin. El col·lectiu de celíacs d’Andorra potser no és molt gran, però estadís- ticament un 1% de la població és po- tencialment celíaca, una de cada cent persones pot ser-ho. Els restaurants, a més d’oferir salut, podrien atreure nous clients, celíacs que vindrien amb amics i família que no ho són. Tot i que entenc que no és fàcil perquè s’ha de complir uns protocols, certi- ficar que el plat no està contaminat amb gluten... També hi ha gent no celíaca que s’apunta a una dieta sense gluten. De fet, no estàs perdent cap nutri- ent. No és una dieta ni més ni menys sana, només que no conté els qua- tre cereals ja esmentats, però n’hi ha d’altres que sí que pots menjar, com ara l’arròs i el blat de moro. I, afortunadament, la indústria alimen- tària està evolucionant molt i ofereix molts productes sense gluten, molt variats. ¿I les escoles? ¿Els demanen consell? Als centres educatius hi ha la cuina centralitzada, de la qual l’ACEA va ser un dels col·lectius impulsors perquè tot l’alumnat pugui menjar amb segu- retat, davant de qualsevol al·lèrgia o intolerància alimentària. Els primers anys, l’ACEA va ser la gestora admi- nistrativa de la cuina però no cuinà- vem, els plats els feia una empresa de càtering i els distribuïa. Ara la cuina centralitzada és gestionada per l’As- sociació de Mares i Pares de l’Escola Francesa d’Escaldes-Engordany, que també s’ocupa d’elaborar els plats i distribuir-los. També hi ha alumnat que opta per portar-se el menjar fet de casa. ¿Els celíacs pateixen algun greuge comparatiu? Bé, la cistella de la compra per a un celíac és entre un 30% i un 35% més cara. Els productes sense gluten són un 30% més cars que els que no ho són. Volem que la CASS ens ajudi a finançar el sobrecost. Amb el Govern no hem tingut sort perquè vam pre- sentar una petició a la comissió de Fi- nances que revisava la Llei de l’IRPF perquè els celíacs tinguessin alguna ajuda fiscal. No va prosperar i ens van derivar cap a la comissió de la CASS, tot i que amb la CASS hem parlat di- verses vegades i no hi ha hagut res- posta. A França hi ha subvencions per als productes sense gluten. “Volem més restauradors que ofereixin plats per a celíacs” Serafí Rodríguez és president de l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA) des del febrer del 2012, tot i que l’entitat ja té dotze anys. L’ACEA té 125 socis, a qui proporciona tota la informa- ció i el suport necessari per afrontar la malaltia amb tranquil·litat i seguretat. ENTREVISTA A SERAFÍ RODRÍGUEZ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE CELÍACS D’ANDORRA
  19. 19. 4 Celiaquia Acabat de diagnosticar, ¿per on començo? Tranquil·liTaT Combatre la celiaquia només reque- reix un canvi d’hàbits alimentaris: comprovar les etiquetes, substituir els aliments que et perjudiquen, evi- tar la contaminació encreuada... I, a més, ara començaràs a sentir-te millor! InformacIó Per seguir una dieta sense gluten cal eliminar de la dieta els aliments que contenen la proteïna: blat, civada, ordi i sègol (també espelta i kamut). Per mantenir una dieta equilibrada, cal consultar un especialista i formar part d’una associació de celíacs. revIsar Revisar tots els aliments que tens al frigorífic i al rebost i substituir-los per productes sense gluten. Buscar pro- ductes sense gluten en supermercats i botigues especialitzades. Tenir mol- ta cura a la cuina: no barrejar estris ni productes amb gluten i sense. explIcar Informar els amics i els familiars del diagnòstic d’intolerància al gluten perquè ho entenguin i et facilitin la vida. canvI d’hàbIts A partir d’ara toca descobrir nous productes, provar noves receptes i estar al dia dels avenços per a celíacs. I, si vols anar a menjar fora, busca un restaurant amb el segell que garan- teix que ofereix plats segurs sense gluten. Font: http://blog.allergychef.es/
  20. 20. 5Celiaquia E cotècnic ofereix un curs per aprendre a manipular correc· tament els aliments en cas d’al· lèrgies i intoleràncies alimentàries. ¿A qui va dirigit? A totes les persones interessades en la manipulació d’aliments que po- den provocar al·lèrgies o intolerànci- es, com el gluten, i l’organitza el de- partament de seguretat alimentària d’Ecotècnic. Les escoles ja apliquen el nostre pla d’actuació d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Per als restaurants que el vulguin utilitzar per oferir plats per a celíacs amb seguretat és una docu- mentació que diu tot el que has de tenir en compte, com evitar les conta- minacions encreuades, etcètera. Tam- bé disposem d’unes tires reactives per comprovar si les superfícies on es cuina o on es tallen els aliments tenen restes de gluten i, fins i tot, per com- provar els aliments. ¿I ho demanen més restaurants o també particulars? Són unes tires tant per a restau- rants com per a particulars, però, de fet, el sector de la restauració encara té por i no es vol complicar la vida amb patologies. Els celíacs ja no van a dinar fora perquè no troben oferta, i hi ha les eines perquè la restauració ho pu- gui oferir. Si un hoteler o restaurador està interessat a portar un bon auto- control per evitar contaminacions en- creuades és possible. ¿Hi ha molts restaurants que apliquen el pla d’actuació? No, perquè hi ha certa recança. Ni l’Associació de Celíacs d’Andorra ni nosaltres ho entenem. Hi ha por per- què hi ha desconeixement. Si els res- tauradors sabessin el que s’ha de fer veurien que no és tan complex: s’han d’usar eines i un microones especí- fics per cuinar els plats sense gluten, el producte ha d’estar ben protegit i etiquetat... ¿És més senzill del que sembla? Sí, és seguir un pla de control. Els celíacs no troben llocs per anar a men- jar fora perquè fins i tot una amanida pot estar contaminada amb gluten. I ara preparen un nou curs. El dia 27 de maig impartim el curs per saber com manipular els aliments [homologat pel ministeri de Salut, Benestar i Treball], al qual vénen tant particulars com gent que treballa en cuines d’escoles, restaurants o hotels, per saber com han de manipular els aliments, quin risc hi ha, quines into- leràncies i al·lèrgies existeixen... I en les intoleràncies és molt important el gluten, que afecta els celíacs. El pla d’autocontrol, ¿el demanen els centres escolars? Sí, perquè amb el pla tenen identi- ficats tots els alumnes que pateixen al·lèrgies i intoleràncies, perquè hi ha una fitxa d’actuació de cada nen. De control n’hi ha, ¿què manca? Que el sector de la restauració faci un esforç perquè, com dèiem, el celíac gairebé no troba llocs per anar a men- jar fora [a Andorra només hi ha cinc restaurants que ho garanteixen]. Aquí hi ha un nínxol de mercat. Sí, jo sempre ho dic, i no s’està apro- fitant. Hi aniria el celíac amb la família i els amics. “Ecotècnic imparteix un curs per saber manipular aliments” Homologat per: Ministeri de Salut, Benestar i Treball Data: 27 de maig de 2014 Horari: De 10.00 h a 13.00 h Organitza: Tel.: (+376) 80 02 15 www.ecotecnic.com ecotecnic@ecotecnic.com CURS: Com manipular els aliments en cas d’al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries Eduard Reinoso és el responsable dels serveis de seguretat alimentària i formació de l’empresa Ecotècnic, que periòdicament ofereix cursos de manipulació d’aliments en casos d’al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries, com és el cas dels celíacs. El pròxim s’imparteix el dia 27 de maig. ENTREVISTA A EDUARD REINOSO, CAP DE L’ÀREA DE SALUT AMBIENTAL D’ECOTÈCNIC

×