Diari del 15 d'octubre 2012

367 views
296 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
367
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 15 d'octubre 2012

  1. 1. AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3DILLUNS, 15 D’OCTUBRE DEL 2012 / NÚM. 2.166 / ANY 9 Els cònsols confien en el diàleg amb el Govern per assolir un acord sobre l’IGI ANDORRA Pàgines 6 i 7 “Com a país madur havíem d’endreçar el sistema sanitari” ANDORRA Pàgina 8 El president del Consell Assessor de Sa- portarà el nou Model Andorrà d’Atenció lut i Benestar, Lluís Burgués, incideix en Sanitària (MAAS), que crea la figura del Andorra contacta Bèlgica i la importància de posar ordre al sistema professional referent però manté la lliure Suïssa per establir convenis per sanitari i exposa els canvis que com- elecció de prestador. evitar la doble imposició ANDORRA Pàgina 9 Tati Masià El PS de la capital denuncia que el Comú paga els favors polítics amb contractacions ANDORRA Pàgina 11 Els comerciants, satisfets amb la Massana Shopping Weekend, que tornarà a la primavera PIRINEUS Pàgina 12 Òscar Ordeig ocuparà el segon lloc en la llista del PSC per la demarcació de Lleida CULTURA Pàgina 14 El Museu del Còmic exposa els originals de ‘1968: Un año de rombos’ de Juan Álvarez ESPORTS Pàgina 16 ESPORTS Pàgina 17 Ludo i Gabi Riera entren a la llista per al matx contra Estònia El ciclista Yann Fernández s’adjudica, en categoria elit, el Campionat de Catalunya Yann Fernández guanya i en surten Sebas i Moreno i dels Països Catalans, que s’ha disputat a Arinsal. en elit a ArinsalWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 15 D’OCTUBRE DEL 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Primer fred notable Febles nevades al nord 08.07 h 19.11 h CALLAUETA 18. La tardor, amb els seus alts i baixos, ens va ense- -1/8 ANDORRA LA VELLA nyant a poc a poc els canvis, que ja es fan notar TEL.: 818 180 (botiga) 0/10 en els arbres i en general a la natura. Les tem- -1/9 395 914 (vendes major) peratures van baixant a poc a poc o de sobte, Distribuïdors 2/11 2/11 -3/4 com ha passat les últimes hores. El front ens ha Lluna nova dels vins de 3/12 deixat neu als cims i fins i tot més avall, i enca- 4/13 Bodegas ra fins al migdia pot deixar alguna volva a cotes Iniesta-Lujan de fins a 1.400 metres. A poc a poc, però, el cel al Principat 5/14 s’anirà aclarint i anirà deixant el cel ras a la cara d’Andorra 1/11 sud pirinenca i mig núvol a la resta. El vent del 6/15 nord-oest serà moderat, amb ràfegues de 40-50 quilòmetres per hora, i les temperatures seran dimecres baixes, especialment a l’alta muntanya, on fins dimarts i tot poden ser negatives gran part del dia. Que tinguin un BONDIA. VENDA AL MAJOR I AL DETALL DEGUSTACIONS RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA VEGADA MÉS... Fem ...MÉS AGRADABLE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es Menú Diari Sopars d’empresa, etc. Menú Carta Tenim saló privat Menú del Xef Menjar per emportar-se Menú de Tapes Escaldes-Engordany Menú Mariscada Tel:+376 813 969 CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 h restaurantictapa@gmail.com Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 15 d’octubre del 2012 3 finances comunalsEls cònsols confien en el diàleg amb elGovern per assolir un acord sobre l’IGIFerrer recorda que mentre no es modifiqui el marc competencial cal respectar la Constitució tati masià m. s. c. Andorra la Vella Quant al debat sobre les com- petències i transferències, va re-Després que els comuns rebessin cordar que s’ha començat a trac-l’estudi encarregat al catedrà- tar als comuns i va afegir que éstic Luis Alonso sobre l’impacte una qüestió que “cal afrontar deque té la llei de l’impost gene- forma decidida en un moment oral indirecte (IGI) en l’impost altre”. El cònsol d’Encamp creude transmissions patrimonials que “no és fàcil el consens [en(ITP), els cònsols s’han mostrat aquesta qüestió] en un momentprudents a l’hora de valorar les delicat com l’actual”, però vadiferents solucions recollides en recordar que quan es va fer lal’informe. En tot cas, els man- llei de competències el contextdataris consultats destaquen la també era complicat. Per aquestvoluntat de consens i confien ar- motiu va concloure que situaci-ribar a un acord amb el Govern ons com aquestes “obliguen aque ofereixi una sortida a la buscar consensos”.minva d’ingressos que suposarà Des d’Escaldes, la cònsol ma-l’aplicació de l’IGI. jor, Trini Marín, va indicar que La cònsol major d’Andorra la “és evident que el Comú deixa-Vella, Rosa Ferrer, va subratllar rà de rebre una font de finança-que el treball l’ha elaborat un Els cònsols en una de les últimes reunions mensuals. ment considerable que d’algunacatedràtic de la Universitat de manera s’ha de compensar”. PerBarcelona i que, per tant, es trac- aquest motiu creu que cal plan-ta d’un estudi molt rigorós. Així L’informe encarregat pels comuns conclou que és tejar amb el Govern l’impactemateix, va recordar que l’infor- d’aquest nou marc per buscarme conclou que la reducció dels inconstitucional l’efecte de la llei de l’IGI sobre l’ITP l’equilibri necessari per mini-ingressos per ITP que les cor- mitzar l’efecte en el finançamentporacions patiran conculca la L’informe encarregat pels comuns conclou que la que avui és un tribut compartit, passi a ser només dels comuns. Per altra banda,Constitució. Per aquest motiu, Llei de l’IGI, pel fet de modificar la llei de l’ITP, comunal. Una altra possibilitat és establir sub- Marín també va deixar clar queFerrer va deixar clar que men- “contradiu” el que es disposa a la Constitució i vencions directes i incondicionades als comuns. el desplegament del nou marctre no s’hagi aconseguit la mo- a la Llei de competències, en la mesura que “re- Aquesta opció requereix tenir un coneixement fiscal requereix d’una visió naci-dificació del marc competencial dueix la capacitat financera i minva la suficiència aproximat de la pèrdua que suposa la reducció de onal i en cap cas parroquialista.cal respectar el que diu la Carta financera de què han de disposar els comuns per l’àmbit de subjecció de l’ITP. També es proposa El cònsol de la Massana, Da-Magna. desenvolupar les funcions que la Constitució els compensar els comuns permetent-los participar vid Baró, va puntualitzar que En aquest sentit, la cònsol de encomana”. Per aquest motiu, es demana que es en la recaptació que generin d’IGI les transmissi- el que caldria és impulsar unala capital va recordar que “en un prevegin mecanismes dirigits a pal·liar la pèrdua ons immobiliàries que deixen de tributar per l’ITP. anàlisi més global, ja que l’ITPEstat de dret tots estem sotme- d’ingressos. L’estudi n’exposa cinc. Finalment, es proposa mantenir la transmissió només és un dels elements quesos a les lleis”. Així va contestar La primera solució és incrementar el tipus de immobiliària subjecta als dos tributs, de manera configuren el mapa general. Aixíel ministre de Finances, Jordi gravamen de l’ITP que perceben els comuns, que el que es pagués de l’ITP, a un tipus superior mateix, va indicar que, en funcióCinca, que va indicar que més amb la possibilitat de compensar-ho rebaixant a l’actual per a les arques comunals, es pogués de les transmissions patrimoni-enllà del debat sobre aquests dos el de l’Estat. En segon lloc, es proposa que l’ITP, descomptar de la quota de l’IGI. als dels anys vinents, pot ser queimpostos cal impulsar una refle- es deixi d’ingressar impostos oxió més aprofundida i centrar-se pot ser que no, ja que les trans-en les competències i transferèn- xa clar que les transferències de tat que s’apunta amb la llei de la mateixa voluntat expressada ferències seran superiors.cies comunals, i en aquest sentit l’Estat i els impostos (en què es l’IGI o els comuns hauran d’ac- des de l’executiu. Mas va dir es- La cònsol major de Sant Ju-va recordar que l’increment que troba l’ITP) són dues coses se- tuar, almenys el Comú d’An­ tar a l’espera de disposar de més lià de Lòria, Montserrat Gil, vaviuen en aquests moments les parades. Així mateix, va afirmar dorra la Vella”. Amb tot, Ferrer dades sobre l’efecte que tindrà exposar que no s’ha descartattransferències ha d’estar en con- que una altra cosa és que en el es va mostrar optimista respecte en les finances el nou impost i plantejar una qüestió d’inconsti-sonància amb les competències debat amb l’executiu les com- a la negociació amb el Govern va reiterar el neguit perquè la tucionalitat, però es va mostrarde les corporacions. petències es modifiquin. Això, i va indicar que confia a trobar llei de l’IGI modifica l’ITP “i partidària d’arribar a acords Ferrer va indicar que primer però, ha de ser fruit d’unes al- una solució. afecta molt directament les fi- amb el Govern. Gil va reconèi-cal asseure’s a negociar amb el tres converses, de les quals els En el mateix sentit es va mos- nances dels comuns”. Quant a xer que, donada la situació eco-Govern perquè els comuns no comuns i l’Estat encara no han trar el cònsol major d’Encamp, les sortides, des de la corporació nòmica actual, aquest canvi elsperdin ingressos (a l’estudi s’ex- començat ni a tractar. Per aquest Jordi Mas, que confia trobar les d’Encamp no s’ha valorat quina afecta poc. En tot cas, apostaposen diverses solucions) i va motiu va exposar que “o es resol solucions a través del consens, de les que s’apunten en l’infor- perquè l’ITP passi a ser un tributreiterar que la Constitució dei- la minva o la inconstitucionali- i en aquest sentit va recordar me és la més idònia. exclusivament comunal.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 15 D’OCTUBRE DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Considera lògica la moratòria per a laUn debat necessari cotització dels treballadors per compte propi?La qüestió de l’impacte que suposa per als co- per començar a abordar la qüestió i, per tant, Envia un SMS al 789 amb la tevamuns la implantació de l’impost general indi- poder-la tancar ja de manera definitiva. I és querecte respecte al que percebien fins ara en con- especialment la qüestió de les competències és resposta ENQ SI o bé ENQ NOcepte d’impost de transmissions patrimonials un tema cabdal ja que caldria deixar clar, d’una Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràha tornat a posar sobre la taula el debat sobre vegada per totes, a qui li correspon fer què i amb en aquest espai i entre els participants se sortejaranles competències i les transferències comunals. quins recursos. I és que el benefici ha de ser per tres lots de productesUn tema que, a més a més, també és d’actuali- als ciutadans, ja que d’aquesta manera es po- per al bany.tat ja que el titular de Finances, Jordi Cinca, ha dran millorar els serveis que puguin rebre. Jadestacat l’important percentatge que percebran que l’executiu ha posat sobre la taula la necessi-de més respecte de l’any passat les corporacions tat d’aquest debat i que és una prioritat, ara calen concepte de transferències. Des de l’executiu que tots s’asseguin a la taula amb la intenció des’ha posat en relleu que aquest debat és una de negociar i de tancar, definitivament,les seves prioritats, però des que es va comu- la qüestió de les transferències i, es-nicar no ha transcendit que s’hagi fet cap pas pecialment, les competències. DES DE SHERWOOD Perduts als cimsJORSI SERRET I ESTOPÀEls setze supervivents de la tragèdia de 140 els descendents dels que vàrem nyspreable inclinació d’abusar d’una opaca quotidianitat estiguem envoltatsdels Andes, l’accident que el 13 d’oc- sortir vius de les muntanyes.” Un par- situació de privilegi, però possible- de persones excepcionals i de somerestubre de 1972 va deixar desemparats a tit de rugbi entre xilens i uruguaians ment aquella avidesa ja existia prèvia- rates menyspreables sense que les pu-les muntanyes durant 72 dies un equip –en què participaran els septuagenaris ment. En no haver-hi canals que la de- guem copsar en tota la seva dimensió,de rugbi uruguaià, commemoraran el supervivents– serà una de les activitats senvolupessin es feia difícil intuir-ne la ja que no es donen les circumstàncies40è aniversari del sinistre amb un ho- més destacades dels actes commemo- presència. Tres quarts del mateix amb per percebre-les amb claredat. Aquellmenatge constant a l’amor i a la vida ratius. els vincles personals. No és que l’altre que no parla gaire amb nosaltres i no esen memòria del seus amics morts. En tingui el poder de convertir un tipus mostra especialment simpàtic potser ésuna conferència de premsa, nou dels Podem mirar d’aproximar-nos al do- en un perfecte imbècil, ja hi havia una llançaria al buit per evitar que caigués-supervivents van explicar la seva in- lor i l’angoixa d’aquells joves perduts imbecil·litat latent en ell o ella, que sols sim en un penya-segat, i aquell que enstenció de recordar l’aniversari dels fets al cor de les muntanyes, però tan sols necessitava un petit cop de vent per adula potser no dubtaria ni un instanti deixaren constància del profund res- serà un miratge, una elucubració be- mostrar el que amagava la sorra. a deixar-nos venuts a la nostra sort.pecte, amor i presència que els susci- nintencionada que sempre es quedaràten els vint-i-nou amics desapareguts curta. No obstant, em temo que la pre- Crec que la tragèdia dels Andes La nostra societat és un escenari per-dels quals es van haver d’alimentar per gunta és quasi inevitable: ¿com reac- no va forjar herois, ni va transferir en fecte per a la impostura i la farsa, perno morir-se de gana. Nando Parrado i cionaria un mateix si es trobés enmig els supervivents coratge, generositat, semblar qui no som, per pensar el queRoberto Canessa –que varen caminar d’una situació tan difícil? És ben cert sacrifici i solidaritat. Altres persones es diu i no dir el que es pensa. Arran-durant deu dies a través de les mun- que a la vida hi ha cruïlles que poden en les mateixes circumstàncies pot- gem la nostra façana amb convencionstanyes per trobar ajut– assenyalaven: suposar una reformulació de la identi- ser haurien mort irremissiblement. que no aixequin sospites ni ens estig-“La història del nostre triomf sobre tat. Hi ha la creença generalitzada que Aquells joves ja eren unes persones ex- matitzin. En alguns casos és bo quel’adversitat va deixar un gran llegat, les incidències externes tenen un efecte cepcionals –sense consciència de ser- sigui així. L’educació i la cortesia aixe-a més d’una enorme lliçó vital, fet pel determinant en l’individu. S’acostuma ho– que varen veure magnificades les quen dics de contenció necessaris per-qual ens veiem en l’obligació de mos- a dir que el poder corromp, que tard seves qualitats en haver d’enfrontar-se què la convivència sigui possible, pertrar un immens agraïment a la mobilit- o d’hora pot malbaratar els valors a un destí tràgic. Aristòtil deia que el establir un territori neutre on s’exclo-zació del poble xilè, que va fer possible d’aquell que l’exerceix. La influència caràcter és el resultat de la conducta. guin les intrusions pernicioses i desa-el nostre rescat.” dels altres i els vincles que es formen És a dir, si hom fa coses bones acabarà consellables. Dir “bon dia” encara que entre les persones també se sospesa convertint-se en algú bo. Estic bastant el dia no sigui gens bo és el que sosté Un emocionat José Luis Inciarte com un factor de pes a l’hora de pro- d’acord amb les seves paraules, és un una civilització. No és una bona opció–un altre dels supervivents– va incidir: vocar inflexions dràstiques: “Abans no patró vital desitjable i no gaire fàcil de disfressar-nos per assistir al ball dels“Totes aquestes activitats subratllen el era així, aquella dona l’ha canviat” o mantenir, tot sigui dit. dies sense perdre de vista el rellotge,fet que ja fa 40 anys de tot allò, la tragè- “No la reconec. Des que va amb aque- sabent que si hom no es treu la màsca-dia va quedar enrere i es va convertir lla gent és una altra persona”. Aquells joves varen fer un sacrifici ra a temps corre el perill que se li quedien un miracle en poder sobreviure-hi excepcional i esdevingueren persones enganxada al rostre. Perquè potser unsetze persones. Gràcies a la compren- Sóc dels que pensen que en realitat excepcionals, però segurament hi ha- dia qualsevol, en un lloc qualsevol, enssió i l’escalf de la gent, que varen en- la incidència dels factors externs té un via indicis subtils en la seva personali- trobarem perduts als cims escarpatstendre el tràngol que va suposar per a gran valor, no per la seva qualitat de tat, actituds i decisions –molt abans de dels Andes que ens assetgen l’ànima.nosaltres prendre decisions tan dures transformació, sinó per la seva facultat la fatídica data– que contenien la llavor Amb el cor ple de neu, angoixa i fred.com la de menjar carn humana, vàrem de fer visible allò que romania endor- de la força que els va mantenir dem- Amb la terrible o alliberadora perspec-poder reintegrar-nos a la societat i re- miscat. El poder fa aflorar d’una forma peus. No és agosarat contemplar la tiva d’esbrinar ineludiblement qui di-fer les nostres vides. Avui dia som més més evident i recognoscible la me- possibilitat que en la nostra anodina i monis som.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 15 d’octubre del 2012 publicitat 5 828 138 868 585 359 817 Bufet lliure 10,90 € Caps de setmana i fest 11,90 € de diumenge a dijous, tancat a la nit ius
  6. 6. 6 Dilluns, 15 d’octubre del 2012 lluís burgués, president del consell assessor de salut i benestar“El pas que havíem de fer com a paísmadur és endreçar el sistema sanitari”L’executiu treballa en la reforma del sistema sanitari i un dels pilars serà el portarà canvis però es mantindrà la lliure elecció de prestador. S’estableix unanou Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS). Tal com explica el president cartera de serveis amb els actes que es pagaran, es crea la figura del profes-del Consell Assessor de Salut i Benestar, Lluís Burgués, aquest model com- sional referent i la forma de copagament no serà fixa, entre altres. tati masià m. f. Andorra la Vella tota la informació del pacient, per evitar duplicitats i tenir un¿Quin és l’estat actual del siste- control del sistema més adient. Ama sanitari? més, el ciutadà podrà consultar El nostre sistema sanitari no aquesta carpeta des d’on vulgui.ha estat mai planificat a llarg ter- El sisè canvi serà que la formamini. És conseqüència d’una sè- de copagament no serà fixa nirie d’organismes que s’han anat automàtica, sinó variable en fun-desenvolupant perquè eren ne- ció de les patologies, del gruixcessaris, però no hi ha hagut mai de la població i d’utilització deluna coordinació entre ells amb la model. De manera que si la per-idea de servei a la població o sos- sona decideix anar directamenttenibilitat que ha de tenir qualse- a l’especialista o fer segonesvol sistema sanitari. consultes sense seguir el proce- Es van donar serveis, una diment, el copagament serà mésmica en funció de l’arribada elevat que si utilitza una xarxa jadels professionals o de les per- establerta.cepcions molt subjectives deles necessitats del país. Ara ens ¿Què implicarà tot això?trobem que el sector és finançat En primer lloc, modificacionsd’alguna manera totalment pels legislatives perquè la Llei de ladiners públics. I, a més, tampoc CASS i la del Servei Andorràaconsegueix un control de qua- d’Atenció Sanitària (SAAS) hau-litat de les prestacions que es ran de canviar per adaptar-s’hi.donen ni de l’adequació del que També s’hauran de fer canvisestàs pagant amb diners públics. organitzatius dels professionals, La CASS, durant l’últim any, perquè els dels diferents nivellsha pagat a 2.900 proveïdors de “Volem que quan “Per a l’usuari que ara “Un dels canvis és hauran de coordinar-se i els delserveis sanitaris per a una pobla- escullis un prestador utilitza el sistema que la forma de mateix nivell, també, per har-ció de 60.000 habitants, i això és monitzar els tractaments. Tambémolt difícil de gestionar. El pas es garanteixi que amb sentit comú copagament no serà caldrà un canvi en determinadesque havíem de fer com a país sigui de qualitat” no canviarà res” fixa ni automàtica” estructures sanitàries, com elmadur és endreçar el sector sa- SAAS, que n’haurà de tenir unesnitari, sobretot el que ha de tenir per a cada nivell.accés al finançament públic. ¿Què és el que aportarà aquest dret a cobertura sanitària, de cer, la patologia molt complexa Això no vol dir ni tancar por- nou Model Andorrà d’Atenció quina forma s’han de fer i quins que requereix un equip assisten- ¿Per a l’usuari, quins canvistes ni adoptar mesures radicals, Sanitària (MAAS)? professionals o institucions de cial molt especialitzat. comportarà el nou model?sinó veure, amb la informació Un canvi molt significatiu és dins i fora del país estan capaci- El quart canvi serà que, enca- Per a l’usuari que ara utilitzaque tenim, quina assistència que tota l’activitat assistencial tades per fer-ho. ra que pots escollir prestador de el sistema amb sentit comú noprestem i què és el que desitja- que no s’hagi fet amb el mo- El tercer canvi serà que s’or- serveis, un cop l’has escollit es- canviarà res perquè el que pro-ríem, i hem de tenir els instru- del no serà reemborsada per la ganitzarà l’activitat assistenci- tableixes una relació de fidelitza- posem és reglamentar el que ésments necessaris perquè ho pu- CASS. Aquest és un canvi signi- al per nivells de complexitat: ció i a l’inrevés: són els famosos de sentit comú, que és que quanguem anar fent progressivament ficatiu, perquè fins ara la CASS primer, segon i tercer nivell. El professionals referents. Tindràs tens un problema comú vagis ali mantenint les coordenades del pagava qualsevol acte assistenci- primer seran les coses menys un professional referent en el professional del primer nivell isistema: que puguis tenir lliure al i ara només es pagaran aquells complexes, més freqüents i que primer i també en el segon nivell quan tens una cosa més compli-elecció del prestador, ja que això que estiguin desenvolupats dins requereixen una atenció de i potser en el primer tindràs dife- cada, al del segon.permet establir una relació de el model. més proximitat: les urgències o rents professionals referents. Sí que hi haurà canvis per alconfiança entre el professional i El segon punt important serà l’atenció primària, per exemple, El cinquè canvi és que s’esta- que en diem el nòmada del siste-el ciutadà. Volem que quan es- que el Govern dirà a la CASS o la pediatria i la ginecologia de bleix una recopilació de la infor- ma, aquella persona, jove, sana,cullis un prestador el Govern ga- quins actes ha de pagar, és a dir, control. El segon nivell són les mació mèdica de cada ciutadà: la que té problemes de salut pun-ranteixi que sigui d’una qualitat s’establirà el que se’n diu una patologies més específiques que carpeta sanitària personal, que tualment i que utilitza el sistemadeterminada i que seguirà les re- cartera de serveis, que establirà requereixen més coneixement i no és una història clínica sinó per iniciativa pròpia. És a dir,gles de joc d’aquest nou model. quins serveis assistencials tenen que són menys freqüents, i el ter- una carpeta informàtica amb crec que tinc un problema de cor,
  7. 7. Dilluns, 15 d’octubre del 2012 andorra 7 tati masiàdoncs vaig al cardiòleg… Aquest ment per acte i per procedimentssí que estarà relativament pena- dins les diferents xarxes: diabè-litzat. El que passa ara, que vagi tics, materno-infantil… El metgeal prestador que vagi la CASS que estigui al MAAS, bàsica-em dóna un cert copagament i ment el referent, podrà cobrartinc el mateix que una persona de forma diferent. El pagamentque hagi utilitzat el sistema de variarà en funció de com utilit-manera correcta, no passarà. zi el sistema el ciutadà. Si vas al metge referent tindràs un reem-És a dir, que la idea és que borsament similar al d’ara, si notingui el problema que tingui l’utilitzes però estàs en el mateixvagi al meu especialista de re- nivell, un altre tipus de copaga-ferència… ment més elevat, i si et saltes el Sí, i serà el que et derivarà nivell, molt més alt.allà on calgui, encara que po- Això serà així perquè el segondràs anar directament a l’especi- nivell ha d’estar lliure perquè hialista quan hi hagi una situació puguis accedir i per a pacientsd’emergència. El sistema perme- amb certes patologies, no valtrà que en aquests casos el teu que hi vagis per un refredat, per-referent estigui informat que has què estaràs utilitzant un serveianat allà. de manera incorrecta. Ara, per exemple, tenim el segon nivellI tot això haurà d’anar acompa- saturat en algunes especialitats inyat de molta conscienciació intentarem que amb aquest sis-perquè se’n faci l’ús correcte, tema no passi. Això es dóna però¿no? no és culpa ni dels pacients ni Sí, caldrà molta pedagogia. dels metges, sinó de la falta d’es-Aquest sistema només pot funci- tructura.onar si la gent està convençuda professionals per integrar-se en vegades de reformes que no s’ho les coses han de ser diferents. Noque és un bon sistema i l’utilitza. aquest sistema, és a dir, que vagi acaben de creure, i més quan si hi ha cap col·lectiu que tingui la En certa manera, per tant,És un sistema ambiciós però no canviant el seu xip i que pugui et mires aquesta de manera su- responsabilitat única de la situa- ¿aquest professional referentes pot fer de pressa. Ara estem veure que pot treballar d’una perficial és fàcil mimetitzar-la ció actual. dependrà del ministeri?en la fase de presentar-lo a la po- altra manera. I el que crec que amb altres sistemes. Quan vagin Salarialment no, perquè con-blació i els professionals, però no és molt important és que això veient com és la reforma i que ¿I aquesta cartera de serveis no tinuarà sent un prestador deserà aplicable de manera general no repercutirà en la qualitat de l’esperit del Govern és construc- pot comportar una minva de la serveis independent, però sí quefins al 2014, perquè en funció l’atenció ni representarà un in- tiu i no impositiu, ho veuran qualitat assistencial? és cert que es comprometrà a se-dels reglaments i de les modifi- crement dels costos. diferent i, a més, el sistema mi- Depèn de com l’apliquis. guir unes normes dictades pelcacions legislatives a la CASS i Sí que és cert que per als pro- llorarà amb les aportacions que La gent no notarà que s’aplica ministeri. Cal un codi adient perel SAAS s’hauran d’elaborar els fessionals representarà un canvi ells facin. aquesta cartera de serveis, per- al servei assistencial i això vol dirpressupostos del 2014. en la seva manera de guanyar-se què hi haurà tot el que es fa ara. que tots ens hem de reordenar. El 2013 es farà una prova pi- la vida. A partir d’ara el que la Una mica la sensació és que es A més, haurà d’anar millorant ilot en un col·lectiu que implica CASS comprarà serà un servei, culpa metges i fins i tot pacients potser dir quins serveis ja no es ¿I amb quins terminis es treba-molts professionals, que són els no un professional. Fins ara ar- de la despesa actual… paguen; això es farà a partir de lla ara?diabètics. I a partir del 2014 la ribaves al país i si firmaves un Sí que és cert, però el nostre l’evidència científica i un con- Durant el primer trimestreidea és fer-ne una implantació conveni amb la CASS et paga- sistema sanitari és un bon siste- sens entre els professionals per del 2013 volem tenir diferents re-progressiva a través de línies va tots els serveis que feies. Ara ma i l’increment de la despesa anar-la modificant, de manera glaments en vigor, un dels qualsguia, xarxes assistencials i pro- només es pagaran les activitats és atribuïble a tots els protago- que la transició cap a aquesta el de centres (ja que ara no hi hatocols, així que, segurament, les assistencials que estiguin a la nistes: els metges, tots els pres- cartera no tingui una repercus- cap document que digui, perespecialitats s’aniran implantant cartera de serveis. Passem de te- sió qualitativa per a l’usuari. exemple, com ha de ser un con-progressivament a mesura que nir persones que tenen conveni sultori mèdic), el de la comissióels professionals dels diferents i se’ls paga tot a persones que “Només es pagaran les ¿I com funcionarà la figura del de cartera de serveis i l’altre, elnivells estiguin prou coordinats. tenen conveni i se’ls paga el que activitats assistencials professional referent, ho podrà del MAAS. La idea és que tota la població estableix la cartera de serveis. Es ser qualsevol? També hauríem de tenir lai tots els professionals se sentin crearà una comissió de cartera, que estiguin a la Per ser-ho, el ministeri esta- modificació de la Llei de laa gust en aquest marc. Si detec- integrada pel Govern, la CASS cartera de serveis” blirà unes condicions i aquell CASS per permetre els diferentstem que, passat un temps de la i representants dels prestadors, que vulgui complir-les, ho serà. finançaments del MAAS i la pro-implantació, la majoria de la que fixarà els serveis. El professional referent tindrà posta de modificació de la Lleipoblació ha d’anar a un metge “El nostre és un bon obligacions diferents en funció del SAAS, i el reglament de lesfora del sistema, ho haurem de Alguns col·lectius que ara no sistema i l’increment de del professional que sigui i del diferents unitats organitzatives,replantejar. Aquesta reforma és estan convencionats han vist nivell assistencial en què esti- és a dir, tot el que estaria relaci-molt àmplia i no tenim sistemes una oportunitat perquè alguns la despesa és atribuïble gui. Per exemple, el professional onat amb el finançament públic,similars al nostre. Es tendeix a serveis que presten ho estiguin, a tots els protagonistes” assistencial en el primer nivell de tal manera que es poguessinmimetitzar i dir: aquest sistema però en canvi el col·lectiu mèdic tindrà responsabilitats de conti- fer els pressupostos per al 2014és com l’espanyol, i no és així. El sembla que ha rebut els canvis nuïtat assistencial, de tractament segons el nou model. El 2013 esque és més similar és el danès, amb certa reticència… “Hi haurà un abans i un de crònics, d’accessibilitat del faria la prova amb la carpeta sa-perquè l’espanyol és molt tan- Jo no parlaria de reticència, després de la reforma pacient. Un de segon nivell no nitària i amb els diabètics.cat i molt burocratitzat i no tens diria que la recepció inicial no tindrà tanta responsabilitat detria de metge. És a dir, que serà ha estat dolenta perquè hem tin- sanitària. El MAAS és continuïtat sinó de rebre el pa- També s’espera l’assessoramentel nostre sistema i ha de funcio- gut comunicació amb ells, tot i només una part” cient, tractar-lo i tornar-lo al pri- d’un especialista francès…nar. Ara el repte del Govern és que no sempre han pogut venir mer nivell. És a dir, en el primer Cal un control i per això se-buscar els professionals i que el a les reunions que hem tingut i nivell s’exigirà proximitat i en el gurament vindrà un especialis-sistema sigui prou àgil. espero que a partir d’ara, que tadors, la CASS, el SAAS… Cal segon, capacitat per assumir el ta francès en inspecció sanitària és quan començarem a treballar recordar que cap a l’any 2003 ja pacient amb rapidesa i tornar-lo per formar el personal.De fet, algunes de les crítiques les qüestions reglamentàries, hi hi havia un informe que detecta- al primer nivell.és que potser aquesta reforma prenguin part. va problemes i possibles soluci- ¿Hi haurà doncs, un abans i unés massa ambiciosa… Els col·lectius i els ciutadans ons i no es va fer res. El mateix Pel que fa al copagament, ¿ja després del MAAS? És ambiciós quant a l’objectiu haurem de fer un esforç perquè ciutadà ha vist el sistema sota el es tenen clars els percentatges Sí, hi haurà un abans i unfinal, però no en els mitjans. El el model sigui viable. Crec que lema “per això pago i l’utilitzo” i que hauran d’assumir CASS i després de la reforma sanità-que pretenem ara, sobretot, és la els col·lectius, no només el mè- ara ha arribat el moment en què pacient? ria, perquè el MAAS és nomésmotivació de la població i dels dic, han sentit a parlar tantes tothom ha pres consciència que No, perquè hi haurà paga- una part.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 15 d’octubre del 2012 políticaAndorra contacta Bèlgica i Suïssa perestablir convenis de doble imposicióSaboya assisteix a la 14a cimera de l’Organització Internacional de la Francofonia a Kinshasa SFGA Redacció Andorra la Vella er Reynders, amb qui va tractar laterals i Cooperació, Gemma la possibilitat de firmar un acord Cano, i de la representant perso-El ministre d’Afers Exteriors, de no doble imposició. A més, va nal del cap de Govern al ConsellGilbert Saboya, ha assistit a la tenir ocasió de conversar sobre Permanent de la Francofonia,14a Cimera de caps d’Estat i de aquesta mateixa qüestió amb el Maria Ubach.Govern de l’Organització In- viceprimer ministre i ministre De la sessió d’aquest any deternacional de la Francofonia d’Afers Exteriors luxembur- la cimera es pot destacar l’ad-(OIF), que ha tingut lloc a Kins- guès, Jean Asselborn, després missió d’Armènia com a mem-hasa, capital de la República De- del primer contacte establert bre de ple dret, de Qatar com amocràtica del Congo aquest cap amb representants d’aquest país membre associat i de l’Uruguaide setmana. L’OIF és un orga- a l’Assemblea General de les com a membre observador. Elsnisme que acull 56 estats i 19 ob- Nacions Unides. caps d’Estat i de Govern tambéservadors, que tenen com a base El ministre Saboya també van adoptar una declaració so-la llengua francesa, així com els va mantenir una trobada bila- bre la francofonia, i reptes medi-valors relatius a la defensa dels teral amb la ministra d’Estat ambientals i econòmics de caradrets humans i la democràcia. dels Emirats Àrabs Units, Reem a la governança mundial, així Aprofitant la seva estada a Alhashimy, a qui va fer palès com diverses resolucions, entreKinshasa, el ministre va tenir els passos fets per a l’obertura les quals una sobre la situaciótrobades bilaterals amb el minis- econòmica d’Andorra, entre els política a Mali i una altra sobretre d’Estat de Mònaco, Michel quals el nou marc fiscal i la Llei la situació política de la Repúbli-Roger, amb qui va compartir d’inversions estrangeres. Amb El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, a la cimera de Kinshasa. ca Democràtica del Congo. Enl’estat dels treballs a la UE pel el vicepresident de la Confede- aquestes dues resolucions, es vaque fa a l’estratègia d’aproxi- ració Helvètica, Ueli Maurer, el amb Suïssa, entre altres qüesti- analitzar la cooperació entre els posar de manifest la preocupa-mació al mercat interior. El mi- ministre va traslladar la volun- ons, mentre que en la trobada dos països. ció dels estats de la francofonianistre es va poder veure també tat d’Andorra de negociar un amb el ministre d’Exteriors del Saboya va estar acompanyat per la greu situació que viuenamb el seu homòleg belga, Didi- acord de no doble imposició Gabon, Emmanuel Issoze, es va de la directora d’Afers Multi- aquests dos estats. entitats Màxima 6 dóna suport a la manifestació del dia 21 Redacció Andorra la Vella aquelles actuacions que es con- sideren necessàries “per garan- L’associació Màxima 6 s’ha su- tir la viabilitat, la sostenibilitat i mat, a través d’un comunicat, a la democràcia del nostre país en la manifestació general convo- tots els àmbits que afectin direc- cada per diumenge vinent, 21 tament o indirectament el terri- d’octubre, per la plataforma ciu- tori, els ciutadans i les relacions tadana AD800 i hi dóna suport. entre tots ells”. L’entitat anima Màxima 6 recorda que un dels tota la ciutadania a participar en seus objectius és recolzar totes la manifestació. Curs de manteniment de piscines i prevenció de legionel·la en instal·lacions d’aigua de lleure 23 i 24 d’octubre de 8,30 a 13,30 hores. Inscriu-te trucant al telèfon 800 215.
  9. 9. Dilluns, 15 d’octubre del 2012 andorra 9 andorra la vellaEl PS denuncia que el Comú paga elsfavors polítics amb contractacionsEls consellers acusen la majoria d’ocupar una persona jubilada com a treballador eventual tati masià m. s. c. Andorra la Vella sonal la majoria s’està “saltant” Diuen que si es continua els acords presos amb anterio-L’oposició socialdemòcrata ha inflant l’administració ritat. Així mateix, va remarcartornat a llançar crítiques contra que aquests tractes de favor “elsla política de contractació de podria ser necessari paga el poble”.personal feta per la majoria. En retallar més en salaris El PS ha reclamat diversesconcret, acusen el gabinet en- vegades dades del volum decapçalat per Rosa Ferrer de fer treballadors de la corporació.contractacions a canvi de favors retallar més” en personal. Cal Tot i així, denuncien que finspolítics. recordar que la cònsol major ha ara no se’ls ha fet arribar cap Un dels casos que ha posat assegurat que després de la con- mena d’informació. Vila va la-sobre la taula el conseller del gelació del GAdA feta en l’últim mentar les dificultats per obte-PS Josep Vila ha estat el fet que mandat no farà falta impulsar nir una resposta a les preguntess’hagi donat feina a una persona noves rebaixes en les condicions que han presentat.quan està jubilada. Vila va expli- salarials dels treballadors de la Per altra banda, el consellercar que la corporació ha renovat Els consellers socialdemòcrates en una sessió de comú. corporació. del Comú de la capital va avan-un treballador que és funciona- Vila va destacar que en la çar que el PS participarà en la co-ri i que ja supera els 65 anys. coneix un cas d’aquestes caracte- nes que la necessiten, ja que, se- comissió que es va constituir missió on es tractaran les qüesti-Per fer-ho, s’ha contractat com rístiques i expliquen que es trac- gons va explicar, la persona que en l’anterior mandat per impul- ons financeres i d’organitzacióa eventual. Segons el conseller ta d’una plaça que es pot cobrir avui ocupa aquesta plaça cobra sar mesures anticrisi una de les de la corporació. La voluntat dede l’oposició, actuacions com fàcilment ja que no requereix el salari i la jubilació. qüestions que es van acordar va la majoria és crear una taula deaquesta són clarament contràri- qualificació. Per aquest motiu, Davant d’aquesta realitat, ser la no substitució dels treba- treball que tingui la participacióes a la llei de la funció pública i Vila remarca que qualsevol per- el conseller socialdemòcrata lladors que s’anessin jubilant. El de DA i PS. Ferrer va indicar queper aquest motiu considera que sona que està en atur la podria va assenyalar que “si es conti- conseller de la minoria socialde- òrgans com aquest són un exer-la majoria fa “el que els convé”. fer i per tant critica que s’estigui nua inflant l’administració amb mòcrata argumenta que amb ac- cici de transparència política i La minoria comunal només prenent la feina a altres perso- eventuals, ja ho veurem si no cal tuacions com l’exposada en per- de treball conjunt. Túnel d’Envalira 2002 - 2012 10 anys reforçant vincles El túnel d’Envalira, amb una longitud de 2.879 metres, és el resultat de la necessitat de reforçar els vincles amb França i d’oferir noves solucions de comunicació a la població de Pas de la Casa. Avui estem d’aniversari, amb la satisfacció de tenir una via de comunicació que implica més fluïdesa, seguretat viària i estalvi de temps en les comunicacions entre el Pas de la Casa i la resta del Principat. www.tuneldenvalira.com
  10. 10. 10 andorra Dilluns, 15 d’octubre del 2012 3r congrés sabiens turismePetra, l’economia i la piràmide La Fira del bolet i elde Keops, els temes estrella bicitrial omplen Arinsal tati masiàEls 300 assistents van analitzar les descobertes fora de la ciència oficial iñaki rubio Redacció escaldes-EngordanyLa nova descoberta a Petra, lapiràmide de Keops i la situacióeconòmica actual van ser algunsdel temes més importants quevan tractar i debatre els assis-tents al tercer congrés Sabiens,que ha tingut lloc aquest capde setmana a l’hotel Roc Blancd’Escaldes-Engordany. Entre les ponències, la d’eco-nomia, a càrrec de José LuisCamacho, va ser una de les quevan suscitar més interès. En eldiscurs, el ponent va assegurar La Fira mercat del bolet ha estat tot un èxit de públic.que la crisi econòmica actual Agències“és una conspiració”, com molts Andorra la Vella ller de Turisme, Sergi Balielles,episodis de la història. Com a amb l’entrega de premis delsolució, va instar a crear una es- La Fira mercat del bolet d’Ar- concurs boletaire. Es van donartructura política “socialitzada”, Una de les conferències que van tenir lloc en el marc del 3r Congrés Sabiens. insal ha estat un èxit rotund, trofeus al cistell amb més pes,però mantenint “la propietat tant per l’organització com el bolet amb més pes i el boletprivada”. bé perquè cada cop la gent que va recordar, només es fa “quan pels botiguers i restauradors, de disseny. La fira va coincidir Una edició que, com va reco- hi assisteix és de procedència hi ha novetats a explicar”. Per segons el president de l’Asso- amb una prova del campionatnèixer el seu organitzador, Fer- molt més variada, com de Rús- tant, estan pendents del que es ciació de Promoció Turística de Catalunya de bicitrial i elsran Prat, ha estat un èxit total, sia, França o Espanya. Tot i això, pugui descobrir fora de la “cièn- d’Arinsal i Erts (Aptae), Toni hotels d’Arinsal van registrarno només perquè s’han exhaurit va deixar a l’aire quan tindrà lloc cia oficial” per poder organitzar Corominas. La iniciativa la va un cent per cent d’ocupació, vales places disponibles sinó tam- la propera edició, i és que, com el quart congrés. tancar ahir al migdia el conse- recalcar Corominas.
  11. 11. Dilluns, 15 d’octubre del 2012 andorra 11 jornadesEls comerciants, satisfets amb tati masiàla Massana Shopping WeekendL’Acelma vol repetir l’experiència la primavera i la tardor vinents Redacció / AGÈNCIES Andorra la Vella per a tots els que es van voler denta de l’Acelma, Laura Font. sumar a la celebració. Vista la “Tothom està molt content i elsEls representants de l’Associa- bona acollida que ha tingut la clients han aprofitat molt elsció de Comerciants i Empresaris iniciativa, els organitzadors ja descomptes”, va resumir Font,de la Massana (Acelma) s’han preveuen repetir l’experiència la alhora que opinava també “pot-mostrat molt satisfets amb l’ex- primavera i la tardor vinents “si ser no hem treballat gaire elsperiència que ha suposat la Mas- no en fem més durant l’hivern”, turistes, però hem aconseguitsana Shopping Weekend, que segons va manifestar la presi- fidelitzar la clientela”. Un dels moments més esperats va ser el vermut popular.s’ha celebrat aquest cap de set-mana, organitzada per l’entitatamb el suport del Comú. Els es-tabliments comercials han notatdurant els tres dies que ha durataquesta acció un increment delnombre de clients que els visita-ven, com ho reflecteix el nombrede butlletes –gairebé 10.000–que s’han repartit per participaren el sorteig d’una trentena depremis. A més, també asseguren FORFETS DE DADESque aquesta acció comercial haestat una bona eina per a la pro- Omple dInternetmoció dels comerços. Durant els tres dies del pontel centre de la Massana ha estat la teva tabletmolt animat amb la cercavila Tria el forfet que millor se t’adapti i,protagonitzada per la Gross- el mes que no l’utilitzis, no el paguis.band i Líquid Dansa, que a mésdiumenge al migdia va oferir Contracta’l al 115.un espectacle a la plaça de lesFontetes. Segons s’ha explicat des delComú, l’acció comercial es vaviure com una festa popular,que es va tancar amb el sorteigdels premis cedits per diferentsestabliments i amb un vermut trànsitNou sentit decirculació a lasortida del carrerdel Fener Redacció Andorra la VellaEls vehicles procedents del car-rer Na Maria Pla que circulinpel carrer del Fener i vulguingirar cap al carrer de la Unióhauran de fer-ho cap a la dre-ta, en direcció a la rotonda delkm 0. El canvi és efectiu desd’avui per millorar la seguretatviària i continuar evitant els girsa l’esquerra, ja que s’ha consta-tat la perillositat d’aquest tipusde maniobra. La mesura tambéfacilitarà els canvis de sentit, através de la rotonda del km 0,als vehicles que vulguin accedir 10€ 15€ 25€ 39€al carrer de la Unió per incorpo-rar-se a les avingudes Meritxell i 250 MB 500 MB 2 GB 5 GBCarlemany.
  12. 12. 12 Dilluns, 15 d’octubre del 2012 Eleccions al parlament de catalunya pallars jussàOrdeig ocuparà el segon lloc ercper Lleida en la llista del PSCEl portaveu de Progrés a la Seu es compromet a defensar el Pirineu psc Redacció la seu d’urgellEl portaveu del grup municipalde PSC-Progrés a l’Ajuntament L’estelada va lluir el dia 12 i tornarà a ser-hi per la Fira del bolet.de la Seu d’Urgell, Òscar Or-deig, ocuparà el segon lloc per lademarcació de Lleida, al darrered’Àngel Rol, en la candidatura Isona llueix l’esteladadel PSC de cara a les eleccionsdel 25 de novembre vinent, se- després de declarar-se territori català lliuregons va es va acordar ahir en lareunió del consell nacional delPSC a Barcelona. Ordeig, nascut a Vic el 1978, Redacciócasat i pare de tres fills, va co- isona i conca dellà va presentar ara fa uns quantsmençar la seva activitat polí- El portaveu de Progrés a la Seu i número dos per Lleida, Òscar Ordeig. dies a l’Ajuntament una mo-tica l’any 2007 com a regidor a Isona i Conca Dellà és el pri- ció per declarar el municipil’Ajuntament de la Seu i en les surt escollit diputat, a “defensar ca discriminació que hem patit mer municipi del Pallars Jussà territori lliure català i votar aúltimes eleccions municipals del per damunt de tot les comar- –que patim– en infraestructures que s’ha declarat a favor de la favor de la independència de2011 va encapçalar la candidatu- ques del Pirineu i la seva gent”. i serveis”. independència i el Dia de la Catalunya. La moció va serra de Progrés a la Seu. És el cap En aquest sentit, Ordeig va Per aquest motiu, el número hispanitat el consistori va lluir aprovada en l’últim ple muni-de l’oposició a l’Ajuntament de recordar que cal garantir les dos de la llista del PSC per Llei- l’estelada al balcó. cipal amb sis vots a favor i tresla Seu. És membre de l’executiva mateixes oportunitats a tots els da va fer una crida a la mobilit- Ara fa uns dies, l’Ajunta- abstencions.i del secretariat permanent de ciutadans de Catalunya visquin zació de tota la gent del Pirineu ment d’Isona i Conca Dellà va Així, el Dia de la hispanitat,la Federació de Lleida-Pirineu i on visquin, i va destacar que en que se senti catalanista i d’es- declarar el municipi territori l’Ajuntament d’Isona i ConcaAran del PSC. aquests temps de crisi i retalla- querres de cara al 25 de novem- català lliure. Dellà va penjar una estelada al El líder de Progrés a la ciutat des per part dels governs de bre per “defensar els interessos D’aquesta manera, s’ha de balcó, i és previst que aquestaes va mostrar “molt agraït” per Mas i Rajoy “cal dir amb veu de la gent que viu a la munta- destacar que va ser la regidora bandera també onegi els diesla confiança que han dipositat alta i clara que al Pirineu les nya, que viu a les comarques del d’Esquerra Republicana de Ca- que tindrà lloc la Fira del bolet,en la seva persona els seus com- retallades ens costen el doble, Pirineu, ja que també són els in- talunya (ERC) d’Isona i Conca que aquest any serà el diumen-panys i es va comprometre, si ja que s’afegeixen a la històri- teressos de Catalunya”. Dellà, Maria Rosa Amorós, qui ge 28 d’octubre. la seu d’urgellUna trentena d’infants prenen ajuntament de la seu d’urgellpart en el projecte FutbolNet Redacció la seu d’urgell horari extraescolar al camp mu- es podran beneficiar d’aquesta nicipal de futbol. Els nens, que proposta esportiva i educativa.Una trentena d’infants de la Seu estan escolaritzats a les escoles El futbol de FutbolNet té unesd’Urgell han començat aquesta de primària de la Seu d’Urgell i regles especials. Per exemple, nosetmana passada la participa- Castellciutat, han estat seleccio- existeix la figura de l’àrbitre sinóció en el projecte que impulsa la nats per l’equip tècnic del Con- la del teamer, un moderador queFundació FC Barcelona Futbol- sorci d’Atenció a les Persones tutela el joc sense amonestar. ANet, que pretén educar els in- i el servei d’Esports de l’Ajun- cadascun dels equips hi ha d’ha- Els participants en la proposta amb Albert Batalla.fants i joves a través del foment tament de la Seu, i també hi ha ver, almenys, dues noies i per-dels valors que es deriven de col·laborat l’Escola de Futbol què els gols comptabilitzin ha una part del joc i no en un com- del joc. Aquests valors són ella pràctica esportiva i concreta- Orgèl·lia (Edfor), seguint criteris d’haver marcat alguna d’elles. plement. compromís, el respecte, la tole-ment del futbol. de vulnerabilitat social. Les sessions es divideixen en Durant l’aplicació FutbolNet rància, el treball en equip, la res- Els infants que prenen part Des del servei d’Esports tres parts: una discussió anteri- fa incidència en sis valors, mar- ponsabilitat i l’esforç. Al voltanten aquesta activitat cursen cin- s’afirma que durant les setma- or a l’enfrontament, el partit de cats com a essencials per al des- de cadascun d’aquests concep-què i sisè de primària i la prac- nes vinents s’aniran incorporant futbol i una xerrada posterior. El envolupament personal, que es tes es juga una lligueta i l’equiptiquen els dilluns i els dijous, en més infants a la iniciativa, que diàleg es converteix, doncs, en debaten abans, durant i després guanyador rep un diploma.

×