Diari del 13 d'agost de 2012

318 views
250 views

Published on

Aqui podeu consultar el diari d'avui en format PDF.
Que tingueu un bondia !! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
318
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 13 d'agost de 2012

  1. 1. AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3DILLUNS, 13 D’AGOST DEL 2012 / NÚM. 2.122 / ANY 9 Una guia intentarà corregir la petjada de les estacions sobre el paisatge ANDORRA Pàgines 6 i 7 “Ja no ens podem permetre el luxe ANDORRA Pàgina 9 de pensar en esquerres o dretes” El president d’Iniciativa Ciutadana, Guillem gent es preocupi pels temes que ens afec- El Govern denega gairebé el 60% Pons, exposa que un dels objectius del seu ten a tots”. Pons també fa una crida a “fer de les peticions de crèdit de partit és que “els polítics se centrin i que la servir el sentit comú”. finançament als emprenedors Tati Masià ANDORRA Pàgina 9 C. O. L. Quatre persones resulten ferides, dues d’elles greus, en un accident a Salamanca ANDORRA Pàgina 10 López Mirmi diu que el projecte del dipòsit a la Plana té el permís de l’executiu PIRINEUS Pàgina 12 Els bombers donen per controlat l’incendi a Ger, que ha cremat prop de 290 hectàrees CULTURA Pàgina 14 Aaron Ribas: “De tots els orgues en pots treure partit perquè no n’hi ha dos d’iguals” CULTURA Pàgina 14 ESPORTS Pàgina 15 BBB porta avui els boleros al cicle de concerts Músiques del Bernadó completa la seva cin- quena marató olímpica en 74a posició. Córrer molta estona Bernadó acaba 74è món d’Escaldes-Engordany sol i la calor li impedeixen fer la cursa que volia. la marató olímpica Torna al col·le amb nosaltresWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 La nostra especialitat, la tornada al col·le Amb servei de copisteria Tel.: +376 80 90 50 Carrer Maria Pla 29 AD500 Andorra la Vella A/e: carlin@andorra.ad
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 13 D’AGOST DEL 2012 EL TEMPS meteo@bondia.ad Calor normalitzada Núvols de tarda 06.58 h 20.58 h Les calorades tan fortes dels últims dies ja s’han 9/22 acabat i encetem un període que ens portarà a 11/25 10/23 una normalització de les temperatures, que se- ran d’estiu però sense extremismes. Fins i tot 12/26 12/26 8/16 algun dia començarà a haver-hi tempestes de Quart minvant 13/28 tarda, que prou falta fan per aquest estiu sec. 14/29 Avui s’espera que el cel estigui serè durant tot el matí. Des del migdia fins a la tarda aparei- 12/30 xeran nuvolades, que difícilment aportaran 12/25 precipitacions. Les temperatures màximes no 13/32 variaran, però sí que ho faran les mínimes, que seran una mica més baixes. El vent serà fluix dimecres del sud-oest. Que tinguin un BONDIA. dimarts RESTAURANT TIC-TAPA UN ESPAI CADA VEGADA MÉS... Fem ...MÉS AGRADABLE Aniversaris, comunions Comiat de solters/es GRAN SELECCIÓ DE TAPES - ARROSSOS Sopars d’empresa, etc. PERNIL DE JABUGO - CARNS - PEIX, MARISC Tenim saló privat MENÚ DEL DIA Menjar per emportar-se MENÚ CARTA Escaldes-Engordany MENÚ DE TAPES Tel:+376 813 969 MENÚ DE MARISCADA restaurantictapa@gmail.com CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.
  3. 3. Dilluns, 13 d’agost del 2012 3 estratègia nacionalUna guia intentarà corregir la petjadade les estacions sobre el paisatgeEl document es presentarà el 13 de novembre i ha tractat de recollir recomanacions realistes tati masià m. f. Andorra la Vella Una estratègiaEl ministeri de Medi Ambienttreballa en l’elaboració d’una del paisatgeguia de bones pràctiques queha de servir per millorar la inte- fruit del treballgració dels dominis esquiables conjunten el medi ambient. D’aquestamanera, la intenció és elaborar L’Estratègia nacional deluna guia que sigui molt pràcti- paisatge segueix els princi-ca i que permeti que l’impacte pis i els objectius del Con-dels camps de neu en el paisat- veni Europeu del Paisatge,ge sigui més baix que l’actual. i reconeix que el paisatgeEs tracta d’una iniciativa que és una part important des’engloba en l’Estratègia naci- la qualitat de vida de la po-onal del paisatge i que es vol blació i que cal considerarpresentar el pròxim mes de no- paisatge tant els espaisvembre. excepcionals com els quo- Es tractarà d’un manual pio- tidians. Aquesta Estratègianer, ja que en l’elaboració s’està nacional del paisatge neixconstatant que és un projecte arran dels estudis realit-que els països de l’entorn no zats pel servei de Gestió ihan treballat gaire –només s’ha La guia recollirà recomanacions perquè l’impacte de les estacions en el medi minvi. Evolució del Paisatge de latrobat alguna referència a Fran- Universitat de Barcelona,ça–. I és per aquest motiu que per identificar i qualificarquan es presenti es vol convi- els paisatges d’Andorra,dar representants del món de La presentació del Alguns dels aspectes S’ha començat amb el i del Fòrum de l’Estratè-la neu dels estats veïns perquè document tindrà lloc en que caldrà millorar sector de les estacions gia nacional del paisatge,aquesta presentació serveixi que va concloure amb settambé per ser un intercanvi el marc d’una jornada dels camps de neu perquè és un dels que objectius de qualitat pai-d’experiències. amb experts de fora són els aparcaments més impacte tenen satgística i 99 accions que De fet, tal com concreta s’han de des­ nvolupar per, eAnna Moles, de Medi Ambient, d’aquesta manera, plasmaraquest document es presentarà una arquitecta paisatgista l’en- sector perquè facin els últims de les estacions d’esquí i, en els objectius. Fruit tambéel 13 de novembre en una jor- carregada de fer una diagnosi comentaris i perquè pugui estar aquest sentit s’ha constatat que del treball que s’ha dut anada que estarà dedicada al de quina era la situació per trac- enllestit de manera definitiva el són massa grans i que, especial- terme els últims anys es vapaisatge. És previst que hi vin- tar de veure quins eren els as- 13 de novembre. ment a l’estiu, tenen un impacte establir una llista de 21 ac-guin, sobretot, representants pectes que s’havien de millorar. molt important en el paisatge. cions que són les que s’hand’estacions d’esquí catalanes i Posteriorment, des del mi- alguns aspectes a millorar La idea seria aconseguir, espe- considerat més urgents ade l’Observatori del Paisatge de nisteri de Medi Ambient s’han Pel que fa a alguns aspectes que cialment durant l’època estival, realitzar en quatre anys.Catalunya. impulsat reunions amb els re- s’han detectat i que serien sus- que puguin estar molt més inte- Tal com posen en relleu tant presentants del sector i també ceptibles de millora hi ha, entre grats a l’entorn.el director de Medi Ambient, de Turisme (tenint en compte la d’altres, el respecte a la topo- Es tracta, però, tal com des- del paisatge, ja que s’ha cons-Marc Rossell, com Moles, en importància del paisatge per al grafia. D’aquesta manera, la re- taca Moles, d’una feina que tatat que tenen “una petjadal’elaboració d’aquest document turisme) per tractar de la qües- comanació seria fer els talussos s’ha de veure com un projecte a molt important” i, per tant, tre-s’ha tingut “molt en compte” tió. D’aquestes trobades han menys pendents perquè no hi llarg termini, ja que caldrà ava- ballant en millores en aquestl’opinió del sector i el que s’està sorgit els objectius que es volen hagués tanta erosió del terreny. luar les propostes que es poden àmbit s’aconseguirà un impac-intentant és que sigui una guia aconseguir i les solucions que Un altre exemple que posa Mo- aplicar i com es poden dur a te positiu molt important en elque sigui “realista”, és a dir que s’han d’aplicar perquè la petja- les i que es recull a la guia és terme. En aquest sentit recorda medi ambient.es pugui materialitzar a través da que tenen els camps de neu el cromatisme dels ginys, per que hi ha accions que, tot i ser En aquest sentit, Moles su-de propostes amb implanta- en el paisatge sigui cada vega- aconseguir que el seu impacte realistes, requeriran més temps bratlla la importància del pai-cions viables, ja que es pretén da més baixa. visual sigui més baix. per materialitzar-se. satge en l’oferta turística delque les accions que se’n puguin Un cop el document ja esti- Una altra qüestió que s’ha Moles destaca que s’ha co- país i per això en les reunionsderivar tinguin realment un im- gui embastat es passarà, cap a detectat, i que hauria de ser mençat a treballar amb les que s’han celebrat hi han par-pacte en el paisatge. mitjans del mes de setembre objecte de millora, és l’impac- estacions d’esquí en el marc ticipat, entre altres, membres En una primera fase va ser vinent, als responsables del te que tenen els aparcaments d’aquesta Estratègia nacional d’An­dorra Turisme.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 13 D’AGOST DEL 2012 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Veu bé que el Comú tanqui la guarderia deUn pas important Prada Casadet per estalviar?En el marc de l’Estratègia nacional del paisatge dominis esquiables puguin impulsar constitui- Envia un SMS al 789 amb la tevas’ha endegat un treball per elaborar una guia de ran un gran pas en la millora global del nostrebones pràctiques destinada als dominis esquia- paisatge. I és també molt positiu que en les reu- resposta ENQ SI o bé ENQ NObles i que ha de servir perquè la seva integració nions per elaborar aquesta guia s’hagin tingut Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràa l’entorn sigui major del que ho és actualment. en compte les recomanacions del sector turístic, en aquest espai i entre els participants se sortejaranTal com posen en relleu des de Medi Ambient, ja que de fet les millores haurien de suposar que tres lots de productess’ha intentat que sigui un document que recu- el país comencés a explotar de cara a l’exterior per al bany.lli propostes realistes i que, per tant, es puguin l’atractiu que constitueixen els paisatges. Ésmaterialitzar. És interessant que s’hagi decidit evident que molts dels canvis que es vulguinescollir aquest sector per a la primera guia de impulsar seran costosos o s’hauran de fer a mésconsells relacionats amb el paisatge, ja que cal llarg termini, però tampoc cal oblidar que ambno oblidar que són les estacions d’esquí un dels petites accions es poden solucionarsectors que tenen un major impacte en l’entorn. molts aspectes i que això tindrà unPer tant, és de preveure que les millores que els gran impacte en el medi. TRIBUNA CARTES AL DIRECTOR Habilitats JOSEP ARACIL I XARRIÉ El voluntariat històricament estava con- comunicatives cebut com una forma de sacrificar-se per ajudar els altres, normalment realitzat per una minoria de persones religioses adine-LOURDES TEBÉ, FORMADORA DE RELACIONS HUMANES rades que aspiraven guanyar-se un millor lloc en el cel. Avui dia, amb molt bon cri-Els qui estan cridats –per professió i de certs coneixements i de molta pràc- càcia i aprofitament de tots els recursos, teri, és mal vist per una part majoritàriavocació– a expressar-se amb claredat, tica, com totes les altres tècniques. Ho sense pèrdues de temps per malentesos, de la gent gran, que l’associa a treballarper transmetre, persuadir, conduir, et- sento per als més crèduls, però no és un malestars o conflictes. sense cobrar. Aquesta explicació històricacètera, desenvolupen unes capacitats fet natural. No s’hi neix. S’aprèn mitjan- no és, però, el principal motiu del descrè-i habilitats comunicatives que, de ve- çant moltes hores d’estudis relacionats Ens comuniquem a cada moment, i dit del voluntariat entre la gent gran. En l’actualitat els avantatges individuals degades, poden generar expressions de amb la lingüística, l’oratòria, la filosofia, ho fem sense adonar-nos que ho podrí- què gaudien anteriorment només petitessorpresa per part d’algú: “Ostres! tens l’antropologia, la sociologia, la psico- em fer molt millor i que si sentim que minories s’han fet extensius a la majoriarespostes per a tot!” o “és clar, com que logia, les neurociències... i també amb no en sabem o que les coses amb els al- de la societat, que cada vegada és més in-t’expresses tan bé... qualsevol et du la moltes equivocacions i ficades de pota. tres no ens van gaire bé no és perquè no dividualista.contrària”. A gairebé ningú sorprenen Això ho sabem del cert els qui ens hem servim o perquè no tenim facilitat per ales habilitats d’un bon mecànic, les ad- hagut de capacitar per intentar realitzar això de parlar, sinó precisament pel fet Cal considerar positiu l’individualisme basat en l’ajuda mútua amb els altres quemirem però les trobem lògiques, no la nostra professió, també des del ves- de creure que no servim i no fer res per rebutja plantejaments egoistes insolida-li diem: “Caram! Sempre saps quina sant de les relacions socials i la comuni- aprendre’n. Les persones que diuen co- ris. Per aquest motiu una cultura sènioreina has de fer servir i quina peça has cació, de la manera més eficaç i produc- ses interessants i ben dites són persones fomenta la liberactuació de la gent gran,d’ajustar!” Ningú no es qüestiona el fet tiva, la més rendible en tots els sentits. que han llegit molt i que ho han fet amb que consisteix a realitzar lliurement acti-d’haver d’aprendre la tècnica que haurà Un comercial necessita persuadir per prou atenció per anar ampliant el seu vitats sense cobrar. Suposa un importantd’emprar en el desenvolupament de la realitzar una bona venda, però també el vocabulari, però que, a més, s’han anat canvi cultural que cerca l’autorealitzacióseva tasca, però, en canvi, sembla com professor i el mestre han de saber vendre capacitant i enriquint en altres àrees i personal, la qual només és possible mit-si les tècniques comunicatives que ens els seus coneixements als alumnes. temes com els que he anomenat abans, jançant pràctiques d’altruisme, en quèpermetran ser hàbils i competents en les en un intent de comprendre els aspectes l’ajuda als altres és la condició necessàrianostres relacions fossin una mena d’ha- Els metges també han de saber com que interactuen quan ens relacionem per ajudar-se a un mateix. Aquest plante-bilitats estranyes que o es tenen o no es donar una notícia que si es rep mala- amb algú altre. La predisposició genè- jament suposa un canvi radical, el volun- tariat demana sacrificar-se per ajudar elstenen (determinisme). ment podria agreujar un delicat estat de tica, en aquest cas, és gairebé insigni- altres, mentre que la liberactuació, sense salut o les persones que atenen queixes ficant. És molt més important el propi cap tipus d’hipocresia, diu: ajuda’t a tu Gairebé totes les professions necessi- i reclamacions també s’han de preparar cultiu. No naixem amb les habilitats co- mateix i fent-ho ajudaràs els altres. Per aten tenir, entre altres coses, un alt nivell perquè no tothom sap com reclamar i municatives incorporades. Naixem amb la gent gran la liberactuació, equivalent ad’habilitats comunicatives, ja que sense n’hi ha que ho fan de molt mala manera. capacitat per aprendre-les, com una la participació activa, és vital i fortamentelles se’ns complica molt la interacció ¿I què me’n dieu, de les persones que te- altra tècnica més que necessitem, cada recomanada per l’Organització Mundialamb els altres i la consecució dels nos- nen persones al seu càrrec? També s’han vegada més, per obtenir millors fruits de la Salut (OMS) per millorar la qualitattres objectius o fites. Aquestes habilitats de capacitar per transmetre les instruc- en les nostres relacions i en els nostres de vida en l’envelliment.s’adquireixen i es desenvolupen a través cions i els objectius amb la màxima efi- processos comunicatius. Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 13 d’agost del 2012 publicitat 5
  6. 6. 6 Dilluns, 13 d’AGOST del 2012 GUILLEM PONS, PRESIDENT D’INICIATIVA CIUTADANA “Avui dia ja no ens podem permetre el luxe de pensar en esquerres o dretes”El president d’Iniciativa Ciutadana (IC), Guillem Pons, afirma que l’objectiu del manifesta també que en un temps com l’actual “ja no ens podem permetreseu partit, que es va donar a conèixer el passat mes d’abril, és que “els polítics el luxe de pensar en esquerres o en dretes”. “Ens hem de deixar de moltesse centrin i que la gent es preocupi pels temes que ens afecten a tots”. Pons tonteries que tenim al cap i fer servir el sentit comú”, afegeix el dirigent d’IC. tati masià JULIÀ RODRÍGUEZ Andorra la Vella habitants i estem actuant com si fóssim Barcelona.Iniciativa Ciutadana es va crearl’abril passat. ¿Quina ha estat ¿Creieu que hi ha espai per ala rebuda que ha tingut? un nou partit a Andorra? ¿Es Vam començar a fer la consti- pot trencar l’actual bipartidis-tució del partit l’octubre de l’any me a escala nacional?passat, tot i que la presentació Nosaltres pensàvem, quanes va fer a l’abril. Malgrat que ens vam constituir com a par-alguns podrien haver pensat en tit, que no podia ser que en unun principi que aquest era un país de 75.000 habitants noméspartit més que s’havien muntat tinguessis dues opcions per ele-quatre indignats i que no ens gir: A o B. Sabem que hi ha ha-prendrien gaire seriosament, gut altres formacions, com perel cert és que ara ja ens veuen exemple els Verds d’Andorra,d’una altra manera. Així, la ve- que pensaven així i no han tin-ritat és que des del nostre nai- gut gaire pes, però hi ha d’ha-xement se’ns ha anat unint més ver la possibilitat almenys quepersones, fins a una quarantena s’escoltin altres idees. Es tractaactualment. de posar de manifest que ni tot El que passa és que ens hem és blanc ni tot és negre, sinó queadonat que encara hi ha mol- hi pot haver un blau intermedi.tes pors en aquest país i que O sigui, que s’hauria de trencarcosta molt donar la cara. No aquest bipartidisme i posar dehem d’oblidar que Andorra és manifest que hi pot haver altresmolt petita i hi ha molta gent maneres de governar.que no vol ser jutjada pel seucap. O sigui, que la gent té les IC diu que aplega gent de dre-seves reivindicacions però en ta, centre i esquerra. ¿Es pot fermolts casos no es vol significar una feina coherent reunint per-políticament. sones de totes les tendències? En els temps d’avui dia ja no¿Quina ha estat la rebuda per més per saber a on van els seus Una de les demandes d’Inicia- ens podem permetre el luxe depart dels altres partits polítics “Per mi, per dir-ho diners. I és que hem arribat on tiva Ciutadana és precisament pensar en esquerres o en dretes.d’Iniciativa Ciutadana? d’alguna manera, sobra hem arribat per la despreocupa- que hi hagi una llei de respon- Estem en una situació que és Hi ha hagut algun partit que ció de la gent. sabilitats polítiques. molt difícil i ens hem de deixarens ha felicitat i ens ha donat massa tonteria i falta No pot ser que avui ens des- Creiem que els polítics s’han de moltes tonteries que tenim alànims, tot i que ens han adver- molt sentit comú” pertem tots i ens preguntem on de responsabilitzar dels seus ac- cap i fer servir el sentit comú. Eltit que aquest és un terreny molt són els diners. Ara que tot va tes i nosaltres els ho hem d’exi- que abans podia ser bo de dretesdifícil i complicat. Nosaltres el malament, i és quan a la gent se gir, perquè per a això han estat o bo d’esquerres potser ara noque volem és incentivar que els “La situació és li està tocant la butxaca, és quan escollits pel poble. En aquest val. Ens hem de situar en el paíspolítics se centrin i que la gent insostenible perquè ho la ciutadania es preocupa i està sentit, sí que seria desitjable on som i en la cultura que tenim.es preocupi pels temes que ens obrint els ulls, però pot ser que que hi hagués una llei d’aquestafecten a tots. I és que per mi, hem multiplicat tot per arribem una mica tard. tipus, tot i que, ara per ara, no El que més preocupa la ciuta-per dir-ho d’alguna manera, so- vuit i això no pot ser” Ara que hi ha una insegure- n’hi hagi moltes. dania avui dia és la situacióbra massa tonteria en general i tat econòmica i no se sap el fu- En tot cas, hauria de ser una econòmica. ¿Quin és el vostrefalta molt sentit comú. tur de les jubilacions, se’ns diu llei adaptada a la nostra reali- parer? Els polítics han de vetllar pel “Tots els partits des dels “senyors, ja no hi ha diners” i tat com a país, cosa que no s’ha Per mi el Govern no hi hapaís, però nosaltres tenim l’obli- anys 80 han callat sobre exigim responsabilitats. Evi- fet fins ara. Som tan esplèndids de ser només per ocupar-se degació, com a ciutadans, de saber dentment, hi ha d’haver respon- que quan veiem que no funcio- l’economia, sinó també per in-el que fan en cada moment. No la CASS i sabien que hi sabilitats i tota la gent que ha es- nen les lleis que es fan als paï- centivar el creixement cultural itot és culpa dels polítics, sinó havia un problema” tat jugant amb els diners públics sos veïns les apliquem aquí. No social. En definitiva, crec que elque la gent s’ha de preocupar ha de pagar. hem d’oblidar que tenim 75.000 Govern ha de treballar per l’in-
  7. 7. Dilluns, 13 d’AGOST del 2012 andorra 7del seu poble, que per a això ha TATI MASIÀ perquè ho hem multiplicat totestat escollit. per vuit, i això no pot ser. Com he dit abans, hem de recordarHi ha hagut un cert boom d’en- que som un país de 75.000 ha-titats ciutadanes que s’han cre- bitants. A ningú li agrada estrè-at en els últims mesos, tot i que nyer-se el cinturó, però és clarno tenim un moviment d’indig- que tothom ho ha de fer. Potsernats. ¿Com veieu el fenomen? qui més tingui ha de pagar més, El cert és que hem arribat a evidentment, perquè el que noun punt on les sortides que hi ha és possible és que tan sols paguisón mínimes i no agradaran a la la classe mitjana-baixa. Avui engent. Crec que hem de comen- dia sembla que tot sigui culpaçar a canviar el xip tots. Hem de dels funcionaris i s’oblida quecanviar de mentalitat tant els po- són els partits polítics els que elslítics com els ciutadans. No vull han col·locat allà, mentre que al-ser alarmista i he de creure que tres han passat unes proves.hi ha un futur i que les coses espoden arreglar, però hi hem de Un dels problemes que preocu-posar tots de la nostra part. No pen també el vostre partit és els’hi val que si, per exemple, un dels locals comercials buits.col·lectiu està en perill la resta Hi ha locals a les avingudesens quedem mirant i dient “po- Carlemany i Meritxell que es-brets, pobres”. S’ha de tenir en tan tancats pels preus abusiuscompte que si aquest col·lectiuestà en perill el proper seràs tu. “Trobo que al tema de l’heliport nacional al roc de dels lloguers. Hi ha una oferta, però la demanda no la pot pagar Patapou s’hi ha donat una importància desmesurada” perquè s’haurien de vendre bar-Una altra de les qüestions que baritats per poder-ho fer. Si es témés preocupen la gent és la si- ¿L’objectiu del partit és presentar-se a les importància desmesurada. Evidentment, s’ha en compte que cada vegada cos-tuació de la Caixa Andorrana properes eleccions generals i comunals? d’estudiar, però són sobretot els tècnics els que ta més que vinguin turistes i quede Seguretat Social (CASS). El nostre objectiu és aquest i per això ens han de dir-hi la seva i ens hem de fiar del que gastin diners, els comerciants no Aquest és un dels problemes hem constituït com a partit polític. Ara, també ens diuen. El que m’interessa és que els diners poden pagar aquests preus.que més preocupen avui dia, i som conscients que si no estem preparats no no surtin del sector públic i que la infraestructu- La solució passaria per abai-en concret el de la mala gestió ens hi presentarem i no se’ns caurà la cara de ra sigui al cent per cent segura. I a hores d’ara xar els preus dels lloguers o béque hi ha hagut. Tots els partits vergonya. Hem d’estar realment preparats per sembla que una d’aquests dues coses està ga- per aplicar un impost que afec-polítics que hi ha hagut des dels presentar-nos-hi, perquè no som d’aquells que rantida i l’altra, la segona, no. També considero tés els locals que estiguin tan-anys 80 fins avui han callat i sa- pretenen tenir un càrrec polític. Ara, el que estem que s’ha donat massa importància a la possible cats. I qui té la potestat de fer-hobien que allà hi havia un proble- fent és imbuir-nos del que és la realitat política caiguda de rocs quan resulta que hi ha altres zo- és el Govern, que s’ha de qua-ma, que han anat arrossegant. I perquè, en el moment que arribin les eleccions, nes amb el mateix perill i ningú no es preocupa drar. Fins ara, però, el problemaara no ens serveix de res que uns hi puguem ser presents. per aquests barris. A més, no s’està dient qui existeix i és conegut per tothom,diguin que ha estat culpa dels està pagant tota aquesta campanya en contra però no s’apliquen solucions.altres, perquè el poble el que vol ¿Quina és la tasca que heu fet en aquests pri- de l’heliport.són respostes i una solució. El mers mesos com a partit polític? ¿Què es pot fer per lluitar con-que ha passat no ho podem can- Ara per ara el que hem fet és manifestar a di- ¿Quina és la postura d’IC en relació amb la tra l’atur?viar, però el que volem és que ferents mitjans de comunicació els nostres ne- nacionalitat? És un problema que comen-ens donin solucions perquè són guits, però també intentant aportar algunes solu- Creiem que qualsevol persona que vulgui in- ça a ser seriós. I, per exemple,els que estan al Consell General. cions. No som d’aquells que tan sols es queixen tegrar-se en aquest país té tot el dret a fer-ho. s’hauria de redefinir el paper sense fer res. Tampoc no vol dir que les nostres Per això creiem que el període per adquirir la del Servei d’Ocupació perquèEs parla de la necessitat de re- propostes siguin les correctes, però pensem que nacionalitat andorrana s’hauria de rebaixar als ara no hi ha una interacció entreformar el model de seguretat són les que caldrien per sentit comú. I la veritat deu anys. En aquest sentit, s’ha de dir que la re- els empresaris i el Govern, sinósocial que tenim. és que és molta feina i no és gens fàcil. Quan re- ducció del nombre d’anys per poder adquirir la que cadascú actua per la seva El que passa és que no hi ha alment funcionarem com a partit polític és quan nacionalitat és una promesa que han portat en el banda, sense una cohesió. Crecmoltes sortides. S’ha de trobar ens presentarem a unes eleccions i elaborarem seu programa tots els partits polítics. Per això no que es tractaria que es posessinun pla viable que ens afectarà un programa. entenem que ara Demòcrates per Andorra (DA) les piles els empresaris, el Go-a tots perquè la situació és molt digui que ho faran a finals de la legislatura, tot vern i també els ciutadans. Hi hadifícil. Vostè es queixava en un article d’opinió que just abans de les eleccions. I no es pot dir, com una incultura del país enorme i sembla que últimament només es parla de afirma DA, que el fet que s’hagin facilitat els drets la gent no sap, en general, elsLes administracions també l’Heliport Nacional. econòmics faci innecessària aquesta reducció serveis que funcionen. Per aixòs’estan estrenyent el cinturó. Trobo que a aquest tema s’hi ha donat una d’anys per esdevenir andorrà per naturalització. s’ha de potenciar una integració La situació és insostenible de la població més gran.
  8. 8. 8 PUBLICITAT afitness.pdf 1 9/08/12 11:11 Dilluns, 13 d’agost del 2012 C M YCMMYCYCMY K   dels Del 14 al 16 Paco Gonzalez / Yeli Rodriguez www.andorrafitness.com de setembre del 2012 Ivan Monleón / Rita Florit informació: +376 738 573 Noel Ruiz / Olga Sanchez Cano club@anyospark.com Formació cyclo: Pere Marquina COL.LABORA PATROCINA I ORGANITZA www.anyospark.com
  9. 9. DILLUNS, 13 D’AGOST DEL 2012 ANDORRA 9 ANDORRA DESENVOLUPAMENT I INVERSIÓ SUCCESSOSEl Govern denega gairebé el 60% de Quatre ferits, dos d’ells greus,les peticions de crèdit a emprenedors en un accident a SalamancaUn dels principals motius per negar-los és que dubta de la rendibilitat del projecte AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA TATI MASIÀ AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA Quatre persones, dues de les Dels 38 beneficiaris, quals dos menors, que viatja-El Govern va engegar un pro- una quinzena són ven en un turisme amb ma-grama de finançament prefe- trícula d’Andorra i de nacio-rent per a empreses el març del emprenedors que han nalitat espanyola van resultar2010, i des d’aleshores s’han estat avalats per l’ADI ferides ahir en un accident deanat concedint crèdits avalats trànsit que va tenir lloc a lesper l’executiu als emprenedors 8.20 a l’autovia de Castella, alque han volgut muntar el seu tar demostrar al millor possible terme municipal d’Aldehue-negoci. El programa compta que podran retornar els diners la de la Bóveda (Salamanca).amb una dotació de 12,5 mi- que se’ls deixen amb uns in- Segons informaven les agèn-lions d’euros, i des que es va teressos “molt avantatjosos”. cies de notícies, citant fontsaprovar ja s’han atorgat més de Per ara, encara hi ha un marge de la guàrdia civil, el con-3,5 milions a un total de 38 em- ampli per concedir aquests crè- ductor, C. M. G., de 58 anys,presaris. Aquesta xifra, però, dits, si es té en compte el que va patir ferides de gravetat,respon al 42% dels empresaris s’ha gastat. igual que un menor, E. M. G.,que ho han sol·licitat, ja que a Aquest programa es va po- de 15 anys. Un altre menor del’altre 58% se’ls ha denegat. sar en marxa el 2010 amb la vo- 6 anys, A. M. G., va sortir ferit Segons ha informat el direc- luntat de permetre que els em- lleu i l’última ocupant, A. M.tor d’Andorra Desenvolupa- presaris que voguessin engegar G. R., de 44 anys, també vament i Inversió (ADI), Carles projectes amb futur ho pogues- resultar ferida lleu. El vehicleAleix, el motiu pel qual es dene- El director de l’ADI, Carles Aleix. sin fer sense veure’s aturats per en què viatjaven era un BMWguen la majoria de sol·licituds falta de crèdits. Per aquest mo- 325 i anava en direcció a Por-és que es dubta de la rendibili- Tot i així, la selecció no és fà- Tot i això, Aleix reconeix que tiu, les ajudes es concedeixen a tugal. Els fets van tenir lloctat del projecte emprenedor. cil, i Aleix assegura que en mo- en alguns casos hi pot haver les persones que formen part quan l’automòbil va sortir de Aleix destaca que el suport ments de crisi costa molt saber una idea molt bona sense un de col·lectius que habitualment la carretera i va bolcar.d’aquest organisme als empre- quines empreses funcionaran pla d’empresa al darrere i que tenen més dificultats per acce- D’altra banda, un ciclistanedors és un gran aval a l’ho- o no. Tal com s’ha exposat, el funcioni bé. dir a crèdits. de nacionalitat espanyola ira de demanar els crèdits de principal motiu de denegació El més preocupant, però, és Una comissió formada per no resident va patir ahir unafinançament preferent del Go- són els dubtes sobre la rendi- que diverses vegades es tro- membres de la Cambra de Co- fractura de tíbia a la Massanavern. De fet, dels 38 beneficiaris bilitat del projecte. En aquest ben plans d’empresa bons que merç, Indústria i Serveis, de en topar amb un vehicle. Elsuna quinzena són emprenedors sentit, el pla d’empresa és fona- “haurien de funcionar però no l’ADI, l’Associació de Bancs i fets van tenir lloc al migdia aavalats per l’ADI que han par- mental, ja que no es concedeix se’n surten”, i és aquest context el Govern és la que avalua la la carretera dels Plans, i arranticipat en el premi Innovadors cap ponència ni entrevista als de crisi el que fa dubtar a l’hora conveniència d’atorgar-los, i el de la topada l’home va caurei que l’entitat ha considerat sol·licitants i és en funció del de valorar el futur dels negocis. tipus d’interès que es paga és a terra, cosa que li va provo-que tenen projectes rendibles i programa que es valora si el Per això, els beneficiaris de l’euríbor a un any, amb una car la fractura, de què va ha-amb futur. negoci pot ser fructífer o no. d’aquests crèdits han d’inten- durada màxima de set anys. ver de ser intervingut.
  10. 10. 10 ANDORRA DILLUNS, 13 D’AGOST DEL 2012 XARXA D’AIGÜES D’ESCALDES-ENGORDANY ORDINO López diu que el projecte del TATI MASIÀ dipòsit té el permís del Govern Acusa Vendrell d’utilitzar Capesa per fer política i li demana la dimissió TATI MASIÀ M. S. C. ANDORRA LA VELLA El president del consell d’admi- nistració de Capesa (la societat que gestiona el servei d’aigües d’Escaldes), Eduard López Mir- mi, va contestar les crítiques expressades per la consellera de l’oposició, Cèlia Vendrell, El mercat artesanal reuneix al projecte de construcció d’un aparcament a sobre del futur di- una desena de comerciants pòsit d’aigua de la Plana. Segons El mercat artesanal al jardí de la Casa Pairal d’Ordino acull des va afirmar, el ministeri de Salut Obres a la xarxa d’aigües al carrer de la Unió. de dissabte una desena de comerciants. Les vendes i l’afluèn- ja ha donat el vistiplau a aquesta cia registrada al juliol al mercat organitzat en el marc de l’ex- obra. En aquest sentit va expli- tos que han presentat les empre- de “posar-se medalles que no posició de botànica han fet que els comerciants demanessin car que el reglament relatiu a les ses se situen en 2,9 milions. Su- li corresponen” i va rebutjar el una nova edició. Estarà obert fins dimecres i s’hi pot trobar el xarxes d’aigua potable prohibeix mant a aquesta xifra els 350.000 seus consells “sobre coses tan Nectum d’Avet, la cervesa Alpha i altres productes artesanals. certes activitats a les captacions euros de més que poden valdre evidents” que, per altra banda, però no recull cap mena d’ex- les mesures addicionals, no se ja s’han previst. clusió en els dipòsits. Per aquest supera el pressupost inicial. Ha Per López Mirmi, la postura motiu va indicar que, tot i que hi contribuït a aquest estalvi l’im- de Vendrell respon a un interès ANDORRA LA VELLA ha la possibilitat “que el minis- pacte de la crisi, ja que les cons- polític i li va retreure voler utilit- teri digui que no”, en aquest cas ja “ho ha autoritzat”. tructores han rebaixat preus. Quant a les analítiques poste- zar el consell d’administració de Capesa per “lliurar lluites amb Tancament del carrer Alhora, el president de Cape- sa va afegir que al projecte cons- tructiu ja s’han recollit totes les riors per verificar la qualitat de l’aigua, López Mirmi va indicar que “són la xocolata del lloro” el Comú”. Aquest episodi ha fet que en la propera reunió de la societat el president hagi anun- Pompeu Fabra mesures perquè no hi hagi filtra- i va exposar que encara que no ciat la intenció de demanar-li la REDACCIÓ cions d’hidrocarburs i s’han mi- es construeixi el pàrquing s’hau- dimissió, ja que “Vendrell consi- ANDORRA LA VELLA de la corporació d’Andorra llorat. Així mateix, va remarcar ran de fer per “prudència”. dera que a Capesa no es fan bé la Vella duran a terme al car- que es faran controls de l’aigua El president de Capesa es les coses” i perquè “no és el lloc El Comú d’Andorra la Vella va rer treballs de manteniment i cada dia, com es fa actualment. va mostrar molest pel fet que per fer política d’oposició”. A informar que demà, de les deu revisió i millora al clavegue- López Mirmi va assegurar Vendrell expressés el seu des- més, li va demanar assistir a to- del matí a la una del migdia, ram. Així mateix, per realit- que la ubicació d’un aparcament acord amb el projecte fora del tes les reunions ja que és “l’únic el carrer Pompeu Fabra estarà zar aquestes tasques, durant a sobre el dipòsit no n’encarirà consell d’administració de la membre que cobra”. Tot i així, tancat a la circulació de vehi- aquestes tres hores hi haurà la construcció. El fet és que es societat (tot i que amb anterio- no va descartar que un cop fet el cles en la seva totalitat. un camió de l’àrea d’Higiene van preveure 3,4 milions per a la ritat ja ho havia comunicat al si dipòsit “ens ho repensem” i no En aquest horari, efectius situat de forma permanent en infraestructura i els pressupos- de Capesa). A més, la va acusar es construeixi l’aparcament. del servei d’Higiene Pública aquesta via. El PS s’afegeix a les mostres de condol per la pèrdua del nostre company Antoni Ricard Capdevila AlfaroGUIA DE SERVEIS
  11. 11. Dilluns, 13 d’agost del 2012 publicitat 11
  12. 12. 12 Dilluns, 13 d’agost del 2012 successos castellbòControlat el foc de Ger, que ha Cavallers i música percremat prop de 290 hectàrees reviure el passat càtar agènciesTres persones ferides lleus han de ser rescatades en helicòpter a. p. Redacció / agències gerEls bombers de la Generalitatvan donar ahir per controlat, ales 19.03, l’incendi de la Cerda-nya que, segons les últimes esti-macions del cos d’agents rurals,ha afectat una superfície de 290hectàrees de matolls, pastures imassa forestal. Una vintena de dotacions ter-restres i tres mitjans aeris, quees van retirar amb l’ocàs, conti-nuaven treballant a la zona peracabar d’extingir el foc, que vacomençar dissabte al migdia en Un dels espectacles al Mercat càtar de Castellbò.una zona d’alta muntanya en- agènciestre les poblacions de Meranges Imatge de la zona cremada a Ger de Cerdanya. castellbò trets carrers del nucli històrici Ger, a tocar de la urbanització de Castellbò.de Niula. Al perímetre de l’in- a desallotjar una piscina munici- D’altra banda, els bombers Com cada segon cap de set- Ja a la tarda la xerrada decendi no hi quedaven flames, pal de Ger i un grup d’excursi- van fer ahir tres rescats de mun- mana d’agost, Castellbò (Alt l’historiador Carles Gascón,però sí algunes fumaroles, que onistes a la zona de l’estació de tanya amb tres ferits lleus. El Urgell) va acollir ahir el tra- sobre Nazis a la recerca del Santels bombers van repassar al llarg Guils Fontanera. primer va ser al refugi de Colo- dicional Mercat càtar i la festa Graal: una història d’espies abansde la matinada per evitar qual- Un total de 44 dotacions ter- mers, al parc nacional d’Aigües- medieval que reviu el passat de la Segona Guerra Mundial isevol mena de revifalla. restres i onze mitjans aeris van tortes i estany de Sant Maurici, d’aquest municipi. una visita guiada al Castellbò Els agents rurals ja han trobat treballar des de les set del matí on es va rescatar una persona Al llarg de la jornada les històric van completar els actesel punt d’origen del foc, al costat fins ahir al migdia, i després es que s’havia fet mal en un genoll. parades d’artesans, les demos- d’un cap de setmana intens,de la urbanització de la Niula, i va rebaixar el nombre d’efec- Després, a Queralbs, es va socór- tracions d’oficis antics com per que va arrencar dissabte altreballen en la hipòtesi que l’in- tius. Els bombers van treballar rer una persona que es va trobar exemple el del ferrer, l’esmo- vespre amb un concert de mú-cendi hagués estat provocat per amb aigua, eines manuals i ma- malament mentre feia el barranc let, la teixidora o el destil·lador sica tradicional i l’espectacularuns joves que estarien jugant quinària pesant per assegurar de Núria, i finalment es va res- de plantes, els cavallers al da- encesa del foc inquisitorial, peramb foc en una cabanya de la el perímetre del foc, que no ha catar un excursionista prop de munt de les seves muntures i part, com cada any, de la collazona. Aquest incendi va obligar augmentat més. l’estació de Vallter 2000. les danses van omplir els es- de diables de l’Alt Urgell. jocs olímpicsEl ceretà Hermida es queda bondiaa 4 segons del bronze en BTT Redacció / agències puigcerdà / londres dalla de bronze, que se li va es- pantalla gegant al poliesportiu capar, però, per només 4 segons per seguir en directe la competi-El ciclista cerdà José Antonio (1.29.36). La medalla d’or va ser ció i perquè els ceretans pogues-Hermida va acabar ahir els seus per al txec Jaroslav Kulhavy sin mostrar el seu suport al cor-quarts Jocs Olímpics en una me- (1.29.07), i la plata, per al suís redor. A més a més, durant elsritòria quarta posició en la pro- Nino Schurter (1.29.08) en una dies previs es va col·locar unava de bicicleta de muntanya, la arribada a l’esprint. El bronze pancarta a l’entrada del carrermateixa que a Sydney quan va se’l va endur l’italià Marco Au- Major per informar de la cursa.debutar en una cita olímpica relio Fontana (1.29.32). Hermida va guanyar la me- La cursa d’Hermida va ser seguida amb molta atenció a Puigcerdà.amb només 22 anys. Malgrat la decepció final per dalla de plata als Jocs d’Atenes Hermida va córrer bona part haver quedat tan a prop de les 2004. També ha estat quart clas- campió del món. Aquest premi quatre campionats d’Europa, unde la carrera amb el grup capda- medalles, Puigcerdà va viure sificat i diploma olímpic a Sid- culminava un extens palmarès campionat i quatre subcampio-vanter i en els últims metres va amb passió la cursa d’Hermida. ney 2000 i 10è a Pequín 2008. que l’ha convertit en un dels mi- nats en la Copa del Món i noupoder fins i tot aspirar a la me- L’Ajuntament va instal·lar una Ara fa dos anys es va proclamar llors experts de BTT, que inclou campionats estatals.
  13. 13. Dilluns, 13 d’agost del 2012 pirineus 13 pallars sobirà meteorologia tradicionsL’expresident polonès Walesa Organyà registra la temperatura Olp celebra la Festa del setge,visita la presó-museu de Sort més alta de Catalunya que recorda Hug Roger IIIEl Nobel de la pau participa també en un acte a l’ajuntament de Rialp Redacció Redacció agències Andorra la Vella Andorra la Vella agències sort L’onada de calor que ha afec- El nucli d’Olp, al terme mu-L’expresident de Polònia i premi tat Catalunya des de dime- nicipal de Sort, celebraràNobel de la pau, Lech Walesa, cres, i que ahir va començar aquest dimecres, festa devisitarà demà el Pallars Sobirà, a afluixar, va arribar al punt Santa Maria, els actes de laon farà un recorregut que in- àlgid dissabte, deixant tem- Festa del setge d’Olp, queclourà una visita a la presó-mu- peratures extremes sobretot a recorda la figura de l’últimseu Camí de la Llibertat de Sort, les comarques del Prepirineu comte del Pallars.centre que rememora les xarxes occidental, la Catalunya cen- L’espectacle teatral parteixd’evasió de la Segona Guerra tral i a Ponent. dels fets històrics de la figuraMundial al Pirineu. Segons les dades de les d’Hug Roger III, últim comte Walesa estarà acompanyat estacions del Servei Meteo- de Pallars, i del setge d’Olp,pel polític i professor israelià rològic de Catalunya (SMC), amb l’anecdotari dels fets iWeiss Shevah, president de la Organyà, a l’Alt Urgell, va els costums de l’època. S’ex-institució en memòria de les víc- arribar la màxima amb 41,4 plica com vivien antigamenttimes de l’Holocaust, així com graus, seguit de Seròs (Se- els pallaresos, què menjavenper l’expresident de la Genera- grià) amb 40,7 graus, Sant i com passaven el temps delitat de Catalunya Jordi Pujol; Romà d’Abella (Pallars Jussà) lleure la gent d’Olp d’aquellsl’eurodiputat Ramon Tremosa; amb 40,6, la Pobla de Segur temps o com es defensaven.el president del Memorial De- amb 40,3 i Vilanova de Meià L’associació de veïns preténmocràtic, Josep Calvet, i el pre- L’expresident polonès i premi Nobel de la pau, Lech Walesa. amb 40,2. també amb aquesta obra re-sident de Parc Natural de l’Alt L’onada de calor va co- cuperar la memòria històricaPirineu, Agustí López. el Pallars Sobirà, i participarà en Des que es va retirar de la mençar a disminuir ahir de i cultivar les arts escèniques. L’exlíder del sindicat Solidar- un acte a l’ajuntament de Rialp. política l’any 1995, Lech Walesa forma important i, segons les El setge d’Olp s’ha inclòsnosc també coneixerà la zona de La visita es completarà amb l’as- participa en conferències sobre dades de l’SMC, a Organyà i enguany al programa Tallersles Bordes de Perosa, confluèn- sistència a un concert del Fes- la història i la política d’Europa a Seròs amb prou feines s’ar- per a la festa, que també as-cia de camins transfronterers tival de música de la població central en diverses universitats ribava als 31 graus a les dues sessora el Retaule de Sant Er-que comuniquen l’Arièja amb pallaresa. estrangeres. del migdia. mengol de la Seu d’Urgell. PACKS DE BELLESA AMB UN 30% DE DESCOMPTE DESMAQUILLANT LLUMINOSITAT Ulls 12.32 € Crema 45.29 € Tònic 12.25 € Mousse 14.00 € Llet 12.25 € Mascareta 28.00 € Mousse 14.00 € Preu Pack 87.29 € Preu Pack 50,82 € RELAX INTENSE ANTI-EDAT Oli dutxa 11.90 € Crema 61.60 € Oli sec 21.00 € Contorn ulls 35.56 € Aroma confort 19.60 € Gommage 16.52 € Gommage 14.70 € Bàlsam 19.95 € Bàlsam relax 19.60 € Preu Pack 133.63 € Preu Pack 86.80 € A més a més, KIT TRAVEL ESSENTIALS a 18.90 €, KIT TRAVEL AVIÓ a 12.95 € i PACK SLIM EFFECT a 28.00 € FINS A ESGOTAR ESTOCS OFERTA EXCLUSIVA A ANDORRA LA VELLA ofertes decleor juliol 2012.indd 1 20/07/12 12:55
  14. 14. 14 Dilluns, 13 d’agost del 2012 ENTREVISTA A AARON RIBAS, ORGANISTA “De tots els orgues en pots treure partit perquè no n’hi ha dos d’iguals”Aaron Ribas (Barcelona, 1992) estrena l’aposta pels joves intèrprets del Fes- trat en la música alemanya. Amb només vint anys, Ribas ha estat l’organistatival internacional d’orgue del Principat d’Andorra. Ribas interpretarà aquest titular de l’església de la Massana i ara ho és de la d’Escaldes-Engordany. Elvespre (església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, 21.30) un programa cen- músic ho porta als gens: és fill de l’organista i compositor Ignacio Ribas. IÑAKI RUBIO E. J. M.- escaldes-engordany En el concert d’avui farà servir l’Escola Superior de Música de el combinador. Catalunya (Esmuc).Tenint un pare organista ¿era Sí, sí, en trauré partit.inevitable que acabés triant El repertori d’avui és bàsica-l’orgue? ¿O podia haver conti- ¿Com pot ser que als 14 anys ment d’autors alemanys (Bach,nuat amb els estudis de piano? ja fos l’organista titular de l’es- Mendelssohn, Muffat, Reger) i Podria... però són instru- glésia de la Massana? un de francès (Messiaen).ments realment diferents. En- Aquí a Andorra no hi ha gai- Tots són grans compositors...cara que el seu sistema sigui un res organistes professionals i és També és veritat que hi haviateclat, ni un organista pot tocar fàcil accedir-hi. Però has de tenir més cultura musical a Alema-el piano ni un pianista pot to- un cert nivell, i coneixements de nya. Allà la música és més pre-car l’orgue perquè són comple- música i d’improvisació. sent als actes litúrgics i es com-tament diferents. Vaig estudiar ponia molt més. Per exemple, lapiano perquè és la base per a ¿I des de quan tocava l’orgue? majoria de l’obra de Bach, no so-utilitzar el teclat. Des dels 12 o 13 anys. lament la d’orgue, estava desti- nada al culte litúrgic. Bach con-Vostè ha crescut entre orgues. Actualment és l’organista titu- cebia la música com una reflexióEn deu haver tocat molts. lar de Sant Pere Màrtir. a Déu. Per molts compositors la Uns quants, però encara no A la Massana hi vaig estar un música es relacionava amb Déu,he viatjat gaire. Un orgue bo es any o dos, i a Escaldes hi estic tot i que avui en dia ja no.deixa tocar quasi sol perquè el des del setembre de l’any passat.domines molt bé. De tots els or- lar-los bé. I convertir en virtut Ara s’ha actualitzat amb les no- ¿Què en pensa que el Festivalgues en pots treure partit si saps els defectes de l’orgue. I adaptar ves tecnologies. ¿Quina és la tasca d’un organis- internacional d’orgue s’obri alscom utilitzar-los, perquè no n’hi la teva manera de tocar a l’ins- ta titular? joves intèrprets?ha dos d’iguals. A més, s’ha de trument. ¿Però sense el canvi manual de Acompanyar els cants a les Bé, perquè tenim molta ca-tocar d’acord amb l’església on registres no es perd l’essència misses i oferir moments musi- pacitat per fer concerts! Tenimhi ha l’instrument, i això és el El de Sant Esteve ha incorporat de l’orgue? cals. Una missa sense música més energia, i ens volem menjarmés difícil, perquè el més im- un sistema informatitzat. No, perquè és una eina més, perd bastant. el món! I aquests concerts t’ani-portant no és el que tu sents Hi han posat un combinador, l’important és el so. Amb un men a continuar.mentre toques, sinó el que sent que és una eina que et permet combinador quasi no necessites Ha rebut classes de mestres dela gent des de baix. estar més concentrat en la teva ajuda i, en canvi, quan tens un l’orgue: Montserrat Torrent, ¿I també el segon premi del cer- interpretació i no tant a canviar orgue gran, manual, necessites Maria Nacy, Óscar Candendo... tamen d’Ochsenhausen?Per tant, coneix bé els truquets els registres, acció que distreu molts ajudants i has d’assajar Sí, i aquest curs a Alemanya Sí, és el premi del públic, idels tres orgues del país. bastant quan toques perquè es- amb ells durant hores. És un també he estudiat amb un dels que a la gent li agradi és potser És clar, s’ha de saber contro- tàs molt pendent de cada canvi. acte de precisió. millors. Ara estudio segon a el més important! ACTUACIÓ ACTIVITATSBBB porta els boleros al cicle A l’agost, tres balladesde concerts Músiques del món de sardanes a la capital Redacció Andorra la Vella da, a les 12.30, a la plaça Major Redacció ESCALDES-ENGORDANY la plaça Coprínceps d’Escaldes- músics cubans, dos percussio- de Santa Coloma, amb la Cobla Engordany. nistes i un contrabaixista (el ma- Aquest agost la capital acolli- Vents de Riella, coincidint ambBBB (Barceló Botey Bolero), la Botey hi posa la veu i Barce- teix que treballa amb Moncho, el rà tres ballades de sardanes. la celebració de la festa major.formació musical creada per Jor- ló, al piano, s’ocupa dels arran- rei del bolero). Demà, la Cobla Principal de Finalment, el dimarts 21 ladi Barceló i Jordi Botey, ocupa jaments i que els boleros sonin BBB ha actuat a les Nits ober- Berga actuarà a la plaça Gui- Cobla Principal de Berga toca-aquest vespre (19.00) l’escenari moderns. Al projecte BBB, Botey tes d’Ordino en un concert tam- llemó a les deu de la nit. Diu- rà sardanes a la plaça del Po-del cicle Músiques del món, a i Barceló s’acompanyen de tres bé gratuït i a l’aire lliure. menge 19 hi haurà una balla- ble, a les deu de la nit.

×