Gotic Pintura I Escultura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Gotic Pintura I Escultura

on

  • 2,370 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,370
Views on SlideShare
2,246
Embed Views
124

Actions

Likes
0
Downloads
20
Comments
0

9 Embeds 124

http://elirecursos.blogspot.com 38
http://elirecursos.blogspot.com.es 26
http://segonany.blogspot.com 24
http://segonany.blogspot.com.es 17
http://www.segonany.blogspot.com 8
http://www.blogger.com 6
http://www.elirecursos.blogspot.com 3
http://www.slideshare.net 1
http://www.segonany.blogspot.com.es 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Gotic Pintura I Escultura Gotic Pintura I Escultura Presentation Transcript

    • ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica Al Gòtic l’escultura distingeix l’ escultura monumental i l’ escultura exempta , ja que s’inicia un procés d’alliberament de la seva dependència respecte a l’arquitectura. Els materials més emprats són la pedra, la fusta policromada i l’ivori. Formalment destaca la tendència a un major naturalisme de les figures, que es veu en les actituds, les expressions o en el tractament dels vestits. Els relleus volen contar històries.
    • ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
      • A l’exterior l’espai escultòric més important són les portalades.
      • Respecte del Romànic diferenciam:
      • espai més abundant (portes més botzinades)
      • nombroses arquivoltes
      • les figures es disposen en la direcció de l’arc
      • els timpans s’organitzen en registres horitzontals
      • als brancals sovint les columnes son substituïdes per estàtues
      • les figures es combinen amb dossers i pedestals
      • s’afegeixen les façanes dels braços del transsepte
      • a l’interior perden importància els capitells i en guanyen les imatges d’altar, els retaules, cadires del cor i l’escultura funerària.
    • ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
      • Temes :
      • A la façana principal sol aparèixer el Judici Final (Crist crucificat i no tant el pantocràtor)
      • Sovintegen les escenes de la vida de Crist (sobretot la Passió)
      • clara evolució de les mares de Déu (major tendresa materna), que es sol situar al trencallum o mainell
      • es dediquen portalades als sants titulars de les esglésies
      • la temàtica fantàstica no desapareix, però es desplaça de les façanes (per exemple a les gàrgoles)
    • Diferències entre dues mares de Déu, una romànica i una altra gòtica
    • Diferències entre dos timpans, un de romànic i un de gòtic.
    • S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada. Imatge atemporal Imatge humanitzada
    • Crist més humanitzat i patidor
    •  
    • S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura
    • S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius
    • Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació
    • Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica … … es donen les passes cap a un nou humanisme
    • Escena del gènesis … Eva menjant la poma torna el nuu?
    • … i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física
    • L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté
    • Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet
    • També ocupen les arquivoltes del pòrtic
    • Portalada de la catedral de Chartres ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
    • Timpà central Timpà de la dreta
    • Est àtues del brancals
    •  
    • Timpà del judici final de la catedral de Chartres
    • Figures del brancal dret de al catedral de Reims: grup de la Visitació i de l’Anunciació
      • Les figures s’interrelacionen.
      •   Mostren c erta proporció, encara que les figures són allargades.
      • Ja no hi ha tanta rigidesa. Més naturalitat, bellesa i senzillesa.
      • La vestimenta recorda la tècnica draps banyats.
    • Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos 3. L’escultura Gòtica ART GÒTIC
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de vitralls) fan que la pintura mural perdi importància. Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són els retaules els que agafen protagonisme. Són grans estructures de fusta que es troben darrera l’altar. Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i un seguit de carrers verticals i així com altres elements o parts.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Parts o elements d’un retaule
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • Respecte a les característiques generals de la pintura gòtica: Temes : els mateixos que a l’escultura (escenes de la vida de Crist –passió-, la mare de Déu –anunciacions i visitacions-, i vides de sants).
        • Tècniques : introducció de la pintura a l’oli.
        • Formalment : tendència a la humanització de les figures (expressió, proporcions i gestualitat); es conten més històries).
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
        • Gòtic lineal o francogòtic : a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos.
        • L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348
        • Gòtic internacional : (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà.
        • Gòtic flamenc : (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
        • Gòtic lineal o francogòtic : a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos.
      Aquest estil inclou la pintura mural, sobre fusta, els vitralls i la miniatura. Vitralls: línies ben perfilades que defineixen les figures; divisió de l’espai en composicions centralitzades a base de medallons, cercles o formes florals disposades en forma radial a partir d’un motiu central.
    • Rosassa de la catedral de Chartres Rosassa de la catedral de Notre Dame de París ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
        • L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348
      L’italogòtic o pintura italiana del Trecento és una pintura inicialment molt influïda per l’art bizantí, és a dir, fortament simbòlica, sense fons de paisatge i amb base daurada. Posteriorment evolucionà (ja al Trecento –segle XIV-) cap a la preocupació pels efectes espacials, l’estudi anatòmic de les figures, la representació d’estats d’ànim (gestualitat i actitud), i cap a la valoració de la llum i la matisació tonal dels colors.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Es desenvoluparen dues escoles diferenciades: L’escola florentina L’escola de Siena
      • En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
        • L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola florentina serà la que millor mostrarà les característiques de l’italogòtic, i Giotto di Bondone el millor exponent.
        • L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Mare de Déu al tron . Giotto
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Captura de Jesús . Giotto
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola de Siena , al seu torn, encara mostrarà les influències bizantines. És una pintura més cortesana i, per tant, molt fina, delicada i elegant, que s’observa sobretot en el tractament de les robes, i també per mostrar millor els sentiments religiosos i humans. Els pintors més destacats varen ser Simone Martini , Duccio de Buoninsegna i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti .
        • L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu al tron . Duccio.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació . Duccio
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu . Simone Martini
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Passió . Simone Martini
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Davallament . Pietro Lorenzetti.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Naixement . Pietro Lorenzetti.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
        • Gòtic internacional : (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà.
      • Entre 1385 i 1450 s’estén per una gran zona d’Europa una pintura amb trets homogenis, que són:
      • El gust per les línies sinuoses i mogudes.
      • L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls representa.
      • La intensitat dels colors i els fons daurats.
      • El gust per l’anècdota i per la profusió de personatges secundaris a les composicions.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Llibre de les molt riques hores de Jean Berry . Germans Limbourg.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
        • Gòtic flamenc : (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat.
      A la regió de Flandes l’empenta del comerç va enriquir ciutats com Bruges, Gant o Bravant. En aquest context es va desenvolupar una escola pictòrica molt important fruit de la demanda de la burgesia. Les seves característiques eren:
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
      • Eren obres reduïdes fruit de les comandes burgeses (díptics o tríptics).
      • Tècnica de la pintura a l’oli sobre fusta (permet varietat cromàtica, colors vius, brillants, que afavoreixen el detallisme)
      • Minuciositat o detallisme: predominen les parts sobre el tot.
      • Gust per la reproducció d’objectes petits, dels detalls de la roba, ...
      • Per tant, naturalisme no idealitzat, molt realista.
      • Interès per aconseguir una il·lusió espacial, tot i que encara no es practica la perspectiva lineal.
      • D’aquí el gust pels paisatges.
      • Destacam especialment els germans Van Eyck, Herber i Jan.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Resurrecció. Hubert Van Eyck.
    • Matrimoni Arnolfini. Jan Van Eyck.
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. El jardí de les delícies. El Bosc
    • ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Infern. El Bosc