Gotic Pintura I Escultura

ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica Al Gòtic l’escultura distingeix l’ escultura monumental i l’ escultura exempta , ja que s’inicia un procés d’alliberament de la seva dependència respecte a l’arquitectura. Els materials més emprats són la pedra, la fusta policromada i l’ivori. Formalment destaca la tendència a un major naturalisme de les figures, que es veu en les actituds, les expressions o en el tractament dels vestits. Els relleus volen contar històries.

ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
A l’exterior l’espai escultòric més important són les portalades.
Respecte del Romànic diferenciam:
espai més abundant (portes més botzinades)
nombroses arquivoltes
les figures es disposen en la direcció de l’arc
els timpans s’organitzen en registres horitzontals
als brancals sovint les columnes son substituïdes per estàtues
les figures es combinen amb dossers i pedestals
s’afegeixen les façanes dels braços del transsepte
a l’interior perden importància els capitells i en guanyen les imatges d’altar, els retaules, cadires del cor i l’escultura funerària.

ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
Temes :
A la façana principal sol aparèixer el Judici Final (Crist crucificat i no tant el pantocràtor)
Sovintegen les escenes de la vida de Crist (sobretot la Passió)
clara evolució de les mares de Déu (major tendresa materna), que es sol situar al trencallum o mainell
es dediquen portalades als sants titulars de les esglésies
la temàtica fantàstica no desapareix, però es desplaça de les façanes (per exemple a les gàrgoles)

Diferències entre dues mares de Déu, una romànica i una altra gòtica

Diferències entre dos timpans, un de romànic i un de gòtic.

S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada. Imatge atemporal Imatge humanitzada

Crist més humanitzat i patidor

S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura

S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius

Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació

Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica … … es donen les passes cap a un nou humanisme

Escena del gènesis … Eva menjant la poma torna el nuu?

… i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física

L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté

Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet

També ocupen les arquivoltes del pòrtic

Portalada de la catedral de Chartres ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica

Timpà central Timpà de la dreta

Est àtues del brancals

Timpà del judici final de la catedral de Chartres

Figures del brancal dret de al catedral de Reims: grup de la Visitació i de l’Anunciació
Les figures s’interrelacionen.
Mostren c erta proporció, encara que les figures són allargades.
Ja no hi ha tanta rigidesa. Més naturalitat, bellesa i senzillesa.
La vestimenta recorda la tècnica draps banyats.

Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos 3. L’escultura Gòtica ART GÒTIC

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de vitralls) fan que la pintura mural perdi importància. Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són els retaules els que agafen protagonisme. Són grans estructures de fusta que es troben darrera l’altar. Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i un seguit de carrers verticals i així com altres elements o parts.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Parts o elements d’un retaule

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
Respecte a les característiques generals de la pintura gòtica: Temes : els mateixos que a l’escultura (escenes de la vida de Crist –passió-, la mare de Déu –anunciacions i visitacions-, i vides de sants).
Tècniques : introducció de la pintura a l’oli.
Formalment : tendència a la humanització de les figures (expressió, proporcions i gestualitat); es conten més històries).

En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models:
Gòtic lineal o francogòtic : a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos.
L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348
Gòtic internacional : (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà.
Gòtic flamenc : (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat.

Gòtic lineal o francogòtic : a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos.
Aquest estil inclou la pintura mural, sobre fusta, els vitralls i la miniatura. Vitralls: línies ben perfilades que defineixen les figures; divisió de l’espai en composicions centralitzades a base de medallons, cercles o formes florals disposades en forma radial a partir d’un motiu central.

Rosassa de la catedral de Chartres Rosassa de la catedral de Notre Dame de París ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.

L’italogòtic o pintura italiana del Trecento és una pintura inicialment molt influïda per l’art bizantí, és a dir, fortament simbòlica, sense fons de paisatge i amb base daurada. Posteriorment evolucionà (ja al Trecento –segle XIV-) cap a la preocupació pels efectes espacials, l’estudi anatòmic de les figures, la representació d’estats d’ànim (gestualitat i actitud), i cap a la valoració de la llum i la matisació tonal dels colors.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Es desenvoluparen dues escoles diferenciades: L’escola florentina L’escola de Siena

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola florentina serà la que millor mostrarà les característiques de l’italogòtic, i Giotto di Bondone el millor exponent.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Mare de Déu al tron . Giotto

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Captura de Jesús . Giotto

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola de Siena , al seu torn, encara mostrarà les influències bizantines. És una pintura més cortesana i, per tant, molt fina, delicada i elegant, que s’observa sobretot en el tractament de les robes, i també per mostrar millor els sentiments religiosos i humans. Els pintors més destacats varen ser Simone Martini , Duccio de Buoninsegna i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti .

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu al tron . Duccio.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació . Duccio

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu . Simone Martini

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Passió . Simone Martini

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Davallament . Pietro Lorenzetti.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Naixement . Pietro Lorenzetti.

Gòtic internacional : (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà.
Entre 1385 i 1450 s’estén per una gran zona d’Europa una pintura amb trets homogenis, que són:
El gust per les línies sinuoses i mogudes.
L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls representa.
La intensitat dels colors i els fons daurats.
El gust per l’anècdota i per la profusió de personatges secundaris a les composicions.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Llibre de les molt riques hores de Jean Berry . Germans Limbourg.

Gòtic flamenc : (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat.
A la regió de Flandes l’empenta del comerç va enriquir ciutats com Bruges, Gant o Bravant. En aquest context es va desenvolupar una escola pictòrica molt important fruit de la demanda de la burgesia. Les seves característiques eren:

Eren obres reduïdes fruit de les comandes burgeses (díptics o tríptics).
Tècnica de la pintura a l’oli sobre fusta (permet varietat cromàtica, colors vius, brillants, que afavoreixen el detallisme)
Minuciositat o detallisme: predominen les parts sobre el tot.
Gust per la reproducció d’objectes petits, dels detalls de la roba, ...
Per tant, naturalisme no idealitzat, molt realista.
Interès per aconseguir una il·lusió espacial, tot i que encara no es practica la perspectiva lineal.
D’aquí el gust pels paisatges.
Destacam especialment els germans Van Eyck, Herber i Jan.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Resurrecció. Hubert Van Eyck.

Matrimoni Arnolfini. Jan Van Eyck.

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. El jardí de les delícies. El Bosc

ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Infern. El Bosc

http://elirecursos.blogspot.com	38
http://elirecursos.blogspot.com.es	26
http://segonany.blogspot.com	24
http://segonany.blogspot.com.es	17
http://www.segonany.blogspot.com	8
http://www.blogger.com	6
http://www.elirecursos.blogspot.com	3
http://www.slideshare.net	1
http://www.segonany.blogspot.com.es	1

Gotic Pintura I Escultura

by blogsoller

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

9 Embeds 124

Statistics

Gotic Pintura I Escultura Presentation Transcript