Gotic Pintura I Escultura

2,185 views
2,117 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,185
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
42
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Gotic Pintura I Escultura

  1. 1. ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica Al Gòtic l’escultura distingeix l’ escultura monumental i l’ escultura exempta , ja que s’inicia un procés d’alliberament de la seva dependència respecte a l’arquitectura. Els materials més emprats són la pedra, la fusta policromada i l’ivori. Formalment destaca la tendència a un major naturalisme de les figures, que es veu en les actituds, les expressions o en el tractament dels vestits. Els relleus volen contar històries.
  2. 2. ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica <ul><li>A l’exterior l’espai escultòric més important són les portalades. </li></ul><ul><li>Respecte del Romànic diferenciam: </li></ul><ul><li>espai més abundant (portes més botzinades) </li></ul><ul><li>nombroses arquivoltes </li></ul><ul><li>les figures es disposen en la direcció de l’arc </li></ul><ul><li>els timpans s’organitzen en registres horitzontals </li></ul><ul><li>als brancals sovint les columnes son substituïdes per estàtues </li></ul><ul><li>les figures es combinen amb dossers i pedestals </li></ul><ul><li>s’afegeixen les façanes dels braços del transsepte </li></ul><ul><li>a l’interior perden importància els capitells i en guanyen les imatges d’altar, els retaules, cadires del cor i l’escultura funerària. </li></ul>
  3. 3. ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica <ul><li>Temes : </li></ul><ul><li>A la façana principal sol aparèixer el Judici Final (Crist crucificat i no tant el pantocràtor) </li></ul><ul><li>Sovintegen les escenes de la vida de Crist (sobretot la Passió) </li></ul><ul><li>clara evolució de les mares de Déu (major tendresa materna), que es sol situar al trencallum o mainell </li></ul><ul><li>es dediquen portalades als sants titulars de les esglésies </li></ul><ul><li>la temàtica fantàstica no desapareix, però es desplaça de les façanes (per exemple a les gàrgoles) </li></ul>
  4. 4. Diferències entre dues mares de Déu, una romànica i una altra gòtica
  5. 5. Diferències entre dos timpans, un de romànic i un de gòtic.
  6. 6. S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada. Imatge atemporal Imatge humanitzada
  7. 7. Crist més humanitzat i patidor
  8. 9. S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura
  9. 10. S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius
  10. 11. Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació
  11. 12. Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica … … es donen les passes cap a un nou humanisme
  12. 13. Escena del gènesis … Eva menjant la poma torna el nuu?
  13. 14. … i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física
  14. 15. L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté
  15. 16. Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet
  16. 17. També ocupen les arquivoltes del pòrtic
  17. 18. Portalada de la catedral de Chartres ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
  18. 19. Timpà central Timpà de la dreta
  19. 20. Est àtues del brancals
  20. 23. Timpà del judici final de la catedral de Chartres
  21. 24. Pòrtic de la catedral d’Amiens i Crist al mainell
  22. 25. Brancals de la dreta de la portada central de la catedral de Reims
  23. 26. Figures del brancal dret de al catedral de Reims: grup de la Visitació i de l’Anunciació <ul><li>Les figures s’interrelacionen. </li></ul><ul><li>  Mostren c erta proporció, encara que les figures són allargades. </li></ul><ul><li>Ja no hi ha tanta rigidesa. Més naturalitat, bellesa i senzillesa. </li></ul><ul><li>La vestimenta recorda la tècnica draps banyats. </li></ul>
  24. 27. Pòrtic de la catedral de Lleó. Mainell de la Mare de Déu Blanca
  25. 28. Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos 3. L’escultura Gòtica ART GÒTIC
  26. 29. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de vitralls) fan que la pintura mural perdi importància. Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són els retaules els que agafen protagonisme. Són grans estructures de fusta que es troben darrera l’altar. Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i un seguit de carrers verticals i així com altres elements o parts.
  27. 30. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Parts o elements d’un retaule
  28. 31. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>Respecte a les característiques generals de la pintura gòtica: Temes : els mateixos que a l’escultura (escenes de la vida de Crist –passió-, la mare de Déu –anunciacions i visitacions-, i vides de sants). </li></ul><ul><ul><li>Tècniques : introducció de la pintura a l’oli. </li></ul></ul><ul><ul><li>Formalment : tendència a la humanització de les figures (expressió, proporcions i gestualitat); es conten més històries). </li></ul></ul>
  29. 32. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models: </li></ul><ul><ul><li>Gòtic lineal o francogòtic : a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348 </li></ul></ul><ul><ul><li>Gòtic internacional : (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gòtic flamenc : (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat. </li></ul></ul>
  30. 33. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models: </li></ul><ul><ul><li>Gòtic lineal o francogòtic : a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos. </li></ul></ul>Aquest estil inclou la pintura mural, sobre fusta, els vitralls i la miniatura. Vitralls: línies ben perfilades que defineixen les figures; divisió de l’espai en composicions centralitzades a base de medallons, cercles o formes florals disposades en forma radial a partir d’un motiu central.
  31. 34. Rosassa de la catedral de Chartres Rosassa de la catedral de Notre Dame de París ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
  32. 35. Vitralls de l’església de Saint Chapelle de París ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
  33. 36. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models: </li></ul><ul><ul><li>L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348 </li></ul></ul>L’italogòtic o pintura italiana del Trecento és una pintura inicialment molt influïda per l’art bizantí, és a dir, fortament simbòlica, sense fons de paisatge i amb base daurada. Posteriorment evolucionà (ja al Trecento –segle XIV-) cap a la preocupació pels efectes espacials, l’estudi anatòmic de les figures, la representació d’estats d’ànim (gestualitat i actitud), i cap a la valoració de la llum i la matisació tonal dels colors.
  34. 37. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Es desenvoluparen dues escoles diferenciades: L’escola florentina L’escola de Siena <ul><li>En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models: </li></ul><ul><ul><li>L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348 </li></ul></ul>
  35. 38. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola florentina serà la que millor mostrarà les característiques de l’italogòtic, i Giotto di Bondone el millor exponent. <ul><ul><li>L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348 </li></ul></ul>
  36. 39. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Mare de Déu al tron . Giotto
  37. 40. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Captura de Jesús . Giotto
  38. 41. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià San Francesc predicant als ocells . Giotto Giotto es considera l’iniciador de la pintura moderna pel seu domini de la representació espacial, del volum i de la corporeïtat de les figures. També per la introducció del fons de paisatge
  39. 42. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Lamentació sobre Crist mort . Giotto
  40. 43. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola de Siena , al seu torn, encara mostrarà les influències bizantines. És una pintura més cortesana i, per tant, molt fina, delicada i elegant, que s’observa sobretot en el tractament de les robes, i també per mostrar millor els sentiments religiosos i humans. Els pintors més destacats varen ser Simone Martini , Duccio de Buoninsegna i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti . <ul><ul><li>L’ italogòtic : (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348 </li></ul></ul>
  41. 44. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu al tron . Duccio.
  42. 45. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació . Duccio
  43. 46. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Majestat . Duccio
  44. 47. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació . Simone Martini
  45. 48. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Jesús al temple . Simone Martini
  46. 49. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu . Simone Martini
  47. 50. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Passió . Simone Martini
  48. 51. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Alegoria del Bon Govern . Ambrogio Lorenzetti.
  49. 52. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació . Ambrogio Lorenzetti.
  50. 53. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Davallament . Pietro Lorenzetti.
  51. 54. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu al tron . Pietro Lorenzetti.
  52. 55. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Naixement . Pietro Lorenzetti.
  53. 56. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models: </li></ul><ul><ul><li>Gòtic internacional : (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà. </li></ul></ul><ul><li>Entre 1385 i 1450 s’estén per una gran zona d’Europa una pintura amb trets homogenis, que són: </li></ul><ul><li>El gust per les línies sinuoses i mogudes. </li></ul><ul><li>L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls representa. </li></ul><ul><li>La intensitat dels colors i els fons daurats. </li></ul><ul><li>El gust per l’anècdota i per la profusió de personatges secundaris a les composicions. </li></ul>
  54. 57. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Llibre de les molt riques hores de Jean Berry . Germans Limbourg.
  55. 58. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>En l’ evolució o periodització , la dividim en quatre subestils o models: </li></ul><ul><ul><li>Gòtic flamenc : (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat. </li></ul></ul>A la regió de Flandes l’empenta del comerç va enriquir ciutats com Bruges, Gant o Bravant. En aquest context es va desenvolupar una escola pictòrica molt important fruit de la demanda de la burgesia. Les seves característiques eren:
  56. 59. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. <ul><li>Eren obres reduïdes fruit de les comandes burgeses (díptics o tríptics). </li></ul><ul><li>Tècnica de la pintura a l’oli sobre fusta (permet varietat cromàtica, colors vius, brillants, que afavoreixen el detallisme) </li></ul><ul><li>Minuciositat o detallisme: predominen les parts sobre el tot. </li></ul><ul><li>Gust per la reproducció d’objectes petits, dels detalls de la roba, ... </li></ul><ul><li>Per tant, naturalisme no idealitzat, molt realista. </li></ul><ul><li>Interès per aconseguir una il·lusió espacial, tot i que encara no es practica la perspectiva lineal. </li></ul><ul><li>D’aquí el gust pels paisatges. </li></ul><ul><li>Destacam especialment els germans Van Eyck, Herber i Jan. </li></ul>
  57. 60. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Localització de Flandes
  58. 61. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Resurrecció. Hubert Van Eyck.
  59. 62. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu. Jan Van Eyck.
  60. 63. Matrimoni Arnolfini. Jan Van Eyck.
  61. 64. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Retrat d’home amb turbant vermell. Jan Van Eyck.
  62. 65. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Retrat. Jan Van Eyck.
  63. 66. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Margarita Van Eyck. Jan Van Eyck.
  64. 67. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. El jardí de les delícies. El Bosc
  65. 68. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Eden. El Bosc
  66. 69. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Infern. El Bosc

×