TEMA 1 formació del   sistema solar     VALL D’ALBA      2012-2013
FORMACIÓ DEL SISTEMA           SOLAR   1- L’origen del Sol 2- Formació dels planetes    Planetes interios    Planetes ...
El sistema solar   El Sistema Solar està format per una estrella    central, el Sol, els cossos que lacompanyen i    lesp...
Sistema solar   El Sistema Solar està format pel sol, els planetes i els    seus satèl·lits que els acompanyen, asteroide...
El sistema solar
El sistema solar Els asteroides són roques més petites que  també giren, la majoria entre Mart i Júpiter A més, hi ha el...
Cinturò de kuiper
Nuvol d’oort
Origen del sistema solar   És molt difícil precissar lorigen del nostre    Sistema Solar. Els científics creuen que pot  ...
Origen del sistema soalr   Al centre es va acumular la major part de la matèria.    La pressió era tan elevada que els àt...
Origen del sistema solar   També hi havia moltes col.lissions.    Milions dobjectes sapropaven i sunien : acreció   Les...
Origen del Sol    El sistema solar es    va formar fa 4600    m.a., a patir d’un    núvol de gas i pols (    nebulosa gal...
   un gran núvol de pols i gas    que ja existiria, hauria    avançat cap als veïnatges    duna estrella que acabava    d...
 En contreures, es va incrementar la seva velocitat de rotació, de la mateixa forma que un patinador gira més de pressa q...
 I, segons Laplace, en augmentar la  velocitat de rotació del núvol, aquesta va  començar a projectar un anell de matèria...
 Però al seguir contraient-se, va arribar de nou  a una velocitat que li permetia projectar un altre  anell de matèria. ...
Disc protoplanetari
Foto de la formació del sistema              solar
El sol   És lestrella més propera a    la Terra i lelement més    gran del Sistema Solar. Les    estrelles són els únics ...
El sol Es va formar fa  4.500 milions danys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i m...
El sol   La capa exterior és la    que veiem. Sanomena    fotosfera i té una    temperatura duns    6.000 ºC, amb zones  ...
el sol: un forn nuclear   Lenergia solar es crea a linterior del Sol, on la    temperatura arriba als 15 milions de graus...
El sol El Sol també absorbeix matèria. És tan  gran i té tanta força que sovint atreu els  asteroides i els cometes que p...
Taca solar, camp magnètic,raig x i           eclipse solar
Els planetes   Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen    llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.   ...
   Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Plutó són planetes    terrestres, és a dir, petits i rocosos, amb densitat    alta.  ...
Formació dels planetes   Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions    danys, a lèpoca de la formació del Sol.    e...
M ercuri   És el planeta més proper al Sol i el segon més    petit del Sistema Solar. És menor que la Terra,    però més ...
mercuri
   Quan un costat de    Mercuri és de cara al    Sol, arriba a    temperatures superiors    als 425 ºC. Les zones a    lo...
mercuri   La superfície de Mercuri és    semblant a la de la Lluna. El    paisatge és ple de cràters i    esquerdes, en m...
   Mercuri és el planeta més proper al Sol, i el segon    més petit del sistema solar. El seu diàmetre és un    40% més p...
   Mercuri té un diàmetre de 4.880 km. però la seva massa    és gairebé la meitat de la de Mart, la qual cosa indica    q...
venus   Els astrònoms es refereixen a venus com el planeta    germà de la Terra. Ambdós tenen similar grandària,    massa...
venus
venus És el segon planeta del   Sistema Solar i  el més semblant a la Terra pel seu  tamany, massa, densitat i volum. Tot...
venus
Superficie de venus La superfície de Venus és  relativament jove, entre 300 i  500 milions danys. Té  amplíssimes planure...
venus   Les fotos mostren el    terreny brillant, com si    fos moll. Però Venus    no pot tenir aigua    líquida, a caus...
venus Els primers astrònoms pensaven que  Venus eren dos cossos diferents perquè,  de vegades es veu una mica abans de  s...
Terra   És el nostre planeta i lúnic habitat. Es troba    a lecosfera, un espai que envolta el Sol i que    té les condic...
La Terra   Set de cada deu parts de la superfície terrestre    són cobertes daigua. Els mars i oceans també    ajuden a r...
terra Lescorça de la Terra està  formada per plaques que  suren sobre el mantell, una  capa de materials calents i  pasto...
   Les forces internes tenen efectes a lexterior.    Quan els moviments són ràpids, originen    terratrèmols. Si són lent...
La Terra    escorça sòlida, la litosfera que    té un espessor mig de 90 km. i    composició    roques de silici.   man...
 Les densitats daquestes capes van des dun mínim de 2,8 g/cm3 en la litosfera, a un màxim de 13,5 g/cm3 en el nucli inter...
mart   És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com    el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li    van ...
mart
mart   Latmosfera de Mart és molt    més prima que la de la Terra,    amb una pressió superficial    equivalent a una cen...
   A latmosfera hi ha només    una quarta part de vapor    daigua. Això sembla    suficient per a permetre que    laigua ...
mart   Les grans diferències de temperatura provoquen    vents forts. Lerosió del sòl ajuda a formar    tempestes de pols...
mart
mart   El coneixement que es té de linterior de Mart suggereix    que pot ser modelat com una estreta escorça, similar a ...
Deimos i fobos: satèl.lits de mart   Té dos satèl.lits,    Fobos i Deimos. Són    petits i giren ràpid    prop del planet...
Mart: deims i fobos Fobos té poc més de 13 Km. pel costat més llarg. Gira a 9.380 Km. del centre, és a dir, a menys de 6....
Aigua a mart   La Sonda europea Mars Express va enviar aquesta foto    que demostra lexistència daigua en Mart. Laigua, s...
Foto que demostra l’existència       d’aigua a Mart
Júpiter
júpiter   És el planeta més gran del Sistema Solar, té més    matèria que tots els altres planetes junts i el seu    volu...
Júpiter   Fa la rotació més ràpida    entre tots els planetes i té    una atmosfera    complicada, amb núvols i    tempes...
Júpiter   Els anells de Júpiter són molt més senzills que    els de Saturn. Estan formats per partícules de    pols llanç...
Les llunes de Júpiter   Fa 400 anys, Galileu va dirigir el seu telescopi casolà    cap a Júpiter i va veure que lacompany...
Calisto,ganímedes,Io i Europa
 Ganímedes                         Calisto És el satèl.lit més gran de       Té un diàmetre de 4.800 km.,  Júpiter i t...
 Io                                Europa Io té 3.630 Km. de diàmetre i     Té 3.138 Km. de diàmetre. La  gira a 421.0...
saturn
   Saturn és el segon planeta més gran del    Sistema Solar i lúnic que té anells visibles    desde la Terra. Es veu clar...
   El color groguenc dels    núvols té bandes daltres    colors, com Júpiter, però    no tant marcades. Prop    de lequad...
 Cada anell principal està format  per molts anells estrets. La seva  composició és dubtosa, però  sabem que contenen aig...
Les llunes de Saturn   Saturn té, oficialment, 18 satèl.lits. És el planeta    que en té més. Les recents observacions a ...
Les llunes de saturn: tità ,    Japed,dione i rea
Urà
Urà   És el setè planeta des del Sol i el tercer més    gran del Sistema Solar. És també el primer    que es va descobrir...
Urà
   La seva distància al Sol és el doble que la de    Saturn. És tan lluny que, des dUrà, el Sol    sembla una estrella mé...
Urà La inclinació sorprenent dUrà provoca un  efecte curiós: el seu camp magnètic sinclina 60  º en relació a leix i la c...
Urà   Latmosfera dUrà està composta    per un 83% dhidrogen, 2% de    metà i petites quantitats dacetilè i    altres hidr...
Anells d’Urà   Aquesta foto dels anells dUrà va    ser generada usant imatges    preses pel Voyager 2. Aquesta    imatge ...
 En el cel dUrà no hi ha planetes brillants.  Saturn, el més proper, sembla una estrella  pàl.lida. Però hi ha cinc objec...
Neptú   És el planeta més exterior dels gegants gasosos i el    primer que fou descobert gràcies a prediccions    matemàt...
neptú
Neptú   La nau Voyager II es va    apropar a Neptú lany 1989 i el    va fotografiar. Va descobrir    sis de les vuit llun...
   Shan observat a latmosfera alta    de Neptú, brillants núvols    allargats, similars als cirrus de la    Terra. A baix...
   A latmosfera de Neptú sarriba a temperatures    de 260 ºC sota zero. Els núvols, de metà    congelat, canvien amb molt...
   Aquestes fotos del telescopi espacial    Hubble mostren el canvi destacions    en el planeta Neptú. El seu hemisferi  ...
Neptú   Els dos terços interiors de Neptú    estan formats per una barreja de    roca fosa, aigua, amoniac i metà    líqu...
Asteroides   Són una sèrie dobjectes rocosos o metàl.lics    que fan òrbites a lentorn del Sol, la majoria    en el cintu...
 Els asteroides també sanomenen planetes menors. El més gran és Ceres, amb 1.000 Km. de diàmetre i, després, Vesta i Pall...
Asteroides
   Les naus que han navegat a través del cinturó    dasteroides han vist que és pràcticament buit i que    les distàncies...
cinturó de Kuiper   Els objectes del cinturó Kuiper són cossos gelats en    lexterior del nostre sistema solar. Aquests r...
Cometes   Semblen taques de llum,    sovint borroses, que van    deixant un rastre o    cabellera. Això els fa    atracti...
cometes   lòrbita dels cometes és molt    més allargada que la dels    planetes.   En una punta els pot apropar    molt ...
 En cada passada perd  matèria. Finalment, només  queda el nucli rocós. Molts  astrònoms creuen que hi ha  asteroides que...
Cometa Kohouotek   La foto de lesquerra    és el cometa    Kohouotek, que va    passar prop de la    Terra al gener de   ...
Cometa Encke   El cometa Encke, que té    lòrbita molt curta,    sacosta cada tres anys i    tres mesos.   Només es veu ...
Cometa Hale-Bop   Aquesta foto del cometa Hale-Bopp va ser presa el 15 de    març de 1977 des del Terra Del Sol Observato...
 Foto del cometa Ikeya-Zhang El cometa Ikeya-Zhang va ser descobert el 1 de febrer de 2002, de  manera independent i sim...
Cometa Halley i cometa amb cues       de pols i plasma
meteorits   La paraula meteorit significa fenòmen del cel    i descriu la llum que es produeix quan un    fragment de mat...
Pluja de meteorits També hi ha   corrents de meteoroides, que shan format per la desintegració de nuclis de cometes. Quan...
meteorits   Lestudi dels meteorits revela dades    interessants. Són bons exemples de la    matèria primitiva del Sistema...
Impactes de meteorits   Algunes catàstrofes del    passat poden haver estat    causades per meteorits,    lextinció dels...
Foto d’un meteorit marcià   Aquest meteorit de 4.500    milions danys, etiquetat    ALH84001, es creu que    prové de Mar...
   Limpacte dun asteroide o estel va    deixar fa centenars de milions    danys al paisatge les cicatrius que    encara s...
Cràter d’un meteorit
Imatge microscòpica d’un meteorit                   marcià   Les roques estan compostes habitualment per petits grans    ...
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Presentació sistema solar2012 2013

875 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
875
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
342
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació sistema solar2012 2013

  1. 1. TEMA 1 formació del sistema solar VALL D’ALBA 2012-2013
  2. 2. FORMACIÓ DEL SISTEMA SOLAR 1- L’origen del Sol 2- Formació dels planetes Planetes interios Planetes exteriors Planetes nans 3-Viatge científic pel sistema solar: Mercuri, Venus, La Terra, Mart,Jupiter, Saturn, Urà, Neptú.
  3. 3. El sistema solar El Sistema Solar està format per una estrella central, el Sol, els cossos que lacompanyen i lespai que queda entre ells. Hi ha huit planetes que giren al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú. La Terra és el nostre planeta i té un satèl.lit, la Lluna. Alguns planetes tenen satèl.lits, daltres no.
  4. 4. Sistema solar El Sistema Solar està format pel sol, els planetes i els seus satèl·lits que els acompanyen, asteroides, cometes, meteoroides, pols i gas interplanetari . Les dimensions daquest sistema distància mitjana de la Terra al Sol, anomenada unitat astronòmica (UA). Una UA correspon a uns 150 milions de quilòmetres. La frontera entre el Sistema Solar i lespai intercometa·lar - anomenada heliopausa - se suposa que es troba a 100 UA. Els cometes, malgrat això, són els més allunyats del Sol; les seves òrbites són molt excèntriques, estenent- se fins 50.000 UA o més.
  5. 5. El sistema solar
  6. 6. El sistema solar Els asteroides són roques més petites que també giren, la majoria entre Mart i Júpiter A més, hi ha els cometes que sapropen i sallunyen molt del Sol. (Núvol D’oort) De vegades arriba a la Terra un fragment de matèria extraterrestre. La majoria sencenen i es desintegren quan entren a latmosfera. Són els meteorits.
  7. 7. Cinturò de kuiper
  8. 8. Nuvol d’oort
  9. 9. Origen del sistema solar És molt difícil precissar lorigen del nostre Sistema Solar. Els científics creuen que pot situar-se fa uns 4.600 milions danys, un inmens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, degut a lexplosió duna supernova propera.
  10. 10. Origen del sistema soalr Al centre es va acumular la major part de la matèria. La pressió era tan elevada que els àtoms van començar a partir-se, alliberant energia i formant una estrella. Al mateix temps sanaven definint alguns remolins que, en fer-se grans, augmentaven la seva gravetat i recollien més materials a cada volta.
  11. 11. Origen del sistema solar També hi havia moltes col.lissions. Milions dobjectes sapropaven i sunien : acreció Les trobades constructives van predominar i, en només 100 milions danys, va adquirir un aspecte semblant a lactual. Després cada cos va continuar la seva pròpia evolució.
  12. 12. Origen del Sol El sistema solar es va formar fa 4600 m.a., a patir d’un núvol de gas i pols ( nebulosa galàctica), que es va contraure per l’atracció gravitatòria causada per l’explosió d’una supernova en les proximitats.
  13. 13.  un gran núvol de pols i gas que ja existiria, hauria avançat cap als veïnatges duna estrella que acabava dexplotar com a supernova. Lona de xoc daquesta explosió, la vasta ràfega de pols i gas que es formaria comprimiria aquest núvol, intensificant així el seu camp gravitatori i iniciant la condensació que comporta la formació duna estrella.
  14. 14.  En contreures, es va incrementar la seva velocitat de rotació, de la mateixa forma que un patinador gira més de pressa quan plega els seus braços. (Això és a causa de la «conversió del moment angular». aquest moment és igual a la velocitat del moviment per la distància des del centre de rotació, quan disminueix aquesta distància sincrementa, en compensació, la velocitat del moviment.)
  15. 15.  I, segons Laplace, en augmentar la velocitat de rotació del núvol, aquesta va començar a projectar un anell de matèria a partir del seu equador, en ràpida rotació lenorme núvol de matèria en contracció es trobava en fase rotatoria al començar el procés.
  16. 16.  Però al seguir contraient-se, va arribar de nou a una velocitat que li permetia projectar un altre anell de matèria. el Sol va anar deixant darrera seu una sèrie danells (núvols de matèria, en forma de rosques), que es van anar condensant lentament, per a formar els planetes; amb el temps, aquests van expel·lir, al seu torn, petits anells, que van donar origen als seus satèl·lits.
  17. 17. Disc protoplanetari
  18. 18. Foto de la formació del sistema solar
  19. 19. El sol És lestrella més propera a la Terra i lelement més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de lUnivers que emeten llum. El Sol és també la nostra principal font denergia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor. Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.
  20. 20. El sol Es va formar fa 4.500 milions danys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins convertir-se en una gegant roja. Finalment, senfonsarà pel seu propi pes i es convertirà en una enana blanca, que pot tardar un trilió danys a refredar-se
  21. 21. El sol La capa exterior és la que veiem. Sanomena fotosfera i té una temperatura duns 6.000 ºC, amb zones més fredes (4.000 ºC) que anomenem taques solars.
  22. 22. el sol: un forn nuclear Lenergia solar es crea a linterior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altíssima, que provoca reaccions nuclears. Salliberen protons (nuclis dhidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar una partícula alfa (nucli dheli). Com que la partícula alfa pesa menys que els quatre protons junts, la diferència sexpulsa en forma denergia cap a la superfície. Un gram de matèria allibera tanta energia com la combustió de 2,5 milions de litres de benzina.
  23. 23. El sol El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment, quan cauen al Sol, es desintegren. El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant del centre de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 240 milions danys
  24. 24. Taca solar, camp magnètic,raig x i eclipse solar
  25. 25. Els planetes Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar. Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el de translació. Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Això determina la durada del dia del planeta. Pel de translació, descriuen òrbites en cercle a lentorn del Sol. Cada òrbita és lany del planeta. Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps. Giren gairebé en el mateix pla, excepte Plutó, que té lòrbita més inclinada, excèntrica i allargada
  26. 26.  Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Plutó són planetes terrestres, és a dir, petits i rocosos, amb densitat alta. Tenen un moviment de rotació lent, poques llunes (o cap) i forma bastant rodona. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, anomenats gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets de gas i gel. Giren gas i gel. Giren depressa i tenen molts satèl.lits, més abultament equatorial i anells
  27. 27. Formació dels planetes Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions danys, a lèpoca de la formació del Sol. els materials lleugers que no es van quedar al Sol es van allunyar més que els pesats. En el núvol de gas i pols, que girava en espirals, hi havía zones més denses. La gravetat i les colissions van portar més matèria a aquestes zones i el moviment rotatori les va arrodonir. Després, els materials i les forces de cada planeta es van anar reajustant, i encara ho fan. Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant daspecte. Lentament, però sense pauses.
  28. 28. M ercuri És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. És menor que la Terra, però més gran que la Lluna. Si ens situessim sobre Mercuri, el Sol ens semblaria dues vegades i mitja més gran. El cel, però, el veuriem sempre negre, perquè no hi ha una atmòsfera que pugui dispersar la llum. Els romans li van posar el nom del missatger dels déus perque es movia més ràpid que els altres planetes. Dóna la volta al Sol en meys de tres mesos. En canvi, gira lentament sobre el seu eix, un cop cada 58 dies i mig. Abans ho feia més ràpid, però la influència del Sol lha anat frenant.
  29. 29. mercuri
  30. 30.  Quan un costat de Mercuri és de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425 ºC. Les zones a lombra baixen fins als 170 sota zero. Els pols es mantenen sempre molt freds. Això fa pensar que hi pot haver aigua (congelada, és clar).
  31. 31. mercuri La superfície de Mercuri és semblant a la de la Lluna. El paisatge és ple de cràters i esquerdes, en mig de marques ocasionades pels impactes dels meteorits. La presència de camp magnètic indica que té un nucli metàlic, parcialment líquid. La seva alta densitat, la mateixa que la Terra, fa pensar que aquest nucli ocupa gairebé la meitat del volum del planeta.
  32. 32.  Mercuri és el planeta més proper al Sol, i el segon més petit del sistema solar. El seu diàmetre és un 40% més petit que la Terra i un 40% més gran que la Lluna. És fins i tot més petit que la lluna de Júpiter, Ganimedes o la lluna de Saturn, Tità. Fins el Mariner 10, poc se sabia sobre Mercuri a causa de les dificultats dobservació que tenen els telescopis de la Terra. En la seva màxima elongació està a només 28 graus del Sol tal com es pot veure des de la Terra. A causa daixò, sols pot ser observat durant locàs o en hores diürnes, travessant una massa considerable de latmosfera terrestre.
  33. 33.  Mercuri té un diàmetre de 4.880 km. però la seva massa és gairebé la meitat de la de Mart, la qual cosa indica que la seva densitat és molt elevada. Les mesures indiquen una densdad completament anàloga a la terrestre, fent suposar un elevat percentatge de ferro en la composició interior del planeta. Com a conseqüència de lelevada massa del planeta la gravetat a la superfície és comparable amb la de Mart. La seva extrema proximitat al Sol i el fet que, a la pràctica, no posseeix una atmosfera (nha estat mesurada una que a nivell del sòl és un bilió de vegades inferior a la terrestre) li fan experimentar a aquest món infernal les més elevades variacions tèrmiques existents en un planeta. En aquestes condicions els científics exclouen que el planeta pugui albergar qualsevol forma de vida.
  34. 34. venus Els astrònoms es refereixen a venus com el planeta germà de la Terra. Ambdós tenen similar grandària, massa, densitat i volum. Ambdós es van formar més o menys al mateix temps i es van condensar a partir de la mateixa nebulosa. Malgrat això, durant els últims anys els investigadors han trobat que la semblança acaba aquí. Venus és molt diferent de la Terra. No té oceans i està envoltat per una pesada atmosfera composta principalment per dióxid de carboni amb gairebé gens de vapor daigua. Per la seva densitat, linterior de Venus deu ser molt semblant al de la terra.
  35. 35. venus
  36. 36. venus És el segon planeta del Sistema Solar i el més semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. Tots dos es van formar a la mateixa època, a partir de la mateixa nebulosa. Venus és, però, ben diferent de la Terra. No té oceans i la seva pesada atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480 ºC. És abrasador.
  37. 37. venus
  38. 38. Superficie de venus La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions danys. Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes. Hi ha molts volcans. El 85% del planeta està cobert per roca volcànica. La lava ha creat solcs, alguns ben llargs. Nhi ha un de 7.000 km. També hi ha cràters dels impactes dels meteorits. Només dels grans, perquè els petits es desfan en lespessa atmosfera.
  39. 39. venus Les fotos mostren el terreny brillant, com si fos moll. Però Venus no pot tenir aigua líquida, a causa de lelevada temperatura. La lluentor la provoquen compostos metàl.lics.
  40. 40. venus Els primers astrònoms pensaven que Venus eren dos cossos diferents perquè, de vegades es veu una mica abans de sortir el Sol i, daltres, just després de la posta. Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en sentit contrari al dels altres planetes. El Sol surt per loest i es pon per lest. El dia venussià dura més que lany.
  41. 41. Terra És el nostre planeta i lúnic habitat. Es troba a lecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida. És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, latmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra sescalfi massa i, de nit, que es refredi.
  42. 42. La Terra Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes daigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, laigua que sevapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs. Als pols, que reben poca energia solar, laigua es gela i forma els casquets polars. El del sud és més gran i concentra la major reserva daigua dolça del planeta.
  43. 43. terra Lescorça de la Terra està formada per plaques que suren sobre el mantell, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans. La densitat i la pressió augmenten cap al centre de la Terra. Al nucli hi ha els materials més pesats, els metalls. Les elevades temperatures els mantenen en estat líquid, amb forts moviments. El nucli intern és sòlid.
  44. 44.  Les forces internes tenen efectes a lexterior. Quan els moviments són ràpids, originen terratrèmols. Si són lents, originen plegaments, com els que han creat les muntanyes. El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl.lic generen un camp magnètic que, amb latmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.
  45. 45. La Terra escorça sòlida, la litosfera que té un espessor mig de 90 km. i composició roques de silici. mantell, que arriba fins a una profunditat aproximada de 2.900 km., nucli amb una composició majoritària de ferro que en la seva part més exterior, des dels 2.900 km. als 1.800 km. de profunditat, està en estat fluid; en la part més interna està novament en estat sòlid.
  46. 46.  Les densitats daquestes capes van des dun mínim de 2,8 g/cm3 en la litosfera, a un màxim de 13,5 g/cm3 en el nucli interior. Els moviments de fluids en linterior de la Terra i els corrents elèctrics generats per ells, són la base de lintens camp magnètic que envolta el nostre planeta i que rep el nom de Magnetosfera
  47. 47. mart És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el nom del deu de la guerra. Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni, que es congela alternativament en cadascun dels pols. Conté només un 0,03% daigua, mil vegades menys que la Terra. Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven rius. Sobre la superfície sendevinen solcs, illes i costes.
  48. 48. mart
  49. 49. mart Latmosfera de Mart és molt més prima que la de la Terra, amb una pressió superficial equivalent a una centèsima part de la pressió superficial del nostre planeta. Les temperatures de la superfície oscil·len des de -113º C en el pol durant lhivern, a 0º C en la cara amb llum durant lestiu. Latmosfera està principalment composta de dióxid de carboni (95.3%), nitrogen (2.7%), argón (1.6%), i petites quantitats daltres gasos. Loxigen, que és tan important per a nosaltres a la Terra, tot just representa un 0.13 % de latmosfera de Mart.
  50. 50.  A latmosfera hi ha només una quarta part de vapor daigua. Això sembla suficient per a permetre que laigua es congeli en la superfície de Mart. Amb tan poca quantitat daigua, rarament sobserven núvols en el cel Marcià. En certes estacions, algunes zones de Mart són assotades per vents tan forts que aixequen la terra de la superfície i llancen pols a latmosfera.
  51. 51. mart Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts. Lerosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície. Abans de lexploració espacial, es pensava que Mart podia tenir vida. Les observacions han demostrat que no en té, encara que en podria haver tingut en un passat llunyà. En les condicions actual, Mart es esterilitzant, és a dir, no pot tenir vida. El seu sòl és sec i oxidant. A més, rep del Sol massa rajos ultraviolats.
  52. 52. mart
  53. 53. mart El coneixement que es té de linterior de Mart suggereix que pot ser modelat com una estreta escorça, similar a la de la Terra, un mantell i un nucli. Si el nucli marcià és dens, compost de ferro com el de la Terra o dels meteorits SNC que suposadament procedeixen de Mart, llavors el radi mínim del nucli és duns 1300 quilòmetres. Si el nucli està format per materials menys densos com una barreja de sofre i ferro, llavors el radi màxim seria inferior als 2000 quilòmetres.
  54. 54. Deimos i fobos: satèl.lits de mart Té dos satèl.lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta. Això va dificultar el seu descobriment a través dels telescopis
  55. 55. Mart: deims i fobos Fobos té poc més de 13 Km. pel costat més llarg. Gira a 9.380 Km. del centre, és a dir, a menys de 6.000 Km. de la superfície, cada 7 hores i mitja. Deimos és la meitat de Fobos i gira a 23.460 Km. del centre en poc més de 30 hores.
  56. 56. Aigua a mart La Sonda europea Mars Express va enviar aquesta foto que demostra lexistència daigua en Mart. Laigua, se sap, és lelement essencial per a la vida i, encara que no marcians evolucionats, existia la possibilitat de trobar microorganismes animals o vegetals i demostrar que el sorgiment de la vida sobre un planeta no és un fet exclusiu de la Terra. Alguns estudiosos han formulat la hipòtesi que, anteriorment, el planeta devia tenir una atmosfera més gruixuda i densa que lactual, que permetia lexistència daigua en estat líquid: sexplicarien així els jaços dels rius, ara ja secs, descoberts per les sondes americanes Mariner i Viking. És probable que laigua només es trobi en forma de gel damunt o sota la superfície, o com a rastres de vapor o cristalls de gel a latmosfera
  57. 57. Foto que demostra l’existència d’aigua a Mart
  58. 58. Júpiter
  59. 59. júpiter És el planeta més gran del Sistema Solar, té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra. Té un tènue sistema danells, invisible desde la Terra. També té 16 satèl.lits. Quatre dells van ser descoberts per Galileu al 1610. Era la primera vegada que algú observava el cel amb un telescopi. Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites quatitats damoniac, metà, vapor daigua i altres compostos Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques.
  60. 60. Júpiter Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques. La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h.
  61. 61. Júpiter Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats per partícules de pols llançades a lespai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors. Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins dun enorme globus de radiació atrapat en la magnetosfera, el camp magnètic del planeta. Aquest camp magnètic, que només arriba entre els 3 i 7 milions de km. en direcció al Sol, es projecta en direcció contrària més de 750 milions de km., fins arribar a lòrbita de Saturn
  62. 62. Les llunes de Júpiter Fa 400 anys, Galileu va dirigir el seu telescopi casolà cap a Júpiter i va veure que lacompanyaven tres puntets. Va continuar mirant i, quatre dies més tard, en va descobrir un altre. No podien ser estrelles, perque havia observat que giraven a lentorn del planeta. Eren satèl.lits, i, fins aleshores, no es coneixia cap altre planeta que en tingués (tret del nostre, és clar). Després shan descobert 12 llunes més, totes petites, fins completar el total de 16. Les naus Voyager van estudiar i fotografiar el sistema de Júpiter al 1979. Finalment, al 1996 sengegà un nou projecte per tal dobservar Júpiter i les seves llunes una bona temporada. El projecte, naturalment, es diu Galileu.
  63. 63. Calisto,ganímedes,Io i Europa
  64. 64.  Ganímedes  Calisto És el satèl.lit més gran de  Té un diàmetre de 4.800 km., Júpiter i també del Sistema gairebé igual que Mercuri, i Solar, amb 5.262 Km. de gira a 1.883.000 Km. de diàmetre, més gran que Plutó i Júpiter, cada 17 dies. És el que Mercuri. Gira a una satèl.lit amb més cràters del distància 1.070.000 Km. del Sistema Solar. Està format, a planeta en poc més de set parts iguals, per roca i aigua dies. Sembla que té un nucli gelada. Loceà gelat dissimula rocós, un mantell daigua els cràters. És el que té la gelada i una escorça de roca i densitat més baixa dels quatre gel, amb muntanyes, valls, satèl.lits de Galileu. cràters i rius de lava.
  65. 65.  Io  Europa Io té 3.630 Km. de diàmetre i  Té 3.138 Km. de diàmetre. La gira a 421.000 Km. de Júpiter seva òrbita es situa entre Io i en poc més dun dia i mig. La Ganímedes, a 671.000 Km. seva òrbita es veu afectada del planeta. Fa una volta cada pel camp magnètic de Júpiter i tres dies i mig. Laspecte per la proximitat dEuropa i dEuropa és el duna bola Ganímedes. És un món de gelada amb línies marcades roca amb molta activitat sobre la superfície. volcànica. La seva Probablement són fractures de temperatura global és de lescorça que shan tornat a -143ºC, però té una zona, un omplir daigua i shan gelat. llac de lava, amb 17ºC.
  66. 66. saturn
  67. 67.  Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i lúnic que té anells visibles desde la Terra. Es veu clarament aplanat pels pols a causa de la ràpida rotació. Latmosfera és dhidrogen, amb una mica dheli i metà. És lúnic planeta que té una densitat menor que laigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria. El color groguenc dels núvols té bandes daltres colors, com Júpiter, però no tant marcades. Prop de lequador el vent bufa a 500 Km/h.
  68. 68.  El color groguenc dels núvols té bandes daltres colors, com Júpiter, però no tant marcades. Prop de lequador el vent bufa a 500 Km/h. El sistema danells li dóna un aspecte molt bonic. En té dos de brillants, A i B, i un més suau, el C. Entre ells hi ha obertures. La més gran és la Divisió de Cassini.
  69. 69.  Cada anell principal està format per molts anells estrets. La seva composició és dubtosa, però sabem que contenen aigua. Podrien ser icebergs o boles de neu, barrejades amb pols. Al 1850, lastrònom Edouard Roche estudiava lefecte de la gravetat dels planetes sobre els seus satèl.lits, i va calcular que, qualsevol matèria situada a menys de 2,44 vegades el radi del planeta, no es prodria aglutinar per formar un cos, i, si ja era un cos, es trencaria
  70. 70. Les llunes de Saturn Saturn té, oficialment, 18 satèl.lits. És el planeta que en té més. Les recents observacions a través del Telescopi Espacial Hubble (HST) i les fotos enviades pel Voyager han mostrat quatre o cinc cossos prop del planeta que podrien ser noves llunes, però encara no sha confirmat. La densitat dels satèl.lits de Saturn és molt baixa i, a més, reflecteixen molta llum. Això fa pensar que la màteria més abundant és laigua congelada, gairebé un 70%, i la resta són roques.
  71. 71. Les llunes de saturn: tità , Japed,dione i rea
  72. 72. Urà
  73. 73. Urà És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar. És també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi. Latmosfera dUrà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds. Urà està inclinat de manera que lequador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de lòrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols.
  74. 74. Urà
  75. 75.  La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. És tan lluny que, des dUrà, el Sol sembla una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres. Urà, descobert per William Herschel al 1781, és visible sense telescopi. Segur que algú lhavia vist abans, però lenorme distància el fa brillar poc i moure lent. A més, hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell.
  76. 76. Urà La inclinació sorprenent dUrà provoca un efecte curiós: el seu camp magnètic sinclina 60 º en relació a leix i la cua té forma de tirabuixó, a causa de la rotació del planeta. Al 1977 es van descobrir els 9 primers anells dUrà. Al 1986, la visita de la nau Voyager va permetre mesurar i fotografiar els anells, i descobrir-ne dos de nous. Els anells dUrà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans i té color gris. Sembla que hi ha també anells o fragments danells no gaire amples, duns 50 metres.
  77. 77. Urà Latmosfera dUrà està composta per un 83% dhidrogen, 2% de metà i petites quantitats dacetilè i altres hidrocarburs. El metà situat en la part alta de latmosfera absorbeix la llum vermella, donant a Urà el seu color verd blavós. Urà té una densitat mitjana de 1,3 grams per centímetre cúbic. El seu camp magnètic indica que probablement té un nucli sòlid bastant petit. També podria tenir un oceà daigua i amoníac sota una immensa pressió, entre el nucli i latmosfera.
  78. 78. Anells d’Urà Aquesta foto dels anells dUrà va ser generada usant imatges preses pel Voyager 2. Aquesta imatge va ser realitzada amb llum directa difusa i mostra unes bandes de pols que no es veuen en cap altra imatge. Els anells dUrà són clarament diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior dels anells, epsilon, està compost per roques de gel de diversos peus denvergadura. També sembla exitir una tènue distribució de pols al llarg del sistema danells.
  79. 79.  En el cel dUrà no hi ha planetes brillants. Saturn, el més proper, sembla una estrella pàl.lida. Però hi ha cinc objectes que brillen més que Saturn. Són les cinc llunes grans. A més, nhi ha 10 més amb diàmetres per sota dels 170 Km., que giren molt aprop del planeta entre 25.000 i 60.000 Km. de la superfície.
  80. 80. Neptú És el planeta més exterior dels gegants gasosos i el primer que fou descobert gràcies a prediccions matemàtiques. Linterior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. Lexterior és hidrogen, heli, vapor daigua i metà, que li dóna el color blau. És un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia un tamany similar al de la Terra, però al 1994 va desaparèixer i, després, se nha format una altra. Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts dells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca shan mesurat vents de 2.000 Km/h.
  81. 81. neptú
  82. 82. Neptú La nau Voyager II es va apropar a Neptú lany 1989 i el va fotografiar. Va descobrir sis de les vuit llunes que té i va confirmar lexistència danells. Neptú té un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tènues, difícils de distingir amb els telescopis terrestres. Shan format a partir de partícules de pols, arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits petits.
  83. 83.  Shan observat a latmosfera alta de Neptú, brillants núvols allargats, similars als cirrus de la Terra. A baixes latituds nord, la nau Voyager va capturar imatges de bancs de núvols que projectaven la seva ombra sobre les capes de núvols inferiors. Els vents més forts mesurats en qualsevol dels planetes del Sistema Solar són els de Neptú. La major part daquests vents bufen en direcció oest, en sentit contrari a la rotació del planeta. Prop de la Gran Taca Fosca, els vents bufen gairebé a 2,000 quilòmetres per hora.
  84. 84.  A latmosfera de Neptú sarriba a temperatures de 260 ºC sota zero. Els núvols, de metà congelat, canvien amb molta rapidesa. La foto de la dreta mostra els canvis que va detectar el Voyager II en un període de només 18 hores. La distància que ens separa de Neptú es pot entendre millor amb dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per arribar-hi i, quan hi és, els seus missatges triguen més de quatre hores
  85. 85.  Aquestes fotos del telescopi espacial Hubble mostren el canvi destacions en el planeta Neptú. El seu hemisferi sud es mostra més brillant i els astrònoms pensen que es tracta dun canvi estacional. Un any de Neptú (una òrbita completa al voltant del Sol) dura 165 anys, així que cada estació sestén per uns 40 anys terrestres. El seguiment de levolució de Neptú, realitzat durant sis anys, ha permès desxifrar que els canvis observats saprecien sobre tot en les bandes nuvoloses, la lluentor i amplitud de les quals ha crescut. Com la Terra, Neptú té quatre estacions. Cada hemisferi tindria un estiu càlid i un hivern fred, amb primaveres i tardors de transició entre ells.
  86. 86. Neptú Els dos terços interiors de Neptú estan formats per una barreja de roca fosa, aigua, amoniac i metà líquids. El terç exterior és una barreja de gasos calents compostos per hidrogen, heli, aigua i metà. El metà dóna als núvols de Neptú el seu característic color blau. Neptú és un planeta dinàmic amb diverses taques grans i fosques que recorden les tempestes huracanadas de Júpiter. El camp magnètic de Neptú indica que el planeta posseeix un nucli sòlid.
  87. 87. Asteroides Són una sèrie dobjectes rocosos o metàl.lics que fan òrbites a lentorn del Sol, la majoria en el cinturó principal, entre Mart i Júpiter. Alguns, però, tenen òrbites que van més enllà de Saturn i daltres sacosten més al Sol que la Terra. Fins i tot alguns han xocat contra el nostre planeta. Quan entren a latmosfera a gran velocitat, sencenen i es transformen en meteorits.
  88. 88.  Els asteroides també sanomenen planetes menors. El més gran és Ceres, amb 1.000 Km. de diàmetre i, després, Vesta i Pallas, amb 525. Se nhan trobat 16 que superen els 240 Km., i molts de petits. Ida, el de la foto lateral, té uns 115 Km. de punta a punta i Gaspra, el de sota, no arriba als 35.
  89. 89. Asteroides
  90. 90.  Les naus que han navegat a través del cinturó dasteroides han vist que és pràcticament buit i que les distàncies que separen els uns dels altres són enormes. Els asteroides del cinturó es van formar, segons una teoria, a partir de la destrucció dun planeta. Però havia de ser petit. Hauriem de posar 2.500 vegades junts tots els asteroides coneguts per tenir la massa de la Terra. Hi ha una altra teoria que diu que un grup duns 50 es van formar amb la resta del Sistema Solar. Després, les colissions els han anat fragmentant. Dins del cinturó hi ha llacunes, zones on no hi gira cap asteroide, a causa de la influència de Júpiter, el planeta gegant més proper.
  91. 91. cinturó de Kuiper Els objectes del cinturó Kuiper són cossos gelats en lexterior del nostre sistema solar. Aquests resideixen en una regió que depassa lòrbita de Neptú. Plutó i Caront poden ser els millors exemples daquests objectes. Alguns daquests objectes han estat descoberts durant els últims anys. En aquesta regió del Sistema Solar es creu que poden existir molts cossos amb distintes formes, composicions i moviments, però la seva petita mida i lenorme distància fa que la seva observació resulti dificil.
  92. 92. Cometes Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera. Això els fa atractius i els envolta de màgia i misteri. Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats.
  93. 93. cometes lòrbita dels cometes és molt més allargada que la dels planetes. En una punta els pot apropar molt al Sol i, en laltra, els pot allunyar més enllà de lòrbita de Plutó. Quan un cometa sacosta al Sol i sescalfa, els gasos sevaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es torna a allunyar, es refreda, els gasos es gelen i la cua desapareix.
  94. 94.  En cada passada perd matèria. Finalment, només queda el nucli rocós. Molts astrònoms creuen que hi ha asteroides que són nuclis pelats de cometes. Hi ha cometes amb períodes orbitals curts i, daltres, llargs. Nhi ha que no superen mai lòrbita de Júpiter i daltres que sallunyen molt, fins que abandonen el Sistema Solar i ja no tornen
  95. 95. Cometa Kohouotek La foto de lesquerra és el cometa Kohouotek, que va passar prop de la Terra al gener de 1974. Havia estat detectat molt lluny, quan travessava lòrbita de Júpiter.
  96. 96. Cometa Encke El cometa Encke, que té lòrbita molt curta, sacosta cada tres anys i tres mesos. Només es veu amb un bon telescopi. el famós Halley, que ens visita cada 76 anys, i el Rigollet, que ho fa cada 156, són encara brillants.
  97. 97. Cometa Hale-Bop Aquesta foto del cometa Hale-Bopp va ser presa el 15 de març de 1977 des del Terra Del Sol Observatory a San Diego, Mostra una cua molt densa i brillant formant un remolí a partir del nucli. El doll de llum al llarg de lespiral podria ser un tros de lescorça gelada del cometa que va ser llançada a lespai per una combinació de levaporació del gel i la rotació del cometa, i que després es desitengrà en un núvol brillant de partícules. Les restes tracen una espiral a mesura que se separen perquè el nucli gira com un aspersor, completant una rotació per setmana.
  98. 98.  Foto del cometa Ikeya-Zhang El cometa Ikeya-Zhang va ser descobert el 1 de febrer de 2002, de manera independent i simultània, per un astrònom aficionat de Japó, Karou Ikeya i altre de Xina, Daqing Zhang. La seva lluentor era només lleugerament inferior al que va tenir el cometa Halley en 1986. Actualment, poc més es coneix daquest cometa. Càlculs precisos de la seva òrbita, realitzats en el Minor Planet Center de Japó i en lHarvard-Smithsonian Center for Astrophysics, suggereixen que el cometa Ikeya-Zhang pot ser un ja observat en 1661, quan encara no se sabia que els cometes visiten la part més interna del Sistema Solar de manera periòdica. De ser certa aquesta coincidència, aquest cometa ens visitarà cada 341 anys.
  99. 99. Cometa Halley i cometa amb cues de pols i plasma
  100. 100. meteorits La paraula meteorit significa fenòmen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria entra a latmosfera de la Terra i es desintegra. La paraula meteoroide saplica a la pròpia partícula, sense fer referència al fenòmen que es produeix quan entra a latmosfera. Hi ha moltíssims meteoroides que no hi entraran mai. Alguns dels meteorits que shan estudiat sembla que venien de la Lluna i daltres de Mart. La majoria, però, són fragments dasteroides o de cometes.
  101. 101. Pluja de meteorits També hi ha corrents de meteoroides, que shan format per la desintegració de nuclis de cometes. Quan coincideixen amb la Terra sorigina una pluja de meteorits (o, si és molt intensa, una tempesta) que pot durar uns quants dies
  102. 102. meteorits Lestudi dels meteorits revela dades interessants. Són bons exemples de la matèria primitiva del Sistema Solar. El ferro que coneixien els humans abans de linvenció de la forja provenia dels meteorits. Els minerals terrestres que contenen ferro no tenen resistència. El ferro extraterrestre ens va donar la pista de la metal.lúrgia.
  103. 103. Impactes de meteorits Algunes catàstrofes del passat poden haver estat causades per meteorits, lextinció dels dinosaures del Cretaci, fa 65 milions danys, provocada per la caiguda dun asteroide duns 10 Km. de diàmetre.
  104. 104. Foto d’un meteorit marcià Aquest meteorit de 4.500 milions danys, etiquetat ALH84001, es creu que prové de Mart i pot contenir levidència fòssil que la vida primitiva pot haver existit fa més de 3.600 milions anys a Mart. La pedra és una porció dun meteorit que es va desprendre de Mart fa aproximadament 16 milions danys per un gran impacte i va caure fa 13,000 anys en la Terra. El meteorit va ser trobat Antàrtica. Es conserva per al seu estudi a Houston
  105. 105.  Limpacte dun asteroide o estel va deixar fa centenars de milions danys al paisatge les cicatrius que encara són visibles en aquesta imatge de radar, en una àrea del Desert de Sahara, al nord de Txad. El cràter original va ser enterrat per sediments que van ser parcialment erosionats fins mostrar lactual aparença danells. Les ratlles fosques són els dipòsits de sorra que arribava de les valls tallades per milers danys derosió del vent. La banda fosca al costat superior dret de la imatge és una porció dun segon cràter. Els científics utilitzen les imatges de radar per a investigar la possibilitat que Aorounga sigui només un dun cordó de cràters dimpacte formats per impactes múltiples
  106. 106. Cràter d’un meteorit
  107. 107. Imatge microscòpica d’un meteorit marcià Les roques estan compostes habitualment per petits grans minerals que no poden ser vistos de forma clara sense lajuda dun microscopi. Per a veure aquests petits grans, els científics tallen i puleixen mostres de roca molt estretes de tal forma que la llum pugui passar a través delles. Aquesta vista microscòpica, de 2.3 mil·límetres dample, està en fals color, produïda col·locant filtres polaritzadors per damunt i per sota de la mostra microscòpica. Aquests filtres fan que diferents minerals tinguin colors distintius, i això en permet una identificació més fàcil. La major part daquest meteorit (en groc, verd, rosa i negre) és oliví, que és molt comú en les roques basàltiques. El gra amb franges prop del centre és el mineral piroxè.

×