© Biocat, BioRegió de CatalunyaPasseig de Gràcia, 103, 3a planta08008 BarcelonaTel. +34 93 310 33 30www.biocat.catPublica:...
.
Continguts        I. Missatges institucionals           [09] José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya i Pre...
MISSATGES INSTITUCIONALSJOSE MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya i president de BiocatJOSEp-LLuíS CArOd-rOvI...
09M. Hble. Sr. José MontillaPresident de la Generalitat de Catalunya i president de Biocat                 Un any més, tot...
MeMòria 10       D’ activitats 2009Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-RoviraVicepresident de la Generalitat de Catalunya i vicepr...
PRESENTACIÓMANEL BALCELLS President de la Comissió Executiva de Biocat
MeMòria 12       D’ activitats 2009Any de creixement i consolidació, malgrat tot                            L’any 2009 ha ...
BIOCAT, L’IMPULS dE LA BIOREGIÓMISSIÓ, vISIÓ I vALOrSESTruCTurA OrGANITZATIvA • ORGÀNS DE GOVERN • EQUIP BIOCAT
15Visió, missió i valors Visió    Biocat es projecta cap al futur com l’entitat líder d’un clúster biotecnològic i biomèdi...
MeMòria16     D’ activitats 2009Estructura organitzativaÒrgans de governPresident         José Montilla, President de la G...
17             Xavier Gil Mur, Vicerector de Recerca i Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)         ...
MeMòria 18       D’ activitats 2009Equip Biocat                                                 PATRONAT                  ...
2009 a grans tretsLES XIFRES DE LA BIOREGIÓELS RESULTATS DE BIOCATCONVENIS I COL·LABORACIONS
MeMòria         20               D’ activitats 2009Les xifres de la Bioregió                                              ...
21acTiViTaTs aLs cEnTrEs i EMprEsEs                                                                                       ...
22   MeMòria     D’ activitats 2009els resultats de Biocat                                        250 deLegats de més de 1...
23Es crEa una oFicinapEr iMpuLsar La                         Biocat participa a més de                                    ...
MeMòria24     D’ activitats 2009convenis i acords de col·laboració signats el 2009                          RENOVACIÓ DE L...
25                  ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB ESADE                                                                      ...
MeMòria26     D’ activitats 2009                                  ACORD DE COL·LABORACIÓ BIOREGIÓ DE CATALUNyA            ...
un any en cinc eixosACTIVITATS I PRESENTACIÓ DELS RESULTATS PER LÍNIES ESTRATÈGIQUES • 	 	CONSOLIDACIÓ	DEL	CLÚSTER •	COMPE...
29Posant les bases del creixement futurLes activitats desenvolupades per Biocat durant 2009 s’emmarquen dins dels cinc eix...
MeMòria 30      D’ activitats 2009consolidació del clústerConèixer, difondre i promoure interaccions: aquests         tura...
31sector de la biotecnologia censades per Genoma Es-          generen els centres catalans és molt baix i es pro-paña; més...
MeMòria 32      D’ activitats 2009600 representants científics i empresarials, al Fòrum Biocat 2009El 3 de desembre es va ...
33Biocat promou la candidatura de Barcelona per liderarl’àmbit de ciències de la vida dins de l’ieTEl març de 2009 Biocat ...
MeMòria 34      D’ activitats 2009Posada en marxa del centre internacional per al Debat científicL’any 2009, Biocat, amb e...
35el Directori Biocat incorpora més de 250 nous registresEl Directori de BioRegió va nàixer al 2008 amb vocació         ha...
MeMòria 36      D’ activitats 2009competitivitat empresarialUna part important de la tasca que Biocat realitza perfomentar...
37ses com són l’accés a finançament o a la internaciona-       Les empreses finalistes, Better Care i VetGENOMICS,lització...
MeMòria 38      D’ activitats 2009L’estratègia de contract manufacturing                         projectes com d’emprenedo...
39Farma, Omnia Molecular, Aleria Bodevices, Neu-rotec Pharma, Transbiomed, Janus Development,Advanced in Vitro Cell Techno...
MeMòria 40      D’ activitats 2009internacionalitzacióEl creixement i consolidació del bioclúster català pas-        En el...
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Biocat - Memòria d'activitats 2009
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Biocat - Memòria d'activitats 2009

1,548 views

Published on

Memòria d'activitats 2009 de Biocat

Published in: Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,548
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Biocat - Memòria d'activitats 2009

  1. 1. © Biocat, BioRegió de CatalunyaPasseig de Gràcia, 103, 3a planta08008 BarcelonaTel. +34 93 310 33 30www.biocat.catPublica:Biocat, BioRegió de CatalunyaÀrea de Comunicació i Relacions ExternesDisseny i maquetació:www.cromatik.netImpressió:Imprimeix SLDipòsit Legal: B-44945-2010Reservats tots els drets. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, enqualsevol tècnica o mitjà, sense l’autorització prèvia de l’editor.Publicació realitzada amb paper blanquejat 100% lliure de clor
  2. 2. .
  3. 3. Continguts I. Missatges institucionals [09] José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya i President de BioCat [10] JoseP-lluís Carod-rovira, viCePresident de la Generalitat II. Presentació [12] any de CreixeMent i ConsolidaCió, MalGrat tot Manel BalCells, President de la CoMissió exeCutiva de BioCat III. Biocat, l’ impuls de la BioRegió [15] Missió, visió i valors [16] estruCtura orGanitzativa IV. 2009 a grans trets [20] les xifres de la BioreGió [22] els resultats de BioCat [24] Convenis i Col·laBoraCions V. Un any en cinc eixos [30] ConsolidaCió del Clúster Informe BIocat 2009 – fòrum de la BIoregIó – candIdatura KIc-Iet – centre InternacIonal per al deBat cIentífIc – dIrectorI BIocat [36] CoMPetitivitat eMPresarial BIoemprenedorXXI – tecmed contract manufacturIng – programa de captacIó de talent [40] internaCionalitzaCió BIo atlanta – BIoeurope – relacIó de fIres I congressos – BIoclúster sud d’europa – InterBIo – european BIotechnologIes common tools formacIó [48] forMaCió i CaPital huMà BIocàpsules – Jornades tècnIques [50] PerCePCió soCial de la BioteCnoloGia renovacIó del weB de BIocat – actIvItats cIentífIques I de dIvulgacIó VI. Traduccions [56] MeMoria de aCtividades [57] aCtivities rePort
  4. 4. MISSATGES INSTITUCIONALSJOSE MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya i president de BiocatJOSEp-LLuíS CArOd-rOvIrA Vicepresident de la Generalitat de Catalunyai vicepresident de Biocat
  5. 5. 09M. Hble. Sr. José MontillaPresident de la Generalitat de Catalunya i president de Biocat Un any més, tot i la situació ecònomica mundial i local, podem continuar afirmant que la BioRegió avança, creix i esdevé amb més força el principal clúster de present i de futur del nostre país. La feina realitzada en els darrers anys ens permet afirmar de forma clara que Catalun- ya será una BioRegió de refèrencia internacional que comptarà amb les potencialitats de tot el territori, i que donarà resposta a les necessitats futures en la lluita contra les malalties i la seva prevenció. El benestar de la humanitat està lligat a la capacitat del nostre planeta per seguirJOSÉ MONTILLA proporcionant aire pur i aigua potable, sòls productius, eines per al diagnòstic, el trac- tament per a les malalties prevalents i energia per a les activitats humanes. El futur plantejerà enormes reptes en alimentació, salut i sostenibilitat energètica. Són incerteses i reptes que s’accentuaran davant de l’augment exponencial de la població mundial. La biotecnologia pot donar resposta a aquestas necessitats. Per aquests motius, és tant important la consilidació de centres de recerca i d’empreses competitives, que generin xarxa de coneixement i que siguin capaços de generar pro- jectes innovadors i capdavanters. Des de Biocat hem liderat projectes de refèrencia internacional, hem creat una potent xarxa de recerca biomèdica que incorpora l’assistència, el coneixement i el món de la empresa i hem recuperat talent i l’hem posat al servei de la cuitadania. Catalunya compta avui amb un gran atractiu per a la interacció entre universitats, hos- pitals, centres de recerca i indústries, cobrint totes les àrees, des de la recerca bàsica a la clínica, i està molt ben posicionada per a la translació dels resultats de la recerca biomèdica als serveis pùblics de salut durant la propera dècada. Bona part d’aquestes llavors van ser plantades pel sector públic i ara és el moment que els seus fruïts s’estenguin arreu de l’economia i de la societat catalana. L’esforç públic dels darrers anys ha de ser compartit, ara més que mai, pel sector pri- vat, per les noves empreses i per les ja consolidades, assumint els reptes de la societat actual i ajudant a trenar el cèlebre canvi de model productiu. Aquesta serà, sens dubte, una de las línees troncals de l’acció de Govern en els pro- pers anys.
  6. 6. MeMòria 10 D’ activitats 2009Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-RoviraVicepresident de la Generalitat de Catalunya i vicepresident de Biocat L’aposta del Govern dels darrers anys per avançar cap a una economia intensiva en coneixement queda reflectida en acords i pactes nacionals, en compromisos pressu- postaris i en d’altres actuacions en l’àmbit de l’R+D. Un bon exemple d’aquesta aposta el trobem en l’actuació del Biocat, que té per objectiu impulsar el clúster biotecnològic a Catalunya, entre d’altres raons, pel seu caràcter marcadament estratègic. En aquest objectiu de potenciar un sector emergent al nostre país com és el biotec- nològic, amb un fort potencial de creixement i amb unes perspectives de futur evi- dents, Biocat ha desenvolupat una estratègia articulada, coherent i ambiciosa perquè la bioindústria catalana esdevingui un referent a Europa. Biocat, en les seves diversesJOSEp-LLuíS CArOd-rOvIrA actuacions, ha sabut generar les sinergies entre els agents socials i econòmics a fi que el sector desenvolupi tot el seu potencial. Combinar actuacions com la participació en projectes europeus, la presència en les principals fires internacionals o l’impuls al desenvolupament de consorcis empresarials, ha requerit del suport continuat i ex- perimentat de Biocat en aquesta faceta d’acompanyar al sector sense enquilossar-lo. I en aquesta tasca, tal i com posava de manifest el primer Informe Biocat, només sent conscients de les fortaleses i de les debilitats del sector biotecnològic a Catalunya podem orientar la missió de Biocat. Ens reconeixem forts en la disponibilitat d’un pool d’empreses joves però dinàmiques, de centres de recerca que són referents interna- cionals i de personal altament qualificat, però sabem que hem de millorar en aspectes com la transferència tecnològica o l’accés al finançament. I així es com treballa Biocat, des del reconeixement i des del compromís. Des del Govern seguirem treballant per consolidar un sector que esdevindrà un dels puntals en el model econòmic de post-crisi. I ho serà degut a la seva complicitat amb el coneixement i la recerca, a la seva vinculació amb l’activitat industrial i a la seva ca- pacitat de generar un valor tangible. Tots aquests factors ens determinen la fortalesa i el potencial de la biotecnologia, a la qual Catalunya no vol renunciar.
  7. 7. PRESENTACIÓMANEL BALCELLS President de la Comissió Executiva de Biocat
  8. 8. MeMòria 12 D’ activitats 2009Any de creixement i consolidació, malgrat tot L’any 2009 ha estat un any en el qual la crisi ha bufetejat l’economia per totes bandes i en tots els indrets, en alguns més fortament que en d’altres. També ha estat un any de transformació per a la biotecnologia. I, malgrat tot, la biotecnologia mundial, i també l’europea, s’han mostrat en certa manera resistents a la crisi. L’any 2009 vam saber, per exemple, que la inversió als Estats Units durant el tercer trimestre de l’any va destacar els sectors de les ciències de la vida: la biotecnologia i les tecnologies mèdiques ocupaven el primer i quart lloc, respectivament, dels sectors escollits pel capital risc en uns mesos que, pels americans, ja eren de post-crisi. Són àmbits llaurats per la innovació, que es posa al servei de les necessitats de la poblacióMANEL BALCELLS en matèria de benestar i qualitat de vida. Innovar és portar coneixement al mercat, fer-lo productiu, contribuir a convertir-lo en solucions reals i que generi un rendiment econòmic. Tots els països han d’apostar per la innovació. La present memòria recull les activitats dutes a terme des de Biocat per promoure, dinamitzar i coordinar el clúster de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a la BioRegió, per contribuir a fer de Catalunya una localització clau, per fer de les ciències de la vida un sector tractor per a sortir de la crisi. Voldria resumir el període 2009 amb la següent afirmació: la BioRegió de Catalunya ja funciona com un clúster, amb importants projectes transversals, creixement em- presarial, grans esdeveniments europeus, creació de fons de capital risc, grans fi- nançaments per a projectes d’abast europeu, consolidació de xarxes internacionals, convenis i acords estratègics, etc. És la resposta a la necessitat de canviar els models de creixement, ja que els antics han caducat. En les pàgines que segueixen es recullen les accions que Biocat ha realitzat per consolidar el clúster i impulsar la seva competitivitat. Ha afavorit la internacionalització dels nostres actors i el posicionament internacional del nostre clúster, a través de la presència a fires i congressos de referència. Ha facilitat l’accés dels projectes al finançament i la participació de les entitats del clúster en consorcis transfronters. Ha promogut la formació específica per als professionals del sector i la captació de talent internacional. Ha consolidat el sen- timent de clúster i n’ha impulsat la projecció amb un informe de referència; ha identificat, prescrit i implementat solucions a necessitats concretes del sector; i ha contribuït a un millor coneixement de la biotecnologia en la societat. En definitiva, ha aconseguit posar el nostre sector a les agendes: la de Catalunya, la d’Espanya i la d’Europa. Cal seguir endavant amb aquesta empenta, cal seguir fent de Catalunya el millor lloc per a les ciències de la vida. Manel Balcells President de la Comissió Executiva de Biocat
  9. 9. BIOCAT, L’IMPULS dE LA BIOREGIÓMISSIÓ, vISIÓ I vALOrSESTruCTurA OrGANITZATIvA • ORGÀNS DE GOVERN • EQUIP BIOCAT
  10. 10. 15Visió, missió i valors Visió Biocat es projecta cap al futur com l’entitat líder d’un clúster biotecnològic i biomèdic potent i ben arti- culat, que sàpiga extreure tot el seu potencial a la capacitat de recerca de Catalunya i promogui un rol capdavanter del nostre país en una Europa innovadora. Missió Biocat té com a missió dinamitzar els agents i les iniciatives que a Catalunya intervenen en el sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques per configurar un entorn amb un sistema potent de recerca, una transferència de coneixement activa, i un teixit empresarial que esdevingui motor econòmic de Catalunya i contribueixi al benestar de la societat. Valors Biocat duu a terme la seva missió fonamentant les seves actuacions en els següents valors: Col·laboració Orientació a client Des de Biocat facilitem la interrelació i el treball en Biocat aposta per un diàleg constant i fluid amb els equip dels agents actius en el sector català de la agents del sector que ens permeti conèixer molt biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mè- acuradament i en temps real les seves necessi- diques. Actuem com a socis de coneixement i fo- tats, per poder-hi donar resposta de manera àgil mentem les relacions col·laboratives entre entitats, i efectiva. Entenem que és part essencial de la empreses i Administració per assegurar la conso- nostra feina reduir els obstacles que empreses i lidació i el desenvolupament del sector. Per donar centres troben en la seva activitat habitual i dis- les respostes més efectives, impliquem entitats i senyar solucions a mida de les diferents tipologies empreses en el disseny dels nostres programes i d’organitzacions que formen part del sector. actuem com a plataforma i espai de trobada per a xarxes i projectes nacionals i internacionals. Compromís L’aposta de Biocat, per donar fruit, ha d’estar gui- Flexibilitat i innovació ada pel compromís amb els objectius i l’acció con- A Biocat estem atents als signes de canvi de l’en- tinuada en el temps. L’acompanyament sostingut torn i preparats per dissenyar avui estratègies de en els processos i la intensitat de la dedicació són resposta als reptes futurs que haurà d’enfrontar el clau per a l’èxit de l’estratègia plantejada i per arri- sector. Amb una estructura flexible i adaptable a bar a atènyer els resultats de la nostra visió. un context incert, estem permanentment oberts a la innovació i la promovem. Els nostres projectes responen a un entorn amb permanent evolució i s’adapten a les necessitats canviants d’un sector FLExIBILITAT-INNOVACIÓ jove i en creixement. COL·LABORACIÓ ORIENTACIÓ Qualitat i eficàcia A CLIENT Biocat persegueix en tots els seus projectes i ac- cions els més alts estàndards de qualitat, en línia amb el nivell d’excel·lència de la recerca catalana i la professionalitat que caracteritza el nostre sector QUALITAT empresarial. Eficàcia i rigor són divises clau per COMPROMíS I EFICàCIA projectar la biotecnologia catalana cap al món i cap al futur.
  11. 11. MeMòria16 D’ activitats 2009Estructura organitzativaÒrgans de governPresident José Montilla, President de la Generalitat de CatalunyaVicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, Vicepresident de la Generalitat de CatalunyaMembres Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Marina Geli, Consellera de Salut Jordi William Carnes, Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Manel Balcells, President de la Comissió Executiva de Biocat Andreu Morillas, Secretari d’Economia del Departament d’Economia i Finances Joan Roca, Director general de Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Miquel Gómez, Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut Carme Botifoll, Directora d’ACC1Ó (CIDEM | COPCA) Mateu Hernández, Gerent de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Josep M. Monfort, Director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Albert Castellanos, Director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) Davide Sirtoli, President d’Advancell, SL Jorge Gallardo, President i conseller delegat de Laboratorios Almirall, SA Jordi Martí, Director general d’Amgen, SA Antoni Esteve, President de Laboratorios Dr. Esteve, SA Rafael Rodrigo, President del Consell Superior de Recerca Científica (CSIC) Raimon Belenes, Conseller delegat de l’Hospital Clínic de Barcelona Eduard Jaurrieta, Adjunt a gerència de l’Institut Català de la Salut (Afers del Professional) Jesús Acebillo, President de Novartis Farmacéutica, SA Carlos Buesa, Director general d’Oryzon Genomics, SA Jordi Camí, Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Josep M. Taboada, Director Mèdic de Sanofi-Aventis, SAU Eduard Fitó, Director de Semillas Fitó, SA Francesc Gòdia, Comissionat del rector per a Biotecnologia i Biomedicina de la UAB Dídac Ramírez, Rector de la Universitat de Barcelona (UB)
  12. 12. 17 Xavier Gil Mur, Vicerector de Recerca i Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Francesc Xavier Grau, Rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)Secretària Mercè Curull, Advocada en Cap de l’Assessoria Jurídica del Departament de la VicepresidènciaComissió excutivaPresident Manel Balcells, President de la Comissió Executiva de BiocatMembres Andreu Morillas, Secretari d’Economia del Departament d’Economia i Finances Joan Roca, Director general de Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Miquel Gómez, Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut Carme Botifoll, Directora d’ACC1Ó (CIDEM | COPCA) Mateu Hernández, Gerent de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Antoni Esteve, President de Laboratorios Dr. Esteve, SA Raimon Belenes, Conseller delegat de l’Hospital Clínic de Barcelona Eduard Jaurrieta, Adjunt a gerència de l’Institut Català de la Salut (Afers del Professional) Jesús Acebillo, President de Novartis Farmacéutica, SA Carlos Buesa, Director general d’Oryzon Genomics, SA Jordi Camí, Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Eduard Fitó, Director de Semillas Fitó, SA Dídac Ramírez, Rector de la Universitat de Barcelona (UB)Secretària Mercè Curull, Advocada en Cap de l’Assessoria Jurídica del Departament de la Vicepresidència
  13. 13. MeMòria 18 D’ activitats 2009Equip Biocat PATRONAT COMISSIÓ ExECUTIVA dIRECCIÓ GENERAL CENTRE INTERNACIONAL UNITAT dE PROJECTES PER AL dEBAT CIENTíFIC (CIdC) ESTRATèGICS* àREA d’INNOVACIÓ àREA dE COMUNICACIÓ àREA d’AdMINISTRACIÓ I RELACIONS ExTERNES I FINANCES* Anteriorment, Oficina Tècnica KIC-IET Més informació a: biocat.cat/equip
  14. 14. 2009 a grans tretsLES XIFRES DE LA BIOREGIÓELS RESULTATS DE BIOCATCONVENIS I COL·LABORACIONS
  15. 15. MeMòria 20 D’ activitats 2009Les xifres de la Bioregió disTriBuciÓ gEogrÀFica GIRONA Universitats • Universitat de Girona (UdG) Parcs científics i tecnològics • Parc Científic i Tecnològic de 22%Tipus d’organiTzacions BARCELONA la UdG Universitats Universitats Hospitals • Universitat Autònoma • Hospital Universitari Doctor de Barcelona (UAB) Josep Trueta de Girona • Universitat de Barcelona (UB) • Universitat Internacional de Catalunya (UIC) • Universitat Politècnica 29% de Catalunya (UPC) TARRAGONA Parcs científics • Universitat Pompeu Fabra (UPF) Universitats i tecnològics • Universitat Ramon Llull (URL) • Universitat Rovira i Virgili (URV) Parcs científics i tecnològics • Parc Científic de Barcelona Parcs científics i tecnològics • Parc de Recerca Biomèdica • Parc Científic i Tecnològic de Barcelona de Tarragona • Parc Tecnològic de Barcelona • Parc Tencnològic del Camp- Nord Tecnoparc 11% • Parc de Recerca i Innovació Hospitals Grans UPC • Parc de Recerca UPF • Hospital Sant Joan de Reus infraestructures • Hospital Universitari Joan XXIII i equipaments • Biopol • 22@Barcelona de Tarragona • Hospital Verge de la Cinta de Hospitals Tortosa • Hospital Sant Joan de Deu (Esplugues) 41% 46% • Hospital Universitari de Bellvitge Centres i grups Empreses 5% de recerca 22% Hospitals (Hospitalet) • Hospital Universitari Germans LLEIDA Universitats Infraestructures Trias i Pujol de Badalona • Universitat de Lleida (UdL) tecnològiques i • Corporació Sanitària Parc serveis científics Taulí Parcs científics i tecnològics • Hospital Clínic i Provincial de • Parc Científic i Tecnològic Barcelona Agroalimentari de Lleida 2% 6% • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (PCiTAL) Organismes públics i Altres 16% • Hospital Universitari de la Vall d’Hebrón Hospitals • Hospital Universitari Arnau de entitats de Oficines de transferència • Hospital del Mar Vilanova de Lleida suport tecnològicaTipus dE coMpanYiEs anY dE FundaciÓ dE LEs EMprEsEs pEr suBsEcTor d’acTiViTaT 26% 8 19% Biotecnològiques 7 Diagnostics 6 in vitro 5 4 3 12% 2 Dispositius 1 mèdics 0 27% 1995 1997 2000 2002 2005 2007 11% Farmacèutiques Instrumentació de laboratori 5% Bio-IT Biotecnologia t tecnologies Biotecnologia Biotecnologia vermella mèdiques verda Blanca
  16. 16. 21acTiViTaTs aLs cEnTrEs i EMprEsEs parcs ciEnTíFics i TEcnoLògics que realitzen activitats al EMPREsEs CENTREs DE RECERCA sector de la biotecnologia i la biomedicina (d’un total de 17) uniVErsiTaTs QuE oFErEixEn 63,9% 60% EsTudis En Biotecnologia Biotecnologia vermella vermella ciÈnciEs dE La Vida (d’un total de 12) i algunes de les escoles de negocis internacionals més importants (dues de 42,5% les quals es troben entre les 20 millors escoles de 31,5% Tecnologies Bioinformàtica negocis del món). mèdiques 17,6% 40% Tecnologies grups dE rEcErca Biotecnologia mèdiques blanca que es dediquen 16,7% a les ciències de la vida (d’un total Biotecnologia verda 32,5% Biotecnologia de 900) verda 12% 27’5% cEnTrEs dE rEcErca Bioinformàtica Biotecnologia blanca que porten a terme treballs de recerca relacionats amb les ciències de la vida (d’un total de 150)ÀrEEs TErapÈuTiQuEs inVEsTigadors per 1.000 habitants (la mitjana europea és 5,6)70%60% hospiTaLs50% Fan rEcErca40% En BioMEdicina (d’un total de 215) 630% dels quals es troben entre els més actius de l’Estat espanyol pel que20% fa a producció científica10% gia iós ia gia e se s ri gia tor i ia gia estiu gia logia ia ia res coMpanYiEs (70 farmacèutiques, 65 lo rv log lo sm li na olo ama log olo rur log log Alt co ne dio ato bo cio uri un ato Di g Ci crino ato ato biotecnològiques, 150 On ma r a ec fl um Ca De rm et Inf nit o m In em ne o um um de tecnologies mèdi- ste M M. e Im H P En d Tra Re Si .g ques, 27 de quimica /S logia fina, i la resta proveeixen fro serveis de suport o es- Ne tan relacionades amb el nombre d’empreses Àrees terapèutiques Font: Informe Biocat 2009 sector d’alguna manera)
  17. 17. 22 MeMòria D’ activitats 2009els resultats de Biocat 250 deLegats de més de 100 empreses participen, amB eL inTErnacionaLs 9 sUport de Biocat, a FirEs 40 experts participen en eLs tres simposis organitzats peL cEnTrE inTErnacionaL pEr aL dEBaT ciEnTíFic15 eQUips participen en ieL programa BioEmprenedorxxi 9 deLsaprojectes es constitUeixen com empreses es pUBLica eL primer inForME BiocaT noVa 14 empreses reBen ajUts deL prograMa TaLEnT per contractar WEB assessors estratègics Biocat
  18. 18. 23Es crEa una oFicinapEr iMpuLsar La Biocat participa a més de 50candidaTura a una xErradEs TÈcniQuEs iKic diVuLgaTiVEs soBredE L’iET BiotecnoLogia 600 assistents aL FòruM dE La BiorEgiÓarrenca eL projEcTE inTErBioper promoUre L’intercanvi científic i 5tecnoLògic entre regionsdeL sUd d’eUropa150 aLUmnes eL dirEcTori BiocaT incorpora 259aL prograMa noUs registres i apLegadE ForMaciÓBiocÀpsuLEs 874 agents deL sector a La BiorEgiÓ.
  19. 19. MeMòria24 D’ activitats 2009convenis i acords de col·laboració signats el 2009 RENOVACIÓ DE L’ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB L’EEN (ENTERpRISE EUROpE NETwORk) DATA: Desembre 2009 Renovació de l’acord signat al 2008 per establir col·laborar en la difusió i promoció de les activitats de l’EEN pel què fa a serveis de transferència tecnològica internacional. ACC1Ó (COpCA) DATA: setembre 2009 Conveni de col·laboració per impulsar la promoció exterior, la internacionalit- zació, el canvi estratègic i la innovació de les empreses tecmed catalanes. CONVENI pER AL DESENVOLUpAmENT DEL pROjECTE BIOpOL DATA: setembre 2009 Conveni signat amb el Departament de Salut per desenvolupar el projecte Biopol L’Hospitalet, que dóna continuïtat al conveni signat al 2006 per l’im- puls del projecte. ADDENDA 22@ DATA: JULIOL 2009 Addenda al conveni marc signat al 2008 per impulsar l’àmbit de les tecnolo- gies mèdiques a Catalunya. ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB LA CAmBRA DE COmERç DE BARCELONA DATA: JULIOL 2009 Establiment de les bases de col·laboració per promoure la innovació i la in- ternacionalització del sector biotecnològic català, desenvolupar accions for- matives per millorar les competències professionals i fomentar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a clau per a la seva dinamització.
  20. 20. 25 ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB ESADE DATA: JULIOL 2009 Establiment de les bases de col·laboració com a socis de coneixement en pro- jectes de mutu interès en els àmbits de les ciències de la vida i la gestió empre- sarial. Es prioritzen les següents línies: participació d’ESADE en el procés de la candidatura de Catalunya per formar part d’un futur KIC en ciències de la vida de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET), impulsar l’emprenedoria i desenvolupar accions formatives per als directius i gestors de les empreses i entitats biotecnològiques, biomèdiques i de tecnologies mèdiques catalanes. ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB EL COL·LEGI DE FISIOTERApEUTES DE CATALUNyA DATA: JULIOL 2009 Establiment de les bases de col·laboració per tal d’identificar sinergies i dur a terme actuacions i projectes que potenciïn la recerca i innovació en l’àmbitCol·legi de de la fisioteràpia a Catalunya.Fisioterapeutesde Catalunya ACORD DE COL·LABORACIÓ BIOEmpRENEDORXXI DATA: març 2009 Establiment de les bases de col·laboració amb Barcelona Activa , La Caixa, la Cambra de Comerç de Barcelona, i Genoma España per al desenvolupa- ment del programa BioEmprenedorXXI, amb l’objectiu de convertir-se en el programa de referència per a la creació i consolidació de noves empreses de base tecnològica en l’àmbit de les ciències de la vida a Catalunya. ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB LA BARCELONA GRADUATE SChOOL OF ECONOmICS DATA: Febrer 2009 Contribució en la concessió de beques destinades als estudiants del Master of Economics of Science and Innovation.
  21. 21. MeMòria26 D’ activitats 2009 ACORD DE COL·LABORACIÓ BIOREGIÓ DE CATALUNyA I GENOmE VALLEy DATA: Febrer 2009 Establiment d’un protocol d’intencions amb la Federació d’Associacions Bio- tecnològiques d’Àsia (FABA) per al desenvolupament de polítiques de foment i promoció dels sectors biotecnològics indi i català, així com l’intercanvi de coneixement, especialment entre els tres principals parcs científics de l’àrea de Barcelona (PCB, PRBB i PUAB) i els tres parcs de Genome Valley. ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB EL pNRI DATA: Febrer 2009 Adhesió al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) per col- laborar en la visió, els reptes i els objectius del PNRI i incrementar la coope- ració entre els agents del sistema de recerca i innovació dels àmbits de les ciències de la vida, la biotecnologia i la biomedicina. ACORD DE COL·LABORACIÓ AmB EL CENTRO DE INVESTIGACIÓN BIOméDICA EN BIOINGENIERíA, BIOmATERIALES y NANOmEDICINA (CÏBER-BBN) DATA: Febrer 2009 Establiment de les bases de col·laboració per identificar sinergies i necessi- tats formatives i portar a terme actuacions i/o projectes conjunts que poten- ciïn la recerca, la innovació i la formació en els àmbits de la bioenginyeria, biomaterials i nanomedicina a Catalunya. Més detalls i altres convenis vigents a biocat.cat/acords-i-col·laboracions
  22. 22. un any en cinc eixosACTIVITATS I PRESENTACIÓ DELS RESULTATS PER LÍNIES ESTRATÈGIQUES • CONSOLIDACIÓ DEL CLÚSTER • COMPETIVITAT EMPRESARIAL • INTERNACIONALITZACIÓ • FORMACIÓ I CAPITAL HUMÀ • PERCEPCIÓ SOCIAL DE LA BIOTECNOLOGIA
  23. 23. 29Posant les bases del creixement futurLes activitats desenvolupades per Biocat durant 2009 s’emmarquen dins dels cinc eixos estratègics que s’hanidentificat com a claus per desenvolupar el sector de la biotecnologia, de la biomedicina i de les tecnologiesmèdiques a Catalunya.S’han dut a terme una sèrie d’iniciatives orientades a consolidar el clúster, facilitant la identificació i reconeixe-ment dels seus membres dins i fora la BioRegió, la seva interconnexió i també dissenyant i posant en marxaprojectes que potenciïn les fortaleses i adrecin les mancances detectades. D’altre banda s’ha treballat intensa-ment en fomentar la competitivitat empresarial, promovent l’emprenedoria, facilitant l’accés a finançament perreforçar les capacitats empresarials i identificant oportunitats de negoci i nínxols d’activitat.La internacionalització és una peça clau per al creixement d’un sector que es mou en un mercat global, inter- internacionalització que passa per la presència als mercats clau, pel partenariat transfronterer, especialment amborganitzacions i empreses de la resta d’Europa, i per l’atracció de grans esdeveniments a Catalunya.2009 ha estat també l’any de posada en marxa de diverses activitats de formació orientades a reforçar el ca-pital humà, base d’una economia basada en el coneixement. Completen aquest recull les accions orientades aimpulsar el coneixement i la percepció social de la biotecnologia, tant des del seu vessant més científic compel que fa al seu impacte en l’economia i en el benestar de les persones.
  24. 24. MeMòria 30 D’ activitats 2009consolidació del clústerConèixer, difondre i promoure interaccions: aquests tura catalana guanyadora per participar activament enobjectius han centrat la tasca que Biocat ha dut a l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET).terme durant 2009 per propiciar la consolidació delclúster biotecnològic i biomèdic català. Un avenç moltimportant ha estat poder disposar del primer estudidescriptiu i analític del sector a Catalunya: l’InformeBiocat 2009 sobre l’estat de la biotecnologia, labiomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunyacompleta el ventall d’eines essencials pel coneixementde la BioRegió, com són el Directori Biocat o la re-unió anual del sector, el Fòrum de la BioRegió. Nomenys important ha estat l’inici d’activitats del Cen-tre Internacional per al Debat Científic, que buscaampliar les fronteres del coneixement tot propiciant laconnexió i l’intercanvi entre científics de primera líniacatalans amb els seus homòlegs internacionals, o lacreació d’una oficina tècnica que impulsa projectes de Foto de Familia després de la inauguració de la jornadareforç de la BioRegió que facin possible una candida- Muscletech Network, en el marc de les activitats del cidc.L’informe Biocat 2009, una acurada radiografia del sector El desembre de 2009 es va publicar el primer Infor- me Biocat, un estudi específic de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques, que ofereix una àmplia i exhaustiva radiografia de les empreses i centres de recerca del sector a Catalunya, reunint per primer cop en una anàlisi sectorial dades de l’àmbit públic i del privat. L’informe, que va ser presentat al sector en el marc del segon Fòrum de la BioRegió, destaca l’enorme potencial de creixement d’un sector que compta amb personal altament qualificat, centres de recerca de referència internacional i empreses jo- ves i dinàmiques. L’estudi constata que Catalunya ocupa un lloc molt destacat en el conjunt de la recerca científica de l’Estat espanyol, amb el 25% del total de 669 empreses del
  25. 25. 31sector de la biotecnologia censades per Genoma Es- generen els centres catalans és molt baix i es pro-paña; més de la meitat dels 4.240 treballadors de les mouen la creació d’un nombre reduït d’spin-off.empreses purament biotecnològiques catalanes sóninvestigadors; hi ha registrats 106 centres de recer- els reptes de futurca, dels quals 9 són de recerca biomèdica i 12 insti-tuts de recerca hospitalària acreditats com a instituts L’Informe Biocat 2009 ofereix una sèrie de recomana-d’investigació sanitària. Catalunya també compta amb cions per afrontar el futur del sector. Així, conclou que300 grups de recerca en l’àmbit de ciències de la vida, tot i la bona presència internacional de les empresesals quals s’hi sumen infraestructures destacables com catalanes cal potenciar-ne la internacionalització al ma-el centre de supercomputació Mare Nostrum i el sin- teix temps que cal promoure el suport a la transferèn-crotró Alba. El Directori Biocat registra 70 empreses cia tecnològica des de les entitats de recerca cap a lesfarmacèutiques, entre les que destaquen els sis prin- empreses i l’accés d’aquestes al capital risc. A més,cipals laboratoris amb presència internacional (Almirall, per millorar el desenvolupament del sector, cal incre-Esteve, Grupo Ferrer, Lacer, Uriach i Grifols). Catalun- mentar les dimensions de les empreses, els recursosya compta amb el 45% de les empreses farmacèuti- i la participació de personal especialitzat en gestióques de l’Estat. empresarial. L’informe també identifica la necessitat d’incrementar el nombre de patents com un altre repteEntre altres trets que caracteritzen el sector, l’informe que cal afrontar de manera immediata.destaca la clara preeminència de la biotecnologia ver-mella (medicaments i teràpies per a la salut humana); L’estudi s’ha elaborat a partir de l’explotació de la infor-empreses, en general, petites (un 60% de les biotec mació recollida en el Directori Biocat, de quasi 150 en-té menys de 10 treballadors) i molt joves (més de la questes realitzades durant 2009 i del creuament i extra-meitat han estat creades després del 2000); centres i polació dels diversos informes sectorials d’àmbit estatal.instituts de recerca que són referents estatals i inter- A més de l’anàlisi estadística de la realitat d’empreses inacionals, que ocupen un personal altament qualificat centres de recerca de la BioRegió, l’informe inclou unai que centren especialment la seva recerca en àrees sèrie de capítols introductoris sobre les tendències de lacom la oncologia (60% dels centres), el sistema ner- biotecnologia al món i a Catalunya.viós (42%) i la cardiologia (40%).La biotecnologia verda (la que té aplicacions agroa-limentàries i mediambientals) i la biotecnologia blan-ca o industrial, malgrat que avui tenen una menorpresència a la BioRegió de Catalunya, constitueixenàmbits amb capacitat per generar notables beneficissocials i un important creixement econòmic, segonses desprèn de l’Informe. I, d’altra banda, el subsectorde les tecnologies mèdiques és cada cop més impor-tant (el Directori Biocat registra més de 150 empre- DÍDAC RAMÍREZses d’aquest àmbit). RECToR DE La unIvERsITaT DE BaRCELonaCatalunya és, segons que subratlla l’Informe Biocat2009 una potència internacional en recerca sobre na- “L’Informe Biocat 2009 és, sens dubte,nomedicina i en els darrers anys ha vist créixer enor- un informe clau sobre l’estat actualmement el pes d’eines com la bioinfomàtica. A més, de la biotecnologia i la seva aplicacióamb el 25,54% de les publicacions científiques, Ca- per al desenvolupament econòmictalunya ocupa una posició capdavantera dins l’Estat. de Catalunya.”Tanmateix, el nombre de sol·licituds de patents que
  26. 26. MeMòria 32 D’ activitats 2009600 representants científics i empresarials, al Fòrum Biocat 2009El 3 de desembre es va celebrar la segona edició del El Fòrum Biocat, que va ser inaugurat pel presidentFòrum Biocat, la trobada anual de les entitats i els de la Generalitat, José Montilla, va acollir 600 repre-professionals del sector biotecnològic i biomèdic de la sentants dels àmbits empresarial i financer, investiga-BioRegió de Catalunya, organitzat amb la col·laboració dors, gestors de centres i instituts de recerca i repre-de la Cambra de Comerç de Barcelona. sentants d’universitats i hospitals. La trobada també va comptar amb la participació de John Hodgson,La trobada va permetre analitzar la situació actual i de consultor empresarial de Critical I Limited i editor defutur del sector biotecnològic i va servir per dinamitzar la revista Nature Biotechnology, que va analitzar comi consolidar el bioclúster català a través de diferents evolucionen les companyies dels sector en l’actualconferències, espais per al networking i dues taules entorn canviant.rodones. Sota el títol Llibre negre del Bioemprendedori La BioRegió el 2015: un escenari de futur, aquests Paral·lelament a l’espai de debat, es va poder visitarespais van permetre debatre, respectivament, les prin- una àrea d’exposició amb pósters informatius d’em-cipals dificultats a què s’han d’enfrontar els emprene- preses i entitats, on es podien establir contactes i reu-dors i les perspectives de futur de la BioRegió. nions amb altres professionals. Reconeixement a dos impulsors de la BioRegió Durant l’acte de cloenda es va nomenar Ambaixador de la BioRegió de Catalunya el Dr. Joan Massagué, di- rector del Programa de Biologia i Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC) i director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de DR. JOAN MASSAGUER Barcelona (IRB). D’altra banda, també es va lliurar un aMBaIXaDoR DE La BIoREGIÓ reconeixement especial al Dr. Màrius Rubiralta, secre- 2009 tari d’Estat d’Universitats del Ministeri d’Educació, i per la seva trajectòria i la seva contribució a l’impuls “La feina que s’està fent a Catalunya de la BioRegió. en recerca biomèdica i innovació l’està convertint en un lloc molt rellevant en En el marc del Fòrum Biocat també es van lliurar els el mapa mundial, i se’n comencen a fer premis Bioemprenedor XXI que valoren els aspectes ressò els principals actors dels cercles clau a l’hora de crear una empresa d’alt potencial de internacionals.” creixement en l’àmbit de les ciències de la vida.
  27. 27. 33Biocat promou la candidatura de Barcelona per liderarl’àmbit de ciències de la vida dins de l’ieTEl març de 2009 Biocat va crear l’Oficina Tècnica Des de l’Oficina Tècnica KIC-IET s’ha treballat du-KIC-IET per impulsar la candidatura de Barcelona a rant 2009 en la identificació dels possibles socisliderar la comunitat de coneixement i innovació (KIC europeus amb els quals es podria constituir la xarxaper les sigles de Knowledge and Innovation Com- candidata a ser la comunitat de coneixement (KIC)munity) sobre salut/ciències de la vida de l’Institut de ciències de la vida de l’IET. També s’han identificatEuropeu de Tecnologia i Innovació (IET). Aquesta projectes que puguin contribuir a reforçar la BioRegiócandidatura compta amb el suport i el compromís de Catalunya en aquells aspectes que es considerendels governs de Catalunya i de l’Estat espanyol. clau per configurar un node líder al voltant de Barce- lona: educació superior interdisciplinària, valoritzacióL’IET és una iniciativa de la Comissió Europea per de la recerca i transferència tecnològica.promoure la innovació i la competitivitat empresariali científica, que s’organitza a través de KIC transna- Per tal de crear les millors condicions per la consti-cionals entorn dels temes proposats per un comitè tució del node líder d’aquesta futura KIC, Biocat had’experts, que té la seva secretaria permanent a treballat en identificar on es concentren les neces-Budapest (Hongria). El 2009 es va procedir a se- sitats sanitàries no cobertes dins la Unió Europealeccionar els KIC pels tres primers àmbits temàtics i les oportunitats d’innovació on Catalunya té granprioritzats per l’IET: energia sostenible; mitigació i potencial. També s’han definit projectes per reforçaradaptació al canvi climàtic; i societat de la informa- la xarxa innovadora catalana en educació, recercació. Es previst que el 2011 s’obri la convocatòria i empresa i per cobrir les deficiències detectades.per seleccionar el KIC de salut/ciències de la vida. durant l’any 2009, s’ha estat treballant per posar les bases de diversos projectes que impulsaran la formació transdisciplinària en innovació i gestió enEl clúster català reuneix bona part salut i ciències de la vida; la valorització de la re-dels requisits que demana l’IET als cerca i la transferència tecnològica; la col·laboraciónodes de les xarxes que constituiran internacional en tecnologies mèdiques innovadores;les KIC. Disposem de quasi tots i l’atracció de talent investigador i gestor.els elements que formen la cadena Des de la seva creació, i al llarg de tot l’any 2009, l’Ofi-d’innovació en biomedicina”, Ramon cina Tècnica KIC-IET també ha col·laborat amb diversesMaspons, director de la unitat de entitats espanyoles que formaven part de les candidatu-Projectes Estratègics (abans oficina res que van competir pels diferents KIC de l’IET.Tècnica KIC-IET).
  28. 28. MeMòria 34 D’ activitats 2009Posada en marxa del centre internacional per al Debat científicL’any 2009, Biocat, amb el suport de l’Obra Social sitat de Barcelona) i del Centre de Recerca en Salut dede la Fundació “la Caixa”, ha donat l’impuls definitiu al Manhiça (CISM), a Moçambic, va presentar el resultatsprojecte del Centre Internacional per al Debat Científic de l’estudi publicat al Journal of Infectious Diseases(CIDC) amb l’objectiu final de consolidar el seu funcio- sobre el primer seguiment a llarg termini d’un assaig denament l’any 2010. vacuna contra la malària infantil a l’Àfrica.Al febrer el CIDC de Biocat va acollir, en el marc del Les jornades van aplegar 13 ponents internacionals iMuseu Colet de Barcelona, el seminari Barcelona representants dels grups de recerca catalans per trac-Think Tank Meeting on EU-US Collaborative Re- tar sobre la recerca des d’una perspectiva traslacio-search on the Prevention of Dementia, convocat nal, identificant necessitats i prioritats, creant aliancesper la Fundació Pasqual Maragall i el Lou Ruvo Brain en investigació i analitzant la recerca en acció. Es vanInstitute A la trobada hi van assistir 20 experts en Al- analitzar també aspectes més enllà de la ciència, comzheimer de centres americans i europeus i va comptar quins són els reptes globals en R+D en el camp de laamb la participació de Zaven Khachaturian, president biomedicina; com aconseguir que els resultats obtin-del Lou Ruvo Institute, Jordi Camí, president de la guts en la investigació clínica es puguin traslladar a lesFundació Pasqual Maragall, i Manel Balcells, president polítiques sanitàries per a obtenir l’impacte desitjat ende la Comissió Executiva de Biocat. Com a resultat es la salut global; com articular els processos necessa-pot destacar l’establiment de la primera aliança inter- inter ris per a garantir, per exemple, el subministrament denacional per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer. fàrmacs i vacunes a les poblacions més vulnerables; o com obtenir i garantir un finançament sostingut per aEl segon acte del CIDC es va celebrar el setembre sota programes de salut global, entre d’altres.el títol Muscletech Network Workshop: Muscleand Tendon, Research Strategies and Wellness El CIDC té l’objectiu d’organitzar anualment un númeroTrends, també al Museu Colet i amb l’organització de significatiu de jornades científiques d’alt nivell que pro-Biocat i el Centre Tecnològic Leitat i la col·laboració moguin la col·laboració i l’intercanvi de coneixementdel FC Barcelona. Les jornades, que va inaugurar entre experts de reconegut prestigi internacional i lael vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod comunitat científica catalana, generant debat avançatRovira, van aplegar 11 grups d’experts en la recerca transdisciplinari en l’àmbit de les ciències de la vida i lacientífica en l’àmbit del múscul esquelètic, salut i ren- seva repercussió a la societat.diment esportiu, que va intercanviar informació sobreels seus projectes de recerca.Les jornades van suposar el tret de sortida del ProjecteMuscletech l’objectiu del qual és que els grups de re-cerca d’excel·lència es coordinin per tal de situar en unaposició internacional destacada els desenvolupamentstècnics catalans en els àmbits múscul i de tendó.Finalment, en el tercer acte de l’any 2009, celebrat al’octubre, es van presentar les Jornades sobre reptesen salut global, organitzades per Biocat i el CRESIB,amb el suport de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”i la Fundació Clínic Barcelona. En el marc d’aquestatrobada d’especialistes en salut global, el Dr. Pedro L. roda de premsa del seminari Barcelona thi Nk taNk MeetiNg t tAlonso, director del Centre de Recerca en Salut Interna- oN eu-us collaborative research oN the Preve NtioN N of DeMeNtiacional de Barcelona (CRESIB - Hospital Clínic - Univer- Univer
  29. 29. 35el Directori Biocat incorpora més de 250 nous registresEl Directori de BioRegió va nàixer al 2008 amb vocació ha estat el d’instal·lacions i serveis per a la recercade servei al sector, per a conèixer i ser conegut. És a dir, (46 nous registres).També s’han incorporat al Directoriper una banda permet obtenir una visió àmplia de les més de 40 grups de recerca en ciències de la vida iempreses, entitats de recerca i entitats de suport que una trentena de centres.treballen en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mè-diques a Catalunya; les seves línies de recerca, serveis A desembre de 2009, el Directori comptava amb 874tecnològics, necessitats de venda o compra de llicències registres, estructurats per categories i paraules clau,i les seves dades de contacte. Per una altra banda, per- per el que facilita la cerca d’informació. Donat que aquestmet a qui cerca una tipologia de tecnologia o fer negoci a és un sector que des de l’inici s’ha de treballar en clauCatalunya, trobar el seu potencial soci o col·laborador. global, tot el directori està en anglès.Durant l’any 2009, s’han incorporat 259 nous regis- Durant aquests dos anys, i de manera activa, Biocattres al Directori Biocat, com a resultat de la tasca de ha anat incorporant entitats i fent prescripció per a re-prospecció i actualització permanent que es duu a ter- ter collir el màxim nombre d’empreses i entitats del sector.me. La major part d’aquests nous registres correspo- També n’ha promogut la visibilitat internacional per talnien a empreses (111), tant estrictament biotecnolò- orientar les demandes d’informació sobre la recerca igiques com farmacèutiques, de tecnologies mèdiques les empreses catalanes. Les dades del Directori sóni de serveis al sector. El segon grup en importància una de les fonts bàsiques de l’Informe Biocat.
  30. 30. MeMòria 36 D’ activitats 2009competitivitat empresarialUna part important de la tasca que Biocat realitza perfomentar la competitivitat no deixa cap registre d’acti-vitat. Es tracta de l’acompanyament i assessoramentpersonalitzat que es realitza prop de les empreses queho sol·liciten: qui pot ser el millor soci per a un projec-te, on trobar fonts de finançament, com fer arribar alsinterlocutors adequats de l’Administració una necessi-tat sectorial... Algunes de les necessitats i oportunitatsdetectades serviran de base durant 2010 a diversosprojectes de consorcis empresarials. Les activitats es-pecífiques d’aquest eix estratègic han estat el fomentde l’emprenedoria i de la creació d’empreses, a tra-vés del programa BioEmprenedorXXI; l’exploració denous nínxols de mercat, com el de la subcontractacióen l’àmbit de les tecnologies mèdiques —l’anomenatmed-tech contract manufacturing— del qual durant2009 s’ha realitzat un exhaustiu estudi de mercat, i eldisseny i posada en marxa, amb el Departament d’Eco-nomia i Finances, del Programa Talent, per incorporar taller de Formació desenvolupat durant el programa BioemprenedorXXiassessors internacionals a les empreses del sector.Programa Bioemprenedorxxi de suport a la creació d’empresesEl 23 de març de 2009 es va presentar la segona tives, d’acompanyament i d’anàlisi de la viabilitat delsedició de BioEmprenedorXXI, un programa de suport plans de negoci plantejats pels emprenedors partici-a la creació d’empreses en l’àmbit de les ciències de pants. Aquest programa, impulsat per Biocat de formala vida que es desenvolupa a través d’activitats forma- conjunta amb “la Caixa”, Barcelona Activa, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona, s’adreça als titulats universitaris, investigadors, professors, doc- torands i emprenedors que tenen una idea de negoci o empresa en fase inicial i volen explorar la seva ca- pacitat emprenedora per crear i posar en marxa una activitat empresarial pròpia, bé com a spin-off de la seva institució o de forma independent. El programa es desenvolupa principalment a través d’activitats formatives, d’acompanyament i anàlisi de viabilitat de les idees de negoci, de tutorització i men- torització, d’entrenament competencial i de mostra deEquIPs GuaRDonaTs En LEDICIÓ 2009 DEL PREMI BIoEMPREnEDoR bones pràctiques i experiències. El programa també2009: saGETIs, BETTER CaRE I vETGEnoMICs. incorpora accions de suport a aquestes noves empre-
  31. 31. 37ses com són l’accés a finançament o a la internaciona- Les empreses finalistes, Better Care i VetGENOMICS,lització, i premia el millor pla de negoci. L’edició 2009 van ser premiades amb 10.000 euros i 5.000 euros,ha comptat amb 15 participants dels quals 14 han respectivament, així com amb un conjunt d’actuacionspresentat el seu projecte al comitè avaluador. Un 60% dirigides a impulsar els seus projectes. L’empresadels projectes s’han constituït com a empreses. Better Care va ser guardonada pel seu sistema per a l’adquisició, sincronització, processament, transmissió en temps real i emmagatzematge de la història clínicaGuardó al millor pla de negoci electrònica. Per la seva part, VetGENOMICS va ser reconeguda com a segona finalista perquè oferirà alEls premis a l’edició 2009 de BioemprenedorXXI es mercat serveis de diagnòstic genètic per a animalsvan lliurar per primer cop en el marc del Fòrum de de companyia, bestiar porcí i fauna salvatge, a travésla BioRegió (3 de desembre). Sagetis, una spin-off de serveis d’anàlisi i del desenvolupament de xips dedel departament de bioenginyeria de l’Escola Tècni- diagnòstic genètic múltiple.ca Superior de l’Institut Químic de Sarrià, va ser laguanyadora d’aquest premi. Aquesta empresa, pro-moguda per David Horna, el Dr. Lluís Quintana i el Dr.Salvador Borrós, ha desenvolupat productes per a lareparació d’ossos i cartílags a través del coneixementque l’equip promotor té dels biomaterials i, en con-cret, del biotack, un material substitutiu dels cimentsossis i que ha estat patentat per l’equip promotor.El premi està dotat amb 20.000 euros i un con- IGNASI BELDAjunt d’actuacions dirigides a accelerar el creixement CEo D’InTELLIGEnT PHaRMad’aquests projectes, entre les quals hi destaquen:un curs especialitzat i intensiu a la Universitat de “aquest programa alia Catalunya a unaCambridge; una inscripció gratuïta al programa for- iniciativa d’acompanyament i assessoramentmatiu Biocàpsules de Biocat; la presència en una de directius especialitzada en ciències defira sectorial internacional de referència o en un la vida, acció que no deixa de ser un delsfòrum sectorial d’inversió; i l’oportunitat de formar elements imprescindibles per assolir lapart d’un pont d’internacionalització a un dels princi- construcció d’un clúster total.”pals pols d’innovació.el contract manufacturing, un impuls per a les tecnologies mèdiquesBiocat, amb la col·laboració de 22@Barcelona i el analitza tant l’activitat de fabricació com totes les etapessuport d’ACC1Ó, ha elaborat durant el 2009 un pla que constitueixen la cadena de valor d’un producte: in-d’acció per promoure el contract manufacturing (sub- vestigació, disseny i desenvolupament, fabricació, as-contractació de fabricació de components) en l’àmbit semblatge i verificació final, packaging, venda i màrque-de les tecnologies mèdiques, amb l’objectiu d’impul- ting. L’estudi es va centrar en els models de diversossar la innovació i oferir oportunitats de negoci i de clústers d’Alemanya, Estats Units, Israel, Regne Unit,reconversió a sectors industrials tradicionals. Dinamarca, Irlanda i Singapur. Aquests clústers van ser seleccionats per la seva dinàmica històrica, maduresa,Aquest pla d’acció es va definir després d’haver realitzat importància, impacte en l’industria de les tecnologiesun exhaustiu estudi de mercat del contract manufac- mèdiques i semblança potencial amb la realitat de Ca-turing en el sector de les tecnologies mèdiques, que talunya. A més de fer una anàlisi del sector tec-med,
  32. 32. MeMòria 38 D’ activitats 2009L’estratègia de contract manufacturing projectes com d’emprenedors), la cooperació empresa-és essencial perquè el sistema rial, la participació d’empreses catalanes en projectes europeus, l’accés al finançament, l’impuls de consorcistradicional de negoci s’està perdent. de recerca, l’assessorament en temes de regulació i laHem de procurar enfortir clústers amb normativa sectorial, entre d’altres.enormes potencialitats de creixement,involucrant companyies d’altressectors”, Marta Príncep, directora el cercador on-line de contract manufacturingd’Innovació. La primera acció concreta en l’àmbit de la cooperaciól’estudi, que està disponible al web de Biocat, també empresarial que ha posat en marxa Biocat ha estatanalitza aspectes normatius i legislatius, l’oferta i la de- la creació d’un cercador on-line de contract manufac-manda del sector a Catalunya, així com les mancances turing, per facilitar la cerca d’oportunitats de negoci ii les eines per relacionar l’oferta i la demanda. El pla de possibles clients a les empreses catalanes d’altresd’acció dóna resposta a les mancances identificades en sectors industrials que volen reconvertir la seva activi-la fase d’anàlisi i als reptes de futur amb la definició tat i introduir-se en el sector de les tecnologies mèdi-del 28 accions que s’articulen a l’entorn d’uns eixos ques. És previst que l’eina estigui disponible al web deestratègics com són la formació (tant de gestors de Biocat en els primers mesos de 2010.iniciativa pionera per atreure experts internacionals en estratègies de creixementBiocat i el Departament d’Economia i Finances de la El Programa de Captació de Talent Directiu Estra-Generalitat de Catalunya van posar en marxa durant tègic va subvencionar 14 empreses catalanes delel 2009 el Programa de Captació de Talent Direc- sector del total de 21 que es van presentar a la con-tiu Estratègic, dotat amb una subvenció de 200.000 vocatòria. Aquests ajuts econòmics cobreixen el 75%euros, per impulsar el desenvolupament de les em- de les despeses de les accions presentades, fins a unpreses de biotecnologia, biomedicina i tecnologies màxim de 20.000 euros per empresa. Les empresesmèdiques de la BioRegió de Catalunya. Aquesta ini- subvencionades en aquesta primera convocatòria vanciativa, pionera a l’Estat espanyol, permet contractar ser: Eyytoo Bioscience, Sabirmedical, Neos Surgery,experts internacionals en estratègia per donar suport Oryzon Genomics, Europath Biosciencies, Archivelals processos de creixement de les empreses i refor- reforçar així la competitivitat i la internacionalització de lescompanyies catalanes.Es tracta d’atreure talent directiu en biotecnologia deforma temporal i per a accions i àrees específiques,com consells d’administració, consells assessors,recerca de mercat i desenvolupament de negoci, es-tratègia d’R+D, processos interns de reavaluació del’estratègia de negoci o de propietat intel·lectual. Abanda de contribuir al creixement de les biotecnològi-ques, promovent les bones pràctiques de negoci i ambanàlisis d’experts independents, el programa permet MaRCEL PRunERa, DEL DEPaRTaMEnT D’EConoMIa I FInanCEs, I EP EPaRTinternacionalitzar les empreses, un element fonamen- MonTsERRaT vEnDRELL, DIRECToRa GEnERaL DE BIoCaT, En La a aT aT, aT T PREsEnTaCIÓ DEL PRoGRaMa DE CaPTaCIÓ DE TaLEnT. T Ta PT PTa T T.tal per tal que aquestes siguin competitives.
  33. 33. 39Farma, Omnia Molecular, Aleria Bodevices, Neu-rotec Pharma, Transbiomed, Janus Development,Advanced in Vitro Cell Technologies, NeuroscienceTechnologies i X-Ray Imatek. Gràcies al programa,aquestes pimes van seleccionar un o més perfils pro-fessionals del llistat disponible en el web de Biocat ovan proposar l’expert adequat en funció del perfil quenecessitava l’empresa.atracció de quatre tipus de talent LLUÍS RUIZEls perfils de directius estratègics que cobreix el pro- ConsELLER DELEGaT DE Janus DEvELoPMEnTgrama responen a quatre àrees concretes: propietatintel·lectual, desenvolupament de negoci, gestió i re-cerca. Tots els professionals contractats han d’ocupar “aquestes ajudes estimulen a prendrecàrrecs de caràcter temporal dins les empreses, com iniciatives estratègiques que normalmentara membres independents del Consell d’Administra- restarien en un segon pla respecte a lesció, directors no executius o assessors estratègics de urgències del dia a dia. En el nostre cas,Consells Assessors de dimensió internacional, i han ens han permès tenir accés a especialistesde portar a terme accions específiques (exploracions mundials per a consultes puntuals peròde mercat i desenvolupament de negoci, processos de de gran importància estratègica per a larevaluació de l’estratègia de negoci, de la cartera de nostra companyia.”propietat industrial o de l’estratègia d’R+D).
  34. 34. MeMòria 40 D’ activitats 2009internacionalitzacióEl creixement i consolidació del bioclúster català pas- En el primer capítol destaca, naturalment, la par-sa necessàriament per la seva internacionalització, ja ticipació de la BioRegió a la gran convenció BIoque global és el mercat en el qual competeixen les dels Estats Units o a les dues edicions anuals de lanostres empreses i global el marc de la recerca pun- fira de partenariat BIo-Europe. Dins dels projectestera que volem impulsar. Biocat promou dos paquets i xarxes impulsats per Biocat durant el 2009, des-d’activitats dins d’aquest eix estratègic: d’una banda, taca la consolidació del Bioclúster sud d’Europa iel suport a la participació catalana en congressos i fires la posada en marxa dels projectes Interbio (fomentde referència i en missions i delegacions empresarials de la innovació i de projectes conjunts entre biorre-i, de l’altra, la participació activa en xarxes i projectes gions del sud europeu) i European Biotechnologyeuropeus, centrats especialment en la col·laboració Common Tools (eines i solucions transnacionalscientífica i l’impuls de la transferència tecnològica. per impulsar les pimes europees). BIo aTLanTa BIoEuRoPE vIEna BIoEuRoPE sPRInG MILàDestacada representació de la delegació catalana a la convenció Bio d’atlantaProp de 100 persones, representants de 30 empre- parlar sobre biotecnologia a l’Estat espanyol coordi-ses i 14 institucions, van formar part de la delegació nada amb la col·laboració de Biocat. Sota el títol decatalana que va assistir a la convenció internacional Genòmica del càncer a Espanya: una història d’èxit,de la Biotechnology International Organization (BIO) a el director general de Transferència de Tecnologia iAtlanta (EUA) el mes de maig de 2009. Per tercer Desenvolupament Empresarial del Ministeri de Ciènciaany consecutiu Biocat va coordinar per a Catalunya i Innovació, Juan José Moreno; la directora científica—juntament amb l’ICEX i Genoma España (organitza- d’Oryzon Genomics, Tamara Maes, i el director dedors a nivell estatal)— la presència catalana dins del Desenvolupament de Negoci de PharmaMar als EUA,pavelló oficial de l’Estat, amb l’objectiu de representar Roberto Weinmann, van exposar els projectes quei promocionar el sector, exposar els seus desenvolupa- s’estan portant a terme a Catalunya i a l’Estat espa-ments i establir partenariats. nyol en R+D de teràpies contra el càncer. Per la seva banda, la directora general de Biocat, Montserrat Ven-La delegació catalana va participar per primer cop en drell, va intervenir en la conferència Producció i instal-una sessió dins el programa oficial de conferències per lacions d’alta tecnologia: com compartir eines entre les

×