Enhorabona companys. Un servidor ha perdut gairebé l’esperança en l’espècie humana i crec que no tenim remei ... però després de vore esta finestra de sol i llum potser si encara no està tot perdut.
Tan pequeña, Nicaragua, tierra de gente viviendo con
tigres, de sábalos que revientan una lancha, de un pueblo
que se mide diariamente contra fuerzas tanto más
grandes que él. Desde el aire vuelvo a ver Solentiname
bajo un cielo dorado de atardecer. Ahí está la paz, volverá
a florecer la belleza del arte popular ingenuo y sabio, con
sábalos y tigres pintados y esculpidos por los niños, las
mujeres, los pescadores. Todo busca aquí su camino, su
equilibrio difícil. Un trópico que deja de ser trópico en
sus muchas carencias y torpezas, un trópico para un
pueblo verdaderamente libre por fuera y por dentro. Será
largo, compañero. Pero Pulgarcito se ha puesto las botas
para siempre.
Julio Cortázar: Nicaragua, tan violentamente dulce
Hemos soñado aquí un país
por el que hemos tenido luchas, muchas luchas,
y tenemos, hermano, muchísimo que hacer.
Ernesto Cardenal: Canto nacional
Vengan,
vamos a arrancar los cercos de alambres, compañeros.
Ernesto Cardenal: Canto nacional
Hasta los árboles se rebelarán
y la sabia del dolor de un pueblo
clamará en sus ramas extendidas.
Luís Rocha: Treinta veces treinta
Allí donde nace este árbol es el centro del mundo.
Lo que tú ves desde su copa es lo que tu corazón anhela.
Pablo Antonio Cuadra: La Ceiba
Somos la orquídea del acero,
florecimos en la trinchera como el moho sobre el filo de la espada.
Joaquín Pasos: Canto de guerra de las cosas
Estas serán las armas
para sacarle luz a las cenizas.
Gioconda Belli: 19 de Julio, Patria libre
Recuérdame que aún nos falta caminar de noche
para llegar en la mañana sobre la luz cantando.
Ricardo Morales: Poema para los dolores de tu cuerpo
Con intensidad de hambre
mido el espacio que media
entre cada uno de nosotros.
Karla Sánchez: No estoy escondiendo manuscritos
Al palmotear la tortilla
me llamará a su manera
tu corazón.
Pablo Antonio Cuadra: Nonantzin
Dale al pueblo lo que es del César
y al César dale duro,
donde duela
dale duro al César.
Ciro Molina: Pueblo vs. ellos
¡No me habléis babosadas!
Veamos cómo se puede componer todo esto.
Fernando Gordillo: ¿Qué sé yo de Dios?
Aquí nadie sale sin su arañazo en la conciencia,
nadie pasa sin que le pase nada.
Gioconda Belli: Nicaragua agua fuego
Gozo de la tierra prometida
en el mes más crudo de la siembra,
sin más alternativa que la lucha.
Leonel Rugama: Biografía
Con este olor de gente,
de harina,
de manos amasando
y de un gran fuego rojo en el cielo del horno.
Michele Najlis: Quiero un poema sencillo y bueno
Y deshechos ya los postreros lazos,
las sandalias al viento, andar, andar.
María Teresa Sánchez: La Marcha
Cientos de niños saliendo a la alborada
entre piernas morenas y canciones.
Gioconda Belli: Engendraremos niños
Ya nunca más seremos sumisas ni perfectas.
Daisy Zamora: Mensaje urgente a mi madre
Abramos un camino en el aire
para mirarnos.
Joaquín Pasos: Los indios ciegos
Y tanta miseria y tanta ignominia,
¿podré quedarme sin meterme en nada?
Ernesto Gutiérrez: El exiliado
Va, viene el misterioso río de refugios y anhelos.
¿Quiénes son todos? ¿Quién es cada uno de ellos?
Omar d’León: 37
Porque no sólo fabricamos huérfanos
o bien, inadvertidos,
criamos cuervos.
Pablo Antonio Cuadra: Patria de tercera
Cada brisa lavaba su ideal
y lo dejaba como niña blanca, desnuda,
temblorosa, recién bañada.
Leonel Rugama: Biografía
Bienaventurados los pobres porque de ellos será la luna.
Leonel Rugama: La tierra es un satélite de la luna
Desde aquí,
desde donde nadie quiere
morirse de olvido,
mucho menos de hambre.
Carlos Rigby: Palabras del campesino
Algún día triunfaremos. Y si yo no lo veo
las hormiguitas llegarán a contármelo bajo tierra.
César Augusto Sandino
Contra los que inventan la historia y
contra los que la olvidan.
Carlos Perezalonso: Cartel
Nos acorralaron
sin dejar más defensa que nuestras manos
unidas a millones de manos unidas.
Michele Najlis: Nos persiguieron en la noche
Diariamente brilla en tu mente una revolución
que debe ser superada en tu corazón por otra revolución.
Pablo Antonio Cuadra: Canto al atardecer de una revolución
Todos tenemos un deber de amor que cumplir,
una historia que hacer,
una meta que alcanzar.
Gioconda Belli: Uno no escoge
Donde Nicaragua levanta su bandera de ríos
flameando entre tambores torrenciales.
Pablo Antonio Cuadra: Poema del momento extranjero
De la tierra al agua,
de la pobreza a la aventura,
de la guitarra a la barca.
Pablo Antonio Cuadra: In memoriam
A pesar de todas las lágrimas tragadas
estamos con la alegría de construir lo nuevo.
Gioconda Belli: 19 de Julio, Patria libre
La Revolución es un pupitre,
es un estante en una escuelita
toda llena de lápices y papeles.
Mario Cajina Vega: Cartel
Veremos cosas que nadie nunca ha visto:
caminos entre las nubes,
canciones en los trigales.
Gioconda Belli: Inventaremos nuestro propio idioma
Vamos,
sigamos viendo cuanto vimos.
Carlos Martínez Rivas: Los testigos oculares
RUBÉN DARÍO
• Va nèixer a San Pedro de
Metapa (León) l’any 1887.
• Va ser el poeta en llengua
castellana més influent a la
seva època ja que va iniciar
la modernitat literària al
continent americà.
• Va morir l’any 1916.
PABLO ANTONIO CUADRA
• Va nèixer a Managua l’any
1912.
• Va fundar, juntament amb
José Coronel Urtecho y
Joaquín Pasos, el moviment
de Vanguàrdia.
• Va dirigir el diari La Prensa i
va ser rector de la
Universitat Catòlica.
• Va morir l’any 2002 a
Managua.
JOAQUÍN PASOS
• Va néixer a Granada l’any
1914.
• Com a participant del grup
de Vanguàrdia va col·laborar
en diaris i revistes de
l’època.
• Els seus atacs a la dictadura
el van portar alguna vegada
a la presó.
• Va ser un dels més grans
poetes de la literatura
nicaragüenca.
• Va morir a Managua l’any
1947.
MARÍA TERESA SÁNCHEZ
• Va néixer a Managua l’any
1918.
• Va fundar, als 22 anys, el
Círculo de Letras y la
editorial Nuevos Horizontes.
• Va promoure la vida literària
al seu país mitjançant
l’organització de
conferències, recitals..., amb
la consegüent arribada a
Nicaragua d’importants
escriptors internacionals.
• Va morir l’any 1994.
CARLOS MARTÍNEZ RIVAS
• Va néixer a Guatemala l’any
1924.
• Va fer estudis a Espanya i
va viure a França, Estats
Units i Costa Rica.
• Va ocupar una càtedra a la
Universidad Nacional
Autònoma.
• Va morir l’any 1998.
ERNESTO CARDENAL
• Va néixer a Granada l’any
1925.
• Durant els anys 50 va militar
en un moviment de joves
opositors a la dictadura
somocista (UNAP).
• Al1957 ingressa en un
monestir trapense.
• Al 1965 és ordenat sacerdot
i funda una comunitat
religiosa a Solentiname.
• Va ser Ministre de Cultura
durant el primer govern
sandinista (1979-1988).
ERNESTO GUTIÉRREZ
• Va néixer a Granada l’any
1929.
• A León va dirigir la Editorial
Universitaria i la revista
Cuadernos Universitarios.
• Durant el primer govern
sandinista va representar a
Nicaragua com ambaixador
a Brasil i davant la UNESCO
a París.
• Va morir a La Habana l’any
1988.
MARIO CAJINA VEGA
• Va néixer a Masaya l’any
1929.
• Va estudiar Lletres i Idiomes
a la Universitat de Columbia
i Periodisme a Madrid.
• Al 1960 va fundar l’Editorial
Nicaragüense.
• A més de poesia ha escrit
diversos llibres de contes.
• Va morir a Masaya l’any
1995.
OMAR D’LEON
• Va néixer a Managua l’any
1929.
• A més de poeta és un dels
pintors més importants
d’Amèrica Central.
• Al 1970 va fundar a
Managua el Museo Galería-
904 que reuneix des d’ art
prehispànic fins a art
contemporani.
• Actualment viu a Managua.
FERNANDO GORDILLO
• Va néixer a Managua l’any
1941.
• Va participar molt activament
en els moviments
estudiantils de finals dels 50
i començaments dels 60. La
massacre estudiantil de
Juliol de 1959, com a tota la
seva generació, el va marcar
profundament.
• L’Auditori de la Universitat
Nacional de Managua porta
el seu nom.
LUÍS ROCHA
• Va néixer a Granada l’any
1942.
• Al 1966 va ser Secretari del
Departament de Cultura de
la Universitat
Centreamericana.
• Va treballar a La Prensa, el
diari d’oposició al règim
somocista.
• Va ser diputat del FSLN.
• Al 1989 va ser Secretari del
Centro Nicaragüense de
Escritores.
CIRO MOLINA
• Va néixer a Estelí l’any
1943.
• Malgrat anar en cadira de
rodes per la poliomelitis que
patia, va participar molt
activament en els moviments
d’oposició a la dictadura de
Somoza.
• Amb el triomf de la
Revolució es va enfrontar als
dirigents sandinistes i va ser
reclòs en l’ostracisme.
• Va morir en la indigència
l’any 2002.
CARLOS PEREZALONSO
• Va néixer a León l’any 1943.
• Va ser cuidat pel seu avi que
feia venir a casa seva
poetes i artistes.
• Es va graduar com a
advocat a Mèxic i després va
tornar a Nicaragua on
reinicia l’activitat poètica.
• Actualment viu a San
Salvador.
CARLOS RIGBY
• Va néixer l’any 1945 a
Laguna de Perlas, en el
Carib nicaragüenc.
• Juntament amb David
Mcfield i June Beer
representa la cultura afro-
antillana del país.
• La seva poesia oral i el seu
histrionisme són coneguts a
Nicaragua des dels anys 60.
• No ha publicat cap llibre
però col·labora en revistes i
suplements literaris.
• Actualment viu a Managua.
RICARDO MORALES
• Va néixer a Managua l’any
1945.
• Al 1968, amb Carlos
Fonseca i Julio Buitrago,
reorganitza el FSLN.
• Va ser empresonat entre
1968 i 1971.
• Al 1978 va ser assassinat
per la dictadura de Somoza.
MICHELE NAJLIS
• Va néixer a Granada l’any
1946.
• Amb el triomf de la revolució
sandinista de 1979 va
treballar en el Ministeri de
l’Interior i en el d’Educació.
• Va fer estudis de Teologia a
Managua.
• Actualment col·labora amb el
Ministeri d’Educació
realitzant material escolar.
GIOCONDA BELLI
• Va néixer a Managua l’any
1948.
• Va sorgir com a escriptora a
la dècada dels 70 i la seva
poesia destaca pel seu
vessant revolucionari i eròtic.
• Va entrar a formar part del
FSLN el 1975, encara que
actualment exerceix una
forta crítica contra l’actual
govern sandinista.
• És l’escriptora nicaragüenca
més coneguda
internacionalment.
LEONEL RUGAMA
• Va néixer l’any 1949 al Valle
de Matapalos.
• Al 1967 entra a formar part
del FSLN i comença a
escriure poesia a la
muntanya.
• El 15 de gener de 1970, amb
dos joves més, s’enfronta a
la Guardia Nacional i quan el
van demanar rendir-se va
contestar: “Que se rinda tu
madre” i va continuar lluitant
fins a caure abatut.
DAISY ZAMORA
• Va néixer a Managua l’any
1950.
• Va fer estudis de Pintura i
Dibuix a la Escuela Nacional
de Bellas Artes a León.
• Va participar a la insurrecció
popular de setembre del
1978 i va ser responsable de
la programació clandestina
de Radio Sandino durant els
mesos previs al 19 de juliol
de 1979.
• Durant uns quant anys va
ser viceministra de Cultura.
KARLA SÁNCHEZ
• Va néixer a León l’any 1958.
• Entre 1983 i 1990, durant el
primer govern sandinista, va
ocupar un càrrec diplomàtic
en el Ministeri de Relacions
Exteriors de Nicaragua.
• Actualment és advocada i
forma part de la junta
directiva de la Asociación
Nicaragüense de
Escritoras(ANIDE)
1 comments
Comments 1 - 1 of 1 previous next Post a comment