Your SlideShare is downloading. ×
Poetes oson aguia a
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Poetes oson aguia a

124
views

Published on

Poetes d'Osona

Poetes d'Osona

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
124
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ALPENS ROSER IBORRA I PLANS ALPENS, 1952 Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys. Lluint, ardents, els arbres Iborra, Roser [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Mor BALENYÀ JOSEP M. MAS I BIGAS HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950 Per felicitar... (2 v.) Bosch i Jover, Miquel Vich : Sala, 1954-1956 P 833 Bos Centelles : visió poètica Bosch i Jover, Miquel Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970 P 833 Bos Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir, d'avui i de sempre Bosch i Jover, Miquel Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970 P 833 Bos Com el foc Mas i Bigas, Josep M. Centelles : [l'autor], 1993 P 833 Mas Recull d'ofrenes en ocasió de l'homenatge al mestre Miquel Bosch i Jover : 1900-1960 Vich : Tip. Balmesiana, 1961 082 Rec Miquel Bosch i Jover : una veu que torna Puig i Font, Pere Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19 Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà convoca els Premis Literaris Bosch i Jover, amb la intenció de donar més relleu a la figura del poeta i escriptor. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat MIQUEL BOSCH I JOVER CALDERS, 1900– 1960 Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana. Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat PERE PLANESAS I MARSAL HOSTALETS DE BALENYÀ, 1932 Espais Planesas i Marsal, Pere Girona : Papers on Demand, 2010 P 833 Pla Aromes de tardor Planesas i Marsal, Pere Vic : [l'autor], 2012 P 833 Pla La Vella que fila Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2003 P 833 Pla Arrels i quimeres Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2004 P 833 Pla Flors i amors Planesas i Marsal, Pere Vic : [l'autor], 2010 P 833 Pla Boirines Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2008 P 833 Pla
  • 2. MONTSERRAT LLORENS I BAULENAS EL BRULL, 1956 Va néixer a El Brull l’any 1956. Va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona. L’any 1978 va anar a viure a Manlleu. Des d’aleshores, treballa a l’Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, a Vic i a Manlleu. Actualment n’és la directora del centre de Manlleu. L'any 1987 va guanyar els premis de poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i el Jacint Verdaguer de Calldetenes. Un any després, va obtenir l’Abraxas de Calella, el Josep Munteis d’Olot i el Goleta i Bergantí del Masnou. L’any 1993 va guanyar el Premi de Narrativa de Calldetenes. Paisatges íntims Llorens i Baulenas, Montserrat Vic : Emboscall, 2001 P 833 Llo Dones : secrets, estones, mentides Llorens i Baulenas, Montserrat Vic : Emboscall, 1999 P 833 Llo Dietari ; Lletra per a tu ; Urgent Llorens i Baulenas, Montserrat Barcelona : Columna, 1993 P 833 Llo Bressol d'amor i d'angoixa Llorens i Baulenas, Montserrat Sabadell : Ausa, DL 1989 P 833 Llo També sóc vida Llorens i Baulenas, Montserrat Olot : Ajuntament d'Olot, 1989 P 833 Llo CALLDETENES SIMEÓ PARAREDA I XANDRI CALLDETENES, 1983 Edelton Parareda, Simeó Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par En el miratge impossible dels somnis, guardes solatges de tarda, i la fonda lassitud dels teus braços. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat EL BRULL Alaví Parareda, Simeó Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par Des de l’any 1979 l’Ajuntament de Calldetenes convoca els Premis Literaris de Calldetenes, que inclou els premis Jacint Verdaguer de poesia, Armand Quintana de novela, Lluís Solà i Sala de teatre, i els premis per a Estudiants dels Països Catalans, i per a Estudiants de Calldetenes
  • 3. CENTELLES PERE BARNILS I GIOL CENTELLES, 1882 – BARCELONA, 1933 Filòleg i foneticista. Pensionat per la Diputació de Barcelona, estudià filologia romànica a la Universitat de Halle, on seguí els cursos de Schäell i Suchier, i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona, on va aplicar per primera vegada els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'Estudis Fonètics, que constituí un dels números del Butlletí de Dialectologia Catalana. Col·laborà en la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes Estudis Fonètics, La Paraula i El Parlar i publicà nombrosos estudis de fonètica i de dialectologia, l'obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913). . Pere Barnils : l'home, el lingüista i el mestre : 1882-1933 Julià i Muné, Joan Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000 92(Bar) Jul Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat OLEGUER BELLAVISTA I BOU SABADELL, 1928 – CENTELLES, 2005 Murmuris d’estels : recull de poemes 1980-1996 Bellavista i Bou, Oleguer Barcelona : Mediterrània, 1997 P 833 Bel El Ble que fumeja Bellavista i Bou, Oleguer Barcelona : Claret, 1998 92 (Bel) Bel Senderons vers la utopia : segona part d'El Ble que fumeja Bellavista i Bou, Oleguer Barcelona : Claret, 1999 92 (Bel) Bel Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Capellà durant 28 anys, especialitzat en moviments catòlics obrers. Fundador i director durant 14 anys de la revista Correspondència. Va treballar en diverses organitzacions catòliques dirigides a la promoció i defensa dels drets humans. Va destacar en la seva lluita en defensa dels treballadors en el temps del franquisme a la parròquia de Sant Jaume de l’Almeda, Cornellà de Llobregat. L’Oleguer no tan sols va ser un defensor incansable dels drets humans i de les llibertats sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya, sinó que també ha deixat un legat de 8 llibres (alguns prohibits per la censura franquista), nombrosos articles, biografies obreres, conferències... Va formar part activa del Centre d’Estudis Centellencs, va fundar i dirigir l’Arxiu Històric Municipal de Centelles.
  • 4. PERE CAMPRUBÍ I MASFERRER CENTELLES, 1927 Petjades d'en Pere Moliner Camprubí i Masferrer, Pere Centelles : [s.n.], 1996 (Centelles : Impremta Moderna) P 833 Cam ANDREU COLL I CRUELLS CENTELLES, 1926 Tal com raja : somnis, poesia Coll i Cruells, Andreu [Centelles : l'autor],1995 P 833 Col Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat JOAN DRUGUET I SALLENT CENTELLES, 1977 Joan Druguet i Sallent és el contrabaix de la Cobla Sant Jordi i compositor de sardanes. Anteriorment havia tocat a la cobla Lluïsos de Taradell, a la Jovenívola de Sabadell i a La Principal del Llobregat. També forma part de l'orquestra del Conservatori de Badalona. És membre del grup de música tradicional Bitayna, de Vic. La seva sardana Bombolles d'amistat (2005) va ser finalista del Premi Sardana de l'Any. . Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Des de l'infern Druguet Sallent, Joan Vic : Emboscall, 2000 P 833 Dru LAURA GRAU I BOIX CENTELLES, 1951-2010 Les meves llunes Grau, Laura Centelles : [s.n.], DL 1993 P 833 Gra Esgranar el silenci Grau, Laura Vic : Emboscall, 2000 P 833 Gra L'Olor Grau, Laura Vic : Emboscall, 2003 P 833 Gra Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat MONTSERRAT LLAVINA I SOLER CENTELLES, 1951 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat La primavera Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla La tardor Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla L’hivern Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla L’estiu Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla Els Murs Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla Retalls de lluna Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla Centelles un poble genuí Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1992 P 833 Lla Crepuscle : poemes i pintures Llavina i Soler, Montserrat Centelles : El Portal, 2005 P 833 Lla
  • 5. MIQUEL PASCUAL I CAMPILLO SEGURA DE LA SIERRA (JAÉN), 1953 Miquel Pascual Campillo va néixer el 26 d’abril de 1953 a Segura de la Sierra (Jaén) i es traslladà a Centelles el 1963. Va estudiar al seminari de Vic fins als 17 anys. Als 13 anys va guanyar el primer premi de poesia juvenil de Badalona amb un poema català El meu poble. Des de 1976 fins a 1982 actuà com a intèrpret de les seves cançons a Osona. Va publicar el llibre Miguel/Miquel (1981) on hi ha una sèrie de poemes en castellà i en català, els quals fan referència a la seva circumstància particular. A mitjans dels anys vuitanta deixà el conreu de la creació literària, que ha reprès l’any 1998, i des d’aleshores ha obtingut una quinzena de premis, tant en poesia com en prosa. El 2002 ha publicat tres llibres: el poemari Barceloda, l’irònic i humorístic Diccionari Filosòfic Filològic, i Cansongs, on es recullen les lletres de les seves cançons. . Mots enreixats Mentre planyo, ai, la manca d’un xic més d’inspiració per rimar quatre paraules i acabar una cançó, m’entretinc buscant els mots que cada dia s’amaguen rere llurs definicions; en blanques cel·les quadrades escric molt a poc a poc cada lletra endevinada. Les Mitges de la lluna Pascual, Miquel Vic : Emboscall, 2006 P 833 Pas Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Miguel, Miquel i companyia Pascual, Miquel Vic : Emboscall, 2003 P 833 Pas GLÒRIA RABOT I CANALS CENTELLES, 1949 Glòria Rabot va néixer a Centelles el 9 de febrer de 1949. Uns anys després de casar-se va marxar del poble i actualment viu a Santa Eulàlia de Ronçana. Des de l’any 2007 participa a les trobades de Brots de Poesia de Tona i a les del grup Raïm de Poesia d’Artés, també col·labora al programa de Ràdio Pista de Balenyà amb el grup Quicarell Poètic. Sentiments : sentir és un esclat de vida Rabot i Canals, Glòria Centelles : El Portal, 2008 P 833 Rab Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat JORDI SALA I MORELL CENTELLES, 1951 Jordi Sala va donar amb En un girar d’ulls una mostra de la seva poesia escrita al llarg de trenta anys; es tractava, doncs, d’un llibre divers en el fons i en la forma, però on els poemes tenien el denominador comú de circumscriure’s a allò esencial. Defugint l’ornamentació gratuïta tant com la discursivitat prosaica, amb Amants d’encesa tenebra realitza un llibre centrat en el tema de l’amor, amb un fons vivencial ben cosit amb un entrellat de refèrencies procedents dels clàssics grecs i bíblics, que reelabora tenint molt present, alhora, el mestratge de la tradició poética anglosaxona. En un girar d'ulls Sala Morell, Jordi Vic : Emboscall, 2000 P 833 Sal Amants d'encesa tenebra Sala Morell, Jordi Vic : Emboscall, 2003 P 833 Sal
  • 6. ANNA DODAS I NOGUER FOLGUEROLES , 1963 - MONTPELLER, 1986 Paisatge amb hivern Dodas i Noguer, Anna Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1986 P 833 Dod El Volcà Dodas i Noguer, Anna Barcelona : Edicions 62, 1991 P 833 Dod Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Anna Dodas va néixer a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic. Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida. Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca, i guanya diversos premis. La seva narrativa conté elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista. Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep Baucells. El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix. A la seva memòria, l’Ateneu de Folgueroles convoca, des de 1993, un premi literari destinat a distingir la millor òpera prima publicada en llengua catalana durant els dos anys anteriors d’un autor o autora que no tingui més de 30 anys. NO ÉS AIGUA, NO No és aigua no, que és foc i el mantell argentat és de porpra no són brises suaus, són remolins uns llavis vermells de dents esmolades fileres de dents dures i blanques un sexe ardent on tot si fon flor de cactus flor de carn caòtics plenilunis estivals repic incontrolat de campanes, insectes agulles roents això és i no allò altre: una fosca madura i la terra negra no hi ha estels en la nit, hi ha rabents cometes. FOLGUEROLES
  • 7. JACINT VERDAGUER I SANTALÓ FOLGUEROLES, 1848– VALLVIDRERA, 1902 Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Els seus pares, de condició modesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuit fills. El pare era mestre de cases i pagès. Des de la infància, el nen va ser orientat, especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Als deu anys va entrar al seminari. Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can Tona. Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària i comença a compondre els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins, amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el familiaritza a fons amb les riques formes de la literatura popular. En aquests anys escriu sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i satíriques. Comença ben aviat algunes obres de més envergadura, de caràcter èpic, com ara Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic el 1865) o Colom, poema inacabat del qual va néixer L’Atlàntida. Els 1865 i 1866 obté diversos premis en els Jocs Florals de Barcelona, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença (Marià Aguiló, Milà i Fontanals, Llorens i Barba...), que el van orientar i esperonar. El 1867, amb uns joves amics lletraferits, funda l’Esbart de Vic, grup que fa reunions literàries, a la manera dels felibres provençals, en una font - anomenada poèticament del Desmai, per l’arbre que hi havia- prop de Can Tona, on residia Verdaguer. El 24 de setembre de 1870 va ser ordenat sacerdot i uns mesos més tard destinat com a vicari a la petita parròquia de Vinyoles d’Orís. Dedicat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-se també a la literatura en una triple direcció: poesia devota de caire popular, poesia mística i continuació del poema èpic atlàntic que havia començat uns anys abans. Aviat se li manifesta una estranya malaltia que li produïa unes fortíssimes cefalàlgies i que l’obliga el 1873 a deixar el servei parroquial tot cercant remei per als seus mals. Part de 1873 i el 1874 els passa a Barcelona consultant metges i vivint de manera molt precària. Gràcies als seus amics aconsegueix la feina de capellà de vaixell de la Companyia Transatlàntica. S’embarca a finals de 1874 i durant dos anys realitza nou viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. En aquest període recobra la salut, acaba pràcticament L’Atlàntida i entra en contacte amb la família López, propietària de la Companyia Transatlàntica i la primera fortuna d’Espanya en aquell moment. Protegit per Antonio López, primer marquès de Comillas, esdevé el seu capellà familiar. Així Verdaguer aconsegueix d’establir-se a Barcelona i de solucionar la seva situació com a eclesiàstic i com a escriptor. El 1877 L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals de Barcelona i obté un ampli ressò nacional i internacional. Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas pot dedicar-se plenament a la tasca literària. A més, realitza, normalment acompanyant els seus protectors, viatges per la península, pel centre i nord d’Europa, per la costa del Magrib, per les Balears, per Itàlia i per Terra Santa. El període de 1877 a 1889 és el més productiu de la seva carrera: Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria (1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc. Verdaguer, que ha assolit un enorme prestigi, participa ara en nombroses empreses religioses, patriòtiques i literàries.
  • 8. Cap a 1886, arran d’un viatge a Palestina, Verdaguer va començar a sofrir una crisi interior que es va manifestar en un canvi de vida que el va portar a mig abandonar l’activitat literària i a dedicar-se a la recerca d’un camí de santificació. Intensifica l’oració, el dejuni, la confessió i l’almoina. Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals i que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va adoptar una sèrie d’actituds que va provocar el disgust del seu mecenes, Claudi López, segon marquès de Comillas. L’any 1893 el bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicament Verdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuit quilòmetres de la capital vigatana. Aquí reprèn en part les activitats literàries. El bisbe i el marquès intenten, per via de l’ofec econòmic, que Verdaguer canviï d’actitud, però aquest, després de dos anys de desterrament a La Gleva, desobeeix el seu superior i s’instal·la a Barcelona, a casa de Deseada Martínez, vídua Duran, una filla de la qual, Empar, tenia revelacions. Aquesta família, a qui el poeta havia protegit uns anys abans, va augmentar encara els seus problemes. La reacció del bisbe Morgades va ser contundent: la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa. La resposta de Verdaguer va consistir en la publicació a la premsa ho va haver de fer en la d’esquerres i anticatalanista- de dues sèries d’articles, Un sacerdot calumniat (1895) i Un sacerdot perseguit (1897), aplegats després amb el títol En defensa pròpia, en què conta la seva versió dels fets, denuncia la persecució de què era objecte i dóna el nom d’aquells a qui en considerava culpables: el bisbe Morgades, el marquès de Comillas, el canonge Jaume Collell -fins aleshores el seu amic més íntim-, els jesuïtes i alguns dels seus familiars, en especial el polític Narcís Verdaguer i Callís. L’escàndol que es va desfermar era molt considerable i va obtenir un gran ressò nacional i internacional. L’opinió pública es va dividir en dos bàndols: els partidaris del poeta i els seus detractors. Va ser tractat públicament de boig -i la seva integritat moral, a causa de la seva convivència amb la família Duran, posada en qüestió. La majoria dels seus amics sacerdots i bona part del catalanisme literari el van abandonar: Verdaguer va quedar reduït a la misèria econòmica i va ser marginat de la vida literària, social i eclesiàstica. Prematurament envellit a causa de les penalitats passades i amb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va caure molt malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny. Encara les darreres setmanes de vida les va haver de passar angoixat per les intrigues dels grups que l’envoltaven a l’espera de ser-ne els hereus materials i espirituals. Va rebre sepultura al cementiri de Montjuïc, després d’un enterrament al qual van assistir unes tres-centes mil persones -el més multitudinari que mai hi ha hagut a Barcelona-, que reconeixien així el seu paper de poeta nacional i la seva immensa popularitat.
  • 9. [L’OBRA DE JACINT VERDAGUER CONSTA D’UN GRAN LLEGAT LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES] Paisatges escrits a la Plana de Vic: Verdaguer i Martí i Pol Vic : Eumo : Consell Comarcal d'Osona, 2008 DVD 91(46.71Os) Pai Selected poems of Jacint Verdaguer : a bilingual edition Verdaguer, Jacint Chicago : University of Chicago Press, 2007 P 833 Ver Els Bordons de l'arpa : antología ; tria, notes i presentació per Isidor Cònsul Verdaguer, Jacint Barcelona : Proa, 2002 P 833 Ver Els Millors poemes Verdaguer, Jacint Barcelona : Proa [etc.], 1998 P 833 Ver Verdaguer, un geni poètic : catàleg de l'exposició commemorativa del centenari de la mort de Jacint Verdaguer : 1902-2002 Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002 833.3(Ver) Ver Antologia / Jacint Verdaguer ; edició a cura de Joan Vilamala Verdaguer, Jacint Barcelona : Barcanova, 2003 P 833 Ver Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Gaudí i Verdaguer : tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle, 1878-1912 Barcelona : Museu d'Història de la Ciutat. Institut de Cultura, 2002 72(Gau) Gau Antologia poètica /Jacint Verdaguer ; tria i pròleg de Carles Riba Verdaguer, Jacint Barcelona : Edicions 62, 2001 P 833 Ver Els Ulls de Verdaguer : Museu Nacional d'Art de Catalunya, : [catàleg de l'exposició] / [director: Víctor Batallé] Verdaguer, Jacint [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2002 P 833.3(Ver) Ull Obres completes Verdaguer, Jacint Barcelona : Biblioteca Perenne, 1949 P 833 Ver Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu : guia d'itineraris per resseguir les ascensions que Mossen Cinto va realitzar als cims del Pirineu Gasull i Roig, Bernat Valls : Cossetània, 2008 796.51(46Pir) Gas Jacint Verdaguer Palol, Miquel de Barcelona : Omega, cop. 2002 833(Ver) Pal Mirau mon cor / música a l'obra poètica de Verdaguer Barcelona : Moraleda, DL 2003 CD 091.7MIR Petita història de Jacint Verdaguer Rosés i Pou, Carme Barcelona : Mediterrània, 2002 IP(Ver) Ros Tant de gust de conèixer-lo, senyor Verdaguer Bernal, M. Carme [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 2011 ILF Ber Barcelona : textos per a un llibre / Jacint Verdaguer ; a cura de Francesc Codina i Valls Verdaguer, Jacint Vic : Eumo : Societat Verdaguer, 2006 P 833 Ver
  • 10. La Biblioteca Joan Triadú de Vic acull el Fons especial Jacint Verdaguer, que està format per obres de Jacint Verdaguer i per documents sobre el poeta de Folgueroles. La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, ofereix una col·lecció especial verdagueriana, la qual es va formar amb l'adquisició de la biblioteca del poeta al 1908, amb prop de quatre mil volums. S'hi han afegit edicions de les seves obres i bibliografia de Verdaguer. També disposa del fons de manuscrits, que inclou obra literària, correspondència i documentació i estudis sobre l’escriptor. L'epistolari ofereix cartes escrites (ordenades per destinataris), cartes rebudes (ordenades per autors) i inclou també correspondència entre tercers. Per últim, també es poden consultar altres documents, com per exemple adaptacions musicals, autògrafs, manuscrits musicals i edicions impreses amb textos de Verdaguer. La Fundació Jacint Verdaguer va posar en marxa el 2013 Verdaguer Edicions, l’editorial que preserva i edita l’obra del poeta Jacint Verdaguer .
  • 11. L’EMIGRANT Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. I Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! II ¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? mes ai, mes ai ! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. III Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veure més! Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! estic malalt, mes ai! tornau-me a terra, que hi vull morir! CAMINANT Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, per escabrós viarany vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les ones rodoladisses: les que vénen duen flors i alguna fulla marcida, mes les ones que se’n van totes s’enduen ruïnes. De les que em vénen damunt quina vindrà per les mies? Una barca va pel riu d’una riba a l’altra riba; fa cara de segador la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l’altre món quan ha feta una dormida. Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista: si tanmateix vens per mi, embarca’m tot de seguida; lo desterro se’m fa llarg, cuita a dur-me a l’altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m’afadiga.
  • 12. GURB ANNA AGULAR I PUJOL GURB, 1975 CARME MORERA I RUSIÑOL GURB, 1947 La llei del pèndol Aguilar Pujol, Anna [Vic]: Emboscall, 1999 P 833 Agu Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat EL VIOLÍ Puc sentir els grinyols d’un violí que s’escampen per la memòria. Estan plorant per tu, ploren la teva absència nua i transparent. Cada nota que deixen anar les cordes remou les llàgrimes que fermo amb sanglots. Sentir les belles melodies és enyorar-te amb desfici i passió. El vell violí avui em parla a cau d’orella perquè el teu record baixi orelles endins i el teu nom s’agafi al meu pensament. Només hi falta el pes de la pena. Quantes vegades no s’haurà tibat aquest violí i cansat d’esperar mans lúcides que l’acariciïn ensabona ànimes de poetes fins fer-los rebentar. Només és feliç quan veu que els poemes ploren. El músic no creu sempre en allò que toca, Però si els compassos s’endevinen, Cal seguir-los el ritme. Encara que faci mal als amants. Quan l’arpa hi acompanyi, ja serà un altre dia. No em cansaria mai d’abraçar-te amb la mirada perquè em regales petons del passat que guarden intacte el gust de la intenció. El violí em coneix i em descobreix el dolor. Ai dels joves que l’escolten amb deliri! D’aquí a dos dies no se sentiran el cor sota la pell. Anna Aguilar i Pujol és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar al periòdic El 9 Nou (edició d’Osona i el Ripollès) des del 1994 fins al 2001. Des de llavors és redactora de la revista Presència. Ha publicat dos llibres de poesia, La llei del pèndol (1999) i Des de l’escon (2002) a l’editorial Emboscall. És coautora del reportatge Història d’un soldat, premi Tasis-Torrent de premsa local i comarcal 2003. Des de la finestra : mirades en deu temps : mirada Morera, Carme Ripoll : Maideu, 2009 P 833 Mor De desembre a desembre ... àngels Morera, Carme Vic : Emboscall, 2006 P 833 Mor Díptic marí Morera, Carme Vic : Emboscall, 2004 P 833 Mor Sal Morera, Carme Vic : Emboscall, 2001 P 833 Mor Haikus entre les branques Morera, Carme Vic : Emboscall, 2000 P 833 Mor Els Ulls et bressen dintre Morera, Carme [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Mor Si guaito cap a mar... Morera, Carme Vic : Emboscall, 1998 2 v. P 833 Mor Des de l’escon Aguilar Pujol, Anna [Vic]: Emboscall, 2002 P 833 Agu Es va donar a conèixer amb una breu mostra de poemes recollits sota el títol Si guaito cap a mar (1998), on es revelava com una poeta d’aquella estirp que veu el món com un mirall on es reflecteix l’ànima. Si bé parla sovint d’estats emocionals, ho fa amb imatges, procedents de l’àmbit natural (del mar, en els poemes d’aquest petit recull), d’una força visual impactant. Construeix, amb pinzellades de gran intensitat expressiva, petits quadres on el que compta, més que la perfecció del detall, és l’adequació del conjunt a la seva peculiar manera d’entendre el món i a si mateixa. Posteriorment ha publicat, en aquesta mateixa línia, els reculls Haikus entre les branques (2000) i Sal (2001). Des de l’any 1988, l'Ajuntament de Gurb convoca els Premis Literaris de Gurb, que inclou el premi Carme Morera i Rusiñol als millors poemes escrits.
  • 13. Partença Un aire fresc alentia la ingravidesa fugaç d’aquell moment. La pluja es confonia amb la boira blanenca i pastosa, estripada i quasi tangible. La figura distant de les alzines m’empenyia a descobrir la profunditat flonja i esfilagarsada d’un laberint absorbent. Falcat amb la seva pròpia ombra, el pou completava la subtil imatge del misteri nu. La passionera, ufanosa, regalimava la sang vítria del matí. La vitalitat d’un dramatisme impenetrable em traspassava pell i carn. Tot era nou. Tot estava per denudar. Calia fer el primer pas. Al meu davant, zigzaguejava persistent, fantasmagòrica i abassegadora la ruta de l’avenir. LLUÇÀ MALLA VICENÇ AMBRÓS I BESA BERGA, 1982 Del Lluçanès, del pas del temps i personals Ambrós i Besa, Vicenç Solsona : Lafrau, 2003 P 833 Amb Foc entre dos blaus Ambrós i Besa, Vicenç Badalona : Omicron, 2006 P 833 Amb IRENE SOLÀ I SÀEZ MALLA, 1990 Bèstia Solà i Sàez, Irene Cabrera de Mar : Galerada, 2012 P 833 Sol Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.catIrene Solà, estudiant de Belles Arts i guanyadora del 48è Premi de Poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits –menors de trenta anys– amb l’obra Bèstia, que publica l’editorial Galerada. El premi és un dels més antics que ininterrompudament s’atorguen en llengua catalana. Premiada en diversos certàmens des del 2004, entre els quals destaquen la publicació del conte L’Ahir es diu Júlia, i l’endemà també, en el recull Aprenents i altres contes, accèssit al XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en el 21è Premi Miquel Martí i Pol. És cofundadora del ‘fanzine’ de creació contemporània ‘Vols russos’, i participa en diversos projectes col·lectius. Sra. Darling Hi havia un búfal blanc immens i tu l'assenyalaves i cridaves com un indi, i jo vaig dir que era una pedra blanca grossa. Érem a Camprodon i ja ens hi podríem haver quedat. A Vic dels búfals en fem sabates i jaquetes, i dels indis, fuet.
  • 14. MANLLEU Jesús Aumatell ha sigut l’editor d’Emboscall des de 1998 fins a 2011. Durant aquest període i sota aquest segell ha editat artesanalment centenars d’obres literàries, amb tiratges reduïts i difusió limitada. JESÚS AUMATELL I MOLAS MANLLEU, 1963 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat La Literatura a Osona entre 1952 i 2002 Aumatell, Jesús Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs, (2002), p. 185-208 Andador Aumatell, Jesús Barcelona : Cafè Central, 1999 P 833 Aum El Riu Aumatell, Jesús Vic : Emboscall, 1998 P 833 Aum “Per descansar-ne, donem els records a les formes retòriques” Presència de la narrativa a la revista "Inquietud" Aumatell, Jesús Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs, (2000), p. 271-281 JOAQUIM BOIXÉS I SABATÉS MANLLEU, 1926– RIPOLL, 1996 Va ser estudiós de la vila de Ripoll (el Ripollès) i del seu monestir i autor de poemes i obres de teatre. Va guanyar en quatre ocasions el Jocs Florals, quan aquests es celebraven en l'exili: Viola d'Or a Caracas (Veneçuela, 1953), a Sao Paulo (Brasil, 1954) i París (França, 1959), Mendoza (Argentina, 1958). Arran d'aquests guardons va ser nomenat Mestre en Gai Saber. Va morir a Ripoll, on havia viscut des de la infància, el 1996. Del meu Ripoll : recull de poemes dispersos Boixés i Sabatés, Joaquim Ripoll : Maideu, 1996 P 833 Boi Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat JORDI CABALLERIA I ARNAUS MANLLEU, 1959 «els indicis de l’amor són un somni persistent i una por infinita» CECÍLIA ALCÀNTARA I RIBOLLEDA BERGA, 1960 Putxinel·li Alcàntara, Cecília Vic : Emboscall, 2003 P 833 Alc Instants amics Alcàntara, Cecília Vic : Emboscall, 2002 92(Alc) Alc Vida Alcàntara, Cecília Vic : Emboscall, 2001 P 833 Alc
  • 15. Armand Quintana i Panedas, novel·lista, articulista, conferenciant i professor de llengua i literatura catalanes. Com a militant de la resistència cultural durant el franquisme destacà en l'organització en la clandestinitat de cursos de català durant els anys 50. En la mateixa línia, fou membre fundador de Cavall Fort i de la delegació d'Òmnium Cultural a Osona, de la qual en va ser president de 1976 a 1980. També va ser redactor de la revista Inquietud Artística i de la premsa catalana, estant vinculat tanmateix a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Patronat d'Estudis Osonencs i a l'Ateneu Barcelonès. Pel que fa a la seva activitat política fou, com a independent, regidor de cultura a l'Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987 en el govern municipal encapçalat per l'alcalde Ramon Montanyà. Poc després va ingressar a ERC, partit al qual va pertànyer fins la seva mort el 2005. ARMAND QUINTANA I PANEDAS MANLLEU, 1921– TAVÈRNOLES,2005 Recital d'homenatge Armand Quintana i Josep Grau : Vic, tardor de 2005, Manlleu, hivern de 2006 [Vic] : Ajuntament de Vic ; [Manlleu] : Ajuntament de Manlleu, 2005 P 833 Rec LA IMMINÈNCIA La imminència del bes clou els teus ulls i et transfigura. Quina imatge mental se't fa present que t'il·lumina el rostre? Quina imatge mental en l'instant precursor del contacte dels llavis? Després vindrà el desfici. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat http://www.armandquintana.cat/ JOAN MARIA ROVIRA I TORT MANLLEU, 1909 - 1982 DIA 25 Els pelegrins no escatimen i les carteres s’aprimen. El meu cor pels màrtirs frissa i a Sant Calixte dic missa. I a la catacumba ardent de Cecília el cos morent. El silenci ens acompanya fent-nos una emoció estranya. I anem a la recepció que que ens fa el senyor Embaixador. Seguim tota l’embaixada que és de tapiços forrada. Els saló dels Cardenals en veureu molts pocs d’iguals. La Senyora que ens acompanya i no se’ns fa gens estranya. Un record més ja tenim per contar, mentre vivim. I tothom surt satisfet de la visita que hem fet. Uns se’n van al Vaticà a veure el Museu que hi ha. Però necessites vuit dies per veure ses Galeries. Són molts dels que hi han anat que un llibre se n’han comprat. I així podran sapiguer tot lo que el Museu conté. Si a la cúpula vols pujar veuràs tot el Vaticà. A la cúpula pugem i el paisatge contemplem. Tres cents esglaons hi ha que fan bufà a la gent gran. Els jardins del Vaticà també es poden contemplar. Després de pujar i baixar dóna gust el descansar. I ho fem entrant al tresor d’objectes de plata i or. Dels papes no has vist la llista? senyal que ets molt curt de vista. No t’han picat amb la canya? Si que és cosa ben estranya. Tothom allà agenollat s’arrepenteix del pecat. Cop de canya ben donat; molta indulgència has guanyat. Mes era tanta la impressió que els feia riure el bastó. Tornem ara al Vaticà per veure al Museu que hi ha. Tres cents lires de pet, de la butxaca fan nèt. Que no us sàpiguen pas greu per lo que allà dins veureu. Però això sí: molt caminar ulls oberts i poc garlar. I veureu moltes figures amb tapissos i pintures. També escultures veureu que en eix món no tenen preu. Pro per fer-te’n ben capaç compra un llibre i ho entendràs. Impossible hagis paït tot lo que has vist i llegit. La cartera has remirat? Perquè veig que s’ha aprimat. Mira que és just i precís fer compres de compromís. No fassis pas descontents els amics i els teus parents. Doncs no quedem malament i a tots portaré un present. Serà un retrat del Sant Pare del Papa que tenim ara. Auca d'un pelegrí a Roma i Lourdes Rovira Tort, Joan Mª Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1959 P 833 Rov Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu (1ª època) i va col·laborar, entre d'altres publicacions, a les revistes locals El Record, Nostra Dansa, Comarca i Manlleu Publicació. També va destacar com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els quals constitueixen una de les poques mostres de poesia en català de tendència falangista escrita a Osona.
  • 16. JACINT SALA I CODONY MANLLEU, 1945 És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat en fragments i parts de llibres d'altres autors. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat La Visita Sala i Codony, Jacint Barcelona : Viena, 2012 P 833 Sal Calabruixa & farigola Sala i Codony, Jacint Barcelona : Témenos, 2012 P 833 Sal Amb un cordill de cànem Sala i Codony, Jacint Benicarló : Onada, 2012 P 833 Sal HomesQue Sala i Codony, Jacint Lleida : Pagès, 2012 P 833 Sal Llum, encara Sala i Codony, Jacint Barcelona : Témenos, 2010 P 833 Sal Marlí Sala i Codony, Jacint València : Tres i quatre, 2010 P 833 Sal Manicomi Sala i Codony, Jacint Les Franqueses del Vallès : Emboscall, 2009 P 833 Sal Set cioranes per a desengreixar Sala i Codony, Jacint Girona : [s.n.], 2008 P 833 Sal Morir a Guadalest Sala i Codony, Jacint [Andorra la Vella : s.n.], DL 1996 P 833 Sal Extrema soledat, extrema gosadia Sala i Codony, Jacint Mislata : Centre Cultural, 1996 P 833 Sal 6 No haver-te tornat boig et feia ràbia; i saps que l’habitud ha anat inflant un univers d’esquella amb parsimònia, (cabrums i beladors que els angelets serraren!) : dalt de tot, inexhaurible, el talismà del temps diu decasíl·labs i afanya els núvols aspres, on subtil s’hi amaga aquesta esquira del ramat veí. I existiràs, arbrant-te en l’únic desig de tu mateix. I et serà lícit triar constel·lacions, i menar amb tota la gosadia clara l’embranzida que dóna ser l’orat. Mira’t les mans. Et creixen nous haikús entre el silenci dels dits que no es resignen. T’encetava la carn de ròssec dur: tenacitat de serra que no oblida. Mira com encara és tan possible l’oronella damunt la glorieta dels lilàs. Tu ets qui viu aquí. Diràs: “Estimo Aquest ble de follor que em defineix. Em cal tornar-me boig per no tornar-me versaire indolent: serra que serra la llesca ineficaç dels mots estèrils”. 3 T’has empassat les dents i aquest instat llevant contra el silenci: escapoleix-te i allera’t, doncs, d’un cop. Massa esperaves l’inici en un acord, i el pentagrama no és ni si el demanes. Ets tu el qui desvetlla l’amulet, i el pensa, i troba que és l’eina escaient per al prodigi. Utòpic, serrador: el cant no és sinó l’esgarrapada i la ferida (abella de Castàlia, tangible arcàngel de Duino, de Bierville) d’haver triat quin dels alès podries encara desitjar. Bé pots entendre que en cap guaret no hi fruiten els miracles. Aferma un peu. Després, mira’t i apunta: (no deixis mai cap estri per senyar-te; tampoc no t’ensalivis) i vés fent. T’hi trobarà la nit, t’hi trobarà, de ben segur, la mort. (Si ho saps, de què aquests escarafalls?) Fins que t’adonis que l’amulet no és. Xerraquejant-lo n’has fet un talismà. L’himne és a punt.
  • 17. Filferros de llum Sala i Codony, Jacint Barcelona : Columna, 1994 P 833 Sal Vent de marbre ; Dies de Vyšehrad Sala i Codony, Jacint Sabadell : Ausa, DL 1991 P 833 Sal Quadern de Magranes Sala i Codony, Jacint Palma de Mallorca : Moll, 1991 P 833 Sal [Poemes] Sala i Codony, Jacint Mataró : Traç, [1990] P 833 Sal Les Ombres, Laocoont, les ombres! Sala i Codony, Jacint Barcelona : Columna, 1989 [Andorra la Vella : s.n.], DL 1996 P 833 Sal Si vols, Virginia, aquesta nit escoltarem Beethoven Sala i Codony, Jacint Barcelona : Edicions 62, 1989 P 833 Sal Orbs d'alimares Sala i Codony, Jacint Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1985 P 833 Sal El Xerrac i la subtilesa Sala i Codony, Jacint Palma de Mallorca : Moll, 1985 P 833 Sal Cants de cada vegada Sala i Codony, Jacint València : Edicions de la Federació d'Entitats Culturals, DL 1985 P 833 Sal Adagio per a un centaure Sala i Codony, Jacint Calldetenes : l'Ajuntament : Eumo, 1985 P 833 Sal Memòria de Castàlia Sala i Codony, Jacint Olot : Aubert, 1985 P 833 Sal Salms de l'ambigüitat Sala i Codony, Jacint Olot : Aubert, impressor, 1983 P 833 Sal T’has punxat amb la rosa i t’has perdut, navegant de mil inquietdus, fins atènyer aquest port on és difícil la mort. I t’escrius l’epitafi i et capbusses en el mar de parpelles d’una rosa, dins els somnis volubles de ningú. Dels versos de la tomba, me n’arriba un laberint de marbre i el desig d’un vast itinerari interior que em porta fins aquí, fins a la teva manera de tornar. ¿Som, en el somni, res, si et requerim?
  • 18. ANNA SENYÉ I RAMISA MANLLEU, 1881– BARCELONA, 1956 (Re)descobrir Anna Senyé Ramisa : dona, poeta i manlleuenca Pou Jutglar, Esther [Manlleu : l'autora, 2009] 833.3(Sen) Pou Remolinada : versos Anna Senyé d'Aymà Barcelona : Políglota, 1922 P 833 Sen Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Va néixer a Castellfollit de Riubregós (L’Anoia) l’any 1915. Als 20 anys va anar a viure a Mollerussa (el Pla d’Urgell), on va fer de professor de pàrvuls i on va col·laborar en el periòdic del grup de joves de la parròquia. L’any 1947 es va traslladar a Manlleu. Aleshores va fer un curs per correspondència de guionista literari cinematogràfic del qual van sorgir diversos guions i sinopsis. Ha utilitzat el pseudònim Manel Seiguer. Catalunya riu : faules i epigrames moderns per a riure, distreure i pensar Serra Berenguer, Manuel Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1988 P 833 Ser Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat EL RELLOTGE DE PLATÍ A un rellotge de platí i una polsera barata, en Jep escull (quina llauna!) no pas el rellotge fi. Que a vegades el destí Ofereix el bo i dolent… I el va orgull, indolent, Escolleix ço més mesquí! MANUEL VILÀ I DALMAU MANLLEU, 1887–1954 Va néixer a Manlleu tot i que als pocs anys es traslladà a Taradell. Va estudiar als Germans Maristes de Vic. Acabats els estudis, va anar a viure a Barcelona i, als 21 anys, es traslladà a Tossa de Mar (la Selva), on va perdre el contacte amb els cercles literaris que freqüentava a la ciutat comtal. L'any 1921, però, va retornar a Barcelona. Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors Vigatans -prologat per Apel·les Mestres. Va ser membre fundador de la societat literària L'Esperança i membre de la Societat de Geografia Comarcal de Barcelona. Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i hi va morir el 2 d'octubre de 1954. Poesies : poesies Vilà, Manuel Barcelona : Ilustració Catalana, 1910 833.0 Lec Quan l'amor dictava : poesies Vilà, Manuel Tortosa : Imp. Heraldo de Tortosa, 1929 P 833 Vil MANUEL SERRA I BERENGUER CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS (L'ANOIA), 1915
  • 19. TOMÀS CAMACHO I MOLINA PONFERRADA (LLEÓ), 1960 L’any 1968 es va traslladar amb la seva família a Manlleu; posteriorment va estudiar a Tarragona i s’establí definitivament a Alcanar. Però sempre s’ha mantingut vinculat amb Osona, on encara viu part de la seva família. Ha escrit part de la seva obra poètica en castellà Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, publicat el 1995, però també s’ha destacat com a poeta en llengua catalana amb els volums Tons i temps (1999) i Àngels a terra (2001). Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Ikebanes d'aire Camacho, Tomàs [Vic] : Emboscall, 2001 P 833 Cam Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas Camacho, Tomàs Torredonjimeno : Ayuntamiento de Torredonjimeno, 1995 P 834 Cam K & O : poemes kaoistes Camacho, Tomàs Navarrés : [l'autor], 2003 P 833 Cam Tons i temps Camacho, Tomàs [Vic] : Emboscall, 1999 P 833 Cam EMILI CASALS I PARLADÉ MANLLEU, 1969 De formació autodidacta, va fer palesa la seva afició a la poesia quan tenia, aproximadament, 25 anys. Per aquesta època, concretament l’any 1995, era membre del consell de redacció de la revista local Roda de Ter. Com a poeta, ha guanyat i quedat finalista de diversos premis literaris. També ha participat en alguns actes poètics, com ara l’exposició Els Poetes d’Osona, avui que es va organitzar a la biblioteca Joan Triadú de Vic la primavera del 2000 commemorant l’any Miquel Martí i Pol. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Pel maig cada dia un raig : tardes de pluja Casals, Emili Vic : Emboscall, 1998 P 833 Cas JOAN CASTELL I MASALLERA MANLLEU, 1910 - 1991 Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu i va col·laborar en vàries revistes locals. També va destacar com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els quals constitueixen una de les poques mostres de poesia en català de tendència falangista escrita a Osona. Poemes i cançons Castell Masallera, Joan Manlleu : Barcelona : Tip. Manlleuenca, 1931 P 833 Cas
  • 20. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat JOSEFA CONTIJOCH I PRATDESABA MANLLEU, 1940 Ganiveta : antologia poètica 1964-2011 Contijoch, Josefa Barcelona : Lleonard Muntaner, 2012 P 833 Con Congesta Contijoch, Josefa Barcelona : Edicions 62, 2007 P 833 Con Les Lentes il·lusions Contijoch, Josefa Barcelona : Empúries, 2001 P 833 Con Ales intactes Contijoch, Josefa Barcelona : Columna, 1996 P 833 Con Quadern de vacances : (una lectura "d'El Segon Sexe") Contijoch, Josefa [S.l.] : [L'Autora], 1981 P 833 Con Aquello que he visto Contijoch, Josefa Madrid : Alorca, 1965 P 834 Con De la soledad primera Contijoch, Josefa Barcelona : Trimer, 1964 P 834 Con Tombstone Blues Contijoch, Josefa [S.l.] : [L'Autora], 1967 P 833 Con Josefa Contijoch és una escriptora catalana que va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu QUARK POESIA de la UAB. Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de CC.OO. el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès. Ales intactes The white sails still fly seaward, Seaward flying, Unbroken wings. (T.S. Eliot) Pot no tenir res a veure el projecte que fas de tu mateix i el tu mateix que trobes cap d'uns anys. Començaràs a comprovar: realitat i desig són enemics. Es porten la contrària. Què hi fa allò que volies de tu? No compta ja el que t'imaginaves. Compta només el resultat final: qui ets, què fas i la fràgil volada d'unes ales intactes.
  • 21. RAMON FARRÉS I PUNTÍ MANLLEU, 1962 És llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Ha treballat de corrector-redactor al Parlament de Catalunya, de corresponsal del diari Avui a Berlín i de traductor-redactor al canal de televisió Deutsche Welle TV. Des del 1995 dóna classes de traducció de l’alemany a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i ho és encara de Quaderns: revista de traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre altres. Té publicats varis llibres de poemes i de narracions, a banda d’una gran quantitat de textos esparsos en revistes com Reduccions, Revista de Catalunya, el Pou de Lletres, Els Marges o Alga. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Endreça Farrés, Ramon [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Far El Present constant Farrés, Ramon Palma : Muntaner, 2009 P 833 Far Trenta-set poemes en forma de finestra Farrés, Ramon Vic : Eumo, 1997 P 833 Far Antoni Pous : l'obra essencial Farrés, Ramon Vic : Eumo, 2005 92(Pou) Far El Present constant Farrés, Ramon Palma : Muntaner, 2009 P 833 Far Sobre poesia i sobre la meva poesia Farrés, Ramon Marges. Barcelona : Curial. Núm. 85 (primavera 2008), p. 7-16P JOSEP GRAU I JOFRE MANLLEU, 1927- 2005 Va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en una antologia poètica, prolongada per Carles Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic. Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Manlleu. Ha col·laborat a les publicacions Inquietud, Cop d’ull, Clot, Manlleu- publicació, Reduccions i Quatre estacions a l’Empordà. És premi de novel·la i poesia de Calldetenes, any 1985. Va exercir de professor al col·legi del Sagrat Cor de Torelló. Virídia Grau i Jofre, Josep Barcelona : Edicions 62, 2002 P 833 Gra El Llac Grau i Jofre, Josep Barcelona : Edicions 62, 1989 P 833 Gra El Desert constant Grau i Jofre, Josep Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1978 P 833 Gra Josep Grau i Jofre : poeta de la terra Grau i Company, Laia [Manlleu : s.n., 2010] 92(Gra) Gra Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat
  • 22. PERE GÜELL I COSTA MANLLEU, 1955 JOAN BAPTISTA GÜELL I SOLER MANLLEU, 1863 – NAVÀS, 1910 Joan Bta. Güell i Soler : un poeta de la Renaixença a Manlleu Güell i Soler, Joan Bta. Barcelona : Columna, 1993 P 833 Gue Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Va estudiar al Seminari de Vic. Va publicar poesies en diverses publicacions, com El Ter (I’època) i va ser autor de diverses obres de teatre. També va ser director, durant uns anys, del Quadre Escènic de Manlleu. Entre d'altres guardons, va guanyar els Jocs Florals de Manlleu (1980 i 1902), els de Ripoll (1903) i el premi extraordinari de Mataró (1907). Va ser membre del Centre Català de Manlleu, de l'Associació Catalanista Rafael de Casanova i de la Junta dels Bons Manlleuencs. Va morir, el 1910, a Navàs (el Bages), població on vivia des de 1902. On la nit era negra Güell Costa Pere Rosanes-Creus Pep Torelló : Intograf, 1993 P 833 Gue Va estar especialment actiu en els anys setanta, quan col·laborà en diverses publicacions de l’època, com Silenci i La meva dona dorm amb el gat de l’avi. En col·laboració amb Pep Rosanes publicà el llibre de poesia On la nit era negra (1993). Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat RATLLES CURTES Al senyor A.T.G. Molt estimat senyor meu: que el guardi per sempre Déu dels republicans partits i d’altres raves fregits, que fan “ditxosa” l’Espanya, puix que amb ells llur fam enganya nodrint-se de llibertat com qualsevol esguerrat.1 Molt m’agrada senyor meu la proposta que ara ens feu de declarar forta guerra a tot lo mal de la terra desemmascarant alhora a aqueixa taifa traïdora, que porta careta doble per engatussar al poble. Jo sols vinc a encoratjar-vos i el desig manifestar-vos de que el nostre estimat Diari siga lo millor breviari per la gent d’aquesta terra, tant del pla om de la serra, que sent amor de debò per la santa Tradició. Guerra, doncs, a aqueixa gent tan superba i displicent escòria dels vells partits que ens han deixat atordits, i, si hem de parlar en plata, molt més pobres que una rata; que quan jo vaig de tercera2 ell ne viatgen de primera, i mengen tots vis à vis, jo, a cal Beco, i ells al Suís. Guerra, doncs, amb rodolins, que també són bons balins, per a treure la migranya a n’aquesta pobra Espanya. Si per cas aixís ho feu, al costatsempre em tindreu amb totes mes energies, que –fill meu!- no són follies. Si per sort una vegada vos puc dar una abraçada, les costelles, pel davant, com macarrons cruixiran. Vaja, “buenas”!, o bé “a Déu!”, de mi sempre disposeu! Navàs, abril de 1904 1 Llibertat de captar. (N. De l’A.) 2 Perquè no hi ha quarta (N. De l’A.)
  • 23. ELIAS MAS I SERRA MANLLEU, 1945 Itinerari Mas Serra, Elías Barcelona : La Busca, 2010 P 833 Mas El Jardí i les hores Mas Serra, Elías [S.l.] : Témenos, 2009 P 833 Mas Poema urbano Mas Serra, Elías Aiguafreda : Víctor Pozanco, 2006 P 834 Mas Samos Mas Serra, Elías Sabadell : Ausa, DL 1991 P 833 Mas Trilogia Àtica Mas Serra, Elías Barcelona : La Busca, 2007 P 833 Mas Puerta de carros: esbozo para una liturgia Mas Serra, Elías [Bilbao : Lankopi], 2011 P 834 Mas És crític literari, periodista, poeta, arquitecte i Diplomat en Polítiques Públiques Europees. Ha publicat llibres d’assaig sobre arquitectura i llibres de poesia, tan en castellà com en català, amb els quals ha guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen, el Miquel Martí i Pol, el Josep Munteis (Ciutat d’Olot) i el Jacint Verdaguer (Calldetenes). Tots tres reculls de poemes premiats estan aplegats al seu últim llibre Trilogia Àtica. També ha practicat la poesia visual amb la qual ha participat en diverses exposicions. Fa molts anys que viu a Euskadi. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat SERGI OLIVA I OSTOS MANLLEU, 1982 Qui sap en quin viatge farà estada la seva mà! Qui sap si els condonyers o les pruneres senten el seu alè fet aura i si es passeja pel corriol estret, si lliga, encara, amb cintes d’or les mates al canyís entreteixint les fruites ignorades i les fulles i el temps de l’abundor... I, encara, anguniosa, reposa la tímida mirada sobre els nostres avalots i els esverats afanys, i fa veure que mira a les muntanyes: horitzó de blavoses solituds, més enllà de les hores encalmades. Les Paraules del silenci Oliva, Sergi Vic : Emboscall, 2007 P 833 Oli El Beso desnudo de tu mirada Oliva, Sergi Vic : Emboscall, 2003 P 834 Oli El Recoveco Oliva, Sergi Vic : [s.n.], 2003 P 834 Oli RAMON PLA I ROVIRA MANLLEU, 1887– CABRERA DE MAR, 1973 Ramon Pla i Rovira va néixer a Manlleu l'abril de 1887. Els seus pares treballaven al tèxtil i per raons de feina varen traslladar-se a Ripoll. De Ripoll a Teià i de Teià a Cabrera de Mar on passà gran part de la seva vida. Ramon Pla morí a Cabrils el novembre de 1973. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat L'Avi Pla : antologia poètica Pla i Rovira, Ramon [Cabrera de Mar] : L'Ajuntament, 2006 P 833 Pla Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Va formar part de la revista cultural Eixavuiro. Ha escrit articles d’opinió en diferents diaris, i a Internet ha publicat Faules d’humana fauna, a Barcelona Review. És promotor del recital poètic Vers Manlleu que se celebra per la Setmana PIC. Tendra i cruel Oliva, Sergi Madrid : Bubok, 2010 P 833 Oli LLUÍS POU I SOLÀ MANLLEU, 1901- 1975 Va néixer al carrer de Sant Martí de Manlleu el 1901. Professionalment, es va especialitzar com a filador en el ram del tèxtil. L'any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló. Quan en sortí l'any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on féu de pastor, i, poc després, s'exilià a França. El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu, El Record, La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca. Aires dels cims Pou i Solà, Lluís Manlleu : Tip. Manlleuense, 1933 P 833 Pou Antologia poètica Pou i Solà, Lluís Manlleu : Comissió d'Ensenyament i Cultura de l'Ajuntament de Manlleu, 1985 P 833 Pou Aplec de caramelles Pou i Solà, Lluís Manlleu : Gràf. Manlleu, 1954 P 833 Pou Aplec de caramelles Pou i Solà, Lluís Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1933 P 833 Pou Esparses de la meva arpa Pou i Solà, Lluís Manlleu : Graf. Manlleu, 1970 P 833 Pou Records de Manlleu Pou i Solà, Lluís Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1935 P 833 Pou
  • 24. Jo temo haver-me mutilat volent ultrapassar amb una exigència precoç el propi signe de la joventut com tu me’l mostres; per això, potser, ara parlo més per orgull que per necessitat; per la íntima ambigüitat en el poema dels camins exclosos es nota; neixia, però no puc amb la llum, sempre sóc un vençut. ANTONI POUS I ARGILA MANLLEU, 1932 – BARCELONA, 1976 Va néixer, el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d'humanitats al Seminari Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al Seminari de Vic. Paral·lelament, estudiava llengua i literatura catalanes. Va ser membre de l'anomenat Grup de poetes de Vic. L'any 1956 va celebrar, a Manlleu, la festa de poesia anomenada Missa Nova. Entre 1956 i 1958 va fer estada a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma (Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963 va viure a Igualada (l'Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos, Literatura i Societat i la col·lecció Quaderns de Lacetània. Després, va anar a Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va organitzar els Jocs Florals de 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric. Va traduir Benjamin, Hegel i Paul Celan, entre d'altres autors. Va morir, el 1976, a Barcelona. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat "L'Obra essencial" d'Antoni Pous vista per Ramon Farrés Formosa, Feliu Serra d’or. Núm. 558 (juny 2006), p. 36-38 Antoni Pous : l'obra esencial Farrés, Ramon Vic : Eumo, 2005 92(Pou) Far Antologia de la poesia igualadina : amb un prefaci Pous, Antoni Igualada : Bas, 1963 P 833 Ant Un cap al tard Cap al tard; era a l'hora de la posta quan mirava les roses del ponent, esfullant-se silents damunt la brosta que tinc en els racons del pensament. Llavors una infinita melangia m'ha palpat l'epidermis i la sang, i he trobat a la boca saboria de fang Llavors m'he vist malalt perquè era un home, i m'he vist home per l'estar malalt; llavors cap rosa no tenia aroma, sols una mica de flairor banal. I m'anava migrant, patint martiri dintre del vent de la caducitat, que m'alenava des del cementiri amb la flairesa de l'eternitat. Et vaig conèixer perquè ja et sabia. T’havia des de sempre dut pels meus camins que em feies, rosa del meu dia, t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus. Totes les primeveres eren teves i et coronaren de tirabuixons: vida de pètals, vori, i les treves de fruita amorosint-se en cels pregons. Et refàs lluny de mi, avui. I et mires arborescent de flams quan em consums creant-te a l’ombra de les teves llums asserenades -verge secreta que de tu fugires. Els boscos muts en boira irrevocable naixent en llunyanies infinites de passes i la finitud de la mirada. Els faigs desesperats de vent s’aturmenten i canten. Nosaltres per l’estranya via erràvem amb el pit contra tot. En la certesa perduts. La boira, el vent, la pluja i nosaltres. He vingut fins a tu per trobar-me, Hiperió. Vivent a l’esperit de l’ombra no m’he avesat a la nit, ni de des flors he volgut enflorar-me; ton silenci de llum he reverit des del tedi constret que, equívoc, arma. Quadern de notes. [1] Totes les coses no són res i jo un inútil plor damunt les coses. Jo sóc l’elegia de les coses. I visc sol. Sol! Compadiu-me vosaltres, estimeu-me! [11] A més, tot el que es pot dir del sentiment de la mort en els petes, és la poesia llur. No sabria com fer-ho per a parlar de la mort, si fos tal mort el que puny els esperits. La mort és clara. Recordaria les insistents, però en la seva imperiosa reialesa se’ns emmenen cap al centre, per un camí que s’inicia morint en nosaltres per a néixer en els altres, i ésser, en retorn, més nosaltres.
  • 25. EUDALD PUIG I MAYOLAS MANLLEU, 1948 – TERRASSA,2013 Va néixer a Manlleu el 1948 i, pocs anys després, va anar a viure a Terrassa (Vallès Occidental). Va fer crítica literària en diverses revistes i diaris (Tarotdequinze, Serra d’Or, Tele/Exprés, Diario de Terrassa...) i va exercir com a professor d'institut. Va donat conferències sobre Marcel Proust, poesia, mètrica i literatura en general. Com a literat va rebre l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva primera edició. L'any 1979 va guanyar el Premi Miquel de Palol de poesia, a Girona. L’any 2002 va guanyar el XXXVII Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Haikus on-line) juntament amb dos autors més. Diferents publicacions han destacat la importància de la seva obra, i els seus poemes han estat recitats en diferents mitjans de comunicació i en diverses representacions teatrals. Va morir el 22 d'abril de 2013 , a l'edat de 64 anys a Terrassa, ciutat on havia passat la major part de la seva vida. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat La Vida entredita Puig, Eudald Barcelona : Proa, 2006 P 833 Pui A l'ombra dels lotus Puig, Eudald Capilla, Josep Maria Roca, M. Rosa Barcelona : Viena, 2003 P 833 Cap Poemes per a Clara Puig, Eudald Barcelona : Edicions 62 [etc.], 1998 P 833 Pui Una Visió de la poesia : Setena trobada de poesia Puig, Eudald Terrassa : Associació de Poetes Terrassencs, 1989 P 833 Pui Parc de gessamins Puig, Eudald Barcelona : Empúries, 1987 P 833 Pui La Vinya cremada Puig, Eudald Barcelona : Edicions 62, 1986 P 833 Pui Malgrat tot, no m’haig pas de penedir d’aquesta llum de tarda que daura el verd de pins i alzines i amoroseix els cremadells; el sol florit m’ortigava la pell en ple migdia i ara criden falciots sobre un cel molt alt; Un cel espès aombra la ciutat. Gira una grua, ronca un helicòpter. Però hi ha una cosa més certa dintre meu: que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal, assolellat o a l’ombra d’una alzina. Miraré com esclaten els borrons de primavera i com canta la deu dins el fullatge, oloraré l’aigua clara entre els cavallons o veuré caure la neu a l’hivern; de nit, caminaré per les estances i no despertaré a ningú. Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu, jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.
  • 26. JOAN PUNTÍ I COLLELL MANLLEU, 1886– BARCELONA, 1962 Joan Puntí i Collell fou un eclesiàstic i escriptor. Va fer classes de català al Col·legi del Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Escriví rondalles, obres festives, moralitzants i d'apostolat. Va ser redactor i director de la revista El Record, col·laborador del Manlleu (Primera època), capellà de l'Orfeó Català i creador del butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. Fou també un dels col·laboradors del Foment de Pietat Catalana. Va participar diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona. El 1918 va guanyar la Viola d'or i d'argent, i el 1929 el primer accèssit. La Mainada felicita : versos infantils per a festes onomàstiques i altres diades i avinenteses Puntí i Collell, Joan Barcelona : Balmes, 1955 P 833 Pun Roses i noses Puntí i Collell, Joan Barcelona : Balmes, 1953 P 833 Pun Faules i moralitats Puntí i Collell, Joan Barcelona : Foment de Pietat : Balmes, 1951 IP 833 Pun El Vers onomàstic : conjunt de petits presents literàrio-piadosos fets a unes noies ... Puntí i Collell, Joan Barcelona : Balmes, 1949 P 833 Pun Comanda Puntí i Collell, Joan Barcelona : Foment de Pietat, 1923 P 833 Pun Cofret de versos : de l'indret pairal : de la pietat humil : de oració : de l'anar a la catedral : d'arreu-arreu Puntí i Collell, Joan Barcelona : Imp. de F. Giró, 1920 P 833 Pun Cofret de versos Puntí i Collell, Joan Barcelona : Imp. Mestre Altés, 1918 P 833 Pun Tribut a Joan Puntí i Collell : fill il·lustre de Manlleu Prat i Roca, Josep Manlleu : [s.n.], 1979 92(Pun) Pra Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat
  • 27. MASIES DE RODA MIQUEL ARIMANY I COMA BARCELONA, 1920 - 1996 Miquel Arimany fou un dels escriptors més destacats del nostre panorama literari del segle XX. Poeta, narrador, assagista, dramaturg, traductor, gramàtic i lexicògraf fou un dels impulsors de la llengua catalana durant els temps més foscos. Com a editor, donà veu a multitud d’escriptors publicant-los obra i al llarg de quaranta anys (del 1952 al 1992) dirigí la revista literària El Pont. L’any 1960 va crear, amb la voluntat d’anar redreçant l’ús públic del català, obstaculitzat sistemàticament per la censura, el Bloc Maragall que encara avui arriba a milers de llars del país. Miquel Arimany també fou l’autor d’un diccionari de la llengua i d’obres gramaticals. La seva vinculació a les Masies de Roda vingué per les seves estades estiuenques al mas Pla de Roda, on reposen les seves cendres, així com a través de les seves freqüents visites a Roda de Ter. . Miquel Arimany i Enric Morera Arimany, Miquel Barcelona : Sala d'Art Taller de Picasso, 1983 P 833 Ari L'Ombra del vent Arimany, Miquel Barcelona : Miquel Arimany, 1987 P 833 Ari Versions de poesia Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1986 P 833 Ari Poesia : 1938-83 Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1985 P 833 Ari De foc i d'aire Arimany, Miquel Barcelona : Rafael Dalmau, 1982 P 833 Ari Paisatges de Catalunya Arimany, Miquel Barcelona : Miquel Arimany, 1978 P 833 Ari Cançons per a no cantar Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1977 P 833 Ari Petit poema de Catalunya Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1977 P 833 Ari Petit poema de Catalunya Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1977 P 833 Ari D'aire i de foc Arimany, Miquel Barcelona : Sagitari, 1959 P 833 Ari Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Poesias Camp-Sangles, Josep Vich : Anglada, 1881 P 833 Cami L’Ajuntament de les Masies de Roda convoca enguany el 4rt Premi Literari Miquel Arimany. JOSEP CAMP-SANGLES I MORER MASIES DE RODA, 1857– VIC, 1879 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat
  • 28. MASIES DE VOLTREGÀ PERE ROCA I LLORET MASIES DE VOLTREGÀ, 1963 - 1968 Rotacions Roca Lloret, Pere Tarragona : Tertulia de Poesía Medina 15, 2001 P 833 Roc Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Natural de les Masies de Voltregà, comarca d’Osona, on va transcórrer la seva infantesa i primera joventut, es va traslladar a Tarragona on va cursar estudis, primer a l’antiga Universitat Laboral, i després a l’Escola de Magisteri. Posteriorment obtingué la llicenciatura en Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i treballà com a professor de llengua i literatura francesa i castellana a diversos indrets, entre ells l’Institut Abat Oliba de Ripoll, i com a traductor per a l’editorial Eumo de Vic. Va col·laborar en obres de teatre, programes de ràdio i recitals de poesia. També va ser membre d’UR, grup dedicat a la interpretació de la poesia fonètica. JOSEP CRIBALLÉS I FAJA MASIES DE VOLTREGÀ, 1933 Orís, poble i castell : recull de poemes 1989-1995 Criballés i Faja, Josep Orís : [s.n.] 1996 (Torelló : Sellarès) P 833 Cri Els déus s’han mort ... de riure al sentir a un d’ells dir que ell era l’únic déu NIETZSCHE d’omega). La cambra nua fuig per la finestra oberta a l'infinit, de la nit màgica penetra un clar de lluna i estiu, melodia de fons d'un mirall on oneja aigua blava a la cambra nua. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Orís rebrota : recull de poemes 1990-2007 Criballés i Faja, Josep Orís : [s.n.], 2007 P 833 Cri
  • 29. MUNTANYOLA JOAN FARRÀS I TORT MUNTANYOLA, 1926 Rector de Castellbell i Sant Cristòfol (Bages) des del 22 de desembre de 1958. Estudià al seminari de Vic. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Ha exercit de professor de llengua i literatura en el Col·legi Lliure-Adoptat de Cardona i en els instituts d’ensenyament secundari Guillem de Berguedà , de Berga, i Pius Font i Quer, de Manresa. Pluja d'estels ; Poemes i cançons Farràs i Tort, Joan Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2008 P 833 Far Poemes a tres veus Farràs i Tort Ramon, Josep i Joan Barcelona : Claret, cop. 1996 P 833 Far Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat OLOST ROBERT JOVÉ I RAUBERT OLOST, 1964 TERESA RIBERA I ICART OLOST, 1952 Treballa de bibliotecari. Ha publicat el recull Gelada negra (2000), Espases rovellades (Premi Jacint Verdaguer 2001) i Cançó de bressol del líquid amniòtic (2001). Coneixedor i admirador tant del món del cinema, com de la poesia i de la cultura underground americana, la seva obra combina hàbilment aquests referents amb l’experiència pròpia, amb la realitat quotidiana, i amb els fets que han quedat per sempre a la memòria. Així, realitat i ficció es barregen i donen l’autèntica dimensió d’una imaginació que tendeix de forma natural al mite. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Gelada negra Jové i Raubert, Robert [Vic] : Emboscall, 2000 P 833 Jov Cançó de bressol del líquid amniòtic : poema Jové i Raubert, Robert Vic : Emboscall, 2001 P 833 Jov Espases rovellades Jové i Raubert, Robert Tarragona : El Mèdol 2002 P 833 Jov Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Així com Penèlope Ribera i Icart, Teresa Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2006 P 833 Rib
  • 30. ORISTÀ JOSEP RIERA I CANAL ORISTÀ, 1950 A plena pell Riera, Josep Barcelona : Columna, 1989 P 833 Rie Amb les mans de fang Riera, Josep Sabadell : Ausa, DL 1993 P 833 Rie Com aigua a tesa Riera, Josep [Badalona] : Òmicron, 2010 P 833 Rie Del joc al seny Riera, Josep Barcelona : Columna, 1991 P 833 Rie La Lletra menuda Riera, Josep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Rie Temps de vidre / antologia poètica de Josep Riera ; amb música de Jordi Lara Riera, Josep Barcelona : TRAM, DL 2000 CD 6.RIE 12 Pell i paraula V.I.C.U.S. Girona : Quimera, 2009 Sobre textos de Josep Riera CD 091.7VIC Pell de serp Riera, Josep Vic : Emboscall, 2008 P 833 Rie La millor companyia Riera, Josep Barcelona : Viena, 2002 P 833 Rie La Pell de l'altra Riera, Josep [Vic] : Emboscall, 2000 P 833 Rie Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat El Preu del blat Riera, Josep Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2011 P 833 Rie Reraguarda Riera, Josep Barcelona : Columna, 1989 P 833 Rie Temps de vidre Riera, Josep Barcelona : Columna, 1998 P 833 Rie Pagès de professió, la seva formació, autodidacta, l’ha portat tant a escriure prosa com poesia, tot i que el seu èxit en aquest darrer gènere l’han portat a concentrar-hi més esforços. Membre del grup de teatre Ridorta, d’Oristà, els seus poemes han donat lloc a un muntatge teatral en el qual han participat tots els grups del Lluçanès.
  • 31. RODA DE TER JOSEP BAUCELLS I PRAT RODA DE TER, 1862 – GRANOLLERS, 1926 Obtingué anomenada amb els poemes Brots (1888) i amb els seus articles patriòtics radicals, publicats en català a El Obrero. Mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament. Escriví també el drama sobre Bac de Roda L’hereu de la forca (1919), el llibre de poemes La barca d’or (publicat el 1928), etc. La Barca d'or : deixa poètica Baucells Prat, Josep Vic : Tip. Franciscana, 1928 P 833 Pra Brots : poesías Baucells Prat, Josep Barcelona : La Academia, 1888 P 833 Pra Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat ESTEVE BUSQUETS I MOLAS RODA DE TER, 1908– BARCELONA, 1991 Fou un periodista i escriptor català. Començà als diaris d'orientació catòlica i vinculats a la Federació de Joves Cristians El Matí, La Nau, Flama i director de L'Avant i del diari Catalònia, a Tarragona el 1935. Després de la guerra civil espanyola dirigí Tú, òrgan de les HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna diària Bon dia» a El Correo Catalán, primer esforç fet des del 1939 de catalanització d'una secció periodística a un diari Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Oasi : poesies Busquets i Molas, Esteve Ripoll : Scriptorium, 1930 P 833 Bus Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat JOSEP CLARÀ I ROCA RODA DE TER, 1905 – BARCELONA, 1989 Vinculat al Centre Catòlic, va ser un dels principals animadors de la vida cultural rodenca anterior a la Guerra Civil. Igualment, tingué un paper crucial en la represa posterior, contribuint a la creació de tertúlies (la Penya Verdaguer) i esdeveniments literaris (els Jocs Florals de Roda de Ter de 1947). Va publicar dos llibres de poesia: Hores enceses (1947) i Pètals d’una flor (1980). En Bach de Roda : lema: esca, flama i caliu : poema en VI cants i una entença Clarà i Roca, Josep Roda de Ter : [s.n., 200-?] P 833 Cla Pètals d'una sola flor : sonets Clarà i Roca, Josep [S.l. : l'autor, 1980] P 833 Cla
  • 32. Premi Jaume Salés i Sanjaume RODA DE TER MIQUEL MARTÍ I POL RODA DE TER, 1929 – VIC,2003 Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys, fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys, havia patit una greu tuberculosi pulmonar. Casat dues vegades, té dos fills del primer matrimoni. Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Té però, editats un volum de narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció ‘Clàssics Catalans del segle XX’ d’edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto. Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions a l’espanyol i l’italià. Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda, Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc.. Entre d’altres, ha obtingut el Premi Óssa Menor, el Fastenrath, el ‘Premio de la Crítica’, el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (en traducció primer i en poesia després), el ‘Nosside’ internacional a la Vall d’Aosta, etc.. El 1991 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 1992 per part del Ministeri de Cultura de l’estat espanyol. També el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999). L’ 11 de novembre de 2013 es complien deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Diferents entitats, mitjans i col·lectius de tot Catalunya van commemorar, durant el 2013, el desè aniversari de l’escriptor organitzant i impulsant tota mena d’iniciatives per tal de recordar-lo. L’Ajuntament de Roda de Ter convoca els Premis Literaris de Poesia ‘Miquel Martí i Pol’ com a reconeixement i homenatge al poeta. El lliurament dels Premis Literaris és un dels actes centrals de les Jornades Miquel Martí i Pol. Aquestes Jornades s’organitzen en homenatge a la figura del Martí i Pol i tenen com a eix vertebrador el Premi de Poesia que porta el seu nom. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest guardó i, d’aleshores ençà, han estat molts els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen, poetes del Principat, de les Illes o del País Valencià que han trobat en aquest guardó un impuls i un estímul per a la seva obra.
  • 33. [L’OBRA DE MIQUEL MARTÍ I POL CONSTA D’UN GRAN LLEGAT LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES] Estimat Miquel Llach, Lluís Barcelona : Empúries, 2013 92(Mar) Lla La nit : onze haikús Martí i Pol, Miquel Barcelona : Perspectiva Editorial Cultural, cop. 2002 P 833 Mar Creix el silenci Sans, Montserrat (Fotògrafa) [Barcelona] : Perspectiva, 2004 P 833 San Sol de palla trenada : antologia poètica, 1951-2003 Martí i Pol, Miquel Barcelona : Edicions 62, 2007 P 833 Mar Tot és possible : paraules per a l'esperança Martí i Pol, Miquel Barcelona : Ara Llibres, 2013 P 833 Mar Tribut de sorra i fulles a Miquel Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Mediterrània, 2011 P 833 Mar Miquel Martí i Pol : el compromís amb la vida Barcelona : Fundació Videoteca dels Països Catalans, DL 2003 DVD 833.3(Mar) Miq Miquel Martí i Pol recitat per Ramon Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Mediterrània, 2013 P 833 Mar Amb els ulls oberts Martí i Pol, Miquel [Barcelona] : 2003 MDS Books/Mediasat, 2003 P 833 Mar Degustació poètica : Terra ; Tendresa ; Autoretrat Martí i Pol, Miquel Barcelona : Barcanova, 1995 P 833 Mar Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Veu incessant : poemes Martí i Pol, Miquel Barcelona : Edicions 62, 2013 P 833 Mar Pensaments ; Miquel Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Pòrtic, 2007 P 833 Mar Lectura poètica de Miquel Martí i Pol des del Ladakh Zanskar, el Tibet indi Martí i Pol, Miquel Girona : Fundació Valvi : Aura Comunicació, 2006 P 833 Mar Petita història de Miquel Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Mediterrània, 2003 I 92(Mar) Fer Bon profit! ; Per molts anys Martí i Pol, Miquel Barcelona : Barcanova, 2006 IP 833 Mar
  • 34. La Biblioteca Bac de Roda acull el Centre d’Interès Miquel Martí i Pol amb documentació recopilada sobre la figura del poeta i el complet Fons Miquel Martí i Pol, cedit per ell mateix, que aglutina 7644 registres de llibres i uns 1000 exemplars de revistes, així com els documents de l'arxiu personal format per 49 caixes i un total de 110 d'obres d'art, algunes de les quals estan exposades de forma permanent a la biblioteca. El 2013 es va posar en marxa una pàgina web dedicada al poeta: www.miquelmartiipol.cat
  • 35. Quasi homenatge Envelliran els llibres i potser no els llegirà ningú, però la carn no serà pas menys trista. Desaprendre tan de futur és una tasca dura i també ho és assajar de fer un nus amb la corda del temps per recordar que encara no has viscut i ja s'apropa, furtiu i descaradament solemne, el desenllaç. Toca el mar amb els ulls cansats de no mirar i esborra els signes de qualsevol complaença; que sigui tot tan dur i tremolés que ja no puguis recular més sense negar-te. Ara potser ja res no compta, només l'arbre que preserva l'espai de les ventades contradient el ritme de les coses, o la sageta que desfà camí i és un repte de llum que t'assenyala i esperes amb temor i amb alegria. Envelliran llibres i molt més hauràs envellit tu quan, mig escèptic, mig resigant, recullis el farcell d'enganys i desenganys i, altiu, contemplis la immensitat amb la mirada neta de turpituds i angoixes, tal vegada estrafent sense ganes aquell gest de revolta que ben pocs han comprès però t'ha acompanyat tota la vida. Petita faula de mi mateix 1 Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m’afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me’n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 2 Jo, per exemple, esmorzo discretament i em rento polidament la boca, i tot té un aire plàcid mentre em vesteixo, i penso que el món és una cambra petita, amb quatre mobles per tota companyia. Però la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 3 Jo, per exemple, dintre de poc ja farà vint- i-tres anys que treballo vuit hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he engendrat fills, i estimo les coses i el silenci i encara em vaga als vespres tot sol al fons de casa d’escriure algun poema. Però la gent creix massa de pressa- ja ho he dit- i llegeix poc i pensa molt menys i tothom perd el temps en ximpleries.
  • 36. RECONDUIM LA VIDA Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia. Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences; humanament, entre brogit i angoixes pel gorg dels anys que ens correspon de viure. En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim. nosaltres. COM UN OCELL A LES MANS Com un ocell a les mans d'un infant, tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant, la meva veu a les vostres mans. Insistiu a voler posseir la bellesa i heu perdut el tacte de les coses delicades. Les vostres mans són dures com un rostoll i teniu dits desiguals i gruixuts; debades l'aigua de la meva veu hi cau com una pluja. Transmesa constantment, tothora renovada, la bellesa és el vostre patrimoni, però vosaltres estimeu absurdament el risc o la peresa, trista i rutinària, d'una llar de cartó. Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules: fugiu del cristianisme de les coses, paganitzeu de nou tots els afectes, car per assolir la bellesa us heu de despullar de prejudicis i viure amb els ulls ben oberts i amb els sentits tensos com un crit. Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus i les vostres mans seran de vent i de llum. VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS Ai, quin pes tan feixuc als muscles em fa sentir aquesta gent que treballa només per assolir un futur sòlid i estable i que envelleix, neguitejada i recelosa, davant la persistent maldat dels homes. Aquesta gent loquaç i adelerada que, sense esforç aparent, separa el bé del mal i amb un índex feixuc i reptador aplica càstigs i anatemes. Aquesta gent tenaç, que fa negocis, i que els defensa amb urc i, a poc a poc, esdevé lletja i agressiva i trista. Ai, quin pes tan feixuc, quin mal gust a la boca. * No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa... TEMPS D’INTERLUNI El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci. Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofec de tants gestos sobrers. Potser el costum t'ha convertit en aquest personatge hieràtic i solemne que malviu entre la por terrible a veure's nu i el terrible desig de despullar-se. EL POBLE El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort. TEMPESTA Puc sobreviure amb poca cosa, i ara, quan preveig que l’oratge portarà perfums tal volta torbadors, m’aclofo per oferir un xic més de resistència. Del desamor que em ronda, algú, llunyà com l’ull remot del temps, se n’aprofita per inventar-se un amor fet a mida. És bo complaure, i és cansat. Tants límits per transgredir agosten les paraules. Trec el cap al carrer i ningú m’hi espera. Ara passa més gent pel pont i em sembla que tots estan molt més atrafegats que anys endarrera. Fa molt temps que trona pel cantó de ponent, però el gran xàfec no arriba mai. Tancaré amb pany i clau el calaix dels projectes. Tant se val que em comparteixi amb mi mateix per si no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.
  • 37. JAUME SALÉS I SANJAUME RODA DE TER, 1932 -2010 Escriptor i historiador. Destacà tant per les seves importants aportacions en el camp de la història local, com per la seva producció literària que abarca pràcticament tots els gèneres. Va ser membre de la Penya Verdaguer, al costat de Josep Puigdollers i Josep Clarà i d'escriptors reconeguts com Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor.Reconegut activista cultural tant a nivell local, com comarcal. Fundà i fou membre de diferents entitats rodenques com Tertúlia i Nova Tertúlia, juntament amb Miquel Vilar i Blanch i Anton Vilaseca. Va desenvolupar, així mateix, una important tasca com a impulsor de publicacions locals. Durant anys va col·laborar com a redactor i articulista de la revista Roda de Ter, de la que també fou director. A més a més va fundar la revista humorística El Mussol i el periòdic local El 13. Una de les seves obres més reconegudes i que adquirí una gran popularitat als anys vuitanta, fou l'obra en vers, l'Encís del Pessebre, també coneguda com els Pastorets de Roda. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat El Baró de Savassona Salés i Sanjaume, Jaume Roda de Ter : Jaume Salés i Malian, 2009 P 833 Sal GUILLEM RAMISA I AYATS RODA DE TER, 1985 El Món ample Ramia Ayats, Guillem [Barcelona : l'autor], 2013 P 833 Ram Els Llavis muts Ramia Ayats, Guillem [Barcelona : L'autor], 2010 P 833 Ram Jo no en tinc la culpa Ramia Ayats, Guillem [Barcelona : l'autor], 2009 P 833 Ram Un polsim de merda Ramia Ayats, Guillem Rodríguez Mercader, Gerard [Barcelona : els autors], 2008 P 833 Rod Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat El Premi Jaume Salés i Sanjaume de teatre és un guardó literari de dramatúrgia en llengua catalana creat l'any 2012 per l'Ajuntament de Roda de Ter (Osona). Duu per nom l'escriptor local Jaume Salés i Sanjaume com a mostra d'homenatge i reconeixement. El guardó forma part dels Premis Literaris de Roda de Ter i s'atorga biennalment dins de les Jornades Miquel Martí i Pol que se celebren el cap de setmana després de l'11 de novembre, data de la mort de l'escriptor.
  • 38. ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ JAUME ANGLADA I RODELLAS SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, 19?? A tot vent : poemes d'abans d'ahir Anglada i Rodellas, Jaume Sant Hipòlit de Voltregà : Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, 1991 P 833 Ang BRUNA GENEROSO I MIRALPEIX BARCELONA, 1986 Va néixer a Barcelona l’any 1986. Viu a Sant Hipòlit de Voltregà, Osona. És llicenciada en Traducció i Interpretació i té un Màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. Ha guanyat diversos premis literaris i té escrits inclosos en cinc volums col·lectius. On has deixat la veu? Generoso i Miralpeix, Bruna Barcelona : Viena, 2011 P 833 Bru Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Tu! Tu, presoner que atalaiaves la partida d’un vaixell, jo prou sé el que pensaves, …ta imaginació era un ocell! Tu, captiu que en hores blanes, ajaçat vora la mar, mires lluny i no t’aplanes, … tens algú a qui estimar! Tu, reclòs que en les nits llargues, desvetllat no saps dormir. Hores que et semblen amargues, … ja s’acaba el teu sofrir! No ets ni reclòs, ni captiu i menys un tristoi presoner. Somnies a bastir ton niu, … i la teva vida refer!
  • 39. SALVADOR GIRALT I ARNELLA BARCELONA, 1954 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Orgia numeral i altres monòlegs Giralt, Salvador Tordera : Emboscall, 2011 P 833 Gir Àvia Rosa Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 1998 P 833 Gir Miratges Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 1998 P 833 Gir Romanço de l'Ambròs i del seu tros Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2008 P 833 Gir Vint-i-dos poemes Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2005 P 833 Gir Romanço d'en Valentí que era un nas d'allò més fi Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2001 P 833 Gir Resideix a Sant Hipòlit, on es va traslladar a finals dels anys vuitanta. En unes referències autobiogràfiques recollides en el llibre Exit (Premi Relatos con Clase 2000), explica que les ganes d’escriure li van venir, ja complerts els trenta anys, una temporada que vivia a Banyoles, i conclou que la influència de l’estany hi devia ser decisiva. Per a qui coneix els llibres de poesia (Miratges, Elionor, Àvia Rosa) i narrativa (Ludus puerorum) que Giralt ha anat publicant al llarg dels anys noranta en editorials artesanals,això li permet entendre per què la seva obra es manifesta, des dels seus inicis,com una proposta molt personal, allunyada de tendències dictades per gurús i capelletes, i manté el lúcid compromís d’ajustar les formes expressives a la comunicació literària d’un ric bagatge humà adquirit al llarg d’anys de viure amb afany d’autenticitat. També revela que l’aparició de l’entorn natural en moltes de les seves obres no és pas gratuïta, sinó que es constitueix com un rerefons simbòlic on es projecten –anhels i frustracions– les profunditats més fosques de la psique de l’autor. . Àvia Rosa Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 1998 P 833 Gir Miratges Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 1998 P 833 Gir Romanço de l'Ambròs i del seu tros Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2008 P 833 Gir Romanço d'en Valentí que era un nas d'allò més fi Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2001 P 833 Gir http://www.salvadorgiralt.cat/
  • 40. ST. JULIÀ DE VILATORTA RAMON BOIXEDA I GONZÁLEZ SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1981 És fill de Sant Julià de Vilatorta. Després de viure uns anys a Girona es va traslladar a Barcelona. De formació Arquitecte Tècnic i llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, també exerceix de cronista cultural en diferents mitjans de premsa en català. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat La Pell fina Boixeda, Ramon Barcelona : Viena, 2013 P 833 Boi ST. PERE DE TORELLÓ MARIA FONT I CASTANY SANT PERE DE TORELLÓ, 1928 DOLORS CUBÍ I QUADRADA SANT PERE DE TORELLÓ, 1973 Adéus definitius Font, Maria Vic : Emboscall, 1999 P 833 Fon Desarrelats Font, Maria Vic : Emboscall, 2006 P 833 Fon Adéus definitius Font, Maria Vic : Emboscall, 1999 P 833 Fon Nits Font, Maria Vic : Emboscall, 2002 P 833 Fon Sota el fumeral Font, Maria Vic : Emboscall, 2005 P 833 Fon Desarrelats Font, Maria Vic : Emboscall, 2006 P 833 Fon Enderrocs Font, Maria Vic : Emboscall, 2000 P 833 Fon La mort al camp i altres poemes Font, Maria Torelló : [l'autora], 1981 P 833 Fon Les Coses petites Cubí, Dolors Vic : Emboscall, 2000 P 833 Cub Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat
  • 41. ST. QUIRZE DE BESORA Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat MAX BESORA I MASCARELLA BARCELONA, 1980 L'Espectre electromagnètic Besora, Max Lleida : Pagès, 2009 P 833 Bes JOAN CARLES I RIBAS LA FARGA DE BABIÈ, 1931 Visions poètiques d'en Joan Carles i Ribas Carles i Ribas, Joan [S.l. : l'autor], 2011 P 833 Car Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat CRISTINA CASAS I MATA SANT QUIRZE DE BESORA, 1971 Va néixer a Sant Quirze de Besora, població on resideix. És llicenciada en Psicologia per la UAB i treballa com a psicòloga en una Fundació que atén persones amb discapacitats. Ha publicat llibres de relats i de poesia i ha estat guardonada amb diversos premis. Al mig de les coses Casas i Mata, Cristina Lleida : Pagès, 2013 P 833 Cas Úter Casas i Mata, Cristina Barcelona : Viena, 2012 P 833 Cas Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat MANEL CASTROMIL I PÉREZ EL FIGARÓ, 1971 El Llanto del erial Castromil Pérez, Manuel Barcelona : Parnass, 2001 P 834 Cas Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat
  • 42. JOSEP CHECA I FALGÀ CALDES DE MONTBUI, 1962 Comparteix l’ofici de poeta amb els seus lligams amb el món rural i la natura. Ha participat en recitals i ha estat conferenciant en centres culturals com ara l’Ateneu Barcelonès, el Pen Club Internacional, l’Ateneu Terrassenc o la biblioteca Joan Triadú de Vic, etc. Ha donat xerrades i fet presentacions dels seus llibres a un grapat de pobles del nostre país. Diverses companyies teatrals han dramatitzat part de la seva obra. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Els Arbres que no conec Checa, Josep Manresa : Abadia, 2013 P 833 Che Carrer Malats Checa, Josep Manresa : Abadia, 2012 P 833 Che 30 orquídies Checa, Josep Barcelona : Abadia de Montserrat, 2009 P 833 Che Què vols que et porti? Checa, Josep Barcelona : La Busca, 2007 P 833 Che La Temerària estratègia del funàmbul cec Checa, Josep Barcelona : La Busca, 2005 P 833 Che Tots els teus noms Checa, Josep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Che El Temps i les paraules Checa, Josep [Vic] : Emboscall, 2003 P 833 Che EXTINCIÓ …amb una vaga complicitat: Jorge Luis Borges Joan Margarit Hermann Hesse Cap mot no els motiva, ni cap gest, ni cap paisatge. De vegades les respostes als seus misteris són insondables, tenebroses. Sigui com sigui, els diners sempre hi tenen molt a veure, i el poder també. Una seqüència infinita. Una infinita crueltat. Dones de gebre vessen llàgrimes eixutes sobre flors de plàstic –aquet és tot el seu plany, amb audiovisuals els festius, a ponent de taula- Els fascina la grafia de les morts: la dòcil mort, el miserere d’enyor per un pam de cel de l’ocell amb els ulls burxats i el pres sense esperança. El noble espasme i el vòmit de sang del brau i el rebel traït... Aquests són els motius del llop ? més que llop, boc o bou mans; animal de granja servil i estúpid. De l’original, estepari o no, extingit per desdesig i embalsamat, només en queden les engrunes d’un àpat d’àcars. MARIA PORTÚS I CRUELLS ST QUIRZE DE BESORA, 1919 –MONTESQUIU, 2006 MARGARITA SELLAS I PUIG ST QUIRZE DE BESORA, 1908–MONTESQUIU,1992 Poemari il·lustrat de na Maria Portús Cruells Portús Cruells, Maria Montesquiu : Ajuntament de Montesquiu, 2007 P 833 Poe Margarida Sellas : actriu, poetessa i pintora autodidacta Sellas, Margarita Montesquiu : Ajuntament de Montesquiu, 2007 P 833 Sel Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat
  • 43. TARADELL ROSER BIGAS I BRUGALLA TARADELL, 1928 Roser Bigas i Brugalla va estudiar fins als 14 anys a l'escola de les Dominiques de Taradell, on va tenir dos grans professors, sor Rosa Sitjà i mossèn Ramon Vidal, que li transmeteren les ganes de llegir i aprendre. Va treballar al sector tèxtil, es va casar i té dues filles i tres néts. Actualment està jubilada, però sovint col·labora amb algunes entitats de Taradell escrivint els seus versos. Versos senzills : recull de poesia Brugalla Bigas, Roser Taradell : [l'autora], 2011 P 833 Big Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat FRANCESC CAMPRODON I SAFONT TARADELL, 1816 – L’HAVANA (CUBA), 1870 Poeta i autor dramàtic. Estudià lleis però es dedicà a la literatura. Les seves obres s’estrenaren a Madrid. Fou diputat pels districtes de Gràcia, Vic i Santa Coloma de Farners, i administrador reial de les rendes de Cuba. Actuà en conferències i les seves poesies foren llegides en diferents sessions. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Francesc Camprodon i Safont : autor de Marina, l'òpera de Lloret Ruscalleda i Gallart, Sebastià [Lloret de Mar] : Club Marina, 2009 92(Cam) Rus ¡Flor de un día! : drama en un prologo y tres actos : en verso Camprodon i Lafont, Francesc Madrid : Imprenta La Propaganda, 1898 T834 Cam ROSA CODINA I COSTA TARADELL, 1949 En el mar del pensament Codina Costa, Rosa Barcelona : Columna, 1995 P 833 Cod Destí d'amor Codina Costa, Rosa Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Cod Sensacions. Paraules i poemes Codina Costa, Rosa Barcelona : Viena, 1997 P 833 Cod
  • 44. MONTSERRAT MOLAS I PUJOL TARADELL, 1925-1997 La Montserrat neix a Taradell el 29 d’octubre de 1925. Hi passa tota la seva infantesa. Una imatge li quedarà especialment gravada d’aquests anys: el Montseny. Diferents poesies hi fan al·lusió: “em porta remembrança d’aquell Montseny on hi vaig passar la infància ben a prop seu...”, o, encara: “Muntanya d’ametistes, Montseny preuat, records de ma infantesa, oh temps passat!”. Anys més tard, amb els fills ja aposentats, la Montserrat voldrà tornar a Taradell. Amb l’Esteve hi llogaran la seva “casa de vacances” on passaran regularment els finals de setmana. Per altra banda es faran càrrec de la concessió dels avantpassats en el cementiri del poble. Finalment, la Montserrat podrà acomplir el seu somni: “que les meves despulles, un cop ja pols, poguessin quedar sempre al teu envolt...” Serà enterrada a Taradell el 5 d’abril de 1997. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Poètica Molas Pujol, Montserrat [Aiguafreda : Esteve Muntada], 1998 P 833 Mol I he llegit el teu nom, allà imprès, en un senzill record, humil com tu mateix. I he pensat que els teus noms prou que t’esqueien: Salvador, i revifador de la nostra llengua; Espriu (o esperit), tot tu ho eres; Castelló, un castell o fortalesa. Tot això ho fores tu per Catalunya. Un esperit salvador de la cultura. (23 de febrer de 1985) A SALVADOR ESPRIU Tu, que vas cantar la mort més que l’amor; tu, que vares viure pensant sempre en morir, avui, en el teu enterrament quan abandonàvem el teu cos mort, t’he sentit viu en el nostre entorn. El teu esperit tot ho omplia, JOSEP ORS I SELLABONA TARADELL, 1958 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Només són fragments Ors, Josep Vic : Emboscall, 2000 P 833 Ors
  • 45. Interiors : poesia Peraire Alcubierre, Josefina Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Per Pell de temps : poesia Peraire Alcubierre, Josefina Barcelona : Comte d'Aure, 2005 P 833 Per Nasqué a Barcelona, on resideix. És Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Actualment, es dedica a la ceràmica i a l’escultura, ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. Es confessa també, amant de la música i la paraula, des de sempre. Forma part del Grup Literari Poesia Viva, i és membre actiu del Seminari d’Investigació Poètica de Barcelona, fundat i dirigit per l’escriptor i professor de Preceptiva Poètica, Josep Colet i Giralt. Ha guanyat diversos premis literaris. EL ROSTRE Haikus Modela, el mestre, el rostre que el captiva. Batega el marbre! L’ideal guia el cisell de l’artista que vol palpar-lo... Llavis de gebre fonent-se en la quimera que els torna flama... AMB ARMES DE PAU Salvàvem els mots de la nostre llengua el meu poble i jo. ( Salvador Espriu) No vull escriure d’odis ni venjançes ni de passats sagnants ni d’enemics. Això, ja em viu a dins... Vull escriure un somni compartit on cada idea, cada lluita independent, sigui una arma de pau per enlairar la llengua, que va cantar-nos al bressol. La llengua que ha trenat la maravella d’un Llull i un Verdaguer, per dir-ne dos, i aquell ventall immens que trena noms de seny i saviesa que ens ha fet créixer. Quina minsa cultura la d’aquells que no entenen que cada patrimoni fa un TOT UNIVERSAL que ens fa més rics. Si amb la política, seguint les passes democràtiques, un poble no assoleix el seu cimal, sols beslluma la porta de sortida que ens obre l’esperit. Ets, CATALUNYA la viva arrel remota que en mi s’aferra, i amb l’eina de la parla, el meu present afirmo! JOSEFINA PERAIRE I ALCUBIERRE BARCELONA, 1947 A l'ombra dels bambús : haikais i tankas Peraire Alcubierre, Josefina [Granollers] : Granollers, 2001 P 833 Per Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Enfilo llunes : poesia Peraire Alcubierre, Josefina Barcelona : Comte d'Aure, 2011 P 833 Per
  • 46. ANTONI PLADEVALL I ARUMÍ TARADELL, 1961 És un escriptor i professor català. Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec, es va presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions periòdiques, entre les que destaca Ausa, el butlletí del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre 1990 i 1994. Com a escriptor ha publicat l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001) i Massey Ferguson 35 (2003). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la novel·la Terres de lloguer , premi Pin i Soler de Tarragona 2005. També ha guanyat el premi Joaquim Amat-Piniella del 2007 amb Terres de Lloguer i el premi Carlemany de novel·la del 2008 amb La papallona negra. 6 poetes 83 Barcelona : Associació de Joves Escriptors : Edicions del Mall, 1983 P 833 6poe Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat M. Carme Pujol va néixer a Taradell l’any 1930 i estudià el Batxillerat al col·legi de l’Infant Jesús (Dames Negres) de Barcelona. Arran del seu matrimoni es traslladà a una masia dels afores de Bellvís (Pla d’Urgell). Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Cercant la pau Pujol i Boix, M. Carme [s.l : s.n], 1987 P 833 Puj M. CARME PUJOL I BOIX TARADELL, 1930 CAMINES... Camines... cercant ni tu saps què, que el teu cor ompli i sadolli el desig del teu voler. Camines... i el neguit et devora i res no t’omple; no sents més que buidor dins del teu ser. I en la teva follia cerques, orba, el doll que posi fi a la teva set. Atura’t! i deixa la fal·làcia mentidera que vols que dugui la teva ànsia a port; no miris ni endavant ni endarrera, perquè tens més a prop la teva sort. Trepitja fermament l’eixuta terra, amb els ulls ben oberts, contempla el cel, i l’aire pur que et dóna com a ofrena, a ple pulmó respira sens recel. Atura’t!, no busquis més a fora la pau que neguiteja el teu anhel, que sols seràs feliç si aquesta joia, aprens a conrear-la dintre teu.
  • 47. PRATS DE LLUÇANÈS ISIDRE CASTELLS I CASADESÚS PRATS DE LLUÇANÈS, 1889 – ORISTÀ, 1936 Perfums i clarors Castells i Casadesús, Isidre Vich : Gazeta de Vich, 1934 P 833 Cas Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat Mn. Isidre Castells va néixer el 1889 a cal Bagues, al carrer de Vic de Prats de Lluçanès, on actualment encara hi ha una placa que ho recorda. El 1904 se’n va anar a estudiar al seminari de Vic i després de ser ordenat sacerdot va passar per diferents parròquies fins que el 1929 retornà a Prats. Fou assassinat el 1936 poc després d’haver començat la guerra civil. Retorn a la pàtria Aquella pau dolça del poble que estimo oh com la retrobo dins l'aspre camí dels dies que passen i que ara ja oviro com posen al viure el dol d'una fi. les serres grogueigen del sol que declina i un fons de tristesa s'amaga en les valls; perquè no m'arriben d'allà a la masia les dolces tonades i el càntic dels galls? Si tant em somreien els jorns d'infantesa saltant a gambades afraus i camins com és que ara sento mirant la carena l'agror i dolcesa que em punyen a dins? Oh pàtria estimada, que tens a tothora un riure placèvol i un cor bondadós, i saps de la vida l'amor i la joia i ets sempre festosa d'un cel tant blavós! Tu vols l'acollida donar a n'el hoste que es posa en tos braços joliu com infant, i acobles alegra els fills a tes vores car vius de les mares l'amor bategant. Jo sempre en ma vida t'he vist enardida, en hores festives i en temps de condol, si mai la penúria ton cor esllanguia un raig d'esperança t'ha dut el consol. Per xò en el retorn a ta falda amorosa jo prec que m'acullis tot fent el camí que m'obre un esquinç de ferida i em dóna l'agror i dolcesa que jo no sé dir. I així quan devingui la mort no llunyana perquè ja mos dies s'escolen lleugers, la fe de mos pares vull dur-la guardada a dintre la tomba i arran dels xiprers. LA LLAURADA Mentres al peu del camp remuga la parella el bon pagès reposa del fatigós treball, el sol que ja decanta fereix de ple la rella, i els ulls li pampelluguen de la vivor del tall. Tot s’omple de baf que deixa la solcada, ara les mans són brunes del pa que haurà llescat, i com un fil de llum raja la mel daurada que torna groc son rostre del tot auriolat. La terra ja llaurada voldria fecondar i espera vivament la joia del sembrar perquè de nou esclati el fruit d’una altra anyada; mira el pagès extàtic els solcs indefinits; després vora del marge els bous són desjunyits i regna sobre el camp la pau de la vesprada.