Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
1 la litosfera un element dinàmic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

1 la litosfera un element dinàmic

  • 2,080 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,080
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
41
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ELS CICLES GEOLÒGICSLa Terra és un planeta dinàmic degut a:• Les fonts d’energia interna: provenen de l’interior de la Terra (de el calor produïda per la desintegració dels elements radioactius del nucli i mantell).• Les fonts d’energia externa: són d’escala còsmica i planetària: la gravetat, la rotació de la Terra, l’energia del Sol; actuen sobre l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.
  • 2. Segons aquest criteri, es pot distingir entre:• La dinàmica interna de la Terra: responsable de la formació del relleu mitjançant el cicle geològic intern. • Formació de serralades • Erupcions volcàniques • Aigües termals • Moviments sísmics • Desplaçament de les plaques litosfèriques• La dinàmica externa de la Terra: responsable del modelatge del relleu mitjançant el cicle geològic extern. • El cicle geològic extern depèn de l’acció de l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.
  • 3. • Els cicles geològics intern i externs tenen accions contraposades sobre la litosfera terrestre: • L’intern forma desnivells, relleu, etc. • L’extern els modela i tendeix a anivellar-los• La seva acció conjunta dóna lloc al cicle geològic global• El cicle geològic extern és responsable de la formació de les roques sedimentàries i algunes roques metamòrfiques.• El cicle geològic intern és responsable de la formació de les roques magmàtiques i algunes roques metamòrfiques.
  • 4. EL CICLE GEOLÒGIC EXTERN• Els diversos elements que són responsables del cicle geològic extern s’anomenen agents geològics externs.• Principals agents geològics externs: • Aigües continentals • Aigües superficials • Aigües salvatges • Torrents • Rius • Glaceres • Aigües subterrànies • Aigües marines o oceàniques • El vent • Els éssers vius
  • 5. • La interacció dels agents geològics externs amb la litosfera produeix diferents formacions topogràfiques de relleu, com platges, engorjats, deltes, etc.• Les transformacions que experimenta la litosfera degudes a l’acció dels agents geològics externs s’anomenen processos geològics externs. Quins processos geològics extens observes en aquest dibuix?
  • 6. I aquí?
  • 7. Agent Forma topogràfica d’erosió Forma topogràfica de sedimentacióAigües salvatges Lapiaz, xaragalls i pilars Apilaments temporals de coronats fragments de roquesAigües torrencials Conques de recepció i Cons de dejecció canals de desguàsAigües fluvials Engorjats o congostos, salts Meandres, deltes i estuaris d’aigua, meandres, valls en forma de VGlaceres Circs i valls glaciars (en Morrenes i blocs erràtics forma de U)Aigües subterrànies Avencs, engolidors, coves, Estalactites, estalagmites, dolines i lapiaz columnes i banderesAigües marines Penya-segats Platges, barres, albuferes, tómbolsVent Relleus en bolet, superfícies Duna i erg alveolars, hamades i regsÉssers vius Esculls
  • 8. AIGÜES SALVATGES: EROSIÓLapiaz xaragall i pilars coronats
  • 9. AIGÜES SALVATGES: SEDIMENTACIÓApilaments temporals de fragments de roques
  • 10. AIGÜES TORRENCIALS: EROSIÓConques de recepció canals de desguàs
  • 11. AIGÜES TORRENCIALS: SEDIMENTACIÓ
  • 12. AIGÜES FLUVIALS: EROSIÓEngorjats o congostos salts d’aigua meandres valls en forma de V
  • 13. AIGÜES FLUVIALS: SEDIMENTACIÓMeandres deltes estuaris
  • 14. GLACERES: EROSIÓCirc vall glacial en forma de U
  • 15. GLACERES: SEDIMENTACIÓMorrenes blocs erràtics Morrena: acumulació de sorra, pedres i rocam transportats i dipositats pel gel d’una glacera
  • 16. AIGÜES SUBTERRÀNIES: EROSIÓAvencs engolidors coves dolines lapiaz
  • 17. AIGÜES SUBTERRÀNIES: SEDIMENTACIÓEstalactites estalagmites columnes banderes
  • 18. AIGÜES MARINES: EROSIÓPenya-segats
  • 19. AIGÜES MARINES SEDIMENTACIÓ Platges barres albuferes Tómbols tómbol
  • 20. VENT: EROSIÓRelleu en bolet superfícies alveolarsHamades (deserts de roques) regs
  • 21. VENT: SEDIMENTACIÓDunes ergs
  • 22. ÉSSERS VIUS: SEDIMENTACIÓEsculls
  • 23. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS• La meteorització: és el procés geològic d’alteració i destrucció de les roques i els minerals per l’acció dels agents geològics externs.• L’erosió: és el procés geològic de desgast o despreniment a què es veuen sotmesos les roques i els minerals meteoritzats mitjançant l’acció dels agents geològics externs. L’erosió implica el transport posterior de les partícules despreses.• El transport: és el procés geològic de trasllat dels materials erosionats gràcies a l’acció dels agents geològics externs.• La sedimentació: és el procés geològic de deposició dels materials prèviametn meteoritzats, erosionats i transportats. • Causes de la sedimentació: els sediments s’acumulen i formen capes o estrats en àrees deprimides, anomenades conques sedimentàries, les quals poden ser continentals o marines (o oceàniques).
  • 24. Quins processos geològics es relacionen amb cada una de les fotografies?Què transporta l’aigua de la torrentera? A quin procés del cicle geològic extern correspon? Quins agents naturals provoquen la meteorització, l’erosió, el transport i la sedimentació?
  • 25. LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL• Alfred Wegener: geofísic i meteoròleg alemany, va formular al 1912 la teoria de la deriva continental:  Fa 200 milions d’anys els continents actuals estaven units en un únic supercontinent,: PANGEA. Després es va fragmentar en diversos continents que es van desplaçar lentament.  PANGEA = PAN (tot) i GEA (Terra)  Els fòssils de rèptil trobats a Àfrica, Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida indiquen que fa 200 milions d’anys aquests continents estaven units en una sola massa continental.
  • 26. OBSERVACIONS QUE FONAMENTEN LA TEORIA DE WEGENER• Geogràfiques: el perfil de les costes d’alguns continents són complementaris.• Estratigràfiques: el tipus de roques i les estructures geològiques d’alguns continents actualment separats per oceans coincideixen.• Paleontològiques: la distribució de fòssils d’animals i vegetals trobats a les vores de certs continents coincideixen.• Paleoclimàtiques: les morrenes glacials situades actualment en zones tropicals i equatorials indiquen que es van formar en latituds molt més fredes, properes als pols.• Biogeogràfiques: la distribució dels continents i dels oceans afecta el clima i, per tant, la diversitat i la distribució dels éssers vius. Si els continents no haguessin estat mai units, seria difícil explica la distribució actual de moltes espècies.
  • 27. LA LITOSFERAParts:L’escorça: capa sòlida més externa de la Terra. L’escorça és formada per materials lleugers i rígids, en contacte amb la hidrosfera i l’atmosfera.• Tipus d’escorça: • L’escorça continental, que es correspon amb els continents, les plataformes continentals que els envolten i moltes illes. Té un gruix mitjà de 35 km, encara que pot ser superior als 60 km en algunes serralades, com l’Himàlaia, i inferior als 20 km en algunes depressions. • L’escorça oceànica, que es correspon fonamentalment amb els fons oceànic. És més densa i prima que l’escorça continental i té un gruix mitjà només de 7 km.El Mantell litosfèric: és la part més superficial del mantell superior. El mantell litosfèric tambéés format per materials lleugers i rígids.
  • 28. LES PLAQUES LITOSFÈRIQUESLa litosfera està fragmentada en diverses plaques anomenades PLAQUES LITOSFÈRIQUES: són blocs sòlids i rígids d’un gruix aproximat de 70-150km.Es reconeixen 8 plaques litosfèriques principals (grans) i un conjunt de plaques litosfèriques de menys dimensions.
  • 29. Tipus de plaques: • Plaques oceàniques: formades només per escorça oceànica. • Plaques mixtes: formades per ambdós tipus d’escorça: continental i oceànica. 1-Placa Nord-americana 2-Placa Sud-americana 3-Placa Pacífica 4-Placa Africana 5-Placa euroasiàtica 6-Placa Indoaustraliana 7-Placa Antàrtica 8-Placa de Nazca Petites: Placa de Cocos, del Carib, Aràbiga, Filipina, Índica, Irànica, Scotia, Juan de Fuca,etc.
  • 30. TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESÉs la teoria que explica el moviment de les plaques litosfèriques i, per tant, dels continents.Segons aquesta teoria, les plaques litosfèriques suren sobre l’astenosfera, ja que aquesta està formada per materials més densos, plàstics i semilíquids sotmesos a corrents de convecció.En aquests moviments, les plaques litosfèriques es poden trencar, fusionar, allunyar i acostar.
  • 31. El moviment de les plaques de la litosfera forma part del cicle geològic intern.
  • 32. L’ENERGIA DEL CICLE GEOLÒGIC INTERNLa dinàmica dels corrents de convecció és la següent:1. L’energia tèrmica generada per la desintegració dels elements radioactius de l’interior de la Terra fa augmentar la temperatura dels materials de l’astenosfera.2. Els materials més interns del mantell s’escalfen i es dilaten. Això fa que la seva densitat disminueixi i tendeixin a ascendir lentament cap a la litosfera.3. A mesura que ascendeixen es van refredant, ja que s’allunyen de les fonts de calor. En refredar-se, es contrauen, cosa que en fa augmentar la densitat.4. Llavors, aquests materials tornen a baixar i es formen els corrents circulars de convecció, ascendents i descendents, anomenats cèl·lules de convecció.
  • 33. EL CONTACTE ENTRE PLAQUES LITOSFÈRIQUES • Convergent • Divergent • Transformant• CONVERGENT: quan les plaques topen. Es caracteritzen per l’existència de zones de subducció: on una placa s’ensorra sota l’altra. La placa que subdueix (s’ensorra) es va fonent, fet que implica la destrucció de litosfera. Es formen en zones on els corrents de convecció de l’astenosfera són descendents i convergents.
  • 34. Tipus de relleu segons la naturalesa de les plaques que xoquen (convergeixen):• Placa continental-placa continental: es formen serralades de tipus alpí. Com els Pirineus, l’Himàlaia.• Placa continental-placa oceànica: es formen serralades del tipus andí, acompanyades de volcans. Ex: els Andes. La placa oceànica, més densa, s’enfonsa sota la continental.
  • 35. • Placa oceànica-placa oceànica: es formen fosses oceàniques. També es poden formar arcs d’illes. Ex: l’arc del Japó corresponent a la placa que queda per sobre.
  • 36. • DIVERGENT: quan les plaques es separen. Es caracteritza per la formació de nova litosfera, que prové de la solidificació de materials fosos que emergeixen del mantell. Es formen en zones on els corrents de convecció dels materials de l’astenosfera són ascendents i divergents. Es poden produir dos tipus de relleu segons on es produeixi el contacte: • En plaques oceàniques es forma una dorsal oceànica. • En plaques continentals es forma una zona de rift.
  • 37. Exemple de plaques divergents: ISLÀNDIA
  • 38. • TRANSFORMANTS: quan les plaques es mouen lentament, sense que es formi ni es destrueixi litosfera. Són zones d’intensa activitat sísmica. Ex: la falla de SAN ANDRÉS a Califòrnia, entra la placa pacífica i la nord-americana (terratrèmol SAN FRANCISCO 1906).
  • 39. LES SERRALADES I ELS ARCS D’ILLESEs formen per la compressió i l’elevació posterior dels materials a les vores de les plaques litosfèriques on es produeix un contacte convergent. El procés de formació de muntanyes, serralades i arcs d’illes s’anomena OROGÈNESI.
  • 40. LES FOSSES OCEÀNIQUESSón depressions abismals, de 5 a 11 km de profunditat, relativament estretes i molt llargues. Són zones de subducció on es destrueix material litosfèric, per la qual cosa també s’anomenen vores destructives.
  • 41. LES DORSALS OCEÀNIQUESSón amples esquerdes lineals de l’escorça oceànica per les quals ascendeixen magmes procedents de l’astenosfera, que es dipositen a ambdós costats.
  • 42. Aquests magmes, en solidificar-se, formen nova escorça oceànica, que empeny les plaques a banda i banda de l’eix de la dorsal. Com que es forma nova litosfera, també s’anomenen vores constructives. Les dorsals oceàniques formen llargues serralades submarines que s’eleven entre 2.000 i 3.000 metres sobre el nivell del fons oceànic.Les vores constructives i les vores destructives expliquen el trencament de les plaques litosfèriques, l’expansió i la renovació de la litosfera i el moviment de les plaques litosfèriques.
  • 43. EN RESUM:
  • 44. LA DISTRIBUCIÓ DE VOLCANS I TERRATRÈMOLSEs distribueixen principalment a les vores de les plaques litosfèriques. En alguns casos, aquestes zones coincideixen amb la presència de serralades i d’arcs d’illes, com per exemple a la Serralada dels Andes i als arcs d’illes del Japó i Indonèsia.
  • 45. L’ANELL DE FOC DEL PACÍFIC
  • 46. El fet que no s’hagin detectat mai focus sísmics en profunditats superiors als 700 km indica que en aquest punt la litosfera es fon i s’incorpora a l’astenosfera.
  • 47. TERRATRÈMOL + TSUNAMI 2004 (ÍNDIC) I AL JAPÓ 2010TerratrèmolsEls terratrèmols són vibracions de la Terra que es perceben a la seva superfície. Aquestes vibracions poden tenir causes diverses, com lerupció dun volcà o la caiguda dun meteorit. La causa més freqüent és, però, el moviment de les plaques tectòniques.Sestima que cada any es produeixen 500.000 de terratrèmols, si bé només uns 1.000 causen danys i pocs causen danys seriosos. Els terratrèmols molt intensos poden causar danys materials i personals molt importants: el terratrèmol més greu que es coneix va succeir a la Xina lany 1556 i va matar unes 830.000 persones.Si un terratrèmol es produeix sota loceà pot ocasionar un tsunami, una ona marina gegantina que en arribar a la costa pot tenir efectes devastadors (recorda que una part molt important de la humanitat viu en zones costaneres).
  • 48. Un terratrèmol es produeix quan les forces internes de la Terra són prou importants com per a fracturar roques i fer-les moure. El trencament sobtat, o bé el lliscament també sobtat de dues masses ja trencades, allibera una gran quantitat denergia que viatja per la Terra en forma dones sísmiques.Els terratrèmols solen originar-se als primers 600 km cap a linterior terrestre. El punt exacte on sha generat el terratrèmol és lhipocentre i el punt que es troba a la seva vertical, i que és el primer al qual arriben les ones sísmiques, és lepicentre.Lestudi dels terratrèmols sanomena sismologia, els científics que shi dediquen són els sismòlegs i laparell que utilitzen per enregistrar les vibracions de la superfície de la Terra és un sismògraf. Tot amb sismo-
  • 49. TSUNAMI 2004
  • 50. TSUNAMI
  • 51. VOLCANSLa major part dels volcans actius que estan a terra ferma es troben als límits convergents de les plaques tectòniques, i la seva activitat està molt lligada a lintens fregament que es produeix durant el xoc entre les plaques.Això no obstant, els volcans terrestres només produeixen el 25 % de la lava que surt de linterior de la Terra: hi ha molts més fenòmens volcànics submarins. Els volcans submarins es troben principalment a les dorsals oceàniques dels límits divergents entre les plaques, allà on puja material fos des de lastenosfera.
  • 52. Algunes erupcions volcàniques poden ser molt violentes i la devastaciò arriba molts quilòmetres al seu voltant, com per exemple la que va tenir lloc al Mont Pinatubo, a Filipines, al 1991, que va matar 800 persones i en va deixar més de 100.000 sense llar.En canvi, daltres són més tranquil·les i fins i tot les podem observar de prop, com la del Teneguía lany 71, a lilla de la Palma.Les erupcions volcàniques no només tenen efectes locals, sinó també efectes globals. Un volcà actiu pot eliminar quilòmetres amunt a latmosfera núvols que contenen tones i tones de gasos i cendres. Aquests núvols en alguns casos arriben a donar la volta al mòn diverses vegades abans de dispersar-se.Lerupció del volca Tambora (Indonèsia) el 1815 va ser la responsable que la temperatura global de la Terra fos durant mesos uns 3 ºC inferior; fins i tot a algunes zones dEuropa i Nord-amèrica el 1816 és conegut com "lany sense estiu".Quan es produeix una erupció volcànica se segueix molt de prop el recorregut del núvol de cendres i gasos, que pot afectar seriosament el tràfic aeri.
  • 53. EL PALEOMAGNETISME I L’EDAT DE LES ROQUESEl paleomagnetisme és l’estudi del magnetisme terrestre natural a fi de determinar la intensitat i la direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.El magma terrestre ha variat de posició al llarg de la història. Això es pot veure en observar la situació que tenen en les roques els minerals que responen als efectes del camp magnètic.Es pot observar al fons oceànic i els canvis consisteixen en canvis de polaritat nord-sud i sud-nord, degudes a la inversió del camp magnètic terrestre.A més s’observen que les roques basàltiques del fons oceànic són més joves com més a prop siguin de la dorsal i són més velles en allunyar-se’n.
  • 54. Aquests observacions permeten:- Reconstruir l’eixamplament del fons oceànic.- Saber quan va començar a eixamplar- se.- Mesura la velocitat a què se separen les dues vores, que pot arribar a més de 10 cm l’any.
  • 55. LES ZONES DE RIFTSón zones continentals on es produeixen trencaments de les plaques litosfèriques a causa dels corrents de convecció dels materials de l’astenosfera.Hi ha un aprimament de la litosfera i presència de falles i fractures que formen zones deprimides.
  • 56. Són valls molt llargues, que poden tenir milers de quilòmetres de llargada i menys de 100 km d’amplada. En molts casos, alguna part del rift queda envaïda pel mar o és ocupada per llacs.Actualment, es reconeixen 2 zones de rift:- La zona de rift europea, que va des de la baixa vall del Rin, a Alemanya, fins a la mar l’Alboran, a l’extrem occidental de la Mediterrània.- La zona de rift africana, que va des dels grans llacs d’Àfrica oriental fins al nord de Palestina, passant per Etiòpia i la mar Roja.
  • 57. PROCESSOS ASSOCIATS A LES ZONES DE RIFTL’aprimament litosfèric comporta l’ascensió de l’astenosfera a nivells relativament propers a la superfície, fet que implica l’existència d’abundant activitat volcànica.També les falles i les fractures produïdes i els desplaçaments entre blocs també impliquen la presència d’una activitat sísmica freqüent.
  • 58. L’EVOLUCIÓ DE LES ZONES DE RIFTLa separació de la placa litosfèrica a ambdós costats del rift pot evolucionar de diferents maneres: • Pot estabilitzar-se, gràcies al refredament del material fos de l’astenosfera, fet que comporta l’engruiximent de la litosfera en aquest punt. • Por donar lloc al trencament de la placa litosfèrica, cosa que genera noves plaques o subplaques. La litosfera, doncs, s’aprima fins a trencar-se i el material fos de l’astenosfera crea un espai entre les plaques
  • 59. Aquest espai pot originar: • Nous mars, si la separació queda limitada i no prossegueix, i noves subplaques. La mar Negra, la mar Càspia i algunes conques de la Mediterrània poden haver-se format d’aquesta manera. • Nous oceans, si el procés continua i es produeix la ruptura definitiva de la placa litosfèrica, la qual cosa dóna lloc a dues noves plaques entre les quals es formarà un nou espai oceànic. Aquest és el cas de la disposició actual dels continents a partir de la fragmentació de Pangea. • Mar Negra
  • 60. Mar Caspi
  • 61. Les dues costes de la mar Roja, que separen Àfrica d’Àsia, s’allunyen cada any una mitjana d’1-2 cm. Hi ha erupcions volcàniques submarines lligades als processos d’eixamplament oceànic.Aquestes dades fan pensar que molt probablement en aquesta zona està naixent un nou oceà.
  • 62. LA GENERACIÓ I LA DESTRUCCIÓ DE LA LITOSFERA Fa que la litosfera terrestre es vagi renocant constament, de manera que se’n destrueix tanta com se’n forma. L’escorça oceànica es renova molt més ràpidament que la continental.
  • 63. LA DERIVA DELS CONTINENTS I EL MOVIMENT D LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES
  • 64. El cicle geològic intern ha fet que la forma, el nombre i la distribució de les plaques litosfèriques hagin anat variant durant la història de la Terra. En aquest sentit, la deriva dels continentsEvidencia el moviment de lesPlaques litosfèriques. Hi ha dadesque indiquen que la framentacióde Pangea i la separació delsfragments reultants no és un fetaïllat en la història de la Terra, sinóque cada 400-500 milions d’anyses produeixen cicles de separaciói reunificació dels continents. SiPangea es va fractura fa uns 180milions d’anys, ara ens trobaríemgairebé al mig d’un d’aquestscicles.
  • 65. Desplaçament dels continents des de fa 350 milions anys (dibuix anterior):1. Fa uns 350 m.a. les forces del cicle geològic intern feien que els continents que estaven dispersos s’acostessin els uns als altres.2. Aquest procés va comportar que fa uns 200 m.a. hi hagués només un únic supercontinent: PANGEA.3. Fa uns 180 m.a., Pangea va començar a dividir-se i va donar lloc a 2 continents i, enmig, un oceà:  Lauràsia: que comprenia el que actualment és Amèrica del Nord, Grenlàndia i Euràsia, excloent-hi l’Índia.  Gondwana, que comprenia el que actualment és Amèrica del Sud, l’Antàrtida, Àfrica, Austràlia i l’Índia.4. Fa uns 135 m.a. Àfrica i Amèrica del Sud es van començar a separar de Gondwana.5. Aproximadament fa 65 milions d’anys, Austràlia encara estava unida a l’Antàrtida i l’Índia encara no formava part d’Àsia.6. Finalment, es van acabar de separar els continents, que es van anar desplaçant per sobre de l’astenosfera fins a les seves posicions actuals.
  • 66. BIBLIOGRAFIA /WEBGRAFIAhttp://ccsocials.blogspot.com/2009/10/vocabulari-orografic-el-relleu.html