2. Autonomia local a l’EAC
Règim d’autonomia. Base a la CE: arts. 137, 140, 141 i 142.
Desplegament legal: Llei 7/1985 de bases del règim local.
EAC. Principi autonomia local:
Art 2.3: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les
lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a
ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur
autonomia”.
Art. 86.3: “Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les
competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la
col·lectivitat que representa”.
Reconeixement de l’autonomia dels municipis a l’EAC reforçat per:
Garantia de disposar d’uns d’àmbits competencials sobre els quals podrà exercir-
se aquesta autonomia (art. 84).
Regulació del principi d’autonomia financera (art. 218) i de suficiència de
recursos (art. 219).
3. Règim local: competència
exclusiva de la Generalitat.
Les autonomies poden assumir en els seus respectius EA
competències en matèria de règim local, dins el marc establert per la
pròpia CE i la legislació bàsica estatal.
Art. 160 EAC:
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local
que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i
de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la
Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en
els àmbits especificats per l’article 84.
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis
públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el
règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans.
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix
l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral
dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment.
4. Règim local: competència
exclusiva de la Generalitat.
L’anterior EAC ja assumia per a la Generalitat de Catalunya
competències en matèria de règim local. Per això:
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la
Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Altra legislació catalana de règim local: la Llei d’organització comarcal
de Catalunya, la Llei de vegueries, la Llei de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, etc.
Altra normativa catalana de rellevància:
Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis del ens locals (ROAS).
Decret 336/1988, de 17 d'octubre, s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens
locals.
Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació
territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les
mancomunitats de Catalunya.
5. El model d’organització
territorial de Catalunya.
Article 2 EAC. La Generalitat.
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament
l’autogovern de Catalunya.
La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el
Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.
Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis
determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en
els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord
amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
Govern local a l’EAC: 4 seccions del capítol VI del títol II, sobre les
institucions.
6. La vegueria.
Determinacions estatutàries:
L'organització territorial bàsica de Catalunya s’estructura en municipis i vegueries.
Art. 90: Vegueria = àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal
de cooperació local, investida de la condició de govern local, amb autonomia per a
la gestió dels seus interessos. A la vegada, la vegueria també es configura com la
divisió per a l’organització territorial dels serveis de la Generalitat, que ha d’adaptar
els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial
Art. 91: disposa que el govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen
al consell de vegueria, que constitueix l'expressió institucional de la nova entitat, i
determina que aquests consells substitueixen les diputacions provincials. Igualment,
estableix que la creació, la modificació i la supressió de vegueries, i també el
desplegament de llur règim jurídic, han d’ésser regulats per llei del Parlament.
Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.
Naturalesa jurídica.
Creació i delimitació.
Òrgans de la vegueria.
Competències i cooperació municipal.
7. La comarca.
Les comarques històriques.
L’organització comarcal de 1987.
Art. 92 EAC:
“La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és
formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals”
“La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del
règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament”
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei sobre l’Organització Comarcal de Catalunya.
Àmbit territorial de la comarca.
Organització i competències.
8. La Vall d’Aran
Art. 11 EAC:
“El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh
Generau d’Aran i les altres institucions pròpies”
“Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com
una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística,
defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i
respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins
de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim
jurídic especial”.
Art. 94 EAC:
Estableix el règim jurídic de l’organització institucional pròpia de l’Aran.
Reconeix que la institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau i se’n
determina els òrgans que el composen, a més de preveuren la seva elecció per
sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
Determina que el Conselh Generau d’Aran pot assumir competències, més enllà de
les atribuïdes a la llei reguladora del règim especial, a traves d’altres lleis del
Parlament de Catalunya.
9. La Vall d’Aran
Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
Aran és una entitat territorial determinada per l'agrupació dels territoris municipals
de: Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i
Vilamòs, que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al
compliment de les seves finalitats.
Vielha és la capital de la Vall d’Aran i el Conselh Generau ha de tenir-hi la seva seu.
Organització.
Competències.
Finançament.
10. Cooperació municipal
Art. 184 DL 2/2003: la Generalitat ha de col·laborar amb els ens locals
per tal de facilitar-los l'assistència i la cooperació econòmica, jurídica i
tècnica que requereixen en els següents termes:
Donar-los el suport jurídic i els mitjans de coacció necessaris per al compliment
efectiu de llurs actes i acords, a petició de l'ens local respectiu.
Gestionar davant les institucions financeres el tractament preferencial dels ens
locals.
Donar-los suport en llurs relacions amb les empreses prestadores de serveis públics.
Pla director d'inversions locals de Catalunya.
Comissió de Cooperació Local.
Convenis i consorcis.
Comissió de Govern Local.
Investigació, informació i difusió en matèria local.