Bloc 5. Tema 20. Cos de gestió. Generalitat de Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Bloc 5. Tema 20. Cos de gestió. Generalitat de Catalunya

on

  • 149 views

 

Statistics

Views

Total Views
149
Views on SlideShare
146
Embed Views
3

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 3

http://www.slideee.com 3

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Bloc 5. Tema 20. Cos de gestió. Generalitat de Catalunya Bloc 5. Tema 20. Cos de gestió. Generalitat de Catalunya Presentation Transcript

  • 20. L’acte administratiu: concepte i classes. Elements de l’acte administratiu. La motivació i la forma. El silenci administratiu: el silenci positiu i els actes pressumptes. Eficàcia de l’acte administratiu: principis generals. Executivitat de l’acte administratiu. Notificació i publicació. Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Validació. 5. L'Administració pública. El dret administratiu.
  • L’acte administratiu: concepte i classes. Un acte administratiu és qualsevol declaració de voluntat, de desig, de coneixement o de judici realitzada per un subjecte de l'Administració pública en l'exercici d'una potestat administrativa, diferent de la potestat reglamentària i controlable per jutges i tribunals.
  • L’acte administratiu: concepte i classes. Així doncs, no tenen consideració d’actes administratius, els reglaments, els contractes, les operacions materials de l’administració o els actes jurídics de l’administració regulats pel dret privat.
  • L’acte administratiu: concepte i classes. Classes, sgons l'ens del qual emanen: estatals, autonòmics, institucionals i locals. Segons el nombre d'òrgans que intervenen en la seva emissió: simples o complexos. Per la forma d'exteriorització: escrits, verbals o mímics. Per l’extensió dels seus efectes: generals o concrets.
  • L’acte administratiu: concepte i classes. Per les facultats exercides en dictar-lo: reglats o discrecionals. Pel seu contingut: resolutoris o de tràmit. Pels seus efectes jurídics: favorables o desfavorables. Segons esgotin o no la via administrativa (art. 109 LRJAPPAC). Segons l’existència de ficció jurídica: expressos o pressumptes.
  • Elements de l’acte administratiu. Subjecte (element subjectiu). Objecte (element objectiu). Causa (element causal). Finalitat (element teleològic). Forma (element formal).
  • La motivació i la forma.
  • La motivació i la forma.
  • El silenci administratiu: silenci positiu i actes pressumptes Art 42 LRJPAC: L'Administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d'iniciació. Excepció 1: prescripció, renúnicia, caducitat o desistiment. Excepció 2: acabament convencional.
  • El silenci administratiu: silenci positiu i actes pressumptes Termini màxim procediment (fins notificació de la resolució expressa): El fixat a la norma reguladora del procediment. Màxim 6 mesos (excepte que una norma amb rang de llei o de la UE en fixi un de més llarg). Si no es fixa: 3 mesos.
  • El silenci administratiu: silenci positiu i actes pressumptes Còmput: Inici d'ofici: des de la data de l'acord d'iniciació. Inici a sol·licitud de l'interessat: data de registre de la sol·licitud.
  • El silenci administratiu: silenci positiu i actes pressumptes En procediments iniciats a instància d’interessat (art. 43 LRPAC): Regla general: silenci administratiu positiu. Excepcions (silenci negatiu): Quan ho estableixi una norma amb rang de llei (o UE). Dret de petició (art. 29 CE). Quan suposi transferència de facultats relatives al domini o servei públic. Procediments d'impugnació d’actes. Procediments de responsabilitat patrimonial. Reclamació prèvia civil (3 mesos) i reclamació prèvia laboral (1 mes).
  • El silenci administratiu: silenci positiu i actes pressumptes Efectes: (des del venciment del termini per dictar i notificar resolució): Silenci administratiu positiu: el silenci és un acte finalitzador del procediment, que implica l’estimació de la sol·licitud. > l’AP només pot dictar acte confirmatori. Silenci adminstratiu negatiu: desestimació de la sol·licitud, permet a l’interessat interposar recurs > l’AP pot resoldre en qualsevol sentit.
  • El silenci administratiu: silenci positiu i actes pressumptes En procediments iniciats d’ofici (art. 44 LRPAC): El silenci no eximeix de resoldre. Si se’n pot derivar el reconeixement de drets > desestimació de les pretensions dels interessats que hagin comparegut. Si l’AP exerceix potestats sancionadores o d'intervenció (que poden produir efectes desfavorables o de gravamen) > es produeix la caducitat (cal declarar-la).
  • Eficàcia de l’acte administratiu: principis generals.
  • Eficàcia de l’acte administratiu: principis generals. Si el destinatari de l'acte administratiu no compleixi voluntàriament amb les prescripcions que s'hi contenen, tampoc necessita acudir a un procés d'execució, perquè els actes administratius comporten execució. > l’AP pot utilitzar els mitjans d'execució forçosa que consideri convenients (executorietat o acció d'ofici dels actes administratius). Condicions:que l’AP actuï en matèria de la seva competència i que actuï segons el procediment legalment establert.
  • Executivitat de l’acte administratiu. L'AP no necessita acudir als tribunals perquè els seus actes siguin executius > privilegi d’autotutela declarativa: privilegi de crear els seus drets mitjançant decisions administratives que creen immediatament obligacions per als administrats.
  • Executivitat de l’acte administratiu. Si el destinatari de l'acte administratiu no compleixi voluntàriament amb les prescripcions que s'hi contenen, tampoc necessita acudir a un procés d'execució, perquè els actes administratius comporten execució. > l’AP pot utilitzar els mitjans d'execució forçosa que consideri convenients (executorietat o acció d'ofici dels actes administratius). Condicions:que l’AP actuï en matèria de la seva competència i que actuï segons el procediment legalment establert.
  • Executivitat de l’acte administratiu. Procediments d’execució forçosa: 1. Constrenyiment sobre el patrimoni (97). 2. Execució subsidiària (98). 3. Multa coercutiva (99). 4. Compulsió sobre les persones (100).
  • Notificació i publicació. La notificació és el mitjà de comunicació entre l’òrgan administratiu que dicta un acte i el seu destinatari. Art. 57.2 LRJPAC: “l’eficàcia quedarà demorada quan així ho exigeixi el contingut de l’acte o estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior”.
  • Notificació i publicació. La notificació persegueix tres objectius: 1. Posar en coneixement de l’administrat la voluntat de l’òrgan. 2. Constitueix una condició per a l’eficàcia dels actes administratius. 3. Actua com a pressupòsit per tal que comencin a computar els terminis per tal que l’administrat pugui recórrer.
  • Notificació i publicació. Arts. 58 i 59 LRJPAC: Actes que cal notificar: cal notificar als interessats les resolucions dels procediments administratius i aquells actes que afectin als seus drets i interessos.
  • Notificació i publicació. Contingut de la notificació: 1. El text íntegre de la resolució. 2. La indicació de si és definitiu o no en via administrativa. 3. L’expressió dels recursos que procedeixin. 4. L’òrgan davant el qual es pot presentar recurs i el termini per fer-ho.
  • Notificació i publicació. Termini per notificar: Tota notificació ha de ser cursada en el termini de 10 dies des que s’ha dictat l’acte comunicat.
  • Notificació i publicació. Mitjans de notificació: qualsevol que permeti tenir constància de la recepció per part de l’interessat, la data, la identitat i el contingut de l’acte. Lloc de notificació: En el lloc assenyalat per l’interessat, en procediments iniciats a instància d’aquest. Si no és possible, a qualsevol lloc adequat a aquesta finalitat. Si es tracta del domicili, podrà fer-se’n càrrec qualsevol persona que s’hi trobi i faci constar la seva identitat.
  • Notificació i publicació. Impossibilitat de notificar: Si l’interessat rebutja la notificació, s’entendrà com a notificat. Si no es pot notificar perquè els interessats són desconeguts, s’ignora el lloc de la notificació o aquesta no es pot practicar, es procedirà a notificar en el tauler d’anuncis de l’ajuntament del darrer domicili de l’interessat i a publicar-ho en el BOE, DOGC o BOP (segons l’AP de procedència).
  • Notificació i publicació. La notificació defectuosa: Aquella en què manca algun dels requisits necessaris per a la seva validesa. Per regla general, les notificacions defectuoses són ineficaces, o sigui, que l'acte notificat no obliga a l'interessat. No obstant això l'article 58.3 de la LRJAPPAC admet l'esmena dels defectes de les notificacions establint que les notificacions que ometin algun dels requisits tindran efecte a partir de la data en què l'interessat realitzi actuacions que suposin el coneixement del contingut de la resolució o acte objecte de la notificació, o interposi el recurs procedent.
  • Notificació i publicació. Publicació (art. 60 LRJPAC): “1. Els actes administratius han de ser objecte de publicació si ho estableixen les normes reguladores de cada procediment o si ho aconsellen raons d’interès públic que apreciï l’òrgan competent. 2. La publicació d’un acte ha de contenir els mateixos elements que el punt 2 de l’article 58 exigeix respecte a les notificacions. També és aplicable a la publicació el que estableix el punt 3 del mateix article. En els supòsits de publicacions d’actes que continguin elements comuns, es poden publicar de manera conjunta els aspectes coincidents, i s’han d’especificar només els aspectes individuals de cada acte.”
  • Notificació i publicació. Indicació de notificacions i publicaicons (art. 61 LRJPAC): “Si l’òrgan competent aprecia que la notificació per mitjà d’anuncis o la publicació d’un acte lesiona drets o interessos legítims, s’ha de limitar a publicar en el diari oficial que correspongui una indicació succinta del contingut de l’acte i del lloc on els interessats poden comparèixer, en el termini que s’estableixi, perquè tinguin coneixement del contingut íntegre d’aquest acte i hi hagi constància d’aquest coneixement.”
  • Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Art. 57 LRJPAC: “els actes de les administracions públiques es presumiran vàlids i produiran efectes des de la data en què es dicten”. Un acte administratiu és invàlid quan està viciat algun dels seus elements que afecta l'eficàcia del mateix, pel que es privarà a l'acte dels seus efectes. Segons sigui la gravetat de la infracció, la invalidesa podrà ser de nul·litat absoluta o de anul·labilitat
  • Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Art. 62. LRJPAC Actes nuls de ple dret (I): Lesionin drets i llibertats susceptibles d'empara constitucional. Dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. Els que tinguin un contingut impossible. Constitutius d'infracció penal o dictats com a conseqüència.
  • Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Art. 62. LRJPAC Actes nuls de ple dret (II): Dictats prescindint totalment i absolutament del procediment establert legalment o de les normes essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. Els contraris a l'ordenament jurídic per part dels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició. Qualsevol altre establert expressament un norma de rang legal.
  • Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Art. 63 LRJPAC. Actes anul·lables: Actes que incorren en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. El defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan l'acte no té els requisits formals indispensables per a aconseguir el seu fi o dóna lloc a la indefensió de les persones interessades. La realització d'actuacions administratives fora del termini establert només implica l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposa la naturalesa del terme o termini.
  • Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Característiques de la nul·litat de ple dret: La declaració de la nul·litat d’un acte administratiu es pot instar en qualsevol moment. La nul·litat absoluta no és susceptible de subsanació, és a dir, no es pot dictar un acte posterior resolent els vicis de l’acte nul. La declaració de nul·litat prova d’efectes a l’acte des del moment en què va ser dictat (efectes ex nunc).
  • Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Excepte les nul·litats de ple dret, les infraccions en què hagi pogut incórrer l’AP en dictar un acte produiran habitualment anul·labilitat. Característiques de l’anul·labilitat: La declaració de l’anul·labilitat està subjecte a prescripció. L’acte anul·lable pot subsanar-se en revisió i convalidar- se. Produeix efectes des que es produeix (efectes ex tunc).
  • Validació. Principi de conservació = regles que permeten mantenir els efectes dels actes administratius (derivades de la presumpció de validesa dels actes administratius. Transmissibilitat: la nul·litat o anul·labilitat d’un acte no afectarà a la resta d’actes del procediment. Conversió dels actes viciats: un acte nul o anul·lable, si conté els requisits d’un altre acte vàlid, podrà adquirir la condició d’aquest.
  • Validació. Conservació d’actes i tràmits: actes no afectats d’anul·lació han de continuar tenint vigència. Convalidació: els actes anul·lables podran ser convalidats per un altre que corregeixi els defectes.