Bloc 5. Tema 19. Promoció interna a Cos de gestió GenCat

637 views
532 views

Published on

Tema 19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació,
l’advocació i la substitució. La coordinació administrativa.

Published in: Government & Nonprofit
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
637
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
111
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bloc 5. Tema 19. Promoció interna a Cos de gestió GenCat

  1. 1. 19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació, l’avocació i la substitució. La coordinació administrativa. 5. L'Administració pública. El dret administratiu.
  2. 2. La competència administrativa: concepte. Competència = conjunt de funcions, poders i responsabilitat que corresponen a cada òrgan d’uns ens públics en una matèria determinada.
  3. 3. La competència administrativa: concepte. La competència de cada òrgan s’assigna normativament (art. 11.2 b LRJPAC). Tenir competències és un pressupòsit per l’existència d’un òrgan i un límit a la seva capacitat d’actuació > la manca de competència constitueix un vici de legalitat i pot comportar la invalidesa dels actes dictats per un òrgan incompetent (art. 62.1b LRJPAC). La competència és (en principi) irrenunciable i intransmissible (art. 12 LRJPAC).
  4. 4. La competència administrativa: concepte. Tipus de competències segons els criteris fonamentals usats per atribuir-les: Competència material. Competència jeràrquica. Competència territorial. Competència temporal (ratione temporis).
  5. 5. La competència administrativa: concepte. Tipus de competències segons el seu abats en relació amb les competències d’altres: Competència exclusiva. Competència compartida. Competència indistinta.
  6. 6. Criteris de delimitació i formes d’atribució. “L’atribució de competència que l’ordenament jurídic efectua en favor de l’Administració té un caràcter rígid”. Principi d’irrenunciabilitat / principi d’indisponibiltat de les competències per part dels òrgans titulars: les competències han de ser exercides pels òrgans que les tenen atribuïdes com a pròpies. És una regla d’ordre intern i de bona administració per tal que els ciutadans puguin conèixer l’òrgan al qual s’han d’adreçar.
  7. 7. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Malgrat això, l’ordenament permet un ampli ventall d’alteracions de l’exercici de la competència en l’àmbit de les relacions interorgàniques, és a dir, de les relacions entre òrgans que s’estableixen en el si d’una única administració. Les tècniques d’alteració de l’exercici de la competència permeten que l’Administració s’adapti a les necessitats de l’organització i als canvis constants de la realitat.
  8. 8. Criteris de delimitació i formes d’atribució. La transferència o reassignació de competències significa la modificació de la norma atributiva: la titularitat de la competència s’atribueix a un ens o un òrgan diferent del que n’era titular fins aleshores. En l’àmbit de les relacions interorgàniques, la LRJPAC únicament al·ludeix a la desconcentració, però res no impedeix, la concentració de les responsabilitats en els òrgans jeràrquicament superiors.
  9. 9. La delegació, l’avocació i la substitució. Delegació (art. 13 LRJPAC): Els òrgans de les diferents AP poden delegar l'exercici de les competències que tinguin atribuïdes en altres òrgans de la mateixa AP, encara que no siguin jeràrquicament dependents, o de les entitats de dret públic vinculades o que en depenguin. Competències indelegables.
  10. 10. La delegació, l’avocació i la substitució. Delegació (art. 13 LRJPAC): Publicació. Resolucions adoptades per delegació. Delegació en cadena? Revocació. Delegació en òrgans col·legiats.
  11. 11. La delegació, l’avocació i la substitució. Avocació (art. 14 LRJPAC): “Els òrgans superiors poden avocar per a si mateixos el coneixement d’un assumpte la resolució del qual correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans administratius dependents, quan circumstàncies de tipus tècnic, econòmic, social, jurídic o territorial ho facin convenient”. Acord motivat i notificat de forma prèvia. Acte no recurrible.
  12. 12. La delegació, l’avocació i la substitució. Modificacions que no impliquen alteració de la competència: Encàrrec de gestió (art. 15 LRJPAC). Delegació de signatura (art. 16 LRJPAC). Substitució o suplència (art. 17 LRJPAC).
  13. 13. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. Les relacions interorgàniques pretenen assegurar la coherència i l’eficàcia de l’actuació administrativa, fragmentada en una gran multitud d’òrgans i de competències. La jerarquia (que es dóna únicament en el si de cada AP) és la tècnica i el principi organitzatiu per excel·lència i confereix al superior jeràrquic un feix de facultats (organitzatives, funcionals, de vigilància i control) per dirigir i determinar la conducta dels òrgans subordinats fins on sigui necessari i per resoldre els conflictes que puguin sorgir.
  14. 14. La coordinació administrativa. La coordinació persegueix la informació recíproca i l’actuació conjunta i coherent dels diversos òrgans d’una administració a través de tècniques de caràcter orgànic (òrgans col·legiats interdepartamentals, per exemple) o funcionals (plans o programes d’actuació, directrius dels òrgans superiors, etc.).

×