2. L‘organització
administrativa:
principis
Art. 103 CE:
1. L’Administració pública serveix amb objectivitat
els interessos generals i actua d’acord amb els
principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització,
desconcentració i coordinació, amb submissió
plena a la llei i al Dret.
2. Els òrgans de l’Administració de l’Estat són
creats, regits i coordinats d’acord amb la llei.
3. L‘organització
administrativa:
principis
Jerarquia = estructuració entre els diferents
òrgans d’una mateixa branca d’una AP, dotats de
competèncaia pròpia, mitjançant una ordenació
esglaonada, en virtut de la qual els superiors
podran dirigir, coordinar i controlar la conducta
dels inferiors, resolent també els conflictes entre
ells.
4. L‘organització
administrativa:
principisPrincipi d’autonomia > potestat autoorganitzadora
(a través de la potestat reglamentària).
Correspon a cada AP delimitar, el seu àmbit
competencial, les unitats administratives que
configuren els òrgans administratius propis de les
especialitats derivades de la seva organització.
Creació, modificació i supressió: a GenCat
correspon al Govern per sobre de secció al HC
per sota.
5. L‘organització
administrativa:
principis
La creació d’un òrgan administratiu exigeix:
• La determinació de la seva forma d’integració a l’AP i la
seva dependència jeràrquica.
• La delimitació de les seves funcions i competències.
• La dotació dels crèdits necessaris pel seu funcionament.
• La no duplicació, si no hi ha supressió.
6. L’òrgan administratiu
Per òrgan administratiu s’entén, amb caràcter
general, la unitat diferenciada de l’aparell
organitzatiu intern d’una Administració pública a la
qual s’atribueixen un conjunt de competències
l’exercici de les quals produeix efectes jurídics
externs.
7. L’òrgan administratiu
Règim jurídic:
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic
de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú: Títol II arts. 11-
29
Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de
Catalunya: Títol I arts. 6 a 20.
8. Classes d’òrgans
Òrgans unipersonals i òrgans col·legiats:
Òrgans unipersonals: tenen com a titular una
única persona física.
Òrgans col·legiats: són aquells la titularitat dels
quals correspon a un conjunt de persones físiques
ordenades horitzontalment, de manera que totes
es presenten en la formació de la voluntat de
l’òrgan administratiu col·legiat.
9. Classes d’òrgans
Òrgans centrals i òrgans perifèrics:
Òrgans centrals: aquells la competència dels
quals s’estén a tot el territori d’actuació de l’AP.
Òrgans perifèrics: aquells la competència territorial
dels quals està limitada a una part del territori.
10. Classes d’òrgans
Òrgans actius, òrgans consultius i òrgans de
control:
Òrgans actius: funció exclusiva o primordial de
dictar resolucions o actes administratius de
contingut decisori (declaracions de voluntat).
Òrgans consultius: encarregats d’emetre informes
i dictàmens (declaracions de judici) basant-se en
els seus coneixements jurídics o tècnics.
Òrgans de control: encarregats de fiscalitzar
l’activitat d’altres òrgans administratius.