Internet I Educació

1,845 views

Published on

Internet i educació

Published in: Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,845
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
134
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Internet I Educació

  1. 1. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació
  2. 2. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació <ul><li>Les Infrastructures </li></ul><ul><li>Els Usuaris </li></ul><ul><li>La Justificació pedagògica </li></ul><ul><li>Recursos i experiències </li></ul>
  3. 3. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació Les Infrastructures
  4. 4. Els Inicis d’Internet a l’educació <ul><li>L’interès del Departament d’Ensenyament per la tecnologia informàtica i la seva relació amb l’educació es va manifestar tot just iniciada la dècada dels anys 80. </li></ul><ul><li>A l’any 1986 es crea el PIE: entre els seu objectius troben: </li></ul><ul><ul><li>Promoure l’ús de l’ordinador com a recurs didàctic i com a mitjà de renovació metodològica educativa. </li></ul></ul><ul><li>A l’any 1988/89 es crea la figura del coordinador d’informàtica. </li></ul><ul><li>Entre 1988 i 1994, tots els centres públics d'Educació secundària, els centres de recursos pedagògics i una fracció dels centres d'Educació primària, un total aproximat de 1.200 centres, els van dotar dels mòdems videotex. </li></ul><ul><li>1988 neix la XTEC. </li></ul>Internet i Educació: Les Infrastructures
  5. 5. <ul><li>Durant el curs 1990/91,en relació amb l’equipament i l’aula d’informàtica, la Inspecció afirmava que pràcticament tots els centres de secundària tenien una aula d’informàtica equipada i instal·lada, amb una mitjana de 8 ordinadors i quasi 3 impressores, procedents del Departament. </li></ul><ul><li>A Primària, durant el curs 1990/91 se seleccionaren 160 centres, la meitat dels quals varen rebre “aules completes” de 8 ordinadors. </li></ul>Els Inicis d’Internet a l’educació Internet i Educació: Les Infrastructures
  6. 6. Els Inicis d’Internet a l’educació Internet i Educació: Les Infrastructures <ul><li>Entre el 1993 i 1996 van tenir lloc una sèrie d’esdeveniments significatius en relació amb els serveis de telecomunicacions per a l’educació a Catalunya. Un d’ells fou la incorporació a la informàtica educativa d’equipaments Unix (Workstations IP de Sun Microsystems) procedents dels Jocs Olímpics, cosa que va permetre al PIE explorar noves línies de treball, incorporar-les i projectar-les cap al futur. </li></ul><ul><li>Tot i que l’XTEC no es va incorporar formalment a l’Anella Científica Catalana fins a l’1 de novembre de l’any 2003, </li></ul>
  7. 7. <ul><li>El Projecte Argo tenia els objectius generals següents: </li></ul><ul><ul><li>Ampliar i actualitzar l’equipament informàtic dels centres d’ensenyament primari i secundari, </li></ul></ul><ul><ul><li>Garantint la connectivitat de l’equipament a totes les aules i espais d’ensenyament-aprenentatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>Generalitzar l’accés dels estudiants a Internet, promovent la igualtat d’oportunitats quant a l’accés i la utilització en els centres docents. </li></ul></ul><ul><ul><li>En la primera fase del Projecte Argo també s’instal·laren dos ordinadors amb connexió a Internet i una impressora en tots els centres d'Educació Infantil i primària. </li></ul></ul><ul><ul><li>En la segona fase es va dotar d’ordinadors per completar una aula d’informàtica en xarxa. </li></ul></ul><ul><ul><li>En total amb el projecte ARGO es van subministrar 11.000 ordinadors </li></ul></ul>Internet i Educació: Les Infrastructures Les dotacions: el projecte ARGO 1998-2001
  8. 8. <ul><li>La Subdirecció General de Tecnologies de la Informació: </li></ul><ul><ul><li>L’any 2000 es va donar per finalitzada la llarga etapa de 15 anys dels programes PIE i PMAV, el triple de la durada inicialment prevista, perllongada per diverses pròrrogues. PIE i PMAV deixaren d’existir com a programes amb estructura pròpia i objectius específics i s’integraren en la nova Subdirecció General de Tecnologies de la Informació, </li></ul></ul><ul><li>A començaments de 2001 la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya donava servei a tot el sistema educatiu no universitari de Catalunya. </li></ul><ul><li>A finals del 2003, hi havia 88.000 usuaris identificats, milers de professors i professores tenien pàgines personals i molts d’altres en feien ús a les classes o encarregaven projectes a l’alumnat. Més de dos mil centres educatius públics i privats hi allotjaven pàgines web i nombroses associacions de pares i mares hi tenien les seves pròpies webs. Hi havia 138.000 estudiants donats d’alta del portal edu365.com i moltíssims alumnes empraven els seus continguts des del seu centre o des de casa. </li></ul>Internet i Educació: Les Infrastructures Les dotacions: període 2000 - 2003
  9. 9. <ul><li>La pràctica totalitat dels centres educatius disposava de connexió a Internet durant el curs 2004/05. </li></ul><ul><li>Durant aquest curs comença el projecte de Suport In situ que permet donar assistència tècnica a les escoles amb tècnics que fan tasques de manteniment informàtic </li></ul>Internet i Educació: Les Infrastructures Les dotacions: curs 2004/05
  10. 10. Internet i Educació: Les Infrastructures Ràtio alumnes per ordinador i tipus d’ordinador
  11. 11. <ul><li>Projecte Heura: </li></ul><ul><ul><li>Amb el lema “de l’aula d’ordinadors a l’ordinador a l’aula”, el Projecte Heura per al període 2006-2008 té com a objectiu que les aules de tots els centres públics i tots els serveis educatius disposin de banda ampla. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amb aquesta finalitat estableix actuacions en els 2.001 centres públics i serveis educatius dependents del Departament d’Educació que no disposen d’instal·lacions de cable estructurat. </li></ul></ul><ul><ul><li>El fet de tenir accés a Internet des de les aules ordinàries, sense haver de desplaçar els alumnes a l’aula d’informàtica ha de permetre l’evolució de l’aula de PC al PC a l’aula. </li></ul></ul><ul><ul><li>La informàtica i les comunicacions dins les aules ordinàries obriran noves possibilitats de realitzar la tasca docent basades en l’ús de la xarxa, la informàtica i el llenguatge audiovisual. </li></ul></ul>Internet i Educació: Les Infrastructures Les dotacions: període 2006/08
  12. 12. <ul><li>Malgrat les dades que apunten les estadístiques, malgrat el nombre d’ordinadors a les escoles, malgrat tot sembli que anem per bon camí, la realitat i el dia a dia és ben diferent. Les dotacions es queden obsoletes ràpidament, l’atenció tècnica no és del tot eficient. Moltes escoles tenen una gran quantitat d’ordinadors de molt baix perfil, en els quals el treball amb eines d’Internet es fa difícil. </li></ul><ul><li>Cal un programa de dotacions que, amb projectes d’autonomia de centre, permeti que els mateixos centres inverteixen els seu recursos en ordinadors i perifèrics. No cal “xocolata” per tothom, cal que els centres, que vulguin potenciar projectes en els que les TIC i Internet hi siguin presents, puguin gaudir dels recursos necessaris per portar a terme els seus projectes. Només així aconseguirem que les inversions en tecnologia siguin de veritat eficients. </li></ul>Internet i Educació: Les Infrastructures Les dotacions: conclusions
  13. 13. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació Els usuaris
  14. 14. El usuaris <ul><li>Usuaris d’Internet al món: </li></ul><ul><ul><li>En 1996 havia 48 milions d’usuaris d’Internet. </li></ul></ul><ul><ul><li>En 2006 havia 1.100 milions d’usuaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>En 2010 poden arribar a ésser 1.600 milions. </li></ul></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  15. 15. Internautes per edat Internet i Educació: Els usuaris Informe: LA SOCIEDAD DE LA I NFORMACIÓN EN E SPAÑA 20 07
  16. 16. Llocs d'accés a Internet Internet i Educació: Els usuaris Informe: LA SOCIEDAD DE LA I NFORMACIÓN EN E SPAÑA 20 07
  17. 17. Ús de serveis i aplicacions d’Internet en Espanya Internet i Educació: Els usuaris Informe: LA SOCIEDAD DE LA I NFORMACIÓN EN E SPAÑA 20 07
  18. 18. Informe PISA 2006 <ul><li>Algunes dades que ens ajudaran a situar-nos en la realitat en la qual vivim: </li></ul><ul><ul><li>La utilització d’ordinadors ha arribat pràcticament al 100% de les escoles dels estats membres de la UE25, sense que s’apreciïn diferències entre països ni tipus de centres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tanmateix, hi ha diferències molt importants quant al nombre d’ordinadors per a cada 100 alumnes (vegeu la taula ). Els líders europeus són Dinamarca , amb 27 ordinadors (dels quals 26 estan connectats a Internet), Noruega (24/23, respectivament), els Països Baixos (21/20), el Regne Unit (20/19) i Luxemburg (20/18). </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquestes xifres són significativament més altes que la mitjana europea d’11 ordinadors cada 100 alumnes, 10 dels quals tenen connexió a Internet. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dos terços dels professors europeus tenen una adreça de correu electrònic facilitada pel seu propi centre o pel sistema educatiu, però en canvi només una quarta part dels alumnes en disposen. </li></ul></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  19. 19. Informe PISA Nombre d’ordinadors connectats a Internet per cada 100 alumnes Internet i Educació: Els usuaris
  20. 20. Dades comparatives entre Catalunya i Europa sobre connexió i ús d’Internet Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  21. 21. La connexió dels alumnes a Internet a l’escola Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  22. 22. Finalitats de l’ús d’Internet a classe Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  23. 23. Espais de connexió a Internet en hores de classe Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  24. 24. Freqüència de connexió a Internet en hores de classe Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  25. 25. Alumnes que disposen d’adreça electrònica pròpia Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  26. 26. Ús d’Internet per part dels alumnes fora de l’escola Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  27. 27. Lloc de connexió dels alumnes a Internet quan són fora del centre Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  28. 28. Objecte de connexió a Internet fora de classe Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  29. 29. Acompanyament dels alumnes en la navegació per Internet a la llar Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  30. 30. Activitats que han deixat de fer els alumnes per efecte de l’ús d’Internet quan no són al centre Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  31. 31. Mitjans de comunicació utilitzats habitualment pels alumnes Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  32. 32. La Formació: Percentatge de docents que tenen coneixements sobre les TIC Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  33. 33. Origen de la formació dels alumnes en l’ús d’Internet Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  34. 34. Disposició dels professors per aprendre mitjançant la xarxa Internet i Educació: Els usuaris Projecte Internet Catalunya 2007
  35. 35. Formació en la Funció Pública Internet i Educació: Els usuaris Informe: LA SOCIEDAD DE LA I NFORMACIÓN EN E SPAÑA 20 07
  36. 36. Avantatges i inconvenients de l’ús d’Internet Internet i Educació: Els usuaris
  37. 37. Avantatges <ul><li>Universalització de la comunicació , possibilitat de comunicació (sincrònica i asincrònica) amb tot tipus de persones: professors, alumnes, companys,.. </li></ul><ul><li>Entorn per un aprenentatge cooperatiu: possibilitat de fer i participar en projectes col·laboratius . </li></ul><ul><li>Desenvolupament de les habilitats bàsiques: lectura, escriptura, expressió. </li></ul><ul><li>Punt de trobada entre professionals i alumnes de tot el món </li></ul><ul><li>Facilitat de reflexió al voltant de temes educatius </li></ul><ul><li>Globalització de la Informació </li></ul><ul><li>Coneixement d’altres llengües, especialment l’anglès </li></ul><ul><li>Desenvolupament d’habilitats de cerca, selecció i organització de la informació </li></ul><ul><li>Publicació de les pròpies creacions </li></ul><ul><li>Incentiva la construcció compartida del coneixement </li></ul><ul><li>Possibilitat l’apropament de cultures </li></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  38. 38. Inconvenients <ul><li>Pèrdua de temps buscant i localitzant la informació, navegació sense objectius clars. </li></ul><ul><li>Qualitat de la informació. Saturació de la informació. Existeix a Internet molta informació poc fiable, violència, racista , ja que qualsevol pot penjar aquesta informació a la xarxa. </li></ul><ul><li>No tothom utilitza les normes de “ netiquette ”, comportaments i bons hàbits que faciliten la convivència entre els usuaris. </li></ul><ul><li>Virus </li></ul><ul><li>Podem ser víctimes de: enganys, actes delictives, còpies il·legals, pirateria, sense conscients d’allò. </li></ul><ul><li>Plagi : copiar i enganxar </li></ul><ul><li>Altres: la bretxa digital , Internet encara no arriba a tothom </li></ul><ul><li>Situacions de contacte </li></ul><ul><li>El comerç electrònic </li></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  39. 39. Els riscos d’Internet <ul><li>http://dewey.uab.es/pmarques/habilweb.htm </li></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  40. 40. Prevenció dels riscos de l’ús d’Internet a les aules <ul><li>Restriccions a continguts inapropiats: </li></ul><ul><ul><li>Controls: filtres, gestors de continguts.... </li></ul></ul><ul><ul><li>Assessor de continguts Microsoft Internet Explorer </li></ul></ul><ul><li>Pàgines de suport: </li></ul><ul><ul><li>http://www.internetsegura.net/ </li></ul></ul><ul><li>L’ús d’internet no és un dret adquirit si no un privilegi i com a tal pot ser cancel·lat en qualsevol moment. </li></ul><ul><ul><li>Cal signar unes normes d’ús acceptables </li></ul></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  41. 41. 10 CONSELLS PER A QUÈ ELS NENS UTILITZIN INTERNET AMB SEGURETAT <ul><li>1.- No donis mai les teves dades personals ( nom, cognoms, adreça o telèfon) a ningú sense el permís dels pares. Seria com si donessis les claus de casa teva. </li></ul><ul><li>2.- La teva contrasenya és la teva pròpia identitat. Per tant, guarda-la en secret i no la donis absolutament a ningú. </li></ul><ul><li>3.- És molt divertit fer nous amics navegant per Internet, però explica als teus pares a qui has conegut i presenta'ls els teus nous amics. </li></ul><ul><li>4.- Si vols conèixer en persona a algú que has conegut al ciberespai, vés a la primera cita amb algun amic o algú dels teus pares. </li></ul><ul><li>5.- A la Xarxa hi ha moltíssimes coses bones: intenta identificar el que és bo i el que no ho és. </li></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  42. 42. 10 CONSELLS PER A QUÈ ELS NENS UTILITZIN INTERNET AMB SEGURETAT <ul><li>6.- Fer un xat pot ser súper divertit, però no et quedis en una sala de xats si algú et fa sentir incòmode o preocupat. </li></ul><ul><li>7.- El correu electrònic és un gran invent. Però per a la teva seguretat, no obris ni llegeixis missatges o fitxers que t'enviï alguna persona desconeguda. </li></ul><ul><li>8.- Si vols comprar o fer alguna cosa per Internet que pugui costar-li diners a la teva família, consulta-ho abans amb els pares. </li></ul><ul><li>9.- Els teus pares i tu sou un equip. Els pots ensenyar a utilitzar Internet i mostrar-los les pàgines web que visites i què fas quan navegues. </li></ul><ul><li>10.- Quan naveguis per Internet i algú et proposi fer alguna cosa, no ho facis si creus que no és adient. Ets una persona forta i responsable, i de vegades és millor dir &quot;no&quot;. </li></ul>Internet i Educació: Els usuaris
  43. 43. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació La Justificació pedagògica
  44. 44. Aprenentatge digital Internet i Educació: Els recursos Racó TIC
  45. 45. Aprenentatge digital <ul><li>Des de l’aparició de la web a principis de la dècada dels 90, la xifra d’usuaris d’Internet no ha parat de créixer a tot arreu. Al mateix temps la qualitat de les connexions també ha anat augmentant, passant de velocitats de 1.400 Kbps que oferien les connexions telefòniques bàsiques en els primers anys de la xarxa a connexions de banda ampla (més d’1 MB) de ADSL o cable dominats actualment en la major part del països. </li></ul><ul><li>Aquest dos elements, nombre d’usuaris per un lloc i qualitat i capacitat de connexió , per un altre, són aspectes claus a tenir en compte per entendre l’evolució d’internet . El primer perquè indica el grau de penetració d’aquesta tecnologia entre el conjunt de la població, el segon perquè implica el grau d’implicació dels usuaris amb aquesta tecnologia. </li></ul><ul><li>En general, quan major és la velocitat de connexió, més intensa és també la participació dels usuaris , li dedica més temps i realitza en ell més activitats. </li></ul>Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  46. 46. <ul><li>Quan es repassa la història de la tecnologia i les seves aplicacions en els diferents àmbits de la societat, no pot deixar d’asombrar-se en lo bé que ha estat rebuda i aprofitada en alguns camps com la medicina, les comunicacions, la investigació, el comerç, el cinema i d’altres i el rebuig i les frustracions que ha tingut la seva incursió en l’àmbit educatiu. </li></ul>Aprenentatge digital Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  47. 47. <ul><li>Si totes les màquines, ordinadors, projectors, modems, ruters, xarxes, desapareguessin durant una setmana de les nostres escoles, quants serien els docents que s’adonarien d’aquesta desaparició? Quants continuarien donant les seves classes, amb el guix a la ma com si res hagués passat? </li></ul><ul><li>Hi ha realment una autèntica integració i necessitat d’aquestes eines tecnològiques, o són simplement ornaments que imposen les modes i que cal utilitzar a vegades per quedar bé?. </li></ul><ul><li>En el sentit oposat imaginem un laboratori d’anàlisi clínics o un estudi de disseny gràfic sense aquesta tecnologia, poden continuar fent la seva feina? </li></ul>Aprenentatge digital Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  48. 48. Aprenentatge digital <ul><li>Incorporar tecnologia és molt més que introduir aparells, és canviar actituds i metodologies i especialment comprendre que aquest canvi, com d’altres, provoca un reacomodament en les nostres estructures que costa molt d’assumir. </li></ul>Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  49. 49. Aprenentatge digital Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació el professor ensenya – l’alumne aprèn L’alumne – ensenya i aprèn Canvi del paradigma dels procés ensenyament - aprenentatge Sistema tradicional Canvi de rol El professor – ensenya i aprèn de l’alumne El professor com a guia de l’aprenentatge Internet INFORMACIÓ COL·LABORACIÓ INTERCANVI
  50. 50. Aprenentatge digital Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació El mestre i Internet <ul><li>de l’aïllament a compartir </li></ul><ul><li>permet la col·laboració entre docents </li></ul><ul><li>-permet compartir materials didàctics </li></ul><ul><li>permet trobar informació per la seva feina </li></ul><ul><li>Serveis de motivació per la seva feina </li></ul>L’alumne i Internet -és una eina en sí mateixa motivadora -font d’informació pels seus treball -evita l’aïllament dels centres i alumnes -estimula el treball col·laboratiu -facilita el coneixements d’altres cultures -eviten discriminacions -li dona autonomia
  51. 51. Internet al centre <ul><li>La major part dels centres (90,9%) utilitzen Internet, si bé el 48,3% declara que la seva incorporació és recent i està en procés. Únicament el 5,1% declara que no s’utilitza. </li></ul><ul><li>La meitat dels responsables d’informàtica valoren el ritme d’introducció d’Internet com a ràpid (37,1% ràpid i 10% molt ràpid), mentre que el 34% considera que la seva incorporació és lenta (26,6%) o molt lenta (7,4%). </li></ul><ul><li>Quines tasques es realitzen amb l’ajut d’Internet? </li></ul><ul><ul><li>En l’actualitat, nou de cada deu centres, utilitzen Internet per cercar informació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres tasques que realitzen molts centres són la utilització de material multimèdia a les classes (60,9%); exercicis i simulacions (30%); la comunicació entre professors (26,9%) i alumnes (23,4%); l’atenció a la diversitat (23,4%); l’atenció a les necessitats educatives especials (18,3%), la presentació electrònica de treballs i/o materials (18%); el treball amb altres aules o centres (16,6%); projectes interculturals (10,9%) i activitats docents a distància (10,6%). </li></ul></ul>Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  52. 52. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació Recursos i experiències
  53. 53. Internet en educació <ul><li>Lo normal és que Internet formi part del conjunt de pràctiques educatives del docent. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos Internet com a biblioteca Tres metàfores bàsiques Internet com a impremta Internet com a comunicació Jordi Adell
  54. 54. Internet com a biblioteca <ul><li>Enorme quantitat de recursos que Internet posa al nostre abast: obres de referència, diccionaris, enciclopèdies, mapes, museus, revistes, diaris, emissores de ràdio i tv, bases de dades,.. No busqueu llibres de text. </li></ul><ul><li>Des d’un punt de vista objectivista de l‘educació, internet seria un enorme llibre de text. </li></ul><ul><li>Des d’una perspectiva constructivista , aportar visions diferents sobre un mateix tema es essencial. La Xarxa és un recurs formidable per enriquir la perspectiva dels nostres alumnes i el procés d’analitzar, valorar, integrar informació diversa és la essència del procés de construcció de coneixements . </li></ul>Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  55. 55. Internet com a Impremta <ul><li>Significa totes aquelles activitats en les quals utilitzem la xarxa com element motivador i sistema de gestió de les produccions digitals dels nostres estudiants. Textos, imatges, presentacions, podcast, col·leccions d’enllaços, hipertextos, vídeos, qualsevol producte que elaborin els alumnes pot ser compartit amb els seus companys, pares, professors,.. </li></ul><ul><li>L’ús dels ordinadors ja està bé, publicar dota d’un nou significat al mateix procés d’elaboració. L’audiència augmenta notablement. Al publicar obrim la nostra obra al món, obrim l’escola a la societat i dotem de sentit les activitats dels alumnes. </li></ul><ul><li>Les produccions dels alumnes són el resultat d’un procés durant el qual es produeix l’aprenentatge. </li></ul><ul><li>A les habilitats instrumentals per fer produccions, afegim les habilitats d’ús de les TIC en el procés. Passem de ser consumidors d’informació de la xarxa a productors . Internet és constitueix com un canal per expressar-se al marge del discurs dominant. </li></ul>Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  56. 56. <ul><li>Internet com a canal de comunicació aglutina aquelles activitats que realitzen els alumnes i professors per comunicar-se des de diferents centres i/o països. </li></ul><ul><li>Implica una forma diferent de treball col·laboració en el que la perspectiva de construcció de coneixement adopta la forma més explícita. </li></ul>Internet com a comunicació Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació
  57. 57. Internet en educació Internet i Educació: La Justificació pedagògica de l’ús d’Internet a l’educació La cacera del tresor Tres estratègies didàctiques Les Webquest Projectes telecol·laboratius Jordi Adell
  58. 58. La cacera del tresor <ul><li>Les caceres del tresor són un recurs educatiu que ens permet desenvolupar un tema concret utilitzant les TIC. A més, aconsegueixen despertar l’interès de l’alumnat i permeten treballar diferents continguts segons el ritme d’aprenentatge de cada alumne. </li></ul><ul><li>Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum . Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una &quot;Gran pregunta&quot; al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  59. 59. Internet i Educació: Els recursos
  60. 60. La cacera del tresor Internet i Educació: Els recursos
  61. 61. La cacera del tresor Internet i Educació: Els recursos
  62. 62. La cacera del tresor Internet i Educació: Els recursos
  63. 63. Les Webquest <ul><li>El creador de las WebQuest , Bernie Dodge , professor de tecnologia educativa de la San Diego State University defineix la WebQuest com una activitat de recerca en la qual gairebé tota la informació utilitzada pels alumnes s’extreu de la xarxa. S’han convertit en una de les principals tècniques per a l’ús i la integració d’Internet a l’ensenyament. </li></ul><ul><li>Segons Jordi Adell, les WebQuests són una estratègia didàctica en la qual els alumnes (des de primària fins a la universitat) són els que realment construeixen el coneixement que després aprendran. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  64. 64. Les Webquest <ul><li>Una WebQuest és un tipus d’activitat didàctica basada en el constructivisme i en tècniques de treball en grup per projectes i en la investigació com activitats bàsiques d’ensenyament/aprenentatge. </li></ul><ul><li>En una WebQuest es divideix als alumnes en grups , se l’assigna a cada un, un rol diferent per realitzar conjuntament una tasca , que culminarà en un producte . </li></ul><ul><li>Per allò seguiran un procés planificat prèviament pel professor, durant el qual els alumnes realitzaran una sèrie d’activitats com llegir, comprendre i sintetitzar informació seleccionada d’Internet, organitzar la informació recopilada, elaborar hipòtesis, valorar idees i conceptes, produir textos, dibuixos, presentacions multimèdia, ..... </li></ul><ul><li>Durant el procés, el professor els proposarà l’ús de diversos recursos , generalment accessibles a través d’Internet, comuns a tots els membres del grup. </li></ul><ul><li>El seu treball serà avaluat , tant el producte final com el procés de la seva elaboració. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  65. 65. Les Webquest Internet i Educació: Els recursos
  66. 66. Les Webquest Internet i Educació: Els recursos
  67. 67. Les Webquest Internet i Educació: Els recursos
  68. 68. Les Webquest Internet i Educació: Els recursos
  69. 69. Projectes telecol·laboratius <ul><li>El projectes telecol·laboratius, són projectes educatius que es basen en la comunicació telemàtica entre els alumnes i professors. Es basen en el treball cooperatiu i tenen molt en compte la comunicació entre els diferents grups que hi participen. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  70. 70. Projectes telecol·laboratius <ul><li>Judi Harris , professora de tecnologia educativa a The College of Willian and Mary Williamsburg, Virginia , i impulsora dels projectes col·laboratius, defineix diferents categories de projectes col·laboratius, aquestes categories es poden agrupar en tres grans blocs. </li></ul><ul><li>Intercanvis personals : molt estudiants utilitzen Internet per poder comunicar-se electrònicament amb altres alumnes, professors, etc.. Els intercanvis interpersonals poden ser: d’alumne a alumne, d’alumne a grup d’alumnes (classe), de classe a classe.. L’activitat més frecuent és la correspondència escolar. </li></ul><ul><li>Recol·lecció i anàlisi d’informació : e xisteixen moltes activitats en les quals la cerca d’informació disponible en Internet forma part d’aquest projectes, activitats com intercanvi d’informació, creació de bases de dades, excursions de camp virtuals,... </li></ul><ul><li>Projectes de resolució de problemes : e ls projectes de resolució de problemes cooperatius a través d’Internet pretenen que ela alumnes de diferents llocs s’enfrontin, treballant coordinadament, a problemes reals. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  71. 71. Projectes telecol·laboratius Internet i Educació: Els recursos
  72. 72. Altres recursos Internet i Educació: Els recursos La Web 2.0 La web 2.0 ofereix enormes possibilitats educatives. Conèixer, compartir, crear, participar, relacionar-se, són importants objectius educatius què es poden assolir amb les aplicacions Web 2.0
  73. 73. <ul><li>La Web 2.0 ha canviat les regles del joc que van tenir validesa durant els primers anys d’Internet. </li></ul><ul><li>La Web 2.0 atorga un nou i merescut protagonisme a una de les parts que havia quedat oblidat en la primera fase d’Internet: l’usuari , un usuari que deixa la seva actitud passiva per convertir-se en un actor actiu i participatiu, sense el qual la web no té massa sentit </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  74. 74. Internet i Educació: Els recursos
  75. 75. La Web 2.0 Internet i Educació: Els recursos
  76. 76. Aplicacions Web 2.0 <ul><li>La wikipedia </li></ul><ul><li>Blogs </li></ul><ul><li>Flickr </li></ul><ul><li>YouTube </li></ul><ul><li>Bubbleshare </li></ul><ul><li>... </li></ul><ul><li>.... </li></ul><ul><li>..... </li></ul><ul><li>...... </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  77. 77. La Web 2.0: el blogs Internet i Educació: Els recursos Bloc del professor benibloc Bloc de classe Revista escolar
  78. 78. La Web 2.0: La wikipedia Internet i Educació: Els recursos Les wikis <ul><li>Per què són importants les wikis en educació? </li></ul><ul><li>Les wikis permeten crear un espai col·laboratiu i participatiu </li></ul><ul><li>Trenquen la jerarquització i la unidireccionalitat de l’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Trenquen l’espai aula on fins ara s’havia desenvolupat l’educació. </li></ul><ul><li>Afavoreix un tipus d’aprenentatge col·laboratiu on els coneixements es construeix entre tots els participants. </li></ul><ul><li>Els professors i alumnes adopten nous rols </li></ul>
  79. 79. La Web 2.0 Internet i Educació: Els recursos
  80. 80. La Web 2.0 Internet i Educació: Els recursos
  81. 81. La Web 2.0 Internet i Educació: Els recursos
  82. 82. Internet i Educació: Els recursos Recursos de la XTEC
  83. 83. Conclusions <ul><li>A l’any 2010 el 70% dels continguts digitals seran creats per usuaris individuals. </li></ul><ul><li>En 2006 havia a tot el món: </li></ul><ul><ul><li>400 milions de càmeres digitals. </li></ul></ul><ul><ul><li>600 milions de mòbils amb càmera </li></ul></ul><ul><ul><li>900 milions de PCs </li></ul></ul><ul><ul><li>550 milions de reproductors MP3 </li></ul></ul><ul><ul><li>1.600 milions d’usuaris de telefonia mòbil </li></ul></ul><ul><ul><li>70 milions de televisors de plasma o LCD </li></ul></ul><ul><li>Al 2010 aquestes xifres hauran augmentat un 50%. </li></ul>Internet i Educació: Els recursos
  84. 84. Conclusions <ul><li>Personalitzar l’aprenentatge comporta organitzar l’activitat escolar de manera que cada alumne estigui en el centre de la seva pròpia educació. Per avançar per aquesta via cal que tot el sistema educatiu prengui una clara i decidida orientació al desenvolupament de tots i cadascun dels alumnes i que aquests obtinguin els millors progressos possibles en competències i valors. Cal que l’aprenentatge es basi en el coneixement detallat dels punts forts i febles de cada estudiant individualment considerat i que l’acció pedagògica es basi en diagnòstics i avaluacions personalitzades. L’aprenentatge personalitzat requereix elecció curricular i respecte pels estudiants i la seva individualitat, així com una especial atenció al desenvolupament de la creativitat, de l’autonomia i de la responsabilitat. </li></ul><ul><li>Es dóna, però, la circumstància afortunada que les TIC són precisament els instruments naturals dels alumnes. Amb les TIC poden explorar, expressar-se, investigar i ser creatius. Les TIC els permeten comunicar-se i contrastar i aplicar el seu coneixement. Corresponentment cal que el sector educatiu català entengui i apliqui les TIC com el que són: instruments privilegiats de treball intel·lectual, de comunicació, de producció i de creació dels alumnes, i que per tant no es poden deixar de banda sinó que cal fer-ne un ús generalitzat, sensat i eficaç. </li></ul>Internet i Educació: Conclusions
  85. 85. Conclusions <ul><li>Entorns d’aprenentatge en els quals es més fàcil integrar Internet: </li></ul><ul><ul><li>Aules actives </li></ul></ul><ul><ul><li>Aules constructives </li></ul></ul><ul><ul><li>Aules col·laboratives </li></ul></ul><ul><ul><li>Aules conversacionals </li></ul></ul><ul><ul><li>Aules personalitzades </li></ul></ul><ul><ul><li>Aules reflexives </li></ul></ul>Internet i Educació: Conclusions
  86. 86. Conclusions <ul><li>En els 10 darrers anys les noves tecnologies han canviat les nostres vides, l'impacte de la xarxa Internet posa a l'escola davant un repte i li ofereix oportunitats noves. L'aprenentatge i el rol del professorat enceta una nova era, un model d'Educació dins la Societat de la Informació. </li></ul>Internet i Educació: Conclusions
  87. 87. Fem treball en xarxa Internet i Educació: Conclusions
  88. 88. .. i per acabar... Internet i Educació: Els recursos
  89. 89. Xerrada Col·loqui Grup d’Opinió Céllecs Internet i educació Benito Mendoza La Roca del Vallès 14 de desembre de 2007

×