0
Curs 2008-09 TALLER: LA RÀDIO ESCOLAR CEIP La Muntanya  Aiguafreda
La  Ràdio La ràdio: un treball cooperatiu
La Ràdio <ul><li>La ràdio: és un instrument de comunicació potent amb moltes possibilitats didàctiques </li></ul><ul><li>P...
<ul><li>La  immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat  dels seus missatges. ...
La Ràdio La ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un salt dels sistemes analògics a la tecnologia digit...
La Ràdio En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una  situació comunicativa  molt particular, en la ...
El Llenguatge radiofònic. Per entendre què és la ràdio ens cal entendre quins són els  seus principis  constituents:  La r...
El Llenguatge radiofònic. La paraula   i l’expressió oral La música Els efectes sonors El silenci
El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral. La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major fo...
L’expressió oral El Llenguatge radiofònic. Un primer nivell, orientat  al coneixement i ensinistrament dels aspectes relac...
L’expressió oral i la paraula El Llenguatge radiofònic. La veu és l’instrument fonamental de comunicació dels humans i, òb...
La intensitat   Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del  grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals . A maj...
Les  tècniques de l’expressió oral , que ajuden a que la parla sigui clara, intel·ligible, comprensible són: la dicció: vo...
L’ expressivitat sonora i els valors expressius del to:   l’entonació el ritme,   La pausa  és el silenci breu que s’inser...
Tractament i valor expressiu de la intensitat.   Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho podem fer de dif...
Tractament i valor expressiu del to En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonològiques que pugu...
La música   No ens fixarem en la música com a contingut en sí mateixa, sinó en el paper que juga com a element del llengua...
Sintonia :  es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa.  Cortina:  és un fragment musi...
Els efectes sonors   Anomenem  efectes sonors  a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula...
<ul><li>Cal diferenciar entre un  soroll  i un  efecte sonor . El soroll és un senyal aleatori i no desitjat que és presen...
<ul><li>Els tipus de  sons  que podeu usar com efectes sonors poden ser: </li></ul><ul><li>Sons naturals:  són aquells son...
En general els autors defineixen  el silenci  radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi h...
El muntatge radiofònic és l’operació que permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del ll...
<ul><li>El guió  és una estratègia organitzativa que ordena els diferents elements de la producció sonora abans de que aqu...
<ul><li>Tipus de guions: </li></ul><ul><li>Guions literaris . Són aquells en què el text és el més important. Descriuen el...
<ul><li>El guió determina, a part de les característiques de la producció, l'ordre final d'aparició dels sons que composen...
Gèneres i formats radiofònics: Notícia Crònica Reportatge Informatiu Entrevista  Magazine Ficció
La notícia  és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdevenim...
<ul><li>Les  entrevistes informatives   s'estructuren a partir de  </li></ul><ul><li>sis preguntes bàsiques: </li></ul><ul...
<ul><li>Elements de  la notícia : </li></ul><ul><li>L'entrada: on es proporcionen les dades clau del succés informatiu. No...
El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumei...
La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fe...
<ul><li>L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i una persona de rellevància ja sigui pels seus conei...
<ul><li>Parlar de programes informatius és parlar de diversos tipus de producte: </li></ul><ul><li>programes  informatius ...
El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats...
Són l’adaptació radiofònica del gènere teatral. Tipus: Transmissió d'una representació . En directe o en diferit. Radiotea...
No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o radiofònic. És cert, però, que té molta importància i ocupa b...
Formules  organitzatives   del centre  La ràdio a l’escola Dins de l'àrea curricular de llengua es pot treballar el llengu...
Formules  organitzatives  del centre  La ràdio a l’escola    L’emissora escolar   1. L’escola es sonoritza a través d’alta...
La línia metodològica, en general, s'ha de dissenyar pensant en el  treball per projectes  que obliga que siguin els nens ...
El Realitzador Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res És qui dirigeix el programa de ràdio - Equip de so: músi...
http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index.htm El so a l’aula Curs de formació tele...
Bibliografia Materials elaborats a partir del materials de XTECRÀDIO de: Patrícia Lázaro i Pernias Doctora en Ciències de ...
Benito Mendoza Dueñas  Assessor TAC  Departament d'Educació  Serveis Territorials a Barcelona II Comarques
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El llenguatge radiofònic

3,816

Published on

El llenguatge de la ràdio a l\'escola

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,816
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
36
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El llenguatge radiofònic"

  1. 1. Curs 2008-09 TALLER: LA RÀDIO ESCOLAR CEIP La Muntanya Aiguafreda
  2. 2. La Ràdio La ràdio: un treball cooperatiu
  3. 3. La Ràdio <ul><li>La ràdio: és un instrument de comunicació potent amb moltes possibilitats didàctiques </li></ul><ul><li>Promou la comunicació amb l'entorn i el seu coneixement </li></ul><ul><li>Potencia la cohesió social </li></ul><ul><li>Facilita el treball cooperatiu </li></ul><ul><li>Facilita el treball amb les habilitats lectores </li></ul><ul><li>Ajuda a organitzar el centre com un espai de comunicació </li></ul>
  4. 4. <ul><li>La immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges. </li></ul><ul><li>A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla . </li></ul><ul><li>No cal disposar de grans infrastructures per emetre, ni traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en marxa impressionants rotatives. </li></ul>Propietats de la ràdio
  5. 5. La Ràdio La ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un salt dels sistemes analògics a la tecnologia digital, tant pels processos de producció com els de difusió. La ràdio a Internet és ja una realitat que camina simultàniament a la tradicional ràdio per ones hertzianes. En una època de globalització mediàtica , es consolida la presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat. Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim, però no pel seu abast de difusió, que amb Internet ha deixat enrera el localisme.
  6. 6. La Ràdio En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio , com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
  7. 7. El Llenguatge radiofònic. Per entendre què és la ràdio ens cal entendre quins són els seus principis constituents: La ràdio la fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de l’emissor. La ràdio fa servir una tecnologia específica que li permet la captura, el tractament i l’emissió de so. La ràdio té en el so radiofònic la substància expressiva bàsica. El so radiofònic s’organitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, és a dir, per l’expressió oral o paraula, la música, els efectes sonors i el silenci . La ràdio s’adreça als receptors, que perceben i interpreten els missatges atenent a les seves peculiaritats perceptives i la seva experiència sociocultural. D’aquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos en diem llenguatge radiofònic .
  8. 8. El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral La música Els efectes sonors El silenci
  9. 9. El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral. La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa . De les paraules radiofòniques hem de considerar dos nivells expressius: el dels continguts , és a dir, el què es diu ; i el de la forma, és a dir, com es diu , com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora. Els textos radiofònics cal que siguin interessants per tal de captar l’atenció de l’oient, però i sobretot, que siguin capaços de mantenir-la, de generar-li interès per seguir escoltant. Els textos que s’escriuen pensant en la ràdio hauran de ser: Clars : Redundants : Adaptats als objectius comunicatius :
  10. 10. L’expressió oral El Llenguatge radiofònic. Un primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte de la veu . Un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen a la creació de sentit i a la expressivitat . Són diverses les qüestions a les que cal atendre per tal de treure el màxim rendiment de l’expressió oral i del seu instrument bàsic, la veu . Per tal de resultar entenedors i pràctics parlarem de dos nivells de treball de l’expressió oral:
  11. 11. L’expressió oral i la paraula El Llenguatge radiofònic. La veu és l’instrument fonamental de comunicació dels humans i, òbviament, l’eina bàsica del mitjà radiofònic. Els paràmetres bàsics que constitueixen el so de la veu, i amb els quals ens és possible de descriure quines característiques té una veu, són el to, la intensitat i el timbre . Primer nivell de treball : producció i ús de la veu El to Des d’un punt de vista físic el to d’un so depèn del nombre d’oscil·lacions o freqüència de vibracions per segon. Així el to d’una veu dependrà del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des d’un punt de vista perceptiu, el to l’associem a la sensació d’agut o greu que percebem en escoltar una veu.
  12. 12. La intensitat Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals . A major obertura més intensitat. Timbre Perceptivament el concepte de timbre s’associa a la complexitat del so. És l’element identificador d’un so que en marca la personalitat . El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  13. 13. Les tècniques de l’expressió oral , que ajuden a que la parla sigui clara, intel·ligible, comprensible són: la dicció: vocalització i articulació la respiració la velocitat l’actitud El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  14. 14. L’ expressivitat sonora i els valors expressius del to: l’entonació el ritme, La pausa és el silenci breu que s’insereix en el continuum sonor de la veu Les variacions controlades de to, és a dir, l’entonació , també tenen valor sintàctic. El ritme es relaciona amb l’organització dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, és a dir, amb el nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que s’inclogui en el producte radiofònic. El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Segon nivell de treball: creació de sentit i expressivitat sonora
  15. 15. Tractament i valor expressiu de la intensitat. Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho podem fer de diferents maneres: 1)fent una manipulació fonològica , és a dir, parlant amb més o menys intensitat. 2)Manipulació de la distància entre el locutor i el micròfon (aproximació o allunyament físic del parlant del micròfon que capta el senyal de la seva veu). 3)Tractament tècnic de la intensitat o manipulació de l’amplitud del senyal acústic de la veu a través de la taula de so o equip de d’edició. inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional. El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  16. 16. Tractament i valor expressiu del to En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonològiques que pugui fer el parlant. El valor expressiu del to s’associa entre d’altres coses amb la descripció de distàncies –tons aguts = més llunyania -, i de colors i textures –tons aguts = colors clars, lluminositat; tons greus = colors foscos, foscor -. I també en la construcció de personatges i actituds emocionals: així els tons més greus s’associen a personatges de més edat, de major volum corporal, a situacions de dramatisme, de por, tràgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges joves, amb inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional. El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  17. 17. La música No ens fixarem en la música com a contingut en sí mateixa, sinó en el paper que juga com a element del llenguatge radiofònic, i les seves possibilitats semàntiques i expressives en relació a la resta de sistemes. Així, la música pot servir per diverses tasques: La podem utilitzar per organitzar i estructurar els continguts , per marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqüència, .. El Llenguatge radiofònic.
  18. 18. Sintonia : es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic. Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”). La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el context generarà diferents tipus de separacions o insercions musicals : La música El Llenguatge radiofònic.
  19. 19. Els efectes sonors Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que l’oient imagina a partir dels sons que escolta. La funció que poden jugar els efectes sonors en la narració radiofònica: en general es fan servir per representar mimèticament la realitat Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les mateixes que per a la música. Així els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses, o canvis de seqüència. El Llenguatge radiofònic.
  20. 20. <ul><li>Cal diferenciar entre un soroll i un efecte sonor . El soroll és un senyal aleatori i no desitjat que és present en el canal de transmissió, en el suport d'àudio... </li></ul><ul><li>El soroll es pot classificar segons sigui: </li></ul><ul><li>Soroll electrònic. </li></ul><ul><li>Soroll mecànic. </li></ul><ul><li>Soroll en els suports. </li></ul><ul><li>Soroll produït per les persones que intervenen en la producció radiofònica: cops als micròfons, a les taules, passar fulls, etc. </li></ul><ul><li>Soroll ambiental no específic. </li></ul>Els efectes sonors El Llenguatge radiofònic.
  21. 21. <ul><li>Els tipus de sons que podeu usar com efectes sonors poden ser: </li></ul><ul><li>Sons naturals: són aquells sons en estat pur, com a conseqüència de l'existència dels éssers vius i de la natura, aliens a qualsevol procés tècnic. </li></ul><ul><li>Sons creats: són tots aquells que l'acció humana ha introduït en l'espai acústic. </li></ul><ul><li>Sons reconstruïts: són aquells sons naturals que podeu enregistrar i repetir a voluntat gràcies a la tecnologia. </li></ul><ul><li>Sons recreats: aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD que tenen com a finalitat comercialitzar-se. </li></ul>Els efectes sonors El Llenguatge radiofònic.
  22. 22. En general els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci. Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci.   El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic. El silenci El Llenguatge radiofònic.
  23. 23. El muntatge radiofònic és l’operació que permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del llenguatge radiofònic amb l’objectiu d’obtenir un discurs sonor que resulti coherent, atractiu, clar i entenedor pel receptor. Les possibilitats expressives del muntatge són il·limitades. Tot i això, les formes d’organització dels fragments i substàncies sonores es redueixen a dues grans possibilitats: la juxtaposició o organització seqüencial de les formes sonores , és a dir, a la disposició una darrera de l’altra; i la superposició o combinació simultània de dues o més formes sonores El muntatge radiofònic.
  24. 24. <ul><li>El guió és una estratègia organitzativa que ordena els diferents elements de la producció sonora abans de que aquesta es realitzi. </li></ul><ul><li>El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge. </li></ul><ul><li>Qualsevol guió ha de perseguir: </li></ul><ul><li>Identificar tots els elements del muntatge sonor. </li></ul><ul><li>Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons. </li></ul><ul><li>La planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla... </li></ul><ul><li>Els efectes que cal aplicar-hi, si escau </li></ul><ul><li>El destí final de la producció: per sonoritzar una presentació d'imatges, per sortir per antena a la ràdio del centre. </li></ul><ul><li>...... </li></ul>El guió
  25. 25. <ul><li>Tipus de guions: </li></ul><ul><li>Guions literaris . Són aquells en què el text és el més important. Descriuen els procediments de forma literària. Són molt intel·ligibles per tothom, però poc pràctics en les especificacions tècniques. Habitualment són el primer estadi de la creació d'un guió. </li></ul><ul><li>Guions tècnics . Són aquells </li></ul><ul><li>en què les indicacions tècniques </li></ul><ul><li>són prioritàries. </li></ul><ul><li>Probablement només els entendrà </li></ul><ul><li>un tècnic. </li></ul><ul><li>Guions tecnicoliteraris o mixts . Els mixts incorporen la informació textual i tècnica. </li></ul>El guió.
  26. 26. <ul><li>El guió determina, a part de les característiques de la producció, l'ordre final d'aparició dels sons que composen el muntatge final. Però no té perquè coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons. </li></ul><ul><li>El pla d'enregistrament té com a objectiu l'economia d'esforços de l'equip que enregistra, de les persones entrevistades i la congruència amb la resta d'elements de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors, el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les entrades i sortides d'alumnes per qüestions de sorolls. </li></ul>El pla d’enregistrament
  27. 27. Gèneres i formats radiofònics: Notícia Crònica Reportatge Informatiu Entrevista Magazine Ficció
  28. 28. La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic. La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu), fiabilitat i comprensibilitat . La notícia Gèneres i formats radiofònics
  29. 29. <ul><li>Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de </li></ul><ul><li>sis preguntes bàsiques: </li></ul><ul><li>Què ha passat? </li></ul><ul><li>Qui ha estat? </li></ul><ul><li>Com ha passat? </li></ul><ul><li>On ha passat? </li></ul><ul><li>Quan ha passat? </li></ul><ul><li>Per què ha passat? </li></ul>En general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones La notícia Gèneres i formats radiofònics
  30. 30. <ul><li>Elements de la notícia : </li></ul><ul><li>L'entrada: on es proporcionen les dades clau del succés informatiu. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi explica què ha passat, qui n’és el protagonista, on ha passat i quan. </li></ul><ul><li>El cos: desenvolupament de les dades presentades a l’entrada i incorporació de noves informacions (com i per què). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundància de les dades bàsiques i l’aportació de les dades noves. </li></ul><ul><li>El tancament: és el resum final on es redunden les dades bàsiques de la informació per tal de fixar en l’oient el fet explicat. </li></ul>La notícia Gèneres i formats radiofònics
  31. 31. El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos.   El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació. El reportatge Gèneres i formats radiofònics
  32. 32. La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc , que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables. La crònica Gèneres i formats radiofònics
  33. 33. <ul><li>L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i una persona de rellevància ja sigui pels seus coneixements, per haver estat testimoni d’uns fets, per les seves opinions, o per la seva pròpia personalitat o biografia. L’objectiu de l’entrevista serà la d’explicar, interpretar, entendre la realitat per tal que l’oient se’n pugui fer una idea més àmplia i precisa d’allò sobre el que s’està conversant. En relació a l’objectiu final de l’entrevista n’hi ha de diversos tipus. Les més habituals són: </li></ul><ul><ul><li>les entrevistes informatives </li></ul></ul><ul><ul><li>les entrevistes d’opinió </li></ul></ul><ul><ul><li>les entrevistes de caràcter </li></ul></ul>L’entrevista Gèneres i formats radiofònics
  34. 34. <ul><li>Parlar de programes informatius és parlar de diversos tipus de producte: </li></ul><ul><li>programes informatius breus (amb o sense temporalitat): flash informatiu, butlletí. </li></ul><ul><li>programes informatius de major durada (amb una o vàries edicions diàries, o altres periodicitats): noticiaris / informatius. </li></ul><ul><li>- programes informatius especialitzats en temes específics: d’esports, de cultura, de cinema, de política , etc. </li></ul><ul><li>- programes informatius amb opinió : debat, línia telefònica, tertúlia, humor. </li></ul>Els informatius Gèneres i formats radiofònics
  35. 35. El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador. En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.-, així com variacions d’altres formats –tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.- El magazine Gèneres i formats radiofònics
  36. 36. Són l’adaptació radiofònica del gènere teatral. Tipus: Transmissió d'una representació . En directe o en diferit. Radioteatre . Adaptació o bé guió original d'una obra dramàtica. Serial . Novel·la fragmentada i dramatitzada en capítols. Contes i narracions . Obres curtes d'un o pocs personatges, emesos en una sola sessió : Dramàtics Gèneres i formats radiofònics
  37. 37. No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o radiofònic. És cert, però, que té molta importància i ocupa bona part del temps de la majoria d'emissores de ràdio. Hi ha diversos tipus de publicitat: falques, espais patrocinats, concursos La publicitat Gèneres i formats radiofònics
  38. 38. Formules organitzatives del centre La ràdio a l’escola Dins de l'àrea curricular de llengua es pot treballar el llenguatge verbal i el llenguatge escrit. En altres àrees es poden elaborar programes referits a la matèria que es treballa. Els racons i els tallers són unes estratègies molt utilitzades. Tallers per a la realització de programes concrets i també per aprendre l'ús dels aparells.  Hi ha molts tipus d'organització del funcionament de la ràdio escolar: - Des de programes que funcionen portats íntegrament per alumnes fins a programes que depenen exclusivament dels adults. - Hi ha centres que ja al matí organitzen la benvinguda a través de les ones radiofòniques o els altaveus del centre. - Els migdies, menjadors i hores d'esbarjo són un altre moment en què funciona la ràdio. - Hi ha centres en què l'activitat radiofònica anirà estretament relacionada amb les activitats docents que s'estan treballant en aquell moment.  
  39. 39. Formules organitzatives del centre La ràdio a l’escola   L’emissora escolar 1. L’escola es sonoritza a través d’altaveus. 2. Es fa ràdio en un altra emissora: municipal... 3. Es fa ràdio a través d’Internet. 4. S’organitza un comissió de ràdio .....
  40. 40. La línia metodològica, en general, s'ha de dissenyar pensant en el treball per projectes que obliga que siguin els nens els que busquin respostes a les seves curiositats, estratègies de cerca, de presa de decisions i de repartiment de les diferents tasques i rols. És convenient que es treballi cooperativament i col·laborativament , és a dir, hem d'afavorir que els diferents grups equilibrin i adeqüin les feines a les capacitats dels seus components, que hi hagi transmissió de la informació i que la comunicació sigui fluida. Un model de treball col·laboratiu sobre la ràdio: Webquest del CEIP Drassanes http :// ceipdrassanes . ravalnet . org / webquest / femradio / index . htm La ràdio a l’escola Metodologia de treball a l’aula
  41. 41. El Realitzador Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res És qui dirigeix el programa de ràdio - Equip de so: música, sintonies,.. - Taules de mescles: - Equip informàtic: connexions,.. - Edició: audacity - Publicació: podproducer, podcast És l’equip que realitza el guió del programa, pensa el tipus de programa, busca els recursos, les notícies, el·labora els guions de les entrevistes, etc.. Són els que llegeixen les notícies, fan les entrevistes, etc.. Fem un programa de ràdio Treball cooperatiu Organització dels equips Treball col·laboratiu
  42. 42. http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index.htm El so a l’aula Curs de formació telemàtic: XtecRàdio: http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php
  43. 43. Bibliografia Materials elaborats a partir del materials de XTECRÀDIO de: Patrícia Lázaro i Pernias Doctora en Ciències de la Informació per la UAB Professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat Recursos per fer ràdio als centres educatius d'ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio. © Roderic Villalba i Pitu Martínez, 2003 Curs de formació telemàtic: DV33
  44. 44. Benito Mendoza Dueñas Assessor TAC Departament d'Educació Serveis Territorials a Barcelona II Comarques
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×