EL REPUBLICANISME EN LA HISTÒRIA D’ESPANYA<br />La historia del republicanisme espanyol es remunta a l’any 1849. En aquest...
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història d
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El republicanisme en la història d

356

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
356
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El republicanisme en la història d

  1. 1. EL REPUBLICANISME EN LA HISTÒRIA D’ESPANYA<br />La historia del republicanisme espanyol es remunta a l’any 1849. En aquest any es va fundar l’anomenat Partit Demòcrata, com una escissió del grup més esquerrà de l’antic Partit Liberal Progressista. La raó per la qual es va crear aquesta nova formació política va ser el ressò que en Espanya van tindre les revolucions europees de l’any 1848. En la major part d’aquestes revolucions es demanava la instauració del sufragi universal.<br />En Espanya el Partit Demòcrata també va fer seua aquesta reivindicació, però en un principi no es va obrir el debat sobre al forma de govern o sistema polític. Es a dir, no es va plantejar si serien defensors d’una monarquia parlamentària o d’una República.<br />No obstant la revolució de 1868, l’anomenada Gloriosa Revolució que va concloure amb el destronament d’Isabel II va fer que el Partit Demòcrata es tinguera que definir sobre aquesta qüestió.<br />En el Pacte d’Ostende de 1866 s’havia previst que una vegada que triomfara la Revolució es convocarien eleccions per sufragi universal masculí per decidir la forma política de l’Estat.<br />D’aquesta manera la major part del Partit Demòcrata es va decantar per recolzar com a sistema polític la República. Solament un sector minoritari dels demòcrates, els anomenats cimbris es van declarar a favor del la monarquia parlamentària.<br />Ara bé dins del republicanisme es van diferenciar dos grans corrents:<br />Els partidaris d’una República Unitària<br />Els partidaris d’una República Federal que s’inspiraven en el model dels Estats Units o de Suïssa.<br />Celebrades les eleccions per a Corts Constituents van guanyar els partidaris de la monarquia parlamentaria (Partit Progressista i Unió Liberal, més els cimbris). Els Republicans no obstant van obtindre 85 diputats. La Constitució aprovada, es a dir, la Constitució de 1869 era una Constitució que establia com a sistema polític la monarquia parlamentaria.<br />La major part del republicans, tant unitaris com federals esperaven que gràcies al sufragi universal podrien assolir en el futur el seu objectiu d’implantar la República. No obstant un sector del republicanisme federal, conegut com a sector “intransigent” va voler arribar a instaurar la República ràpidament organitzant moviments revolucionaris. En maig de 1869 aquest grup va firmar el Pacte Federal de Tortosa, però no van poder aconseguir els seus objectius.<br />No obstant degut a la quantitat de problemes que va tindre que afrontar Amadeu de Savoia durant el seu breu Regnat, aquest va abdicar el 11 de febrer de 1873. En aquesta situació encara que en les Corts tenien majoria els Partits monàrquics es va decidir proclamar la PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (11 DE FEBRER DE 1873 a 3 de GENER DE 1874). En aquest període de temps tan curt els republicans tampoc van poder donar estabilitat a la vida política espanyola.<br />La primera República tenia que fer front a dos guerres: La Tercera Guerra Carlina i la Primera Guerra de Cuba.<br />El primer President de la República va ser Estanislao Figueras, però després de celebrades noves eleccions (maig de 1873) el triomf del sector federalista va fer que la Presidència passara al principal líder d’aquest sector Francesc Pi i Margall. Pi i Margall i altres destacats Republicans presentaren a les Corts un projecte de Constitució Federal. Espanya s’organitzaria com un Estat Federal on existiria un Estat Central que dirigiria la política exterior i la defensa on s’integrarien 17 Estats federats que gestionarien la resta de qüestions polítiques d’acord amb els seus interessos.<br />No obstant el plantejament d’aquestes reformes, el sector republicà federal intransigent va impulsar l’anomenada revolució cantonal. Moltes províncies, comarques i inclús ciutats es van proclamar repúbliques o cantons independents, amb la intenció de establir vinculs amb posterioritat amb les altres repúbliques. Però la situació caòtica provocada per aquesta actuació va fer dimitir a Pi i Margall substituït per Nicolas Salmeron que va donar més competències a l’exèrcit per restablir l’ordre. Al negar-se Salmeron a aplicar diverses penes de mort va dimitir i va ser substituït per l’últim President de la Primera República Emilio Castelar (8 de setembre). Aquest va permetre l’actuació contundent de l’exèrcit i per evitar les crítiques de l’oposició va suspendre les sessions de Corts. Quan aquestes es van reobrir en gener de 1873 el General Pavia va donar un Colp d’Estat i va acabar amb la Primera República.<br />A partir de 1875 torna a Espanya la monarquia Parlamentària i la Dinastia Borbó. Es l’anomenada Restauració. El sistema polític de la Restauració va quedar definit en la Constitució de 1876, que restablia el principi de la sobirania conjunta entre el Rei i les Corts, però mantenia la declaració de drets de la Constitució de 1869. A més establia que aquests drets serien regulats per lleis ordinàries de menor rango que la Constitució. Entre els drets que es garantien estaven el dret de reunió, associació i expressió. A més el sistema electoral o de sufragi també podria ser modificat. D’aquesta manera en 1890 s’establia definitivament en Espanya el sufragi universal masculí. En aquest context els republicans podien participar en política i tindre premsa pròpia. <br />Però com sabem el sistema de la Restauració es basava en la manipulació dels resultats electorals en un context en el qual la major part de la població eren llauradors analfabets controlats pels cacics. Per això els Partits Republicans només van tindre cert suport electoral en les principals ciutats.<br />A finals de segle es mantenen tres partits:<br />Els Republicans Radicals de Ruiz Zorrilla i Nicolas Salmeron, partidaris si era possible d’organitzar una Revolució. Es van fragmentar en dos partits xicotius (Partit Republicà Progressista i Partit Republicà Centralista).<br />Els Federals de Pi i Margall<br />Els Unitaris d’Emilio Castelar, que acabaria integrant-se en el Partit Liberal<br />Al començament del segle XX no obstant van aparèixer nous líders i es va fer un intent de crear una unitat de Partits Republicans.<br />Entre els nous liders va destacar Alejandro Lerroux que va començar la seua carrera política en Barcelona amb un discurs populista i espanyolista dirigit als obrers d’altres zones d’Espanya emigrats a Catalunya.<br />En 1903 el Republicans liderats per Salmerón van crear Unión Republicana, però al prendre aquest la decisió en 1908 de integrar-se en l’anomenada Solidaritat Catalana, Lerroux definitivament va crear la seua pròpia organització política: EL PARTIT REPUBLICÀ RADICAL.<br />També cal destacar l’actuació en València del escriptor Vicente Blasco Ibañez que va fer que en la ciutat les eleccions municipals foren guanyades per la seua força política republicana.<br />Un fet destacat es que a partir de 1910 alguns Partits Republicans començaran una col·laboració amb el PSOE. CAL SUBRATLLAR QUE ELS PARTITS REPÚBLICANS EREN VOTATS PER MEMBRES DE LA BURGUESIA MÉS PROGRESSISTA, SOBRETOT INTEL·LECTUALS, però no eren partits representants de corrents ideològiques del moviment obrer com el socialisme.<br />La descomposició progressiva del Règim de la Restauració va fer pensar als líders dels Partits Republicans que podria proclamar-se la República. En aquest sentit van actuar també en col·laboració amb altres noves forces polítiques com el nacionalisme català representat per la Lliga de Catalunya, liderada per Cambó. Els republicans participaran en l’Assemblea de Parlamentaris que en juliol de 1917 Cambó va convocar en Barcelona i a la que va voler donar el caràcter de Corts Constituents. Després van vore amb expectació el resultat de la vaga general revolucionaria convocada per UGT i CNT en el més següent.<br />La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va suposar la prohibició de tots els Partits Polítics, però els intel·lectuals republicans van poder mantindre la seua activitat i organitzar noves formacions republicanes.<br />D’aquesta manera al finalitzar la Dictadura (gener de 1930) queden consolidats diversos partits republicans:<br />Dreta Liberal Republicana d’ Alcalà Zamora<br />Partit Republicà Radical d’ Alejandro Lerroux<br />Acció Republicana de Manuel Azaña<br />Partit Republicà Radical Socialista de Marcelino Domingo.<br />En Catalunya destacava la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya.<br />Aquest partits van signar el anomenat Pacte de San Sebastià (agost de 1930) per organitzar una revolució i un colp d’Estat per proclamar la República. Al pacte es va sumar en setembre el PSOE que organitzaria una vaga general.<br />La data fixada per fer el intent revolucionari era el 15 de desembre de 1930, però els plans van ser descoberts pel govern i el intent va fracassar. Els membres del govern provisional van ser detinguts.<br />No obstant Alfonso XIII aconsellat per polítics de la seua confiança com el Comte de Romanones era conscient que havia que tornar a convocar eleccions, però abans que convocar eleccions a Corts era aconsellable convocar eleccions municipals.<br />Les eleccions municipals van ser convocades per el 12 d’abril de 1931. Aquestes eleccions encara que van donar més regidors als monàrquics suposaven una aclaparadora majoria en nombre de vots pels Republicans.<br />Per això el 14 d’abril les masses eixiren i ompliren el carrers de les principals ciutats. Al migdia del 14 d’abril en Barcelona Francesc Macià proclamava la república catalana com a part integrant de la República Federal Espanyola. Poc temps després el Rei renunciava i en Madrid es proclamava també la República.<br />Naixia així la Segona República (14 d’abril de 1931-18 de juliol de 1936). La segona República naixia amb el propòsit de regenerar, modernitzar i democratitzar Espanya. No obstant anava a trobar-se amb molts entrebancs externs i interns.<br />A nivell internacional la República naixia en el moment en que es propagava la crisis econòmica internacional de 1929. A nivell polític naixia en un context de retrocés de la democràcia davant règims totalitaris com la Itàlia feixista (1922) o el triomf de Hitler en Alemanya. El món s’encaminava cap a la Segona Guerra Mundial.<br />A nivell intern la República tenia que fer front d’una banda als grups dominants tradicionals, la oligarquia financera, industrial i agrària que tenia por de perdre els seus privilegis econòmics. D’altra banda la República també va tindre que fer front al radicalisme dels anarquistes que tenien una gran força entre el proletariat espanyol.<br />El Regim polític de la Segona República Espanyola va quedar definit en la Constitució de 1931. La República era unitària però reconeixia el dret a l’autonomia. Establia que el President de la República tindria un mandat de 6 anys, però només tindria un poder moderador. Les decisions polítiques serien responsabilitat del President del Govern. També establia la separació entre Església i Estat i es donava el dret de vot a la dona.<br />Durant la II República es poden distingir tres etapes.<br />L’etapa de govern provisional (1931) i el bienni reformista (1932-1933). El poder està en mans d’una coalició formada pels partits republicans d’esquerres i el PSOE. El partit Republica de Lerroux ja no va formar part del govern en l’etapa del bienni reformista. Alcalà Zamora és elegit President de la República i Manuel Azaña president del govern.<br />El bienni de dretes (1934-febrer de 1936). On el partit majoritari la CEDA col·labora amb el Partit Republicà de Lerroux, que es qui detenta el poder. L’entrada de 3 ministres de la CEDA en el govern provocarà l’Esclat de la Revolució d’Octubre de 1934.<br />El triomf del Front Popular en les eleccions del 16 de febrer de 1936 on anaren en coalició el PCE, el PSOE i els Partits Republicans d’Esquerres que s’havien reorganitzat (havien aparegut dos noves formacions, Izquierda Republicana i Unión Republicana) Una de les conseqüències de la victòria del Front Popular va ser el cessament d’Alcalà Zamora com a President de la República i el nomenament d’Azaña<br />La victòria del Front Popular va despertar els temors de les classes dominants, que per por a una hipotètica revolució socialista van animar l’organització d’un colp d’Estat. El colp d’Estat iniciat el 18 de juliol va fracassar en quasi la meitat d’Espanya, fet que va provocar que es desenvolupara una guerra civil durant pràcticament tres anys.<br />Al finalitzar la Guerra Civil (1 d’abril de 1939) es va implantar una dictadura que va durar al voltat de 40 anys. Durant aquest període de temps es va mantindre un govern republicà en l’exili fins a 1977.<br />En 1975 a la mort de Franco i en el context de transició a la democràcia, en les eleccions de juny de 1977 per a formar Corts Constituents, cap partit pròpiament republicà va obtindre una quantitat de vots significativa. No obstant si que van obtindre una gran quantitat de vots el PSOE i el PCE, forces polítiques clarament partidàries d’un sistema republicà. No obstant la necessitat de reconciliació entre tots els espanyols que es va traduir en un CONSENS va fer que s’acceptara la Monarquia Parlamentaria com a forma de govern, reflectida en l’actual Constitució de 1978.<br />Julian Esteve Lahoz<br />Ies arabista ribera <br />carcaixent<br />

×