1r de batxillerat Curs 2008-2009 IES Bendinat Ciències per al món contemporani Durant tota la meva vida he fet ciència i sé que és, però em sent incapaç de definir-la R. Feynman 1969 La Luna 2008 Marte

Activitat 1 Al 1r de batx s’incorpora l’assignatura “Ciències per al món contemporani”. Aquesta assignatura és nova. Contesta a les següents preguntes: Creis que té sentit una assignatura comuna a tots el cursos de 1r de batx? Per què? És necessària?

Al 1r de batx s’incorpora l’assignatura “Ciències per al món contemporani”. Aquesta assignatura és nova.

Contesta a les següents preguntes:

Creis que té sentit una assignatura comuna a tots el cursos de 1r de batx? Per què?

És necessària?

Comentari Act 1 L’assignatura té tres nivells: La ciència és important en la formació de qualsevol ciutadà. Els ciutadans haurien de poder entendre i participar en les decisions de les polítiques científiques i tecnològiques. Tots els alumnes de batx han de tenir una formació científica bàsica.

L’assignatura té tres nivells:

La ciència és important en la formació de qualsevol ciutadà.

Els ciutadans haurien de poder entendre i participar en les decisions de les polítiques científiques i tecnològiques.

Tots els alumnes de batx han de tenir una formació científica bàsica.

Comentari Act 1 Una formació científica bàsica és important per: La nostra vida quotidiana: vivim envoltats d’artefactes, hem de prendre decisions sobre l’alimentació, salut… Comprendre el món en què vivim: per poder interpretar informacions que apareixen als mitjans de comunicació. Formar-se una opinió fonamentada i poder prendre decisions polítiques, econòmiques…

Una formació científica bàsica és important per:

La nostra vida quotidiana: vivim envoltats d’artefactes, hem de prendre decisions sobre l’alimentació, salut…

Comprendre el món en què vivim: per poder interpretar informacions que apareixen als mitjans de comunicació.

Formar-se una opinió fonamentada i poder prendre decisions polítiques, econòmiques…

ARTEFACTES

Actualment, ens envolten els artefactes

Les notícies científiques, són d’actualitat a la nostra societat

ACCELARADOR DE PARTÍCULES 6000 milions d’euros

El Papa afirma que la fecundación 'in vitro' es contraria a la dignidad humana Benedicto XVI ha criticado también técnicas como la congelación de los embriones humanos y la investigación de células embrionarias EFE - Ciudad del Vaticano ELPAIS.com - Sociedad - 31-01-2008 El papa Benedicto XVI ha afirmado hoy que técnicas como la fecundación in vitro "han infringido la barrera para la tutela de la dignidad humana", en un discurso dirigido a los participantes de la Sesión Plenaria de la Congregación para la Doctrina de la Fe (antiguo Santo Oficio). En su discurso, Benedicto XVI ha pedido a los miembros del ex Santo Oficio que pongan atención a los "problemas difíciles y complejos de la bioética". Ha afirmado que, aunque "la Iglesia no puede y no debe intervenir en las novedades científicas", tiene "el deber de reiterar los grandes valores y proponer a todos los hombres los principios éticos-morales para las nuevas cuestiones importantes".

ELABORACIÓ FITXA DE CADA NOTÍCIA 1- Titular 2- Font: Nom revista o diari. 3. Secció 4- Autor 5- Dia 6- Data 7- Llistat de termes Científico-tecnològics.

ELABORACIÓ FITXA DE CADA NOTÍCIA

1- Titular

2- Font: Nom revista o diari.

3. Secció

4- Autor

5- Dia

6- Data

7- Llistat de termes Científico-tecnològics.

Comentari Act 1 La ciència impregna actualment la societat. La ciència afecta a la vida quotidiana. La ciència és part de la cultura contemporània. La ciència pot aportar coneixements per intentar solucionar problemes actuals.

La ciència impregna actualment la societat.

La ciència afecta a la vida quotidiana.

La ciència és part de la cultura contemporània.

La ciència pot aportar coneixements per intentar solucionar problemes actuals.

Enquesta El Sol gira entorn a la Terra Els primers humans visqueren al mateix temps que els dinosaures Els éssers humans provenen d’espècies animals anteriors. Els continents s’han estat movent al llarg de milions d’anys i ho continuaran fent en el futur Tota la radioactivitat és produïda artificialment per l’activitat humana L’oxigen que respiram prové de les plantes Els antibiòtics curen les malalties causades tant per virus com a per bacteris No ho sé Fals Vertader Afirmació

Enquesta realitzada entre la població espanyola 4,4 61,4 34,2 El Sol gira entorn a la Terra 22,2 52 25,8 Els primers humans visqueren al mateix temps que els dinosaures 13,4 14,1 72,5 Els éssers humans provenen d’espècies animals anteriors. 13,4 9,2 77,4 Els continents s’han estat movent al llarg de milions d’anys i ho continuaran fent en el futur 23,8 39,7 36,5 Tota la radioactivitat és produïda artificialment per l’activitat humana 6,7 19 74,3 L’oxigen que respiram prové de les plantes 10 30,6 59,4 Els antibiòtics curen les malalties causades tant per virus com a per bacteris No ho sé Fals Vertader Afirmació

Context Personal A CMC més que tractar la ciència, parla sobre Ciència . ACTIVITAT CIENTÍFICA Construcció de coneixement Context Científic Context Social Ambició Creativitat Valors Revistes Reconeixement professional Institucions Científiques Política Qüestions Socials Indústria Opinió pública Inversió econòmica Prioritats militars

A CMC més que tractar la ciència, parla sobre Ciència .

ASPECTES POSITIUS I NEGATIUS DE LA CIÈNCIA ASPECTES + ASPECTES – 1. Ajuda a resoldre Problemes 1. Algunes investigacions (Salut i medi ambient). poden portar a resultats no desitjats (manipulació genètica). 2. El coneixement és bó, per sí mateix. 2. Pot afavorir la desigualtat política, econòmica i social. 3. És imprescindible per entendre el 3. Pot afavorir la discriminació món actual. Racial i el masclisme. 4. Bona preparació científica fa que les 4. Moltes investigacions estan persones siguin menys manipulables i més relacionades amb projectes crítiques. Militars.

ASPECTES + ASPECTES –

1. Ajuda a resoldre Problemes 1. Algunes investigacions

(Salut i medi ambient). poden portar a resultats no desitjats (manipulació genètica).

2. El coneixement és bó, per sí mateix. 2. Pot afavorir la desigualtat política, econòmica i social.

3. És imprescindible per entendre el 3. Pot afavorir la discriminació món actual. Racial i el masclisme.

4. Bona preparació científica fa que les 4. Moltes investigacions estan

persones siguin menys manipulables i més relacionades amb projectes

crítiques. Militars.

BONA /MALA CIÈNCIA ? Bona Ciència BILL GATES Investigador que conjuntament amb la seva dona, subvencionen la investigació per trobar una vacuna contra la MALÀRIA.

Bona Ciència BILL GATES

Investigador que conjuntament amb la seva dona, subvencionen

la investigació per trobar una vacuna contra la MALÀRIA.

Mala Ciència Fritz Haber Albert Einstein

Mala Ciència

Formació d’amoníac NH 3 a partir de H 2 atmosfèric

GASOS DE CLOR - FOSFENO

HIROSIMA I NAGASAKI 1945 Final Gran Guerra Mundial Victòria del americans

Continguts L’espècie humana i l’univers Longevitat i qualitat de vida Cap a la sostenibilitat del planeta Noves necessitats, nous materials La globalització, de la societat de la informació a la societat del coneixement

L’espècie humana i l’univers

Longevitat i qualitat de vida

Cap a la sostenibilitat del planeta

Noves necessitats, nous materials

La globalització, de la societat de la informació a la societat del coneixement

Alguns dels objectius són .... Conèixer el significat d’alguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formar-se opinions fonamentades sobre qüestions de caire científic i tecnològic d’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de controvèrsia social i de debat entre la ciutadania. Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-les de forma crítica per tal de proposar-se qüestions sobre problemes científics d’actualitat i tractar de cercar-hi respostes. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics com ara el plantejament de problemes, la recerca d’informació, la formulació i el contrast d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències, la interpretació de resultats... que permetin la presentació de conclusions de forma coherent, clara i precisa. Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient, les fonts d’energia..., amb especial referència a l’àmbit de les illes Balears, per poder contrastar de forma crítica la informació apareguda als mitjans de comunicació. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la ciència com un procés dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l’entorn en què es desenvolupa.

Conèixer el significat d’alguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formar-se opinions fonamentades sobre qüestions de caire científic i tecnològic d’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de controvèrsia social i de debat entre la ciutadania.

Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-les de forma crítica per tal de proposar-se qüestions sobre problemes científics d’actualitat i tractar de cercar-hi respostes.

Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics com ara el plantejament de problemes, la recerca d’informació, la formulació i el contrast d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències, la interpretació de resultats... que permetin la presentació de conclusions de forma coherent, clara i precisa.

Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient, les fonts d’energia..., amb especial referència a l’àmbit de les illes Balears, per poder contrastar de forma crítica la informació apareguda als mitjans de comunicació.

Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la ciència com un procés dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l’entorn en què es desenvolupa.

Metodologia Presentació de l a temàtica general Recerca de continguts (Internet, biblioteca, ...) Realització d’activitats proposades Presentació de resultats sobre problemes plantejats Debats, presentació en grups de treballs Conclusions Avaluació

Presentació de l a temàtica general

Recerca de continguts (Internet, biblioteca, ...)

Realització d’activitats proposades

Presentació de resultats sobre problemes plantejats

Debats, presentació en grups de treballs

Conclusions

Avaluació

Avaluació Procediments: 60 % Treballs, exercicis, presentacions, ... Proves escrites: 30 % Actituds: 10 %

Procediments: 60 %

Treballs, exercicis, presentacions, ...

Proves escrites: 30 %

Actituds: 10 %

Bloc 1 L’espècie humana i l’univers

1. Què ens diu el firmament? Controvèrsia entre l’astrologia i l’astronomia. Ciència i no ciència 2. Per què els éssers vius són com són? Evolució o creació. Es pot crear un éssers viu? 3. L’espècie humana, creada per Déu o prové de la mona? Algunes preguntes que ens podem plantejar a la unitat

1. Què ens diu el firmament? Controvèrsia entre l’astrologia i l’astronomia. Ciència i no ciència

2. Per què els éssers vius són com són? Evolució o creació. Es pot crear un éssers viu?

3. L’espècie humana, creada per Déu o prové de la mona?

Analitzarem alguns aspectes relacionats amb ... L’origen i evolució de l’univers Estructura i composició de l’univers El big bang La gènesi del elements. La vida de les estrelles. Som pols d’estrelles? L’exploració del sistema solar L’origen de la vida L’evolució química L’evolució biològica Teories i proves de l’evolució humana El creacionisme El lamarkisme i l a teoria de l’evolució de Darwin Proves de l’evolució L’evolució humana

L’origen i evolució de l’univers

Estructura i composició de l’univers

El big bang

La gènesi del elements. La vida de les estrelles. Som pols d’estrelles?

L’exploració del sistema solar

L’origen de la vida

L’evolució química

L’evolució biològica

Teories i proves de l’evolució humana

El creacionisme

El lamarkisme i l a teoria de l’evolució de Darwin

Proves de l’evolució

L’evolució humana

L’origen i evolució de l’univers Vídeo

L’origen i evolució de l’univers

Haga click aquí para ver la animación Què pen s a ve n en l’antiguitat que era l’Univers? Una de les representacions més antig ü es del Cosmos, d’origen hindú, és la s e güient: en un immens oc e an de llet envoltat per la cobra sagrada (la serp de l’eternitat) neda una enorme tortuga, sobre la qual quatre elefants s’encarreguen de subjectar la Terra (òbviament plana) pels quatre punts cardinals.

Fent una mica més d’història ... Model geocèntric (Ptolomeu, S.II) Model heliocèntric (Copèrnic, S.XVI) Chichenitza S. X (Mèxic) Estació espacial internacional S. XXI

I. Estructura de l’Univers Galaxia Nebulosa Forat negre Estrella Planeta Cometa

El nostre lloc a l’Univers Vídeo (opcional): Zoom-Tierra La Terra El Sistema Solar La Via Làctia Grup Local

II. El big bang L’Univers s’està expandint (cada vegada més ràpid) Totes les galàxies s’allunyen de la nostra (Via Làctia) Fent càlculs cap enrera s’ha dete r minat el moment de la gran explosió: fa 14.000 milions d’anys. La radiació procedent del Big Bang es pot detectar encara. Animació Model Big-Bang

L’Univers s’està expandint (cada vegada més ràpid)

Totes les galàxies s’allunyen de la nostra (Via Làctia)

Fent càlculs cap enrera s’ha dete r minat el moment de la gran explosió: fa 14.000 milions d’anys.

La radiació procedent del Big Bang es pot detectar encara.

III. La gènesi dels elements Les Plèiades hidrogen heli

Elements químics i evolució estelar hidrogen heli carboni

La vida de les estrelles Es formen a partir de núvols de pols interestel·lar. Estrelles de massa semblant al Sol Es forma heli durant uns 10000 milions d’anys Quan es queda sense hidrogen: gegant vermella L’heli forma carboni i oxigen: nana blanca Estrelles de tamany molt més gran que el Sol Viuen menys temps (major temperatura) Finalment exploten: supernova Acaben en estrella de neutrons o forat negre

Es formen a partir de núvols de pols interestel·lar.

Estrelles de massa semblant al Sol

Es forma heli durant uns 10000 milions d’anys

Quan es queda sense hidrogen: gegant vermella

L’heli forma carboni i oxigen: nana blanca

Estrelles de tamany molt més gran que el Sol

Viuen menys temps (major temperatura)

Finalment exploten: supernova

Acaben en estrella de neutrons o forat negre

Som pols d’estrelles? Activitat pàgina 19

L’exploració del Sistema Solar Canàries Mallorca (Costitx) Hubble

Activitats Cerca informació sobre l’origen de la Terra i de la Luna Quina penses que pot ser la causa de l’estructura de capes de la Terra? Quina és l'antiguitat de la Terra? És l’astrologia una ciència? Són fiables els horòscops? (pàg. 21)

Cerca informació sobre l’origen de la Terra i de la Luna

Quina penses que pot ser la causa de l’estructura de capes de la Terra?

Quina és l'antiguitat de la Terra?

És l’astrologia una ciència?

Són fiables els horòscops? (pàg. 21)

2. L’origen de la vida Vídeo Es crea matèria orgànica a les fumaroles marines? Bacteris verds de sofre (viuen de fotosíntesi no solar en el fons de l’oceà, descoberts el 2005)

I. L’evolució química Teoria d’Oparin (L’origen de la vida, 1924) Requeriments: Atmosfera molt diferent a l’actual Radiacions UV Bombardeig d’asteroides Experiència de Miller (1953) Altra hipòtesi: panspèrmia (exobiologia). Trasllada la problemàtica a altre lloc

Teoria d’Oparin (L’origen de la vida, 1924)

Requeriments:

Atmosfera molt diferent a l’actual

Radiacions UV

Bombardeig d’asteroides

Experiència de Miller (1953)

Altra hipòtesi: panspèrmia (exobiologia). Trasllada la problemàtica a altre lloc

II. L’evolució biològica 3700 Ma: primeres cel·lules procariotes 1500 Ma: aparició dels eucariotes 800 Ma: colonització de la terra ferma 500 Ma: diversificació de formes de vida, plantes terrestres 400 Ma: primers animals terrestres

3700 Ma: primeres cel·lules procariotes

1500 Ma: aparició dels eucariotes

800 Ma: colonització de la terra ferma

500 Ma: diversificació de formes de vida, plantes terrestres

400 Ma: primers animals terrestres