T ema 2 Alimentació. Nutrició i Aparell digestiu

15,463 views
15,100 views

Published on

0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
15,463
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7,924
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T ema 2 Alimentació. Nutrició i Aparell digestiu

  1. 1. 1 Tema 2 Nutrició i alimentacióNutrició i alimentació L’aparell digestiuL’aparell digestiu Bioterra 3r ESO (pàg. 20)Bioterra 3r ESO (pàg. 20)
  2. 2. 2  1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS  1.1 La nutrició i l’alimentació  1.2 Nutrients i tipus de nutrients  1.3 Nutrients que proporcionen ENERGIA a l’organisme  2. EL CONSUM DELS ALIMENTS2. EL CONSUM DELS ALIMENTS  2.1 Classificació dels aliments  2.2 Dieta Equilibrada  2.3. Rics de la malnutrició  3. CONSERVACIÓ I MANIPULACIÓ DELS ALIMENTS3. CONSERVACIÓ I MANIPULACIÓ DELS ALIMENTS  3.1 Conservació dels aliments  3.2 La higiene alimentària  4. L’APARELL DIGESTIU4. L’APARELL DIGESTIU  5. LA DIGESTIÓ5. LA DIGESTIÓ  6. MALATIES D’ORIGEN ALIMENTARI6. MALATIES D’ORIGEN ALIMENTARI  6.1 L’Arteriosclerosi  6.2 L’obesitat  6.3 L’Anorèxia nerviosa i la Bulímia INDEXINDEX Tema 2Tema 2
  3. 3. 3 1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS 1.1 LA NUTRICIÓ I L’ALIMENTACIÓ1.1 LA NUTRICIÓ I L’ALIMENTACIÓ  CONCEPTES DE NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓCONCEPTES DE NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ  NUTRICIÓ: és el conjunt de processos a través del quals l’organisme incorpora a les cèl·lules les substàncies químiques, és a dir, els nutrients necessaris per al manteniment de la vida.  ALIMENTACIÓ: és una activitat voluntària que consisteix a consumir aliments lliurement escollits i sotmesos a diversos tractaments. Una vegada digerits els aliments, els nutrients que contenen són absorbits i transportats a totes les cèl·lules.
  4. 4. 4 1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS 1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS  NUTRIENTS:NUTRIENTS: són els compostos químics que contenen els aliments i que són necessaris perquè les cèl·lules puguin viure. Les funcions dels nutrients són:Les funcions dels nutrients són: 1. ENERGÈTICA: aporten energia per al funcionament de la cèl·lula. (glúcids i lípids) 2. PLÀSTICA O REPARADORA: proporcionen components per al creixement i la renovació de les cèl·lules que es destrueixen. (proteïnes, minerals i alguns glúcids i lípids) 3. REGULADORA: subministren substàncies que controlen les reaccions químiques de les cèl·lules (vitamines i hormones lipo.)
  5. 5. 5 L’alimentació i la nutrició Nutrició Oxigen ALIMENTACIÓ Matèria i energia Aliments
  6. 6. 6 1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS 1.2 TIPUS NUTRIENTS1.2 TIPUS NUTRIENTS  INORGÀNIQUES (Presents també a la matèria inert):  Aigua  Sals minerals  Gasos  ORGÀNIQUES (exclusives dels éssers vius):  Glúcids  Lípids  Proteïnes  Àcids nucleics
  7. 7. 7 Els nutrients Nutrients inorgànics Aigua Sals minerals Nutrients orgànics Glúcids − Glucosa − Sacarosa − Cel·lulosa − Midó Lípids − Olis − Greixos o sèus − Àcids grassos − Glicerol Proteïnes Aminoàcids Vitamines Poden ser lípids o proteïnes. L’absència provoca malalties. En fruites, verdures, llet, sucs… En tots els aliments, principalment fruites i verdures. En patates, llegums, cereals… En olis, cansalada, llard… En carn, peixos, ous, llet, cereals, llegums… En fruites, verdures…
  8. 8. 8 Els diferents tipus d’aliments Aliments energètics Font d’energia: pa, pastes, llegums, cereals, sucre, mel, xocolata, dolços, greixos, mantega, nata, etc. Aliments plàstics o formadors Necessaris per formar les cèl·lules, els teixits i els òrgans del nostre cos: iogurt, formatge, carn, peix, ous, fruita seca, marisc, etc. Aliments reguladors o protectors Imprescindibles perquè el nostre organisme pugui utilitzar correctament els altres aliments: verdures, fruita i hortalisses.
  9. 9. 9 Aigua (H2O) Diòxid de carboni (CO2) Oxigen (O2) Nutrients El valor energètic dels aliments E Energia Cèl·lula Aliments
  10. 10. 10 Taxa de metabolisme basal (TMB) Calories consumides en un dia, en repòs absolut i a una temperatura constant. Les necessitats energètiques de l’ésser humà Home jove Necessitats diàries: 1 kcal per cada quilogram de massa i hora Dona jove Necessitats diàries: 0,95 kcal per cada quilogram de massa i hora La TMB depèn de: • Estat de salut • Pes • Edat • Sexe de la persona La TMB disminueix amb l’edat.
  11. 11. 11 Taxa de metabolisme basal (TMB): Calories consumides en un dia, en repòs absolut i a una temperatura constant. Les necessitats energètiques de l’ésser humà Equacions de Harris i Benedict per a un home TMB = 66 + [13,7 × pes (kg)] + [5 × talla (cm)] − [6,8 × edat (anys)] Equacions de Harris i Benedict per a una dona TMB = 65,5 + [9,6 × pes (kg)] + [1,8 × talla (cm)] − [4,7 × edat (anys)]
  12. 12. 12 Les característiques d’una dieta saludable Completa Variada Equilibrada • Dèficit de nutrients Problemes de creixement • Excés de nutrients Problemes d’obesitat
  13. 13. 13 La dieta mediterrània • Equilibrada. • Productes de la terra, del mar i de la granja. • Aliments frescos, de temporada i ús d’espècies. Les característiques d’una dieta saludable Llet materna L’únic aliment que per si sol proporciona tots els nutrients.
  14. 14. 14 CLASSIFICACIÓ NUTRIENTS NUTRIENT CONCEPTE TIPUS FUNCIONS GLÙCIDS Pasta cereals Elements químics formades per CHO. 1.SENZILLS S’absorbeix ràpidament (gluc/fruct/sac) 2.COMPLEXOS Digestió més llarga (midó, cel·lulosa Glucògen) ENERGÈTICA. Són la font d’Energia més important de les cèl·lules. Aporten 4 Kcal/g LÍPIDS Elements químics naturalesa variada (grup HETEROGENI) Els més abundants són els GREIXOS ENERGÈTICA. Aporten 9Kcal/g RESERVA  T. adipós PLÀSTICA Y REGULADORA (Vit liposolubles) PROTEÏNES Elements químics formades per AMINOÀCIDS Contenen CHON 1.GLOBULARS 2. FIBRILARS PLÀSTICA estructura cèls REGULADORA Energètica (si no hi ha glúc/líps) VITAMINES Elements químics quantitats petites. L’organisme no les pot fabricar s’han de prendre de la DIETA 1. HIDROSOLUBLES (Vit C, Niacina, Ac Fòlico, Vit. B12…) 2. LIPOSOLUBLES (Vit A, D, E, K) REGULADORA SALS MINERALS Elements químics en quantitats molt petites (Ca, P, K, Fe, Mg, Na,..) Hi ha diferents tipus amb diferents funcions K. Ppal liq intracel·lular PLÀSTICA Ca i P (ossos) REGULADORA  Fe forma part HEMOGLOBINA (proteïna transporta oxigen) AIGUA Component més important de l’organisme -- Té moltes funcions -Tpte substàncies, Control Tª, medi on es produeixen reaccions, elimina residus del cos.
  15. 15. 15 1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS 1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS  1. GLÚCIDS1. GLÚCIDS Concepte:Concepte: Són biomolècules formades bàsicament per: Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O) Glúcids = Hidrats de carboni = Carbohidrats Són la FONT D’ENERGIA més important de les nostres cèl·lules. Hi ha 2 tipus de glúcids a. Glúcids senzills: sacarosa, fructosa i la glucosa es digereixen i s’absorbeixen ràpidament. b. Glúcids complexos: midó, glucogen. Necessiten una digestió més llarga. La cel·lulosa és un glúcid complex, és el component principal de la fibra vegetal, juga un paper important en la dieta d’alguns éssers vius, encara que el nostre aparell digestiu no és capaç de descompondre-la.
  16. 16. 16 GLÚCIDS O HIDRATS DE CARBONI POLISACÀRIDS (Quitina) POLISACÀRIDS (Midó) DISACÀRIDS (Sacarosa) POLISACÀRIDS (Cel·lulosa)
  17. 17. 17 FUNCIONS BIOLÒGIQUES DELS GLÚCIDS FUNCIÓ ENERGÈTICA FUNCIÓ ESTRUCTURAL FUNCIÓ D’INFORMACIÓ ALTRES FUNCIONS Material energètic d’ús immediat per als éssers vius. La glucosa el més utilitzat com a font d’energia. Alguns glúcids, com el midó en els vegetals i el glucogen en els animals, permeten acumular milers de molècules de glucosa en forma de reserva energètica Per exemple, la cel·lulosa pectina i hemicel·lulosa formen part de les parets cel·lulars de les plantes; la quitina intervé en la formació l’exoesquelet dels artròpodes i de la cutícula dels crustacis; la ribosa i la desoxiribosa formen part del àcids nucleics,... Diversos oligosacàrids s’enllacen a molècules de proteïnes o de lípids i formen glicoproteïnes i glicolípids, respectivament, els quals es troben en la superfície exterior de la membrana cel·lular. Altres glúcids tenen funcions més complexes en actuar com a: 1. lubricant (à.Hialurònic), 2. cimentant (condroïtina) i 3. anticoagulants (heparina),...
  18. 18. 18 1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS 1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS  2. LÍPIDS2. LÍPIDS Concepte:Concepte: són substàncies molt diverses. Només tenen en comú que són: - Insolubles en aigua - Solubles en dissolvents no polars (benzè, èter, cloroform,...) Els lípids més abundants són els greixos. Els lípids desenvolupen les 3 funcions dels nutrients: 1. ENERGÈTICA: La combustió metabòlica d’un gram de lípid prodeix 9,4 kcal. 2. RESERVA: formen depòsits de reserva a les cèl·lules del teixit adipós (acumulació de greix sota la pell). 3. PLÀSTICA O ESTRUCTURAL: formen part de membranes cel·lulars. 4. REGULADORA: Certes vitamines i hormones liposolubles
  19. 19. 19 FUNCIONS BIOLÒGIQUES DELS LÍPIDS FUNCIÓ RESERVA ENERGÈTICA FUNCIÓ ESTRUCTURAL FUNCIÓ PROTECTORA BIOCATALITZADORA Y TRANSPORTADORA Important material energètic d’ús biològic que, en no emmagatzemar- se amb aigua, resulta relativament lleuger. La combustió metabòlica d’un gram de lípid prodeix 9,4 kcal El caràcter amfipàtic o bipolar d’alguns lípids (fosfoglicèrids i esfingolípids) els permeten organitzar-se en bicapes en medis aquosos o formar la part fonamental dels sistemes de membranes biològiques Els greixos actuen com a aïllants en acumular-se sota la pell de les aus i mamífers (formen el pannicle adipós). Les ceres impermeabilitzen les parets cel·lulars dels vegetals i dels bacteris i tenen també funcions protectores en els insectes i en els vertebrats. BIOCATALITZADORA. Les hormones esteroidees (testosterona, estradiol i progesterona), les vitamines liposolubles (A, D, E, K), etc..., faciliten les reaccions químiques en els éssers vius. TRANSPORTADORA. Serveixen de transportadors de substàncies en els medis orgànics.
  20. 20. 20 1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS 1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS  3. PROTEÏNES3. PROTEÏNES  Concepte: sConcepte: són polímers formats per petites molècules anomenades aminoàcids, els quals estan units per enllaços peptídics  Les proteïnes tenen les següents funcions: 1. PLÀSTICA O ESTRUCTURAL: Són els components principals de l’estructura de les cèl·lules. 2. REGULADORA: certes hormones tenen funció reguladora. Únicament si no es disposa de glúcids o lípids es recorre a elles per obtenir energia.
  21. 21. 21 Glùcids Lípids Proteïnes
  22. 22. 22 PIRÀMIDE DELS ALIMENTS És una classificació dels aliments segons les recomanacions (racions) diàries
  23. 23. 23 RODA DELS ALIMENTS GRUP I: Làctics i derivats GRUP II: Carn, ous i peix GRUP III: Llegums, tubercles i fruits secs GRUP IV: Verdures i hortalissesGRUP V: Fruites GRUP VI: Pa, pasta, cereals i sucre GRUP VII: greixos i olis És una classificació dels aliments segons les seves funcions PLÀSTICA ENERGÈTICA, PLÀSTICA, REGULADORA REGULADORA ENERGÈTICA
  24. 24. 24 Contingut de nutrients dels principals aliments
  25. 25. 25 Les tècniques de conservació dels aliments Conservació per addició de substàncies Sucre Sal Vinagre Conservació per deshidratació • Eliminació de l’aigua • Liofilització Conservació per calor • Esterilització + 100 ºC • Pasteurització − 100 ºC Conservació en fred • Refrigeració + 0 ºC • Congelació − 0 ºC
  26. 26. 26 L’elaboració del pa 1 2 3 4 567 1. Producció del blat 2. Elaboració de la farina 3. Emmagatzematge 4. Elaboració del pa 5. Transport i distribució 6. Venda 7. Consum
  27. 27. 27 Aliments transgènics: • Alteració del contingut genètic • Qualitats particulars • Controls estrictes Els additius alimentaris i els aliments transgènics Tipus d’additius: • Colorants • Conservants • Antioxidants • Estabilitzants • Espessidors • Gelificadors • Emulsionants • Edulcorants • Potenciadors del gust Codis: Ex: Glutamat monosòdic ( 621 ) E – Unió Europea 1 – Colorants 2 – Conservants 3 – Antioxidants 4 – Estabilitzants 5 i 6 – Potenciadors del gust 9 – Edulcorants E
  28. 28. 28 TAXA METABOLISME BASAL (TMB)  Definició: Són les calories que el cos consumeix en un dia en repòs absolut a una Tª constant.  És l’energia que el nostre cos necesita per mantenir: - Tª corporal constant - La respiració - El funcionament dels òrgans La TMB depèn de diferents factors: - Estat de salut. Pes, edat, sexe…
  29. 29. 29 EQUACIÓ DE HARRIS I BENEDICT  Càlcul necessitats energètiques en repòs GER ( = MB) GER Home Metabolisme bassal = 66,47+ (13,75*P)+(5*A)-(6,76*E) GER Dona Metabolisme bassal = 655,1+ (9,56*P)+(1,85*A)-(4,6*E) P = PesA = Alçada E = Edat Calories totals = MB * Factor activitat * Factor agressió (Si el pacient te febre cal afegir factor per sobre de 37 ºC --> 1,13 per grau de temperatura per sobre de 37 ºC) Factor activitat Factor correcció Factor agressió Factor correcció Repos en llit 1 Traumatismes 1,35 Moviment en llit 1,2 Cirurgia menor 1,2 Si es lleva 1,3 Sepsis 1,6 Cremats 2,1
  30. 30. 30 4. L’APARELL DIGESTIU (Parts)
  31. 31. 31  1. LA DIGESTIÓ EN LA BOCA.  2. GLÀNDULES SALIVALS.  3. LA DEGLUCIÓ.  4. LES ONES PERISTÀLTIQUES A L‘ ESÒFAG.  5. LA DIGESTIÓ QUÍMICA ESTOMACAL.  6. L‘ ACCIÓ DE LA BILIS EN LA DIGESTIÓ.  7. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC PANCREÀTIC  8. FORMACIÓ DEL QUIL.  9. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC INTESTINAL.  10. L‘ ABSORCIÓ INTESTINAL. 5. LA DIGESTIÓ
  32. 32. 32 6. MALALTIES APARELL DIGESTIU (I) • 6.1 MALALTIES COMUNES * Caries dental • 6.2 INTOLERÀNCIES * Malaltia Celíaca * Estrenyiment * Diarrea * Intolerància Lactosa GLUTEN: proteïna que es troba al blat i als cereals
  33. 33. 33 6. MALALTIES APARELL DIGESTIU (II)  6.3 ALTRES MALALTIES(I) 6.3.1. Úlceres pèptiques 6.3.2. Malaltia inflamatòria intestinal - Malaltia de Crohn (intestí) - Colitis ulcerosa (colon i recte) Helicobacter pylori
  34. 34. 34 6. MALALTIES APARELL DIGESTIU (III)  6.3 ALTRES MALALTIES (II) 6.3.3. INFECCIONS - Gastroenteritis - Apendicitis Escherichia Coli
  35. 35. 35 6. MALALTIES D’ ORIGEN ALIMENTARI  L’ ARTERIOSCLEROSI  L’OBESITAT • L’ ANOREXIA NERVIOSA I LA BULÍMIA
  36. 36. 36 Els trastorns relacionats amb l’alimentació Desnutrició Anorèxia Bulímia Obesitat
  37. 37. 37
  38. 38. 38
  39. 39. 39 ANOREXIA NERVIOSA
  40. 40. 40 BULIMIA NERVIOSA  CÓMO DETECTARLA:  Presencia de atracones: comer mucho en poco tiempo.  Pérdida de control sobre la conducta alimentaría.  Conductas compensatorias para evitar el aumento de peso: vómitos, laxantes, ayuno, exceso de ejercicio físico...  El enfermo no reconoce los vómitos como autoprovocados.  La familia ha de observar si después de cada comida el enfermo se ausenta para ir al lavabo.
  41. 41. 41

×