Blogbook. El meu blog
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Blogbook. El meu blog

on

  • 13,137 views

Entrades al blog http://belllodra.blogspot.com des de desembre de 2003 a abril de 2012

Entrades al blog http://belllodra.blogspot.com des de desembre de 2003 a abril de 2012

Statistics

Views

Total Views
13,137
Views on SlideShare
13,136
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

1 Embed 1

http://www.linkedin.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Blogbook. El meu blog Blogbook. El meu blog Document Transcript

    • From Blog to Book.’http://belllodra.blogspot.com’
    • 2
    • Contents1 2003 23 1.1 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Aquest bloc: (2003-12-23 11:21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 THE INFORMATION AGE: ECONOMY, SOCIETY, AND CULTURE (2003-12-23 12:21) 25 The cult of Manuel Castells (2003-12-23 12:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 El Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca interdisciplinari sobre la societat de la informació a Catalunya realitzat per investigadors (2003-12-23 12:51) . . . . 27 Web Semàntica i marketing (2003-12-23 13:13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Construint marca entre tots. (2003-12-23 18:05) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 PIC Empresa: canvi tecnològic i activitat empresarial a Catalunya (2003-12-24 14:11) . . . 31 Comunicació i conflicte (2003-12-26 19:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 La Huella Digital. Treball de SCHEINSOHN SAROKA (2003-12-26 19:30) . . . . . . . . 33 GC - Globalització (2003-12-26 19:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 El correo electrónico desvela la estructura fractal de organizaciones sociales (2003-12-29 17:48) 37 Desentrañando la complejidad (2003-12-29 19:35) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382 2004 39 2.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Blogs corporatius (2004-01-12 08:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 econozco, xarxa de contactes (2004-01-12 08:58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Credibilitat i autoritat en la redacció de notícies (2004-01-12 09:00) . . . . . . . . . . . . . 42 Blogs corporatius (2004-01-14 15:53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Estratègies de comunicació basades en el coneixement (2004-01-14 16:38) . . . . . . . . . . 44 Netnografía (2004-01-15 10:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Canvi d’hàbits (2004-01-22 09:08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 e-Relaciones sociales (2004-01-26 08:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Internet + tecnología: el poder en tus manos (2004-01-26 08:27) . . . . . . . . . . . . . . . 48 RSS al servicio de la superabundancia de información (2004-01-26 08:29) . . . . . . . . . . 49 3
    • 2.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 El software social (2004-02-02 15:14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Liders d’opinió en xarxa (2004-02-09 15:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Qui coneix qui... (2004-02-10 14:13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 La sociabilització dels contactes (2004-02-12 17:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Parlar bé d’un mateix de forma anònima (2004-02-17 11:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.3 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Moviment del codi lliure i identitat (2004-03-01 12:16) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Compartir coneixemenf font de poder (2004-03-01 18:45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Exemple de líder d’opinió a una comunitat virtual (2004-03-01 18:51) . . . . . . . . . . . . 58 Glòries de la xarxa (2004-03-10 10:56) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Halo Effect (2004-03-14 21:09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 2.4 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Free Culture (2004-04-14 15:16) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Blogging the Market (2004-04-20 13:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 The Buzz about Buzz Marketing Is Building (2004-04-20 15:49) . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.5 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Papers sobre sistemes d’informació intel.ligents sobre destins i viatges (2004-05-26 12:54) . 64 2.6 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Si no et visiten visita’ls tu (2004-06-15 09:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 La democratització dels contactes (2004-06-22 13:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Més xarxes socials (2004-06-24 14:48) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 2.7 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Agència de publicitat especialitzada en crear missatges que es difonen a través de les xarxes socials (2004-07-01 12:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Xarxes socials entre la realitat i la ficció (2004-07-13 09:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 El mercat són conversacions (2004-07-15 13:10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 BlogON 2004 (2004-07-16 12:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Monitoritzar les conversacions online (2004-07-19 08:40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Global Nomades research (2004-07-19 13:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Manca d’identitat als ajuntaments de Mallorca (2004-07-22 12:24) . . . . . . . . . . . . . . 76 Gestionant la representació en el món digital (2004-07-22 12:38) . . . . . . . . . . . . . . . 77 Què va passar al BlogON (2004-07-27 12:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Bloggers al servei de les campanyes polítiques (2004-07-30 13:13) . . . . . . . . . . . . . . . 79 2.8 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Standford Web Credibility Research (2004-08-04 09:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 804
    • Persuasió (2004-08-04 09:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Lectures per revisar (2004-08-13 13:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Blogs Más Visibles (GoMeme 4.0) (2004-08-17 09:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Excavando la Web (2004-08-17 09:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Comparteixo els Feeds a Feedmanía. (2004-08-17 09:52) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 El net de Peter F. Drucker (2004-08-17 12:32) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Blogs i comunicació corporativa (2004-08-17 13:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 El canvi de comunicació a l’empresa (2004-08-18 08:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 Transparency Begets Trust in the Ever-Expanding Blogosphere (2004-08-18 09:09) . . . . . 90 Un blog sobre mac a wired (2004-08-18 09:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Sobreviurà la publicitat convencional? (2004-08-20 09:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 El COI prohibeix els blogs als esportistes d’Atenes 2004 (2004-08-23 08:34) . . . . . . . . . 94 Blogversations (2004-08-23 09:01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Llistat de CEOs que escriuen blogs (2004-08-23 09:11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Article sobre blogs corporatius (2004-08-25 09:21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Llistat de blogs corporatius (2004-08-25 12:05) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Què val un blog? (2004-08-30 09:00) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 992.9 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 FOAF i Web Semàntica (2004-09-01 08:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Retorn i fòrums bursàtils (2004-09-20 12:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Publicitat a llocs inesperats (2004-09-23 08:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1022.10 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Efecte distorsionador, i què? (2004-10-01 14:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Estratègies de comunicació basades en el coneixement (2004-10-11 15:04) . . . . . . . . . . 104 Utilitat del programari social (2004-10-19 10:11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 L’evolució de la comunicació d’una empresa (2004-10-19 16:53) . . . . . . . . . . . . . . . . 106 L’e-commerce és també un assumpte d’emprenedors individuals. (2004-10-22 15:17) . . . . 107 Possible títol per la meva tesi d’investigació (2004-10-26 10:50) . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Referències (2004-10-28 08:34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1092.11 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Tesis doctorals (2004-11-02 15:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 El rol de les marques a la ”Dream Society” (2004-11-02 16:08) . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Per fi algú ho explica (2004-11-04 13:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Periodisme vs. Publicitat (2004-11-06 20:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 L’evolució de la publicitat convencional (2004-11-08 11:09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 5
    • Es pot mapejar o monitoritzar la influència dels líders d’opinió claus? (2004-11-10 17:05) . 118 Tercer lliurament de la trilogia sobre el poder de la narrativa en el marketing (2004-11-16 14:06) 119 Els informadors joves a la societat xarxa (2004-11-16 15:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Blocs i empresa (2004-11-16 15:31) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 Marketing online, què és? què implica? i la importància de la comunicació. (2004-11-23 08:48) 123 El cercador de ”papers” de Google (2004-11-26 10:01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 Noticias.com: estratègia de col.laboració basada en el ”Digital self fashioning” (2004-11-29 13:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 2.12 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Marqui.com: gestió de la comunicació (2004-12-13 08:59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Nou concepte: ”e-fluentials” (2004-12-15 15:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 Consumer-Generated Media 101: Word-of-Mouth in the Age of the Web-Fortified Consumer (2004-12-15 15:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Bibliografia (2004-12-24 12:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1343 2005 135 3.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 10 anys d’IBIT (2005-01-13 10:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Pregunta a Tim Berners-Lee (2005-01-18 16:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Alliberant coneixement i més coneixement (2005-01-28 11:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 3.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 Aconseguir reputació, un dels objectius per escriure un bloc. (2005-02-08 15:47) . . . . . . 139 Bloc del projecte ANOTA (2005-02-09 17:38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Membre de Bitacoras.org (2005-02-09 17:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 La importància de la CREATIVITAT (2005-02-15 09:45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Revistes científiques (2005-02-15 12:07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 Màrketing i web semàntica (2005-02-18 15:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 EPIC: una creuada cap al futur de la informació (2005-02-23 15:12) . . . . . . . . . . . . . 146 3.3 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 Metainformació per descriure la informació (2005-03-04 09:51) . . . . . . . . . . . . . . . . 147 Anotacions compartides (2005-03-08 12:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Comunicació i gestió del coneixement (2005-03-16 15:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Social Network References (Academic Bibliography) (2005-03-31 15:49) . . . . . . . . . . . 150 Journals Advertising,Marketing & Consumer Research (2005-03-31 17:16) . . . . . . . . . . 151 3.4 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 Edward de Bono i la passió per la creativitat (2005-04-01 09:12) . . . . . . . . . . . . . . . 1616
    • El missatge sense el mitjà (2005-04-04 17:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 Referències a revisar sobre la gestió del coneixement (2005-04-06 17:36) . . . . . . . . . . . 163 A la xarxa s’ha de fer xarxa (2005-04-07 18:11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 Flink: The Who is Who in the Semantic Web (2005-04-08 10:42) . . . . . . . . . . . . . . . 168 Marques i relacions públiques (2005-04-19 11:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 ”Entre Copas” a Mallorca (2005-04-19 16:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Blogpulse (2005-04-21 09:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Anuncis que saben el que vols (2005-04-29 09:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1733.5 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 Blocs corporatius (2005-05-11 16:01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 El ”JO” (2005-05-16 15:39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177 Primeres i altres impresions (2005-05-17 16:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 Xarxes Socials Obertes i descentralitzades (2005-05-17 16:31) . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 Estudi sobre Gestió del Coneixement a Espanya 2004 (2005-05-24 13:58) . . . . . . . . . . . 180 La importància de la identitat (2005-05-27 08:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 Verificar la identitat (2005-05-27 09:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Formigues elèctriques i doctorat (2005-05-28 23:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183 Un apunt sobre blocs de turisme (2005-05-30 17:32) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 Información, comunicación, opinión (2005-05-31 16:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1853.6 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 Seguir el fil de: (2005-06-02 09:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 Marketing en los blogs... de Marketing (2005-06-02 12:37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 Conceptes: marketing de font oberta i lideratge intel.lectual (2005-06-03 08:23) . . . . . . . 188 Canals de DiceLaRed (2005-06-03 12:10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 Influenciadors digitals i netnografies (2005-06-07 11:08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190 Blogs, story telling , product placement (2005-06-08 22:31) . . . . . . . . . . . . . . . . 191 OME 2005 algunes impressions (2005-06-26 22:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 Resums OME 2005 (2005-06-27 08:25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1943.7 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 Començant a descobrir blogs sobre turisme (2005-07-01 21:13) . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 Building the Semantic Web by Mass Collaboration (2005-07-11 21:54) . . . . . . . . . . . . 196 I ho deia un geni? (2005-07-26 09:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1973.8 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 He de provar newsmonster (2005-08-03 08:37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 Trust - confiança (2005-08-03 08:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199 7
    • RSS Submit (2005-08-03 14:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Prolateriat digital (2005-08-04 09:34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 Asomarse - Entusiasmarse - Sumergirse (2005-08-04 11:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 3.9 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 Alianzo o la fabricació de xarxes socials (2005-09-02 11:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 Google & Cerf (2005-09-09 14:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 Blogs de la indústria del turisme (2005-09-11 20:11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205 Informe: Best Practices in Public Relations. An Analysis of Online Press Rooms in Leading Companies Around the World (2005-09-13 14:11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 Qui és Qui a Internet? (2005-09-15 11:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207 3.10 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207 EGONET - anàlisi xarxes (2005-10-06 09:08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 Evadir-se (2005-10-26 19:14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209 3.11 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209 Compartir coneixement en la cultura del programari de codi obert (2005-11-02 11:43) . . . 210 La utopia és l’incentiu que millora la realitat (2005-11-03 21:23) . . . . . . . . . . . . . . . 211 La meitat de campanyes on line tenen en compte el màrqueting boca-orella (2005-11-04 12:15) 212 Blogs a Mallorca (2005-11-13 15:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 Les tasques de màrketing són només del departament de màrketing? (2005-11-21 08:55) . . 214 ”Localizando Gurús en nuestras organizaciones” i IKARMA (2005-11-21 16:58) . . . . . . . 215 Comunicar la innovació (2005-11-30 11:11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216 EL ECOSISTEMA DIGITAL. Modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet (2005-11-30 15:53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 3.12 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 Caso práctico turismo: transformación de contenidos de información turística a metadatos semánticos para mejorar su distribución. (2005-12-13 09:19) . . . . . . . . . . . . 218 Concurs HazRuido.com (2005-12-20 17:27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 S acaba,& (2005-12-23 18:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220 Contradiccions. (2005-12-23 19:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222 M’hi he posat! la identitat del JO, o del TU. (2005-12-27 13:44) . . . . . . . . . . . . . . . 223 Què no hi siguin no vol dir que no n’hi hagin (2005-12-27 14:13) . . . . . . . . . . . . . . . 224 Nanomitjans (2005-12-28 12:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225 Aventures i desventures d’una doctorant (2005-12-28 13:01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227 Convertint conversacions amb intel.ligència de mercat. Empresa (2005-12-30 11:42) . . . . . 2288
    • 4 2006 229 4.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229 Blogs per promocionar llibres (2006-01-11 10:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230 Accions de difusió basades en transferència de coneixement (2006-01-17 13:03) . . . . . . . 231 TALLERWEB1.0, Vitoria-Gasteiz, 19-20/01/2006 Taller|Tailerra: Mejorando los servicios públicos de la red trabajando en red (2006-01-23 11:05) . . . . . . . . . . . . . . . 232 Si cultura és una mercaderia, coneixement pot ser una mercaderia? (2006-01-27 19:03) . . . 234 4.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234 Llocs per organitzar viatges i compartir experiències (2006-02-01 11:55) . . . . . . . . . . . 235 Blogs relacionados con empresas (2006-02-12 00:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236 Varsavsky , FON, i canals alternatius de publicitat (2006-02-13 09:01) . . . . . . . . . . . . 238 Una revolució o una guerra? (2006-02-13 21:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240 Una altra manera d’utilitzar els bloggers al servei de les marques (2006-02-14 17:49) . . . . 241 Blogs de empresas II (2006-02-17 21:32) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 Blogs en los Media (2006-02-17 21:38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243 BlocCat (2006-02-17 21:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244 Menéame (2006-02-17 22:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245 Agradable sorpresa (2006-02-24 17:56) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 1r Encuentro de Personal Branding & Networking (2006-02-27 12:39) . . . . . . . . . . . . . 247 4.3 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 Repensant les bases de la comunicació (2006-03-05 19:39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248 Els polítics comencen a actuar a la blogosfera (2006-03-07 15:17) . . . . . . . . . . . . . . . 249 Espais virtuals de ciència (2006-03-10 20:48) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250 Aprender comunicación digital (2006-03-12 20:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252 Des d’aquí faig feina (2006-03-13 13:25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253 Teories de la comunicació (2006-03-14 12:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254 Ordenant (2006-03-22 15:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255 [networking] fent contactes volant (2006-03-23 08:53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256 [publicitat] Publicitat als feeds (2006-03-23 08:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257 The Voice of the blog (2006-03-25 20:49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258 The corporate weblog manifesto by Robert Scoble (2006-03-25 21:16) . . . . . . . . . . . . . 260 BLOGS a GLOBAL CONVERSATION A Master s Thesis on the Social Phenomenon of Blogs By James Torio (2006-03-26 22:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261 Bloggers que són notícia (2006-03-27 14:49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263 4.4 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264 9
    • [llibre] Blogs: La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y a ciudadanos (2006-04-02 12:08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265 Multinacionals del coneixement i la comunicació del coneixement (2006-04-07 11:24) . . . . 266 Fins quan escriurem blogs? I comentaris? (2006-04-08 21:38) . . . . . . . . . . . . . . . . . 268 Turisme a Internet (2006-04-11 09:40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269 El cervell global [i el marketing de les neurones] (2006-04-12 17:13) . . . . . . . . . . . . . . 270 Sistemes de recomanacions (2006-04-14 11:58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272 Resultarà que els guerrers del marketing de guerrillas són els bloggers? (2006-04-20 13:54) . 273 Sobre l’IBIT i la Gimcana Virtual 2006 (2006-04-21 19:57) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274 Blogs i administració digital (2006-04-25 12:53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275 Per què el 60% de la població no està connectada a Internet? (2006-04-28 23:27) . . . . . . 276 Ciutat de Palma: ciència, tecnologia, filosofia i comunicació (2006-04-28 23:39) . . . . . . . 278 Blogs de polítics mallorquins (2006-04-28 23:52) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 4.5 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 Què està passant a Ceuta? (2006-05-07 10:35) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280 Una segona vida (2006-05-07 21:56) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281 Xerrada de blogs i xarxes a Ciutadella (2006-05-12 08:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282 Blogs guanyadors (2006-05-12 15:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283 [eines] Google Trends per analitzar cerques sobre destins turístics (2006-05-13 19:09) . . . . 284 Neus Arqués, Un hombre de pago i blogs (2006-05-15 19:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285 [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (I fins a pàgina 81) (2006-05-21 22:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286 [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (I I pàgines 82 - 106) (2006-05-24 22:59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290 [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (III pàgines 107-138) (2006-05-27 12:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292 [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (IV pàgines 140-189) (2006-05-28 23:28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295 [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (V pàgines 190-223) (2006-05-29 19:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298 [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (opinió) (2006-05-29 19:36) . 299 IGC 2006 i Blogmarketing (2006-05-31 16:34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 4.6 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 Sociedad del (Re)Conocimiento = Relaciones Humanas x [Ética + Filosofía2.0] (2006-06-10 21:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301 ”los ojos miran a los ojos que los miran” (2006-06-10 21:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302 Com s’organitza una empresa virtual (2006-06-10 21:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30310
    • Gent que trob interessant (2006-06-10 22:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304 Sortint de la xarxa o ”NET OUT” (2006-06-15 21:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305 Comentaris d aquest blog (2006-06-27 21:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307 Tipus de poder, de poder fer i d influència (2006-06-27 21:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . 308 La Xarxa Infojove [poder de connexió] (2006-06-27 22:34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309 Estudio Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias . GrupoBPMO ediciones. (2006-06-28 20:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3104.7 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 Confiam amb Google? (2006-07-01 15:21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312 Cultura de la profunditat (2006-07-04 22:16) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313 Inteligencias en conexión. Derrick de Kerckove (2006-07-05 21:47) . . . . . . . . . . . . . . 314 Alguna aplicació per gestionar les conversacions de ca els altres? (2006-07-05 22:37) . . . . 315 El cervell global [i el marketing de les neurones] (2006-07-05 22:37) . . . . . . . . . . . . . . 316 Chalamanch (2006-07-05 22:43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318 Es pot comparar el mercat rosa amb el mercat del coneixement? (2006-07-14 23:54) . . . . 319 Conflictologia - Gestió del Caos - Eduard Vinyamata - UOC - rectora (2006-07-24 20:11) . 321 Sobre els comentaris d’aquests bloc (2006-07-24 20:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 Eines per gestionar una identiat distribuïda (2006-07-29 17:49) . . . . . . . . . . . . . . . . 323 Com programau els vostres viatges d’estiu? (2006-07-29 20:04) . . . . . . . . . . . . . . . . 324 Record de Mèxic de 2003 (2006-07-31 09:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325 Record de Turquia 2004 (2006-07-31 22:31) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 326 M’ha agradat això del Picassa (2006-07-31 23:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3274.8 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 327 Identitats difoses (2006-08-01 22:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328 A Fons a IQUA (2006-08-02 22:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330 Xarxes (2006-08-02 23:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331 Això no és publicitat contextual (2006-08-04 14:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 La publicitat de Google fora de la xarxa? (2006-08-04 20:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . 333 Gestionant Identitats: YUKU i BLORUM (2006-08-04 21:05) . . . . . . . . . . . . . . . . . 334 Calma (2006-08-06 17:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3354.9 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 335 Acabant el viatge de Mèxic (2006-09-05 04:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336 Tornant,... (2006-09-10 22:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 337 Gestionant la il.lusió i una cosa darrera l’altra (2006-09-12 22:11) . . . . . . . . . . . . . . . 338 Enquesta: necesidades de información turística de la gente que visita las Islas Baleares (2006-09-12 22:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339 11
    • 4.10 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339 Momentàniament (2006-10-03 20:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 340 CRE: capítol societat de la Informació (2006-10-09 20:37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341 Curs i cicle de conferències de comunicació: promeses i certeses de l’era digital (2006-10-16 12:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342 Rànking de blocs corporatius en espanyol (2006-10-16 15:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . 343 ”Coneixement Obert, Societat Lliure”. III Congrés ”online” del Observatori per a la CiberSo- cietat (2006-10-17 08:57) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344 Intervenció en el curs Convergència de mitjans i periodisme 3.0 (2006-10-20 20:00) . . . . . 345 Identitat Virtual 2.0. (2006-10-23 15:53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346 Agències de publicitat a SecondLife (2006-10-23 15:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347 Sloodle = Second Life + Moodle (2006-10-23 16:14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 348 Agència de notícies a Second Life (2006-10-23 17:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 349 Premi Web 2006 de Balearweb (2006-10-26 12:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350 II Edició del Concurs Comparteix els Racons de les Illes Balears (2006-10-27 09:43) . . . . 351 4.11 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351 Jornades: el Futur i Perspectives del Copyright i el Copyleft. (2006-11-05 11:45) . . . . . . 352 Provant Blogger Beta (2006-11-05 11:48) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353 Què passa si no gestiones la teva pròpia identitat virtual? (2006-11-05 12:11) . . . . . . . . 354 ”Amo a Laura” arriba a Mallorca (2006-11-07 09:06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 356 Contra el agobio, pereza (2006-11-08 14:03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 357 Edward De Bono ve a Mallorca (2006-11-11 22:06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358 Fora de la xarxa (2006-11-14 16:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 359 Gestió de la reputació (2006-11-15 12:43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 360 Entre Google i Second Life - entre la raó i l’emoció (2006-11-16 14:06) . . . . . . . . . . . . 361 Vicent Partal a Mallorca (2006-11-19 20:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362 Cròniques d’una Segona Vida (2006-11-20 13:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363 Transferencia de conocimiento como activo de comunicación para mejorar la identidad y la reputación individual y corporativa (2006-11-20 17:03) . . . . . . . . . . . . . . . 364 SECOND LIFE, ENTORNO VIRTUAL, APRENDIZAJE REAL (2006-11-27 20:01) . . . . 365 4.12 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365 L’obra de Warhol arriba a Mallorca (2006-12-01 21:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366 Tresserras de professor a conseller de la Generalitat de Catalunya (2006-12-01 21:41) . . . . 368 Bloc del taller d’Internet d’Humanitats UIB (2006-12-01 22:13) . . . . . . . . . . . . . . . . 369 Taller Web 2.0. Sobre com estaria bé que fossin les administracions digitals (2006-12-01 22:20) 370 Copy & Paste de palla (2006-12-14 17:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371 La persona de l’any ets TU (2006-12-20 12:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372 Serà la web 3.0. la web semàntica? (2006-12-29 19:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37312
    • 5 2007 375 5.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 375 La seducció del territori (2007-01-12 21:12) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 376 La identitat i el sentiment d’un poble (2007-01-15 17:59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377 Mapa de tendències al món per al 2007 i més enllà. Implicacions pel turisme (2007-01-27 18:21) 378 Ganar influencia influyendo en los influyentes! (2007-01-27 18:59) . . . . . . . . . . . . . . . 379 Marketplace dels programes electorals o com jo m’imagin (2007-01-31 18:24) . . . . . . . . 380 5.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381 De fira en fira (2007-02-15 18:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382 Future Traveller Tribes 2020 per AMADEUS (2007-02-23 21:55) . . . . . . . . . . . . . . . 383 Quan arribaran els agents intel.ligents per planificar viatges? (2007-02-25 21:39) . . . . . . 385 5.3 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385 coRank (2007-03-07 14:21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386 Des de Menorca (2007-03-08 17:13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 387 Interessant reflexió de sobre com donar a conèixer un programa de televisió (2007-03-08 19:00) 388 Gea Marketing - Descubre las herramientas que harán que tu vida como SEO sea más fácil (2007-03-12 16:33) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 389 L’altra Barcelona, no digital, no informacional (2007-03-12 18:38) . . . . . . . . . . . . . . . 390 D. Bel, o, estimado Señor Bel (2007-03-13 18:18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392 És convenient provar una assegurança d’accidents? (2007-03-20 18:15) . . . . . . . . . . . . 393 Tourism and Leisure Weblog - Instituto de Empresa Business School (2007-03-23 10:31) . . 394 TURISTEC.net | Blog sobre Turismo y Tecnología (2007-03-23 12:24) . . . . . . . . . . . . 395 Web 2.0 and Travel 2.0 - Hospitality Industry catching on? » The Tourism and Hospitality Diaries (2007-03-23 13:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396 Frederick Giasson s Weblog (2007-03-27 09:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 397 B TECNOL web 3.0.pdf (application/pdf Objeto) (2007-03-27 15:44) . . . . . . . . . . . . 398 B TECNOL web 3.0.pdf (application/pdf Objeto) (2007-03-27 15:44) . . . . . . . . . . . . 399 5.4 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 399 Angel María » Ranking de Redes Comerciales de blogs en español (2007-04-08 11:35) . . . . 400 Manuel Castells parla sobre comunicació i poder al Centre de Cultura Sa Nostra a Palma (2007-04-08 12:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401 FutureText - wireless mobility and digital convergance (2007-04-08 12:03) . . . . . . . . . . 403 El mundo virtual de Second Life: ¿beneficia o perjudica a las empresas? | elmundo.es (2007-04-10 09:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 404 Close Harmony: Bands and Web 2.0 (2007-04-10 09:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 405 Cursos sobre identitat digital i marketing online (2007-04-10 18:37) . . . . . . . . . . . . . . 406 13
    • II Taller Nacional de Tecnologías Aplicadas al Sector Hotelero i Blogs and Beers a Palma (2007-04-10 19:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 409 Twitter - o com dir el que estàs fent en cada moment (2007-04-10 19:54) . . . . . . . . . . . 410 Aviba i Ibatur inverteixin 150.000 euros en una campanya contra Internet (2007-04-13 21:15) 411 Destino 2.0. (2007-04-14 19:19) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412 ASOMO (2007-04-14 19:43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413 Monitorització de sentiments a la xarxa (2007-04-15 20:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414 Dirty Ray - Kevin Weatherill - Immaculate Fools - ”Los Fools son el grupo más olvidado de Internet” (2007-04-15 20:59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 415 Blog de Pablo Mancini » Blog Archive » Twitter habla del futuro (No es un streaming del presente) (2007-04-16 15:34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416 Medios - NACE ”YO, PERIODISTA” - MarketingDirecto.com (2007-04-23 13:33) . . . . . . 417 5.5 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 417 Marketing Móvil - LA PUBLICIDAD SOCIAL LLEGA A LAS COMUNIDADES MÓVILES - MarketingDirecto.com (2007-05-02 08:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 418 Coneixent gent especialitzats en marketing turístic (2007-05-02 17:10) . . . . . . . . . . . . 419 Web 2.0 Travel Tools (2007-05-02 18:00) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 420 Risto Mejide: de l’expectativa a... (2007-05-03 18:43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 421 Reflexions sobre Risto Mejide i una pregunta per les agències de publicitat (2007-05-03 22:31) 423 Bases Legales / Yo Soy Viajero Barceló (2007-05-08 17:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425 Cómo fue la primera conferencia de Llamazares en ’Second Life’ - 20minutos.es (2007-05-09 15:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 426 Superar la por escènica digital / La nova era d Internet: Les Comunitats Socials a la xarxa (2007-05-09 15:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 427 Index Book: Envía tus trabajos para el nuevo libro Feedback: Direct and Interactive de Roger Ortuño (2007-05-09 15:49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 429 Los blogs de economistas atraen a multitudes en Internet (2007-05-11 09:38) . . . . . . . . 430 Las ’web’ de socialización ganarán 900 millones por publicidad en 2007 (2007-05-11 09:38) . 431 ”Second Life” mueve cada día millón y medio de dólares (2007-05-11 09:38) . . . . . . . . . 432 SMS gratis como publicidad electoral | CanalPDA (2007-05-11 09:39) . . . . . . . . . . . . 433 - EL MUNDO | Suplemento ariadna 327 - Publicidad en los dispositivos móviles (2007-05-11 09:39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 434 Los internautas se convierten en creativos publicitarios (2007-05-11 09:39) . . . . . . . . . . 435 La publicidad ”crece” en la Red - CincoDias.com (2007-05-11 09:40) . . . . . . . . . . . . . 436 DiarioTi: Diario Tecnologías de la Información (2007-05-11 09:40) . . . . . . . . . . . . . . 437 Coneixement, informació, publicitat (2007-05-11 16:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 438 Bon Voyage: A travel of a lifetime in ’Second Life’-Health/Science-The Times of India (2007-05-15 08:57) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43914
    • DUTIFRI AIRPORT - exemple integració mitjans (2007-05-15 08:58) . . . . . . . . . . . . 440 Intelligent Coast* (2007-05-15 10:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441 La Columna - VIRALES GRATIS Y PARIS HILTON - Jesús Revuelta - MarketingDirecto.com (2007-05-15 10:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442 Life in the unreal world-Life & Style-TimesOnline (2007-05-15 11:29) . . . . . . . . . . . . . 443 didyouknow?-Life & Style-TimesOnline (2007-05-15 11:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 444 Get a first life in the second one-Life & Style-Career & Jobs-Graduate / Management- TimesOnline (2007-05-15 11:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 445 Virtual personalities face a reality check-Life & Style-Career & Jobs-Graduate / Management- TimesOnline (2007-05-15 11:29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 446 De la teoria a la pràctica en marketing online, explicat a Mallorca (2007-05-15 12:10) . . . . 447 Día 1 (2007-05-15 18:07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 449 Red Temática de Web Semántica (2007-05-16 09:27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450 Colors (2007-05-16 14:30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451 Blog Sector Turismo Opinion Herramientas Gestion (2007-05-18 09:19) . . . . . . . . . . . . 452 Blogs Corporativos: Nuevos Blogs Corporativos de empresas españolas (2007-05-21 12:27) . 453 ..::reNacer06::.. (2007-05-21 15:46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 454 Máquinas emocionales (2007-05-21 15:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455 ..::reNacer06::.. (2007-05-21 15:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456 5min - Life Videopedia (2007-05-21 16:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457 Ubuntu Tribe » Blog Archive » manifiesto [nosoloruido] (2007-05-21 17:28) . . . . . . . . . 458 Comunicación y RRPP - NUEVOS MEDIOS: ¿RESPONSABILIDAD DEL MARKETING O DE RRPP? - MarketingDirecto.com (2007-05-24 08:29) . . . . . . . . . . . . . . . 459 Feines en les que he participat o particip (2007-05-24 19:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4605.6 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 460 kyte: TV out of the box (2007-06-08 20:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461 Betatester (2007-06-12 17:31) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462 Empatia com a estratègia de comunicació? (2007-06-17 22:35) . . . . . . . . . . . . . . . . 463 Visió present - futurista de la revolució mediàtica (2007-06-19 21:32) . . . . . . . . . . . . . 464 Vida social (2007-06-19 21:34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 465 Título de Experto Universitario en Creatividad Publicitaria. Marçal Moliné. (2007-06-21 23:10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 466 Oficines d’informació turística i destins 2.0. (2007-06-26 20:35) . . . . . . . . . . . . . . . . 467 Informe comunicació Catalunya 2005 - 2006 (2007-06-29 22:53) . . . . . . . . . . . . . . . . 4685.7 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 470 Luces y sombras de la Web Semántica - eWEEK (2007-07-02 21:34) . . . . . . . . . . . . . 471 Identidad y multiplicidad (2007-07-04 22:10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 472 15
    • La geo-publicidad global ya está aquí - El mapamóvil (2007-07-05 08:41) . . . . . . . . . . . 473 El mapamóvil (2007-07-05 08:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 474 MTV / Gillette - Option 1 (2007-07-05 11:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 475 ELPAIS.com - MySpace es para perdedores - Tecnología (2007-07-05 11:34) . . . . . . . . . 476 ELPAIS.com - La publicidad descubre las virtudes del Bluetooth - Tecnología (2007-07-05 11:45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 477 Online Customized Ads Move a Step Closer - New York Times (2007-07-05 11:46) . . . . . 478 Le Monde.fr : Grandes manoeuvres sur le Net (2007-07-05 11:49) . . . . . . . . . . . . . . . 479 Te gustará si te gusta... | elmundo.es (2007-07-06 10:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 480 MUDS (2007-07-08 18:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481 Evolució del ”jo” psicologia descentrada (2007-07-10 22:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 483 Generación Red (2007-07-11 23:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 487 Nascent: Foo and beyond (2007-07-11 23:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 488 LLega a España ’Zattoo’, un programa gratuito que funciona sin hardware para ver la TV por Internet- Lavanguardia.es - Noticias, actualidad, última ho (2007-07-13 12:11) . . 489 Baquía: Salas online: la última esperanza del cine independiente (2007-07-13 12:12) . . . . 490 Baquía: Salas online: la última esperanza del cine independiente (2007-07-13 12:12) . . . . 491 E-Commerce News: E-Marketing: Web Site Content Extras: Beyond Bells and Whistles (2007-07-13 12:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492 Baquía: Las 50 webs más importantes del año (2007-07-13 13:47) . . . . . . . . . . . . . . . 493 When Your Social Sites Need Networking (2007-07-17 09:18) . . . . . . . . . . . . . . . . . 494 MUDS, identitat, sers socials, la societat de la ment (2007-07-17 21:07) . . . . . . . . . . . 495 El paper de la publicitat en la societat xarxa i la ment global (2007-07-17 21:26) . . . . . . 497 Inteligència, global - local, confiança (2007-07-28 22:32) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 498 5.8 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 498 What kind of information do you need when you plan a travel? (2007-08-09 11:34) . . . . . 499 5.9 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 499 Reconnectant (2007-09-10 22:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500 Abladías de Fernando Polo: Cada vez más red, y menos nodo (2007-09-13 22:20) . . . . . . 501 (2007-09-21 08:56) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502 ManifestoOnMondayMorning.pdf (application/pdf Objeto) (2007-09-26 18:53) . . . . . . . . 503 Per quan te sentis perdut (2007-09-26 19:09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 504 5.10 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 504 Twitter / Dreamito (2007-10-02 09:13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505 El Blog de un Hotel » ¿Tienes un Blog? (2007-10-08 16:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 506 Influències (2007-10-12 22:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50716
    • ’ÑUW@’ hasta en la sopa | elmundo.es (2007-10-31 10:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 508 5.11 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 508 Per fi, hem publicat l’estudi sobre quina informació consulten els visitants de les Balears per planificar el viatge per Internet (2007-11-13 17:53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509 Itineraris i racons. Ensenya i descobreix les Illes Balears des d’un altre punt de vista. (2007-11-22 16:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 510 Quin tipus de blogger som? (2007-11-22 21:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 511 5.12 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 511 Persones 2.0 i organitzacions 2.0: revolució de conceptes (2007-12-02 18:37) . . . . . . . . . 512 OpenID - Gestor d’identitats distribuïdes (2007-12-16 21:45) . . . . . . . . . . . . . . . . . 513 Y tú, ¿qué marca eres? 12 claves para gestionar tu reputación personal (2007-12-16 22:02) 514 Santa Jo - Santa Victòria - L’anècdota (2007-12-23 22:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 515 Adéu 2007, hola 2008 (2007-12-31 20:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5166 2008 519 6.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 519 Identitat 2.0 (2008-01-04 18:28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 520 Identitat distribuïda - Conversar a ca els altres (2008-01-10 23:57) . . . . . . . . . . . . . . 521 Converses distribuïdes privades (2008-01-11 14:14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522 6.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522 ”Justament me va tocar a mi ser jo” (2008-02-13 17:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 523 No Home No Web (2008-02-14 19:00) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 524 El maniquí Josomid, en Pau i jo a IB3 amb Joan Monse (2008-02-26 19:12) . . . . . . . . . 525 6.3 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525 M’ha cridat l’antenció una camiseta negra que posa (2008-03-01 21:33) . . . . . . . . . . . . 526 20 usos pel twitter, per Marc Vidal (2008-03-01 21:45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 527 Marques i xarxes socials (i saturació 2.0) (2008-03-06 23:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 528 Invitació inauguració exposició Identitat Digital (2008-03-12 17:25) . . . . . . . . . . . . . . 529 Història de Josomid. Un maniquí a la recerca d’una identitat digital (2008-03-14 14:57) . . 530 Que diferent que es veu l’exposició des de la perspectiva d’una altra persona (2008-03-15 19:43) 531 Per recordar el futur (2008-03-16 10:26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 533 ”Urgent: se cerca «ciberexsecallador»” a www.aforavila.com (2008-03-22 21:23) . . . . . . . 534 El bo i el dolent dels projectes d’innovació social basat en l’ús TIC (2008-03-27 21:42) . . . 535 Benjamí Villoslada, Ricardo Galli (2008-03-30 21:12) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536 6.4 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 537 Marketing de codi obert a la mallorquina (2008-04-07 22:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . 538 17
    • Segon dia a la fira de la ciència... (2008-04-18 12:01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 539 Premi Web 2008 de Balearweb (2008-04-18 12:06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 540 Preparant la presentació de n’Elisenda Ardèvol (cicle de conferències sobre identitat digital) (2008-04-18 21:04) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 541 Necessit que algú em digui que comprar bitllets d’avió a la web de Clickair és segur (2008-04-27 11:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 542 6.5 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543 Empresa 2.0 (2008-05-02 13:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 544 VilaWeb - Bo i millor del Web 2.0 (2008-05-12 12:14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 545 Wikiquote - l’enciclopèdia de les cites (2008-05-12 20:25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 546 Em connecto, llavors existeixo (2008-05-16 11:51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 547 Web Trend Map 2008 (2008-05-19 17:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 548 Els hotelers preocupats pels portals d’opinió (2008-05-19 17:47) . . . . . . . . . . . . . . . . 549 Vulll ser visible o invisible? (2008-05-21 11:14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 551 Contest el mem iniciat per Josomid que em passa en Climent Picornell (2008-05-24 19:23) . 552 Codi comunitat hosteltur (2008-05-27 14:32) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 554 Dos cursos: identitat digital i reputació digital (2008-05-29 22:34) . . . . . . . . . . . . . . 555 6.6 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555 Els blocs han fet visible part de la Internet invisible (2008-06-05 23:26) . . . . . . . . . . . 556 La identitat digital d’un president (2008-06-08 23:25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 557 El mèrit es pot comprar, la passió no. (2008-06-27 21:35) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 558 6.7 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 558 Redescobrint la blogosfera (2008-07-01 21:56) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 559 Provant Wordle (2008-07-08 09:02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 561 Arqués i Seda renoven bloc amb objectius un poc oposats i alguns en comú (2008-07-17 18:22) 562 i-què? (2008-07-17 19:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 563 Pels que vengueu a Mallorca aquest estiu (2008-07-24 23:01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 564 Aspectes socials de la web 2.0 (2008-07-27 10:43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 565 La sala dels miralls (2008-07-31 18:37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 566 6.8 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 567 El poder de las redes en la empresa (2008-08-10 17:46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 568 6.9 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 568 De tour per l’estat espanyol (2008-09-29 19:54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 569 6.10 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 569 Atenció asincrònica (2008-10-02 23:58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 570 Flipant amb Facebook (2008-10-07 19:07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57118
    • Dia d’acció bloc: un turisme responsable per dur doblers de forma directa a zones més pobres (2008-10-15 22:00) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 572 ¿Es optimista y feliz la Red de habla hispana? (2008-10-19 22:25) . . . . . . . . . . . . . . 574 Identitat digital: comunicació i cultura (2008-10-24 20:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 575 6.11 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 575 Avui comença l’exposició Identitat Digital a Menorca (2008-11-08 21:04) . . . . . . . . . . . 576 Més de 600 itineraris per descobrir racons de les Illes Balears (2008-11-15 21:32) . . . . . . 577 Comunicar en femení. Dones a la xarxa (2008-11-21 23:27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 578 Cibermaneras (2008-11-30 21:21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 579 6.12 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 579 ”Tu marcas tendencias” i thinktravel (2008-12-17 17:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 580 ”El Tercer Mundo es un laboratorio de soluciones para nuestro futuro.” (2008-12-20 20:26) . 5827 2009 583 7.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 583 Desig, il.lusió i energia (2009-01-02 22:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 584 ”La reputación es muy importante” (2009-01-05 10:27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 586 Coincidències (2009-01-15 20:37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 587 The global brain (2009-01-20 11:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 589 Què faig? (2009-01-27 09:47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 590 Google tanca Lively i Google Print Ads (2009-01-27 19:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 596 Qui som? (2009-01-27 20:18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 597 ”No puedo acceder a mi mismo” (2009-01-28 17:38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 599 Què més vull fer? (2009-01-29 18:15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 600 Visualitzant els problemes de la identitat digital (2009-01-30 14:14) . . . . . . . . . . . . . . 601 7.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 601 Mi jefe y el IBIT (2009-02-03 21:16) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 602 Risto Mejide. El pensamiento negativo (2009-02-04 20:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 603 2008 Web Trend Map (2009-02-05 21:36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 604 Reputación e Identidad (2009-02-25 17:38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 605 Servicio en pruebas para analizar y comparar con sus más directos competidores la reputación y el posicionamiento de su marca turística en Internet. (2009-02-25 17:58) . . . . 606 Anonimat, pseudonimat, identitat (2009-02-27 19:28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 607 7.3 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 607 RAQ (Rarely Asked Questions) in e-Government (2009-03-02 19:56) . . . . . . . . . . . . . 608 ¿Las personas debemos tener identidad digital? (2009-03-14 17:10) . . . . . . . . . . . . . . 609 19
    • Visibilidad. Cómo gestionar la reputación online (2009-03-16 13:00) . . . . . . . . . . . . . 610 Recuperant el temps de silenci (2009-03-30 18:37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 612 7.4 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 613 Bloguzz (2009-04-03 20:41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 614 Llibres i roses per Sant Jordi (2009-04-23 00:08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 615 7.5 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 615 Cursos i ponències sobre identitat i reputació digital (2009-05-10 19:48) . . . . . . . . . . . 616 Una imatge val més que mil paraules? i Dia d’Internet (2009-05-17 10:09) . . . . . . . . . . 617 7.6 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 618 Gestión del conocimiento (2009-06-09 17:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 619 7.7 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 619 Acabant - Començant (2009-07-09 23:28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 620 Preparant-me per la Copa del Rey Audi Mapfre de Vela (2009-07-19 16:16) . . . . . . . . . 621 Inspirándome en los mares del norte (2009-07-27 20:27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 622 7.8 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 622 Un dia navegant (2009-08-03 11:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 623 Sentint i aprenent (2009-08-05 00:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 624 Bifurcacions (2009-08-06 01:18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 626 ¿Por qué un un tren entre Manacor y Artà (y Cala Millor, Cala Rajada) en Mallorca? (2009-08-06 17:50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 627 El primer comentari anònim d’aquest bloc (2009-08-07 11:24) . . . . . . . . . . . . . . . . . 629 El tren de Llevant, la línea con menos demanda potencial (2009-08-23 22:57) . . . . . . . . 630 Alegaciones al Plan de Transportes Ferroviarios de Baleares y al Proyecto de tren Manacor Artà (2009-08-25 21:55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 632 7.9 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 633 KBUÑS 2009 (2009-09-20 20:22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 634 Cabueñes, Gijón, Identitat i reputació digital (2009-09-28 21:39) . . . . . . . . . . . . . . . 635 7.10 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 635 INTO 2009. Congrés internacional d’Innovació en Turisme (2009-10-24 22:38) . . . . . . . . 636 7.11 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 637 Deseos con daños colaterales (2009-11-07 21:09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6388 2010 641 8.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 641 Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer A white paper (2010-01-18 10:51) . . . . . 642 Dimensions pel posicionament d’un destí turístic (2010-01-19 08:30) . . . . . . . . . . . . . 64320
    • 8.2 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 643 Visibilitat a la producció científica i a les publicacions locals (2010-03-04 00:05) . . . . . . . 644 Identitat i reputació digital (2010-03-16 20:25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 646 8.3 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 646 Jornades de Centres de Coneixement (2010-04-04 21:57) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 647 Requiem por Mallorca (2010-04-23 18:28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 649 8.4 May . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 650 Conversacions, anotacions i capes: efectes en la reputació (2010-05-06 22:11) . . . . . . . . 651 Palma Mercadal Mollina: el triangle de la identitat digital del mes de Maig. (2010-05-29 00:59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653 8.5 June . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 654 Premi Web 2010. Balearweb (2010-06-10 18:44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 655 Cursos online i presencials sobre la gestió de la reputació (2010-06-11 18:38) . . . . . . . . . 656 Identitat Digital - Comunitat de pràctiques CAIB (2010-06-11 19:04) . . . . . . . . . . . . . 657 Cuando las decisiones son irracionales las consecuencias son imprevisibles (2010-06-29 23:20) 658 8.6 September . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 659 Velles novetats (2010-09-06 22:23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 660 8.7 October . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 660 Reputació 2.0 de nou a la UOC (2010-10-04 22:07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 661 Preocupa la Identitat Digital, però no hem de caure en la paranoia digital (2010-10-17 19:28) 662 Palafrugell - Palma - Barcelona - Gijón (2010-10-26 00:20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 663 8.8 November . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 663 Autorepresentació, reputació 2.0, Usos TIC, Jornades negocis TIC (2010-11-04 19:00) . . . 664 Turisme i comunicació 2.0 a les jornades UOC Alumni a Mallorca (2010-11-20 20:13) . . . . 665 Mi carta a los reyes magos, de Oriente o mágicos para la confección de los programas electorales (2010-11-24 18:13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6669 2011 669 9.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 669 Twitter a Paper.li (2011-01-09 18:42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 670 Docència: identitat digital a través de les xarxes socials i altres eines Web 2.0 (2011-01-17 21:35) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 671 Docència per directius de docents (2011-01-26 22:45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 672 9.2 February . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673 Relativament fàcil, estratègicament complicat (2011-02-09 20:20) . . . . . . . . . . . . . . . 674 Con-dividu (2011-02-13 10:17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 675 21
    • Hipermediacions, cibercultures, comunitats virtuals, identitats digitals: base teòrica (2011-02-27 21:12) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 676 9.3 April . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 678 La importancia del anonimato frente a la identidad (2011-04-27 17:04) . . . . . . . . . . . . 679 9.4 July . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 679 Derecho al olvido? No, gracias. Derecho al recuerdo y a la memoria (2011-07-23 18:35) . . . 680 9.5 August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 680 Acabar, seguir, empezar, transformar (2011-08-27 11:09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 681 9.6 December . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 682 Avantprojecte de Llei de Turisme de les Illes Balears (2011-12-10 19:28) . . . . . . . . . . . 683 Tan poques opinions sobre la nova llei de turisme de les Illes Balears? (2011-12-12 22:52) . 685 ¿Cuales son las fuentes de información para elegir un destino turístico? (2011-12-19 23:58) 687 Gestión de la visibilidad y la reputación de un destino turístico en Internet (2011-12-21 21:38) 68810 2012 689 10.1 January . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 689 Salvemos el hospital de Manacor. La vida no té preu (2012-01-31 22:51) . . . . . . . . . . . 690 10.2 March . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 690 Actors del turisme de convencions (2012-03-05 00:00) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 691 WebRep Avast. Anàlisis de reputació. Análisis de reputación (2012-03-13 19:21) . . . . . . 692 Blogger ens passa els nostres blogs a .es perdent visibilitat (2012-03-19 19:08) . . . . . . . . 69422
    • Chapter 120031.1 December 23
    • Aquest bloc: (2003-12-23 11:21)Apunts sobre la Societat de la informació i el coneixements relacionats amb les disciplines que he estudiat:comunicació, publicitat i turisme.http://belllodra.blogspot.com24
    • THE INFORMATION AGE: ECONOMY, SOCIETY, AND CULTURE (2003-12-23 12:21)A [1]selection of media reviews (key paragraphs) of Manual Castells’ trilogyEs té en compte les crítiques, l’opinió pública, la valoració de la comunitat per el reconeixement del treball.http://belllodra.blogspot.com1. http://sociology.berkeley.edu/faculty/castells/trilogy_reviews. 25
    • The cult of Manuel Castells (2003-12-23 12:24)”Yet, in some ways, Castells is a ”[1]guru’s guru.” The breadth of his endeavour-a 20-year attempt to syn-thesise a total theory of the information age covering global economic, technological, social and culturalchange-excites the imagination of other intellectuals. However, the sheer abstract complexity of the projectputs it beyond the patience of a wider public. ”Es podria considerar prescriptor en qualsevol plantejament d’aquests temes. Ho justifica també, que elseu nom surt a moltes de les bibliografies a plans sobre la societat de la informació i el coneixement elaboratspels governs del diferents regions.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.societyofcontrol.com/library/htm_pdf/castells_cult.htm26
    • El Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca interdisciplinari sobre lasocietat de la informació a Catalunya realitzat per investigadors (2003-12-23 12:51)”El [1]Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca interdisciplinari sobre la societat de la infor-mació a Catalunya realitzat per investigadors de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UniversitatOberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració de diferents entitats i persones en les tasques d’enquestai documentació.És un projecte de recerca fonamental sense cap tipus d’implicació comercial o de recomanacions polítiques.Els resultats seran públics i publicats a Internet per mitjà del portal de la UOC, a més de ser difosos pelscanals habituals de publicació de la recerca. Els informes de recerca seran redactats i publicats en català,castellà i anglès.El projecte és finançat i ajudat per diversos departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya.El conjunt del projecte és codirigit pels professors Manuel Castells i Imma Tubella. La coordinació gen-eral és a càrrec d’Anna Sánchez-Juárez.El Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca interdisciplinari sobre la societat de la informació aCatalunya realitzat per investigadors de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Obertade Catalunya (UOC), amb la col·laboració de diferents entitats i persones en les tasques d’enquesta i docu-mentació.És un projecte de recerca fonamental sense cap tipus d’implicació comercial o de recomanacions polítiques.Els resultats seran públics i publicats a Internet per mitjà del portal de la UOC, a més de ser difosos pelscanals habituals de publicació de la recerca. Els informes de recerca seran redactats i publicats en català,castellà i anglès.El projecte és finançat i ajudat per diversos departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya.El conjunt del projecte és codirigit pels professors Manuel Castells i Imma Tubella. La coordinació gen-eral és a càrrec d’Anna Sánchez-Juárez”.Els principals investigadors, en el perfil que es publica a la web, [2]al final de cada descripció, hi ha unenllaç que posa, per exemple, [3]Manuel Castells a la Xarxa, i enllaça directament a Google amb el nombrede recursos trobats sobre la persona en qüestió. Això pot ser una forma de mesurar la imatge i el prestigid’aquestes persones a la xarxa.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html2. http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html3. http://www.google.com/search?q=%22manuel+castells%22&ie=ISO-8859-1&hl=es&lr= 27
    • Web Semàntica i marketing (2003-12-23 13:13)Are we weaving the Semantic Web? Tim Berners-Lee’s fascinating book about the birth of the web andits possible future demonstrates that we should be demanding a more intelligent web. Why are searchresults so often frustrating and irrelevant? Often it’s down to the way we search. If we are to expect moreintelligent responses we must first build a more responsive web. The Billboard model for a website diedalong with the Field of Dreams optimism. Constructing a site without giving some thought to the kind ofsemantic territory it should occupy is like building a mall by the side of the motorway and waiting for the off-ramp. [1]Semantic Fishing is a marketing strategy that works with search engines and directories to improvevisibility and relevance. Keyword marketing takes semantic assets and turns them into workable targetedtraffic. You may have a brand, but how well does it rank? Find out how important keyword associationscan affect your positioning on the web. Marketing on the internet is all about Semantic Fishing: To learnmore about this powerful marketing strategy, follow this link to the semantic fishing home.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.semanticfishing.com/28
    • Construint marca entre tots. (2003-12-23 18:05)[1]http://www.instituteforbrandleadership.org/realityeditorial.h tmlWhen, back in the 1950s, Peter Druckersaid that marketing and innovation add value, everything else in an organisation adds costs, his context wasthat of marketing being integrated into everyone s job. Forty years deviation from this ideal - at least inmany Western companies - raises the question whether today s marketers are up to the master-integrationjob. Ironically, if they understood that the emerging power of intranets depends on editing web s of knowhowto communicate so simply that any function can understand marketing s Promise, then marketing leadersmight surprise themselves at how much of their common sense is needed to really drive value creation-organisation-wide and organisation-deep. By enabling every section of employees to question and answer thebrand promise, through learning organisation approaches to branding - eg Brand Chartering (Macrae 1996)- every employee s understanding of the promise of the brand lifestyle can be developed through all levels ofinvolvement from awareness to passionate commitment.(...)Increasingly what motivates people is a marketing job. What motivates - especially knowledge workers -is less about the paycheck; it is about a shared challenge. Needing to know an organisation s mission andbelieving in it. ...The only competitive advantage developed countries can hope for is the productivity oftheir knowledge workers. Yet this is still abysmally low - unimproved in 100 years - for the simple reasonthat nobody has worked at improving this productivity. All our work on productivity has been on the pro-ductivity of the manual worker.Dave Allen (1999), CEO of Enterprise IG, reminds us of the various ways in which 2-way communicationscould work so that a company learns as much about the wants of people who relate to the company as itknows about what it -the company - wants.”Intuitively, we all know that relationships build value when they continuously exchange something thatboth sides couldn t get without the other. Whilst we talk about this in concepts like image, identity, ex-perience, value, learning etc, few companies have really stood back and asked how to redesign processes toleverage the main differences between the 20th century s one way corporate communications processes, andnew two way processes. For example, how many customer complaints processes do you as a customer knowof which reward you when you fill a gap in the company s competence to promise?(...)Yet, the knowledge-age service company will build even more value if it can design its core activities aroundboth of these exchanges and the interaction between what more can employees give and take from customers.(...)When you look at the brand architectures that many 20th century companies have invested in, they arenot conducive to taking advantage of all - or even the majority of - the trends of globalisation, digitalisationand networks. Often brand architectures are hangovers from times when the powers of brand operators in-cluded cheap media, national audience reach, uncrowded markets, consumers whose national segmentationsand geographic distances from each other separated them from knowing what was the world s best qualityand value. The good news for humankind is that such consumer ignorance is disappearing at the speedassociated with electronic networks. The bad news is that many over-powerful organisations are reactingdefensively. In the short-term, consumers will be propositioned with the worst of both worlds of mass one-way communications and two-way dialogue, before we can all discover what the best of both worlds shouldbe. Just look how few brand web sites today really encourage browsers to talk back to their creators.(...) 29
    • I believe I speak for all the writers in this journal when I say we are acutely conscious that there is alot of work to be done to get from where we are today to where the brand and the communications industryneed to be if branding is actually to earn the right of being a company s most valuable interactive asset. Inreality, this can only happen when CEOs realise that the total system of marketing learning organisation -in its markets, its employees passions and in the pride in its focused knowledge systems - calls on all thetalents of grown up communications professionals. To make all the promising connections, to integrate sothat the whole has integrity in every loyal relationship it seeks, to design places and mental spaces whereproductivity grows, and to sustain value added by the human drive to learn.This is editorial I wrote as guest editor of a triple special issue of Journal of Marketing Management onbrands with Employee Brand Reality, Jan-April 1999Chris Macrae, email wcbn007@easynet.co.ukhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.instituteforbrandleadership.org/realityeditorial.html30
    • PIC Empresa: canvi tecnològic i activitat empresarial a Catalunya (2003-12-24 14:11)La sessió de treball de l’equip d’investigadors de la UOC amb el president Pujol va ser també el senyalde sortida per a la seqüència de publicació dels estudis sectorials que han configurat el [1]PIC en aquestaprimera fase.Aquesta sèrie s’enceta aquest mes de desembre amb la publicació del ”PIC empreses: les TIC i les trans-formacions de l’empresa catalana”, dirigit per Jordi Vilaseca, director dels Estudis d’Economia i Empresade la UOC i director de l’Observatori de la Nova Economia. La publicació i presentació pública de la restad’estudis sectorial del PIC -inclosa una presentació pública específica del PIC empreses- es durà a termeentre els mesos de gener i març del 2004, en una iniciativa de difusió al conjunt de la societat que tindrà elsuport de la Fundació Caixa Sabadell.D’entre les dades i resultats que es deriven d’aquest primer PIC sectorial que es publica a la xarxa en destacala constatació del paper que globalització i tecnologies digitals tenen com a agents de canvi a l’empresa cata-lana. En aquest sentit, les dades indiquen que podem ser a l’inici d’un procés de transformació cap a un noumodel de creixement de l’empresa que es caracteritza per l’economia del coneixement. Les dades obtingudesd’una mostra representativa de 2.038 empreses indiquen que el 8 % de les empreses catalanes venen a forad’Espanya més d’una tercera part de la seva producció, amb una presència encara reduïda d’establimentspropis fora de l’Estat (3,4 % de les empreses).En tot cas, l’empresa catalana apunta cap a un grau d’internacionalització cada cop més elevat. Efecti-vament, el 44 % de les empreses catalanes -amb una mitjana de tres mil clients- afirma que té clients ala resta d’Espanya, el 18,5 % a la Unió Europea i l’11 % a la resta del món. Aquesta creixent interaccióinternacional es posa també en evidència amb la relació a la cadena de proveïdors i amb relació a la presènciade competidors en el mercat.Aspectes com la dimensió i la concentració en el territori són algunes de les evidències destacades a l’estudi.El 88 % de les empreses catalanes no arriba a 5 treballadors i un 80 % té la seu a la regió metropolitanade Barcelona. En tot cas l’estudi també constata que aproximadament el 60 % del valor afegit brut (VAB)privat català prové de la microempresa (< 0 = 5), mentre que la gran empresa hi aporta el 21 %. L’estuditambé evindencia que els sectors més intensius en coneixement assoleixen una productivitat més elevada.Els resultats de l’anàlisi constaten el bon equipament digital de l’empresa catalana, si bé també posende manifest un nivell d’ús i aprofitament millorable. En aquest sentit, les dades indiquen que un 91 % deles empreses disposa d’accés a Internet i un 87 % utilitza el correu electrònic, mentre que un 22 % compraper Internet i un 11 % hi ven. Aquestes dades contrasten, però, amb una relativament baixa implantacióde processos de planificació i gestió que fan ús de les tecnologies de la informació: un 73 % no planifica elsprocessos productius amb el suport de les TIC i un 77,6 % de les empreses no disposa de sistemes integratsper obtenir i gestionar la informació i el coneixement de les relacions amb els clients.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.uoc.edu/in3/ 31
    • Comunicació i conflicte (2003-12-26 19:15)Quins són els problemes alhora d’implantar sistemes de gestió del coneixement basats en la comunicació?Extret de:Puyal, E. (2001): ”La comunicación interna y externa en la empresa”, [en línea] 5campus.com, Sociologíawww.5campus.com/leccion/comui> [1]http://ciberconta.unizar.es/LECCION/comui/100.HTMEn las organizaciones taylorista-burocráticas los mandos intermedios son un elemento clave en el sistemacomunicacional cuya función primordial es servir como canal de comunicación y de mediación entre la altadirección y aquellos trabajadores que estén bajo su ámbito de influencia . Por ello, cualquier problema,conflicto o tensión que experimenten puede tener importantes repercusiones en la eficacia de la comunicacióninterna.En la organización postaylorista con las nuevas formas de organización del trabajo, los estilos de gestiónmás participativos y las nuevas tecnologías de la información; los mandos intermedios pueden verse ame-nazados en términos de comunicación, adoptando una actitud negativa y escaso compromiso con la políticade comunicación.Los planes de comunicación pueden verse comprometidos además, por la implicación insuficiente de la altadirección, por la falta de voluntad o apatía de los trabajadores, las implicaciones débiles o la carencia dehabilidades de los gestores del plan, las competencias entre departamentos, los costes económicos del plan yla dificultad para evaluar sus resultados en términos económicos, su falta de continuidad, la complejidad oinaccesibilidad de sus instrumentos, etc.[7]Aunque son muchos los motivos que impiden la aplicación efectiva del plan de comunicación, en difer-entes investigaciones se ha identificado a la línea media como uno de los enemigos habituales para que lainformación fluya de arriba abajo y viceversa. La adopción por parte de algunos mandos intermedios de acti-tudes cerradas al uso de formas personales de comunicación y participación suele responder, según Straauss.(1992) y F. Gan (1996), al temor a una pérdida de control o de poder como consecuencia del acceso a lainformación de los trabajadores. Para Klein (1984) tiene que ver con la seguridad en el trabajo, es decir, conel temor a que sus puestos pierdan su razón de ser debido al autocontrol de los empleados.Algunas estrategias defensivas que desarrollan se sirven de la información como fuente de poder. El mandointermedio utiliza la posesión exclusiva de información como medio de mantener su autoridad (Simon, H.,1993), intenta controlar a través de la información de que dispone creyendo que cuanto mayor sea el volumende información almacenada, mayor control tendrá. Ahora bien, sólo cuando los datos en las organizacionesson escasos, puede asumirse que cuantos más datos, más información y cuanta más información más poder.Pero cuando existe un exceso de datos, es difícil percibir la información verdadera, asimilarla (Drucker, P.1988). Junto a estas percepciones encontramos (Puyal, 1999) que el poder de la información convive fre-cuentemente con el poder del silencio o de la incomunicación.http://belllodra.blogspot.com1. http://ciberconta.unizar.es/LECCION/comui/100.HTM32
    • La Huella Digital. Treball de SCHEINSOHN SAROKA (2003-12-26 19:30)[1]La Huella Digital. Treball de SCHEINSOHN SAROKAP. 149Para la organización basada en la información y en el conocimiento, lafunción comunicación cobra una importancia sin precedentes. Como dicePeter Drucker: ...la organización basada en la información requiere autodisciplinay énfasis en la responsabilidad individual para lasrelaciones y para las comunicaciones...P. 152Una empresa tiene el deber de comunicar. Se lo debe a sus públicos y aella misma.Ha de tenerse en cuenta que toda ausencia de comunicación no es nocomunicación sino comunicación negativa.P. 16113. ¿POR QUÉ UN NUEVO MODELO?Hemos visto que el concepto de comunicación empresaria ha evolucionadodesde los tiempos de los primeros modelos lineales y mecanicistas.Aquellos modelos se adaptaban a las necesidades del momento y bastabanpara explicar el fenómeno comunicacional según las lógicas de las escuelasclásicas de la administración.Salvo algunas honrosas excepciones, los modelos de comunicación quese presentan en la actualidad a través de diversa literatura para el mundode los negocios (aun muchos de comunicación corporativa), conservanuna esencia mecanicista y lineal.Sin embargo hoy:" Las lógicas del management son muy complejas (más sistémicas ymenos lineales)." La organización es asumida ya no como una máquina, sino comoun organismo vivo e inteligente." Las sociedades son mucho más exigentes respecto de lo queesperan de las empresas (que no solo produzcan productos y/o servicios, sino que además asuman diversas responsabilidades).Para que la empresa pueda abordar la complejidad actual, necesita contarcon un modelo de comunicación que dé cuenta de fenómenos ignoradospor los modelos tradicionales descendientes directos de los mecanicistas yque parecen relacionarse más con las lógicas de la publicidad que con laslógicas de la comunicación corporativa.14. MODELO DE COMUNICACIÓN ESTRATÉGICAEste modelo se nutre, principalmente, de los siguientes enfoques: Teoría general de los sistemas. Pragmática de la comunicación humana. 33
    • Comunicación de redes.De la Teoría General de los Sistemas se toman las nociones de sistema,suprasistema y macrosistema, así como también la noción de estructura;la idea clave es que la afectación a uno de los elementos de un sistema incidesobre todos los demás.De la Pragmática de la comunicación humana se toman la noción deP. 162vínculo y los axiomas, fundamentalmente el que declara que es imposibleno comunicar .De la Comunicación de redes se toma la concepción de que la comunicaciónes más un proceso siempre abierto que una serie de actos.Luego de lo expuesto anteriormente, podemos ahora definir el Modelode COMUNICACIÓN ESTRATÉGICA, como un modelo de comunicacióncontingente , o dicho de otro modo, un modelo de sistemas relativista, conuna visión multivariable.La idea de lo contingente apunta a las siguientes relaciones: dentro del sistema, entre subsistemas, y entre el sistema y su entorno.La contingencia comunicacional fundamentalmente intenta definirpatrones de relación o configuraciones, para determinar cómo operan lossistemas comunicacionales en circunstancias específicas y en condicionesvariables. Lo que se toma como eje es la situación comunicacional en sí.La contingencia comunicacional está basada en la concepción sistémicapero de manera dinámica, donde los sistemas están intercambiando constantementecon sus entornos (inmediato o suprasistema, y general omacrosistema), y están en continuo movimiento o cambio.Se toma la comunicación como emergente del interjuego entre proceso,sistemas, limitaciones y obstáculos, y se concibe el proceso comunicacionalcomo contingente respecto de distintos requerimientos, ya sean éstos personales,sociales o de otro tipo.Todo modelo de comunicación posee la limitación de ser una abstracción,imposibilitada de evidenciar la totalidad de los elementos intervinientesen el proceso de comunicación.No obstante, se trata de un auxiliar muy útil para la explicación de dichoproceso; claro está, desde una determinada perspectiva.Podríamos trazar un paralelismo de lo que sucede con un mapa, el cualno es otra cosa que una abstracción de una determinada zona geográfica.Si bien el mapa no la representa tal cual es en la extensión de todos y cadauno de sus elementos, igualmente hace posible la lectura inteligible de laregión a través de los datos más relevantes.Nuestro modelo es un mapa que enuncia los elementos más relevantesdel proceso comunicacional corporativo, considerados como tales a partirde su particular perspectiva.Al mismo tiempo es un modelo de comunicación sistémico, contingente,principalmente interesado en la afectación mutua de los elementos que lop. 16334
    • componen y que entiende la comunicación como un proceso complejo, dinámicoy continuo.En una primera aproximación al modelo podemos identificar: un sistema: empresa, un suprasistema: su medio ambiente inmediato, ymacrosistema: su entorno general.Document per imprimir i estudiar. És un bon resum de tots els aspectes de la comunicació. Mancaanalitzar més la influència d’Internet.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.fundacionosde.com.ar/Fundacion_OSDE/pdf/biblioteca/huella.pdf 35
    • GC - Globalització (2003-12-26 19:44)[1]Sobre gestióndel conocimiento,un intangible claveen la globalizaciónJOAQUÍN MUÑOZ CALEROGerente del Centro de Formación de la Fundación RetevisiónRevisar aquest document per veure quines són les amenaces alhora d’implantar un sistema de gestió delconeixement.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.mcyt.es/asp/publicaciones/revista/num330/10jmuo~1.pdf36
    • El correo electrónico desvela la estructura fractal de organizaciones sociales(2003-12-29 17:48)Repuclicat a [1]http://kernel.interactors.coop/article.php?story=200310291945 55277Enviado por Alb 29/10/2003 @ 19:45(Noticia publicada en El País en su edición de hoy)XAVIER PUJOL GEBELLÍ - Barcelonahttp://belllodra.blogspot.com1. http://kernel.interactors.coop/article.php?story=20031029194555277 37
    • Desentrañando la complejidad (2003-12-29 19:35)Epitemología de la comunicaciónLa aparición de nuevos enfoques surgidos en el campo de las ciencias naturales, y asociados al estudiode lo complejo, lo caótico y lo fractal. Un nuevo paradigma para interpretar las organizaciones emerge desdeaportaciones tan sugerentes como la teoría del caos de Prigogine, los fractales de Mandelbrot, el pensamientocomplejo de Morin, la resonancia mórfica de Sheldrake, la sinergética de Haken, las narraciones de Lyotardo los rizomas de Deleuze. Y todo ello, además, viene a desembocar en un nuevo contexto posindustrial,posmoderno, infotecnológico e infonómico, donde la tecnología desempeña un papel significativo dentro delfenómeno de la complejidad del mundo natural y social.La teoría de la complejidad se interesa no tanto en la solución algorítmica de problemas individuales comoen familias infinita de problemas de tal índole que habría un algoritmo general para todos os problemas deuna sola flia.En muchos aspectos, cada uno de nosotros funciona como un sistema complejo adaptativo.Los sistemascomplejos no pueden predesirse adecuadamente o controlarse de forma exclusiva.Un ejemplo de autoorganización social en el campo de la alta tecnología es Internethttp://belllodra.blogspot.com38
    • Chapter 220042.1 January 39
    • Blogs corporatius (2004-01-12 08:55)Here is an academic paper, written by George Dafermos, about weblogs in corporations. It is a nice com-ple(i)ment to our work here on K-Logs.Web: [1]http://radio.weblogs.com/0117128/blogpaper/blogging the market.html (some format problems)PDF: [2]http://opensource.mit.edu/papers/dafermos3.pdfhttp://belllodra.blogspot.com1. http://radio.weblogs.com/0117128/blogpaper/blogging_the_market.html2. http://opensource.mit.edu/papers/dafermos3.pdf40
    • econozco, xarxa de contactes (2004-01-12 08:58)Descubre el valor de tu red de contactos a través del networking online!Tus contactos actuales pueden facilitarte el acceso a personas clave para desarrollar tu carrera profesional.Con [1]eConozco tú y tus contactos podéis relacionar vuestras redes sociales y buscar en ellas.Seguir això a veure com funciona. Pot ser interessant, o no.http://belllodra.blogspot.com1. https://www.econozco.com/ 41
    • Credibilitat i autoritat en la redacció de notícies (2004-01-12 09:00)Aquest blog promet:(...) Como dice el profesor Donald Matheson las bitácoras son algo más que alternativas a los grandesmedios. Ellas están creando un espacio desde donde se están renegociando varias cosas: la veracidad mismade los relatos noticiosos, la relación entre el reportero y el lector y la inmediatez del texto noticioso conrespecto a los eventos reportados.Lo positivo que ha construído el periodismo hasta el presente es la consolidación de una tradición infor-mativa fundada en el capital social y cultural de periodistas capaces de reportar un material digno dellamarse noticia y hacerlo con la autoridad que brinda una sólida credibilidad.A ésa tradición creo adivinar que se acogen también las mejores bitácoras (individuales y grupales) quese ocupan de diversos aspectos de la actualidad mundial.(...)Més informació a [1]http://www.ideasapiens.com/blogs/Medios/http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ideasapiens.com/blogs/Medios/42
    • Blogs corporatius (2004-01-14 15:53)És interessant per veure com s’utilitzen els blogs per gestionar el coneixement dins d’una organització.Presentation by Michael Angeles that is worth taking a look at.Paper PDF download: [1]http://studioid.com/files/upa/angeles-upa-blog-presentation.p dfHere are the notes to the presentation: PDF download: [2]http://studioid.com/files/upa/angeles-notes.pdfNOTE: each PDF is about 5 Mb.Abstract:Lucent Technologies’ Information Specialist, Michael Angeles, believes blogging has evolved beyond ”cool”and is moving quickly into the corporate world. In this presentation, Angeles will discuss who blogs, howand why.He will also discuss how Lucent is supporting bloggers and at the same time keeping close watch overthe resulting growth of information on the Intranet. Lucent’s objective is to determine how the increasedcontent that will result from blogging can evolve into a plan for making that information useful and usablefor the enterprise.”http://belllodra.blogspot.com1. http://studioid.com/files/upa/angeles-upa-blog-presentation.pdf2. http://studioid.com/files/upa/angeles-notes.pdf 43
    • Estratègies de comunicació basades en el coneixement (2004-01-14 16:38)Luis Angel Fernández Hermana conclueix un article anunciant sense dir-ho, com han de formar part de laxarxa, per ser conegudes, les organitzacions del segle XXI(...)En realidad, estamos hablando de adquirir los conocimientos y experiencias básicas de lo que consideramosque serán los perfiles profesionales esenciales de la Sociedad del Conocimiento. Una empresa, organización,administración, red ciudadana, colectivo profesional, entidad educativa o científica, u ONG que no posea es-tos perfiles profesionales, está condenada a desenvolverse en el espacio virtual del foro electrónico (moderado,a lo sumo), la lista de distribución o la web como medio para ”ofertar” (y pretender vender) sus actividades.Y poco más. Pero la cuestión esencial reside en el trabajo en red que permita ”construir” organización en elespacio virtual y reelaborar sus estrategias a partir de su capacidad para gestionar en red el conocimientoque la convertirá en una entidad de la Sociedad del Conocimiento.[1]http://gc-red.com/documenta/index.cfm?nom aportacio=gc-red documenta161203http://belllodra.blogspot.com1. http://gc-red.com/documenta/index.cfm?nom_aportacio=gc-red_documenta16120344
    • Netnografía (2004-01-15 10:44)(...)En el futuro, el marketing aprenderá a tratar a los miembros de las comunidades virtuales como sociosen promoción y distribución.(...)La aplicación del método netnográfico de forma profesionalizada garantiza el hallazgo de sinergias que en unfuturo muy próximo constituirán buena parte los estudios de mercado de la mayoría de las empresas líderesen sus sectores.(...)Es el momento de prepararse para el cambio. Cuando el profesional de marketing aprenda a escucharlas conversaciones en red, podrá beneficiarse de una herramienta fundamental para conocer en profundidada sus consumidores.Julio Redondas es analista de DiceLaRed[1]http://www.baquia.com/com/20030919/art00003.htmlhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.com/com/20030919/art00003.html 45
    • Canvi d’hàbits (2004-01-22 09:08)McLuhan al móvilAplicando los planteamientos McLuhianos al móvil podemos extraer varias conclusiones. Para analizarun medio, McLuhan formulaba cuatro preguntas: ¿qué es lo que el medio refuerza, intensifica o acelera?,¿reduce, invierte o disminuye?, ¿recupera?, o ¿deja obsoleto? En el primer caso, los móviles refuerzan. Re-fuerzan aspectos tan relevantes como la capacidad de los individuos para comunicar y organizar actividadescon otros individuos, así como la ubicuidad de la información. En el segundo caso, el móvil reduce. Porejemplo la libertad (¿es que nadie ha sentido la tentación de tirar el móvil a la basura para hartarse desoledad?) o la duración y profundidad de las llamadas (las de media hora, habituales cuando se realizandesde un fijo, pueden descuadrar el presupuesto anual si se llevan a cabo desde un móvil) o el espacio público,ya que los terminales móviles crean un espacio privado en el área pública. En el tercer caso, los móvilesrecuperan la tradición oral, que, según McLuhan, había quedado relegada a un segundo lugar por culpa delas comunicaciones impresas (y después ’eléctricas’) unidireccionales. Sobre la última cuestión, sin duda elmóvil deja obsoletas las oficinas (ya ha dejado de ser inaudito ver a un trabajador sentado en un parque consu portátil conectado por GPRS), la influencia de los mass media como arma de influencia y, sobre todo, lascabinas telefónicas. Pura filosofía&[1]Article publicat a Baquíahttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.es/com/20040114/art00006.html46
    • e-Relaciones sociales (2004-01-26 08:26)[1]http://www.baquia.com/com//20040121/not00001.htmlEntre las redes que tejen la sociedad abundan cada vez más las virtuales. Foros, weblogs, email, mes-sengers... ponen en contacto a personas que jamás se habrían encontrado fuera de la Red. Estos encuentrospueden ser casuales, promovidos por las partes interesadas o potenciados por terceros, urdidores de e-redessociales. Social Grid, por ejemplo, ofrece un ”servicio gratuito de contactos que utiliza Google, la com-putación distribuida (grid computing), P2P y un programa para el intercambio de archivos”. No suena mal,pero desde Corante advierten del peligro de que un sistema que etiqueta a sus miembros con su informacióndemográfica, red social, página personal, etc., sirva a la postre para que se pida al buscador ”encontrar atodas las chicas de 17 años en 10 kilómetros a la redonda”. Sin embargo, las redes sociales online no sólose utilizan para ligar, o para encontrar a compañeros de pupitre perdidos de vista; son entornos para lainteracción social que facilitan el contacto con personas con intereses o necesidades comunes. Los hay parahacer nuevas amistades (Friendster), para casi todo (Tribe) y más orientados a los negocios, como es el casode Ryze o la española eConozco, una red donde compartir los contactos. Para localizar información, nadamás útil que tener a mano, en nuestra red social, al que la posee.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.com/com//20040121/not00001.html 47
    • Internet + tecnología: el poder en tus manos (2004-01-26 08:27)[1]http://www.baquia.com/com/20040119/not00002.htmlLa combinación de la Red, que lleva un poder enorme allá donde toca, y la tecnología, que también pone enmanos de muchos herramientas con las que crear, antes sólo al alcance de grandes empresas, está transfor-mando el mundo. Ejemplo paradigmático, los weblogs demuestran que no hacen falta inversiones millonariasni devastaciones forestales para abrir un medio de comunicación de gran alcance potencial. Pero esta ”de-mocratización de los medios” (y más), escribe Dan Gillmor, va alcanzando cada vez más ámbitos. Losconsumidores de medios masas, con Internet y tecnología barata en la mano, se convierten también en pro-ductores, hasta el punto de hacer peligrar los mismos medios de masas. En la publicidad podemos ver otroejemplo. El concurso de spots políticos ’Bush in 30 seconds’, patrocinado por moveon.org, ha premiado video-clips ideados por gente de a pie que tienen poco que envidiar a los creados por grandes agencias con grandesmedios. La gran diferencia es la libertad. La libertad de creación que no tienen los medios tradicionales,atados a intereses de toda índole. La Red diluye el poder del dinero, y del Poder...http://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.com/com/20040119/not00002.html48
    • RSS al servicio de la superabundancia de información (2004-01-26 08:29)[1]http://www.baquia.com/com//20040121/not00002.htmlCada vez suenan más familiares las siglas RSS, Real Simple Syndication o Rich Site Summary, pues seestán imponiendo como estándar para la sindicación de contenidos entre páginas web. Además de paracompartir, RSS es una herramienta asaz útil para exprimir la Red y extraer la información en titulares.Siempre pioneros, los bloguers fueron los que primero aprovecharon las bondades de RSS para manejarse enel creciente universo de la blogosfera, donde sería imposible seguir una docena de bitácoras sin echar mano delos sistemas que agrupan, ordenan, clasifican y personalizan los posts gracias al RSS. Este sistema tambiénha convencido a Yahoo!, que ya lo utilizaba para sus noticias y ahora lo pone en manos de sus usuarios enMyYahoo.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.com/com//20040121/not00002.html2.2 February 49
    • El software social (2004-02-02 15:14)Empezamos a ver en el internet hispano los primeros sitios dedicados a fomentar las relaciones sociales confines profesionales (networking). Por otro lado, en Estados Unidos los servicios relacionales empiezan a serde pago. ¿Estamos ante el auge del software social?Me llama la atención que en el último mes dos personas que conozco me han invitado a sumarme aredes en las que ellas participan. El software social, entendido como aquel que facilita las relacionespersonales en la red, está de moda.AntecedentesDe hecho, y como afirmó Francis Pisani en Ciberpaís (edición papel 26 de junio de 2003, p. 2), lacomunicación en grupo es casi tan antigua como la red y adopta muchas formas: La comunicación engrupo estaba presente (...) con los famosos newsgroups de Usenet, en red desde 1979. Figura en el correoelectrónico (cuando uno manda el mismo mensaje en copia a varias personas y que cada una puede contestara todas las demás), los chats (cuando no se limitan a la discusión entre dos individuos) y los bitácoras (sison abiertos a los comentarios y si ofrecen enlaces a otros cuadernos de bitácora).La forma más popular de software social es la que permite los contactos on-line, para buscar amis-tad u otros fines. Sin embargo, quiero centrarme en las propuestas para conseguir contactos de tipoprofesional.Uno de los sitios que primero explotó esta tecnología fue LinkedIn. A esta red profesional se accedepor invitación. El recién llegado/a puede ver la relación de contactos que tienen sus conocidos. La regla deoro es que a un contacto se llega siempre a través de un contacto común, de modo que siempre hay unapersona garante de la confianza.Los seis gradosLa teoría subyacente es la denominada los seis grados de Kevin Bacon (según la cual entre cadauno de nosotros y dicho actor (o, para el caso, cualquier otra persona en el mundo entero) sólo existen seiscontactos de separación.En castellanoLa versión hispana la encontramos en eConozco. Esta es la propuesta de valor que formulan suspromotores y reciben quienes son invitados a participar: El Networking pueder ser útil para encontrar untrabajo o un trabajador, y para buscar un socio o un experto en una materia concreta. Es una herramientaesencial para el desarrollo de la carrera profesional!eConozco funciona como la vida real. Buscas a personas por su nombre o por unas característicasprofesionales concretas, e intentas llegar hasta ellas a través de tus contactos directos, que te presentan y teavalan. Es mediante la gente de tu confianza que avanzas por tu red de contactos.¿Funcionan?Me gustaría que los lectores de La gazetta que sean miembros activo de alguna red de contactosprofesionales on-line se animaran a compartir su experiencia con todos/as, mandándonos su valoración alagazetta@manfatta.com.50
    • Lo que está claro que sí funciona son las redes con fines amorosos o de contacto personal, en cuyatecnología se basan las redes de networking. Los contactos on-line florecen de tal manera que uno de sussites emblemáticos, Friendster.com, acaba de anunciar la introducción de servicios ampliados de pago.Quizás por eso vale la pena que probemos ahora que todavía son gratuitos- los servicios de net-working profesional, a fin de que podamos valorarlos antes de decidir si su propuesta de valor nos resultarentable.Volvemos el 16 de febrero. Hasta entonces.Estamos en [1]www.lagazetta.com y [2]www.manfatta.comNeus Arqués© Neus ArquésNeus es socia directora de Manfatta SL, empresa de comunicación y contenidos digitales a medida.© Copyright 2003 de La gazetta: Manfatta SL. Todos los derechos reservados. Permitimos la distribución,citando siempre el nombre del autor, la fuente y esta nota íntegra. Agradecemos la notificación depublicación.La gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.Si deseas suscribirte: envía un mail a lagazetta@manfatta.com indicando tu nombre, apellido y la direcciónde correo electrónico con la que deseas ser dado de alta.Para darte de baja: envía un mail a lagazetta@manfatta.com con unsubscribe en el campo Asunto einmediatamente te damos de baja.Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com.La societat xarxa necessita eines per posar professionals en contacte.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.lagazetta.com/2. http://www.manfatta.com/ 51
    • Liders d’opinió en xarxa (2004-02-09 15:02)El que planteja en Toni en aquest comment és molt interessant:Hablando de estrategias de comunicación, quería lanzar una pregunta, ¿cómo pueden influir los foros debolsa en la cotización de las acciones?, ¿usan o podrían usar las empresas los foros para hacer fluctuar sucotización?. Hace meses, quizás más de 1 año, se produjo una investigación por parte de la CNMV (ComisiónNacional del Mercado de Valores), sobre un caso concreto, no se como acabo, pero durante algún tiempo heseguido algunos foros de empresas cotizadas en el mercado continuo español (concretamente en los foros deInvertia.com), y sin hacer un estudio en profundidad, he detectado que algunos ”foreros” intuyen las subidasdel valor, y algunas veces las bajadas, suerte?, información privilegiada?, conocimiento?, información salidade la propia empresa?. Ojalá alguién pudiera hacer un estudio serio sobre este tema.És a dir, està dient que una persona, que va participant en a un fòrum especialitat en un tema, i va predintel que passarà, arriba a guanyar credibilitat i confiança. En el moment que la té guanyada té a les sevesmans, a través de donar una opinió concreta, fer variar la tendència, en aquest cas del valor, però tambépodria ser del grau d’acceptació d’un producte o servei determinat, o d’un fet polític, qui sap,...http://belllodra.blogspot.com52
    • Qui coneix qui... (2004-02-10 14:13)... i com arribar a la gentcontactes reals onlinehttp://www.orkut.comrelacions en xarxa o networkinghttp://belllodra.blogspot.com 53
    • La sociabilització dels contactes (2004-02-12 17:04)Fa uns anys molts alt càrrecs eren valorats pels contactes que deien que tenien, encara ara passa.Però, com afectarà això si els contactes es poden compartir, o saber qui és amic de qui, o conegut.A [1]orkut ja està passant.La pregunta és. Pot afectar això a la valoració dels directius?a) per si realment es possible saber els contactes que diu que té cada persona. Al manco online.b) si qualsevol pot anar fent contactes per la xarxac) si avui en dia, amb una bona idea, és relativament més fàcil arribar de forma directa a la persona que volsimplicar, sense la necessitat d’haver de passar per secretaris i secretàries, arribant directament pel correuelectrònic, amb un missatge clar, concís i provocador. Que condueixi a l’acció.El debat està servit.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.orkut.com/54
    • Parlar bé d’un mateix de forma anònima (2004-02-17 11:04)Publicat a El MundoLas críticas literarias ’anónimas’ de Amazon.com ya no son tan anónimasELMUNDO.ESMADRID.- Varios usuarios de Amazon.com en Canadá descubrieron la semana pasada que el sitio desvelópor error la identidad de miles de personas que habían enviado críticas ’anónimas’ de libros (con firmas delestilo ”un lector de Nueva York”), según informa el New York Times. Y lo más destacable es la cantidad deautores que dan una crítica buena de sus propios libros. ¿Una manera de promoción?Un ejemplo: John Rechy, autor del best-seller de 1963 ”City of Night” y ganador del PEN-USA, es unode los muchos autores conocidos que parecen haber usado un pseudónimo para poner a su propia obra (”TheLife and Adventures of Lyle Clemens”) una calificación de cinco estrellas, la más alta de Amazon. No ob-stante, Rechy se ha tomado su ’pillada’ con buen humor.Él no es el único que lo ha hecho, ya que autores como Walt Whitman y Anthony Burgess también ’re-alzaron’ en su día las críticas de sus propios libros mediante pseudónimos.Aparte de la polémica sobre el trato de información confidencial de Amazon, muchos los que defiendenesta manera de contraatacar las críticas anónimas del sitios ’web’, a menudo gratuitas.Y es que el sistema de Amazon permite realizar críticas sin proporcionar a los demás lectores informaciónsobre quién las hace, o sobre si realmente ha leído el libro. Sin embargo, la publicación de nombres verdaderosen el sitio canadiense es para muchos una señal de que el anonimato en Internet es algo realmente raro.[1]Quanta gent hi deu haver que es deu promocionar de forma anònima o utilitzant noms falsos?Evitar això, estudiar la veracitat i l’autoria de la informació és una de les línees d’investigació del [2]W3C,així que és millor comunicar de forma lícita i ja començar a practicar bé.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.elmundo.es/navegante/2004/02/16/arte/1076925445.html2. http://www.w3c.org/2.3 March 55
    • Moviment del codi lliure i identitat (2004-03-01 12:16)Em van recomanar aquesta web,[1]http://www.lapastillaroja.net, on estan realitzant un llibre sobreel programari lliure. I des d’aquí he trobat un estudi que van fera PYMEs italianes, sobre les motivacions de participar encomunitats de codi lliure, que també sembla interessant.[2]First Monday, Altruistic individuals, selfish firms? The structureof motivation in Open Source software.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.lapastillaroja.net/2. http://www.firstmonday.org/issues/issue9_1/bonaccorsi/index.html56
    • Compartir coneixemenf font de poder (2004-03-01 18:45)Ho diu Meta4 en aquest article:[1]http://www.ambosmedios.com/releases/2004/2/prweb106450.htm(...)Una cultura de confianza absoluta es un requisito esencial para el intercambio proactivo del conocimiento.Este es el aspecto más difícil de alcanzar del intercambio de conocimiento. Meta4 asegura que los individuosmás poderosos van a ser aquellos que se conviertan en una fuente de conocimiento al compartir proacti-vamente con otros lo que tienen o lo que pueden tener. Estos son los individuos con el mayor valor paracualquier organización en el futuro.LOS 7 RETOS PARA COMPARTIR EL CONOCIMIENTO1. Cualquier persona en cualquier parte del mundo puede contribuir a la solución de cualquier problemadentro de la organización sin importar dónde ocurra. ¿Cómo se organiza para reconocer este hecho? ¿Cómose organiza alrededor del flujo de información en vez de geografía?2. La oficina como la conocemos actualmente se está volviendo redundante para el funcionamiento de laorganización. Si el flujo de efectivo no es generado en la oficina y la gente no está en ella, entonces ¿por quétenemos oficinas? ¿No nos podríamos ahorrar esa inversión?(...)També és interessant el tema de les oficines.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ambosmedios.com/releases/2004/2/prweb106450.htm 57
    • Exemple de líder d’opinió a una comunitat virtual (2004-03-01 18:51)Estava llegint aquesta notícia:[1]Recetas en la red, el cocido vence a la ”Nouvelle Cousine”Los españoles apuestan por las recetas tradicionales y regionales a la hora de cocinar, según un estudio deDiceLaRedOn explica com en els foros i comunitats dedicades a la cuina es van creant líders d’opinió, com a la vida real(...)La red es una gran bolsa de dudas y consejos que intercambia los usuarios. Y se ha convertido en elmejor lugar para la transmisión del acervo popular. EL 40 % de estos trucos explican cómo realizar recetasrápidas o simplificadas y optimizar el cocinado de determinados alimentos. El 35 % trata la conservación yel reciclaje de alimentos, mientras que el 25 % versan sobre la conservación de los electrodomésticos.En el entorno on-line, los consumidores relatan sus experiencias y comparten e intercambian conocimientos.De la misma manera que en la vida real, existen usuarios de alto nivel que desempeñan el papel de líderesde opinión dentro de los distintos foros y comunidades virtuales.(...)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.noticiasdot.com/publicaciones/2004/0104/2801/noticias280104/noticias280104-3.htm58
    • Glòries de la xarxa (2004-03-10 10:56)Ha nascut una iniciativa per donar les gràcies als primers que van creure i van promocionar Internet enaquest país.Jo crec que en falten! Però els hi podem afegir, no problem![1]http://www.100diesdegracies.com/http://belllodra.blogspot.com1. http://www.100diesdegracies.com/ 59
    • Halo Effect (2004-03-14 21:09)Halo Effect[1]http://jamesthornton.com/theory/theory?theory id=24The extension of an overall impression of a person (or one particular outstanding trait) to influence the totaljudgment of that person. The effect is to evaluate an individual high on many traits because of a belief thatthe individual is high on one trait. Similar to this is the ’devil effect’, whereby a person evaluates another aslow on many traits because of a belief that the individual is low on one trait which is assumed to be critical.E L Thorndike, ”A Constant Error on Psychological Rating’, Journal of Applied Psychology, vol. IV (1920),25-29http://belllodra.blogspot.com1. http://jamesthornton.com/theory/theory?theory_id=242.4 April60
    • Free Culture (2004-04-14 15:16)[1]Free Culture by Lawrence LessigHow Big Media Uses Technology and the Law to Lock Down Culture and Control CreativityHardcover | 5.00 x 7.51 in | 348 pages | ISBN 1594200068 | 25 Mar 2004 | The Penguin Presshttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.free-culture.org/freecontent/ 61
    • Blogging the Market (2004-04-20 13:47)[1]Blogging the MarketHow Weblogs are turning corporate machines into real conversationsGeorge N. Dafermosgeorgedafermos@discover.orgVersion 0.91 Wednesday 15/10/2003AbstractIt has been repeatedly argued that the process/technology of weblogs offers a novelapproach towards the continuation of democratic public discourse. Within theboundaries of the firm though, the implementation of weblogs takes a whole newdimension to realising that weblogs are more than the sum of its parts: more thanvibrant public forums and frequently updated streams-of-consciousness, alternativeforms of publishing and online outbursts of gonzo journalism, and personal diaries.They are the embodiment of online self-organising social systems, are essentiallycharacterised by management decentralisation and ultimately threaten to destabilisecurrent organisational structures and re-invent the scope of management. Providedthat weblogs are not co-opted by rigid corporate policies that aim at stifling thecreative spirit that fosters innovation - one of the reasons for having weblogcommunities at the first place - weblogs can be successfully deployed within theorganisation with a pervasive effect across all the stages of the value chain ”achievinga greater return on connection from employee, customer and partner relationships”.As an extension, they can possibly involve all interested groups; regardless of theirlevel of attachment to the company.In fact, weblogs have an infinite spectrum of potential applications whose viability isbased on the dual understanding that weblogs are an attempt to break free from thedehumanised, standardised, conformant with corporate guidelines on how to addressan audience PR speak that customers are increasingly sceptical of, and a flexiblevirtual platform onto which a process of cross-fertilisation among individual thoughtsand ideas unfolds.Weblogs, in other words, envisage a hierarchy circumvention mechanism, whichempowers knowledgeable employees to indulge in conversations with the marketrather than communicating solely by means of marketing pitches and press releasesthat besides have limited effectiveness in a connected market economy. For years ithas been suggested that online communities will revolutionalise the way organisationsoperate, however, the only social process/technological infrastructure that has reachedthis potential and is dynamically evolving is the weblog. It takes no technical savvy toset up a weblog and start talking to your customers. That’s why weblogs are huge:they take the power out of the IT department and the webmaster’s hegemony and handit over to where knowledge really resides - to the individual workers who areknowledgeable enough and know how to speak with a human voice. Now,organisational structure loses its historic role of managing power relations at adistance, and as a result the organisation becomes truly hyperlinked and power shiftsto where knowledge actually resides.http://belllodra.blogspot.com1. http://opensource.mit.edu/papers/dafermos3.pdf62
    • The Buzz about Buzz Marketing Is Building (2004-04-20 15:49)[1]The Buzz about Buzz Marketing Is BuildingThink about advertising in the context of the brands that are thrivingoutside of network television and massive print campaigns. Thesebrands from eBay to Hotmail are succeeding by layering messagesand narrowcasting them to influencers only, by recruiting users asbrand evangelists, by growing organically through the six degrees ofseparation chain.Buzz isn t a new concept, but today it is imbued with more value. Soput the media plan down and open your mind to the next wave of tar-getedmarketing. In our increasingly fractured markets, buzz offers pos-sibilitiesfor brands and products as diverse as the audiences out there.http://belllodra.blogspot.com1. http://media.wiley.com/product_data/excerpt/57/04712734/0471273457.pdf2.5 May 63
    • Papers sobre sistemes d’informació intel.ligents sobre destins i viatges (2004-05-26 12:54)[1]Agentlab.netTravel Support ProjectThe objective of the Travel Support Project is to design and build an Internet driven travel support servicewhich allows personalization of content delivery. The design was built around the use of an agent frameworkand follows agent systems methodologies.SUBDUEA graph based data mining project which implements a substructure discovery system for the discoveryof interesting and repetitive subgraphs in a labeled graph representation using the minimum descriptionlength principle.Reputation Systems in Distributed ComputingA study investigating the use of reputation systems as a means of providing work-flow management, nodeavailability management, and basic security primitives in the context of large scale distributed systems andgrid environments.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.agentlab.net/projects.html2.6 June64
    • Si no et visiten visita’ls tu (2004-06-15 09:41)[1]Bitàcora nº45, publicat a la Fundació IBIT.La importancia dels RSS per crear xarxa.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/bitacora/bitacora.php?id=639 65
    • La democratització dels contactes (2004-06-22 13:50)Acab de publicar el Bitàcora nº 46 de la Fundació IBIT, titulat la [1]democratització dels contactes.Parla sobre les xarxes socials i alguns exemples de programari social i, les motivacions dels usuaris pera formar-hi part.La veritat és que és un tema sobre el qual ja feia bastant de mesos que hi anava pensant. Crec que ésun punt més a tenir en compte alhora de crear-se i construir la identitat digital. En aquest cas, formaria partdel ”jo relacional” i complementaria el ”jo fragmentat”. És a dir, amb qui et relaciones i com es construeix lateva reputació a partir de qui són els teus contactes i que opinen aquests sobre tu.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/bitacora/bitacora.php?id=65666
    • Més xarxes socials (2004-06-24 14:48)Arrel del Bitàcora que vaig escriure, s’ha posat en contacte amb mi el promotor de dues xarxes socials perquèel hi pegui una ullada.[1]Neurona.com[2]Linkara.comEls he vistes però no m’hi he subscrit. Per escriure el Bitàcora ja em vaig subscriure a les 3 que vaigexplicar per damunt.La reflexió és: com es pot gestionar estar a més d’una xarxa social? Només et subscrius en aquelles quecoincideixen més amb tipus de gent com tu? Però i si tens un jo fragmentat molt ampli i ests capaç de ser demolts estils? I si en una no trobes tot els tipus de gent amb qui et relaciones? Tampoc no pots anar demanta la gent que es doni d’alta a totes les xarxes que tu et vas donant d’alta.Llavors, sorgirà, algun tipus de metaxarxa, com en el seu moment van sorgir els metacercadors? No ob-stant això sembla més dificíl perquè s’ha de tenir en compte tot el tema de la privacitat de l’usuari. A lesxarxes l’usuari dóna informació sensible, i aquesta no es pot agregar amb la d’altres xarxes, així com així.Bé, supòs que la tecnologia encara que facilita la rapidesa de connexió i visitar més ”llocs” amb menystemps, no lleva que, igual que a la vida real, la vida social de cada un és la que un és capaç de gestionar. Unsestan en més xarxes socials off line i uns altres en menys. Llavors a internet segurament passarà el mateix.Però així com en la vida real és més difícil escrutar les relacions socials i professional d’un altre, se suposaque el programari social ho facilita, però serà capaç de superar la dificultat de rastreig en la fragmentació idivisió de xarxes. Si ho haguéssim de dibuixar, quina forma tendria. Fractals?http://belllodra.blogspot.com1. http://www.neurona.com/2. http://www.linkara.com/2.7 July 67
    • Agència de publicitat especialitzada en crear missatges que es difonen a través de lesxarxes socials (2004-07-01 12:42)Siguin on line o offline l’agència[1] seisgrados està especialitzada en dissenyar campanyes de ”buzz marketing”o ”maketing boca a boca”.Des de les seves pàgines es pot descobrir la seva filosofia i el ”Manifiesto de Comunicación Pop”.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.seisgrados.net/68
    • Xarxes socials entre la realitat i la ficció (2004-07-13 09:17)La revista Wired acaba de publicar l’article ”[1]Friendster’s Fakester Buddies” on descriu com la xarxa socialFriendster crea falses identitats sobre actors per a promocionar-los. Com que a diferència d’Orkut, Friendsterno ofereix comunitats, el fet d’estar en contacte en tal o qual personatge famós ja t’identifica amb un tipusd’identitat.Aquest nou servei, o com li vulguis dir, per a promocionar les estrelles de Hollywood com a marques,té els seus defensors i els seus detractors.Però no hem d’oblidar que el tema de les identitats digitals i les comunitats virtuals té el seu origen enels MUDS i en els jocs de rol. Per tant, és comprensible que hi hagi gent que defensi el món de la fantasia,no tan sols en les comunitats virtuals, sino també, ara en aquestes noves xarxes socials que estan sorgint.Supòs que serà cada espai qui marcarà quin rol vol jugar. Així a Espanya [2]e-conozco es decanta perun rol professional, a EUA [3]meet-up, tira cap a un servei a les comunitats dels partits polítics i dels mil-itants de base; les inicitatives [4]Neurona i [5]Linkara, s’adrecen a recuperar amics de classe i a fer amicsrespectivament, [6]Orkut, un dels més populars, no té una tendència clara, però allà s’hi pot trobar moltavarietat.Al Bitàcora de l’IBIT, ”[7]la democratización de los contactos” vaig començar a escriure sobre aquest tema,però enfocat cap a una perspectiva més professional creant-se un mateix els seus propis contactes, no tantde divertiment i de marketing promocional de personatges que han de ser famosos per ser rentables, coms’explica ara en aquest article de Wired.Però a la xarxa tot hi té cabuda, cada qual l’empra pel que creu necessitar.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.wired.com/news/culture/0,1284,64156,00.html?tw=wn_tophead_12. https://www.econozco.com/3. http://www.meetup.com/4. http://www.neurona.com/5. http://www.linkara.com/6. http://www.orkut.com/7. http://www.ibit.org/home/bitacora/bitacora.php?id=656 69
    • El mercat són conversacions (2004-07-15 13:10)[1]The Cluetrain Manifesto. Una peça indispensable per entendre com l’ús de la xarxa està canviant lesrelacions dels mercats, els consumidors, les jerarquies, entendre la representació del poder,...Aquests dies s’està parlant que les Balears i Espanya estan a la cua de la Societat de la Informació. Perexemple, aquí tenim una notícia:[2]España desciende hasta el decimoséptimo puesto en Sociedad de la Información.La veritat és que no m’estranya, perquè quin ús feim els habitants d’aquest estat de la xarxa? i els gover-nants?Queda molt per fer,... molt per aprendre, molt per entendre, però sobretot molt per COMPARTIR.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.cluetrain.com/2. http://www.elmundo.es/navegante/2004/07/14/esociedad/1089799774.html70
    • BlogON 2004 (2004-07-16 12:02)Seguir tots aquests [1]”speakers” que intervendran al BlogON2004 no ha de tenir desperdici.N’expòs alguns que aniré seguint segons el meu tema d’interés.Repassant-los me n’adon que molts tenen un càrrec d’”evangelitzadors” dins la companyia per la qual tre-ballen. És el càrrec d’”evangelitzador” un nou perfil de feina? Sembla que l’ús d’una determinada tecnologiaés gràcies a aquest tipus d’estratègies sobre ”evangelitzar”.danah boydPhD Student, [2]UC BerkeleyBlog: [3]apopheniaboyd is a PhD student in Information Management at the University of California, Berkeley. She developssocial visualizations, collects ethnographic data and builds on social science and humanities theories in orderto understand how people negotiate their presentation of self in mediated social contexts to an unknownaudience. Recently, danah has been studying Friendster, blogs and journals.Buzz BruggemanFounder & CEO: [4]ActiveWordsBlog: [5]buzzmodoBruggeman is a founder and EVP of ActiveWords Inc. where he is responsible for all marketing, evangelizing,and business development. Bruggeman. a DEMO God 2004 Award recipient, speaks regularly as a championof both his company and the benefits of blogging as a low-cost, highly effective marketing tool on a globallevel.Jupitermedia recently named ActiveWords as the 3rd Best Software Product of the year, after OpenOfficeand Microsoft 2003. Bruggeman also serves on the advisory board of DEMO.Henry CopelandFounder, [6]BlogAdsConvinced that blogs are a lifeboat for what s best in journalism and that blog readers could be uniquelyhelpful to smart advertisers, in March 2002, Copeland started brainstorming on a service to connect bloggersand advertisers. Here s [7]the original Blogads manifesto. Today [8]Blogads.com connects hundreds of blogswith a spectrum of advertisers including [9]Time Warner, [10]JohnKerry.com, [11]The Republican NationalCommittee, [12]The New Republic, [13]Rhino Records, [14]O Reilly Media and [15]Bagnews.Lisa PoulsonPresident, Kirtland Enterprise Group Poulson has more than 15 years experience in communications andmarketing developed at a major technology company, small start ups and at one of the world s largest publicrelations agencies. She brings a deep understanding of the processes of persuasion and building credibility toher work reaching target audiences via programs designed to meet her clients business objectives. Duringher tenure at Sun Microsystems, Lisa launched the Java technology to business, trade and consumer pressand analysts – taking it from a lab project to an international force in software. She created and ran theworldwide PR campaign that evangelized software Java technology to software developers in the face ofintense competition. Lisa also led the communications strategy and served as spokesperson for the Sun v. 71
    • Microsoft and US v. Microsoft lawsuits, building rare expertise in litigation communications.Lenn PryorDirector, Platform Evangelism[16]Microsoft CorporationBlog: [17]Glittering GeneralityPryor is Microsoft’s director of platform evangelism and manages the team behind [18]Channel 9. Channel9 combines video blogging, wikis, RSS, and a forums-based comments engine to bring Microsoft and itsdevelopers closer together through transparency and dialogue. Channel 9 was inspired by United Airline sin-flight audio channel of the same name in which passengers can listen in to hear pilots and Air TrafficControl guiding flights in real-time. Lenn and his team launched Channel 9 as a rogue effort inside Microsofton April 5, 2004 without use of traditional advertising or media to promote it. To date, an average of 700,000developers have visited the site each month including a growing base of over 5,700 developers who post reg-ularly to the site. Pryor has been at Microsoft for seven years and has worked with developers worldwide tohelp them succeed on Microsoft platforms such as Windows, IE, .NET, Windows Mobile, and the upcomingWindows Longhorn. Previously, Pryor co-founded two San Francisco-based Web consulting firm.Steve RubelVice President, Client Services: [19]CooperKatz & CompanyBlog: [20]Micro Persuasion WeblogRubel is a PR strategist with more than 10 years of public relations, journalism, and marketing communi-cations experience. He currently serves as vice president, client services, at [21]CooperKatz & Company, amid-size New York City public relations firm.Rubel is an expert in integrating Weblogs into traditional consumer and B2B public relations campaigns. Heauthors the [22]Micro Persuasion Weblog, which tracks how the blogosphere and participatory journalismare changing the public relations practice.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.blogonevent.com/blogon2004/speakers/2. http://sims.berkeley.edu/3. http://www.zephoria.org/thoughts/4. http://www.activewords.com/5. http://buzzmodo.typepad.com/buzzmodo/6. http://blogads.com/7. http://www.pressflex.com/news/fullstory.php/aid/54/Blogonomics:_making_a_living_from_blogging.html8. http://www.blogads.com/9. http://www.rr.com/10. http://www.blogonevent.com/blogon2004/speakers/www.johnkerry.com11. http://www.rnc.com/12. http://www.tnr.com/13. http://www.rhino.com/14. http://www.oreilly.com/15. http://www.bagnews.com/16. http://www.microsoft.com/72
    • 17. http://www.glitteringgenerality.com/18. http://channel9.msdn.com/19. http://www.cooperkatz.com/20. http://steverubel.typepad.com/21. http://www.cooperkatz.com/22. http://steverubel.typepad.com/ 73
    • Monitoritzar les conversacions online (2004-07-19 08:40)Seguim amb el tema que [1]el mercat són conversacions, tema del qual parlàvem en un anterior post i que laxarxa és un lloc on interactuar, conversant.Aquesta web, [2]technorati, permet seguir el fil de conversacions en diferents llocs sobre diferents temeso referències.http://belllodra.blogspot.com1. http://belllodra.blogspot.com/2004/07/el-mercat-sn-conversacions.html2. http://www.technorati.com/74
    • Global Nomades research (2004-07-19 13:30)El projecte [1]Global Nomades pretén investigar sobre les característiques, el context, el comportament i laidentitat dels ”mochileros”.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.roehampton.ac.uk/backpacking/index.asp 75
    • Manca d’identitat als ajuntaments de Mallorca (2004-07-22 12:24)És curiós que quan vas a la pàgina web de molts ajuntaments de Mallorca al ”Title”, que és l’element queprimer identifica la pàgina, tant pels cercadors com quan l’arxives a preferits, posi simplement ”Ajuntament”.I no posi quin ajuntament.De què anam? A veure Ajuntament d’on. N’hi ha molts d’Ajuntaments, i un ciutadà no té perquè noméstenir relacions amb un sol Ajuntament.Alguns exemples: Ajuntament (de Sa Pobla), Ajuntament (de Santanyí), Ajuntament (de Santa Margal-ida),...N’hi ha més.El primer element d’identitat d’una pàgina web és el Títol.Això no només passa amb els ajuntaments, també passa en les webs d’algunes empreses, on el títol ésalguna cosa així com: Benvinguts.El títol de la web d’una empresa hauria de ser el nom de l’empresa i si hi cap l’eslògan o a que es ded-ica, sobretot si el nom no identifica la seva activitat.http://belllodra.blogspot.com76
    • Gestionant la representació en el món digital (2004-07-22 12:38)M’estic llegint la tesi de na [1]danah boyd del MIT Media Lab.Tracta sobre com gestionar la identitat digital. El que planteja és que en el món ”off line” quan un espresenta i interactua ho fa segons el context on està i el tipus d’interlocutor que té. No és el mateixpresentar-te quan vols optar a un lloc de feina que fer-ho quan vols lligar amb algú, segurament. Però enaquest cas els actes només afecten a la persona amb la qual interactues i com a molt a qui li conti l’altre.Doncs en el món digital, la gent ha anat deixant rastre sobre parts del seu ”jo” en diferents perfils d’usuarisde diferents aplicacions i a través de la participació dels espais virtuals, però que no pot controlar, i que adiferència del món ”off line” qualsevol podria recuperar sense que en fos el destinatari (vegi’s per exemple ambla publicació de tots els missatges de USENET a groups.google.com). Sobretot si és algú que va començarde jove a la xarxa, sent un adolescent i ara ja és un jove professional, hi haurà algun rastre que pugui haverdeixat que en algun moment el pugui delatar.El que Danah planteja en aquesta tesi és una aplicació per gestionar la pròpia identitat digital en funciód’allà on s’interactua. Conceptualment és molt potent, tècnicament, supòs que algun dia serà possible.[2]Faceted Id/entity: Managing representation in a digital worldhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.danah.org/2. http://smg.media.mit.edu/people/danah/thesis/ 77
    • Què va passar al BlogON (2004-07-27 12:02)Steve Rubel, de micropersuasion - on how blogs and participatory journalism are impacting the practice ofpublic relations -, ens fa cinc cèntims del [1]que va passar al BlogOn a Bekerly.http://belllodra.blogspot.com1. http://steverubel.typepad.com/micropersuasion/2004/07/lessons_learned.html78
    • Bloggers al servei de les campanyes polítiques (2004-07-30 13:13)[1]Steve Rubel entrevista a [2]Matthew Stoller un dels webloggers del Democratic National Convention.Stoller és el productor i cocreador del [3]Blogging of the President web project.http://belllodra.blogspot.com1. http://steverubel.typepad.com/micropersuasion/2004/07/mp_youre_a_blog.html2. http://steverubel.typepad.com/micropersuasion/2004/07/mp_youre_a_blog.html3. http://www.bopnews.com/2.8 August 79
    • Standford Web Credibility Research (2004-08-04 09:20)Grup de recerca sobre quins són els elements que fan que els usuaris creuen en la web que visiten, o no. Quèdóna credibilitat?[1]http://credibility.stanford.edu/Pens que la credibilitat forma part de la construcció del prestigi i la bona reputació, i el reconeixement.http://belllodra.blogspot.com1. http://credibility.stanford.edu/80
    • Persuasió (2004-08-04 09:24)La persuasió forma part de la comunicació publicitària, però també d’altres tipus de comunicació. Existeixla comunicació persuasiva.La tecnología com a eina de comunicació també ha de tenir en compte l’element persuasiu alhora d’aconseguirque els usuaris actuin de determinada forma i d’influir-los.La persuasió, juntament amb la seducció, al mateix temps forma part del reconeixement de marca.Per tant, també consider important anar seguint el que diu aquest grup ”Captology” sobre les tecnologies dela persuasió:[1]The Stanford Persuasive Technology LabLike human persuaders, persuasive interactive technologies can bring about positive changes in many do-mains, including health, business, safety, and education. With such ends in mind, we are creating a body ofexpertise in the design, theory, and analysis of persuasive technologies, an area called ”captology.”http://belllodra.blogspot.com1. http://captology.stanford.edu/ 81
    • Lectures per revisar (2004-08-13 13:47)[1] Nuevos retos del profesional de la información a las puertas del tercer milenio[2]Lic. María Elena Trujillo Rexach 1RESUMENAnte los grandes adelantos tecnológicos y el desarrollo socioeconómico cubano actual, la función del pro-fesional de la información debe adaptarse al cambio, mediante la revisión y renovación de las estructurastradicionales de la profesión y el logro de un perfil idóneo y consecuente con estas transformaciones. Lagestión de información o del conocimiento implica la participación activa de todas las áreas de la organi-zación, porque la información constituye un recurso imprescindible que ejerce un poderoso impacto en lavida de la sociedad. En este entorno, el profesional de la información debe aportar su experiencia y ser lapersona clave de la organización en la gestión del conocimiento. Se analizaron las funciones del profesionalde la información más allá de su institución, así como algunos perfiles que lo conforman como profesional quetiene ante sí nuevos retos en la introducción de las concepciones mercadológicas y gerenciales en la actividad.Se enfatiza la necesidad de sustituir la imagen distorsionada del profesional de la información, por una nueva,acorde con el desarrollo de los nuevos tiempos.[3]LA HUELLA DIGITALDANIEL SCHEINSOHNRAÚL HORACIO SAROKALa convergencia de tres industrias y sus respectivas tecnologías cons-tituyenlas bases de los grandes cambios que estamos experimentando.Ellas son las tres C: computación, comunicaciones y contenido. Por si que-dasealguna duda no hace falta más que leer los diarios del comienzo delnuevo milenio para enterarnos de la megafusión (la mayor registrada has-taahora en la historia) entre America Online y Time-Warner.La primera de ellas es una conspicua representante de las dos prime-rasC y la segunda, la mayor de las empresas involucradas en el negociode los contenidos: es la dueña de la CNN, de la revista Time, de HBO (tele-visiónpor cable) y de la productora Warner Bros.America Online es una típica empresa de la era digital: no produce nadafísico y su negocio básico es enlazar millones de consumidores con infor-macióna través de Internet. Y esta megaoperación parecería confirmar loque se viene anunciando desde los finales del siglo pasado: la economía deeste nuevo siglo tendrá como actor principal a la información.Si Marshall McLuhan viviera, se maravillaría por lo acertado de suprofético concepto de la ”aldea global”. Su sorpresa sería quizá mayor aúnporque nadie, ni siquiera él, alcanzó a imaginar las extraordinarias posi-bilidadesdel desarrollo social, organizacional y personal derivados de lapresencia y de la combinación de las tecnologías actuales y futuras.La era de cambios sin precedentes que vive el mundo empresario asig-naa la comunicación una función esencial para lograr ciertas transforma-ciones.Cuando la cultura de una organización se modifica, los individuosque trabajan en ella deben realizar un esfuerzo para adaptarse.Podemos decir que el cambio más significativo de este siglo en elcampo de la comunicación es la instantaneidad, hecho que impacta demanera crítica sobre la comunicación empresaria. Uno de los emergen-tes82
    • de esta instantaneidad comunicacional es Internet, (...)Estamos en los albores de la era digital de la mano de la revolución in-formática,que va mucho más allá de lo meramente tecnológico y se expre-saa través de la comunicación. Para entender mejor los desafíos impues-tospor estas profundas transformaciones necesitamos entender de dóndees que venimos. Para ello debemos explorar nuestras propias HUELLAS.Solo a partir de esto estaremos en condiciones de comenzar a entender estanueva era DIGITAL. Ésta es nuestra propuesta. Una cuestión de identi-dady proyección: La huella digital.http://belllodra.blogspot.com1. http://bvs.sld.cu/revistas/uni/vol1_1_00/uni02100.htm2. http://bvs.sld.cu/revistas/uni/vol1_1_00/uni02100.htm#autorres3. http://www.osde.com.ar/fundacion_osde/pdf/biblioteca/huella.pdf 83
    • Blogs Más Visibles (GoMeme 4.0) (2004-08-17 09:26)Por qué hacer esto? Muy sencillo, esto es un intento de hacer que cientos de blogs consigan ser más visiblestanto en Google como en otros motores de búsqueda.Cómo funciona? Sigue las instrucciones que se indican al final y postea (’re-postea’) este meme en tu blogañadiendo tu URL al final de la lista (Path List). Cuanto más se extienda el meme desde tu blog tanto omás se extenderá tu URL. There are by some estimates more than a million weblogs. But most of them get no visibility in search engines. Only a few ’A-List’ blogs get into the top search engine results for a given topic, while the majority of blogs just don’t get noticed. The reason is that the smaller blogs don’t have enough links pointing to them. But this posting could solve that. Let’s help the smaller blogs get more visibility! This posting is GoMeme 4.0. It is part of an experiment to see if we can create a blog post- ing that helps 1000’s of blogs get higher rankings in Google. So far we have tried 3 earlier variations. Our first test, GoMeme 1.0, spread to nearly 740 blogs in 2.5 days. This new version 4.0 is shorter, simpler, and fits more easily into your blog. Why are we doing this? We want to help thousands of blogs get more visibility in Google and other search engines. How does it work? Just follow the instructions below to re-post this meme in your blog and add your URL to the end of the Path List below. As the meme spreads onwards from your blog, so will your URL. Later, when your blog is indexed by search engines, they will see the links pointing to your blog from all the downstream blogs that got this via you, which will cause them to rank your blog higher in search results. Everyone in the Path List below benefits in a similar way as this meme spreads. Try it! Instructions: Just copy this entire post and paste it into your blog. Then add your URL to the end of the path list below, and pass it on! (Make sure you add your URLs as live links or HTML code to the Path List below.) Path List: 1. [1]Minding the Planet 2. [2]eCuaderno 3. [3]Sonia Blanco 4. [4]Octavio Isaac Rojas Orduña. 5. [5]Comunisfera 6. [6]Chacobo.com 7. [7]Bel Llodrà. [8]Societat de la informació i el coneixement. Identitat i reputació digital 8. (your URL goes here! But first, please copy this line and move it down to the next line for the next person)http://belllodra.blogspot.com1. http://novaspivack.typepad.com/2. http://www.ecuaderno.com/3. http://sonia.filmica.com/4. http://octaviorojas.blogspot.com/5. http://comunisfera.blogspot.com/6. http://www.chacobo.com/7. http://belllodra.blogspot.com/8. http://www.blogger.com/app/blog.pyra?blogID=624006384
    • Excavando la Web (2004-08-17 09:41)[1]Chacobo ressenya ”Excavando la Web”.És un concepte molt important perquè quan dissenyes una web, quan penses en la forma de comunicarel que has de dir, ho has de fer de diferents formes. Has de pensar amb els robots que indexaran les pàginesi has de pensar amb els usuaris que les llegiran. Però també has de pensar com atreure les visites tant desdel punt de vista dels cercadors, com dels intermediaris que la poden referenciar en altres pàgines.S’ha de treballar des de diferents perspectives tenint en compte com repercutirà el treball de cada partde l’anatomia de la teva web en com els agents externs la donen a conèixer siguint autòmates o humans.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.chacobo.com/arxius/000019.html 85
    • Comparteixo els Feeds a Feedmanía. (2004-08-17 09:52)Feedmanía.com és un lloc des d’on pots llegir tots els Feeds als quals et vas subscrivint, evitant haver d’anarvisitant web per web per veure si han actualitzat la informació. Sobretot és molt útil per no oblidar-te deningú. És una forma també de sindicar els teus propis continguts perquè no s’oblidin de tu. Concepte moltimportant en comunicació: fer tot el possible perquè et recordin.Bé,[1] aquí teniu els feeds als quals m’he subscrit. Si pels temes que m’interessen me’n voleu recomenaralgun serà molt ben vingut. Moltes gràcies.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.feedmania.com/usuario/belll86
    • El net de Peter F. Drucker (2004-08-17 12:32)Ara acab d’al.lucinar. Navegant navegant he descubert algú que es presenta com el net de. Però no dequalsevol sinó de [1]Peter F. Drucker.Es tracta de [2]Nova Spivack. El seu perfil ja era prou interessant per ell mateix. El fet de dir que ésnet de, no sé si ha estat positiu o negatiu.Ja sé que els contactes són importants, però,... Hi ha certes coses amb les quals no hi estic d’acord.Per exemple, per què en algunes entrevistes de feina et pregunten qui són els teus pares i a que es dediquen?Per tenir gent més ben posicionada? Crec que aixó hauria de ser un tema ètic i investigat per millorar lesigualtats d’oportunitats. Una cosa és l’empresa que cerca contactes i l’altra és el dret dels treballadors. Jasabem que és important qui ets, però igual d’important és quant vals.Potser en el món enxarxat i amb el fenomen del programari social i del ”networking” hauríem de començara diferenciar entre els contactes vitalicis (aquells que et toquen de per vida i als quals és difícil renunciar) iels contactes que un mateix és capaça de treballar-se creant i mantenint relacions.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.peter-drucker.com/2. http://novaspivack.typepad.com/about.html 87
    • Blogs i comunicació corporativa (2004-08-17 13:44)[1]Elizabeth Albrycht planteja el que fa temps que estic pensant:”Yes, a blog can help individuals develop their reputation, and become members of new networks of in-fluence, which will not only just help them, but also their companies.Don’t forget too that these individuals who are blogging for your company should be commenting on others’blogs. PR can help by identifying posts that they think are interesting and forwarding the info to theappropriate blogger. Make sure they identify themselves are a member of your company. Set a policy. Then,set them free to populate other blogs with your company’s messages.Now, some assumptions behind my answers about the old rules can certainly be challenged. Does a companyneed to ”speak with one voice?” Or is that just an artificial construct? Is cacophony better? Is there a happymedium? These are the things the New PR is trying to figure out.”Aquests plantejaments són molt interessants per anar investigant. Estic cercant organitzacions que s’hoestiguin plantejant o fins i tot posant en pràctica. Alguna sugerència?http://belllodra.blogspot.com1. http://ringblog.typepad.com/corporatepr/2004/08/rules_of_pr_but.html88
    • El canvi de comunicació a l’empresa (2004-08-18 08:44)Article molt sugerent:[1]El cambio de comunicación en la empresaMiércoles, 31 diciembre 2003BAQUÍA, IBLNEWSIBLNEWS / ECONOMÍA El cambio de la comunicación en la empresa OPINIÓN. Exis-ten docenas de sitios Web que nos facilitan la generación de un Blog , cada uno de nosotrospuede, con simplemente unas horas de dedicación, convertirse en su propio editor. Una audi-encia teórica de más de 655 millones de lectores nos espera.(...)Puede, pero a medida que crece el número de Blogs y la calidad de los mismos, hay lectores de todaslas edades y entornos que participan en ellos. Las empresas olvidan que Internet es un medio de comuni-cación de todos con todos en los que no existe ”el mensaje” y donde el lector vota, en pos de conversaciones,varias veces por minuto, con su ratón.(...)En la red es otra persona. Mucho más crítica, en red, capaz de dispersar una opinión a cien amigos enun clic de ratón. Capaz también de generar una corriente de opinión sobre un tema concreto entre susamigos que, si tiene su propio Blog, rápidamente son 5.000. Si en algún entorno se demuestra el dicho de que”no hay enemigo pequeño”, es en Internet. Cualquiera, con criterio, puede organizarnos una buena sorpresa.No, no estoy hablando de los foros de discusión de jóvenes en los que atacan a las empresas que acaban dedespedirles, que también, sino, mucho más, de aquellos entornos, cada día con mayor criterio al que personasde todo tipo dedican muchas horas de su tiempo cada día para mantenerlos frescos, interesantes y abiertos.Pocas empresas están preparadas para contrarrestar una corriente adversa en Internet. Muchas ni llegan aconocerlas.El efecto de medio centenar de comunidades con miles de clientes, probablemente, cientos de miles de ellos,sobre un producto o servicio de una compañía cualquiera puede no ser inmediato pero tiene gran calado amedio plazo. Las empresas lo olvidan bajo su responsabilidad.(...)http://belllodra.blogspot.com1. http://iblnews.com/news/print.php3?id=96451 89
    • Transparency Begets Trust in the Ever-Expanding Blogosphere (2004-08-18 09:09)The openness of Weblogs could help explain why many readers find them more credible than traditionalmedia. Can mainstream journalists learn from their cutting-edge cousins? [1]J.D. Lasica [2]Posted: 2004-08-12http://belllodra.blogspot.com1. http://ojr.org/ojr/writers/archive.php?personID=762. mailto:jd@well.com90
    • Un blog sobre mac a wired (2004-08-18 09:26)Què és això, periodisme, comunicació, publicitat, propaganda, conversacions?Com s’ha de definir l’híbrid entre informació i comunicació comercial.Sembla que els blogs són una bona eina per convertir en informació la comunicació comercial. I encara méssi aquesta és dur a terme dins un blog corporatiu d’una prestigiosa revista.Vet aquí l’exemple: [1]The Cult of Machttp://belllodra.blogspot.com1. http://blog.wired.com/cultofmac/ 91
    • Sobreviurà la publicitat convencional? (2004-08-20 09:29)La resposta supòs que és que si, però s’haurà de repartir el pastís amb altres formes de comunicaciócomercial.Acab de llegir el naixement d’una nova empresa. És un intermediari entre ”bloggers” i anunciants.Paguen als bloggers per a que introdueixin preguntes als seus blocs sobre els productes i serveis delsanunciants, així, com si fos una conversació més. D’aqueta manera donen més visibilitat al producte almateix temps que podríem dir fan una espècia de test o investigació de grup, oberta sobre el producte.També canviaran les formes d’investigació? Sa veritat, jo crec que romandra tot junt, però com he dit ambel cas de la publicitat, també s’hauran de repartir el pastís.Tampoc no m’estranya que aquestes noves formes de comunicació comercial s’estiguin provant a veure comfuncionen. Considerant que un sol anunci a un mitjà imprès de tirada nacional costa a partir de 18.000euros, i que una campanya està formada per molts anuncis d’aquests tipus. Només llevant una insercióo dues del total de la campanya ja tens diners suficients per pagar a bloggers que parlin i questionin elproducte, i regalar-ne a consumidors amb molts de contactes perquè ho provin i ho expliquin als seus amics.Bé. La reflexió ve de dos recursos que m’he trobat.Aquesta nova empresa:[1]Blogversations are a new, not evil way to market your products and services throughdiscussions. Here’s how it works:1) We match advertisers with bloggers2) Advertisers choose a topic or question (not an advertorial)3) Bloggers discuss the topic or question, and place a link to the discussion on their blog’s front page4) Advertisers truly engage audiences without doing evil; bloggers get paid for doing what they do best -blogging!Advantages for advertisers:Instantly build real engagement with tuned-out audiences. Leverage engagement to build credibility,authority, and authenticity for your brands. Provide consumers advertising that creates benefits - not thatimposes costs and annoys.Advantages for bloggers:Leverage your authority and audience to earn money - without losing authority over what you’vegot to say. Turn your ideas, criticisms, opinions, and reader share into money - and not muddy up your sitewith clunky ads in the process. Engage your audience with thought-provoking issues and questions.I aquesta notícia a El Navegante:[2]El potlach y la publicidadLos fabricantes y los vendedores quieren clientes. Antes pagaban a medios de comunicación, queatraían lectores a sus anuncios. Algunos lectores (pocos) se convertían en clientes. Ahora están abando-nando esa idea a cambio de otra más sencilla: pagar directamente a los clientes. Una empresa estadounidense92
    • se ha especializado en [3]regalar iPods, los atractivos, caros (y muy deseados) reproductores de música deApple. A cambio sólo quieren la atención del respetable, y que pruebe productos online. Gratis. Lo mejorde todo es que al parecer funciona. Y si el dinero antes empleado en publicidad se puede emplear con máseficacia comprando clientes... ¿qué le ocurrirá a los medios?La cultura del potlach parece haber aterrizado con firmeza. Al fin y al cabo ’comprar’ al cliente esmucho más eficaz que intentar atraerlo con un anuncio, que puede o no funcionar; [4]Freeipod.com sólo pagadespués de que el putativo cliente (y sus amigos, de los que debe proporcionar el contacto) hayan probadoel servicio en cuestión. El vendedor, pues, sólo paga por aciertos.Contrastemos esto con el viejo refrán publicitario que afirma que la mitad del dinero gastado en publicidadse tira a la basura, sólo que nadie sabe qué mitad. La publicidad es e el mejor de los casos un arte inexactocuya eficacia es difícil o imposible de comprobar con precisión.¿No es mucho mas sencillo ofrecer al prospectivo cliente algo que éste desea? Casi con certeza que los clientesasí generados serán más fieles y tendrán una mucho mejor opinión de la marca.Por supuesto que este sistema no es nuevo; los descuentos y regalos promocionales forman parte de lasprácticas comerciales habituales desde hace mucho tiempo. Pero la Red permite extender el concepto yabarata su ejecución. Así que es concebible que este tipo de márketing, basado en el regalo, crezca. Endetrimento, casi con seguridad, del presupuesto de publicidad convencional. Esto de (intentar) vivir delcontenido se pone cada vez más interesante...http://belllodra.blogspot.com1. http://blogversations.com/index.cfm?a=i2. http://iblnews.com/news/redirector1.php?id=195373. http://www.wired.com/news/mac/0,2125,64614,00.html4. http://www.Freeipod.com/ 93
    • El COI prohibeix els blogs als esportistes d’Atenes 2004 (2004-08-23 08:34)[1]Informació publicada a Barrapunto.comNomés ho prohibeix als esportistes? I a la resta de participants no? Representants d’esportistes, repre-sentants de marques, seleccionadors d’esportistes per incorporar a equips nacionals,...Com poden prohibir divulgar informació?Si, les seves raons tenen. Però un fet tan mediàtic com uns jocs olímpics on hi ha tanta gent que hi partic-ipa,...Crec que cal un estudi en profunditat d’aquest tema.http://belllodra.blogspot.com1. http://barrapunto.com/article.pl?sid=04/08/20/181720294
    • Blogversations (2004-08-23 09:01)La polèmica està servida.Mentre uns creuen que parlar sobre productes comercials als blogs pot ser positiu, altres creuen que no.Jo crec que s’ha d’arribar a un equilibri, i que quan es parla d’un producte o servei del qual el produc-tor ha pagat al blogger, s’ha d’haver provat i s’ha de dir la veritat sobre aquest. Tant qui paga com quillegeix ha de ser conscient que el que es diu potser només una part i s’ha d’estar preparat per acceptarcrítiques. No serà fàcil acceptar el joc, ni per part dels qui paguen ni per part dels que llegeixin. Aixòsi, igual que quan hi ha un anunci de publicitat a un mitjà de comunicació tradicional se sap que allò éspublicitat, al bloc també s’hauria d’especificar que algú ha pagat per parlar del seu producte, per anar demés ”legals”.Aquesta reflexió ve arrel d’aquesta crítica al[1] blogversations.http://belllodra.blogspot.com1. http://bigblogcompany.net/archives/000431.html 95
    • Llistat de CEOs que escriuen blogs (2004-08-23 09:11)[1]http://www.thenewpr.com/wiki/pmwiki.php/Resources/CEOBlogsListSi en coneixeu més els hi podeu afegir.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.thenewpr.com/wiki/pmwiki.php/Resources/CEOBlogsList96
    • Article sobre blogs corporatius (2004-08-25 09:21)Ahir vaig publicar aquest article a la web de [1]Fundació IBITBitàcora num: 49[2]Els ”blogs” com a eina de comunicació al servei de l’organització: blocs corporatiushttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/2. http://www.ibit.org/home/bitacora/bitacora.php?id=674 97
    • Llistat de blogs corporatius (2004-08-25 12:05)[1]Publicat per JM Noguerahttp://belllodra.blogspot.com1. http://blogsc.blogspot.com/2004/08/la-siguiente-lista-de-blogs.html98
    • Què val un blog? (2004-08-30 09:00)Si no t’havies demanat mai que podria valer el teu blog, des d’aquesta pàgina, [1]blogshares.com, ho potsdescobrir. Això si, és un joc totalment fictici. La pregunta és: es podria fer realitat?És increïble com dia a dia apareixen noves aplicacions relacionades amb la blogosphera.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.blogshares.com/2.9 September 99
    • FOAF i Web Semàntica (2004-09-01 08:54)Acab de descobrir aquest blog sobre [1]web semàntica i aquest post sobre [2]aplicacions pràctiques. Es tractade crear projectes mesclant conceptes de FOAF (Friend of a Friend), o sigui de xarxes socials, i de websemàntica. L’objectius és que ”siguis on siguis” i a ”l’hora que sigui” (gran eslògan el de Martini) puguistrobar-te amb algun amic o amic dels teus amics perquè et facin companyia.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.sidar.org/wshoy/index.php2. http://www.sidar.org/wshoy/index.php?2004/06/26/7-con-quien-puedo-tomar-una-copa-en-nueva-york100
    • Retorn i fòrums bursàtils (2004-09-20 12:55)Acab d’arribar de vacances. Hem estat quinze dies a Turquia. Podria contar moltes coses, però aquí no crecque sigui el lloc adequat per fer-ho.Revisant la bústia de correus, he vist aquest d’En Toni Ramis, que crec que he de publicar com a ”post” perpoder continuar el debat públicament: "Volia penjar un comentari al teu Blog però no he trobat la manera, ho volia posar a l’entrada "Liders d’opinió en Xarxa" (9 de febrer de 2004), el que volia posar és aquest enllaç [1]http://www.cincodias.com/articulo.html?d_date=20040916&xref=2004091 6cdscdicst_1&type=Tes&anchor=cdscdi és un article sobre els foros de borsa, crec que és interessant el fet que diaris de tirada nacional comencin a xerrar d’aquests temes, si un es capaç de triar la informació, i d’averiguar quin son els bons, pot guanyar molts d’euros". Personalment crec que és un tema molt interessant, seguir com les opinions d’"entesos" poden fer variar els cicles bursàtils, marcar tendències, crear confiança o desconfiança sobre certs valors, fent-ne variar la fluctuació potser més del compte.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.cincodias.com/articulo.html?d_date=20040916&xref=20040916cdscdicst_1&type=Tes&anchor=cdscdi 101
    • Publicitat a llocs inesperats (2004-09-23 08:29)Potser aquest article a primera vista no té molt a veure amb el tema d’aquest foro, però necessit posar-ho.Quan estudiava publicitat un exercici típic i tòpic de creativitat era pensar nous espais on posar public-itat. Quasi tots els grups de treball arribaven a la mateixa conclusió: la publicitat per a que fos efectivas’havia de posar a un lloc on fos la protagonista, on no hi hagués milers d’elements més que competissin percridar-te l’atenció.Un lloc comú on tothom solia arribar pensant pensant era precissament el ”lloc comú” (= banyo, toilette,WC, excusat,...), m’enteneu?Ido bé, 12 anys després d’aquests exercisis de brainstorming m’ha arribat una notícia a través d’Adverblog:”[1]Contextual toilet advertising”.Potser tampoc no s’havia plantejat abans, perquè catalogar tots els WC d’una ciutat de llocs públics osemi (museus, bars, aeroports, restaurants, parades de bus) i gestionar-hi la publicitat era tasca àrdua iengorrossa. Però ara amb els sistemes d’informació es podrien planificar i segmentar molt bé les campanyes.I si, a més, els anuncis no fossin impressos, amb tot el que implica (fotolits, paper, anar banyo per banyo apenjar, etc.) si no que es gestionassin des d’una pantlla de plasma aferrada a la porta, la gestió seria moltmés ràpida, eficient i efectiva.Això si, el projecte requeriria molta d’inversió, i s’hauria de mirar com poden retornar els beneficis, jaque la comunicació, com es propi de la societat de la informació, seria molt atomitzada per la dispersió iproliferació d’espais publicitaris. Les velles glòries del mercat tradicional publicitari, on la comunicació demasses i els grans mitjans que arribaven a milions de persones està passant a la història.Crec que les grans comissions en la contractació d’espais del vell mercat s’estan acabant per moments.Què en pensau?http://belllodra.blogspot.com1. http://www.adverblog.com/archives/001169.htm2.10 October102
    • Efecte distorsionador, i què? (2004-10-01 14:51)LLegeixo aquest text en un bulletí de Baquía rebut dia 1 d’Octubre (No aconsegueixo trobar el mateixparàgraf a la versió online de la notícia).”Otro escéptico respecto a la utilidad de las redes sociales es José Cervera, fundador de Baquía y ahora[1]blogger y [2]retiario en elmundo.es. El periodista cree que sus problemas son equiparables técnicamentea la Red Semántica, pues dependen demasiado de la autocalificación de los participantes, lo que provoca unefecto distorsionador: Allí somos todos estupendos . La [3]web semántica es uno de esos futuros de Internetque nunca llegan. De hecho, su nacimiento estaba previsto para 1989, pero al final a [4]Tim Berners-Lee lesalió el hijo tonto, la World Wide Web. Berners-Lee sigue en sus trece para sacar adelante esta Web 2.0basada en tecnologías que permitirán a las computadoras entender la información que manejan, comprenderel significado y la sintaxis del lenguaje. En lugar de procesar datos, las máquinas serán capaces de aplicaralgo de inteligencia artificial al comunicarse con otros sistemas. El problema es que las máquinas siguensiendo esencialmente tontas, por lo que no van a hacer nada más allá de lo que se les dice. Así que se tratade definir nuevos lenguajes que se conviertan en estándares y permitan a las máquinas entendernos mejor.[5]Más”.Què la web semàntica pot tenir un efecte distorsionador, i què?No sé si ho tendrà o no, però en cas que la tengués, podria ser la distorsió de molts de participants.Personalment m’estim més percebre la realitat a través de la distorsió dels ulls de molts ciutadans que deles urpes dels grans grups de comunicació o dels governants al poder.A més, un pot dir el meravellós que és un mateix, però els altres poden dir el contrari. I no només s’hade pensar en que es catalogarà la informació que un diu sobre un mateix. També es podrà catalogar lainformació que dirà la informació que dirà un altre sobre allò.Així que parlar d’efecte distorsionador,... No em convenç.Parlam d’altres coses?http://belllodra.blogspot.com1. http://www.perogrullo.com/2. http://navegante2.elmundo.es/navegante/weblog.html3. http://www.baquia.com/com/20010523/art00008.html4. http://es.wikipedia.org/wiki/Tim_Berners-Lee5. http://www.baquia.com/com/20040929/not00003.html 103
    • Estratègies de comunicació basades en el coneixement (2004-10-11 15:04)La teoria de la comunicació publicitària clàssica explica que una bona campanya de publicitat es bassa en unbon missatge i en una proposició única de compra. Normalment sempre es destaca un sol element del pro-ducte o servei. L’atmòsfera dels anuncis sol ser molt agradable visualitzada a través de gent i llocs atractiusque evoquen sensacions agradables. Aquesta tipologia d’ambient s’ha utilitzat en productes de gran consumi genèrics (llet, telèfon mòbil, desodorants, xampús, caixes d’estalvi,...) però també ja sol ser ferqüent veure’ltambé en empreses per exemple de consultoria,...Bé, aquesta introducció és per veure si avui en dia podem plantejar noves estratègies de comunicació basadesen el coneixement, sobretot si és a través d’Internet. El que em deman és, si independent o no que una em-presa basada en el coneixement, per exemple una consultora, posi anuncis de publicitat online, és importantque també demostri a través de la seva participació a la xarxa part del que sap sobre els temes que tracta.Si és cert que els consumidors de cada dia saben més perquè estan informats, creis que són efectives campa-nyes de publicitat basades en l’atmòsfera del producte, les sensacions, l’atractiu, enlloc de donar a conèixerl’essència dels productes, el coneixement sobre ells?Haurien de conviure dos tipus d’estratègies?Per exemple, per vendre un producte d’alimentació, posem per cas, un plàtan, és suficient en mostrarun platener en una platja verge ple de plàtans i un grup de gent que gaudeix menjant-se’l, o també, s’hauriade completar la campanya explicant que aporta el platan al cos, com es pot menjar, en quin tipus de receptespot combinar bé, etc. És a dir, difondre coneixement sobre el producte.No sé si m’explic.Si estàssiu d’acord amb aquesta hipòtesi, fins a quin punt això trastocaria la indústria publicitària i decomunicació corporativa?http://belllodra.blogspot.com104
    • Utilitat del programari social (2004-10-19 10:11)Acab de veure aquest article on s’explica la utilitat del programari social:recomanar bars i restaurants.[1]Evite Expands Social Network(...)Evite’s bar and restaurant guide is powered by the Evite Network, which generates recommendations for localestablishments based on the information featured in user profiles, ratings and reviews. This information ismatched to a user’s personal networks, made up of friends and colleagues who have either invited that user toan event or with whom the user has attended an event. Users are then given access to read recommendationsand reviews about local places posted by their friends. Recommendations for places can also be based onoverall popularity within a specific city.”We think trying places that your friends are saying are the best places in town is better than surfing theWeb,” Foley said.(...)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.clickz.com/news/article.php/3421831 105
    • L’evolució de la comunicació d’una empresa (2004-10-19 16:53)Crec que serà interessant estar pendent de l’evolució de la comunicació d’aquesta empresa[1]http://www.flylosophy.comcom es dóna a conèixercom puja la seva popularitatque diuen sobre ellacrec que pot ser un bon cas d’estudi sobre creació d’imatge, de marca i d’identitat corporativa en xarxa.Avui al ranking d’Alexa està a 1.843.022I a google hi ha cinc entrades amb aquest nom: flylosophy (tres dels quals pareix que fan referència a altrescoses).Jo l’he coneguda a través d’[2]e-cuaderno que és com un radar.Avui em quedo amb aquesta frase de flylosophy”Si Internet (Chats, Foros, Messenger, etc.. ) revolucionó las relaciones sociales entre la gente, sin im-portar en qué parte del mundo estuviera, el [3]Bluetooth está permitiendo el acercamiento entre gente quecomparte un hábitat, con la cual uno se cruza todos los días o que ve por primera vez en un bar. Pero conmucho cuidado, que puede ser un vecino.”(Això podria ser revolucionari, no?)Més a: [4]http://www.flylosophy.com/flylosophy newsletter.htm #24http://belllodra.blogspot.com1. http://www.flylosophy.com/2. http://www.ecuaderno.com/archives/000435.php3. http://www.bluetooth.com/4. http://www.flylosophy.com/flylosophy_newsletter.htm#24106
    • L’e-commerce és també un assumpte d’emprenedors individuals. (2004-10-22 15:17)” Le commerce sur internet est aussi une affaire d’entrepreneurs individuels. A l’occasion d’un entretienaccordé au journal du net, Bill Cobb, Senior Vice President de eBay Inc. a expliqué que plus de 430.000personnes à travers le monde vivaient des revenus issus de la place de marché électronique.”Ebay, l’estrella del C2C[1]http://www.neteconomie.com/v3.5/article.php?idart=20041018120157Si tengués temps hi intentaria vendre els [2]meus quadres, però ja no em puc entretenir amb més coses.Si algú s’ofereix per fer-ho li donc una comissió. Reflexió: demostra el que acab de dir i experimentar en lapròpia pell que els intermediaris seguiran sent importants?http://belllodra.blogspot.com1. http://www.neteconomie.com/v3.5/article.php?idart=200410181201572. http://www.mallorcaweb.net/bel 107
    • Possible títol per la meva tesi d’investigació (2004-10-26 10:50)”Identidad y comunicación corporativa: como construir la imagen y el prestigio digital desde la empresa reden la sociedad red”Identitat i comunicació corporativa: com construir la imatge i el prestigi digial des de l’empresa xara ala societat xarxa.http://belllodra.blogspot.com108
    • Referències (2004-10-28 08:34)Comunisfera publica un interessant comentari sobre un article que ha escrit sobre referències a la xarxa delmón de la comunicació.[1] Las Revistas Académicas Ibéricas y Latinoamericanas de Comunicación en Internet en el contexto tec-nológico actual. Queda anotat per consultar-lo en el futur.http://belllodra.blogspot.com1. http://comunisfera.blogspot.com/2004/10/las-revistas-acadmicas-ibricas-y.html2.11 November 109
    • Tesis doctorals (2004-11-02 15:44)Bases de dades per cercar tesis doctorals[1]http://www.tdcat.cesca.es/index tdx.htmlhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.tdcat.cesca.es/index_tdx.html110
    • El rol de les marques a la ”Dream Society” (2004-11-02 16:08)Neus Arqués, fundadora de Manfatta, ens torna a engrescar amb una de les seves Gazettas. Esperam amb laimpaciència la següent. Fent ús del ”copy left” la deix anotada aquí per a futures consultes. Ella també contahistòries. Així es dóna a conèixer. Aquesta és una història sobre contar històries per donar-se a conèixer iconstruir marca.Érase una vez&En [1]la sociedad de la ensoñación, las empresas ya no gestionan productos o servicios: gestionan emociones.Para transmitirlas, recurren a los arquetipos, esos personajes reconocibles en todas las culturas y épocas. La sociedad basada en los datos toca a su fin. A medida que la información y la inteligencia pasan a sercompetencia de los ordenadores, la sociedad da más valor a la única capacidad humana que no se puedeautomatizar: la emoción. La imaginación, el mito, el ritual el lenguaje de la emoción- lo afectará todo,desde nuestras decisiones de compra a la manera como trabajamos con el otro. Las empresas prosperaránsegún sus historias y sus mitos. Las empresas tienen que entender que sus productos son menos importantesque las historias que narran . La cita es del futurista danés [2]Rolf Jensen, recogida por el excelso TomPeters en su [3]blog hace apenas unos días. Peters es tajante: Yo no hago presentaciones. Ni las haré nuncamás: yo cuento historias .Llega el forajidoPara narrar una historia necesitamos un personaje. Las culturas tienen leyendas y mitos comunes que giranalrededor de unos arquetipos universalmente reconocidos. Estos personifican símbolos que permiten a nuestramente consciente acceder a deseos y significados inconscientes. Para Carl Jung, creador del concepto, losarquetipos ( personajes ) nos ayudan a comprender la realidad visible.La línea que vincula a las marcas con los arquetipos de Jung ya ha sido trazada, en primera instancia, porCarol S. Pearson en su libro [4]El héroe y el forajido: la construcción de marcas extraordinarias medianteel poder de los arquetipos .Los [5]12 arquetipos se agrupan por conceptos. Al concepto orden se asocian el Cuidador, el Jefe, elCreador. Al concepto autoconocimiento pertenecen el Inocente, el Sabio y el Explorador. El cambiolo transmiten el Mago, el Campeón y el Forajido. Finalmente, el Tipo Corriente, el Bufón y el Amantesubrayan la pertenencia al grupo .¿De qué va esta marca?Las marcas no suelen identificarse con un arquetipo al 100 %, pero sí responden a un patrón dominante.Podemos distinguirlo en su comunicación (on y off-line) y en la percepción que de ella tienen sus consumi-dores, empleados y accionistas.Veamos algunas hipótesis: Linux representaría al Héroe: luchador e idealista, que se bate a favor del bien (eneste caso, el software libre). Microsoft se correspondería con el arquetipo del Jefe: asume responsabilidad,es eficiente, tiene confianza en sí mismo. Nokia se reflejaría en el Explorador: a la búsqueda de nuevascapacidades y emociones para un útil ya existente (el teléfono), que gracias a sus avances nos hace másindependientes y singulares. Coca-cola apela al arquetipo del Inocente, con su alegría de vivir ( la chispa dela vida ) y su optimismo.El usuario persuadidoEsta historia arquetipada funciona muy bien para un consumidor tú, yo- con dificultades crecientes paradescifrar la realidad. Nuestros cerebros exhaustos recurren a los instintos primitivos para que nos guíenen este magma abrumador de inputs. Las marcas, a través de su narrativa, nos permiten proyectarnos, 111
    • visualizar nuestros instintos y gestionar esta confusión vital creciente. Me bebo una coca-cola y conectocon mi yo relajado, que se la tomaba en la tranquilidad soleada de una playa.Un chupetón¿Te parece demasiado aventurada esta hipótesis emocional? Te invito a dar una vuelta por [6]Lovemarks.Este sitio, creado por la agencia Saatchi & Saatchi, recoge las declaraciones de amor de los consumidores asus marcas. Así, Frank considera que [7]Linux aporta visión, liderazgo, cooperación y, sobre todo, talento(como ves, ni siquiera menciona la palabra software ). Los fans de Coca-cola la describen como una madre ,la asocian a una infancia feliz y al recuerdo de unas vacaciones (me parece interesante que Coca-cola lescorresponda creando [8]webs específicos para cada tipo de consumidor y producto).Si una marca es capaz de transformarse en lovemark y generar esa emoción, la lealtad de su consumidorestá asegurada. No en vano lovemark significa en inglés chupetón , esa marca que deja un beso apasionadoen el cuello.El próximo día 15 daremos un paso más: si las personas también somos marcas, ¿cómo construimos nuestrahistoria? Hasta entonces.Neus ArquésNeus es directora de [9]Manfatta SL, productora de comunicación.Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com. Copyleft 2004 de La gazetta: [10]Manfatta SL. Este artículo está protegido por una licencia de copyleft[11]Creative CommonsPuedes copiar, distribuir y comunicar públicamente la obra bajo las condiciones siguientes:1) No puedes utilizar esta obra para fines comerciales.2) Debes reconocer y citar al autor original.3) No puedes alterar, transformar o generar una obra derivada a partir de esta obra.- Al reutilizar o distribuir la obra, tienes que dejar bien claro los términos de la licencia de esta obra.- Alguna de estas condiciones pueden no aplicarse si se obtiene el permiso del titular de los derechos de autorLos derechos derivados de usos legítimos u otras limitaciones no se ven afectados por lo anterior.Esto es un resumen legible por humanos del texto legal (la licencia completa) disponible en los idiomassiguientes: [12]Español / [13]CatalàLa gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.- Si deseas suscribirte: envía un mail a [14]lagazetta@manfatta.com indicando tu nombre, apellido y ladirección de correo electrónico con la que deseas ser dado de alta.- Para darte de baja: envía un mail a [15]lagazetta@manfatta.com con unsubscribe en el campo Asunto einmediatamente te damos de baja.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.lagazetta.com/ultimo.asp2. http://www.dreamcompany.dk/en/3. http://www.tompeters.com/entries.php?note=006771.php4. http://www.herowithin.com/arch101.html5. http://www.livingbrands.co.uk/Assests/Articles/Brand%20Archetyping%20%28Admap%20article%202%29.pdf6. http://www.lovemarks.com/112
    • 7. http://www.lovemarks.com/lm/read.php?LID=1066#Scene_18. http://www.clickz.com/experts/design/cont_dev/article.php/34106519. http://www.manfatta.com/10. http://www.manfatta.com/11. http://creativecommons.org/license/12. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/legalcode.es13. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/legalcode.ca14. mailto:lagazetta@manfatta.com15. mailto:lagazetta@manfatta.com 113
    • Per fi algú ho explica (2004-11-04 13:20)Per fi algú explica el canvi que està experimentant la gestió de les marques.A CorporatePR Elizabeth Albrycht explica com els responsables de marca se’ls hi està escapant de les mansel poder sobre la marca, estan perdent el control . Ara són els milers i milers de consumidors qui expliquencoses sobre la marca. La marca ja no pot, amb un missatge unidireccional, imposar una sola manera de servista. Els consumidors també expliquen com veuen la marca.Més que mai, les diferents imatges sobre la marca estan vigents i latents:El que ésEl que diu el propietari que ésAixí com la veuen els consumidorsAixí com creu el propietari que la veuen els consumidorsSi el canvi de paradigma de comunicació i l’atomització de mitjans està fent trontollar el mercat publicitaribasat en suculentes comissions, també és hora de plantejar-se si està fent trontollar la forma de gestionar lesmarques, la cultura i la identitat corporativa des de les organitzacions. Sens dubte hi ha molt de camir perrecórrer per a que les empreses i les institucions estiguin al mateix nivell de joc que ho estan actualment elsmilers d’usuaris que cooperen i participen a través de la xarxa. Per què no parlen les corporacions? O sique parlen?[1]http://ringblog.typepad.com/corporatepr/2003/12/gridbrand brand.html(...)Marketers are losing control over their company’s brand as consumers are gaining influence through theinteractive channels of web-based communications (newsgroups, blogs, etc.)A good example is what is happening now with the iPod. First, hip ads, glowing [2]reviews. Then, anupswell of consumer discontent over the captive [3]battery problem, [4]starting in the blogsphere, and thengaining [5]broad [6]media [7]play. When you visit the iPod [8]website there is no response [yet] from Apple.Resolution? Who knows, but the brand has taken a hit and Dell is [9]there, ready to capitalize on it.Today, the focus of brand surveillance is shifting, with the brand manager/marketing director sitting deadcenter of a panopticon with thousands or millions of watchers. And each of these watchers has the power tobring in more. The new communications channels – especially blogging – has wrested control over the brandfrom the owner. Postmodern branding, with its implications of distributed power, has emerged.Now, in most cases [in these early days of many-to-one surveillance], the corporate brand police will fight arear-guard action through advertising, more ”glowing reviews”, strategic (read: movie/tv) product placementsand lawsuits. But this is, ultimately, a losing battle. The numbers alone work against winning: thousandsand millions of people now have easy access to ways to share their opinions and band together to let youknow what they think. No marketing department budget is big enough to address this using traditionalstrategies.Smart companies will realize that their brand is actually CREATED by their audience, not by their resident”Branding expert”. The true ”brand” of an organization or product will emerge from interactive marketconversations among consumers of the brand. This is the world that the [10]Cluetrain Manifesto describesso well. Smart companies will EMBRACE this new reality, and become partners with their customers increating their brand.114
    • Note: This post is part of the first grid blogging experiment proposed by [11]Ashley Benigo. All of theseposts are being aggregated [12]here. Feel free to participate by creating your own post on the subject ofbrand.http://belllodra.blogspot.com1. http://ringblog.typepad.com/corporatepr/2003/12/gridbrand_brand.html2. http://www.time.com/time/2003/inventions/invmusic.html3. http://ipodsdirtysecret.com/4. http://weblog.siliconvalley.com/column/dangillmor/archives/001534.shtml#0015345. http://www.thestar.com/NASApp/cs/ContentServer?pagename=thestar/Layout/Article_Type1&c=Article&cid=1070233809823&call_pageid=968350072197&col=9690488638516. http://www.boston.com/business/technology/articles/2003/12/01/the_gadgets_on_everyones_list7. http://www.nytimes.com/2003/11/30/magazine/30IPOD.html?ex=1070773200&en=6cc3b984324f9225&ei=5062&partner=GOOGLE8. http://www.apple.com/itunes/9. http://www1.us.dell.com/content/topics/segtopic.aspx/brand/delldj?c=us&l=en&s=gen10. http://www.cluetrain.com/11. http://www.ashleyb.org/12. http://topicexchange.com/t/grid_brand/ 115
    • Periodisme vs. Publicitat (2004-11-06 20:03)Som publicitària de formació. He treballat de periodista. I actualment estic a la part de comunicació d unainstitució.Tenc una teoria que ja fa temps que se m passa pel cap, però no tenc dades empíriques per contrastar-la.Veig les notícies, llegiex els diaris, escolt la ràdio. Em fix amb les informacions i els titulars però tambéamb els anuncis.Em dóna la sensació que les notícies, en teoria objectives, són totalment subjectives i que els titularss assemblen cada vegada més a un eslògan publicitari per a cridar l atenció que no a una frase enuncia-tiva d un fet.Al mateix temps, em dóna la sensació que aquells anuncis els quals no troben bons creatius que els re-alitzin tendeixen cada vegada més a aparèixer-se a una notícia, com si fos una cosa informativa objectiva,encara que no ho sigui.O sigui, notícies juguen amb el clàssic model AIDA (Cridar l atenció, despertar interès, convertir en de-sig i incitar a l acció) de la publicitat; i anuncis volen ser cada vegada més redaccions objectives sobre fetsd interès social.http://belllodra.blogspot.com116
    • L’evolució de la publicitat convencional (2004-11-08 11:09)M’ha agradat aquest manifes [1]d’Inusual que tracta els temes següents: • Del monòleg al diàleg • De les masses a l’individu • D’allò anònim a allò personalitzat • Del missatge a l’experiència • De l’acció a la relació • De la persuasió a l’afecte • D’allò contemplatiu a allò inmersiu • Del mitjà a l’entorn • De l’ús a gaudir”Los auténticos profesionales de la comunicación online saben cómo utilizar adecuadamente el entorno interac-tivo (incluídos los banners) para establecer y desarrollar un vínculo afectivo y efectivo con los consumidores.”” La efectividad de la publicidad convencional decrece por momentos. La publicidad en red, ”la nueva pub-licidad” se extiende de forma exponencial y no conoce límites. ”Si sou una empresa i buscau algú que vos disseny una campanya o una identitat corporativa (jo relacional) ala xarxa haveu de confiar amb algú que sàpiga de: publicitat, comunicació, comunicació interactiva, redacció,xarxes socials, comunitats virtuals, ús de les noves tecnologies, com funcionen els cercadors, internet invisible,i que pugui imaginar i conèixer com serà al futur inmediat per a adaptar-s’hi el més ràpidament possible.Els publicitaris i publicistes no només treballen per arribar a les persones, també per arribar a les màquinesque utilitzen les persones.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.inusual.net/index.php?option=content&task=view&id=10&Itemid=95 117
    • Es pot mapejar o monitoritzar la influència dels líders d’opinió claus? (2004-11-10 17:05)M’estic demanant quin tipus d’eines permeten analitzar la influències de certs nodes a peers a la xarxa. Comes propaga una opinió? o un tema? com es distribueix? Es pot saber?Segons aquesta gent si:[1]http://www.orgnet.com/KOL.htmlMapping Key Opinion Leader InfluenceProfessionals do not make decisions in isolation. In addition, they do not decide based on facts and numbersalone. Like the rest of us, they use their network of trusted others for advice, opinions and expertise.The network map above reveals how physicians seek each other out to discuss new medical treatments.Physician names have been replaced by numbers to protect their privacy. If physician A looks to physicianB for advice/opinion/expertise then an arrow is drawn from node A to node B. The pattern of direct andindirect arrows surrounding a node, helps determine the influence of that person. Many pharmaceutical firmsseek key opinion leaders for focused marketing efforts.Who are the key opinion leaders in the above community?The eye naturally looks to those nodes who have many links pointing to them. The node with most arrowscoming in [social network analysts call these in-degrees] is physician 048, followed by 013 and 081, andthen 078. Does this simple analysis reveal who is most influential in this group of professionals? No. Thiselementary analysis is not always accurate.We use a more sophisticated algorithm that takes into account both the direct and indirect links in thenetwork. This approach provides a more accurate evaluation of who really influences thought and practicethroughout the physician network. This method also allows our clients to find hidden experts – those whomay not have many conections, but strongly influence other opinion leaders.Using the same algorithm, in reverse, we can quickly show the direct and indirect influence clusters of eachkey opinion leader. Where does their influence flow? And where does it intersect with other possible opin-ions?Cercaré altres eines. De fet [2]dicerlared deu ser alguna cosa semblant també.També caldria saber com funcionen. Quins són els indicadors que analitzen. Els paràmetres i algoritmes quefan servir.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.orgnet.com/KOL.html2. http://www.dicelared.com/118
    • Tercer lliurament de la trilogia sobre el poder de la narrativa en el marketing(2004-11-16 14:06)Neus Arqués, directora de [1]Manfatta.com continua seduint-nos amb el potencial de la narració, les històriesi els arquetips sobre la construcció de les marques tant de productes, serveis i empreses, com les pròpies mar-ques personals.¿Seductor o rebelde?Este artículo cierra la trilogía sobre el poder de la narrativa en el marketing. En el primer capítulo vi-mos cómo [2]la información ha sido sustituida por la ensoñación. En el segundo observábamos cómo [3]lasmarcas transmiten emociones a través de la narración y lo hacen recurriendo a los arquetipos.La columna de hoy es el corolario lógico de las anteriores. Si admitimos la hipótesis que las personastambién somos marcas (como ya comentábamos en el nº 37 de La gazetta, [4]Y tú, ¿qué marca eres? ), connuestros valores y nuestro posicionamiento, debería ser posible que, para explicarnos al mundo y persuadira nuestros clientes , construyéramos una narrativa personal.Las personas somos marcasEn 1997 Tom Peters inició, con la publicación de su artículo [5]The Brand Called You en la revista Fast-Company, el camino del self branding, la disciplina que se ocupa de cómo identificar nuestros valores yatributos personales y optimizarlos en nuestro entorno profesional. Una adecuada gestión de valores permitesingularizarnos en un mercado laboral de complejidad y competitividad crecientes. Lo genuino en cuanto emoción es y será el valor en alza; de ahí que identificar tu auténtico yo (y co-municarlo bien) será negocio: no buscaremos la perfección porque ya sabemos que no es de este mundobuscaremos la honestidad en el mensaje. Y la buscaremos no sólo en las caras conocidas.Los arquetiposAl igual que el marketing corporativo, el personal también emplea los arquetipos para ayudarnos a identificarla narrativa que mejor nos conecta a los demás, apelando a estas figuras universales de naturaleza colectiva.Las personas nos identificamos con un arquetipo principal y uno secundario, entre estos [6]doce arquetipos:el Jefe; el Enigma; el Mejor Amigo/a, el Seductor, el Cuidador, el Filosofo /sabio, el Aventurero, el Guerrero,el Espíritu libre,el Maestro del cambio, el Purista y el Rebelde.Así, el Mejor Amigo representa los valores de aquellos de quienes pensamos que siempre estarán a nuestrolado, a las duras y a las maduras. El Mejor Amigo nos refiere al tipo común y corriente, honesto y de fiar.Un ejemplo de profesional que se expresa por este arquetipo podría ser el cantautor Joan Manuel Serrat.El Espíritu Libre es el arquetipo innovador. Creativo y visceral, persigue la provocación. Estos valores seencontrarían en [7]Luciano Benetton como marca personal y, por extensión, en Benetton como marca cor-porativa (véase [8]su campaña de temporada, protagonizada por simios).De la empresa a la persona y vice-versaEn su [9]A Leader s Guide to Storytelling, Steve Denning sostiene que la narrativa de marca es análoga a lashistorias personales, por cuanto debe ser cierta, positiva y debe narrar una fracción del total de la historia(Denning también [10]propone una plantilla para definir nuestra historia personal).De cada uno depende explorar y reconocer los rasgos que nos diferencian y hacen que nuestra marca personalsea única. Una vez identificados, construiremos un espacio narrativo que transmita estos rasgos a la sociedad 119
    • de la ensoñación. Como dijo la diplomática (y después primera dama estadounidense) Eleanor Roosevelt, elfuturo es de quienes creen en la belleza de sus sueños .El 30 de noviembre hablaremos de los nuevos usuarios. Hasta entonces, puedes encontrarme en [11]Neus Arqués, es directora de [12]Manfatta SL, productora de comunicación.Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com. Copyleft 2004 de La gazetta: [13]Manfatta SL. Este artículo está protegido por una licencia de copyleft[14]Creative CommonsPuedes copiar, distribuir y comunicar públicamente la obra bajo las condiciones siguientes:1) No puedes utilizar esta obra para fines comerciales.2) Debes reconocer y citar al autor original.3) No puedes alterar, transformar o generar una obra derivada a partir de esta obra.- Al reutilizar o distribuir la obra, tienes que dejar bien claro los términos de la licencia de esta obra.- Alguna de estas condiciones pueden no aplicarse si se obtiene el permiso del titular de los derechos de autorLos derechos derivados de usos legítimos u otras limitaciones no se ven afectados por lo anterior.Esto es un resumen legible por humanos del texto legal (la licencia completa) disponible en los idiomassiguientes: [15]Español / [16]CatalàLa gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.- Si deseas suscribirte: envía un mail a [17]lagazetta@manfatta.com indicando tu nombre, apellido y ladirección de correo electrónico con la que deseas ser dado de alta.- Para darte de baja: envía un mail a [18]lagazetta@manfatta.com con unsubscribe en el campo Asunto einmediatamente te damos de baja.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/2. http://www.lagazetta.com/gazettas/gaz_88.asp3. http://www.lagazetta.com/ultimo.asp4. http://www.lagazetta.com/gazettas/gaz_37.asp5. http://www.fastcompany.com/online/10/brandyou.html6. http://www.informationexperts.com/7. http://www.el-mundo.es/magazine/m95/textos/benetton.html8. http://www.benetton.com/html/index.shtml9. http://stevedenning.typepad.com/steve_denning/2004/09/a_brand_narrati.html10. http://stevedenning.typepad.com/steve_denning/2004/09/use_a_template_.html11. mailto:lagazetta@manfatta.com12. http://www.manfatta.com/13. http://www.manfatta.com/14. http://creativecommons.org/license/15. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/legalcode.es16. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/legalcode.ca17. mailto:lagazetta@manfatta.com18. mailto:lagazetta@manfatta.com120
    • Els informadors joves a la societat xarxa (2004-11-16 15:22)Ahir em van convidar com a conferenciant a la jornada inaugural del 1er Curs d’Informadors Joves Onlinede les Illes Balears.La veritat és que vaig estar molt contenta.El missatge que els hi vaig voler transmetre va ser el de la importància de treballar-se la pròpia identitat perfomentar la credibilitat i la confiança a través de la xarxa.Podeu veure la ponència i la presentació [1]des de la web de l’IBIT.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/hemeroteca/noticia.php?id=711 121
    • Blocs i empresa (2004-11-16 15:31)José Luis Orihuela recopila una sèrie [1]d’articles sobre els blocs i l’empresa, entre els quals s’hi troba un quevaig escriure fa un temps: ”[2]Los ”blogs” como herramienta de comunicación al servicio de la organización:blogs corporativos”.Tan aviat com pugui revisaré el llistat que proposa Orihuela.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ecuaderno.com/archives/000450.php2. http://www.ibit.org/home/bitacora/bitacora.php?idioma=es&id=674&clave=122
    • Marketing online, què és? què implica? i la importància de la comunicació.(2004-11-23 08:48)De casualitat, llegint el diari, he vist un reportatge sobre l’empresa marketing online [1]TradeDoublerEn una [2]entrevista a Cinco Días la periodista, Elvira Esperanza, els hi pregunta:(...)”Pregunta ¿En qué consiste el marketing online?Respuesta El modelo consta de dos partes, por un lado, los anunciantes que buscan implementar susresultados en términos de tráfico, visitantes, leads, usuarios registrados y ventas, y por otro, las páginas webafiliadas, que son nuestros soportes, que consiguen con esta actividad además de una fuente alternativa deingresos, contenidos y servicios.Nosotros somos intermediarios entre ambas partes porque integramos la publicidad de nuestros clientes comocontenidos o servicios en las páginas afiliadas. Los anunciantes invierten en TradeDoubler y los mediosreciben una comisión en función de los resultados que remiten a nuestros anunciantes.P ¿Cómo se miden los resultados?R En TradeDoubler disponemos de la herramienta denominada Media Toolbox, que nos permite medir todolo que hacemos con el marketing de resultados. Podemos medir el número de clics, los registros, las ventase incluso su valor. El anunciante sabe todo el listado de páginas web que trabajan con él y cuántas visitasen tiempo real ha enviado cada una, las compras realizadas, el tipo de producto y también el tipo de clienteque compra el producto.” (...)Jo crec que la idea sembla bona, tot i així no deixa de ser un model basat en les comissions. Però arreld’utilitzar les TIC l’atomització d’espais on col.locar informacions comercials s’ha multiplicat de forma ex-ponencial.No obstant això, crec que la primera passa per abordar el marketing online hauria de començar a cal’anunciant a través de l’extensió de les participacions dels treballadors adients en comunitats de pràctiques,donant visibilitat a la institució per la qual treballen.S’entén per ”Comunidades de prácticas o redes de expertos: Conjunto de personas con unos interesescomunes que se unen para compartir ideas y colaborar, y así acelerar su aprendizaje. El contacto del grupose puede realizar tanto a través de comunicaciones electrónicas como a través de reuniones cara a cara”.([3]”La Gestión del Conocimiento: El nuevo paradigma de las empresas.” Robotiker).D’aquesta manera els membres més actius de les organitzacions es podrien convertir en ”Leaders d’opinió”sobre temes que coneixen. Es tractaria de planejar estrategies de comunicació basades en la difusió de dosisde coneixement i experiències pràctiques. Per exemple, Google i Amazon, han basat bona part de la sevacomunicació en aquest tipus d’estratègies.L’empresa de comunicació Tinkle, en un article ([4]”El rol y la importancia de los activos de comunicaciónen la empresa actual”) explica la importància de la projecció dels líders com a estratègia de comunicació.(...) ”Estas firmas, transformadas en auténticos emblemas sociales, no sólo son creadoras de los cambios.Han llegado a convertirse en prescriptores de la transformación de la economía y la sociedad y son fuentes 123
    • de primera categoría en los medios de comunicación. Su reputación les permite ejercer influencia en autori-dades y legisladores, ser modelos para el sector y en la distribución, transmitir su capacidad de crecimientoeconómico en el círculo financiero y decantar las decisiones de los clientes y usuarios.” (...)D’aquests pocs apunts es pot deduir que gestionar la comunicació corporativa a la societat xarxa és un procéscomplex, que no només recau en les mans de les persones de comunicació, sinó que aquestes han de dibuixarel camí, però que han de ser capaces d’implicar a les persones actives en coneixements de l’organització pera extendre dosis de coneixements, i en cada comunicació i difusió, convertir-se un poc més en líder d’opinióo expert, relacionat amb la marca de la institució que representa. Dissenyar una metodologia és un pasimportant.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.tradedoubler.es/pan/public2. http://www.cincodias.es/articulo.html?d_date=20041123&xref=20041123cdscdiemp_25&type=Tes&anchor=cdsemp3. http://cdt.robotiker.es/cdt/articulos/mostrar_pdf.jsp?id=14. http://www.tinkle.es/pages/desarrollo/comm_digest/n6/digest6.htm124
    • El cercador de ”papers” de Google (2004-11-26 10:01)Via [1]Dirson:”Google acaba de lanzar ’[2]Google Scholar’. Se trata de un buscador específico de documentación técnica,dirigido a la comunidad científica y a los investigadores académicos. Esta documentación incluye libros, tesis,resúmenes de artículos, trabajos de investigación, ’papers’ e informes técnicos.Este nuevo servicio es el fruto de la colaboración de Google con una serie de editoriales especializadas enpublicaciones académicas y científicas, asociaciones profesionales y universidades. Además, también muestraresultados obtenidos de la propia WWW.Los resultados están ordenados en función de la importancia de la publicación en la que se encuentra elartículo, el autor del mismo, o la frecuencia en la que es citado el escrito. Así mismo, también aparecendentro de los resultados citas a otros artículos que no se encuentran online (ver [3]captura), y de los que seincluye un enlace para buscar más información sobre ellos dentro de Google.”Un truc: Fixau-vos en la llista de resultats que vos dóna. Si el resultat posa ”View page in HTML” voldir que podreu accedir en aquell document, sigui en el format original o traduit a HTML, com sol fer Google.Ara, si no ho posa, vos redireccionarà a la pàgina de l’editorial que ho ven. Allà hi trobareu la cita bib-liogràfica i l’abstract, i per veure el document sencer s’haurà de pagar el preu que pertoqui. Si la vostrabutxaca no té fons, ja vos podeu estalviar temps en entrar en aquests i anar directament als que sabeu quepodreu visualitzar.http://belllodra.blogspot.com1. http://google.dirson.com/noticias.new/0921/2. http://scholar.google.com/3. http://google.dirson.com/images/scholars-citation.jpg 125
    • Noticias.com: estratègia de col.laboració basada en el ”Digital self fashioning”(2004-11-29 13:24) Montserrat Peñarroya Farell, Consejera Delegada de Noticias Online, S.L. - Grupo Intercom, explica l’estratègia i el "core business" de noticias.com Ho public aquí perquè en un paràgraf explica que tot a noticias.com està pensat per crear i modelar la imatge digital dels seus col.laboradors. (Trobareu en negrata més avall el tros que fa referència a això). El missatge ha estat tret d’una llista de distribució i li he demanat permís, que tot d’una m’ha donat, per a publicar-ho aquí. " ¿Qué es Noticias.com? [1]www.noticias.com Noticias.com es un diario online que salió a la red en 1995 como boletín de información tecnológica para los clientes del ISP de Grupo Intercom, aunque gracias a la calidad de su información pronto empezó a recibir suscripciones de gente de todas partes. La suscripción a Noticias.com era (y sigue siendo) gratuita. El modelo de negocio estaba basado en la venta de publicidad y en la cesión de contenidos a grandes portales. Cuando tuvo lugar la explosión de la burbuja de Internet, la mayor parte de los portales y los anunciantes, rescindieron sus contratos con Noticias.com... Noticias.com se quedó sin ningún ingreso y con 14 personas en plantilla. La adaptación al nuevo orden que reina en internet desde entonces, fue traumática, pero pudo haber sido peor, ya que por suerte, una parte de la plantilla pudo recolocarse en otras empresas del grupo. Hasta el año pasado Noticias.com seguía utilizando el mismo modelo de negocio y el mismo modelo estratégico, aunque trabajando bajo mínimos. Pero los tiempos cambian y el análisis de empresas basadas en economías de red en lugar de basadas en economías de escala, ha mostrado nuevos caminos a seguir, y Noticias.com ha sido transformado completamente. Su transformación empezó en enero del 2004 y se materializó con la nueva web, en abril del 2004. Aun seguimos desarrollando más módulos que propiciarán una evolución a una estructura aun mejor que la actual, con crecimientos exponenciales, escalables y sostenibles económicamente. (Si os interesa, la base teórica de esta reconversión podéis leerla en este artículo, donde se explica también porqué eBay y otras empresas126
    • online, están abriendo sus códigos fuente a desarrolladores externos:[2]http://www.noticias.com/index.php?action=mostrar_articulo_colaborador&id=57851&IDCanal=1 )¿Cómo Noticias.com puede ayudar a mi empresa?Analizando qué hacía perder más tiempo al personal de Noticias.com,descubrimos que eran las llamadas telefónicas de agencias decomunicación que habían enviado notas de prensa por email, y quetelefoneaban para saber si iban a ser publicadas. Así que lo primeroque se hizo fue crear un proceso automático que recoge los emailsenviado a la dirección [3]nnpp@noticias.com y una vez comprobado queel remitente del email es una agencia de comunicación registrada en elsite, el cuerpo del mensaje es insertado directamente en la base dedatos de Notas de Prensa y publicado automáticamente en la zona denotas de prensa de la web. Sin intervención humana y con totalseguridad para las agencias de comunicación.Este sistema también puede ser utilizado por empresas que deseanpublicar notas de prensa o por cualquier persona que desea realizaralgún comunicado de interés.En nuestra lista de EOLers, muchas veces leo anuncios y avisos quepueden ser de interés para la mayoría de nuestros lectores. Si algunade vosotras desea hacer públicos estos comunicados, que sepa que puederegistrarse en Noticias.com, para utilizar el servicio automático depublicación.Registro gratuito para el servicio de notas de prensa:[4]http://www.noticias.com/index.php?action=alta_usuario_agencia... y podéis leer más información sobre cómo funciona el sistema en:[5]http://www.noticias.com/index.php?action=msn_agenciaLas notas de prensa aparecen publicadas en la parte inferior de lahome de Noticias y son escaneadas por Google News y por MSN News cada30 minutos, así que cualquier cosa publicada, aparece automáticamenteen las webs de noticias de los principales buscadores.¿Cómo Noticias.com puede ayudarme a mí?El "core" de Noticias.com no son las notas de prensa, si no losartículos que escriben nuestros colaboradores. Y son estos artículoslos que cada día se envían en el boletín diario, a todos nuestrossuscriptores. También son esos artículos, los que buscan los portalesde noticias que nos escanean o que sindican nuestro contenido...(aunque se lo lleven todo y de paso también den difusión a las notasde prensa) 127
    • En Noticias.com todo está orientado a crear y modelar la imagen digital de nuestros colaboradores. Como ya sabrás, cada día que pasa, el uso de la red es más ubicuo y muchísima gente, antes de reunirse con alguien, comprueba quien es esa persona o busca detalles sobre ella, consultando en Google o en otros buscadores. De ahí, que sea extremadamente importante que cuando alguien te busca a ti, se encuentre en primer lugar una ficha bonita, completa, con una biografía correcta, con la fotografía que tu quieres y mostrando el know how que posees. Al control de tu imagen en internet, se le llama self-fashioning de la imagen digital. Así que al crear el nuevo Noticias.com, hicimos especial hincapié en que las fichas de nuestros colaboradores se indexen correctamente en Google y en los principales buscadores y ofrecemos a todo aquel que desee colaborar (la colaboración es sin remuneración) con Noticias.com, la posibilidad de hacer el self-fashioning de su imagen digital, a través de la publicación de artículos acerca de temas en los que tiene "expertise". Esto es especialmente interesante para consultores o profesionales independientes, cuyos ingresos dependen de la imagen que transmitan (no me refiero a la imagen física... si no a la imagen como profesional: campos en los que tiene conocimiento, experiencia laboral, clientes con los que trabaja, etc...). También es importante para personas que, aun no trabajando por su cuenta, desean ofrecer una imagen correcta cuando alguien busca información acerca de ellos. Os preguntareis cómo filtramos el contenido para evitar abusos (publicidad encubierta, contenido sin interés o irrelevante...). Pues la respuesta, es que tenemos diseñado un sistema piramidal de corrección. Al empezar a colaborar, un usuario es "redactor" y todo lo que publica debe ser revisado por un usuario de jerarquía superior, y no puede incluir fotografías en sus artículos. Cuando lleva cierto tiempo publicando, el sistema detecta quienes no necesitan corrección y nos avisa a los administradores, para que si lo creemos conveniente, los invitemos a pasar al siguiente nivel, donde podrán publicar automáticamente e incluir fotografías en sus artículos, para más adelante, incluso corregir o autorizar artículos de redactores. Muchos de los artículos que leo a diario en esta lista son de interés para mucha más gente, están bien escritos y transmiten conocimientos. Siempre pienso que es una lástima no poderles dar más difusión. Saber qué es el Reiki, saber que miles de votantes de Kerry están colgando sus fotos en internet pidiendo disculpas, saber que en Barcelona y otras ciudades, un grupo numeroso de personas se reunió128
    • para seguir las elecciones norteamericanas... entre otras muchas cosas que se comentan en esta lista, ... todo esto es información que interesa a mucha gente !!! Así que os invito a que las que deseéis dar a conocer vuestra opinión sobre ciertos temas, las que deseéis dar más difusión a vuestros artículos y en general a las que deseéis crearos vuestra imagen digital a través del contenido que publicáis en internet, os registréis en Noticias.com como redactoras. Si os parece bien y os apetece, el registro como redactor es la segunda parte del registro como suscriptor, podéis acceder desde la web o directamente en [6]http://www.noticias.com/index.php?action=nuevo_usuarioN1 ¿Cómo son los lectores de Noticias.com? Un 35% de los lectores son de países latinoamericanos, siendo la comunidad mexicana la que más usuarios tiene registrados. Otro 35% son lectores de España, y el resto, son de otros países no hispano parlantes... (aunque obviamente, los usuarios sí hablan castellano, ya que la web sólo está escrita en esta lengua). Su perfil es técnico y hombre, mayoritariamente, pero esto no quiere decir que no haya mujeres o que nuestros lectores sólo se interesen por cosas relacionadas con cacharritos y con la informática... son gente con sensibilización hacia problemas medioambientales y hacia la responsabilidad social. Una gran mayoría de ellos, están directamente interesados en temas de marketing, sobre todo en lo que es marketing online. Aunque los artículos "TOP lecturas" son los que hablan de internet, ciencia y gadgets. En estos momentos tenemos 73.000 suscriptores (salimos en abril con 37.000 suscriptores) y vamos creciendo a un ritmo bastante bueno... esperamos llegar a los 100.000 entre enero y febrero 2005."http://belllodra.blogspot.com1. http://www.noticias.com/2. http://www.noticias.com/index.php?action=mostrar_articulo_colaborador&id=5783. mailto:nnpp@noticias.com4. http://www.noticias.com/index.php?action=alta_usuario_agencia5. http://www.noticias.com/index.php?action=msn_agencia6. http://www.noticias.com/index.php?action=nuevo_usuarioN12.12 December 129
    • Marqui.com: gestió de la comunicació (2004-12-13 08:59)[1]Marqui.com es ven com una empresa que gestiona la comunicació en tot el seu entorn.Pel que he entès adapta una aplicació a l’empresa que li permet controlar totes les campanyes i tots elsmissatges que emet, tenint cura de quina imatge de marca projecte en els diferents entorns.No he pogut veure la demo perquè quan he visitat la pàgina no estava habilitada. Per tant, fins que no hopugui veure no m’acabaré de creure el seu potencial.No obstant això, una innovació d’aquesta empresa és que vulgui implicar la blogosfera perquè parlin d’ella.Baquia conta de Marqui el següent:[2]Marqui, lo ha hecho. De entrada ha diseñado un sistema de workflow para las comunicaciones empresarialesteniendo en cuenta absolutamente todos los entornos de la red en los que puede tener mayor reflejo cualquieractividad o actitud sobre un producto o empresa. Gestionan sus comunicaciones online de forma novedosa yglobal.Ahora, según cuenta [3]Always-on Network, abren una nueva línea de conversaciones con los bloggers. Estándispuestos a pagarles hasta 800 $ al mes por que hablen de los productos que representan. ¡Tongo! diránustedes, ¿cómo se puede vender un miembro de la blogosfera? Bueno, el acuerdo es transparente y NOrequiere que se hable bien del producto. Se puede criticar todo lo que se quiera. ¿Siguiendo aquel axiomade que hablen de mí aunque sea mal?[4]http://www.baquia.com/com/20041210/not00001.htmlEsa es la idea de Marqui , empresa dedicada a la gestión de la comunicación empresarial, que sabe bien dela importancia de lo que se habla en la blogosfera, que rebota aquí y acullá mediante RSS y [5]trackbacks. Marqui ofrece una [6]recompensa de 800 dólares mensuales a los bloggers que estén dispuesto a hablar deella una vez a la semana. En principio, espera meter en nómina a 15 líderes’ de la blogosfera para crear unaoportunidad basada en la confianza , según el presidente y CEO de la empresa, Stephen King . Esto, quesuena terrorífico viniendo de quien viene, incluso ofensivo, no esconde ni trampa ni cartón; no es más queotra forma de marketing. Además, para que los fichados no se sientan unos [7]vendidos , se garantiza libertadpara hablar bien o mal de Marqui (lo importante es hablar) y para aclarar que el post está siendo financiado.Parece revolucionario, pero esto lo vienen haciendo los periódicos (especialmente los poco pudientes) desdeque se inventó la imprenta, lo que pasa es que lo que está prohibido es declararlo abiertamente. Pues anosotros nos parece fenomenal: que cada uno haga lo que quiera; son los lectores y los que dejen de serlo losque tienen la última palabra. [8]MásAcab d’anar a [9]Technorati per veure quines eren les conversacions sobre Marqui.Sorted by Most Recent 178 posts matching marquiMolts d’ells parlen sobre el tema calent de la blogosfera ”Pagar als bloggers per parlar de maques concretes”.Sens dubte Marqui ha sabut aprofitar un tema que importa als bloggers perquè es parli d’ella.En realitat el que està venent és un programari per gestionar la comunicació.Curiós, ¿no?130
    • http://belllodra.blogspot.com1. http://www.marqui.com/2. http://www.marqui.com/3. http://www.alwayson-network.com/comments.php?id=7286_0_4_0_C4. http://www.baquia.com/com/20041210/not00001.html5. http://donosti.mundurat.net/mt/2003/10/10/que_es_un_trackback.html6. http://www.marqui.com/paybloggers/7. http://www.minid.net/archivos/categorias/negocios/vendido.php8. http://www.baquia.com/com/20041210/not00001.html9. http://www.technorati.com/cosmos/search.html?rank=&url=marqui 131
    • Nou concepte: ”e-fluentials” (2004-12-15 15:22)[1]Rumors and Issueson the InternetUsing the Web to Manage Reput ationsand Crises &Before it s Too LateAn Intelliseek White Paper by Pete Blackshaw and Kar thik Iyerhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.brandchannel.com/images/Papers/222_RumorsIssues.pdf132
    • Consumer-Generated Media 101: Word-of-Mouth in the Age of the Web-Fortified Con-sumer (2004-12-15 15:29)[1]Consumer-Generated Media 101: Word-of-Mouth in the Age of the Web-Fortified ConsumerAs consumers create, share and circulate more and more of their own ”content” on the Internet, marketers,brand managers and entire corporations must take notice. These rapidly growing consumer-to-consumerdiscussion forums, message boards, blogs and other forms of online media frequently carry a higher trustfactor than traditional media and marketing channels a phenomenon that presents marketers and businessprofesionals with new challenges...and new opportunities. Learn how to find CGM, manage it and leverageit in this web-enabled marketplace.http://belllodra.blogspot.com1. http://intelliseek.com/images/downloads/ISwp_CGM.pdf 133
    • Bibliografia (2004-12-24 12:02)Novak, T.P., Hoffman, D.L., Yiu-Fai Yung, Y.F. (2000). Measuring the Customer Experience in OnlineEnvironments: A Structural Modeling Approach , Marketing Science, Winterhttp://belllodra.blogspot.com134
    • Chapter 320053.1 January 135
    • 10 anys d’IBIT (2005-01-13 10:15)L’any passat la Fundació IBIT va cumplir els deu anys d’existència.Per commemorar el fet, es va realitzar un compendi de la [1]història d’aquests 10 anys amb algunes entre-vistes de les persones que hi han passat o encara hi són i un [2]gràfic on s’exposen la majoria dels projectesde forma cronològica.Vos recoman que llegiu les entrevistes ([3]les trobareu al final d’aquesta pàgina) perquè reflecteixen coms’ha anat treballant per desenvolupar i promocionar la societat de la informació i el coneixement a les IllesBalears durant aquests 10 anys, des d’una institució com és la Fundació IBIT.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/informacion/10anys.php2. http://www.ibit.org/home/informacion/grafic.php3. http://www.ibit.org/home/informacion/10anys.php136
    • Pregunta a Tim Berners-Lee (2005-01-18 16:30)[1]http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2005/01/1400/index .htmlEste británico, licenciado en física, que a principios de los 90 creó la World Wide Web, responde desdeBoston a tus preguntas. Considerado por la revista ”Time” como uno de los 20 pensadores y científicos delsiglo XX, dirige actualmente el consorcio W3C, responsable del desarrollo libre de la web. No pierdas estaoportunidad única de charlar con uno de los cerebros más privilegiados de la actualidad.Avui: 18 de Enero de 2005A Encuentros digitales El Mundohttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2005/01/1400/index.html 137
    • Alliberant coneixement i més coneixement (2005-01-28 11:41)No deix de llegir notícies sobre empreses i universitats que alliberen coneixements (en forma de continguts ode codif font) per a que la seva marca impregni a més i més gent.IBMSUNUniversitat de BerkeleyUniversitat de la UOC (va alliberar els continguts del mestratge de programari lliure)A poc a poc s’està deixant de pagar per llicència i es paga per rebre suport. A les Universitats semblaque l’important és donar una bona imatge sobre que allà saben molt i cobren també pel suport i per lamatrícula, imprescindible per a obtenir el títol. De moment sembla però que l’accés al coneixement es vaobrint.Entenc que aquestes estratègies formen part de les accions per mantenir i engrandir el prestigi d’aquestsorganismes. Pensau igual?http://belllodra.blogspot.com3.2 February138
    • Aconseguir reputació, un dels objectius per escriure un bloc. (2005-02-08 15:47)[1]Richard MacManus ho diu clarament:”My personal goal for this website is to carve out a niche with Web 2.0 content, establish a reputationfor expert and quality writing, and convert that into real world success. It’s all about living and succeedingin [2]”The Long Tail””.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.readwriteweb.com/aboutme.php2. http://www.wired.com/wired/archive/12.10/tail.html 139
    • Bloc del projecte ANOTA (2005-02-09 17:38)Ja fa uns dies que hem posat en marxa el [1]bloc del projecte ANOTA. Aquest quadern de notes serveix peranar apuntant bibliografia i exemples per anar construint els dos projectes pilots que hem de desenvolupar:[2] • [3]Una eina perquè els alumnes i professors de la UOC (el lloc on es durà a terme l’experiència pilot) puguin fer comentaris sobre les webs amb els continguts didàctics, i al mateix temps, aquests comentaris dispersos per les diferents planes (webs) puguin ser recopilats en una llibreta digital, i si es vol compartits amb els altres alumnes. • [4]Una eina per provar les tecnologies de la web semàntica en el sector turístic a les Illes Balears. En aquest cas es treballarà amb els ”feeds” (la sindicació) esdevenit tan popular gràcies a l’ús dels blocs.En ambdós exemples s’utilitzen elements que els blocs han popularitzat mesclat amb altres tecnologies: ambeines com annozilla en el cas del primer exemple, i amb les tecnologies de la web semàntica en el segonexemple.http://belllodra.blogspot.com1. http://anota.ibit.org/2. http://anota.ibit.org/aexternas.php3. http://anota.ibit.org/aexternas.php4. http://anota.ibit.org/asemanticas.php140
    • Membre de Bitacoras.org (2005-02-09 17:51)Fa un temps em van convidar a participar a [1]Bitacoras.org i no va ser fins al Nadal passat que vaig tenirtemps per a elaborar un petit article, al manco amb cap i peus, i no com les notes desordenades que vaigdeixant aquí, en el meu bloc.L’article es titulava ”[2]Construirse una imagen y una identidad digital requiere tiempo”. Plantejava com através de les intervencion a la xarxa dels treballadors d’una organització pot influir en la percepció que elspúblics puguin tenir d’aquella institució.En publicitat existeix una disciplina anomenada imatge i identitat corporativa, la qual es treballa per con-struir la imatge de l’empresa. Però les tasques que requereix no té gaire a veure en el que jo plantejava enl’article. Tot i que consider que són complementàries. Encara més. Avui en dia la Imatge i la identitatcorporativa (offline (marca, espai, elements corporatiu, tarjetes) i online (web)) és imprescindible perquèels públics recordin la presència de la institució que representa. Les possible intervencions a la xarxa delstreballadors encara és relatiu.[3]Dan3 del blog Comunisfera, un bloc que segueixo i que respect moltíssim per les coses interessants i benargumentades que exposen, em comentava el següent:”Bel, te atreves con hasta con metafísica. No creo que la imagen colectiva de un blog grupal en una empresapueda definirse, perfilarse y diseñarse como se veía haciendo con la imagen corporativa.Sugiero mantener nombres distintos, los que sean, hasta que podamos ver si las comparaciones entre ambasimágenes justifica unirlas.”Això de la ”metafísica” em va xocar molt. Em demano si som massa atrevida per plantejar això. Bé,en tot cas, com que estic d’acord amb el que planteja, ara estic cercant noms que representin el conceptedel fet que quan els treballadors d’una institució, organització o empresa actuen o interactuen a la xarxautilitzant el domini de l’organització on treballen (sigui en el seu bloc, en els d’altres o en comunitats depràctica), en funció del que diuen i com ho expressen iflueixen en la percepció de la imatge, la cultura,la filosofia de la corporació. I no només tenint en compte l’actuació d’una sola persona sinó de la sumad’actuacions de totes i les múltiples percepcions que poden generar damunt els diferents públics.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.bitacoras.org/2. http://www.bitacoras.org/bit.php?id=104_0_1_0_C3. http://comunisfera.blogspot.com/ 141
    • La importància de la CREATIVITAT (2005-02-15 09:45)Quan tothom té accés a les mateixes coses l’única forma de diferenciar-se és la creativitat. Les assignaturesde creativitat van ser les meves preferides quan estudiava publicitat a l’Autònoma de Barcelona. De fet,encara que no treballi al lloc per exelència on la creativitat és valorada i pagada, les agències de publicitat,si que aplic tot el que vaig aprendre tant en la meva feina com en la meva vida.És per això que avui trob que he de publicar aquest article de Neus Arqués, aquí.De fet, a través de la bona aplicació de la creativitat també es pot treballar la reputació i la imatge digital,més encara, és un dels camins més efectius.”Todos tenemos lápices de coloresCuanto más fácil resulta publicar, más homogéneos resultan los contenidos publicados. Por eso la Creatividades el valor en alza.Nunca en la historia ha sido más barato ni más sencillo difundir la propia obra. De hecho, la Red hapermitido que perfiles tradicionalmente apartados de los medios masivos los empleen ahora con naturalidad.¿Qué decir sino del impecable sitio de este [1]sastre de Saville Road?Sin embargo, abundan los contenidos repetidos. Estaríamos ante el fenómeno del [2]eco : la proliferaciónde medios no se traduce en proliferación de puntos de vista sino en repetición. El peligro está en que todos(marcas, hechos, personas) corremos el riesgo de que nos repitan hasta plagiarnos, trivializarnos o, si haysuerte, canonizarnos.Vuelve el hemisferio derechoEs aquí donde la palabra creatividad apunta con C mayúscula a convertirse en uno de los mantras del futuro(lo que no está mal: quizás desplacemos a otros vocablos como sinergias o innovación : ambos necesitandesesperadamente unas vacaciones por agotamiento).La bola de cristal refleja algunas señales que auguran este renacimiento de la creatividad. Así, un [3]librosobre la intuición copa las listas de los más leídos mientras el New YorkTimes se pregunta por las diferenciasen el cerebro de hombres y mujeres (”Sexo y cerebro, aún un enigma científico” publicado en The New YorkTimes el 3 de febrero).Buenas noticiasLa buena noticia es que todos y todas podemos ser creativos. Este es el mensaje que subyace en el impre-sionante [4]manifesto que Hugh MacLeod ha publicado en [5]ChangeThis, una especie de nuevo medio decomunicación , en el que los usuarios pueden publicar sus teorías en forma de manifestos, siempre que seanconstructivas. El éxito de las mismas dependerá de que otros usuarios las adopten y difundan.Macleod es un especialista en Marketing cuya pasión es dibujar comics en el reverso de las tarjetas de visita(así, como suena: puedes verlos en su Manifesto). En su How To Be Creative , propone 26 recomendacionessobre la creatividad aplicada. Si lees en inglés te recomiendo la versión original porque da que pensar (dehecho el propio Mcleod apunta [6]en su blog que lo va a convertir en libro). En todo caso, aquí va un resumen.Selección de perlas Pasa de todos. (&) Una gran idea te cambiará. Tus amigos te quieren, cierto, pero no quieren que cambies,porque si cambias, vuestra dinámica también cambia. Les gusta que seas como eres, no como serás. Échale horas. No abandones tu trabajo y tu nómina Eso te permite mantener la libertad creativa y pagarla hipoteca . Tu eres el responsable de tu propia experiencia . Las empresas que castran la creatividad ya no pueden competir con aquellas que la fomentan .142
    • Todos tenemos nuestro Everest particular y hemos venido este mundo a escalarlo. El mérito se compra; la pasión no.Creatividad aplicadaSegún MacLeod, para sobrevivir en la Nueva Realidad hay que ser creativo no ya en lo profesional sino enTODO, y no ya los profesionales liberales, sino TODOS. Vale la pena señalar que ha sido el propio MacLeodquien ha promocionado el sitio del sastre de Saville Road con el que abríamos esta Gazetta: les ha ido tanbien que van a emprender un negocio juntos.AdelanteSi estos apuntes te han animado, es cuestión de poner manos a la obra con aquella actividad que más teinspire, ya sea escribir un guión o bailar sevillanas. Creo que los latinos tenemos un sentido del ridículo que aveces nos impide expresar el talento personal y, por eso, me parece interesante cerrar con esta recomendacióndel Manifesto: Al nacer todos somos creativos: en la guardería, a todos nos dieron lápices de colores.Entonces no nos daban miedo: tampoco deberíamos tenerles miedo ahora .Recuerdos,Neus ArquésNeus es socia directora de [7]Manfatta SL, productora de comunicación.Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com. Copyleft 2004 de La gazetta: [8]Manfatta SL. Este artículo está protegido por una licencia de copyleft[9]Creative Commons. Puedes reproducirlo citando el autor y la fuente. No está permitido el uso comercialni las obras derivadas de los contenidos de La gazetta. Puedes leer las condiciones de uso en el [10]siguienteenlace.La gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.Si deseas suscribirte: envía un mail a [11]lagazetta@manfatta.com indicando tu nombre, apellido y la di-rección de correo electrónico con la que deseas ser dado de alta.Para darte de baja: envía un mail a [12]lagazetta@manfatta.com con unsubscribe en el campo Asunto einmediatamente te damos de baja. ”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.englishcut.com/2. http://sethgodin.typepad.com/seths_blog/2005/01/when_the_echo_c.html3. http://www.gladwell.com/books.html4. http://www.changethis.com/6.HowToBeCreative5. http://www.changethis.com/6. http://www.gapingvoid.com/7. http://www.manfatta.com/8. http://www.manfatta.com/9. http://creativecommons.org/license/10. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/legalcode.es11. mailto:lagazetta@manfatta.com12. mailto:lagazetta@manfatta.com 143
    • Revistes científiques (2005-02-15 12:07)Tecnociencia ha publicat un especial de com funcionen les revistes científics i com els hi està afectant el canvide paradigma de comunicació a causa de la proliferació de l’ús d’Internet.[1]http://www.tecnociencia.es/e-revistas/especiales/revistas/rev istas11.htmAlguns paràgrafs a remarcar:”A través de la comunicación formal, el autor científico no sólo no recibe una remuneración económica directapor su trabajo sino que además, en ocasiones, debe costear total o parcialmente la publicación del mismo. Loque básicamente recibe el autor es un reconocimiento intelectual de la comunidad científica, reconocimientoque se traduce en algún tipo de promoción en su trabajo (sexenios, etc) o mayor facilidad para conseguirfinanciación para las investigaciones que esté desarrollando, etc...””Desde los años 1990, la edición científica de revistas se ha visto influenciada por la aparición de Internet.Cada año son más los títulos que se publican en este nuevo medio distinto al impreso. De hecho, Internetestá cambiando los patrones de comunicación entre los científicos, así como su estilo de trabajo. La edicióncientífica tradicional se ha visto alterada por la aparición de la edición electrónica de distintas formas:supone la aparición de nuevas formas de comunicación de contenidos, nuevos formatos, nuevos servicios devalor añadido, nuevos estándares, nuevos proyectos cooperativos, nuevos papeles para los distintos actoresque intervienen en torno a las revistas científicas electrónicas.En resumen se puede decir que Internet da protagonismo a los lectores, refuerza la posición de los autores,aviva la competencia entre editores y desafía la función clásica de las bibliotecas.””El acceso abierto a la literatura científica significa, de acuerdo con la definición de la [2]Budapest Open AccessIniciative (BOAI) diciembre 2001-, que los usuarios pueden leer, descargar, copiar, distribuir, imprimir,buscar, o enlazar los textos completos de los artículos científicos, y, usarlos con cualquier otro propósitolegítimo, sin otras barreras financieras, legales o técnicas más que las que suponga Internet en sí misma. Esdecir, sin coste alguno.”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.tecnociencia.es/e-revistas/especiales/revistas/revistas11.htm2. http://www.soros.org/openaccess144
    • Màrketing i web semàntica (2005-02-18 15:04)Ja fa temps que estic familiaritzada amb el tema de la ”web semàntica” i vull pensar que a través d’algunsprojectes que duim a terme a l’[1]IBIT contribuirem a la seva evolució.La veritat és que entendre tot el necessari per ”construir” la ”web semàntica” (llenguatges de marcat, on-tologies, sindicació,...) no és fàcil, per algú com jo que no és tècnic, sinó que ve de la part de les ciènciessocials. No obstant, crec molt interessant fer l’esforç d’entendre com més coses millor. Al cap i la fi és unaforma de comunicació més. L’objectiu és que les màquines, els dispostitius, entenguin la informació, i puguinintercanviar-la, fins i tot en algun moment negociar. Quan comenci a proliferar l’ús d’agents intel.ligents,seran aquests els que decidiran quina informació ofereixen als usuaris en funció del seu perfil i les sevespreferències. De qualque manera filtraran la informació.Això aplicat en el món del turisme i també del màrketing i de la comunicació pot canviar la forma de guanyaro perdre rellevància en un món sobresaturat d’informació i de missatges. Cal saber com evolucionarà la webper poder saber com dossificar i emetre la informació per guanyar visibilitat i posicionament.Avui he trobat aquest article que ho planteja:[2]Future of Online Marketing: Semantic Ontology & Social Marketinghttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/2. http://www.alwayson-network.com/comments.php?id=7541_0_4_0_C 145
    • EPIC: una creuada cap al futur de la informació (2005-02-23 15:12)Via [1]Jeen Broekstra m’ha arribat [2]aquest enllaç a un vídeo que parla sobre com es preveu que sigui elfutur de la informació. És molt interressant. Que cada un el jutgi com cregui.http://belllodra.blogspot.com1. http://jeenbroekstra.blogspot.com/2005/02/future-of-information.html2. http://oak.psych.gatech.edu/~epic/3.3 March146
    • Metainformació per descriure la informació (2005-03-04 09:51)La metainformació, és a dir, la informació que descriu la informació d’un document o una pàgina web, estàesdevenint, per necessitat, un element important per contextualitzar i donar visibilitat a les webs, que endefinitiva són un reflex del que feim o del que sabem.Al principi hi havia, i encara hi ha les metadades típiques de les webs, imprescindibles per posicionar-les alscercadors: title, description, keywords, i d’altres.A poc a poc han anat sortint noves iniciatives per a definir de forma estandartizada l’ús de les metadades,com la iniciativa [1]Dublin Core.Els llenguatge per a representar la informació dels recursos són necessaris perquè la informació pugui serentesa per les màquines. [2]RDF és un tipus d’aquests llenguatges.També s’està treballant en llenguatges per descriure ontologies formades per conceptes i classes i relacionsque serveix per a contextualitzar la informació i donar-li el significat més adient. El [3]OWL és un llenguatgede creació d’ontologies.Això són formes de descriure, representar, relacionar i amb el XML extendre, la informació sobre els con-tinguts perquè puguin ser entesos per les màquines i interoperables, és a dir, que puguin operar entre ells.Tot plegat és un poc complicat ;-)Centres de recerca avançats i empreses punteres sembla que ja ho utilitzen per a temes concrets, però d’aquía que la gran majoria de webs ho puguin aplicar no se sap ben bé quan de temps passarà.De totes maneres convé estar a l’aguait ja que definir correctament la informació que contenen les webs seràimprescindible per fer-les més accessibles, ser trobades i en definitiva posicionar-les en els mercats on volenactuar i operar, permentent també que puguin interoperar amb altres i així formar part de la cadena de valord’un sector concret.Avui m’he decidit a escriure tot això perquè amb tot l’equip del [4]projecte ANOTA, estem posant en pràcticatots aquests conceptes aplicats a la indústria turística, entre d’altres coses, per poder realitzar cerques méseficients de paquets dinàmics personalitzats.A més, he vist que a la blogosfera es comença a parlar d’etiquetes semàntiques i taxonomies socials. Perexemple al de [5]eCuaderno,on Orihuela explica com ho explica als seus alumnes; [6]a bcnbits, on es plantjea en quin idioma etiquetar.http://belllodra.blogspot.com1. http://dublincore.org/2. http://www.w3.org/RDF/3. http://www.w3.org/2001/sw/WebOnt/4. http://anota.ibit.org/5. http://www.ecuaderno.com/archives/000598.php6. http://bcnbits.blogspot.com/2005/03/en-quin-idioma-etiquetar.html 147
    • Anotacions compartides (2005-03-08 12:30)Continuu trobant ”posts” sobre les anotacions i etiquetatges de pàgines web i informació.A ”Web Semántica Hoy” de SIDAR titulen un post ”[1]Comer, amar, vivir... Las etiquetas de la gente” onplategen no només etiquetar documents, sinó també activitats, destijos, etc.A [2]”La Sociedad de la Información en España 2004” de Telefónica, ja a la darrera part de les recomanacionsesmenta que s’ha de desenvolupar la Web Semàntica per no perdre l’oportunitat d’etiquetar i desenvoluparen castellà (entenc que és en aquest idioma perquè l’informe està escrit així).Algunes reflexions: quan encara no s’ha democratitzat la pràctica de les anotacions i l’etiquetatge perquèno hi ha una forma fàcil de fer-ho que no resulti tediosa, ja es plantegen etiquetar continguts de caire mésemocional que no lògic i racional i etiquetar en diferents idiomes.Una cosa és important. La necessitat d’etiquetar hi és per millorar l’accés a la informació de forma con-textualitzada. I la necessitat d’etiquetar en el propi idioma o ens els idiomes que utilitzin els que generenels continguts per arribar als seus públics també és important per manifestar la propia identitat i per arelacionar-se de forma més eficient amb qui interessi.Ara cal estudiar com s’etiqueta i es reetiqueta, no tan sols per categoritzar i classificar sinó també per a rela-cionar conceptes segons el punt de vista dels qui etiqueten. Com evolucionaran els llenguatges d’etiquetatge?Com les màquines en faran ús per servir informació filtrada als usuarias? Com es posicionarà la informació iels continguts amb l’ús de l’etiquetatge? Com es donarà significat a les etiquetes? Com conviuran els valorsracionals i emocionals per posicionar la informació referents als productes, els serveis i les persones? Comaquest nou llenguatge s’incorporarà a tants llenguatges que ja s’estudien en les ciències de la informació i lesciències de la comunicació (llenguatge audiovisual, llenguatge multimèdia, llenguatge publicitari,...)?Les preguntes acaben de començar. Algú té alguna sugerència o alguna resposta?http://belllodra.blogspot.com1. http://wshoy.sidar.org/index.php?2005/03/07/18-comer-amar-vivir-las-etiquetas-de-la-gente2. http://www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/espana2004/index.shtml148
    • Comunicació i gestió del coneixement (2005-03-16 15:54)Què és el coneixement?Què és la gestió del coneixement?Quines tecnologies poden ajudar a gestionar el coneixement si és que aquest es pot gestionar?Quin paper té la comunicació en la gestió del coneixement?Com es pot convertir el coneixement en el missatge del model de comunicació (descrit per Shannon (emisor- missatge - codi - canal - receptor, i evitant el soroll))?Es pot convertir el coneixement en un element per millorar la imatge i la reputació personal i organitzacional?Com les tècniques creatives emprades per la publicitat poden millorar la correcta recepció de les dosis deconeixement segons les audiències a qui es dirigeixen?Com es genera el nou coneixement?I la pregunta més difícil: Com s’utilitza el coneixement adquirit?Bé ido, he trobat unes quantes fonts interessants que donen algunes pistes per anar analitazant aquestespreguntes:[1]Los retos de la comunicación empresarial a [2]ComUnica.blog[3]Posibles fuentes sobre gestión del conocimiento a [4]Información empresarialhttp://belllodra.blogspot.com1. http://litoabad.blogspot.com/2005/02/los-retos-de-la-comunicacin.html2. http://litoabad.blogspot.com/3. http://infoempresa.blogspot.com/2005/03/posibles-fuentes-sobre-gestin-del.html4. http://infoempresa.blogspot.com/ 149
    • Social Network References (Academic Bibliography) (2005-03-31 15:49)[1]http://www.socialnetworks.org/http://belllodra.blogspot.com1. http://www.socialnetworks.org/150
    • Journals Advertising,Marketing & Consumer Research (2005-03-31 17:16) Advertising,Marketing & Consumer Research [1]Journal of Interactive Advertising An official online publication of the Departments of Advertising at Michigan State University and The University of Texas at Austin, regarding interactive advertising, marketing, and communication. [2]Journal of Advertising Research Advertising research journal published bimonthly by the Advertising Research Foundation. [3]The Journal of Advertising An official publication of the American Academy of Advertising, which is published to contribute to the development of advertising theory and its relationship to advertising practices and processes. [4]Journal of Consumer Research A scholarly research journal aimed at describing and explaining consumer behavior, in the broadest sense of the term. Empirical, theoretical, and methodological articles spanning fields such as psychology, marketing, sociology, economics, and anthropology are featured in this interdisciplinary quarterly. [5]European Journal of Marketing A research journal aimed at facilitating information among researchers on a worldwide basis and keeping up to date with developments in European marketing and Europe in the global context. [6]Journal of Marketing Research An official publication of the American Marketing Association. As a leading jouranl in marketing field, this aims to promote various research in consumer behaviors in relation to strategic marketing decisions. [7]Journal of Interactive Marketing A research journal aimed at helping shape the issues and ideas associated with the emerging interactive/electronic commercial environment, while elevating the level of research conducted around more traditional direct marketing concerns. [8]Harvard Business Review An official publication of Harvard Business School. This contains a variety of research ideas and results which are useful for academicians and practitioners in the field of marketing and relevant others. [dot_triangle.gif] 151
    • General Communication Issues [9]Computer-Mediated Communication Magazine A magazine reporting about people, events, technology, public policy, culture, practices, study, and applications related to human communication and interaction in online environments. [10]Canadian Journal of Communication A journal of research and scholarship encompassing the field of communication and journalism studies [11]Electronic Journal of Communication Original research and methodologies relevant to the study of human communication, critical syntheses of research, and theoretical and philosophical perspectives on communication. [12]Journal of Broadcasting & Electronic Media Scholarly journal published quarterly by the Broadcast Education Association. An international quarterly devoted to advancing knowledge and understanding of communication and the electronic media. [13]Journal of Computer-Mediated Communication An online scholarly journal published by USC Annenberg School for Communication. As one of the leading online journals in communication field, this promotes interdisciplinary approaches to computer-mediated communication. [14]Journal of Communication A research journal published by Oxford Universify press on behalf of International Communication Association. This jouranl publishes articles and book reviews that examine a broad range of issues in communication theory, research, practice and policy. [15]Journal of Communication Inquiry A peer-reviewed forum that emphasizes interdisciplinary inquiry into communication and mass communication phenomena, within cultural and historical perspectives. [dot_triangle.gif] Economics Journals [16]Applied Economics This journal encourages the application of economic analysis to specific problems in both the public and private sectors. It particularly fosters quantitative studies, the results of which are of use in the practical field, and thus helps to bring economic theory nearer to reality. [17]American Economic Review Leading journal in economics field. AER was first published in 1911. Each of the regular issues (March, June, September and December) contains a number of articles and shorter papers on economic subjects. [18]Journal of Political Economy Publishing analytical, interpretive, and empirical studies, the152
    • Journal presents work in traditional areas--monetary theory, fiscal policy, labor economics, planning and development, micro-and macroeconomic theory, international trade and finance, industrial organization--as well as in such interdisciplinary fields as the history of economic thought and social economics. [19]Canadian Journal of Economics A primary academic economics journal in Canada. [20]EconWPA(Economics Working Paper Archive)Free distribution of working papers in economics provided by Economics Department of Washington University. [21]Netomics Journal concerned with economic research in electronic networking [22]Brazilian Electronic Journal of EconomicsBEJE publishes original articles mainly in areas of Econimics of the Internet, Network Economics, and Economics of Information. [23]Quarterly Journal of EconomicsThe oldest professional journal of economics in the English language.Edited at Harvard University’s Department of Economics, it covers all aspects of the field. [24]The RAND Journal of Economics[dot_triangle.gif] Sociology Journals [25]American Journal of SociologyEstablished in 1895 as the first U.S. scholarly journal in its field, AJS remains a leading voice for analysis and research in the social sciences, presenting work on the theory, methods, practice, and history of sociology. The Journal also seeks the application of perspectives from other social sciences and publishes papers bypsychologists, anthropologists, statisticians, economists, educators, historians, and political scientists. [26]American Sociological ReviewFounded in 1936, the Review’s mission is to publish original works of interest to the discipline in general, new theoretical developments, results of research that advance our understanding of fundamental social processes, and important methodological innovations. [27]Electronic Journal of Sociology The online journal encompasses the broad range from macro works comparing societies and cultures to theoretically insightful micro case studies 153
    • [28]The Canadian Journal of Sociology Online A sociological research journal published by University of Alberta. [29]The British Journal of Sociology Online A scholarly journal published by London School of Economics and Political Sciences, and one of the best known and longest established journals of its kind. [30]Sociological Research Online This journal publishes high quality applied sociology, focusing on theoretical, empirical and methodological discussions which engage with current political, cultural and intellectual topics and debates. [31]American Journal of Economics and Sociology A journal aimed at promoting productive syntesis of sociological and economic perspectives regarding various social issues in commercial society. [dot_triangle.gif] Other Applied Issues [32]Convergence: The Journal of Research into New Media Technologies [33]The Information Society The Information Society (TIS) journal, published since 1981, is a key critical forum for leading edge analysis of the impacts, policies, system concepts, and methodologies related to information technologies and changes in society and culture. [34]Electronic Commerce Online Journal at CISM[35] Technology Review [36]The Technology Source [37]International Journal of Electronic Commerce Advertising,Marketing & Consumer Research [38]Journal of Interactive Advertising An official online publication of the Departments of Advertising at Michigan State University and The University of Texas at Austin, regarding interactive advertising, marketing, and communication. [39]Journal of Advertising Research Advertising research journal published bimonthly by the Advertising Research Foundation.154
    • [40]The Journal of AdvertisingAn official publication of the American Academy of Advertising, which is published to contribute to the development of advertising theory and its relationship to advertising practices and processes. [41]Journal of Consumer Research A scholarly research journal aimed at describing and explaining consumer behavior, in the broadest sense of the term. Empirical, theoretical, and methodological articles spanning fields such as psychology, marketing, sociology, economics, and anthropology are featured in this interdisciplinary quarterly. [42]European Journal of MarketingA research journal aimed at facilitating information among researchers on a worldwide basis and keeping up to date with developments in European marketing and Europe in the global context. [43]Journal of Marketing ResearchAn official publication of the American Marketing Association. As a leading jouranl in marketing field, this aims to promote various research in consumer behaviors in relation to strategic marketing decisions. [44]Journal of Interactive Marketing A research journal aimed at helping shape the issues and ideas associated with the emerging interactive/electronic commercialenvironment, while elevating the level of research conducted around more traditional direct marketing concerns. [45]Harvard Business Review An official publication of Harvard Business School. This contains a variety of research ideas and results which are useful foracademicians and practitioners in the field of marketing and relevant others.[dot_triangle.gif] General Communication Issues [46]Computer-Mediated Communication MagazineA magazine reporting about people, events, technology, public policy, culture, practices, study, and applications related to human communication and interaction in online environments. [47]Canadian Journal of Communication A journal of research and scholarship encompassing the field of communication and journalism studies [48]Electronic Journal of Communication Original research and methodologies relevant to the study of human communication, critical syntheses of research, and theoretical and philosophical perspectives on communication. 155
    • [49]Journal of Broadcasting & Electronic Media Scholarly journal published quarterly by the Broadcast Education Association. An international quarterly devoted to advancing knowledge and understanding of communication and the electronic media. [50]Journal of Computer-Mediated Communication An online scholarly journal published by USC Annenberg School for Communication. As one of the leading online journals in communication field, this promotes interdisciplinary approaches to computer-mediated communication. [51]Journal of Communication A research journal published by Oxford Universify press on behalf of International Communication Association. This jouranl publishes articles and book reviews that examine a broad range of issues in communication theory, research, practice and policy. [52]Journal of Communication Inquiry A peer-reviewed forum that emphasizes interdisciplinary inquiry into communication and mass communication phenomena, within cultural and historical perspectives. [dot_triangle.gif] Economics Journals [53]Applied Economics This journal encourages the application of economic analysis to specific problems in both the public and private sectors. It particularly fosters quantitative studies, the results of which are of use in the practical field, and thus helps to bring economic theory nearer to reality. [54]American Economic Review Leading journal in economics field. AER was first published in 1911. Each of the regular issues (March, June, September and December) contains a number of articles and shorter papers on economic subjects. [55]Journal of Political Economy Publishing analytical, interpretive, and empirical studies, the Journal presents work in traditional areas--monetary theory, fiscal policy, labor economics, planning and development, micro-and macroeconomic theory, international trade and finance, industrial organization--as well as in such interdisciplinary fields as the history of economic thought and social economics. [56]Canadian Journal of Economics A primary academic economics journal in Canada. [57]EconWPA(Economics Working Paper Archive) Free distribution of working papers in economics provided by Economics Department of Washington University.156
    • [58]Netomics Journal concerned with economic research in electronic networking [59]Brazilian Electronic Journal of EconomicsBEJE publishes original articles mainly in areas of Econimics of the Internet, Network Economics, and Economics of Information. [60]Quarterly Journal of EconomicsThe oldest professional journal of economics in the English language.Edited at Harvard University’s Department of Economics, it covers all aspects of the field. [61]The RAND Journal of Economics[dot_triangle.gif] Sociology Journals [62]American Journal of SociologyEstablished in 1895 as the first U.S. scholarly journal in its field, AJS remains a leading voice for analysis and research in the social sciences, presenting work on the theory, methods, practice, and history of sociology. The Journal also seeks the application of perspectives from other social sciences and publishes papers bypsychologists, anthropologists, statisticians, economists, educators, historians, and political scientists. [63]American Sociological ReviewFounded in 1936, the Review’s mission is to publish original works of interest to the discipline in general, new theoretical developments, results of research that advance our understanding of fundamental social processes, and important methodological innovations. [64]Electronic Journal of Sociology The online journal encompasses the broad range from macro works comparing societies and cultures to theoretically insightful micro case studies [65]The Canadian Journal of Sociology OnlineA sociological research journal published by University of Alberta. [66]The British Journal of Sociology Online A scholarly journal published by London School of Economics andPolitical Sciences, and one of the best known and longest established journals of its kind. [67]Sociological Research Online This journal publishes high quality applied sociology, focusing on theoretical, empirical and methodological discussions which engagewith current political, cultural and intellectual topics and debates. 157
    • [68]American Journal of Economics and Sociology A journal aimed at promoting productive syntesis of sociological and economic perspectives regarding various social issues in commercial society. [dot_triangle.gif] Other Applied Issues [69]Convergence: The Journal of Research into New Media Technologies [70]The Information Society The Information Society (TIS) journal, published since 1981, is a key critical forum for leading edge analysis of the impacts, policies, system concepts, and methodologies related to information technologies and changes in society and culture. [71]Electronic Commerce Online Journal at CISM[72] Technology Review [73]The Technology Source [74]International Journal of Electronic Commerce Llistat extret de: [75]Center for Interactive Advertising(ciAd). The purpose of the Center for Interactive Advertising is to advance knowledge and understanding of advertising and other persuasive communication which involves "mutual action" on the part of senders and receivers of those messages by pursuing a research agenda to examine critical issues related to interactive advertising, computer-mediated communication and electronic commerce. This website contains a variety of studies and resources for students, practitioners, and scholars of advertising, marketing and persuasive communication who are interested in the relevant issues.http://belllodra.blogspot.comVisible links 1. http://www.jiad.org/2. http://www.arfsite.org/Webpages/JAR_pages/jarhome.htm3. http://business.clemson.edu/market/joa/abstract.htm4. http://www.journals.uchicago.edu/JCR/home.html5. http://www.mcb.co.uk/ejm.htm6. http://www.ama.org/pubs/jmr/7. http://www.interscience.wiley.com/jpages/1094-9968/8. http://www.hbsp.harvard.edu/products/hbr/index.html9. http://www.december.com/cmc/mag/10. http://www.cjc-online.ca/158
    • 11. http://www.cios.org/www/ejcmain.htm12. http://www.beaweb.org/jobem.html13. http://www.ascusc.org/jcmc/14. http://www3.oup.co.uk/jnlcom/15. http://www.sagepub.co.uk/journals/details/j0239.html16. http://www.tandf.co.uk/journals/routledge/00036846.html17. http://www.aeaweb.org/aer/18. http://www.journals.uchicago.edu/JPE/home.html19. http://economics.ca/cje/20. http://econwpa.wustl.edu/wpawelcome.html21. http://www.baltzer.nl/netomic/index.html22. http://www.beje.decon.ufpe.br/23. http://mitpress.mit.edu/journal-home.tcl?issn=0033553324. http://www.rje.org/25. http://www.journals.uchicago.edu/AJS/home.html26. http://www.pop.psu.edu/ASR/asr.htm27. http://www.sociology.org/28. http://www.arts.ualberta.ca/cjscopy/29. http://www.lse.ac.uk/serials/Bjs/30. http://www.socresonline.org.uk/socresonline31. http://www.babson.edu/ajes/32. http://indy.luton.ac.uk/Convergence/33. http://www-slis.lib.indiana.edu/TIS/index.html34. http://www.ciadvertising.org/ciad_html/yama.bus.utexas.edu35. http://www.techreview.com/36. http://horizon.unc.edu/TS/37. http://www.cba.bgsu.edu/ijec/38. http://www.jiad.org/39. http://www.arfsite.org/Webpages/JAR_pages/jarhome.htm40. http://business.clemson.edu/market/joa/abstract.htm41. http://www.journals.uchicago.edu/JCR/home.html42. http://www.mcb.co.uk/ejm.htm43. http://www.ama.org/pubs/jmr/44. http://www.interscience.wiley.com/jpages/1094-9968/45. http://www.hbsp.harvard.edu/products/hbr/index.html46. http://www.december.com/cmc/mag/47. http://www.cjc-online.ca/48. http://www.cios.org/www/ejcmain.htm49. http://www.beaweb.org/jobem.html50. http://www.ascusc.org/jcmc/51. http://www3.oup.co.uk/jnlcom/52. http://www.sagepub.co.uk/journals/details/j0239.html53. http://www.tandf.co.uk/journals/routledge/00036846.html54. http://www.aeaweb.org/aer/55. http://www.journals.uchicago.edu/JPE/home.html56. http://economics.ca/cje/57. http://econwpa.wustl.edu/wpawelcome.html58. http://www.baltzer.nl/netomic/index.html59. http://www.beje.decon.ufpe.br/60. http://mitpress.mit.edu/journal-home.tcl?issn=00335533 159
    • 61. http://www.rje.org/62. http://www.journals.uchicago.edu/AJS/home.html63. http://www.pop.psu.edu/ASR/asr.htm64. http://www.sociology.org/65. http://www.arts.ualberta.ca/cjscopy/66. http://www.lse.ac.uk/serials/Bjs/67. http://www.socresonline.org.uk/socresonline68. http://www.babson.edu/ajes/69. http://indy.luton.ac.uk/Convergence/70. http://www-slis.lib.indiana.edu/TIS/index.html71. http://www.ciadvertising.org/ciad_html/yama.bus.utexas.edu72. http://www.techreview.com/73. http://horizon.unc.edu/TS/74. http://www.cba.bgsu.edu/ijec/75. http://www.ciadvertising.org/3.4 April160
    • Edward de Bono i la passió per la creativitat (2005-04-01 09:12)La creativitat és un procés.Ser creatiu és una actitud davant la vida.Per a tots aquells que els hi apassioni la creativitat:Entrevista a Edward de Bono un gran analista del procés creatiu:[1]http://www.neuronilla.com/pags/Noticias/Noticia.asp?id=287Pàgina del grup The de Bono: [2]http://www.debonogroup.com/debono.htmArticle on relaciona els conceptes creativitat, coneixement i innovació:[3]http://artemis-media.com/34.htmlhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.neuronilla.com/pags/Noticias/Noticia.asp?id=2872. http://www.debonogroup.com/debono.htm3. http://artemis-media.com/34.html 161
    • El missatge sense el mitjà (2005-04-04 17:02)[1]The Message without the Medium: Unifying Modern Mes-sagingParadigms through the Semantic WebM’ha parescut un títol molt sugerent per descriure el que està passanta a la web amb tot el tema de lasindicació i la circulació i expansió de la informació.A publicitat ens ensenyaven que per comunicar havíem d’entendre els mitjans de comunicació i adaptar elsoriginals de les campanyes de publicitat als diferents tipus de suport. No és el mateix una valla publicitàriaenmig d’una autopista, que una revista, un diari, un programa de televió, un programa de ràdio, una pel.lículao el lineal del supermercat.Ido amb Internet passa el mateix, des del moment que el mitjà s’atomitza, es dispersa, es dilueix, i sobretots’enxarxa, la forma de pensar la comunicació en aquest nou espai, el ciberespai, també canvia.http://belllodra.blogspot.com1. http://haystack.lcs.mit.edu/papers/www2004-messaging.pdf162
    • Referències a revisar sobre la gestió del coneixement (2005-04-06 17:36) Extret de: [1]http://tools.kmnetwork.com/Knowledge ManagementTools and TechnologiesThe following research portals on Knowledge Management Tools, Techniques, and Technologies attempt tospan the current scope of Knowledge Management and new topics are continuously added. Specific emphasisis on the information, technology, and computing aspects of knowledge management as evident in the generalthinking about tools and technologies for knowledge management.General Categories:[2]Knowledge Management Tools[3]Knowledge Management TechnologiesSpecific Categories[4]Artificial Agents · [5]Artificial Intelligence · [6]Automatic Classification · [7]Bayesian Analysis · [8]BayesianNets · [9]Best Practices · [10]Bibliometrics · [11]Brainstorming · [12]Business Rules ·[13]Business Intelligence ·[14]Case Based Reasoning · [15]Classification · [16]Cluster Analysis · [17]Collaborative Technologies · [18]Com-munities of Practice · [19]Computational Linguistics · [20]Computer Languages · [21]Concept Mapping ·[22]Content Analysis · [23]Content Management · [24]Content Organization · [25]Conferencing · [26]ConstraintSolving · [27]Creativity Software · [28]Data Analysis · [29]Data Management · [30]Data Mining · [31]Data Stor-age · [32]Data Warehousing · [33]Decision Support· [34]Digital Asset Management · [35]Digital Dashboards ·[36]Distance Learning· [37]Document Management · [38]eLearning · [39]e-Learning · [40]e-Mail Processing ·[41]Enterprise Portals · [42]Executive Information Systems · [43]Evolutionary Computing · [44]Fuzzy Logic· [45]Fuzzy Systems · [46]Genetic Algorithms · [47]Groupware Systems · [48]Collaborative Communication ·[49]Groupware Technologies · [50]Image Processing · [51]Information Mapping · [52]Intranets · [53]KnowledgeAcquisition · [54]Knowledge Discovery · [55]Knowledge Engineering · [56]Knowledge Exchanges · [57]Knowl-edge Map · [58]Knowledge Mapping · [59]Knowledge Organization · [60]Knowledge Processing · [61]KnowledgePortals · [62]Knowledge Retrieval · [63]Knowledge Systems · [64]Knowledge Tools · [65]Machine Intelligence· [66]Machine Learning · [67]Meta Analysis · [68]Meta Data · [69]Natural Language Processing · [70]NeuralNetworks · [71]OLAP · [72]Ontologies · [73]Pattern Recognition · [74]Project Management · [75]QualitativeAnalysis · [76]P2P · [77]Records Management · [78]Scenario Planning · [79]Search Algorithms · [80]Seman-tic Analysis · [81]Semantic Databases · [82]Social Network Analysis · [83]Summarization · [84]Taxonomies ·[85]Taxonomy Software · [86]Text Processing · [87]Voice Recognition · [88]Workflow Management · [89]XML·Global Community of Knowledge ManagementAny knowledge entity is incomplete if it does not cultivate a [90]dialog between the members of the [91]com-munity of practice to advance the defining and refining of a [92]socially constructed process. The [93]Knowl-edge Management Think Tank represents [94]our global community of practice of knowledge practi-tioners, researchers, and scholars who informally congregate and dialog in what has been described as a”stimulating meeting of minds in virtual venues” by a leading technology publication. The ’Think Tank’has been often described as the world’s leading sustained community of practice on Knowledge Managementwith the highest voluntary participation from its worldwide community members. These online discussionforums also contain a [95]searchable archive of prior discussions that also provide a working basis for creatinga taxonomy of Knowledge Management.Other areas of interaction between various members of our worldwide community of practice include[96]Knowledge Management Executive Positions Area, [97]Knowledge Management Confer-ence Posting Area, and, [98]Knowledge Executives Network. All these services are popular with our[99]our global community of practice. 163
    • Need to know more? Have questions? Like to share your insights and opinions? Welcome tothe ”largest” compilation of Knowledge Management related Business and Technology discussions profiled inWall Street Journal, Fortune, Business Week, Fast Company, Harvard Business Publishing, KM World, CIOMagazine, and, Info World, ... [100]Welcome to the KM Think TankJoin the largest ”global community of minds” defining, designing and implementing business enterprisesfor the Knowledge Economy. Search the World’s Most Popular Forums on KMReview the [101]Searchable Archive of Thousands of DiscussionsJoin the largest ”global community of minds” in pushing the boundaries of thought leadership, researchand publication on Hi-Tech and New Economy related Knowledge Management themes. [102]Are You Eligible for Membership in KEN? Please e-mail a brief profile and a statement onhow you expect to contribute and benefit from participation in KEN to [103]ken@brint.com. KM Conferences & Events@Brint.com Network is world’s leading sponsor of high profile professional New Economy and Hi-Tech con-ferences related to Knowledge Management and e-Business. [104]Global Conference Calendar Post or Review Conference Postings [105]Enter ’Giveaway for Success’SweepstakesCongratulations!! Winners of $390,000 in ’Giveaway for Success’ KM Executive Positions [106]Review Posted PositionsPositions advertised by top-tier corporations, governments and premier retained recruiters including Fortune100, Big 5, and Silicon Valley Firms. Advertised positions and descriptions for CIOs, CTOs, CKOs, CLOs,Presidents, Vice Presidents, Directors, Managers, e-Business Professionals, Knowledge Management Profes-sionals, other Hi-Tech and New Economy Business and Technology Professionals. Positions advertised in therange of $50K+ - $1 Million+ per annum. [107]Post New Executive Openingshttp://belllodra.blogspot.com1. http://tools.kmnetwork.com/2. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+management+tools3. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+management+technologies4. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=artificial+agents5. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=artificial+intelligence6. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22automatic+classification%227. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=bayesian+analysis8. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=bayesian+net9. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22best+practices%2210. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=bibliometrics11. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=brainstorming12. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22business+rules%2213. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22business+intelligence%2214. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=case+reasoning15. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=classification16. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=cluster+analysis17. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=collaborative+technologies18. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22communities+of+practice%2219. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=computational+linguistics20. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=computer+languages21. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=concept+mapping164
    • 22. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22content+analysis%2223. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=content+management24. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22content+organization%2225. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=conferencing26. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=constraint+solving27. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=creativity+software28. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=data+analysis29. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=data+management30. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=data+mining31. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=data+storage32. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=data+warehouse33. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=decision+support+systems34. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=digital+asset+management35. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22digital+dashboards%2236. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=distance+learning37. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=document+management38. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=elearning39. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=e-learning40. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=e-mail+processing41. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=enterprise+portal42. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22executive+information+systems%2243. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=evolutionary+computing44. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=fuzzy+logic45. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=fuzzy+systems46. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22genetic+algorithm%2247. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=groupware+systems48. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=collaborative+communication49. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=groupware+technologies50. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=image+processing51. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22information+mapping%2252. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=intranets53. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+acquisition54. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+discovery55. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+engineering56. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22knowledge+exchanges%2257. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22knowledge+map%2258. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22knowledge+mapping%2259. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22knowledge+organization%2260. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22knowledge+processing%2261. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+portal62. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+retrieval63. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+systems64. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=knowledge+tools65. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=machine+intelligence66. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=machine+learning67. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22meta+analysis%2268. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=metadata69. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22natural+language%2270. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=neural+networks71. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=OLAP 165
    • 72. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=ontology73. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=pattern+recognition74. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22project+management%2275. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22qualitative+analysis%2276. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=P2P77. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=records+management78. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=scenario+planning79. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=search+algorithm80. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=semantic+analysis81. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=semantic+database82. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=%22social+network+analysis%2283. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=summarization84. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=taxonomies85. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=taxonomy+software86. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=text+processing87. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=voice+recognition88. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=workflow89. http://portal.brint.com/cgi-bin/cgsearch/cgsearch.cgi?query=XML90. http://www.brint.com/cgi-bin/tank.cgi?PA=dialog91. http://www.brint.com/cgi-bin/tank.cgi?PA=community+of+practice92. http://www.brint.com/cgi-bin/tank.cgi?PA=social+construction93. http://www.kmforums.com/94. http://www.brint.com/press/95. http://www.brint.com/wwwboard/wwwindex.htm96. http://www.kmnetwork.com/ken/addjobs.html97. http://www.brint.com/calendar/cal/calendar.cgi98. http://www.kmnetwork.com/cko.htm99. http://www.brint.com/press/100. http://www.kmforums.com/101. http://www.brint.com/wwwboard/wwwindex.htm102. http://www.kmnetwork.com/cko.htm103. mailto:ken@brint.com104. http://www.brint.com/calendar/cal/calendar.cgi105. http://www.brint.com/win.html106. http://ejobs.brint.net/107. http://www.kmnetwork.com/ken/addjobs.html166
    • A la xarxa s’ha de fer xarxa (2005-04-07 18:11)Això és el més interessant que he trobat d’aquest article de Rodolfo Carpintier”Todas las empresas de éxito en Internet tienen claro que, como decía Kevin Kelly, ”en la Red hay quehacer red”. Una red sólo funciona cuando todos o una parte sustancial- los que la configuran ganan dinero,prestigio, notoriedad o protagonismo. Yo doy 2 porque percibo 98.”[1]http://www.baquia.com/noticias.php?id=9496Teixir la xarxa i saber perquè es teixeix.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.com/noticias.php?id=9496 167
    • Flink: The Who is Who in the Semantic Web (2005-04-08 10:42)Peter Mika va guanyar el ”Semantic Web Challenge Award 2004”, amb el projecte [1]Flink: The Who is Whoin the Semantic Web.La intenció era analitzar qui havia escrit articles amb qui per establir un mapa de relacions i de clustersen base als autors i una ontologia sobre la web semàntica. D’aquesta manera es pot analitzar qui és méspopular en base a qui ha establert més relacions amb els altres.http://belllodra.blogspot.com1. http://prauw.cs.vu.nl:8080/flink/action/showcluster168
    • Marques i relacions públiques (2005-04-19 11:04)(Comentari rescatat d’una butlletí que m’han enviat de New Communications Blogzine)[1] Branding Turf WarsPosted on April 18, 2005 05:15AM (PDT)First posted on April 14, 2005 on [2]Active VoiceBy [3]Matthew PodboyShould branding be owned by PR? Should advertising own a company’s website? These are interestingquestions and ones that I think will be played out and hopefully answered in the blogosphere. Isn’t thework we (PR folks) are doing in the blogosphere a clear example of brand influence? We discuss clients(whether we admit it or not), we discuss online communication tools (blogs, wikis, RSS tools, podcasts) andwe critique other blogs who represent major brands. I think blogging has thrust the PR community rightback in the brand turf war, but I also think brand turf wars are a waste of time.[4]Shel Holtz and [5]Neville Hobson made some great points on the [6]April 11th For Immediate Releasepodcast – the public determines the brand, PR has a role to play in developing the brand but we don’t wantto be held accountable for it, forget the notion of ownership and let’s figure out how to work with advertisingand marcom to use this vehicle for greater brand influence. [7]more »http://belllodra.blogspot.com1. http://www.newcommblogzine.com/blog/_archives/2005/4/18/594557.html2. http://podboy.typepad.com/techvoice/3. http://www.vocecomm.com/4. http://blog.holtz.com/5. http://nevon.typepad.com/6. http://forimmediaterelease.biz/index.php/weblog/comments/the_hobson_holtz_report_podcast_23_april_11_2005/7. http://www.newcommblogzine.com/blog/_archives/2005/4/18/594557.html 169
    • ”Entre Copas” a Mallorca (2005-04-19 16:22)Res no tenim que envejar a Califòrnia. ¿O no?Aquí tenim les ”[1]Agrorutes del Bon Gust”, no només per catar vi, sinó també oli, formatge i sobrassada.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.illesbalearsqualitat.com/agrorutes.jsp170
    • Blogpulse (2005-04-21 09:50)Mirar com aquesta eina pot ajudar a analitzar la blogosfera i a seguir el fil d’algunes conversacion.[1]BlogPulse is an automated trend discovery system for blogs. Blogs, a term that is short for weblogs,represent the fastest-growing medium of personal publishing and the newest method of individual expressionand opinion on the Internet. BlogPulse applies machine-learning and natural-language processing techniquesto discover trends in the highly dynamic world of blogs. BlogPulse is brought to you by [2]Intelliseek.What can BlogPulse do for me?BlogPulse.com is a portal into the world of blogs. BlogPulse.com features the following: • A [3]Search Engine for blogs • A set of [4]Analysis tools that are applied to blog content daily • A fun look at real-world [5]Trends as reflected through blogs • A [6]Showcase, which we think of as a virtual sandbox where our researchers bring you some of the coolest new ideas, tools and gadgets for bloggingIf you are a blogger & • You can ensure that your blog is represented in our index • Try our [7]search engine to see who is talking about topics of interest to you • Find out who links to your blog actively through other bloggers’ own blog entries, and in what context • Check out our [8]Analysis and [9]Trends tools to see what s current or ”bursty” (meaning it bursts onto the discussion scene) in the blogging world on any given dayIf you are a web surfer & • Try our [10]blog search engine to seek out and compare bloggers opinions on various topics of interest. This search engine is specific to blogs and doesn t mix in other general content on the World Wide Web • Check out our [11]Analysis and [12]Trends tools to see what s top of mind in the blogging world on any given dayIf you are a journalist, writer, analyst or researcher & • You are going to love our [13]blog search engine. It is a one-stop portal for finding out what bloggers are saying on topics of interest to you or on your beat. We did not scrimp on our search engine s capabilities you ll find it quite powerful to meet your searching needs! • Perhaps you want to find out the latest, greatest memes and trends in the blogosphere you ve come to the right place. Check out our daily [14]Analysis and [15]Trends. • You have a hypothesis you are pursuing and are looking for quick, add-water-and-stir too 171
    • http://belllodra.blogspot.com1. http://www.blogpulse.com/2. http://www.intelliseek.com/3. http://www.blogpulse.com/search4. http://www.blogpulse.com/links.html5. http://www.blogpulse.com/trends.html6. http://www.blogpulse.com/showcase.html7. http://www.blogpulse.com/search8. http://www.blogpulse.com/links.html9. http://www.blogpulse.com/trends.html10. http://www.blogpulse.com/search11. http://www.blogpulse.com/links.html12. http://www.blogpulse.com/trends.html13. http://www.blogpulse.com/search14. http://www.blogpulse.com/links.html15. http://www.blogpulse.com/trends.html172
    • Anuncis que saben el que vols (2005-04-29 09:03)Si realment es poden fer anuncis així,... no sé, els venedors reals ho tenen fotut.Moltes vegades, vaig a comprar, i me n’adon que la gent no me sap vendre, sobretot si són productes sofisti-cats.Fa un any havia de comprar un telescopi. Per comprar un telescopi quasi has de fer un màster, sobretot sino en tens ni idea ni n’has manejat cap mai. Et pots creure que a les tendes que vam anar ni tan sols elsvenedors sabien com vendre-ho, comentar-te les característiques les prestacions,... Bé, en vam trobar un quesi que en sabia, i després de parlar amb aquest nosaltres ja en sabíem més que venedors d’altres tendes.Fer i programar anuncis que saben el que vols és un repte, però encara ho seria més, anuncis que intueixenel que puguis voler encara que tu no ho tenguis molt clar. Si en la teva negació detecta que vas perdut,l’anunci hauria de ser molt pedagògic i ensenyar-te el producte des del principi. Si l’anunci detecta que jasaps de que va la història, hauria d’anar al gra i fer-te una bona oferta qualitat preu. Però això crec queencara està molt lluny! Al món real, hi ha molts pocs venedors que ho saben fer. Al món virtual si arribenal que de la qüestió, els anuncis bons venedors es podran multiplicar de forma exponencial. Si això passàs,segur que jo compraria més.Però hi ha una altra qüestió: LA CONFIANÇA. Per molt bo que sigui l’anunci virtual, si no hi ha un sistemade confiança i de bona reputació al qual l’usuari pugui acudir per validar que no l’enganen, mai acabarà defuncionar, diria jo.Bé, tot això ve arrel d’aquest article publicat a WIRED:[1]http://www.wired.com/news/ebiz/0,1272,67365,00.html?tw=wn tophead 1Ads That Know What You WantBy [2]Joanna Glasner | [3]Also by this reporter Page 1 of 102:00 AM Apr. 28, 2005 PTSAN FRANCISCO – Picture this: You’re shopping online for a new minivan, surfing automaker websitesand buying guides. You then head to the homepage of your local paper to check out the headlines, and atthe top of the page is an ad for a local car dealer, offering rebates and low financing on new minivans.If you’re like many web users, you probably find it creepy that your local paper knows you’re looking for newwheels. Even so, advertisers are betting you’re far more likely to click on the car dealer’s ad than a randombanner for a dating site or DVD rentals.That’s the theory behind behavioral marketing – a growing niche in the online advertising industry focusedon targeting promotional messages to an individual’s online activities. Some might call such tracking acrosswebsites by a less flattering name: [4]adware. Marketers call it a promising revenue stream.Behavioral marketing was a prominent buzzword at this week’s Ad:Tech conference in San Francisco. Theconference, held in the midst of a boom period for internet ad sales, devoted considerable resources toidentifying ways for online publishers to generate bigger profits from advertising. Many of the most popularstrategies involved mining more information about individuals.Targeted marketing is nothing new in the online world, as anyone who’s ever received personalized bookrecommendations from Amazon.com can attest. However, by recording peoples’ movements over networks ofweb properties rather than just individual sites, some marketers are betting that they will be able to improveresponse rates to online ad campaigns dramatically. 173
    • ”The idea is ... to see if they exhibit some pattern of behavior that you can target with an ad,” said D. ReedFreeman Jr., chief privacy officer at [5]Claria, of Redwood City, California.Claria, formerly known as Gator, is best known for delivering pop-up ads based on online behavior. But thecompany has also been working with publishers to use its technology to serve ads on their sites. ThroughBehaviorLink, a service Claria rolled out this spring, the company and participating advertisers buy unusedad space from publishers and target messages to viewers based on records of their online activities.”You’re fishing where the fish are,” said Scott Eagle, Claria’s chief marketing officer, who acknowledged thatconsumers might find ultra-specific advertising ”eerie” at first. But in most cases, Eagle said, people preferto view ads that match their interests.Recently, Eagle said, a number of sites have begun giving people the option of receiving either the same adsas everyone else or a selection that is believed to be more relevant to their interests. Under the best-casescenario, he said, ads are so appropriately targeted that viewers will regard them as desirable content ratherthan unwanted distractions.”It is probably true that people don’t mind getting more-relevant ads, but there’s a question of what they’rewilling to do for it, and whether they understand the bargain at hand,” said Ari Schwartz, associate directorof the Center for Democracy and Technology, which supports broader restrictions on online profiling.Under [6]guidelines laid out by an advertising industry group in 1999, marketers are barred from collectingsensitive, personally identifiable information about internet users. The guidelines also restrict web firms frommerging online data with personally identifiable information from offline databases, unless a person consentsto it.But Schwartz said he’s concerned that marketers and individual websites can change privacy policies in thefuture. Profilers might be using anonymous tracking technologies today, he said, but there is no guaranteethey will continue to do so.Additionally, even if advertisers don’t know your name, they may still know an awful lot about you – includingyour IP address, geographic location and where you spend your time online.By the same token, broad data-collection capabilities are what make the internet a desirable advertisingmedium. In a report released this spring, research firm eMarketer noted that the ability to record demographicdata about a person, such as age and gender, and combine it with behavioral data is what sets the web apartfrom traditional media.”The beauty of what we have here is you have a lot more data to work with, and you can do it at a lotmore anonymous level,” said Omar Tawakol, marketing vice president at [7]Revenue Science, addressing anAd:Tech forum on behavioral marketing.On the technology side, targeting ads across websites requires something more extensive than the typicalcookie, a file used to monitor visitors’ activities on a website. For more detailed profiling, marketing com-panies rely on third-party cookies, which may be set by an internet site other than the one a person isvisiting.To marketers’ relief, use of third-party cookies won’t be impeded under a federal [8]spyware bill introducedby Rep. Mary Bono (R-California). The bill does not bar use of the tracking mechanisms, but does instructthe Federal Trade Commission to carry out a review of cookie use.For now, internet users can expect to receive more marketing messages tied to their personal interests similarto the recommendations that Amazon.com has long served up to its patrons, said Steve Johnson, CEO of[9]ChoiceStream, a developer of technology for targeting information to people based on its analysis of theirpreferences.Johnson, addressing attendees at Ad:Tech, said he believes internet users are also more open to letting sitescollect information about their preferences and online activities.174
    • ”Three years ago, the answer was quite different: ’My God, don’t look at my transactions, don’t ask mequestions,’” he said. ”I give Amazon credit for breaking the ice and showing consumers it’s not all that bad.”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.wired.com/news/ebiz/0,1272,67365,00.html?tw=wn_tophead_12. http://www.wired.com/news/feedback/mail/1,2330,0-28-67365,00.html3. http://www.wired.com/news/storylist/0,2339,28,00.html4. http://searchwebservices.techtarget.com/sDefinition/0,,sid26_gci521293,00.html5. http://www.claria.com/6. http://www.networkadvertising.org/aboutnai_principles.asp7. http://www.revenuescience.com/8. http://thomas.loc.gov/cgi-bin/query/z?c109:H.R.+29:9. http://www.choicestream.com/3.5 May 175
    • Blocs corporatius (2005-05-11 16:01)Acab d’assabantar-me del llançament del bloc de Territori Creatiu...Li he pegat una ullada.En aquest apunt sobre[1] Blocs Corporatius hi ha un llistat interessant de directius que escriuen blocs.http://belllodra.blogspot.com1. http://etc.territoriocreativo.es/etc/2005/05/blogs_corporati.html176
    • El ”JO” (2005-05-16 15:39)Via Manfatta, llegesc un apunt sobre ”El JO DIGITAL”.A Manfatta, [1]4=1. És a dir quatre persones que escriuen al bloc fan un bloc amb una identitat compartida.A partir d’aquest apunt arrib a un altre apunt molt interessant:[2]Weblogs y yo digital.Això em fa recordar l’assignatura de comunitats virtuals que vaig cursar al Doctorat de la Societat de laInformació i el Coneixement, de la UOC. El JO es construeix de moltes formes, i no només a través delsBlocs, sinó també d’altres espais de relació. Hi ha una frase que em va quedar escrita: ”Tenim tants de JOscom finestres podem tenir obertes a la nostra pantalla de l’ordinador”.Aquí vos deix un tros d’uns dels treballs que vaig presentar:(...)A les economies actuals, els treballadors es veuen obligats a operar en mercats de treball com a individus,sovint desconnectats d organitzacions concretes. Castells, exposa que els treballadors d èxit creen cartesde presentació individualitzades a través de les quals poden ser contractats per un ampli rang de treballsi construeixen xarxes de treball d informació individualitzada per fer el marketing. Carnoy ho reafirmainsistint que molts treballadors prefereixen treballar per vàries empreses .Segons explica Carnoy, la identitat està formada per les institucions i pel rol dels treballadors a les institucions.A més, els individus construeixen múltiples identitats i múltiples comunitats .La plataforma per excel·lència per manifestar les identitats i treballar en xarxa és Internet. La comunicaciójuga un paper fonamental. The Internet is a community of chronic communicators , escriu Wellman &Haythornthwaite, citant a Putman (2000, p. 171) .La representació, el manteniment i el creixement de les identitats a través del JO narratiu, relacional,distribuït i saturat- són essencials perquè les persones es facin un lloc en el món professional de la societatxarxa.La narració constitueix una manera molt particular d utilitzar el llenguatge, organitzar la nostra experiènciai construeix els nostres JO. El jo relacional se centra en els significats que aquest adquireix tant per part deles persones particulars com per la cultura en que aquestes es troben integrades. El JO se satura a causa dela multiplicitats d espais relacionals als quals estam exposats. I el JO distribuït fa referència a la capacitatde formar part de tantes realitats virtuals com finestres a l ordinador puguem tenir obertes, segons explicametafòricament Turkle .També és important considerar la visió romàntica del JO, és a dir la que té en compte la passió, l ànima, lacreativitat, la moral, com a trets de la personalitat; de la cosmovisió modernista que considera la seguretat,la racionalitat. el perfeccionament, la jerarquia del JO, segons explica Gergen .(...)Castells, M. (2000). The Rise of the Network Society (Second Edition). Malden: Backwell Publishers Ltd.Chandler, D, Personal home pages and the construction of identities on the web 1998.Gergen K.J. ”Technology and the self: From the essential to the Sublim” Chapter draft for Grodin andLindlof (Eds) Constructing the self in a Mundial World, Sage: 1996K.J. Gergen (1992). ”El yo saturado. Dilemas de identidad en el mundo contemporáneo” Barcelona: Paidós.Turkle S., What Are We Thinking About When We Are Thinking About Computers? , M. Biagioli (ed.)The Science Studies Reader, Nueva York: Routledge, 1999.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/eng/index.asp?pag=equipo.asp&param=nos_equi2. http://www.documentalistaenredado.net/?p=165 177
    • Primeres i altres impresions (2005-05-17 16:22)Aquest [1]apunt de Danah Boyd es planteja quines impressions es fan els lectors d’un bloc a través del quevan llegint que escriu la persona.És un tema molt interessant a tenir en compte, sobretot quan un es ven a un mateix, o parlan en nom d’unaorganització.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.zephoria.org/thoughts/archives/2005/05/16/impression_management_blogs_as_terrible_representations.html178
    • Xarxes Socials Obertes i descentralitzades (2005-05-17 16:31)Si necessites contractar algú, amb qui confies?Amb algú que t’hagi recomanat algú amb qui tens confiança. O no?Al cap i a la fi, per arribar a algú que t’interessi i amb qui confiis seguiràs el fil d’una xarxa.Si trobassis algú que t’atreu l’atenció però no el coneixes, segur que demanaràs referències. O no?I com demanaràs referències? A través de gent que coneixes o el coneix, no?Bé,[1] via Bitsenbloc llegeix aquest apunt que m’ha duit a [2]una tesi molt interessant. Copii un tros perseguir investigant:”Many things found on the internet are low-quality, false, or dangerous. Web surfers are often asked to makedecisions of trust without any background information. Meta-information about what is good or trustworthyis traditionally spread by word of mouth or proactive inquiry, but the vast quantity of resources encounteredonline demands a faster means of distribution. This paper describes a method for using a social networkof defined trust relations for individualized collection of metadata. Additionally, the applications of thismethod are demonstrated in a software prototype which reorders search results based on metadata, andpresents trusted evaluations of web pages, downloaded files, and running processes as they are encountered.Preliminary results from test users is presented. Finally, it is argued that the chains of trust inherent insocial networks should be applied at lower levels of computation, even at the level of the operating system.”Per Stan James.http://belllodra.blogspot.com1. http://bits.quintanasegui.com/arxius/2005/05/16/outfoxed-xarxa-social-oberta-i-descentralitzada/2. http://getoutfoxed.com/node/36?PHPSESSID=70c318d20169b43272b47a7a2dd98176 179
    • Estudi sobre Gestió del Coneixement a Espanya 2004 (2005-05-24 13:58)[1]http://www.fundecyt.es/gc/index.htmRealitzat per:Fundación para el Desarrollo de la Ciencia y la Tecnología en Extremadura (FUNDECYT)Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.fundecyt.es/gc/index.htm180
    • La importància de la identitat (2005-05-27 08:47)Ahir vaig rebre un correu a través del qual una persona em convidava a donar una xerrada sobre gestiódel coneixement. Pareixia que era perquè havia vist els [1]meus quadres. Però no sé que més devia sabresobre mi. La veritat és que no tenc la meva identitat digital massa ben treballada, encara que aquest blocintenti explicar la importància d’aquest tema. Però no perquè no sàpiga que he de fer, sinó perquè a mipersonalment no m’agrada gaire dir qui som a tothom. Només vull dir qui som a aquella gent que mésm’interessa. Preferesc, en general que la gent descobreixi qui som, a través del que faig, i si li interessa el quefaig, a poc a poc ja anirà descobrint qui hi ha al darrera. Ja sé, seria més fàcil tenir penjat un CV en algunlloc, no? bé, segurament ho faré quan això tengui un objectiu concret, però penjar-lo per tenir-lo penjat,no.Jo no sabia res sobre aquesta persona, així que el primer que vaig fer va ser anar a Google, i teclejar el seunom. I o sorpresa! l’única referència que em va sortir va ser un full aparentement formal legal (o no sé comdir-li) on algú amb el mateix nom havia estat detingut per fumar un porro!Què vol dir això? que a la xarxa és difícil controlar la identitat, perquè la identitat d’un no depen tan solsdel que diu un sobre un mateix, sino també del que diu la xarxa sobre tu, és a dir, les manifestacions queha fet gent o institucions sobre un. Tot el que es troba d’un a la xarxa conforma la identitat digital, petitesporcions de la identitat digital.És per a reflexionar-hi.També ja he explicat en altres comentaris que hi ha gent que es dedica a pensar projectes de com gestionari protegir les múltiples identitats. Com a la vida real, cada persona és diferent al llarg de la seva vida, i escomporta diferent segons qui té el davant.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.mallorcaweb.net/bel 181
    • Verificar la identitat (2005-05-27 09:03)Ho llegesc a [1]El Mundo”Yahoo ha anunciado la inclusión de [2]DomainKeys, una tecnología de autentificación del correo electrónicopara la protección contra el ’spam’, la falsificación de identidad y el phishing (robo de identidades) y fraudesefectuados a través del correo electrónico. Este sistema proporciona al usuario información adicional sobre elorigen de los mensajes que reciben. El indicador de DomainKeys confirma si el mensaje proviene, de hecho,del dominio especificado en la línea De del mensaje.”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.elmundo.es/navegante/2005/05/26/empresas/1117093727.html2. http://antispam.yahoo.com/domainkeys182
    • Formigues elèctriques i doctorat (2005-05-28 23:33)Dissabte a la nit.Quasi mai estic treballant més tard de les 10.30 de la nit, ni dies feiners ni dissabtes ni diumenges. Ni quanestudiava a l’escola, l’institut o la universitat.Avui hi estava, havia de fer feina, doctorat, però m’he entretingut per la xarxa.Estava fent els treballs de doctorat. Uf! Estic fent el doctorat de la UOC de societat de la informació iel coneixement. És el segon any. Estic al seminari de Gestió del coneixement. Estic intentant raonar comel ”coneixement” a més de ser això, ”coneixement”, també es pot convertir en un actiu de comunicació permillorar la imatge i la reputació digital i operar dins el ”mercat del coneixement”, utilitzant les tècniques decomunicació, per fer més visible i més popular a aquell/a que l’utilitza en nom seu o en nom de l’organitzacióper la que treballa. I per tant, també, raonar, com transferint coneixement les organitzacions poden millorarla seva imatge i la seva ”share of mind”.Però, he tengut una setmana difícil a la feina. Com tots els mesos de maig i juny, on tot s’acumula i tot hade sortir, i mentre entren coses noves.Quan una persona es passa tantes hores davant una pantellata, arriba un moment, que el que més creus queval la pena, és que algú que t’ha conegut a través de la pantalleta contacti amb tu i descobreixis gent quede cap altra manera hauries pogut conèixer.Així, em van convidar a anar a la ràdio, a Mallorca en Xarxa, a donar una conferència a la inauguració delcurs online d’Infojove sobre informadors juvenils, i ara em conviden a formar part de la [1]xarxa formigueselèctriques. Això de formigues, deu ser perquè se fiquen per tot i són molt feneres supòs! ;-)Fins ara, tota la gent que he conegut primer a través de la xarxa, de diferents formes, i després he coneguten persona, ha estat fantàstica. A vegades, hem estat més de dos anys a veure’ns realment les cares! peròl’espera ha valgut la pena.Això de les xarxes, i el networking està molt bé, però és molt difícil estar per tot i contribuir per tot encondicions qualitatives. Ja fa bastants de mesos que també em van convidar a formar part d’una altra xarxa,a [2]http://www.bitacoras.org/, però encara ara no hi he pogut col.laborar gaire. Només hi he escrit unarticle. A bitacoras.org s’hi ha d’escriure de forma més formal. Jo solc escriure de forma molt espontàneai desordenada. Basta veure aquest bloc. Per escriure un bon article es necessiten moltes hores, i justamentara no les tenc.Meam si en haver acabat els cursos aquests de doctorat tenc més temps per ordenar les idees!Ara només tenc temps d’ordenar-les per la feina, que hi han d’estar al 100 %, i pels treballs aquests deldoctorat.Ei! Bona nit.Demà serà un altre dia.http://belllodra.blogspot.com1. http://formigues.illadelaire.org/2. http://www.bitacoras.org/ 183
    • Un apunt sobre blocs de turisme (2005-05-30 17:32)Interessant seguir aquest tema:[1]http://comunisfera.blogspot.com/2005/05/blogs-de-viajes.htmlhttp://belllodra.blogspot.com1. http://comunisfera.blogspot.com/2005/05/blogs-de-viajes.html184
    • Información, comunicación, opinión (2005-05-31 16:15)ComUnica.blog habla de [1]Deontología y ejercicio de la profesión comunicativa en las organizaciones. Cadacual que opine lo que quiera sobre este post.Sobre este tema yo opino que, los periodistas deben informar y sobretodo contrastar la información ofreciendovarios puntos de vista de diversas fuentes, y además tienen espacios para opinar como las columnas de opinión,o algún tipo de crónicas.La gente de comunicación de una organización, cuya formación puede ser tanto de periodista como depublicista, tiene que comunicar e informar sobre su organización. Es obvio que cuidará la buena imagende su organización e intentará no decir aquello que pueda perjudicarle. Lo interesante sería que los hechosno le perjudicaran, no las informaciones sobre los hechos. Pero esto ya no depende del departamento decomunicación, sino del de dirección. Además, si la empresa es líder o ciertamente reconocida puede opinar,cuando por ejemplo alguien entrevista a alguien de la empresa, o cuando los trabajadores de la empresaparticipan en espacios de comunidades virtuales y espacios de relaciones.Hoy en día, y con Internet más que nunca, la comunicación no sólo se ciñe al ”mass media” y a la comunicacióndirecta o bidireccional con los públicos objetivos. Hoy en día la comunicación fluye mucho más en todasdirecciones, cualquiera de la organización puede comunicar en cualquier momento, informando, opinando ocompartiendo conocimientos.¿Cual tiene que ser el código deontológico? La honestidad.Igual que en publicidad un anuncio engañoso perjudica a la organización porque al consumidor sólo se leengaña una vez, en cualquier tipo de comunicación ejercida por cualquier trabajador de la empresa, sea conpúblicos internos o en comunidades abiertas, la honestidad tiene que prevalecer para no construirse una malareputación.La honestidad tiene que formar parte de la cultura corporativa en toda organización.PD: Me n’acab de donar compte que ho he escrit en castellà perquè acabava de llegir aquest apunt en castellà.Bé. Què hi farem! Ja m’agradaria poder fer el mateix amb qualsevol altre idioma i que això no només empassàs en castellà.http://belllodra.blogspot.com1. http://litoabad.blogspot.com/2005/05/deontologa-y-ejercicio-de-la-profesin.html3.6 June 185
    • Seguir el fil de: (2005-06-02 09:23)Tesis doctorales 2003 [a.gif] Comunidades virtuales y comunicación entre científicos en el entorno digital: análisis sobre herramientas y servicios documentales por José Antonio Ontalba Ruipérez Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació e Història de l’Art, Universitat Politècnica de València València, diciembre de 2003. Dirección: Lluís Codina Bonilla[1]Mambo is one of the most powerful Open Source Content Management Systems on the planet. It is usedall over the world for everything from simple websites to complex corporate applications. Mambo is easy toinstall, simple to manage, and reliable.El Grupo de investigación en Ciencias de la Documentación [2]DIGIDOC trabaja distintos aspectos de ladocumentación digital, en particular los sistemas de organización y representación del conocimiento en elcontexto de la recuperación de información, como también la arquitectura de la información de los sitiosweb y el análisis y evaluación de publicaciones digitales. Otros aspectos en los cuales el grupo profundizason la investigación en línea y la visualización de la información.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.mamboserver.com/2. http://www.iula.upf.edu/digidoc/dpreses.htm186
    • Marketing en los blogs... de Marketing (2005-06-02 12:37)[1]Marketing en los blogs... de Marketinghttp://belllodra.blogspot.com1. http://weblogs.clarin.com/weblogs/archives/2005/05/marketing_en_lo.html 187
    • Conceptes: marketing de font oberta i lideratge intel.lectual (2005-06-03 08:23)Acab de descobrir via [1]Crecen los blogs de marketing y corporativos , Juan Varela, en [2]Periodistas 21,el martes 31 de mayo de 2005, el concepte ”marketing de fuente abierta”. Una forma d’anomenar temesrelacionats amb l’evangelització, la prescripció o el boca orella:”Vivimos en la era del marketing de fuente abierta y es bueno repensar algunas ideas:1. El marketing de fuente abierta se dirige a superusuarios y consumidores evangelizadores que quierenestablecer una relación con las marcas, no sólo consumir productos.2. Los consumidores quieren el control: participación en la relación comercial y proveedor/cliente. Quierensaber todo sobre el producto o la marca y reclaman interactividad, no son pasivos.3. Y además usan las herramientas digitales para evitar el bombardeo publicitario y promocional. [3]Bajala efectividad de la publicidad y es necesario volcarse más en el marketing.4.El marketing de fuente abierta crea comunidades virtuales de clientes que pueden llegar a convertirse enconsumidores evangelizadores, como aspira a hacer [4]Vespa en Estados Unidos.Los ciudadanos quieren hablar y ser escuchados. Los clientes, también. ¿Está dispuesto a escuchar? Piénselo.Si responde sí, experimente. El marketing viral y participativo funciona.”Via [5]un apunt d’Octavio Rojas, descobresc un altre concepte, ”liderazgo intelectual”També acab de descobrir l’associació de marketing de boca a orella, [6]WOMMAhttp://belllodra.blogspot.com1. http://periodistas21.blogspot.com/2005/05/crecen-los-blogs-de-marketing-y.html2. http://periodistas21.blogspot.com/3. http://periodistas21.blogspot.com/2005/05/ms-publicidad-interactiva-menos-pasiva.html4. http://www.vespablogs.com/5. http://octaviorojas.blogspot.com/2005/06/blogs-y-mundo-real-estos-das-he-tenido.html6. http://womma.org/index.htm188
    • Canals de DiceLaRed (2005-06-03 12:10)[1]Noticias de ADSL[2]Noticias de Blogs[3]Buscadores[4]e-Administracion[5]e-Learning[6]IGC Barcelona[7]Literatura[8]Periodismo Digital[9]Posicionamiento[10]Publicidad en Google[11]Reputación Corporativa[12]Publicidad Online[13]RSS mania[14]Web Semantica[15]Wikipediahttp://belllodra.blogspot.com1. http://adsl.dicelared.com/adsl.phtml2. http://internet.dicelared.com/noticias_actualidad_blogs_bitacoras.phtml3. http://internet.dicelared.com/buscadores.phtml4. http://internet.dicelared.com/administracion_electronica_eadministracion.phtml5. http://internet.dicelared.com/elearning_formacion_online.phtml6. http://eventos.dicelared.com/internet_global_congress_barcelona_igc.phtml7. http://www.lastinfoo.com/literatura_escritor_novela.phtml8. http://internet.dicelared.com/periodismo_periodicos_internet.phtml9. http://marketing.dicelared.com/como_posicionarse_en_google.phtml10. http://marketing.dicelared.com/publicidad_google_adwords.phtml11. http://www.lastinfoo.com/gobierno_reputacion_social_corporativa.phtml12. http://marketing.dicelared.com/publicidad_online.phtml13. http://internet.dicelared.com/formato_estandar_xml_rss.phtml14. http://internet.dicelared.com/web_semantica.phtml15. http://www.lastinfoo.com/wiki_wikipedia.phtml 189
    • Influenciadors digitals i netnografies (2005-06-07 11:08)Fernando Polo a Abladías, explica qui utilitza les netnografies per a estudiar les expectatives dels ”adopters”quan es tracta del llançament de nous productes.[1]http://abladias.blogspot.com/2005/06/influenciadores-online-m ovistar-y-el.htmlhttp://belllodra.blogspot.com1. http://abladias.blogspot.com/2005/06/influenciadores-online-movistar-y-el.html190
    • Blogs, story telling , product placement (2005-06-08 22:31)A raíz de un post leído en [1]ETC he estado reflexionado sobre los blogs de empresa. Hasta ahora estabapendiente de los blogs profesionales cuyos autores explican sus aprendizajes o sus descubrimientos del día adía, muchas veces relacionados con su trabajo diario o sus aficiones. Estos blogs son ideales para transferirconocimiento e innovaciones y serían más eficientes si detrás no hubiese un solo blogger sino varios y aupadospor un sistema de gestión de conocimiento.También se habla mucho sobre los blogs de periodistas y sobre si su información es legítima o no.Pero hoy me gustaría hablar de los blogs al más puro estilo publicitario, de los cuales se dice, que en Españaaún no existen, y en [2]ETC hablan del mal ejemplo que ha dado Vichy, uno francés, uno de los más cercanosdicen.¿Cómo tendrían que ser los blogs que hablan de productos comerciales de masas? ¿Cuánto pueden costar?¿Qué se tiene que tener en cuenta? Voy a ir contestando de forma inversa.Cuando se habla de publicidad en medios convencionales se tiene en cuenta la idiosincrasia del medio parapreparar el original. Además han salido nuevas técnicas, como el merchandising o el product placement.El product placement consiste en colocar el producto en una película o en una serie. Cuando se habla depublicidad en internet se piensa la comunicación igual que en el mundo offline, de uno a muchos, un solomensaje, una única proposición de venta. En consecuencia el banner interactivo en todos sus múltiplesformatos. Alguna vez se habla de patrocinios. Pero, ¿cómo tendría que ser la comunicación comercialmediada por ordenador many to many y no de un emisor a muchos receptores?Bueno, creo que los blogs son la mejor forma para poner en práctica lo que promulga Rolf Jensen paracontar historias ( storytelling ) para seducir a la Dream Society . Así de fácil y así de difícil. ¿Quién tieneque contar las historias? Yo creo que las historias tienen que contarse en parte desde dentro o desde fuerapero con personajes implicados en la historia y en la atmósfera del producto del cual quieren transmitir suscaracterísticas y sus emociones. En estas historias se va a colocar el producto, como parte de ellas (unoszapatos), o quizá va a ser el protagonista (un viaje).¿Cuánto puede costar contar una historia sobre un producto? Igual que la producción de un anuncio depublicidad. Depende. Pero hay que pensar sobre esto. Imaginaos que una marca se gasta cientos de millonesen una campaña de publicidad. Sólo con una pequeña porción ya tendría para que alguien fuese escribiendoblogs. Si un anuncio en un diario nacional ya cuest cinco kilos (por decir algo), dejando de insertar uno ouno y medio, o dos ya tiene para pagar a alguien que se dedique al blog y a dar visibilidad a la marca através de la red.¿Qué se puede contar sobre un producto? Aquí está la gracia esto seria la estrategia de comunicación. Y si,sería una estrategia bastante premeditada, no seria tan espontáneo como un blogger, sería más bien como uncuento, una historia, una leyenda, una vivencia, una experiencia,& Con un guión analizando los mensajesque se van a dar (ya no es suficiente con un mensaje como con la publicidad convencional, quizá hay unosólo de fondo, pero con tantas acciones habrá muchos de complementarios que enfaticen al principal), y conla capacidad de improvisación para responder a todas las interacciones creadas en el propio blog y en otros.Ejemplos que propondría (no son reales):Por ejemplo ¿qué decir de unos zapatos? ¿quién puede hablar sobre los zapatos? Por ejemplo, si fueranCamper, conociendo su marca (Walk, Don t Run) y su atmósfera (Diseño, Mallorca, Marruecos, y el mundo)les propondría dos estrategias. Una contar su día a día de sus trabajadores, sus diseñadores, sus fábricas.Contar como piensan, como diseñan, en que se inspiran. Esto, podrían decir, que puede afectar a su negocioporque se explicarían cosas que quizás son de secreto industrial. Si interesase esta estrategia se tendría quedefinir hasta donde explicar. ¿Os imagináis que por cada Twins sus creadores contasen su proceso creativo,sus fuentes de inspiración, lo que les sugiere las formas, los materiales, los colores? Sería como transmitirpoesía a través del trabajo. La segunda estrategia que se me ocurre es llegar a un acuerdo con las autoridadesde algún destino turístico. Contactar con algunos jóvenes de diferentes nacionalidades, dispuestos a pasarseun año sabático viajando por este destino. Darles unos zapatos, o varios, y que cuenten lo que pisan suszapatos. Una foto diaria de los zapatos sobre lo que visitan. Buenas panorámicas. Blogging, fotobloging, 191
    • videobloging y radiobloging. Todo tiene cabida aquí.Si la marca fuera Nike, la estrategia sería distinta. Serían retos. Buscar gente que quisiera realizar algúnreto. Y que contara su reto, con su Nike puesto, claro. O con un blogger que lo relatase.Si el ejemplo fuera una película, el blog quizá no lo harían sus protagonistas, o quizá podrían colaborar enalgún momento. Sería como un making off en tiempo real de la producción, a todo detalle, para crearexpectativa.Para mí, cuando una empresa se plantea hacer un blog es más la capacidad de que su gente sea capaz decontar historias sobre sus productos, quizá, también a través de sus consumidores, que no que se contratenbloggers reconocidos para que hablen de sus productos. Puede parecer lo mismo, pero no lo es. Contar unahistoria requiere de un guión. Poner las pautas. Y prever como va a ser la interacción. Si se contrata a unblogger profesional en el cual prima más el hecho de ser un blogger que de vivir la experiencia, tendría quecontar en tercera persona la experiencia que vive el que realmente la viva. No sé si me explico. Quizá puedadarse a veces los dos roles en una misma persona.http://belllodra.blogspot.com1. http://etc.territoriocreativo.es/etc/2005/06/marketing_y_blo.html2. http://etc.territoriocreativo.es/etc/2005/06/marketing_y_blo.html192
    • OME 2005 algunes impressions (2005-06-26 22:54)Gràcies Rosaura per aconseguir-me entrades per poder anar a l [1]OME 2005 que es va celebrar a Palma elsdies 22 i 23 de juny.Vaig anar a algunes conferències, en general em va decebre bastant. El que em va agradar va ser el tallerde comunicació que va donar Sr. Joost van Nispen President de ICEMD i Sr. Paul Fleming President deBarcelona Virtual. També em va agradar la capacitat de convocatòria per a atreure gent. Crec que és unexemple clar que si un congrés es ven bé la gent estar disposada a venir a Mallorca. No cal que tots secentralitzin a les grans capitals.Les conferències no em van agradar perquè per mi totes són iguals: 4 xifres que ja no impressionen so-bre l evolució d Internet, la importància de l estratègia a Internet, la importància dels cercadors, algunesplataformes per contratar espais publicitaris i Google. Google va donar la seva pròpia conferència, però elmés fort, és que a totes les altres conferències sempre sortia Google com a exemple, mostrant el posiciona-ment orgànic i els ADWORDS . El que em va sobtar més, és que moltes de les conferències anaven sobrel important que és estar als cercadors, ben posicionat i també comprant espais per la publicitat, i al mateixtemps, la paradoxa, que Google s ha donat a conèixer amb altres tècniques. Unes tècniques que només esvan explicar al taller de Van Nispen i Fleming:Com és la generació digital quins valors té, que accepta, que rebutja. Com entra la informació a les personesconnectades. El que més em va cridar l atenció és que en cap moment van parlar de publicitat, sinó derecomanacions i de confiança. I això només s aconsegueix quan s entra a través de les xarxes socials.Dos exemples que record que van posar. Una tenda de roba que se n va anar poble per poble (USA) a ferfotos en 3D als seus clients, per a que tenguessin el seu propi maniquí a la tenda virtual per anar-se n provantla roba (com les maripepas, però personalitzades). Això és important, perquè la gent que inverteix en donarinformació en un lloc que li resulta útil per poder comprar és més difícil que se n vagi a un altre lloc, i hagide començar una altra vegada a deixar-hi informació. I l altre exemple és l oficinista virtual de Caja Madrid,com entén el llenguatge natural i dóna respostes convincents fins i tot mostrant informació útil a la pàginaweb. Val la pena pegar-hi una ullada.Només cal fer una mica de reflexió. Pensau en els cercadors que utilitzau. Com vau conèixer cada cercador?Jo vaig conèixer Terra, Lycos i Yahoo per publicitat, no n utilitz quasi mai cap dels tres, potser algunavegada Yahoo. Google i AlltheWeb el vaig conèixer perquè m ho va recomanar algú que jo considerava quesabia molt d Internet.Ara pensau, quan utilitzau els cercadors? Per comprar utilitzau cercadors? Jo utilitz els cercadors per cercarinformació, però no compr mai a un lloc que he trobat a través d un cercador, sigui per posicionament orgànico per publicitat en el cercador. Sempre compr a llocs dels quals ja coneixia la marca per altres canals. Ivoltros?Per tant, de la majoria de les coses que es van dir sobre els cercadors en poques crec, bé potser si que hicrec, però per mi no és el més important. És cert que serveix per guanyar posicions i ser més visitat. Peròno és suficient. Està ben posicionat als cercadors és important, però no és suficient. Hi ha moltes altrescoses a tenir en compte, de les quals excepte, al taller mencionat abans, no vaig tenir l ocasió d escoltar-necap paraula. De totes maneres, també vull dir que estar ben posicionat als cercadors també pot ajudar aguanyar credibilitat, però no és suficient per guanyar tota la credibilitat i confiança.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ome2005.com/ 193
    • Resums OME 2005 (2005-06-27 08:25)A [1]trabajarsinconnexión hi ha alguns resums, ben acurats, d’algunes conferències.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.trabajarsinconexion.com/archives/ome_2005/index.html3.7 July194
    • Començant a descobrir blogs sobre turisme (2005-07-01 21:13)[1]http://innobalears.blogspot.com sobre innovació en turisme[2]http://jgarciacuenca.blogspot.com/ sobre temes de la indústria turística. (Aquest l’he descobert via [3]Co-munisfera, mirant el seu blogroll).Serà interessant seguir-los.http://belllodra.blogspot.com1. http://innobalears.blogspot.com/2. http://jgarciacuenca.blogspot.com/3. http://comunisfera.blogspot.com/ 195
    • Building the Semantic Web by Mass Collaboration (2005-07-11 21:54)La web va ser concebuda com una eina on els usuaris fossin al mateix temps consumidors i productorsd’informació.Crec que no tothom té assumit que qualsevol persona pot ser productora d’informació. No obstant, en aquestfet hi ha el canvi de paradigma dels models de comunicació tradicionalment coneguts a través de les teoriesde la comunicació.A través d’aquest article ”[1]Building the Semantic Web by Mass Collaboration”, els autors es plantegen com,quan la web semàntica sigui un fet, es produirà informació que sigui de confianaça i fiable. Tot un repte queavui en dia, amb les eines que tenim a disposició no està resolt.La qüestió no és com es resol el tema de la confiança tècnicament, sino amb qui confia cadascú i per què?Potser analitzant amb qui confia cada blogger, dels altres bloggers que llegeix, s’arriba a alguna conclusió.També cal analitzar, però, com es perd la confiança.Una pregunta que fa temps em ronda pel cap és amb qui confia el viatger que ha de comprar un viatgeper internet. Amb l’agent de viatges proper, amb l’agent de viatges del destí a visitar o amb els proveïdorsfinals? Això és important per analitzar com s’han d’invertir els esforços d’imatge i comercials dels portalsde viatges.I un altre tema que em volta pel cap és com es pot analitzar el tema de les recomanacions i les xarxes socialsaplicat al marketing de viatges. Una mescla de FOAF (Friend of a Friend) i les epinions.Aquest paper no respon aquestes preguntes, però si que planteja alguns d’aquests temes.http://belllodra.blogspot.com1. ftp://ftp.cs.washington.edu/tr/2003/02/UW-CSE-03-02-05.pdf196
    • I ho deia un geni? (2005-07-26 09:50) "Imagination is more important than knowledge" - Albert Einstein Dóna molt que pensar.http://belllodra.blogspot.com3.8 August 197
    • He de provar newsmonster (2005-08-03 08:37)Estava llegint les característiques de [1]newsmonster.N’hi ha 3 que m’han cridat l’atenció, i per això, tot d’una que tengui un moment ho provaré:Rich MetainfoMetainfo is information about information. NewsMonster supports all RSS metainfo including [2]dublin core,author, title, category, etc. [3] #[4]Reputation SystemThe brains behind NewsMonster are provided by a reputation system with functionality somewhere between[5]Whuffie and [6]Advogato. NewsMonster allows you to rate any article and publish these ratings to enablefellow bloggers to discovery high-quality news. Rate your favorite/least favorite sites and share ratings withthe online community - automatically! [7] #Semantic Web EnabledNewsMonster is backed by a [8]Semantic Web enabled RDF database which allows us to preserve the ”se-mantic” relationship within documents. This allows NewsMonster to act as an ”agent” on your behalf andhelp you barter goods and services online. Want to sell your used guitar? No problem. Just create a newadvertisement and publish it on your blog. Other NewsMonster users which have agents looking for a similarservice will discover your publication. Throughout the whole process reputation is involved so that you knowwho you are dealing with! [9] #http://belllodra.blogspot.com1. http://www.newsmonster.org/2. http://web.resource.org/rss/1.0/modules/dc/3. http://www.newsmonster.org/#rich-metainfo4. http://www.newsmonster.org/reputation.html5. http://www.craphound.com/down/6. http://www.advogato.org/7. http://www.newsmonster.org/#reputation-system8. http://www.w3.org/2001/sw/9. http://www.newsmonster.org/#semantic-web-enabled198
    • Trust - confiança (2005-08-03 08:42)Aquest tema m’interessa molt. Com aconseguir la confiança. Una bona reputació és un bon punt de partida.He trobat aquest paper que sembla interessant:[1]Trust-aware Decentralized Recommender Systems:PhD research proposalPaolo MassaDepartment of Information and Communication Technology - University of TrentoAbstractThis PhD thesis addresses the following problem: ex-ploiting of trust information in order to enhance theaccuracy and the user acceptance of current Recom-mender Systems (RS). RSs suggest to users items theywill probably like. Up to now, current RSs mainly gener-ate recommendations based on users’ opinions on items.Nowadays, with the growth of online communities, e-marketplaces, weblogs and peer-to-peer networks, a newkind of information is available: rating expressed by anuser on another user (trust). We analyze current RSweaknesses and show how use of trust can overcomethem. We proposed a solution about exploiting of trustinto RSs and underline what experiments we will run inorder to test our solution.http://belllodra.blogspot.com1. http://sra.itc.it/people/massa/publications/PhDResearchProposal_PaoloMassa.pdf 199
    • RSS Submit (2005-08-03 14:30)Fa uns anys que vaig provar aquest programes gratuïts que suposadament indexen automàticament les URLa uns quants cercadors.Ara n’acab de provar un que indexa feeds. No crec que sigui gran cosa, però potser funciona per un primernivell per anar teixint la xarxa de base. Encara que en el món dels feeds és molt més interessant el que seva indexant cada un a través dels lectors, que no els propis directoris.Bé, vet aquí el que he provat: RSS Submit [1][P20050105022521.gif] [2]Enlarge [3][download.gif] Download (780 K) So you’ve finally jumped on the RSS bandwagon and created your RSS news feed, but no one is reading it? RSS Submit is the quickest way to submit your RSS Feeds to the RSS search engines. RSS Submit automates the process of submitting your RSS feeds, publishing your content, and getting more traffic. RSS Submit supports the following RSS Search Engines: Yahoo, Moreover, News Knowledge, Syndic8, Newsmob, Sourceforge, YellowBrix, Genecast, Blogdex, Popdex, Blog Street, Blog Wise, Boing Boing, 2RSS, Blog Digger, Bloogz, Easy RSS, Edu RSS, Fyber Search, Memigo, News Trove, RSS Clipping, Feedster, Day Pop, Technorati, Postami, Pub Sub, Bulk Feeds, Feeds Farm Add your RSS feed URLs, validate your feeds for proper formatting, and with one click of the Submit All button, all of your RSS feeds are published to the RSS search engines. Download our FREE 12-day trial and add up to 3 RSS feeds for submission. Purchase the full version and add an unlimited number of RSS feeds for submission. Registered users also receive a lifetime of FREE updates as new RSS feed search engines are added.http://belllodra.blogspot.com1. javascript:OpenInNewWindow(’http://www.dummysoftware.com/rsssubmit.html’)2. http://www.dummysoftware.com/rsssubmit_cap1.gif3. http://www.dummysoftware.com/RSSSubmitSetup.exe200
    • Prolateriat digital (2005-08-04 09:34)[1] Arrel d’un apunt llegit a K-government ([2]esclavituddigital) me n’he enrecordat que ja fa uns anys que vaig pintar un quadre que potser hi té un poc de relació,encara que el nivell de llibertat evocat sigui diferent. El quadre el vaig titular ”prolateriat digital”.L’any que vaig fer la meva primera exposició virtual ”[3]Art i poesia de la gestió del coneixement” no el vaigvoler penjar perquè només vaig seleccionar aquells més positius. El quadre de l’”esclavitud digital” és elpitjor que vaig fer, és lleig, és dur, és agressiu. Però és un sentiment que en algun moment de la meva vidahe sentit. Sort que ha estat per curts instants, però això si, en aquells moments van ser intensos. És peraixò, que encara que la tela hagi quedat lletja, no hi he volgut pintar mai res nou al damunt.http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/1600/prolateriat.jpg2. http://feeds.feedburner.com/k-government?m=1603. http://www.mallorcaweb.net/bel 201
    • Asomarse - Entusiasmarse - Sumergirse (2005-08-04 11:20)Vía [1]Infonomía descobresc perquè [2]J. Millán explíca explícitament perquè utilitza Creative Commons enla seva obra Nueve Veranos. I em sembla una raó amb molt de seny, totalment alineada amb el meu projectede recerca: Exposant un poc de coneixement atreus a públic que cerca més coneixement.Deix aquí anotat un trocet de la seva explicació:(...)”Y aquí llego al meollo del [3]acto que nos reúne: la licencia que he escogido para difundir Nueve veranospermitirá que lo lea, gratis, gente que no puede comprarlo. También que manden el archivo a los amigos, oque se lo impriman. Pero igualmente que un joven cineasta haga un corto sobre ”El segundo verano”, unode los cuentos que contiene; o que un compositor convierta ”El espía geográfico” en una ópera, o que unafacultad alemana de traducción se proponga ”Fresa rústica” como ejercicio... Y creo que una licencia quepermite obras derivadas tienen un efecto multiplicador: hará que el compositor o el director de cine amateursescoja una obra mía antes que otra para la que deberían pedir permisos. Y el requisito de que la nueva obrasólo pueda difundirse bajo las mismas condiciones facilitará que se haga la película de la ópera de un cuento,o el videojuego de la película de otro, y así sucesivamente.Todo ello en la [4]licencia que he escogido , siempre y cuando no se haga una explotacion comercial de laobra derivada: que el corto se pase, o que la ópera se estrene, en una sesión abierta, que el videojuego circulegratis por la red, y lo mismo la traducción. Y todas ellas, por cierto, serán nuevas acciones de promoción demi obra, es decir, de mi libro. Pero si Philip Glass quiere hacer una ópera comercial basada en uno de estoscuentos, o Abenámar quiere hacer su adaptación cinematográfica, o Suhrkamp publicarlo en una antología,estaré encantado de negociar con ellos, a través de mi agente... Por cierto: Nueve veranos, el libro de relatosque presento hoy, y que desde hace unas horas está en la red, aún no ha sido publicado. Entre la gente quetenga noticia de él a través de su versión electrónica y de este acto habrá sin duda editores. Quiero quesepan que, gracias a una licencia de Creative Commons (y si mi obra llega a gustar a sus destinatarios),desde el día de hoy tienen a muchas personas trabajando gratis en la difusión de mi obra (es decir, en lapromoción de mi libro)... Y trabajarán muy bien, porque no las alimentará otra cosa que el entusiasmo.”(...)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.infonomia.com/2. http://jamillan.com/lagest.htm3. http://jamillan.com/lbblog5.htm#15%20de%20enero4. http://jamillan.com/creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.1/es/3.9 September202
    • Alianzo o la fabricació de xarxes socials (2005-09-02 11:17)A través de na Imma llegeixo una notícia a [1]El País que parla de l’empresa Alianzo:”Alianzo, una pequeña empresa que no sólo gestiona cualquier tipo de red social, sino que crea el softwarenecesario para que funcionen estos nuevos grupos de contacto en determinados ámbitos, como una instituciónpública o un parque tecnológico.”Encuriosida vaig a la [2]pàgina web d’Alianzo per veure com ho està venent. Diu que fabriquen xarxes socials.Posa uns quants exemples d’on ho estan aplicant.Sembla que venen un programari, i a més metodologia:”Para ayudar a organizaciones como la tuya a alianzarse, hemos desarrollado una serie de herramientasbasadas en las redes sociales. Tras analizar las redes internas y externas de tu organización, buscamosfórmulas para alianzar a todos sus miembros y para generar nuevas redes sociales allí donde sea conveniente.Contamos para ello con una potente plataforma de gestión y generación de redes y estrellas (allí donde esprecisa cierta coordinación jerárquica) sociales y de una metolodogía de animación de las redes.”En aquests moments, només deix anotada aquesta informació totalment objetiva procedent de les dues fontsmencionades. Estic reflexionant sobre aquest tema. De moment encara tenc les idees molt confoses. No sési això és una gran idea o una idea suicida. Interessa als directius que s’aliancin els treballadors entre altrestreballadors i no els directius sols coms fins ara? No sé si a la gent li interesa donar a coneixer la seva xarxasocial o no. No sé si la gent està disposada a que contactin amb els seus contactes o no. No sé com si s’ha dedeixar també anotat el grau de feeling o de confiança amb cada membre, no sé si es convenient fer-ho públicsi no és recíproc. No sé fins a quin punt pot ser maquiavèlic infiltrar-se en xarxes socials. Per altra banda,pens que és cert que les xarxes socials tenen a veure amb l’estatus de les persones. Però a vegades, potsermoltes xarxes que un té la percepció que té l’altre són fictícies. No ho sé.El marketing viral se sustenta en les xarxes socials. Qualsevol moviment social se sustenta en les xarxessocials. Les xarxes socials són un element molt poderós de movilització ciutadana i d’opinió pública.Les xarxes socials sense l’ús de les tecnologies són com a fils invisibles. Si es dóna visibilitat a través de lestecnologies, aquesta visibilitat podria fer que fossin manipulables? La visibilitat de les xarxes socials de lespersones i de les persones formant part d’una institució pot influir en la percepció de la identitat que es téd’aquestes?Hi ha algú que estigui estudiant les xarxes socials en el context de les teories de la comunicació y comparar-neper exemple els seus efectes en relació a la indústria cultural i la comunicació de masses?Crec que totes aquests dubtes s’han de tenir en compte alhora de donar visibilitat a les xarxes socials dins lesinstitucions. Ara, si n’hi ha que ja ho tenen resolt i comencen a aplicar-ho segur que en poc temps gaudirand’una avantatge competitiva més.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.elpais.es/articulo/elpportec/20050901elpcibenr_2/Tes2. http://www.alianzo.com/ 203
    • Google & Cerf (2005-09-09 14:30)[1]La notícia de la setmana?Se’ns dubte se n’ha fet un gran ressò.La notícia té molt de comunicació i ressò mediàtic. Basta veure el càrrec que li han posat a Vinton Cerf:«Chief Internet Evangelist»En Benjamí,[2] fa un bon anàlisi de la notícia i dóna fonts d’exploració.Línea d’investigació: cercar empreses amb Evangelists, analitzar qui són, d’on venen, les seves funcions i laseva repercusió en la imatge de l’empresa.Faig una cerca a A9.com, ho sento, però necessit provar coses noves, ara tenc A9 a la part superior delnavegador, i Google a la part inferior. Ara vaig alternant. De A9 m’agrada com ordena la informació. Adiferència de Google intenta destriar el que són webs del que són blogs i pots veure els resultats al mateixtemps en la mateixa pàgina. De Google el que m’agrada més és el scholar.google.comBé, curiosa cerca sobre Enterprise Evangelists (a la imatge).Me xoca molt, però crec que és una potent eina de comunicació i poc explorada en el nostre país.http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/1600/evangelist.jpg2. http://weblog.bitassa.net/arxiu/2005/09/08/252/204
    • Blogs de la indústria del turisme (2005-09-11 20:11)Referència extreta de [1]EyefortravelDirectory of Travel Industry WeblogsI am Adam SmithNews and thoughts on online travel. Venture capital and start-up companies[2]techpolicy.typepad.com/iamadamsmith/BuhlerworksCommentary, analysis and strategy for destination marketing and online travel & tourism[3]buhlerworks.typepad.com/buhlerworks/Diane Clarkson, Travel Analyst, Jupiter Research[4]weblogs.jupiterresearch.com/analysts/clarkson/Online Travel ReviewDaily Airline News by Jared Blank[5]www.onlinetravelreview.com/M-Travel and Travel Distribution NewsMobile and Distribution News for the Travel Industry[6]www.m-travel.com/Search Engine Roundtable[7]www.seroundtable.com/A Sabre Geek[8]www.acemakr.com/online/Travel BuzzTravel Buzz is a blog on the travel industry. It discusses the latest travel trends, and gives ideas on howtravel technology can be combined with other evolving technologies such as weblogs, RSS and collaborativefilters?[9]travelbuzz.blogspot.com/Online Travel MarketingOnline travel information and discussion on industry development and news[10]online-travel-marketing.blogspot.com/http://belllodra.blogspot.com1. http://www.eyefortravel.com/2. http://techpolicy.typepad.com/iamadamsmith/3. http://buhlerworks.typepad.com/buhlerworks/4. http://weblogs.jupiterresearch.com/analysts/clarkson/5. http://www.onlinetravelreview.com/6. http://www.m-travel.com/7. http://www.seroundtable.com/8. http://www.acemakr.com/online/9. http://travelbuzz.blogspot.com/10. http://online-travel-marketing.blogspot.com/ 205
    • Informe: Best Practices in Public Relations. An Analysis of Online Press Rooms inLeading Companies Around the World (2005-09-13 14:11)[1]Via Chacobo descobresc aquest informe. Interessants les conclusions que aporta en Chacobo en el seucomentari:” En fin, seguimos en las mismas y no aprendemos. Pero es que además este tipo de estudios pone demanifiesto muchas más cosas. Bajo mi punto de vista, la empresa que se muestra hacia el exterior con estascarencias comunicativas, es más que probable que en su funcionamiento interior las cosas sean incluso másgraves.Es decir, el uso de herramientas colaborativas, la interacción y la comunicación transversal entre departa-mentos, la comunicación al cliente interno, el aprovechamiento eficaz de tecnologías, en definitiva la Gestióndel Conocimiento, suele dejar mucho que desear. Como dice una anuncio publicitario (creo que de yogures),si te cuidas por dentro se nota por fuera.”Perquè la comunicació fluesqui s’ha d’explicitar que les tasques de comunicació de les persones indicadestambé compten, i no són una pèrdua de temps.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.chacobo.com/arxius/000136.html206
    • Qui és Qui a Internet? (2005-09-15 11:41)Aquesta tarda el Projecte WiWiW.org es presenta a Barcelona ( 15/09/2005 )Who is Who in the internet World és el gran treball d’investigació liderat des de la Universitat de Stanfordpel català Andreu Veà que respon a tots els enigmes de la història d Internet: Realment internet té un origenmilitar com ens han dit? Per què Europa va deixar passar dos cops la oportunitat de la seva paternitat? Quiva inventar l’indispensable correu electrònic?L acte serà a partir de dos quarts de vuit de la tarda a l auditori del Parc Tecnològic Barcelona Nord deBarcelona Activa (antic Fòrum Nord de la Tecnologia).En aquest magnific espai, el Doctor Andreu Veàpresentarà per primer cop a Europa el seu [1]treball d investigació i, amb el seu estil amé, participatiu iinteractiu, donarà resposta a moltes preguntes i desmuntarà tots aquells mites sobre internet que sempre enshan explicat, però que ningú ha investigat en profunditat abans.Via [2]BarcelonaActivahttp://belllodra.blogspot.com1. http://wiwiw.org/2. http://www.barcelonanetactiva.com/3.10 October 207
    • EGONET - anàlisi xarxes (2005-10-06 09:08)Tan aviat com pugui provaré aquest programa BETA desenvolupat per Chris McCarty.[1]Explicació del programa[2]Descàrregahttp://belllodra.blogspot.com1. http://survey.bebr.ufl.edu/EgoNet/index.shtml2. http://seneca.uab.es/antropologia/jlm/Egonet/egonet.htm208
    • Evadir-se (2005-10-26 19:14)[1]No és que fins ara no hagi escrit perquè estàs en llocs com aquests, que estan bastant a prop de casa meva.És que estava ocupada, entre altres i més coses, amb coses com aquestes:[2]http://itineraris.balearsfaciencia.org/Més endavant ja vos aniré contant sobre el perquè i els resultats.http://belllodra.blogspot.com1. http://itineraris.balearsfaciencia.org/itineraris/itinerari11301125752. http://itineraris.balearsfaciencia.org/3.11 November 209
    • Compartir coneixement en la cultura del programari de codi obert (2005-11-02 11:43)En el moviment de programari de codi obert, molts de programadors s’han fet un nom compartint el seuconeixement.A la [1]jornada models de negoci de codi obert, que se celebrarà dia 15 de novembre al ParcBit, Palma, estractaran entre d’altres, aquest tema.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/difusion/ver.php?id=898210
    • La utopia és l’incentiu que millora la realitat (2005-11-03 21:23)Moltes vegades els que ens dedicam a feines innovadores ens hem d’automotivar.Quan sembla que és difícil creure en un projecte perquè sembla utòpic, a part de pensar que Internet potajudar a canviar les regles del joc, aquesta frase pot fer arribar un bri d’aire fresc, per aconseguir un pocd’energia i força, necessària per continuar.”La utopia és l’incentiu que millora la realitat”.La frase és d’un poeta. Un home gran amb cabells i barba blanca. Els últims anys tenia una paradeta al[1]mercat de Santa Llúcia, darrera la catedral, molt a prop del museu que es troba al carrer estret mirant dela plaça cap a la catedral, a la part esquerra. Alguna vegada també l’havia vist per la Universitat Autònomade Barcelona. Abans d’Internet, jo li solia comprar postals de Nadal. Cada postal anava il.lustrada i ambuna frase o poema. En comprava vàries i les anava enviant als meus amics. Esper algun dia recuperar aquestcostum.La postal amb el lema ”La utopia és l’incentiu que millora la realitat” anava il.lustrada amb un aucell queprenia el vol envers a un cel blau, obert, lliure, immens, ple d’horitzons i d’oportunitats. ;-)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.publicacions.bcn.es/b_informacio/bi_60/bi_60_ciutat_vella.htm#1 211
    • La meitat de campanyes on line tenen en compte el màrqueting boca-orella(2005-11-04 12:15)Via [1]BarcelonaNetActivaUn estudi d’eMarketer descobreix els secrets del màrqueting boca-orella a Internet, un camp d’estudi mésdesconegut que els anuncis on line però també molt important. EMarketer conclou que aproximadament lameitat de les campanyes de màrqueting a la Xarxa s’endeguen mitjançant el boca-orella o una campanya viral,i que aquest nombre creixerà. [2]L’estudi, basat en el mostreig de dades i entrevistes amb experts de màrqueting ha estat desenvolupat per eMarketer en col·laboració amb la Word of Mouth Marketing Association (WOMMA). Segons la consultora McKinsey gairebé dos terços de l’activitat econòmica als Estats Units està influïda pel boca-orella. Altres estudis també coincideixen en què els nord-americans estan més predisposats a recórrer a la familia, amics i altres "experts" personals que a fer servir els mitjans de comunicació tradicionals per aconseguir informació sobre productes i serveis. Al Regne Unit, un estudi de Mediaedge indica que tres quarts dels consumidors també fan cas de les recomanacions dels amics.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.barcelonanetactiva.com/aplic/bd/noticies.nsf/NBarcelonaNetActiva?readForm&ID=1B374961B0251C39C12570AF002FE8B2&Idi=CT2. http://www.emarketer.com/Article.aspx?1003664212
    • Blogs a Mallorca (2005-11-13 15:54)El periodista Pere Marí, escriu un ampli reportatge sobre els blogs a les nostres terres, al suplement del’[1]Almudaina del Diario de Mallorca d’avui diumenge.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.diariodemallorca.es/media/suplementos/2005-11-19_SUP_2005-11-13_20_59_26_do_13_001.pdf 213
    • Les tasques de màrketing són només del departament de màrketing? (2005-11-21 08:55)Des de fa temps que m’estic demanant si les tasques de màrketing segueixen sent només del departament demàrketing o algunes d’elles ja s’estan estenent als treballadors que realment saben a fons, del producte.El moviment del programari lliure està liderant un canvi en la forma de concebre la indústria informàtica.En aquesta evolució els treballadors, que són els que coneixen el codi, haurien de relacionar-se amb el mónexterior; aquesta tasca ja no és només del departament de màrqueting. Aquesta idea va sortir en la Jornadamodels de negoci basats en codi obert a Palma, dia 15 de novembre, i concretament la va exposar JoséRamón Díaz de INDABA. Té blog a [1]http://najaraba.blogspot.com/[2]Aquí podeu veure una ressenya d’altres temes que es van exposar.Una altra pregunta que em faig és si aquesta evolució en el sector informàtic també es podria donar en altressectors. Quins? Com?http://belllodra.blogspot.com1. http://najaraba.blogspot.com/2. http://www.ibit.org/home/hemeroteca/noticia.php?id=929214
    • ”Localizando Gurús en nuestras organizaciones” i IKARMA (2005-11-21 16:58)A través d’en Mario López llegesc aquest interessant [1]apunt sobre una investigació per a identificar lespersones d’una empresa que tenen el coneixement crític.A més, descobresc aquesta aplicació, [2]IKARMA, que a la seva web la descriuen així:”What is iKarma?Online or offline, in business or among friends, your reputation says everything about you - who you are,what you do, and what others think about you. The strength of a good name is the finest marketing thatmoney can’t buy.iKarma.com provides all the tools you need to document and promote your reputation with trust andconvenience. In just a few minutes, you can begin harnessing the value of your reputation to strengthen yourcustomer base and grow your business.Good iKarma benefits everyone. Stock brokers. Dentists. Artists. From the neighborhood babysitter to thelargest corporation, wherever a good reputation matters, your iKarma is there.It’s never too soon to enjoy the power of a good reputation. [3]Take the tour - and start putting your iKarmato work today!”Em qued amb les ganes d’invertir-hi temps per a visitar-la. Tan aviat com pugui. A cop d’ull me deman sideu ser útil. Tenc els meus dubtes.http://belllodra.blogspot.com1. http://nodos.typepad.com/nodos_prime/2005/11/gurs_en_nuestra.html2. http://www.ikarma.com/3. http://www.ikarma.com/tour.asp 215
    • Comunicar la innovació (2005-11-30 11:11)L’any 2004 la Fundació COTEC va publicar el llibre ”[1]Comunicar la Innovación. De la empresa a losmedios”, un exemplar del qual es pot descarregar gratuïtament previ registre.Jo vaig tenir l’oportunitat de poder escriure aquest capítol:”El papel de las tecnologías de la información y las telecomunicaciones "135Bel Llodrá,Coordinadora de la Comunicación Digital de la Fundación IBIT”Fa poc m’han comunicat que aquest manual s’ha adaptat a l’italià:”[2]Comunicare l’innovazione, a cura di Andrea Granelli. Perche il successo del nuovo dipende dalla capacitàdi spiegarlo”.Al capítol 2 ”Come si comunica l’innovazione: opinioni e pratiche”, surt el meu article adaptat, i veig quetambé hi han adaptat el meu nom com a ”Bel Lodrà”.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.cotec.es/index.jsp?seccion=33&id=2005051100272. http://www.cotec.it/it_pubblicazioni_mostrascheda.php?id=1216
    • EL ECOSISTEMA DIGITAL. Modelos de comunicación, nuevos medios y público enInternet (2005-11-30 15:53)Estic llegint aquesta ”[1]biblia” (quasi 400 pàgines!) que promet molt.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.uv.es/demopode/libro1/3.12 December 217
    • Caso práctico turismo: transformación de contenidos de información turística ametadatos semánticos para mejorar su distribución. (2005-12-13 09:19)Aquest és el títol de la presentació que he de fer dimarts en el marc del [1]projecte A MEDIDA. Seràsimultàneament a Palma, Barcelona i Madrid.Treballar a l’IBIT significa innovar per millorar l’estructuració i difusió de la informació. I difondre aquestesinnovacions. El tema de la Web Semàntica per millorar les cerques i fer-les més intel.ligents encara està enmans dels tècnics i dels projectes d’innovació tecnològica, però no està malament anar-se documentant perquant el seu ús es democratitzi, i saber quin valor aportarà a la informació digital.La part de transformacions de continguts a metadades semàntiques només és una petita part del projecteA MEDIDA. La part gran el que fa es transformar continguts a diferents formats per a ser distribuïts endiferents suports: web, pdf, llibre, llibre parlat, dvd,...Si algú li interessa pot consultar el [2]programa de la jornada A MEDIDA en la qual es presentarà tot elplantejament del projecte i l’eina desenvolupada.http://belllodra.blogspot.com1. http://amedida.ibit.org/2. http://amedida.ibit.org/noticia.php?ver=1133950150218
    • Concurs HazRuido.com (2005-12-20 17:27)M’han convidat a formar part del jurat del concurs [1]HazRuido.com sobre marketing viral.En alguns blogs es comenta que aquest concurs pot propiciar el spam. Jo crec que els concursants han deser prou intel.ligents com per saber que el spam fa mal a qualsevol campanya de comunicació. Les bonescampanyes són també les que estan fetes amb elegància i respecte. Així que aprofit per recordar que aInternet hi ha un codi de conducta marcat per la netiquette del qual els millors webmestres en fan un bonús. No hi ha dubte que una bona conducta a la xarxa servirà per millorar la bona reputació digital.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.hazruido.com/ 219
    • S acaba,& (2005-12-23 18:55)No sé si dir, ja s acaba o per fi s acaba. L any 2005, vull dir.Balanç:A l IBIT • Acabament del projecte [1]ANOTA, el pilot dels post-its, amb en Xisco Tous i el pilot per posar algunes bases de la web semàntica per construir paquets turístics dinàmics, amb n Esteve Lladó. • Acabament del projecte [2]A MEDIDA, amb més fonaments per a poder construir paquets turístics dinàmics, més ajustats. I transformació de continguts a diferents formats de sortida perquè puguin consumir-ho millor els humans (PDF, llibres impresos,&.), però també les màquines, per allò de la Web Semàntica (RDF). • Col·laboració amb l [3]Informe de la Societat de la Informació de Telefónica, aportant dades des de Balears. • Foment de l ús d Internet amb dues activitats. Una [4]Gimcana virtual emmarcada en la Fira de la Ciència; i el foment que[5] els residents siguin els propis amfitrions que patrocinin les Illes Balears, emmarcada en el Dia d Internet i la Setmana de la Ciència. • Preparació de nous projectes, que començaran al 2006. • Gestió de webs que no s acaben. • Participació en dos programes de ràdio, amb [6]Benjamí Villoslada i [7]Llorenç Vallverde a Mallorca en Xarxa, [8]Enric Culat i Bàrbara Terrasa. • Participació a les [9]IV Jornades Joves sobre Ciutadania Digital organitzades per la Xarxa Infojove.Altres • Descoberta d’un munt de blocs d’amics, coneguts, saludats i gent que vull conèixer personalment, que posaré en un altre apunt. • Acabament dels[10] cursos de doctorat. Posats els fonaments per la meva tesi durant el seminari de recerca sobre Gestió del Coneixement. • Curs de e-marketing al posgrau de [11]e-turisme, a la UIB. • Col·laboració en un informe sobre e-Govenment. • Aquest blog2006 • Dur a terme els projectes concedits. • Millorar la iniciativa dels [12]Itineraris, dels ciutadans com amfitrions. • Presentar nous projectes, de caire més social, no tan tècnics com ANOTA o A MEDIDA.220
    • • Embastar la tesi doctoral, i si és factible acabar-la. • Continuar amb aquest blog. • Col·laborar amb nova gent i amb habitual • [13]Hazruido.com • [14]TallerWeb 1.0 a Euskadi.Molts d anys a tots i gràcies per seguir-me als que em llegiu. És una motivació més per escriure. Encara quedarrerament no ho hagi pogut fer gaire.http://belllodra.blogspot.com1. http://anota.ibit.org/2. http://amedida.ibit.org/3. http://www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/html/informes_home.shtml4. http://gimcana.balearsfaciencia.org/5. http://itineraris.balearsfaciencia.org/6. http://weblog.bitassa.net/7. http://lvalverde.net/8. http://www.balearsfaciencia.com/9. http://infojove.caib.es/trobades.htm10. http://www.uoc.edu/web/cat/launiversitat/estudis/doctorat_estudis.htm11. http://www.campusuib.com/php/seccion.php?nrevista=18&seccion=Cursos%20i%20masters12. http://itineraris.balearsfaciencia.org/13. http://www.hazruido.com/14. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/TallerWeb1.0 221
    • Contradiccions. (2005-12-23 19:42)Vaig estudiar publicitat. Ma mare encara ara no enten com vaig triar aquesta carrera, perquè no som gensconsumista, ni crec, que amb els venedors que tenim en aquest país, ho arribi a ser mai.El cas és que la carrera em va encantar, i aplic tot el que vaig aprendre en la majoria de coses que faig,professionals, i algunes personals, ho reconec: atenció, persuasió, interés, acció,... i tècniques psicològiques,estadística,... i un munt de matèries que ens van ensenyar,...Una de les fixacions que tenc és trobar nous suports, ,o vells, on insertar publicitat, i per això m’agradadescobri-los, com per exemple aquest que conta en[1] Miguel Ángel Payeras:[2] [3]”Faktoria D, una nueva discográfica que regala los CD de sus artistas. ¿Cómo?. Pues básicamente poniendo publicidad en el libreto. Así, han empezado ya a plantar soportes en tiendas, bares, restaurantes, centros culturales, etc. Todos ellos tienen un distintivo que pone CD Away .”Hi ha dos llocs, comuns, que jo no entenc com a ningú encara no se li ha ocorregut posar-hi publicitat. Unés el ”lloc comú” dels bars, restaurants, llocs públics, universitats,... Són llocs molt ”targetitzats” i quan lagent és allà, no té res més a mirar, més que la porta que té en front, un lloc ideal per posar-hi coses, no?L’altre és el sostre de la consulta del dentista.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.malabache.com/2. http://www.faktoria-d.com/3. http://www.faktoria-d.com/222
    • M’hi he posat! la identitat del JO, o del TU. (2005-12-27 13:44)Per fi,després de donar-li voltes i cercar una organització coherent, m’he posat a explorar la xarxa per començar,seguint una premetodologia, la meva tesi.De moment, entre altres coses, he trobat la presentació més orginal. Com es manifesta la identitat digital ala xarxa? A l’assignatura de Comunitats Digitals, del doctorat de la UOC ens van ensenyar a analitzar ELJO, i els diferents JOS que existeixen. A la xarxa s’expliquen tots els JOS o només alguns segons convé?Diria de depèn de la personalitat de qui ho expliqui i que vol donar a conèixer a través de la xarxa.Com deia, una presentació seguint EL JO. La de Fernando Polo: ”¿Quién soy yo? Un joven y despistado yo dio paso a un yo universitario con ganas de ingeniería industrial. Un examen de química orgánica redescubrió mi yo literario (que se había manifestado por vez primera a los nueve años). Aunque mi yo económico se opuso a mi yo literario dirigiéndose a la especialidad de organización, no pudo evitar que mi yo suicida amenazara a mi padre con abandonar tan jesuita escuela para rehabilitarse en la carrera de filosofía y letras. Todo quedó en nada, porque mi yo cobarde cedió cuando mi padre amenazó con dejar caer mi alegre yo en desgracia. Certificado en mano, mi yo, ingeniero ya, filósofo solo de vocación y compositor de mentirijillas, marchó a París para adquirir un je français. Una ciudad sueño que unió a mi yo enamorado con su otro yo (señora de Polo, au present, y responsable de mein deutsches Ich). Volvió a Madrid un yo militar, y luego un yo consultor de gran consulting, que me proporcionó un yo logístico, un yo sistemas de información, un yo e-Business y varias facetas más que mi super ego, combinó con maestría bajo mi yo profesional. Tras varios años de cadenas de suministro y la adquisición de yo padre, nos decidimos mis yoes y yo a tantear una start up creada por un amigo afín, convirtiéndonos así en socios de [1]la más original iniciativa de la Internet española. Motivos de sobra han reavivado a mis otros yoes, y todos en comandita, dispuestos a conocernos mejor, hemos habilitado este nuestro egoblog: [2]abladías.”:-)A: [3]http://abladias.blogspot.com/2004/11/egos-de-polo.htmlÉs molt interessant veure com es presenta la gent.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.dicelared.com/2. http://www.abladias.com/3. http://abladias.blogspot.com/2004/11/egos-de-polo.html 223
    • Què no hi siguin no vol dir que no n’hi hagin (2005-12-27 14:13)A un article de [1]Baquia sobre la Cumbre Española de la Blogosfera escriuen:(...)” Lo primero que llama la atención es la abrumadora presencia masculina: ni una sola mujer entre los ochoponentes sentados alrededor de la mesa, y apenas un par entre la docena larga que asisten como oyentes.”(...)Vaja, ido com sempre, això no tan sols passa a les trobades de bloggers, sino amb moltes altres ocasions.Però no és que no n’hi hagi, simplement és perquè no hi érem. I per què no hi érem? Cada u ja ho sabrà.Algunes dones que escriuen blogs:Mariona Luis, a [2]Innobalears.Neus Arqués i Eva, al [3]blog de Manfatta.Magali Benítez, al [4]blog de Poliédric.I n’hi ha més.Algunes estan especialitzades en blogs i d’altres amb altres temes, però d’haver-n’hi, n’hi ha, encara que noabundin i que no siguin en el moment indicant en el lloc establert.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.baquia.com/noticias.php?id=103992. http://innobalears.blogspot.com/3. http://www.manfatta.com/blog/4. http://www.poliedric.com/blog/archives/2005/10/index.html224
    • Nanomitjans (2005-12-28 12:33)[1]Weblogs SL volen demostrar que els nanomitjans -mitjans, amb perspectiva personals, conduïts per una opoques persones, poden ser rentables. Ja en tenen uns quants en marxa: • [2]Xataka • [3]VidaExtra • [4]Blogdecine • [5]Notas de Fútbol • [6]El Blog Salmón • [7]Genbeta • [8]MotorPasion • [9]Directo al paladar • [10]Bebés y más • [11]Fuera de límites • [12]¡Vaya tele! • [13]Diario del viajero • [14]Weblogs SLEn concret, la vocació de negoci de [15]Genbeta, la descriuen així: ”genbeta es el un blog de [16]Weblogs SL, y como tal nace con una importante propuesta, la de convertirse en un negocio. Hemos creado genbeta porque creemos que los nanomedios, los weblogs, pueden llegar a ser negocio y generar ingresos. Será mucho o poco, pero queremos demostrar que es posible ganar dinero con este nuevo tipo de medios. ¿Es esto una herejía?, no lo creemos así. Nuestra independencia editorial está garantizada porque nuestra prioridad son los lectores, la comunidad que se reúna en torno a genbeta. Si os molesta donde colocamos la publicidad, la cambiaremos de sitio, si os irrita el tipo de formato usaremos otro, si pensáis que es excesiva la reduciremos. Los lectores son lo primero, después los anuncios. Pero queremos dejar claro que pretendemos demostrar que es posible crear un negocio rentable en nanomedios para el ámbito hispano igual que ya sucede en el ámbito anglosajón. Si lo cumplimos habrá sido un logro, porque ¿alguien se imagina que el autor de un weblog tuviese suficientes ingresos para mantenerse gracias a la publicidad y dedicarse por entero a su weblog?. Un weblogger así no tendría más imposición editorial que la de su conciencia, si logramos demostrar que eso es posible lo consideraremos un gran éxito. [17]Xataka fue el primer paso en esta aventura y ahora le sigue genbeta.” 225
    • http://belllodra.blogspot.com1. http://www.weblogssl.com/2. http://xataka.com/3. http://www.vidaextra.com/4. http://www.blogdecine.com/5. http://www.notasdefutbol.com/6. http://www.elblogsalmon.com/7. http://www.genbeta.com/8. http://www.motorpasion.com/9. http://www.directoalpaladar.com/10. http://www.bebesymas.com/11. http://www.fueradelimites.com/12. http://www.vayatele.com/13. http://www.diariodelviajero.com/14. http://www.weblogssl.com/15. http://www.genbeta.com/16. http://www.weblogssl.com/17. http://xataka.com/226
    • Aventures i desventures d’una doctorant (2005-12-28 13:01)Fa dos dies que em dedic a escrutar blogs per això del meu doctorat, i vaig trobant cada perla,...Com aquesta: [1]http://www.filmica.com/sonia blanco/archivos/cat aventuras y desventuras de una doctoranda.htmlPotser hauria de fer un llistat de gent que vaig trobant que té blogs del seu doctorat. Van apareixent, mentreem dedic a cercar altres tipus de blogs, més empresarials.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.filmica.com/sonia_blanco/archivos/cat_aventuras_y_desventuras_de_una_doctoranda.html 227
    • Convertint conversacions amb intel.ligència de mercat. Empresa (2005-12-30 11:42) [1]UMBRIA QUICK FACTS Headquarters: Boulder, CO Founded: March 2004 Financing: Closed $6.7 million in March 2005 Employees: 25 and growing Specialty: Turning unstructured online conversation into relevant and actionable market intelligence Number of blog / boards (on average) covered: 20 million and countinghttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.umbrialistens.com/about/whoWeAre228
    • Chapter 420064.1 January 229
    • Blogs per promocionar llibres (2006-01-11 10:44)Dos dels darrers llibres que he llegit ha estat per dues raons:1. Coneixia els autors personalment o virtual.2. He conegut l’existència i el ”making of” del llibre a través del blog que han posat en marxa per a això oa través del seu blog personal.El Llibres són: • [1]Un hombre de pago de Neus Arqués • [2]Relaciones Públicas: la eficacia de la influencia de Octavio Isaac RojasEl proper que m’agradaria llegir és: • [3]Blogs de VVAAhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/unhombredepago/2. http://octaviorojas.blogspot.com/3. http://librodeblogs.com/230
    • Accions de difusió basades en transferència de coneixement (2006-01-17 13:03)Tao i Multiplica, fan feina amb el portal PropolisClub, per compartir coneixements i reflexions sobrel’administració digital. Aquí teniu la nota de premsa: Primer agregador de blogs sobre eGobierno en Europa Própolis Club El portal de eGobierno Própolis Club ha lanzado esta semana el primer [1]agregador de blogs en Europa que trata la temática del gobierno electrónico, la e-democracia, la administración electrónica o todo aquello relativo a la administración pública en la sociedad de la información. Dicho agregador busca favorecer la relación en red entre todos y la difusión de ideas, tendencias, reflexiones y advertencias sobre la aplicación de nuevas tecnologías a la administración pública.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.propolisclub.net/egov_blogs.asp 231
    • TALLERWEB1.0, Vitoria-Gasteiz, 19-20/01/2006 Taller|Tailerra: Mejorando los servi-cios públicos de la red trabajando en red (2006-01-23 11:05)[1]Taller Web 1.0. ha estat una trobada virtual i presencial per proposar millorar les pàgines web de: • [2]Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz • [3]Diputacion Foral de Alava • [4]Gobierno Vasco • [5]Juntas Generales de Álava • [6]Parlamento Vasco • [7]Sistema Nacional de Bibliotecas de Euskadi • [8]Cuadrilla de SalvatierraAquest taller m’ha impressionat per tres coses, iguals d’importants: • La capacitat de convocatòria de ciutadania i experts en la matèria. [9]Mentxu Ramilo, s’ha encarregat d’això. Enhorabona per la seva capacitat d’organització i d’implicar a institucions, ciutadans i experts per a que això fos possible. • La implicaciót de les institucions públiques. Sorprenent, que bona part de les institucions que gestionen un territori es posin d’acord per participar en un acte com aquest i, més important encara, en prenguin nota, per millorar en funció a l’informe fet pels propis ciutadans. • El bon ambient i ”feeling” entre tots els participants. He pogut compartir dos dies amb un munt de gent interessant que té molts de projectes en ment, i un munt d’energia per a dur-los a terme: [10]Clara M. Chu, de la Universitat de UCLA i que ara està a València, i el seu fill de 10 anys, amb qui compatíem per veure quins dels dos era capaç de fer més punts en el Jawbreaker, [11]Carlos Guadian, de K-Government, TAO-GEDAS y Propolis-Club, [12]José Luis Pardos, que va ser embaixador d’Espanya a Austràlia, Canadà i Dinamarca, i va ser el primer embaixador del món que va tenir una página Web (1994) per donar la seva versió sobre un conflicte internacional que no va ser coberta pels mitjans de comunicació, Jordi Pericàs, de [13]Localret, Meritxell Roca, investigadora de la UOC, [14]Francisco Vargas, de netxus foundries, Javier Merino i Ainhoa Iglesias, de [15]ESI, Daniel Armendáriz, de [16]Ikusnet, Eva Campos, de [17]Europapress, Roc Fages de [18]Goldmundus, [19]Xavier Fernández de la UPF ”y tantas otras personas de Vitoria y alrededores que nos acogieron de forma tan cordial”.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/TallerWeb1.02. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Ayuntamiento_de_Vitoria-Gasteiz3. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Diputacion_Foral_de_Alava4. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Gobierno_Vasco5. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Juntas_Generales_de_%C1lava6. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Parlamento_Vasco7. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Sistema_Nacional_de_Bibliotecas_de_Euskadi8. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/Cuadrilla_de_Salvatierra232
    • 9. http://mentxublog.blogspot.com/10. http://www.gseis.ucla.edu/faculty/chu/11. http://k-government.blogspot.com/12. http://www.docuweb.ca/%7Epardos/13. http://www.localret.net/14. http://www.franciscovargas.net/15. http://www.esi.es/16. http://www.ikusnet.com/17. http://www.europapress.es/18. http://www.goldmundus.com/19. http://giptsi.upf.edu/xavier/ 233
    • Si cultura és una mercaderia, coneixement pot ser una mercaderia? (2006-01-27 19:03)Si a la cultura de masses i a la indústria cultural els teòrics de l Escola de Frankfurt consideren la cultura comuna mercaderia, a la societat de la informació i del coneixement, es podria considerar també el coneixementcom a mercaderia?Davenport [DAVENPORT, T.; PRUSAK, L. (1998). Working Knowledge. Boston: Harvard Business SchoolPress.] parla del mercat del coneixement, on hi ha venedors, compradors i intermediaris, però, on es parladel coneixement com a mercaderia?Però, els productes culturals descrits per l Escola de Frankfurt són estàndards i homogenis. Serien o noserien iguals els productes del coneixement? Pot ser si, per exemple, una aplicació molt utilitzada que sen allibera el codi, pot ser no, per exemple, una adaptació molt concreta d una aplicació genèrica per unobjectiu particular.No sé fins a quin punt es podria anar comparant la indústria cultural amb la indústria del coneixemento mercat del coneixement . No sé fins a quin punt seria prudent, o no, plantejar aquest anàlisi. No sé, sialgú ja ho ha plantejat. Comparant de l època en que neix i les circumstàncies:. El context social. El context econòmic. L evolució de les indústries i del mercat laboral. Les competències i habilitats dels treballadors. La finalitat de la cultura (producte per les empreses i oci pels obrers, producte o servei de masses) i delconeixement (element de producció per a les empreses, producte o servei dehttp://belllodra.blogspot.com4.2 February234
    • Llocs per organitzar viatges i compartir experiències (2006-02-01 11:55)Sens dubte alhora de triar on anar de viatge és molt important les recomanacions que altres persones facin.Quan ja un ha triat el destí, sovint intenta, si coneix, posar-se en contacte amb residents dels llocs perquè liconti els llocs ”menys turístics” que ha de visitar. O no?Acab de descubrir via [1]Atrapalo, [2]edestino, un lloc on compartir experiències i organitzar viatges. Aprimera vista, trob que el plantejament és una mescla del que hem desenvolupat a [3]Itineraris i Racons,ensenya i descobreix les Illes Balears des d’un altre punt de vista, i el funcionament tradicional dels Wikis.D’aquestes iniciatives n’hi ha moltes d’altres, ara les hauria de cercar,... Bé quan pugui. Pot ser la diferènciaentre [4]Itineraris i Racons i altres webs d’aquests tipus, és que la d’Itineraris i Racons, de moment noméscubreix, així com està plantejada les Illes Balears, de moment, i les altres, abarquen tot el món.La pregunta és: com pot repercutir en la imatge d’un destí turístic les opinions i recomanacions de visitantsi residents sobre les seves experiències i vivències?http://belllodra.blogspot.com1. http://www.atrapalo.com/2. http://www.edestino.com/3. http://itineraris.balearsfaciencia.org/4. http://itineraris.balearsfaciencia.org/ 235
    • Blogs relacionados con empresas (2006-02-12 00:29)Visto el éxito del MEME lanzado por Neus y Eva de Manfatta sobre [1]mujeres bloggers, ahora me atrevo alanzar uno para empezar, por fin, con el trabajo de investigación de mi tesis doctoral.Lo primero que necesito es tener una lista de blogs cuyos autores manifiesten en su blog una relación directacon una empresa sea propia o como trabajador, o sea autónomo. Recopilo los que ya tengo y paso el testigoa los que salen en esta lista. Gracias. Cuando termine mi tesis, que va sobre como la transferencia deconocimiento puede ayudar a trabajar la visibilidad y la imagen corporativa, compartiré con vosotros losresultados. • Albert Cuesta Thesaurus Serveis Documentals [2]http://www.canalpda.com/index.html • Alberto Knapp Bjerén [3]The Cocktail, • Andrés Pérez Ortega [4]Marca Propia • Benjamí Villoslada [5]Bitassa • Carlos Guardián Orta - asesor en comunicación TAO-gedas TAOgedas -[6]http://www.k- government.blogspot.com/ • Daniel Torres Burriel Net2u [7]http://www.torresburriel.com/weblog/ • David Boronat, Socio Fundador Multiplica, Carlos Guadián Orta, Asesor en vomunicación TAOgedas, Roc Fages, Autor de la revista RedPública [8]http://www.propolisclub.net/blog.asp • David Boronat - Soci fundador Multiplica Multiplica [9]http://www.ditades.com/ • Esteban [10]Blue Creativos • Fernando Polo, Juan Luis [11]Territorio Creativo • Fernando Polo Dice La Red, ETC, Lastinfoo, [12]http://abladias.blogspot.com/ • Francisco Vargas, varias empresas [13]http://www.franciscovargas.net • Graciela Márquez, Beatriz Meseguer, Fernando Plaza Rent & Buy, S.A. [14]http://www.topmadrid.com • Javier Leiva Aguilera [15]Catorze • José A. Del Moral [16]Alianzo Networks • Jose, Misha [17]ávidos web factory • Juan Planas, promoción de sus libros [18]http://jplanas.blogspot.com/ • Juan Varela, Periodista y consultor de medios. Consultor [19]http://periodistas21.blogspot.com/ • Julio Alonso, Antonio Ortiz, Iñaki Ecenarro [20]Weblog S.L, Intélica Venture Management • Julio Alonso Weblog S.L. [21]http://www.merodeando.com/ • Magali Benítez [22]Poliedric • Mariona Luís Tomas [23]Innobalears.com236
    • • Miguel A. Díez Ferreira, periodista digital, Responsable de Contenidos de Internet de Vocento. [24]http://www.planetamedia.com/ • Neus Arqués, Eva [25]Manfatta • Neus Arqués [26]Promoción libro Un hombre de Pago • Nacho Palou, Álvaro Ibáñez («Alvy»), Javier Pedreira («Wicho») Internality [27]http://www.microsiervos.com/ • Octavio Isaac Rojas Orduña [28]http://octaviorojas.blogspot.com • Octavio Isaac Rojas Orduña, Jose Luis Antúnez, Jose Luis Orihuela, Julio Alonso, Juan Varela Pro- moción libro [29]http://www.librodeblogs.com/ • Roc Fages [30]http://www.goldmundus.com • Rodolfo Carpintier DAD, Digital Assets Deployment [31]http://rcarpintier.blogspot.com/http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/blog/blog_comment.asp?bi=113&m=2&amp;amp;amp;amp;y=2006&d=&s=2. http://www.canalpda.com/index.html3. http://www.the-mixer.net/4. http://www.marcapropia.net/blog.html5. http://weblog.bitassa.net/6. http://www.k-government.blogspot.com/7. http://www.torresburriel.com/weblog/8. http://www.propolisclub.net/blog.asp9. http://www.ditades.com/10. http://blog.bluecreativos.com/11. http://etc.territoriocreativo.es/12. http://abladias.blogspot.com/13. http://www.franciscovargas.net/14. http://www.topmadrid.com/15. http://www.catorze.com/blog/16. http://www.alianzo.com/blogs/redessociales17. http://www.avidos.net/blogold/18. http://jplanas.blogspot.com/19. http://periodistas21.blogspot.com/20. http://www.weblogssl.com/21. http://www.merodeando.com/22. http://www.poliedric.com/blog/23. http://innobalears.blogspot.com/24. http://www.planetamedia.com/25. http://www.manfatta.com/blog/26. http://www.manfatta.com/unhombredepago/27. http://www.microsiervos.com/28. http://octaviorojas.blogspot.com/29. http://www.librodeblogs.com/30. http://www.goldmundus.com/31. http://rcarpintier.blogspot.com/ 237
    • Varsavsky , FON, i canals alternatius de publicitat (2006-02-13 09:01)Varsavsky, un personatge que primer el vaig sentir alabar i després criticar, amb poc temps de diferència ien entorns molt diferents.M’ha cridat l’atenció [1]aquest article de BAQUIA perquè presenta la blogosfera com un mitjà de comuni-cació que li possibilita estalviar-se molts de doblers en publicitat convencional.Ara no sé en quin espai, no ho record, però he sentit crítiques pel fet que hi hagi bloggers que difundeixencoses que són com a publicitat. Sigui cobrant o no, jo pens que és totalment lícit. Estem en un entorn on lesregles de la comunicació estan canviant. L’important és que cada persona tengui els suficients instrumentscrítics com per valorar aquella informació que li arriba, tant online, com offline. És tant respectable o critica-ble un blogger que difon allò que li doni la gana (i si és cobrant millor per ell) com un mitja de comunicacióque filtra allò que li dóna la gana.[2] [3]Tres hurras por FON 08/02/2006 [4]2 comentarios - [5]Envía el tuyo FON es un claro ejemplo de esas ideas empresariales que salen adelante gracias a la férrea determinación de la persona que las concibe, impulsa y promociona. Es algo habitual en los Estados Unidos: la figura del emprendedor que -con fe ciega- se lanza contra viento y marea, asumiendo todos los riesgos que ello conlleva. No estamos muy acostumbrados a convivir en España con este tipo de personajes, pero Martín Varsavsky está dando un ejemplo a todos de lo lejos que se puede llegar con una buena idea y una gran dosis de entusiasmo. El proyecto de FON es atípico también por otros motivos. Desde el principio, la concepción, gestación y evolución de FON ha estado marcada por la transparencia, pues el propio Varsavsky ha narrado [6]en su blog todos los pasos recorridos, y así se propone seguir haciendo. Precisa- mente, los blogs han tenido un papel fundamental en la expansión de FON: aprovechando el potencial de difusión y el efecto cadena que genera la blogosfera, Varsavsky ha reclutado a desta- cados blogueros para dar a conocer o difundir su proyecto, actuando así como colonizadores de nuevos mercados, y de paso ahorrándose las enormes partidas que hubiera tenido que destinar de decantarse por la publicidad en los canales tradicionales. Ahora FON ha conseguido el respaldo económico de Index Ventures, Sequoia Capital y los creadores de Skype... Casi nada. Los mismos que confiaron en Google y Skype se convierten ahora en accionistas de la compañía, y tendrán un asiento reservado en los Consejos de Administración. Al margen del respiro financiero, ver los nombres de Google y Skype asociados a un proyecto empresarial va a inyectar una dosis extra de confianza en los usuarios: de hecho, el mismo día en que se hicieron públicos los acuerdos, se multiplicó por tres el número de suscriptores. Por ahora alcanzan los 9.000 registrados, y Varsavsky ve cada vez más cerca el sueño de crear la mayor red del mundo de puntos wifi. Como explica desde su blog [7]Janus Friis, cofundador de Skype junto a Niklas Zennström, No hay un objetivo común más importante en nuestra industria que ayudar a crear un acceso a Internet de banda ancha universal y de bajo coste: si lo conseguimos, todos ganaremos. Y no hay mejor camino para ello que el poder de las comunidades, como pronto empezarán a descubrir los foneros. [8]Más.http://belllodra.blogspot.com1. http://blogs.baquia.com/zumodered/post/2006/02/08/tres-hurras-fon2. http://blogs.baquia.com/zumodered/post/2006/02/08/tres-hurras-fon238
    • 3. http://blogs.baquia.com/zumodered/post/2006/02/08/tres-hurras-fon4. http://blogs.baquia.com/zumodered/post/2006/02/08/tres-hurras-fon#comentarios5. http://blogs.baquia.com/zumodered/post/2006/02/08/tres-hurras-fon#formComentario6. http://spanish.martinvarsavsky.net/7. http://share.skype.com/sites/en/2006/02/skype_invests_in_fon_to_increa.html8. http://www.baquia.com/noticias.php?id=10542 239
    • Una revolució o una guerra? (2006-02-13 21:55)Carai la guerra de bits i lletres que ha encetat FON!N’hi ha per tots els gustos[1]http://www.informativos.telecinco.es/fon/varsavsky/blogs/dn 20215.htm[2]http://www.blogs.telecinco.es/abordaje/post/2006/02/10/fon-y- blogs[3]http://www.microsiervos.com/archivo/weblogs/wsj-blogs-empre sas.html[4]http://mnm.uib.es/gallir/posts/2006/02/09/635/[5]http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/10/30/482/[6]http://www.merodeando.com/blog/archivos/2006/02/10-terremot o-fon.php[7]http://vacasueca.blogspot.com/2006/02/las-crticas-fon.html • Fon apareix en blocs aparentment de consellers amb expectativa de lucre • Mitjans de comunicació ataquen els bloggers per publicitat encoberta • Altres bloggers se’n fan ressò, a través de la notícia aparaguda en els mitjans de comunicació i critiquen l’ètica de certs bloggers • Alguns bloggers es defensen públicament, altres no, altres ataquenAra caldria analitzar quina imatge i reputació queda de FON. El temps ho dirà. El que ningú pot negar ésque s’ha convertit en una marca quasi de la nit al dia.Apunt important: darrera la marca hi ha un líder clar: VarsavskyUn altre apunt important: si cumpleixen els objectius els hi haurà anat fantàsticament bé, i si no elscumpleixen, tampoc no crec que hi perdin massa, però almenys hauran provat com haurà anat tota aquestaguerra de guerrilles estil revolució per vendre un producte al temps que encara s’està fent i veure quinaexpectativa està generant abans de treure’l al mercat com a producte acabat. [l’altre dia a Mallorca enXarxa, ara no record si en antena o fora d’antena, parlàvem de la tendència de que tot s’està convertint enBeta, i mai no surt del Beta, com el menéame mateix, que per cert, és mereix també una reflexió, però unaltre dia]. Bona nit.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.informativos.telecinco.es/fon/varsavsky/blogs/dn_20215.htm2. http://www.blogs.telecinco.es/abordaje/post/2006/02/10/fon-y-blogs3. http://www.microsiervos.com/archivo/weblogs/wsj-blogs-empresas.html4. http://mnm.uib.es/gallir/posts/2006/02/09/635/5. http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/10/30/482/6. http://www.merodeando.com/blog/archivos/2006/02/10-terremoto-fon.php7. http://vacasueca.blogspot.com/2006/02/las-crticas-fon.html240
    • Una altra manera d’utilitzar els bloggers al servei de les marques (2006-02-14 17:49)Via [1]Alianzo descobresc un post que explica com Coca-Cola convida a bloggers joves a retransmetre elsjocs olímpics d’hivern de Torino.En aquest cas una marca consolidada utilitza noves eines i noves tendències en comunicació per estar més aprop del seu públic objectiu i mantenir la seva presència en les seves ments.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.alianzo.com/blogs/redessociales/2006/02/14/blogs-olimpicos-como-aprovechar-la-reper 241
    • Blogs de empresas II (2006-02-17 21:32)Ramon Ananos también está recopilando una [1]lista sobre este tipo de blogs.Artículo interesante:[2]Blogs y empresa.Una aproximación a la vanguardia de la blogosfera corporativaEnrique Danshttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.ramonananos.com/blog/2006/02/blogs-corporativos-ejemplos-espaoles.html2. http://www.campusred.net/telos/articulocuaderno.asp?idarticulo=8&rev=65242
    • Blogs en los Media (2006-02-17 21:38)Por fin los medios generalistas, después de más de tres años de explosión del fenómeno, consideran losblog noticias u opinión. Al menos en ámbitos más regionales donde el fenómeno blog aún había pasadodesapercibido.Esta noche el Telenotícies de TV3 ha repasado los blogs de políticos, por el hilo del recién estrenado deMaragall.[Ara no sé perquè escrivia en castellà]M’han sobtat les imatges que han tret d’en Maragall amb l’ordinador, perquè semblava que estava navegantpel gestor de correus i per un document d’un processador de textos, però no pel seu blog ni per cap eina perfer blogs. No sé. Quan realment mostraven el blog d’en Maragall era un pla detall i no es veia qui estavanavegant. Ha estat una impressió de poca traça tot plegat. La càmera, encara ara, deu impresionar.Na Neus de [1]Manfatta de bon matí m’ha enviat un [2]article d’opinió sobre blogs del diari de Balears,escrit per en Miquel A. Lleuger. El primer [3]article de blogs que vaig llegir en la premsa regional d’aquíva ser l’escrit per en Pere Marí, al Diario de Mallorca, el novembre passat. En ambdós casos saben del queparlen perquè tant en [4]Pere com en [5]Miquel tenen els seus propis blogs i crec que deuen tenir bastantinterioritzat el que significa ser blogger i lector de blogs.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/2. http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+1565043. http://belllodra.blogspot.com/2005/11/blogs-mallorca.html4. http://sillot.blogspot.coom/5. http://bloc.balearweb.net/615 243
    • BlocCat (2006-02-17 21:54)En Pere Quintana, ha dinamitzat un grup per xerrar de la blogosfera catalana.[1]Aquí teniu el perquè de tot plegat.Els primers dies hi va haver bastanta participació. Reconec que no he tengut temps per seguir del tot eldebat. De totes maneres seguint el fil dels temes m’he quedat amb l’essència que s’ha parlat molt sobre sidir-ne ”bloc” o ”blog”.Abans d’això, en Pere i més gent va crear l’agregador[2] formigues elèctriques, on hi estem agregats unsquants bloggers de per aquests indrets. Al cap i a la fi es tracta de fer xarxa, no?Meam si mos coneixem personalment qualque dia idò! ;-)http://belllodra.blogspot.com1. http://bits.quintanasegui.com/arxius/2006/02/11/bloccat/2. http://formigues.illadelaire.org/244
    • Menéame (2006-02-17 22:22)[1]Menéame és segons s’explica a la pròpia web:”Es un web que te permite enviar una historia que será revisada por todos y será promovida, o no, a la páginaprincipal. Cuando un usuario envía una noticia ésta queda en la [2]cola de pendientes hasta que reúne losvotos suficientes para ser promovida a la página principal.”Vaig tenir la sort que fossin els propis creadors de l’artefacte, en Ricardo, en Benjamí i en Guillem, quem’explicassin en persona que era això de Menéame.Pel que vaig entendre és una lloc on són els usuaris els que hi envíen notícies que troben interessants orellevants (no per fer-se autopromoció del que escriven) i són els propis usuaris els que les valoren, i sengonsels vots i el Karma dels que les ha votat, les notícies van pujant de posició. I supòs que així es deu anarcreant l’estat d’opinió pública. L’opinió pública que abans la determinava els ”media” ara la determinen elsusuaris, les persones.El que vaig trobar més interessant va ser el tema del Karma, ideat per en Ricardo. Aquí explica de què vala història:”Los votos de los usuarios registrados no cuentan igual que un anónimo. Un voto anónimo vale cuatro (4)puntos, mientras que el voto de los usuarios registrados depende del karma que tenga el usuario. El karmabase de los usuarios es ocho (8). Al menos dos veces por día [3]se recalcula el valor del karma de cadausuario.”De fet el Karma, ve a ser com la reputació de les persones en funció de les vegades dels seus encerts en tambévotar una notícia que altres també consideren que és interessant. [Estic segura que em corregireu si aquestareflexió és errònia ;-)]A part d’això del Karma, també m’ha impressionat la velocitat en que aquesta web s’ha posicionat sorgintdel no res tant a google com al rànking d’Alexa. En aquest cas, a diferència de FON, no crec que l’estratègiade posicionament hagi estat tan planificada, sino que els mateixos que ho han creat ja estaven posicionatsa la xarxa i gràcies al seu posicionament ha corregut la veu molt aviat, i també gràcies a que l’eina estavacreada, encara que en Peta (= Beta, però en basto) [eh Benjamí?], però ja es podia emprar.Ara caldria analitzar com evoluciona l’eina i com desenvolupen el karma certs usuaris i aconseguiexen ser mésreconegudes certes notícies escrites per certs individus o publicades en certs mitjans, i tot això, en realitatquins beneficis els hi aporta als participants.Caldria una eina així per fer anar la mítica democràcia electrònica? Potser si. I seria molt interessantanalizar com construir el karma de polítics, tècnics i ciutadans, ponderant les seves posicions, el seu treball,els seus encerts i restant tots els errors i falses promeses. Com ho veis?http://belllodra.blogspot.com1. http://meneame.net/2. http://meneame.net/shakeit.php3. http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/12/14/544/ 245
    • Agradable sorpresa (2006-02-24 17:56)Después de una intensa semana de trabajo, habiendo estado ausente de la blogosfera, descubro que el profesorOrihuela [1]me cita en uno de sus listados de blogs periódicos.Agradezco el enunciado [Una selección periódica, muy personal, de buenos weblogs de hoy y de ayer] y laclasificación [cibercultura]. Siempre es mejor que te clasifiquen otros que clasificarse uno mismo.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ecuaderno.com/2006/02/23/re-descubriendo-blogs-38/246
    • 1r Encuentro de Personal Branding & Networking (2006-02-27 12:39)Les persones, dins el mercat laboral, són marques. Artistes, esportistes, tenen els seus propis mánagers queels hi gestionen, però la majoria de professionals se l’han de gestionar ells mateixos. Uns ho fan a consciènciai altres per intuició.El personal branding, es comença a donar a conèixer.[1]1r Encuentro de Personal Branding & Networkinghttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.mproactiva.com/PB&N.htm4.3 March 247
    • Repensant les bases de la comunicació (2006-03-05 19:39)Dijous i divendres passat vaig tenir la sort de poder ser al [1]Rethink.es organitzat per l’Associació d’empresesde Publicitat. Es va repensar les bases de la comunicació des de varis punts de vista, per exemple: • La comunicació és innovació. Eusebi Nomen, basa aquesta afirmació fonamentant-se amb la revisió del Manual d’Oslo sobre innovació, que per primera vegada, al 2005 ha reconegut que al marketing i l’organtizació empresarial també s’hi pot aplicar la innovació, no només la tecnologia té aquesta opció. • Les tendes són un gran punt de relació i de comunicació que es pot explotar molt més del que s’està fent fins ara. • Les eines que proporciona internet a l’abast de les comunitats. Des d’aquest punt de vista Alan Moore, va exposar, com les comunitats dominen les marques. [2]Aquí hi ha un blog sobre el seu llibre.Durant el dia i mig de congrés es van parlar de moltes coses, potser per mi aquests van ser els punts mésinteressants, sobretot, donat la meva feina el primer i el tercer que expòs en aquest apunt.Crec que és important que el sector de la publicitat se n’estigui adonant de tot això i es plantegi les coses.També crec que els professionals que es dediquen a la comunicació tenen unes bases sòlides per utilitzarles noves eines que tenen al seu abast, si entenen la filosofia d’aquestes i entenen que els postulats de lacomunicació ja fa més de deu anys que estan canviant. Des de 1994 diria, quan Internet es va començarextendre a l’abast comercial, tot i que des de molt abans ja es van començar a crear les primeres comunitatsvirtuals, amb eines més rudimentàries de les que coneixem ara.L’any 2002 també vaig tenir la sort d’assistir al [3]BIMM, un congrés de marketing que plantejava Europacom un sol mercat. Aleshores quasi o gens es va parlar allà d’internet. No sé que va passar al 2004, ja queno hi vaig poder assistir.L’any passat a Palma, es va celabrar el [4]OME, sobre marketing online. El record que tenc és que noméses va xerrar de marqueting interactiu. Ni una menció a les comunitats virtuals ni als blogs com a canal decomunicació ni construcció de marques, exceptuant la intervenció del professor Paul Fleming.És clar que als congressos sobre internet com el [5]IGC sempre hi ha una secció de marketing i publicitat ones tracten totes les novetats i tendències que les TIC aporten a aquest sector. Aquí hi van els experts ambaquests instruments. Però és important que sigui des de dins els propis sectors que se’n comencin a adonarcom l’estat actual de la societat i de les eines que tenim a la nostra disposicó l’estan o el poden transformar.Igual que ara, per fi, des de dins el sector de la publicitat se n’adonen que les pròpies comunitats són lesque poden estar construint les marques, i això ha costat anys, en el sector del turisme, sobretot en mercatsmadurs, també ha costat creure’s que els turistes voldrien montar-se els seus propis viatges a la seva mida,escollint d’entre aquelles opcions que més s’ajusten a les seves necessitats o als seus desitjos, amb llibertat iflexibilitat (tourist dynamic packaging), sense la rigidesa d’un paquet turístic classic predefinit.Què passara quan els destins turístics prenguin consciència que també són marques que poden ser construidesper diverses comunitats, entenent per comunitats tots els visitants i residents que s’agrupen en característiquesafins? No està passant ja? I què passarà quan els destins se n’adonin que l’entorn és important i deixinque la seva infrastructura sigui desenvolupada pels millors especialistes, o els més prometedors, ja que enarquitectura també cal apostar per noves estrelles i no tan sols per les consolidades, com ja estan començanta fer amb els palaus de congressos?http://belllodra.blogspot.com1. http://www.rethink.es/2. http://communities-dominate.blogs.com/3. http://www.bimm.net/2002/home.html4. http://www.ome2005.com/5. http://www.igcweb.net/248
    • Els polítics comencen a actuar a la blogosfera (2006-03-07 15:17)Interessant [1]reflexió la de Carlos Guadián on exposa com a poc a poc els polítics comencen a conduir elsseus propis blogs.A veure si l’any que ve es podrà treure algun anàlisis correlatiu entre visibilitat virtual i el que ha passat enrealitat. Seria interessant analitzar quantes veus té cada partit, si tenen un discurs coherent, com s’expressensegons l’àmbit territorial on actuen, quin tipus de relació i conversacions tenen amb el ciutadà, quinesrelacions s’estableixen amb altres blogs, si són endèmics o s’enxarxen amb altres pensaments,... Com elsusuaris perceben la personalitat i els valors d’aquells polítics que escriuen blogs,... Tot una sèria d’indicadorsque estaria bé comparar amb les eleccions 2007 i 2011 per veure com han evolucionat. Igual que tambécaldria analitzar quin ús se’n fa de la telefonia mòbil. Uf! És feina, eh?http://belllodra.blogspot.com1. http://k-government.blogspot.com/2006/03/el-pp-reafirma-su-estrategia-en-la.html#links 249
    • Espais virtuals de ciència (2006-03-10 20:48)Avui he tengut l’oportunitat d’assistir a la jornada sobre espais virtuals de ciència de la trilogia [1]espais deciència organitzat per la DGRDI del Govern de les Illes Balears. El debat sobre espais temporals, permanetsi virtuals de ciència respon a la necessitat de crear un museu de ciència a les Illes Balears.M’interessava el debat sobre els espais virtuals perquè és l’espai de la comunicació i la difusió de la ciència.Trob difícil comunicar ciència, tecnologia i innovació. Ho he sofert en la pròpia carn. Imaginau-vos, perexemple, comunicar i difondre sobre temes de ”web semàntica” i interoperabilitat. Hi ha dos problemes:1. Si s’ha de comunicar a gent experta, el comunicador ”oficial” de la institució no és qui per transmetre aldetall sobre aquests temes. Està clar que són els propis tècnics, els experts que millor poden comunicar als”iguals”el que estan fent.2. Si s’ha de comunicar al públic en general, és immensament difícil explicar com funciona el tema perquètothom ho entengui, és clar però que es poden explicar els beneficis. Però si els periodistes han de ferd’intermediaris, el tema no és notícia fins que com a mínim no és té un prototip que es pugui demostrar quefuncioni. Durant tots els anys que es fan proves d’aplicació no és notícia, per tant és difícil que una feinaque s’està fent trascendeixi a la societat. Per tant, és difícil comunicar els projectes, quan encara són això,projectes, i no resultats, o ”cacharros”.Encara ho he vist més clar quan he sentit avui els ponents dels espais virtuals de ciència. • En[2] Luis Àngel Fernández, exjefe meu de l’època que vaig estar a en.red.ando, ha exposat que hi ha la pasarela cibeles de ciència, que bàsicament és l’únic que interessa: ara estem amb la grip aviar, segons aquesta teoria, qualsevol altra notícia no importa. • Jose Padina de Muy Interesante cerca entretenir i competeix amb revistes com Hola! Increïble, com pot competir el RDF, el XML, les ontologies, els WebServices, .... amb la realesa i la globalització de la xafarderia. (Tot i així aquestes tecnologies, encara que no s’arribi a explicar a les revistes de divulgació general en seccions científiques, seran les que permetran publicar simultàneament en varis suports, necessari per arribar a tot tipus de públics, sobretot als més joves). • Gemma Revuelta de la Universitat Pompeu Fabra, ha dit que tenen un projecte de comunicar la ciència via SMS, però no ha dit com • N’Enric Culat, ha explicat el seu programa de ràdio [3]www.balearsfaciencia.com i ha quedat com un heroi emmig de tanta sequera de ciència en els mitjans audiovisuals. • Àngela del Castillo, va començar divulgant ciència de forma ambulant i itinerant, i ha aconseguit montar una escola de ciència a 100 Km. de València on ara hi van les escoles enlloc d’anar ella a les escoles. • Ernesto Lowy Frutos del Museu Príncep Felip de València ha explicat les seves batelletes divulgant ciència, però el que ha quedat clar, és que també intenta ensenyar que la ciència no té explicació per tot. • Marisa Goñi, representant del sindicat de periodistes ha manifestat que la ciència és un element exòtic en la premsa local. A més ha confirmat que si es convoca una roda de premsa els periodistes hi assisteixen si hi ha mitjans disponibles, i si no s’inclouen les notes de premsa. També ha tret el tema dels blogs a través dels quals el científic pot acabar sent un informador directa. A més ha manifestat la necessitat d’aproximar els científics als periodistes.Del debat han sortit temes per repensar la comunicació de la ciència:250
    • • Els centres d’investigació no estan organitzats per difondre la ciència perquè són opacs. • Els departaments d’investigació s’han d’organitzar de forma que comuniquin el que fan. No vol dir que ho hagin de fer ells, però han de cercar experts que els hi ajudin a organitzar-se i a difondre el que fan. • La comunitat científica ha aparegut com a la protagonista de la informació. • Hi ha noves audiències i s’ha de mirar la forma d’arribar a elles. • Quan surt un tema de ciència de Cibeles s’hauria de tenir varis experts a mà a qui poder consultar. • El camp de comunicació des dels centres d’investigació està per créixer. A Espanya hi ha molt poca gent preparada per fer això. I hi haurà molta de demanda de professionals. • Tots els projectes que reben subvencions haurien de tenir una partida presupostària per la divulgació del que fan.A l’[4]IBIT, on faig feina, procuram divulgar els projectes. Potser fa falta donar més visibilitat als experts.Puc dir que és més fàcil arribar a audiències interessades, segons la tipologia dels projectes, que no alsperiodistes que han d’actuar d’intermediaris i que tenen un munt d’informació que han de filtrar. Algunsprojectes que hem o estam divulgant són:Anàlisi d’eines d’anotacions [5]http://roda.ibit.orgPilot amb eines d’anotacions semàntiques i externes [6]http://anota.ibit.orgMotor de transformacions de continguts a mida de l’usuari [7]http://amedida.ibit.orgGestió integral de serveis turístics [8]http://espacioturismo.ibit.orgIberoeka de reserves d’allotjaments turístics [9]http://www.iberavanthotel.comAmb l’experiència començ a saber el que funciona i el que no i el que s’ha de millorar. I, queda molt per fer,encara.http://belllodra.blogspot.com1. http://espaisdeciencia.balearsfaciencia.org/2. http://www.lafh.info/3. http://www.balearsfaciencia.com/4. http://www.ibit.org/5. http://roda.ibit.org/6. http://anota.ibit.org/7. http://amedida.ibit.org/8. http://espacioturismo.ibit.org/9. http://www.iberavanthotel.com/ 251
    • Aprender comunicación digital (2006-03-12 20:20)Neus Arqués, directora de la productora de comunicació [1]Manfatta, ha publicat recentment el llibre manual”[2]Aprender Comunicación Digital”.Trob que és un manual bàsic per tres tipus de públics: • Els que ens dedicam a la comunicació digital, per repassar tot el que no podem oblidar. Sobretot m’ha agradat el capítol 6.6 ”¿De donde sacamos la información? El inventario”. És molt important saber-ho i sobretot si es tracta d’informació que s’ha d’anar actualitzant i és informació difícil d’elaborar perquè és molt específica, tècnica o científica. Només d’aquest punt se’n podria fer un altra manual! Que enllaçaria en l’[3]apunt de la comunicació científica. • Els que volen començar a dedicar-se a la comunicació digital, que poden provenir de diferents llocs: periodistes, publicistes, filòlegs,... • Els clients, que necessiten comunicar a través de la xarxa. És important que entenguin el valor de la informació i dels coneixements que han de transmetre per aconseguir guanyar-se credibilitat i prestigi.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/2. http://www.paidos.com/lib.asp?COD=596213. http://belllodra.blogspot.com/2006/03/espais-virtuals-de-cincia.html252
    • Des d’aquí faig feina (2006-03-13 13:25)[1]Normalment faig feina [2]des del ParcBit, el Parc Tecnològic de Mallorca. A més d’estar en permanentconstrucció i inauguració, té un munt de terreny cultivat amb ametllers i garrofers, cultiu típic d’aquestsindrets. A més té un pastor, autèntic, xerra mallorquí profund i té el barram d’un home de 75 anys que noha anat mai al dentista. Calcul que amb més de 300 ovelles i una cussa de bestiar, [3]raça autòctona de lesIlles Balears.La foto la va fer en [4]Toni Reus Darder, amb el seu mòbil, un dia que tornàvem de dinar de la Universitat.Vam haver de parar, a esperar que les ovelles acabassin de passar per continuar fins als aparcaments. Ésl’únic camí per a accedir al lloc de treball.A vegades teletreball des de ca mon pare. El paissatge és semblant, amb el camí més estret i ple de clots,predominant els ametllers enlloc dels garrofers, però a 60 Km. cap al Llevant.http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/1600/Imagen%28138%29.jpg2. http://www.ibit.org/home/hemeroteca/noticia.php?id=9443. http://dgagric.caib.es/ramaderia/datos/index_flash.htm4. http://bloc.balearweb.net/areus 253
    • Teories de la comunicació (2006-03-14 12:20)Dos apunts per llegir amb tranquil.litat i seguir els enllaços que proposen: • [1]Teorías de la comunicación per Rothko • [2]El impacto de los medios per Pétalo de Salhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.espacioblog.com/rothko/post/2006/03/07/teorias-la-comunicacion2. http://www.espacioblog.com/petalodesal/post/2006/03/08/el-impacto-los-medios254
    • Ordenant (2006-03-22 15:23)Gestionar la informació no és fàcil. Tantes fonts, tants temes que m’interessen,...Ara he apostat per [1]Bloglines perquè: • Ho tenc via web • Puc crear carpetes i anar ordenant • Puc posar fàcil el blogroll al bloc • Es pot configurar quan d’articles vols veure de cada font • Pots configurar si vols que siguin públics o privats • Pots anar emmagatzemant aquells articles que te van interessant a clipping.Inconvenients: • Només pots registrar feeds, no webs. Per evitar aquest inconvenient quan tengui temps provaré amb [2]delicious.Si vos fixau en el blogroll de la dreta hi ha moltes fonts ja. Són temes que m’interessen pel meu doctorat peròtambé per la feina que faig. Serà una estructura dinàmica, els vaig reordenant així com em va bé, segons elque necessit i el que m’interessa més en cada moment.La infoxicació és un problema, per això és important disposar d’eines que ajudin a gestionar les fontsd’informació, sobretot en feines basades en el coneixement, que hem d’estar aprenent constantement de tots,per poder seguir contribuint a la comunitat.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.bloglines.com/2. http://del.icio.us/ 255
    • [networking] fent contactes volant (2006-03-23 08:53)Via Rosaura Alaustray, moderadorade la llista de [1]networking de ICT, descobresc [2]http://www.airtroductions.com un lloc que facilita fercontactes per gaudir de la conversa (de negocis o personal) mentre et desplaces en avióhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.ictnet.es/ICTnet/home/cv/?area=gestEmp&cv=networking2. http://www.airtroductions.com/256
    • [publicitat] Publicitat als feeds (2006-03-23 08:55)Merodeando recomana [1]feedburner per saber millor qui t’està llegint i per millorar la inserció de la publicitaten els feeds.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.merodeando.com/blog/archivos/2006/03/22-publicidad-en-los-feeds-de-weblogs-sl.php 257
    • The Voice of the blog (2006-03-25 20:49)M’acab de llegir aquest treball:[1]THE VOICE OF THE BLOG: THE ATTITUDES AND EXPERIENCES OF SMALL BUSINESS BLOG-GERS USING BLOGS AS A MARKETING AND COMMUNICATIONS TOOL by Jeffrey Hill A DISSER-TATION Submitted to The University of Liverpool in partial fulfilment of the requirements for the degreeof MASTER OF BUSINESS ADMINISTRATION 2005.Coses que m han cridat l atenció: • S analitzen bloggers de petits negocis (pimes) i professionals liberals. • El fet de ser considerats experts en un tema és una de les causes per escriure un blog però no la única. • Hi ha un quadre que mostra perquè aquests professionls escriuen blogs. • Hi ha un quadre que mostra que els professionals dediquen a escriure blogs.Retalls:”Building a Reputation Blogs can be used to demonstrate expertise in a particular business area. Gardner(2005, p. 15) cites the example of a law firm which has created a blog specialising in Brain Injury Law. Topexecutives such as Jonathan Schwartz, President and COO of Sun Microsystems, and Alan Meckler, CEO ofJupitermedia, have used their blogs to establish a position as ’thought leaders’ in their particular domain.While small business owners might have less lofty ambitions, blogs do provide a means to make a name foroneself. As Biz Stone (2004) points out:Blogging is especially useful for small-business owners, consultants, freelancers, and anyone who will benefitmost from being known as an innovator in his or her particular field of expertise (Stone, 2004, p. 163).Hewitt (2005, p. 131) employs the term ’earned credibility’ and sees this, along with the authentic voice, as’the crucial difference between websites and blogs’. Crumlish (2004) takes a similar view:&business weblogs can help companies manage an online profile and generate the sort of reputation or aura ofgoodwill that enables strangers to trust each other and make commitments or transactions online (Crumlish,2004, p. 181). ”[2] ”Blogging as a means of demonstrating one’s personalexpertise was another area seen as particularly important by self-employed bloggers. Jim referred to his blogas a ’living CV’ while Ben, a professional blogger, used the word ’portfolio’, saying that his blog was ’anexample of my writing I can show potential clients’. Tom, a lawyer, started a blog when he left his law firmto start up his own business:I thought the blog would be at the same time a way to get the word out about what I was doing, to coversome issues and to, in an informational way, market my expertise, my practice and my business.”258
    • [3]http://belllodra.blogspot.com1. http://scholar.google.com/url?sa=U&q=http://jeffreyhill.typepad.com/voiceblog/files/MBADissertation.pdf2. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/1600/table1-thevoiceoftheblog.jpg3. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/1600/table3-thevoiceoftheblog.jpg 259
    • The corporate weblog manifesto by Robert Scoble (2006-03-25 21:16)Si s obre un blog sobre un producte, un servei o una marca, s ha de saber molt sobre allò, i explicar-ho abansque ho expliqui un altre i si ho explica un altre referenciar-ho. Mirar el manifest 20 de [1]The corporateweblog manifesto”20Be the authority on your product/company.You should know more about your product than anyone else alive, if you’re writing a weblog about it. Ifthere’s someone alive who knows more, you damn well better have links to them (and you should send somegoodies to them to thank them for being such great advocates.)”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.changethis.com/2.CorporateWeblog260
    • BLOGS a GLOBAL CONVERSATION A Master s Thesis on the Social Phenomenonof Blogs By James Torio (2006-03-26 22:55)[1]BLOGS a GLOBAL CONVERSATION A Master s Thesis on the Social Phenomenon of Blogs By JamesTorioInteressant treball sobre els blogs. Es divideix en 7 capítols. Està molt enfocat a com es pot fer doblers ambels blogs i com els poden utilitzar les empreses. Una part és de literatura i l’altre és d’un estudi on s’ha fetuna enquesta a 750 bloggers.Retalls: • ”A number of people have used Blogs to launch into careers and other people have been fired from their jobs because of what they wrote in their Blogs. The one thing they all have in common is that they are part of an intricately interconnected cyber world the Blogosphere, and to varying degrees they can participate in the global conversation.” • ”Only 38 % of all Internet users know what a Blog is. The rest are not sure what the term Blog means. The study goes on to say that Blog creators are more likely to be: " Men: 57 % are male " Young: 48 % are under 30 " Broadband users: 70 % have broadband at home " Internet veterans: 82 % have been online six years or more " Relatively well off financially 42 % live in households earning over $50,000 " Well educated: 39 % have college or graduate degrees As for Blog readers the study states, An even more dramatic story” • ”These factors: ease of use, features automated by the software and the low cost of starting and maintaining a Blog; enable people who can write well, or may be experts in a specific field to focus on writing, with the hopes of building up readership.” • ”Creating a financially successful Blog is not as easy as setting up the Blog. With 12,000 new Blogs a day being created1, there is a lot of competitionto get potential readers attention. • Formes de fer doblers als blogs: – Publicitat – Google AdSense – BlogAds – AdBrite – Fast Click – Burst Media – Affiliate Programs: Amazon, – Donacions – Venent merchandising • Motius pels quals es parla: • Sobreviure a la feina • Establir aliances • Per donar sentit al món 261
    • • Per reduir el risc, el cost i la incertesa. • Per un sentit econòmic • Per crear tensió. • ”Mavens are people who are the most expert of the experts. They are savvy in the marketplace; they possess a wealth of information and willingly share it. Not only does Gladwell describe them as the kind of people who read Consumer Reports magazine, but they are the types of people who write in to correct the editors. And according to Gladwell, Mavens read more publications than the average person, which may be a reason why they have so much informationto share”. • TROGGING: Trust + Blogging • What is the Blog about? A general about statement is fine. – 29 Blogs are about technology, software, hardware, programming, gizmos, web design, Blogs, and tech news. – 38 Blogs are about politics. – 77 Blogs are about the daily life of Blogger or their interests. E.g. my Blog is about culture, music, traveling, politics and web design, and whatever else interests me. – 23 Other Blogs have a broad range of topics: knitting, culture, music/art, fiction, religion, shop- ping, sports, law, food, a corporation, and science. • Blogs allow companies to become more transparent. Bloggers can also build brand equity and create a personality for the company.http://belllodra.blogspot.com1. http://scholar.google.com/url?sa=U&q=http://everyhuman.com/work/theses8.12.low.pdf262
    • Bloggers que són notícia (2006-03-27 14:49)Fins fa poc les notícies sobre la blogosfera eren genèriques, sobre la blogocosa, el nombre de blogs, el fenomensocial,...Avui m’he trobat que dos mitjans de comunicació d’àmbit nacional publiquen com a notícia dos bloggersque s’han donat a conèixer a través dels seus respectius blogs i a través de la xarxa: • [1]Neus Arqués, viu a Barcelona, emprenedora, comunicadora i escriptora, surt a [2]La Contra de La Vanguardia, contant coses del seu llibre, Un Hombre de Pago, i del [3]blog del llibre. [aquest experiment promet, sobretot per analitzar el fenòmen interactiu que està causant]. • [4]Ricardo Galli, viu a Mallorca, reconegut defensor i difusor del Programri Lliure, és [5]entrevistat per Pablo Fernández a El País.Retalls: • De La Vanguardia:”- Y le preguntan por el bar Hemingway.- ¡Y eso que no existe! Se deben de confundir con el Majestic. Y en el blog escriben tres veces más hombresque mujeres. Yo creo que nuestros hombres sienten curiosidad y... un punto de nerviosismo.”[El fet que escriguin més homes que dones al blog tendrà que veure en l’interés real o que a Internet, segonsla darrera enquesta de la [6]AIMC hi ha quasi tres vegades més d’homes que dones (70 % - 30 %)? • De El País:P. De hecho, la cabecera de tu página dice ”Ricardo Galli, de software libre”. ¿Hay ánimo evangelizador?¿Con éxito?R. Sí, es que además soy ”speaker” oficial de la Free Software Foundation. No sé si tendrá algún éxito como”evangalización”, suelo ser bastante provocador más que convincente, pero sé de algunas -pocas- personasque me han dicho que les ha servido para ver la otra ”cara” de lo que suelen leer habitualmente.Reflexió i proposta de debat:Aquestes dues persones, una dona i un home, haguessin pogut arribar a ser notícia sense utilitzar Internetcom a eina de comunicació i de relació, i fent el que fan, un llibre i defensant el programari lliure, però senseutilitzar tècniques de comunicació online?Neus, Ricardo, si per casualitat llegiu aquest apunt, podeu deixar anotat en els comentaris si avui dilluns idemà dimarts les visites a les vostres respectives webs han augmentat considerablement gràcies a ambduesnotícies?Felicitats pel vostre reconeixement. 263
    • 4/4/2006Via [7]Benjamí descobresc aquesta altra referència: • Josu Mezu, autor de [8]malaprensa.com, a [9]El País.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/cat/index.asp2. http://www.lavanguardia.es/web/20060327/51239397594.html3. http://www.unhombredepago.com/4. http://mnm.uib.es/gallir/posts/2006/03/27/682/5. http://www.elpais.es/articulo/elpportec/20060327elpepunet_3/Tes/internet/Suelo/ser/bastante/provocador/hago/forma/premeditada6. http://www.aimc.es/03internet/macro2005.pdf7. http://feeds.feedburner.com/bitassa-a-lloure?m=968. http://www.malaprensa.com/9. http://www.elpais.es/articulo/elpportec/20060331elpepunet_6/Tes/internet/azote/%E2%80%A2%20%3Ca%20href=4.4 April264
    • [llibre] Blogs: La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas ya ciudadanos (2006-04-02 12:08)Per fi acab d acabar de llegir aquest [1]llibre escrit per [2]Octavio I. Rojas, [3]Julio Alonso, [4]José LuisAntúnez, [5]José Luis Orihuela i [6]Juan Varela.És interessant tant per gent que es vol iniciar en el món de la blogosfera com per gent que ja fa uns anysque hi és present. Sobretot és interessant per tota aquella gent que es dedica al món de la comunicació i elmarketing perquè explica molt bé com el canvi de paradigma de comunicació, gràcies a les eines que tenimdisponibles a Internet, afecte les formes de comunicació i la transformació de rols dels comunicadors.El llibre repassa la història dels blogs i en quin context es creen, exposa les eines necessaris per mantenir unblog i les conversacions amb els altres i detallen el paper dels blogs en el periodisme, els blogs com a negocii els blogs en les relacions públiques.Pel tema que m interessa investigar a mi, una vegada assimilat el context i les eines, el capítol més properha estat el de Octavio I. Rojas Blogs y relaciones públicas . I concretament, el tema que m ha interessatmés d aquest capítol ha estat el que fa referència als blogs com a eina per la gestió de la reputació de lesorganitzacions i el cas d estudi de Sun.Rojas manifesta que els blogs serveixen per demostrar coneixement i que els periodistes de cada vegadaestan cercant més gent amb qui poder posar-se en contacte, experts en temes concrets. A més, donats dosblogs d igual qualitat, aquells que tindran més poder d atracció seran els que mostren més personalitat. Lapersonalitat es pot crear sense por a la polèmica. Si un blogger no està d acord amb un tema, s ha de dirclarament.Rojas també explica punts a tenir en compte alhora de crear blogs des del punt de vista de les relacionspúbliques de l empresa. Parla de blogs dels CEOS i dels problemes que hi ha per posar-los en marxa i deblogs de polítics.El llibre no m ha donat respostes sobre preguntes que ja fa tens que tenc plantejades, però si referències onpoder seguir escrutant. • Quan una empresa decideix utilitzar blogs com a canal de comunicació extern, per mantenir conversa- cions amb els seus públics. Quines són les millors persones per conduir els blogs? Supòs que dependrà dels objectius i de les estratègies dels blogs? Rojas parla que subcontractar aquesta tasca no és creïble, per tant el que si està clar és que ha de ser gent de dins l empresa. • Quant de temps ha de dedicar un blogger a mantenir la seva part del blog corporatiu? Com es reflecteix això amb les tasques que té assignades? • Si els que mantenen un blog són els experts en temes concrets (designats a projectes concrets, que no tenen perquè ser del departament ni de màrketing ni de comunicació) com conviu aquesta tasca de comunicació duta a terme per gent que no ha estat tradicionalment de màrketing i comunicació amb les tasques i els rols de comunicació de la gent contractada pel departament de comunicació? • Són les persones del departament de comunicació les que s encarregaran de la política del Corporatte Blogging i vetllaran perquè els bloggers de la companyia la segueixin i d avaluar els resultats de la comunicació a través dels blogs?http://belllodra.blogspot.com1. http://librodeblogs.com/2. http://octaviorojas.blogspot.com/3. http://merodeando.com/4. http://www.ideasapiens.com/blogs/is/5. http://ecuaderno.com/6. http://periodistas21.blogspot.com/ 265
    • Multinacionals del coneixement i la comunicació del coneixement (2006-04-07 11:24)A l’aguait constant de la I+D, na Mariona d’[1]Innobalears, me remet aquesta [2]reflexió de Alfredo Tiembloa Madrid+D que remet a una [3]notícia de La Vanguardia de dia 26/02/2006 escrita per Ramón Marimon.Relacionats, amb el seminari de gestió del coneixement que vaig fer al doctorat, descobresc un concepteinteressant i en reforç un altre: • Les multinacionals del coneixement:[4]http://www.madrimasd.org/informacionIDI/analisis/analisis.asp ?id=25201”Una Sociedad Civil estructurada y activa, está además en la base de cualquier sistema democrático, cir-cunstancia ésta, que en nuestro país debería, aunque sólo sea por prudencia, recibir mayor atención. Existeotro elemento en esta Sociedad del Conocimiento global al que se alude poco, atañe a la propia naturalezadel esfuerzo científico que está determinando otra circunstancia con pocos precedentes. La Ciencia mismaha llegado a transformarse en importantísimo centro de actividad económica en el que es preciso partici-par, surgen así proyectos internacionales de carácter global que empiezan a parecerse a multinacionales delconocimiento. Reciente está la consolidación de la investigación en fusión controlada a través del [5]ITER,uno más entre muchos ejemplos que aburrirían al lector, pero conviene insistir en que es la propia naturalezay dimensiones de la Ciencia actual la que está determinando este proceso de globalización. Esencial entenderque estar en un gran proyecto de ”Big Science” no es pagar una cuota, así se puede estar en cualquier sitio,si no más bien aportar ideas y sugerencias participando en el propio diseño de las iniciativas, única maneraconocida de generar retornos en términos de conocimiento y recursos productivos.” • La comunicació del coneixement[6]http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp? id=24646 &sec=2 &tipo=g”A finales del siglo XX, el protagonismo lo asume la generación y difusión de ideas. No sólo porque la nuevarevolución de los biomateriales (biotecnología y nanotecnología) es impensable sin un conocimiento científicoprofundo (también cierto en la industria química y la energía nuclear), sino porque el crecimiento en lasociedad global del siglo XXI se organiza en torno al conocimiento y su comunicación. ”Doncs vet aquí la reflexió: en els mercats del coneixement, on hi ha compradors, venedors i intermediaris,no tan sols s’ha de vetllar per gestionar el coneixement dins les empreses, sino que també, s’ha de vetllarper transferir aquella dosi de coneixement necessaris per formar part dels protagonistes. Així caldrà utilitzarmetodologies i eines pertinents per acostar el coneixement produït en les empreses, multinacionals i centresd’investigació a possibles compradors: assistència a congressos, indexació de documents a la web, cercadors,bases de dades, escriure articles, participar en blogs, wikies, i utilitzant qualsevol tecnologia que vagi sorgintsusceptible d’ajudar en la difusió de la dosi de coneixement necessària per despertar l’atenció i l’interés depossibles compradors que ho vulguin incorporar en els seus sistemes de producció.Per això cal que a les indústries del coneixement s’apliquin tècniques de comunicació i publicitat. El coneix-ement, o part d’aquest, s’ha d’empaquetar, en notícies, enunciats, reflexions, opinions, ponències,.... per sertransmès. I s’ha d’aconseguir superar el model AIDA (Atenció-Interés-Desig-Acció) perrquè sigui incorporaten els processos de producció.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.innobalears.com/2. http://www.madrimasd.org/informacionIDI/analisis/analisis.asp?id=25201266
    • 3. http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=24646&sec=2&tipo=g4. http://www.madrimasd.org/informacionIDI/analisis/analisis.asp?id=252015. http://www.iter.org/index.htm6. http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=24646&sec=2&tipo=g 267
    • Fins quan escriurem blogs? I comentaris? (2006-04-08 21:38)El ritme professional és frenètic. Molts projectes. Molts fronts oberts. No crec que sigui l’única. Veig la gentdel meu voltant i la gent que de tant en tant xerr igual. Mir els blogs i són reflex de la mateixa sensació.Llegesc opinions i sembla que preocupa dels blogs: • Quina capacitat d’influència tenen. Es compara amb els Mass Media, sovint. Jo pens que no són comparables. • El nombre de visites. Sembla que si no tens XXX visites al dia no ets ningú. I què? • El nombre de posts que has de posar cada dia, cada setmana o cada mes. No vos preocupeu. Si no hi ha res a dir, val més callar. L’economia de l’atenció que tots patim ho agrairà.Veig un post interessant a Ca En Benjamí: La [1]blogodecadència de la blogocosa, on comenta una entrevistade Hernán Casiari, i es parla sobre els blogs amb influència. (Hi he deixat allà uns comentaris sobre la mevaopinió al respecte).Me’n vaig a Ca En Fernando Polo: [2]¿Aburrido de mi blog? on reflexiona sobre perquè no escriu tant i diuque tampoc té ganes de donar a conèixer tota la seva vida a través dels blogs. Per cert, interessant per a lameva tesi el que explica sobre els blogs corporatius:”A ver, seamos realistas. A día de hoy, además de todo lo que me como vía rutina diaria, tengo que contribuira dos ”blogs corporativos”, [3]eTc y el [4]Periódico de LastInfoo. En eTc, Juan Luis se ha puesto las pilascon dos bloggers profesionales (por eso yo contribuyo cada vez menos). En LastInfoo debemos ser nosotrosmismos los que escribamos, porque es un blog dedicado al servicio, no a una temática como ocurre en eTc.Además, resulta que últimamente, de lo que más me apetece hablar es precisamente de LastInfoo, y claro,eso aburre hasta a las papeleras del Retiro. Y precisamente para eso hemos creado nuestro Periódico. Asíque en este blog, debería ya por fin, dedicarme sólo a mis diatribas personales. Pero, ¿realmente quieroradiar mi vida? Me lo planteo y a día de hoy no lo veo claro. Me gusta hablar y compartir experiencias,pero no creo que me aporte nada limitarme a enviar y reenviar links de un lado al otro. Si escribo es parareflexionar, para decir, para opinar. Precisamente la actividad que más tiempo y más esfuerzo conlleva.”També són molt interessants les respostes dels comentaris.En fi. Reflexió: un blog, sobretot si és unipersonal, ha de saber per a que es fa i quin és l’objectiu. Entencla saturació dels RSS sense llegir d’en Fernando, a mi també em passa, i el tema de la gestió dels comentarisd’altra gent. Cal saber quin és el límit. I també, tenir en compte dos conceptes importants per tots: • L’economia de l’atenció: (ho vaig llegir a n’en Cornella) l’atenció és un bé escàs, per tots, per poder seguir els pensaments dels altres. • La redundància: en gestió del coneixement, la redundància no és soroll, sino que és coses que importen a més d’un, i per tant allò que és redundant pot arribar al llindar d’atenció dels altres.http://belllodra.blogspot.com1. http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/04/05/450/2. http://abladias.blogspot.com/2006/04/aburrido-de-mi-blog.html3. http://etc.territoriocreativo.es/4. http://periodico-online.lastinfoo.es/268
    • Turisme a Internet (2006-04-11 09:40)Estam duent una interessant conversació en el bloc de Ca En Julio, en el post ”[1]El poder está en el usuario”.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.popigirl.com/archivos/2006/04/el-poder-esta-en-el-usuario/ 269
    • El cervell global [i el marketing de les neurones] (2006-04-12 17:13)El ”cervell global” és un concepte molt interessant amb el qual em vaig familiaritzar l’any 2001, gràcies a la[1]jornada la web intel.ligent de en.red.ando, en la qual se’l relacionava amb la web semàntica.Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de ”global brain”, ”social superorganism”,... Se’n pot trobarun poc de literatura a la [2]Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és[3]Francis Heylighen de la Universitat Lliure d’Amsterdam que lidera el projecte de [4]Principia CyberneticaWeb.”Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network ofcommunication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorgan-ism, i.e. a ”global brain”. [5]http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html[6]A les sèries Context, a l’any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s’explicaven els blogscom una eina per construir el cervell global:”Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-webTal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina denotícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) ’logs’(registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol temaimaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.”Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l’èlit tecnològica.Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal iconstruïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsisper al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocsdels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana,deduïda a partir de ’qui s’ha fixat abans en què’. Els weblogs no són només la següent generació de pàginespersonals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes ’de pes lleuger’ de gestió de contingut,també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: ’bookmarking’ col·lectiu,comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web...” >de [7]’Inventing theFuture’ per Tim O’Reilly. 9 d’abril, 2002”.El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els profes-sional, com els treballadors d’empreses, han de formar part d’aquest cervell global, identificant-se i creant-seuna bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economiabasada en el coneixement.Per altra banda el tema dels ”memes” també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va sertambé [8]Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels ”memetics”, sobre models en com la informacióés transferida, a través de ”memes”.Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionatamb totes aquestes teories.”In 1976 Dawkins coined the term meme to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an in-formation pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions,rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communicationfrom one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that ”infects” agrowing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted tomemetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral market-ing to consciousness and religion.” [9]http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdfEl concepte ”redundància” que s’estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar tambéamb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d’estudiosos sobre la gestió del coneixement hoanalitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l’interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com elcervell global, perquè és on l’aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que tambéen tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat[yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).270
    • El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bésigui en temes de modes o en temes d’idees i coneixement.” Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. Tocreate knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisationand support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge inthe organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectivelyinnovate for the client.” [10]http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusio n.htmlNomés volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i elconeixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxai van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica [11]ManueslCastells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixe-ments a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en unmoment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketingja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d’actuar d’acord amb les reglesde tranferència d’informació de la societat de la informació. Ja no només s’han de vendre els productes i elsserveis, també s’han de vendre ”les neurones”.PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixantfixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.lafh.info/staticViewPage.php?cat_ID=1072. http://en.wikipedia.org/wiki/Global_brain3. http://pespmc1.vub.ac.be/HEYL.html4. http://pespmc1.vub.ac.be/5. http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html6. http://www.straddle3.net/context/02/020515_weblog.ca.html7. http://www.oreillynet.com/pub/a/network/2002/04/09/future.html8. http://pespmc1.vub.ac.be/HEYL.html9. http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf10. http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html11. http://www.lafh.info/staticViewPage.php?cat_ID=107 271
    • Sistemes de recomanacions (2006-04-14 11:58)Estava cercant recomanacions de pel.lícules, ja que no tenc massa temps de seguir l’actualitat cinematogràfica,i casualment he trobat aquest article interessant per construir sistemes de recomanacions i futures líniesd’investigació:Enrique Herrera-Viedma & Carlos Porcel & Lorenzo Hidalgo. [1]Sistemas de recomendaciones: herramientaspara el filtrado de información en Internet [on line]. ”Hipertext.net”, núm. 2, 2004.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.hipertext.net/web/pag227.htm272
    • Resultarà que els guerrers del marketing de guerrillas són els bloggers? (2006-04-20 13:54)”Necesitamos:Una persona con dotes para las relaciones ”virtuales”, para el networking, que le guste escribir en la blogosfera,y en foros de debate afines. ”Això és un retall d’[1]una oferta de feina.Vista l’oferta, que sembla totalment seriosa, per [2]les persones que la donen a conèixer i pel lloc on estàpublicada, està clar que està naixent un nou perfil de professional, que és una mescla de vells perfils (relacionspúbliques) combinat amb noves habilitats (relacionar-se a través de la xarxa).No sé si bé o malament, però aquesta feina d’anar pels foros i participar, de forma ètica, donant a conèixerallò que interessa donar a conèixer, jo li deia ”marketing de guerrillas”. Amb aquesta oferta de feina, semblaque per fer de guerrers de guerrillas ara també cal ser blogger. És com si tenir un blog donàs un estatussuperior per crear més poder alhora de participar i d’influir a partir de les pròpies aportacions.El més impresionant, és que tota aquesta ”feinada de formigues” (que li dic jo) ja s’està oficialitzant comun perfil de treball, amb unes característiques donades. El més important és no oblidar que tot aquesttipus de comunicació sempre s’ha de fer respectant les regles de joc i de comportament tant de la xarxa(netiquette) com de cada comunitat virtual on es participa, com del bon networking com de la blogosfera. Sino és així, aquest tipus de comunicació serà contraproduent per l’empresa per la qual es treballa. També ésmolt important que la persona que faci aquest tipus de feina se senti part de l’empresa, accés a informaciórellevant d’aquesta, que es pugui difondre , i a més, tengui personalitat pròpia, i que tengui clar sobretot,del que no pot parlar.http://belllodra.blogspot.com1. http://periodico-online.lastinfoo.es/20060419-buscamos-a-un-blogger-muy-especial.html2. http://abladias.blogspot.com/2006/04/se-busca-blogger-marchoso.html 273
    • Sobre l’IBIT i la Gimcana Virtual 2006 (2006-04-21 19:57)Aquest darrers mesos, entre moltes d’altres coses, he estat fent feina en la coordinació del desenvolupamentde l’aplicació de la [1]Gimcana Virtual 2006.GIMCANA VIRTUAL 2006La Gimcana virtual es durà a terme via Internet a [2]http://gimcana2006.balearsfaciencia.org. Els partici-pants de la Gimcana seran equips formats per un total de 4 persones per equip estudiants o residents a lesIlles Balears.Inscripció: fins dia 7 de maigCompetició: de dia 8 a 28 de maig.Premis: 68 mp3 o similar. Es repartiran permis a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca.Consultau les bases: [3]http://gimcana2006.balearsfaciencia.orgS’agraeeix enviar aquesta informació a la gent que trobeu que li pugui interessar.Aquest any hem preparat preguntes d’acord al nivell de cada categoria. També s’ha introduït una prova méscreativa que consisteix en publicar una proposta a la web d’[4]itineraris i racons. Aquesta web també harebut modificacions: s’ha introduït un mapa localitzador, perquè els usuaris puguin ubicar aproximadamentel lloc on s’ha fet la fotografia, s’han sindicat els continguts i s’ha habilitat un apartat de favorits.Al cap i a la fi, tota aquesta moguda és per promoure que la gent s’acostumi a utilitzar Internet com unaeina útil tan per cercar informació com per publicar les seves pròpies creacions. Amb aquesta activitat elsprofessors disposen d’una activitat per proposar als seus alumnes, sigui escolar o extraescolar.L’any passat, la Gimcana Virtual va tenir molt bona acceptació, en total hi van participar més de 1.000persones. Meam enguany, si la gent també s’anima.http://belllodra.blogspot.com1. http://gimcana2006.balearsfaciencia.org/2. http://gimcana2006.balearsfaciencia.org/3. http://gimcana2006.balearsfaciencia.org/4. http://itineraris.balearsfaciencia.org/274
    • Blogs i administració digital (2006-04-25 12:53)Els blogs comencen a tenir sentit relacionats amb temes de l’administració digital.Per una part, serveixen com a plataforma de reconeixement a estudiosos del l’adminitració digital, que sibé, alguns, van començar el blog com a eina per estructurar idees i informació, amb el temps, s’ha convertitamb una eina de localització per a ser incorporats en equips per crear nous projectes.Així ho manifesten Roc Fages i Eva Campos en un article (”[1]Bloggers y la administración pública”) publicatper Carlos Guadián a la revista Infogedas nº 5.Per altra banda, els blogs, també són una eina ideal per crear una bona reputació i confiança entre els líderspolítics. Iñaki del blog Administraciones en Red es fa resò de:”Me he enterado por la [2]web de Propolis del Proyecto [3]Civic Leadership Blogging , que apuestapor el uso de los blogs entre representantes públicos y empleados de la administración pública para fomentaractitudes de liderazgo.” (...)”En el documento se describe el blog como una herramienta básica de publicación que en las manosde un líder es uno de los mejores medios para incrementar y extender su influencia , lo cual seconsidera una de las razones para utilizar un blog como complemento de la estrategia global de comunicaciónde un líder.”Es pot llegir un resum en el seu post: [4]Reino Unido promueve los blogs de los public servants.Entre una de les tasques que proposa:”Forma (haz pedagogía) sobre las complejidades de algún tema.”Al cap i a la fi, això també és compartir coneixement.[Aprofit el post per dir que jo també he publicat un article a la revista Infogedas nº 5 titulat ”[5]Adoptandoel uso de las TIC en la adminitración pública”, a l’especial Balears que ha fet la revista, on hi ha tambéarticles de persones responsables de l’administració pública de diferents ajuntaments de Mallorca]http://belllodra.blogspot.com1. http://www.infogedas.es/sectorpublico/index.php?id=1072. http://www.propolisclub.net/default.asp?OK=13. http://www.propolisclub.net/verinfo.asp?temid=3&info_id=23984. http://eadmin.blogspot.com/2006/04/reino-unido-promueve-los-blogs-de-los.html5. http://www.infogedas.es/sectorpublico/index.php?id=108 275
    • Per què el 60% de la població no està connectada a Internet? (2006-04-28 23:27)Avui he anat a la ràdio al programa [1]Mallorca en Xarxa conduït per en [2]Benjamí Villoslada. Anavaa presentar la [3]Gimcana Virtual. M hagués agradat explicar més coses sobre la [4]Gimcana Virtual, comel tema de les categories i les preguntes adaptades per cada categoria, i el 68 mp3 que hi ha en premis.Però el tema s ha desviat cap a la web de la [5]Fira de la ciència, normal, perquè la [6]Gimcana Virtual esfa com una activitat més de la [7]Fira, i sobre les [8]webcams instal.lades al recinte que permeten seguir lafira en directe. Després, amb el poc temps que ens quedava hem procurat parlar sobre internet de formamés genèrica i[9] arrel d un apunt de n Enrique Dans, que per cert, surt com un heroi d internet a l articlesobre bloggers publicat al suplement El Magazine que es distribueix amb diferents diaris, com el Diario deMallorca, ha sortit la pregunta:Per què el 60 % de la població no està connectada a Internet?I en Benjamí m ha proposat reflexionar-ne al meu blog, a part del que ja hem comentat a la ràdio, així mésen fred, de sobte. Després m he pogut passar tot el camí en trajecte de cotxe reflexionant. I tenc algunesobservacions i moltes preguntes.· Si agaf la meva família directe (avis, pares, tiets i cosins) com a mostra, coincideix amb les estadístiques.Menys d un 40 % de la família estan connectats a Internet. Els connectats són els de la meva generació. Dela meva generació, els més grans que jo es connecten per feina i per comprar a través d Internet (electrònicai viatges) i els més joves es connecten per estar en contacte amb els amics i familiars (germans) i comprarbitllets d avió i pocs aparells d electrònica. Alguna temporada han tengut ADSL però s han donat de baixa.Els que no es connecten ho fan perquè no tenen ordinador i perquè tanmateix si en tenguessin no el sabrienmanejar.· Si agaf de mostra la meva família política, els percentatges de connexió pugen.· Tots saben que amb Internet es poden fer moltes coses i si no es connecten segurament és perquè ningú,ni tan sols jo, s ha entretingut en ensenyar-los, ja que alguns si que mostren interès. El problema és queper ensenyar es necessita molta paciència i sovint aquesta s ha perdut quan acaba el dia i un ja està fart depantalla d ordinador. Tots podrien trobar coses interessants a Internet depenent dels seus interessos. Si noes connecten no és perquè no creuen que no puguin trobar coses interessants sinó per la complexitat d haverde disposar d ordinador, connectar-lo, que funcioni, aprendre a manejar l ordinador, i després, aprendre amanejar Internet. Són una generació que molts ni saben programar el vídeo. Però tendrien molt d altreconeixement per abocar a la xarxa si sabessin com o si algú els ho fes per ells. Coneixement que abans estransmetria de forma oral i que ara s està perdent, perquè jo, per exemple, immersa en un altre món, somincapaç d assimilar-lo i de recordar-lo. I serien capaços si fos el seu medi de crear comunitats virtuals perquètenen molt a compartir, coses que ja comparteixen de forma oral i a través de l experiència. Tenen l esperitde la xarxa, de l era de la informació, però no tenen la capacitat de manejar les eines i de trobar-se còmodesen l entorn tecnològic que permet la vida virtual.· Si agaf com a mostra el cercle de les meves amistats més directes de tota la vida les que ens veim méssovint, que no són de la feina, puc dir que a dia d avui tots tenen correu electrònic, però només hi deu haverun poc més d un 40 % que ho miri a diari. I poc més d un 20 % utilitza sovint altre tipus d eines com el messenger o espais per compartir fotografies. Utilitzen Internet també per estudiar a distància (20 %).Això en quant a una observació a molt petita escala.Ara venen les preguntes:· Quin tant per cent de la població llegeix habitualment, premsa, revistes especialitzades i llibres, per separat?Coincideix amb els navegants? És correlatiu?· Per què es compara la xifra de connectats amb les audiències globals de televisió i no amb la dels lectorsque llegeixen el que sigui habitualment? Si fins ara a Internet s ha tractat més de llegir (o scannejar) quemirar la pantalla com si fos la TV?· Abans d Internet, quin tan per cent de la població escrivia cartes a amics i cartes al director de premsa orevistes? Es podria comparar amb el percentatge d usuaris que mantenen blogs?· Quin tant per cent d audiència de televisió o ràdio truquen per telèfon en directe als programes? Es pot276
    • comparar amb els usuaris que posen comentaris als posts?· Quin percentatge de la població, té una passió, un hobbi? Els que ho tenen, estan connectats? De quintipus són els hobbis dels que estan connectats?· Per què me dóna la sensació que les ofertes dels packs TVdigital+ llamadas són més barates que els packsADSL+ llamadas ?· Per què la penetració del mòbil és molt més elevada que la d Internet? Molt fàcil d adquirir i manejar,potser?I a partir d aquí, més reflexions. El fet que encara només hi hagi un 40 % de connectats no implica que nos haguin de fer polítiques del tipus que sigui envers a la xarxa. L objectiu a curt termini seria invertir la xifrai al llarg arribar al 100 % de l alfabetització digital, però també al 100 % de l alfabetització informacional.Per aconseguir això fa falta molta educació perquè no tothom ha tengut la sort d entrar de becari, vuitanys enrera, sense ser tècnic, a un lloc d innovació tecnològica i desenvolupament de projectes d Internet,i absorbir, absorbir i absorbir a partir de la feina dels tècnics del desenvolupament i creixement de lestecnologies que permeten construir internet i la web, aprendre dia a dia, i assimilar. Cada hora de feina erai segueix sent una hora d aprenentatge.Jo pens que és necessari que una persona que mai ha tocat un ordinador pugui tenir una guia d aprenentatgebàsica i molt fàcil per:· Aprendre a manejar l ordinador· Aprendre a connectar-se a Internet: web i correu electrònic· Aprendre a cercar de forma òptima: cercadors, directoris, portals especialitzats, comunitats virtuals, blogs· Aprendre a detectar els mecanismes per establir confiança amb allò que va trobant o rebutjar-ho· Aprendre a comprar amb seguretat· Arpendre a interactuar i a aportar (netiquette, publicació de blogs, participació en comunitats virtuals)També pens, que totes aquelles entitats amb presència i serveis a Internet han de facilitar la vida als usuaris,inclús, els ho han de posar més fàcil que en el món real, no més difícil, per tenir una motivació real perconnectar-se. Per exemple:· L historial clínic personal. Es parla molt de l historial clínic perquè ho puguin consultar els metges, però, iper a que ho puguin consultar els pacients? Cites, diagnòstics, les receptes que han pres durant tota la vida,baixes, altes,& Fins i tot hi podria haver les dietes personalitzades amb la llista feta per fer la comanda delsingredients al supermercat que seleccioni l usuari.· La carpeta ciutadana personal. Es parla molt de tràmits amb cada administració, però que el ciutadàpogués tenir una web on tengués: el seu certificat de resident, les cotitzacions amb la seguretat social, lesdeclaracions de la seva renda, el seu llibre de família, els imposts que ja ha pagat, els que ha de pagar, elsavisos, les cartes certificades, les reclamacions que ha fet, les respostes, o una visualització dels expedients, ide l estat, el registre de propietats (fos del municipi que fos), el notari per fer el testament, etc. Tot ordenadeti controladet.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.onamallorca.net/archives.php?program=532. http://blog.bitassa.cat/3. http://gimcana2006.balearsfaciencia.org/4. http://gimcana2006.balearsfaciencia.org/5. http://fira2006.balearsfaciencia.org/public/mallorca.php6. http://gimcana2006.balearsfaciencia.org/7. http://fira2006.balearsfaciencia.org/public/mallorca.php8. http://webcam2.balearsfaciencia.org/9. http://edans.blogspot.com/2006/04/analfabetismo-tecnologico-brecha.html 277
    • Ciutat de Palma: ciència, tecnologia, filosofia i comunicació (2006-04-28 23:39)Aquesta setmana justament ha coincidit que se celebrava quasi al mateix temps:· El [1]9e Club Tao sobre tecnologies aplicades a l administració pública. On hi ha hagut, una interessant sessiósobre blogs, conduïda per [2]Carlos Guadián, i amb l exemple, del portaveu del PSIB-PSOE de l ajuntamentde Palma [3]Toni Roig, la ponència del qual es mereix un post sol.· El [4]congrés de filosofia i tecnologia, les ponències del qual es poden descarregar de la web.· La [5]Fira de la Ciència· [6]La setmana de la Comunicacióhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.tao.es/club2006/2. http://k-government.blogspot.com/3. http://bloc.balearweb.net/3174. http://www.uibcongres.org/congresos/ficha.es.html?cc=685. http://fira2006.balearsfaciencia.org/public/6. http://mallorcadiario.com/index.php?option=com_content&task=view&id=15597&Itemid=48278
    • Blogs de polítics mallorquins (2006-04-28 23:52)Arrel de la conferència d en [1]Toni Roig (al [2]Club Tao) m he adonat que el món polític mallorquí es moua la blogosfera local. 4 portaveus de partits polítics de l ajuntament de Palma ja tenen blog.Ja coneixia d abans en [3]Toni Reus de l Ajuntament de Santa Margalida.Sobre la conferència de Roig destacar algunes explicacions que ha fet (potser no són del tot al peu de lalletra. M he quedat amb les idees. (Agrairia als que hi éreu que em corregiu si m equivoc):· Internet és un barri més de Palma. S hi ha d estar. És una nova dimensió de l acció política.· [4]Balearweb és la quinta illa.· El meu és un blog experimental per a l acció local en un món global, sobre política municipal. Plantejamés participació i més transparència. Conversacions de tu a tu sense intermediaris. Nanoaudiències.· És un bloc personal amb implicació. Em faig responsable del que passa amb les meves opinions.· Estam tornant a l àgora.· No sé com es podrà gestionar quan les audiències avui petites dels blogs tornin més grans.· Una de les grans lagunes de la política actual és la ciutadania digital.· Barri WWW: no hi ha faroles, ni manteniment, per ara tampoc no hi ha servei de seguretat.· Transparència no significa més eficàcia. Som conscient que un expedient és mal de llegir.· Anècdotes. Trolls: persones que es colen al blog amb intenció provocativa.· Arribarà un moment que no hi haurà cap polític sense blog.· Els usuaris del meu blog no són un fidel reflex ni de la ciutadania de Palma ni dels meus votants.· No sé massa bé el cos electoral dels meus lectors.· Tenc ciutadans però també ha vengut gent de l oposició, i estam portant les discussions a l espai públic.· Política 2.0.· Blogueo, luego existoHe trobat interessant fer un resum molt esquemàtic del que ha dit perquè m ha parescut molt pedagògicd un polític que ho ha provat i que ha compartit la seva experiència.http://belllodra.blogspot.com1. http://bloc.balearweb.net/3172. http://www.google.com/url?sa=t&ct=res&cd=1&url=http%3A%2F%2Fwww.tao.es%2Fclub2006%2F&ei=0I5SRL6xOtC0Qc2S-NYI&sig2=TtbWaJ5r1XhcLMJi1psXXQ3. http://bloc.balearweb.net/areus4. http://www.balearweb.com/4.5 May 279
    • Què està passant a Ceuta? (2006-05-07 10:35)Aquesta setmana he estat analitzant indicadors sobre la societat de la informació, per un anàlisis que estamfent.M’ha cridat molt l’atenció lo ben posicionat que està Ceuta: • En llars amb accés a internet, 35,6 % (mitja espanyola 32,6 %) INE 2005 • Connexió per banda ampla, 87,3 % (mitja espanyola 59,4 %) INE 2005 • Empreses que disposen d’ordinador 99 % (mitja espanyola 97,5 %) INE2005 • Compres de llibres, revistes o material d’aprenentatge per Internet 54 % (mitja espanyola 15,7 %) INE 2005 • Compres de productes per la llar 37 % (mitja espanyola 14 %) INE2005Me pica la curiositat. Vaig a la web de Ceuta i trob aquesta notícia: • 26/04/2006 [1]Concesión de 500 ADSL (el texte posa que cal tenir prèviament telèfon i ordinador amb certes característiques per poder optar a l’oferta)Cal tenir en compte vàries qüestions per analitzar aquestes dades: • Com s’ha fet l’enquesta, si és telefònica, quina és la penetració del telèfon a la població. • Que ceuta és una ciutat.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ceuta.es/servlet/Satellite?cid=1105954386324&pagename=CeutaIns%2FDestacados%2FDestacadosTmp&dCategoria=Destacados&idDestacado=1146046205756&isP=HomeCeutaIns280
    • Una segona vida (2006-05-07 21:56)[1] [2]Des d aquesta terrassa del restaurant de l hostal Coves al front de la mar de Canyamel, he gauditd una entranyable conversació de diumenge capvespre tranquil, al sol, amb les carícies de les brises marines.Entre d altres coses m han explicat l existència d una comunitat on els usuaris construeixen, una segona vida,una vida que haguessin desitjat tenir, però per circumstàncies de la vida no han pogut tenir. En aquest món,virtual, els habitants creen la seva pròpia vida i construeixen el seu propi entorn, i a més, dins aquest món,poden guanyar diners amb el que hi fan. Poden comprar i vendre els continguts que hi creen.M ha cridat molt l atenció pel tema de la identitat. Hem deman si deuen reflectir la seva pròpia identitat, ouna identitat fictícia. En tot cas, si fos fictícia, el seu jo real quin és, el jo que viu al món real o el jo que viual món virtual, que en realitat és el jo que l usuari voldria desprendre de la seva existència.El tema m ha intrigat profundament.He anat a la web [3]secondlife.com i aquesta és l explicació que he trobat: Second Life is a 3-D virtual world entirely built and owned by its residents. Since opening to the public in2003, it has grown explosively and today is inhabited by nearly 100,000 people from around the globe.From the moment you enter the World you ll discover a vast digital continent, teeming with people, enter-tainment, experiences and opportunity. Once you ve explored a bit, perhaps you ll find a perfect parcel ofland to build your house or business.You ll also be surrounded by the Creations of your fellow residents. Because residents retain the rights totheir digital creations, they can buy, sell and trade with other residents.The Marketplace currently supports millions of US dollars in monthly transactions. This commerce is han-dled with the in-world currency, the Linden dollar, which can be converted to US dollars at several thrivingonline currency exchanges.Welcome to Second Life. We look forward to seeing you in-world!http://belllodra.blogspot.com1. http://www.hostalcuevas.com/gif-jpg/restaurante/foto_inf2.jpg2. http://www.hostalcuevas.com/3. http://secondlife.com/ 281
    • Xerrada de blogs i xarxes a Ciutadella (2006-05-12 08:33)L’IBIT i l’Ajuntament de Ciutadella organitzen una xerrada de blogs i xarxes a Ciutadella, el Dia d’Internet17 de Maig. Estarem amb en [1]Joan Melià, [2]Oscar Barber, Ajo Monzó i Carlos Permuy.Podeu [3]consultar el programa quí. Vos hi esperam :-)http://belllodra.blogspot.com1. http://joanmelia.com/2. http://www.oscarbarber.com/wp/3. http://www.ibit.org/home/difusion/ver.php?id=1015282
    • Blogs guanyadors (2006-05-12 15:03)[1]http://www.webbyawards.comBLOG - BUSINESSWEBBY AWARD WINNER5 Meetings Before Lunch [2]http://daveibsen.typepad.com/5 bl...PEOPLE’S VOICE WINNER Gartner, IncGartner, Inc [3]http://www.gartner.comNOMINEES 5 Blogs Before Lunch5 Meetings Before Lunch [4]http://daveibsen.typepad.com/5 bl... Gartner, IncGartner, Inc [5]http://www.gartner.com GM FastLane blogHass MS &L [6]http://fastlane.gmblogs.com Inc.comMansueto Ventures LLC [7]http://www.inc.com NextBillion.net - Development Through EnterpriseWorld Resources Institute [8]http://www.NextBillion.nethttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.webbyawards.com/webbys/current.php?season=102. http://daveibsen.typepad.com/5_blogs_before_lunch/3. http://www.gartner.com/4. http://daveibsen.typepad.com/5_blogs_before_lunch/5. http://www.gartner.com/6. http://fastlane.gmblogs.com/7. http://www.inc.com/8. http://www.nextbillion.net/ 283
    • [eines] Google Trends per analitzar cerques sobre destins turístics (2006-05-13 19:09)Arrel del post de [1]Francisco Vargas descobresc [2]Google Trends.Arrel deu seu exemple se m’ocorre analitzar destins turístics.Exemples 1: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera[3]Exemple 2: Caribian, Mediterranean (Si es posen els noms en castellà surt invertit)[4]És interessant analitzar la correlació entre les notícies que referencien el destí i les cerques.Crec que pot ser una eina molt interessant, i encara ho seria molt més si es pogués aplicar a les comunitatsvirtuals.http://belllodra.blogspot.com1. http://franciscovargas.net/2. http://www.google.com/trends3. http://www.google.com/trends/viz?q=mallorca,+menorca,+ibiza,+formentera&graph=weekly_img&sa=N4. http://www.google.com/trends/viz?q=caribian,+mediterranean&date=all&geo=all&graph=weekly_img&sa=N284
    • Neus Arqués, Un hombre de pago i blogs (2006-05-15 19:26)Fa molt de temps, crec que des de 2002, que estic seguint cada moviment virtual d’aquesta dona, de Na NeusArqués. El motiu és que ella aplica a la seva feina diària tot allò que jo estic investigant per la meva tesi,inclús des d’abans que em matriculàs a la UOC (2003).Primer van ser les newsletters ([1]La Gazetta) per distribuir aprenentatges i coneixements sobre el que sabenfer i el que fan, després el [2]blog de Manfatta per obrir la conversació entre la seva empresa, els seus clients iels seus seguidors, després el [3]manual aprender comunicación digital i, ara el [4]blog d’Un hombre de pago,per seguir la conversació sobre uns dels seus productes, el llibre, el tema al voltant del qual gira sobre lainvisibilitat de les dones madures. A la Gazetta número 122 (acabat de rebre a la meva bústia) explica total’estratègia de comunicació del blog Un Hombre de Pago i tota la repercussió i resultats mediàtics que hatengut.Mentre també ha posat en marxa altres campanyes a través de la xarxa, com la [5]Cibermaratón de VicensFerrer. I a més, la seva família és una experta en vins, i naturalment, també ho donen a coneixer a travésdel [6]blog Tempranillo.Na Neus ha posat el llistó molt alt per la conferència al [7]IGC titulada ”[8]Blogmaketing: las bitácoras comoobjeto de marketing”, la qual ella mateixa moderarà, on hi participaré juntament amb [9]José Antonio delMoral Pérez i [10]Álvaro Andoin Fernández, a qui fa temps que ja tenc ganes de conèixer personalment.La meva ponència es titula: ”Els blogs com a eina de marketing en els mercats de coneixement”. i la sinapsisés: ”A la societat xarxa sorgeixen mercats de coneixement, on hi ha compradors, venedors i intermediaris deconeixement. Els blogs són una eina de marketing idònia per operar en aquests mercats aportant visibilitati credibilitat a les persones i les empreses que els utilitzen. ”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/index.asp?pag=gazetta.asp&param=comunicacion_gazetta2. http://www.manfatta.com/blog/3. http://www.paidos.com/lib.asp?cod=596214. http://www.manfatta.com/unhombredepago/5. http://www.manfatta.com/blog/blog_comment.asp?bi=96&m=5&y=2006&d=&s=category6. http://www.manfatta.com/wineblog/7. http://www.igcweb.net/8. http://www.igcweb.net/web/php/conferencies/detallsessio.php?sday=3&are=1&sessio=319. http://www.alianzo.com/blogs/redessociales10. http://salsadigital.typepad.com/salsadigital/publicidad_online/index.html 285
    • [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (I fins a pàgina 81)(2006-05-21 22:47)He començat a llegir aquesta [1] joia de la cultura digital . Aniré anotant retalls d aquells temes quem interessen per la temàtica del meu blog. La lectura és totalment recomanable per entendre el fenomen dela blogosfera. (En majúscules i en català titulars posats per jo que resumeixen conceptes, entre cometes, elsretalls del llibre)[2]José Cervera(p. 16) SOBRE LA INFLUÈNCIA”La situación actual puede resumirse en que los blogs se han ganado un hueco en el panorama de los mediosde comunicación e intervienen, por tanto, en los equilibrios de poder de las democracias. Si bien buenaparte de su influencia es en grupo e indirecta (por la modificación que son capaces de producir en los mediosclásicos), su peso está claro. Además de controlar y criticar a la prensa, el conjunto de la blogosfera escapaz de movilizar, de sacar temas, de discutir programas e incluso de hacer retroceder a grandes grupos,como ocurriera con una desafortunada campaña de promoción de El País, atacada hasta su retirada porciertos blogs. Aunque aún muy lejos de ser decisivos en el panorama político y mediático, nadie niega ya suinfluencia. Ni que ésta crece.”(p.17) SOBRE LA POCA CONVENIÈNCIA DE DIFONDRE FALSETATS”La presencia en el colectivo blogger de verdaderos expertos, en cualquiera que sea el tema tratado, acabapor proporcionar a medio-largo plazo un efecto de filtro de las mentiras, desde las más evidentes a las mássutiles. Nada de lo que se publica en la Red llega jamás a desaparecer del todo, y eso incluye las falsedades.El efecto de la blogosfera en su conjunto es conseguir que pronto sea conocimiento común su falsedad. Hoyen día en la Red se puede engañar a muchos, pero durante poco rato.”També parla de: ECONOMIA DE L ATENCIÓ, INFOXICACIÓ, PUBLICITAT CONTEXTUAL.[3]Adolfo Estalella doctorando en la UOC realiza su investigación sobre blogs(p. 23) Blog: identidad, comunicación y creatividad”El blog es ante todo un espacio personal, un medio para la expresión de su autor (Huffaker, 2004), que loexperimenta como un espacio protegido (Gumbrecht, 2004) porque controla la interacción que se desarrol-lan en él. Más aún, no es sólo que el autor tenga el control sobre el espacio en el que escribe, sino que eseespacio es una representación de la identidad creada por su autor (Goffman, 1959), de la misma forma queuna página web personal representa la identidad de su creador (Chandler, s/f).””Aspectos como el desvelamiento de la identidad mediante la publicación de detalles privados (Jacobs,2003), el estilo de su escritura, etc. Son instrumentalizados por el autor de acuerdo con los objetivos comu-nicativos que persigue (lograr un espacio íntimo, dotar de veracidad a su comunicación, etc.).”(p. 29) DONAR A LA COMUNICACIÓ A TRAVÉS DELS BLOGS LA IMPORTÀNCIA QUE ES MEREIX.”Las primeras teorías sobre la comunicación mediada por computadora (como la teoría de la riqueza delmedio (Daft y Lengel, 1984) o la teoría de la presencia social (Short et alt., 1976), por ejemplo, comen-zaron por comparar la comunicación a través de ordenadores con las interacciones cara a cara.”(P. 30) IDENTITAT I RELACIÓ”Resultado de lo primero es que el blog permite la construcción de ricas identidades en Internet, que seelaboran mientras se teje una trama de relaciones con otros blogs y lectores a través de un campo de conex-iones, mediante prácticas y mecanismos cuyo objetivo no es el intercambio de información sino simplementeel mantenimiento del contacto.”CONNECTIVITAT MÉS QUE INTERCANVI D INFORMACIÓ”La dinámica de los blogs y el proceso mismo de construcción de la blogosfera apuntan hacia formas decomunicación humanas que no están basadas en el intercambio de información sino en la conectividad.””Junto con la comunicación verbal (textual), la conversación y el diálogo, aparecen prácticas comunicativasbasadas en la conectividad. La conexión permite tener abiertos mil frentes, poner al blog en relación conotros blogs, con iniciativas colectivas, con sitios institucionales, y definirlo con cada una de esas conexiones.””Perfil del blogger español”286
    • [4]Gemma Ferreres[5]Fernando Garrido[Val la pena llegir-se bé tot aquest capítol. Jo només deix anotat coses que m han cridat l atenció](P. 61) POR ESCÈNICA”Desde que se conocen los blogs hasta que se produce la inmersión en la blogosfera suele pasar un tiempo. Noes fácil superar el miedo escénico y pasar de lector pasivo a publicar en tu propio blog, comentar en los de losdemás y enlazar a otros. Es posible que jamás lo logres o, simplemente, no desees formar parte del fenómeno,con sus rankings, blogrolls y memes y prefieras mantenerte al margen. De acuerdo con Seth Godin7, existentres tipos de blogs: los cat blogs o diarios personales, los boss blogs empleados por un grupo de personaspara coordinarse y los viral blogs, dedicados a difundir ideas. Estos últimos son los que normalmente seasocian con el término blog.”[Tenint, en compte que el que s escriu a un blog queda allà i se n pot fer ressò, és important estar segur delque un escriu i pensar les conseqüències que pot tenir allò que expressa en congruència a la seva identitat ila seva imatge](p. 62). NOMÉS UN 10 % DELS BLOGGERS CERQUEN PRESTIGI I RECONEIXEMENTl”as motivaciones utilitaristas, como pueden ser la búsqueda de prestigio y reconocimiento en una comunidaddeterminada (10 %) o la búsqueda de nuevas relaciones interpersonales (18,4 %)”.(P.63) ES CREEN VINCLES FORTS”El vínculo que se establece entre el autor y sus lectores es muy fuerte. La cita tiende a ser diaria, la unidadtemporal más clara. El porcentaje de lectores esporádicos (2 ó 3 veces por semana o menos) es sensiblementebajo.”ENS AGRADA LLEGIR EN EL NOSTRE IDIOMA”El índice de lectura de blogs en inglés es bajo. Una lectura positiva nos dice que la blogosfera hispanano depende de la anglosajona para seleccionar sus propios temas de discusión pero también que no estáconectada con otras blogosferas.”(P. 65) S ASSIMILA UN BLOG A LA DIFUSIÓ DE CONEIXEMENTS”¿Qué dejan de hacer los bloggers para poder postear? Fundamentalmente, ver la televisión9 y dormir y,dependiendo de si trabajan o estudian, roban unas horas a una de estas ocupaciones. Se resienten menos elocio y las relaciones sociales. De nuevo es un dato con un gran significado. Aunque se mantenga un blogdesinteresadamente y durante el tiempo libre, lo cierto es que se asimila a tareas productivas, de generacióny difusión de conocimiento.”(P. 66) EL BLOGGER ÉS UN PRESCRIPTOR”Si, como dice el Manifiesto Cluetrain , los mercados son conversaciones ¿es esto un punto débil de la blo-gosfera o todo lo contrario? Predomina la implicación en tareas que permiten mantener el anonimato: leero seguir los enlaces. El ratio de clics es realmente alto: un 12,3 % afirma pinchar siempre en los enlaces, un 49,9 % muy a menudo y 37,7% a veces. El proceso de lectura de un blog no termina con el post, sino que continúa a través de los enlacessugeridos por el autor, que se convierte en un importante prescriptor. De nuevo, el concepto de Red se hacereal y tangible.”EL PERFIL DEL BLOGGER. COMBINA ENTUSIASME I PROFESSIONALITAT”El perfil del weblogger, según los datos de esta encuesta, es de un varón joven, ocupado en el sector TICo aún en la etapa formativa, con varios dispositivos tecnológicos, con antigüedad (y experiencia) en la Red.Un grupo homogéneo en lo quehace referencia al uso y apropiación de los blogs, pero con una tendencia marcada hacia la equiparación conlos demás perfiles de uso de aplicaciones más extendidas, como puede ser Internet. Este perfil se correspondecon lo que se ha denominado early adopters, aunque existen indicios de que este perfil se diluirá de formaprogresiva hacia un perfil similar al del usuario de Internet. ””El fenómeno de los blogs se ha desarrollado espontáneamente a partir de la voluntad individual de losusuarios y se ha difundido a niveles insospechados gracias al boca-oreja y a las características propias delmedio. El blogger combina el entusiasmo del aficionado con la seriedad del profesional: lee a diario otras 287
    • bitácoras y escribe en la suya con la misma dedicación que si fuera su medio de vida. Para unos pocos, tansólo un 1 % por ahora, empieza a serlo. Aunque no exista como comunidad explícita, merece ser tomada enconsideración por su contribución a la difusión de información y conocimiento y su capacidad de reformularel modelo de la comunicación social.””La materialización de lo que se ha dado en llamar la Web 2.010, así como los numerosos cambios que ex-perimentaron los blogs en la segunda mitad de 2005 -y que en el momento de escribir estas líneas sólo seatisban- desplazó a los blogs del puesto que ocupaban como polo más activo de la Red. Cómo analizar estenuevo escenario es el mayor reto al que se enfrentan sucesivas ediciones de la Encuesta, junto a la necesidadde subsanar los posibles errores o lagunas metodológicas.””Visibilidad en la blogosfera.Los nuevos prescriptores”[6]José A. del Moral(P. 72) PRESCRIPTORS”Los blogs empezaron siendo una simple página personal fácil de publicar y que admitía comentarios. Setrataba de una evolución de la web personal y el foro, capaz de ofrecer interactividad y de crear comunidad.Y con el tiempo, manteniendo ese espíritu, se han convertido en cosas tan variadas como una poderosa armacomercial, un potente medio de comunicación que empieza a atraer publicidad o un mecanismo para orga-nizar revoluciones mucho más poderoso que las pancartas. Una mezcla de buen posicionamiento en Google,mensajes con credibilidad y red social han convertido a los bloggers, los autores de los blogs, en inesperadosprescriptores de productos y servicios. Los bloggers se han convertido en una fuerza que ya nadie debeignorar , decía recientemente la revista Fortune.”(P. 74) REPUTACIÓ CORPORATIVA”La reputación corporativa tiene, en ocasiones, una traducción directa en euros, especialmente cuando laempresa afectada cotiza en bolsa. Que se lo pregunten si no a Jonathan Schwartz, el presidente de SunMicrosystems, que hace un par de años hizo subir un 5 % la cotización de su empresa en un solo día trashablar en su blog5 de ciertas negociaciones con Novell. O a eBay, cuya cotización bajó un 3 % a raíz dela publicación en varios blogs de pantallazos de cómo iba a ser Google Base , un producto de Google quecompite directamente con sus subastas.”(P. 77) POPULARITAT”Hay un común denominador de exhibicionismo y de deseo de reconocimiento en todo blogger. Y la influen-cia, como resultado de la popularidad, es algo que agrada a la gran mayoría de los que escriben en blogs.”(P. 78) QUÈ PASSA AMB CATALUNYA I BALEARS?”Por el contrario, dos zonas en las que aparentemente los blogs no están teniendo el éxito que les correspon-dería en virtud de su nivel de uso de Internet son Cataluña y Baleares. Este hecho podría responder a simplescuestiones ideológicas, que impiden a muchos bloggers participar en ranking españoles , pero también escierto que Cataluña no ha mostrado en la blogosfera el elevado dinamismo que siempre ha tenido en todo loque se refiere a Internet.”(P. 79) DE MOMENT, EN ELS BLOGS CORPORATIUS SOLEN BLOGGEAR ELS JEFES .EL BLOG CORPORATIU ESTÀ ESPECIALMENT INDICAT PER EMPRESES QUE VENEN CONEIX-EMENT.”Blogs corporativos o profesionales. Son aquellos que persiguen un fin de reconocimiento de una empresa ode un profesional. En muchos casos, se trata de directivos o del propio empresario8, siendo el caso de MartínVarsavsky9 el más paradigmático, puesto que su última empresa, Fon, se ha montado fundamentalmentea través de su bitácora. Pero también hay casos en los que el blogger no tiene una actividad profesionalremunerada directamente pero sí está buscando demostrar que es el mejor en una determinada temática conla esperanza de que eso le sirva para generar ingresos de forma indirecta, normalmente a través de confer-encias y consultoría. Los dos ejemplos que mejor sintetizan esta última tendencia son José Luis Orihuela(eCuaderno) y Enrique Dans, que se ganan la vida dando clases en sendos centros académicos pero se hanconvertido en referencia nacional gracias a sus respectivos blogs. Otro caso a destacar es el de Juan Varela(Periodistas21), experto en comunicación interactiva. Cuando es la empresa la que bloguea, directamente o288
    • a través de uno de sus directivos, los resultados se suelen traducir en mayor reconocimiento y, por ende, enmayores ventas. Por esta razón, el blog corporativo está especialmente indicado para empresas que vendenconocimiento. Uno de los casos más paradigmáticos es el de JupiterMedia10, que permite a sus analistasbloguear11como vía para generar la imagen de que son quienes más saben de las temáticas que tratan. Comoha reconocido públicamente el director general de la empresa, Alan Meckler, esto se ha traducido en ventasde clientes que han quedado impresionados por el nivel de conocimientos de estos analistas. Un caso muyparticular dentro de este apartado es el de los políticos, que cada día bloguean más porque perciben en lablogosfera una fórmula para transmitir más cercanía hacia el electorado. Lo expresaba muy bien la vicepres-identa de la Comisión Europea, Margot Walstrom, en una entrevista con ABC: El blog significa relacionescon el público pero en las dos direcciones, porque consiste en saber también lo que la gente piensa sobre laUnión Europea .”(P. 81) EL FUTUR SERÀ DE LES DONES I ELS POLÍTICS?”La llegada de más gente a la blogosfera y la generalización de herramientas multimedia que no exigen saberescribir va a generar una normalización de este espacio. Cada día habrá más mujeres y menos geeks16, loque derivará en un cambio profundo de la temática de los blogs más influyentes. Los políticos dirimirán susdiferencias, en gran medida, vía blog y su influencia se cuantificará en función de los enlaces de apoyo quereciban desde sus bitácoras acolitas.”http://belllodra.blogspot.com1. http://www.fundacionauna.com/areas/25_publicaciones/publi_253_9.asp2. http://blogs.20minutos.es/retiario/3. http://www.estalella.es/4. http://tintachina.com/5. http://www.cibersociedad.net/6. http://www.alianzo.com/ 289
    • [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (I I pàgines 82 - 106)(2006-05-24 22:59)Seguesc llegint el [1]llibre, i amb les anotacions. Vull agrair els comentaris de l [2]apunt I, tant als amics iconeguts com als que tenc pendent de conèixer. És un orgull que els propis autors del llibre deixin comentarisen aquest blog.[3]Juan Varela(P. 85 86) MARCAR L AGENDA TEMÀTICA JA NO NOMÉS ÉS SOBERANIA DELS MITJANS DECOMUNICACIÓ (2003) JD Lasica, bloguero y por entonces editor de la Online Journalism Review(&):Daba en una de lasclaves del problema: la pérdida de control sobre el mensaje, el declive de la soberanía de los medios a favorde los lectores, capaces de influir sobre la información y sobre la agenda.PÈRDUA D AUTORITAT DELS MITJANS Pero en aquellos primeros tiempos, el vértigo de la pérdida de autoridad, la caída de las barreras, atenazabaa muchos editores.(P. 97) LES EMPRESES QUE REDACTEN I DISTRIBUEIXEN COMUNICATS DE PREMSA I ESTROBEN AMB ELS IMPENETRABLES FILTRES DE LA REDACCIÓ HAURIEN DE TENIR ENCOMPTE AQUESTA CONSIDERACIÓ: Pero el periodista destaca el atractivo de los blogs para sectores de audiencia y asuntos que no suelen estar enel menú generalista31, informaciones muy apropiadas para la discusión: Son una oportunidad para hablarde temas que habitualmente reciben una atención inferior en los medios, para hacerlo con un estilo másdirecto y menos neutro, y para entablar un diálogo con los lectores. Sirven para que los lectores del medioformen una comunidad, no porque compartan la misma ideología o estilo de vida, sino a veces precisamentepor todo lo contrario .(P. 98) EXEMPLE DE MARKETING DE GUERRILLAS Ignacio Escolar, uno de los blogueros más seguidos de España, puso en marcha una operación de marketingde guerrilla como no se había visto antes. Era marketing inverso: el nanomedio promocionaba al brazodigital de la televisión líder. Y ha funcionado. Muchos lectores de escolar.net que nunca habían pensado enTelecinco como medio de información descubrieron esa fuente y además accedieron a una web renovada, conposibilidad de leer blogs escritos por blogueros y comentarios en muchas noticias.(P. 97-101) EXEMPLE DE POLÍTICA 3.0 [això va per voltros [4]Toni de Santa Margalida, [5]Toni de Ciutati tots els altres polítics d aquestes illes amb blog , i sense, sigueu del color que sigueu] Las elecciones vascas34 del 17 de abril alumbraron nuevas posibilidades para el uso de los weblogs desde losmedios y los partidos. Los políticos habían aprendido la lección de la campaña de las Primarias norteameri-canas, cuando Howard Dean,empujado por un jefe de campaña geek, Joe Trippi, se dio cuenta de que la revolución nunca sería tele-visada35, como tampoco las andanzas y asalto al poder de un casi desconocido gobernador de un Estadopequeño y demasiado izquierdista para el gusto de la mayoría silenciosa.Así que al grito de Thomas Jefferson de qué país puede preservar su democracia, sus libertades y su espíritude resistencia sino tiene al menos una rebelión cada 20 años , Dean y su equipo se lanzaron a crear los dea-niacs, [6]las multitudes participativas e inteligentes (Howard Rheingold) y una campaña en la que estabandispuestos a perder el control para conseguir los apoyos que su exigua financiación en la era de la políticaespectáculo no les daría.Dean construyó un movimiento popular a través de la Red donde antes sólo se había recaudado dinero y laPolítica 3.0 hizo su aparición en la política real. Televisión, profesor&madre, amante secreta . La frase la suscribiría cualquier político, pero es de HomerSimpson, el irreverente personaje de dibujos animados. Si no tienes televisión no tienes campaña. Si nopuedes hacer que la televisión se fije en ti estás perdido. A no ser que empieces a hablar directamente conla gente y consigas una movilización desde las bases.Trippi desconfiaba de la televisión y los grandes periódicos, a los que acusaba de no fomentar el debate290
    • político, de no investigar los actos del Gobierno, de omitir la discusión sobre las desigualdades, de no repararen las limitaciones a la libertad provocadas por la Patriot Act, etc. y confió en Internet y los blogs parafomentar la participación, el debate político y la movilización.Le ocurrió a Dean, y a varios candidatos a las elecciones vascas, y más tarde en las gallegas. Los mediosy los candidatos descubrieron el poder político de los blogs, sobre todo cuando lo político se hace personalpara los ciudadanos más activos e implicados en la vida pública.Todos los candidatos a las elecciones vascas lanzaron blogs -no escritos por ellos excepto el socialista ysurgieron varias iniciativas como eleccionesvascas.com, un blog puesto en marcha para seguir la campaña.Los medios despertaron. Diario Vasco, El Mundo, El País o informativostelecinco.com se lanzaron a una blogocobertura con diferentes características. Habían observado la experiencia americana de 2004, cuandoincluso el precavido y ortodoxoThe New York Times lanzó un blog electoral escrito por sus corresponsales36. Diario Vasco apostó por loscandidatos. El periodico de Vocento aceleró la puesta a punto del CMS (content management system), quelos servicios digitales del grupo estaban desarrollando basado en software libre, e invitó a varios candidatosguipuzcoanos a hacer campaña en la blogosfera. Costó convencer a los partidos para sumarse a los blogs”,pero más adelante casi todos están muy contentos con la experiencia , recuerda José Gabriel Mújika, di-rector de Diario Vasco. [SEGUID LEYENDO EN EL [7]LIBRO PARA VER COMO ACABA, TAMPOCOHAY QUE COPIARLO TODO ;-)](P.103) NANOAUDÈNCIES QUE SUMADES,& NO SÓN TAN ”NANOS” Cuatro millones de internautas españoles leen blogs, el 25 % del total, según un estudio de la AsociaciónEuropea de Publicidad Interactiva (EIAA)39. La tasa dobla a la europea, situada en el 13 %, aunque enpaíses como Francia o Gran Bretaña, además de los tecnológicos nórdicos, las bitácoras hacen furor.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.fundacionauna.com/areas/25_publicaciones/publi_253_9.asp2. http://belllodra.blogspot.com/2006/05/lectura-la-blogosfera-hispana-pioneros.html3. http://periodistas21.com/4. http://bloc.balearweb.net/areus5. http://bloc.balearweb.net/3176. http://www.smartmobs.com/7. http://www.fundacionauna.com/areas/25_publicaciones/publi_253_9.asp 291
    • [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (III pàgines 107-138)(2006-05-27 12:50)Juan Zafra de [1]www.red.es(P. 110-111) ELS BLOGS CAPTIVEN L OPINIÓ PÚBLICA El fenómeno de los blogs irrumpe y cautiva a la opinión pública. Algunos de ellos se consolidan como mediosde información habitual entre colectivos de opinión de mayor o menor peso social. Su carácter especializado,en muchos casos, la relación interactiva que establecen sus autores con la audiencia y una enorme dosis deatrevimiento a la hora de enfocar las informaciones, dotan a las bitácoras de actualidad y de un enormepoder de influencia sobre sectores concretos.(P. 111) QUE ÉS UN BLOG El blog es una interpretación personal de su autor sobre la realidad que le rodea. Es cierto que algunosblogger han optado por interpretar la realidad con enorme calidad literaria y analítica.(P. 112) EL PAPER DE LA INTERMEDIACIÓ Con las TIC, cualquiera con deseos de hacerlo puede comunicar al mundo entero lo que cree que es impor-tante. Internet es el fin de la intermediación y si todo el mundo es capaz de volcar directamente informaciónen la web, ¿para que se necesita al periodista? La información es tan abundante, tan dispar y está, aparente-mente, tan extendida que pierde valor y con ella también los profesionales encargados de encontrarla yelaborarla para que pueda ser consumida por el resto de la ciudadanía.(P. 113) Es precisamente ahí donde reside la fuerza de los profesionales de la información: en su capacidad paramantener el compromiso adquirido con el conjunto de la sociedad para ejercer su derecho a la informaciónde forma veraz, desinteresada, contrastada y constante. Los blogs de actualidad se han comido ya un buenpedazo de ese espacio propio de los profesionales. ¡Bienvenidos sean si quienes los hacen mantienen los prin-cipios sagrados de la profesión periodística, perdidos en el olimpo de las bolsas, las promociones y los pactosde gobierno!(P. 116) PER UNA PART QÜESTIONA EL PAPER DELS PERIODISTES D ESCRIURE BLOGS, PERALTRA PART, CONSIDERA QUE ALTRES BLOGGERS PODEN POSAR EN QÜESTIÓ LES INFOR-MACIONS TRACTADES PELS PERIODISTES Cada vez más, los bloggers están en condiciones de cuestionar o incluso demostrar grandes agujeros enartículos o noticias publicadas por los medios [convencionales]. Muchos de los usuarios, por su campo deespecialización, pueden saber más sobre un tema en particular que los periodistas autores que los han redac-tado y publicar en un blog sus opiniones y valoraciones. Los medios de comunicación deben tomar nota. Eldilema está claro: realizar periodismo verdadero o arriesgarse a una humillación pública , afirma Mark Tap-scott, un veterano periodista director del Center for Media and Public Policy de The Heritage Foundation,en Internet revolution is forcing transparency(P. 117) Así pues, estamos de acuerdo, ejercer el periodismo no es lo mismo que escribir o hacer un blog, aunquedesde un blog los profesionales de la comunicación, los amantes del rigor y la verdad pueden ayudar a laciudadanía a comprender mejorla realidad actual sin los condicionantes con los que desde hace años los grandes grupos de comunicaciónejercen el derecho que les otorgamos para velar por nuestros intereses democráticos.[2]Ignacio Escolar.(P. 120) PRESTIGI Hoy, la libertad de expresión y la libertad de prensa son casi la misma cosa y todo ciudadano tiene derechoa participar en los foros digitales. Cualquiera puede crear su propio blog, su propio medio, y formar partede ese debate ciudadano que ya se está celebrando de forma permanente en Internet. Puede transmitirinformación y dar su opinión y, si ésta es relevante, conseguirá más gente que le lea, lo que aumentará aúnmás su prestigio.292
    • CAMBRA D ECOS I INTEL.LIGÈNCIA COL.LECTIVA En Internet en los blogs, las reglas son distintas. La propia estructura de la blogosfera, esa cámara deecos que dicen con razón algunos de sus críticos, actúa como altavoz y como filtro. Como una inteligenciacolectiva que selecciona el interés de la información y la multiplica, si es atractiva o relevante. Pasa a diarioy existen varios mecanismos automatizados que permiten medir este fenómeno. Ése es el caso de Blogdex([3]www.blogdex.net) -un proyecto experimental del Media Lab del Instituto Tecnológico de Massachussets-que detecta cuáles son las noticias, blogs o websites más populares del momento, en función del número deenlaces que reciben. Los diarios digitales, como cualquier otra web, participan de este reparto de atención.Sin embargo, es fácil comprobar desde Blogdex cómo su importancia virtual es menor a la que tienen en elmundo real.(P. 122) COM COMBREGAR LES IDENTITATS I OPINIONS PERSONALS AMB LES CORPORA-TIVES? El mismo modelo inspiró poco después, en septiembre de 2005, a Enrique Castro, secretario de Innovacióndel PSOE en Santiago de Compostela, para crear [4]www.redblogsocialistas.org, que cuenta con 44 blogssindicados. La mayoría de ellos son militantes del PSOE pero Castro asegura que no es un proyecto creadodesde el partido sino que se trata de una iniciativa personal. Tú no puedes opinar como una organizacióndesde un blog. Es un espacio personal que no sustituye en Internet al espacio oficial, a la web del PSOE ,recalca Enrique Castro.[5]Rafael Chamorro Marín(P. 129) BLOGS DES DEL GOVERN Aunque es un campo todavía muy poco explorado, al igual que los blogs corporativos de las empresas, yahan aparecido bitácoras mantenidas desde los propios servicios de los Gobiernos. Son todavía anecdóticas,pero nos pueden anticipar un mundo donde la nota de prensa institucional pueda ser sustituida o comple-mentada por comentarios en blogs oficiales que permitan la interactividad con el ciudadano.AGRADABLE SORPRESA! Pero, el nivel más frecuente, y aún así anecdótico, no es de un blog institucional de un Gobierno, sino el deutilizar las bitácoras como forma de comunicar noticias al ciudadano y permitir una cierta interactividad. Loque se toma del blog es la forma de comunicar como diario, con las entradas más recientes arriba, y la posi-bilidad de dejar comentarios o enlazar directamente cada noticia. Un ejemplo, puede ser el Instituto Balearde Industria (IBIT) que mantiene una bitácora sobre la información que dicho centro considera relevante([6]http://www.ibit.org/home/bitacora/). Es un híbrido entre un blog y un repositorio de notas de prensa.[He estat contenta de trobar aquesta referència a l IBIT Illes Balears Innovació Tecnològica-. AquestaBitàcora es va crear l any 2000 a iniciativa de Joan Marqués, més tard, va ser responsabilitat meva anar-lomantenint. He de dir que no respon totalment al concepte de blog, ja que de moment, no permet comen-taris. El gestor de continguts que utilitzam és un molt simple, res a veure amb els que utilitzen la majoriadels blogs. La freqüència de publicació és molt irregular. Sempre intentam publicar quan tenim projecteso activitats a comunicar i volem fer més ressò (perquè la forma habitual de fer-ho és a través de notíciesinstitucionals). Qualsevol informació que aquí es publica està firmada per algun treballador de l IBIT isempre intentam que tengui algun caire més explicatiu i relacionat sempre amb exemples reals a les IllesBalears. Altres experiències que hem intentat dur a terme amb blogs, són els relacionats amb projectes, comels de [7]RODA, [8]AMEDIDA o [9]ANOTA, però al ser tan tecnològics i especialitzats són molt difícils demantenir.](P. 130) MOTIVACIONS Por sistematizar, los blogs desde la Administración Pública, según [10]Carlos Guadián, se pueden encuadraren cuatro grandes áreas, en función de las motivaciones por las que se empiezan a utilizar: difundir infor-mación, promover la participación, fiscalizar una actividad o hacer el seguimiento de un proyecto. Y, segúnel mismo autor, para generar una red social en la que el flujo de información informal dé ese valor añadidoa la organización.(P. 131-132) TALLER WEB 1.0. Una posibilidad muy interesante, relacionada con el mundo blog son los wikis. Un ejemplo es el llamado 293
    • Taller Web 1.0, accesible en la dirección [11]http://www.Interneteuskadi.org/wiki/index.php/TallerWeb1.0que examina las páginas web de las instituciones vascas. Según la definición que se hace en el propio sitio ,Taller Web 1.0. es un espacio virtual y presencial de encuentro entre profesionales de las institucionespúblicas vascas, del mundo universitario y profesional y laciudadanía en general, para que el intercambio de ideas y propuestas permita mejorar la presencia de lasInstituciones Públicas en la Red y avanzar en el trabajo colaborativo (”Instituciones en Red”). El princi-pal interés radica en que permite a los ciudadanos, empresas y al tercer sector, examinar a las institucionespúblicas a través de este nuevo medio. Y lo más curioso del fenómeno es que no tiene por qué ser promovidopor las propias instituciones, puesto que un wiki sobre un tema puede ser propuesto por un tercero, como esel caso del comentado Taller Web 1.0.[Vaig tenir la sort de poder participar en aquesta iniciativa convidada per na [12]Mentxu, l ànima d aquesttaller. M agradaria dir, que aquí seria molt interessant recalcar el factor humà i la capacitat de crear unametodologia per dur a terme aquest taller, tant online com offline, i la capacitat d involucrar una quantitatimportant de ciutadans, institucions i experts perquè fos tot un èxit.](P. 136) EXEMPLE D ALT CÀRREC POLÍTIC UTILITZANT BLOG Un caso muy interesante de político con blog activo, que no es parlamentario y tieneun puesto importante es Margot Wallström, Vicepresidenta de la Unión Europa. Su blog,[13]http://weblog.jrc.cec.eu.int/comments/wallstrom/Weblog/ se mantiene dentro de los sistemas in-formáticos del a Unión Europea, y abierto desde principios de 2005 es uno de los más importantes ejemplosde cómo un alto cargo puede utilizar una bitácora para comunicarse con los ciudadanos, en este caso contodos los millones de europeos que conforman la Unión.(P. 137) PROBLEMES QUE FRENEN EL DESENVOLUPAMENT DELS BLOGS A L ADMINISTRACIÓPÚBLICA. POT PROVOCAR COMENTARIS NEGATIUS PER PART DELS CIUTADANS. EL POSSIBLE ÈXIT POT FER QUE L ADMINISTRACIÓ NO TENGUI CAPACITAT DE RESPON-DRE LA DEMANDA GENERADA. FALTA D E PERSONAL I NO PODER ATENDRE AQUEST SERVEI DE COMUNICACIÓhttp://belllodra.blogspot.com1. http://www.red.es/2. http://escolar.net/3. file://localhost/mnt/ext/blogbooker/tmp/b9vn7cz4/www.blogdex.net4. http://www.redblogsocialistas.org/5. http://eadministracion.blogspot.com/6. http://www.ibit.org/home/bitacora/7. http://roda.ibit.org/8. http://amedida.ibit.org/9. http://anota.ibit.org/10. http://k-government.blogspot.com/11. http://www.Interneteuskadi.org/wiki/index.php/TallerWeb1.012. http://mentxublog.blogspot.com/13. http://weblog.jrc.cec.eu.int/comments/wallstrom/Weblog/294
    • [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (IV pàgines 140-189)(2006-05-28 23:28)[1]Fernando Polo(P. 149) INDICADOR BLOGS CORPORATIUS Se estima (aunque se trata de un dato cambiante) que un 5 % de las empresas Fortune 500 ya tiene blogsoficiales, y cinco de las 30 empresas del DAX2 alemán tienen algún proyecto relacionado con blogs (internoso externos). Compañías como Sun Microsystems, General Motors, Boeing, Nokia o SAP han puesto a susdirectivos a bloguear aunque algunos no admiten comentarios o no fomentan el diálogo.CARA HUMANA DE L EMPRESA (&) su empresa tiene que ofrecer una cara humana y evitar un estilo pomposo típico de la comunicacióncorporativa al uso.PLANTEJA 7 PREGUNTES ABANS DE DECIDIR ESCRIURE UN BLOG QUE VAL LA PENAPLANTEJAR-SE (P. 151-153)(P. 154) EVANGELITZADORS En mayo de 2002, Macromedia trazó un plan para formar una legión de bloggers, que reproducirían elmodelo semilla de unos cuantos empleados que ya usaban sus cuadernos de bitácora personales para hablarde los productos de software de la empresa. Ese mismo año, unos pésimos resultados financieros se vieroncompensados por una ferviente acogida en la blogosfera debida a la comprensión de la topografía de Internetque la compañía demostraba. En mayo de 2005, IBM hizo pública una estrategia blog similar, animando asus empleados a convertirse en bloggers evangelizadores de sus productos y servicios. El caso más conocidode blogger corporativo es el de Robert Scoble, un evangelista de Microsoft que puede recibir miles de visitasal día en su blog, Scobleizer ([2]http://scoble.weblogs.com/). Su jefe, Bill Gates, es un fan de los blogs yreconoce que el blogging hace mucho más fácil la comunicación, eliminando los inconvenientes del email yde las páginas web. Gates ha afirmado en alguna entrevista que con el tiempo, la mayoría de las organiza-ciones usará blogs para comunicarse con sus clientes, proveedores y empleados, porque es un camino de dosdirecciones, y es más satisfactorio .HONESTITAT Se entra en una conversación bidireccional, y aprender a encajar con deportividad las críticas es fundamen-tal.(P. 157) CONSTRUIR CONEIXEMENT Para situar el contexto, Territorio creativo se define como una agencia de comunicación gráfica e interac-tiva, de tamaño medio, con una facturación de 600.000 euros anuales, que lleva ocho años en el mercado. Eldesplome de las interactivas le sirvió para llevar a cabo una profunda reestructuración, de la que salieronfortalecidos y con una visión muy precisa de su objetivo de crecimiento y un futuro en el área de Internetprometedor. A día de hoy, eTc es un escaparate diáfano de la actividad de Tc, y una forma de mantener yfomentar un diálogo muy interesante con profesionales del sector. Estamos creando marca , afirma JuanLuis, pero lo que es más importante, estamos construyendo conocimiento .RESULTATS Cuando se le pregunta, Juan Luis explica algunos de los logros obtenidos con su blog: A las tres semanas,Territorio y su blog estaba en El País Negocios y desde entonces, ha salido referenciado varias veces endiferentes medios de comunicación. He participado en diferentes eventos debido a mi participación en lablogosfera . Algunos de los excelentes profesionales que trabajan o colaboran hoy con nosotros, entraron encontacto con Tc a través de nuestro blog . Varias ofertas en curso se han visto aceleradas cuando el clienteha conocido nuestro blog. En otros casos, se ha aceptado nuestra oferta aún siendo sensiblemente más caraque las de nuestros competidores . Ahora, Territorio ha lanzado una práctica especializada en blogs, paraayudar a sus clientes a introducirse en este complejo y novedoso terreno. Su experiencia en la blogosfera y sucercanía con reconocidos bloggers les permitirá presentar una oferta más sólida que la de la mayoría de lasagencias. Lo más difícil , asegura Juan Luis, es hacer participar a los clientes de la cultura blog . Segúnsu experiencia, antes de comenzar a escribir, se debe leer mucho. Escuchar y aprender. Existe una cultura 295
    • propia y se debe entender que la honestidad en la conversación es el elemento de partida.[3]Enrique Dans(P. 160) DEPARTAMENTS DE COMUNICACIÓ OBSOLETS Los departamentos de comunicación desconocen completamente el fenómeno o, como mucho, lo observancon una mezcla de desconocimiento, temor y desprecio tras haber sido objetos de alguno de esos fenómenosconocidos como crisis o tormentas blogosféricas . Carecen por completo de herramientas con las que podermonitorizar las menciones de su nombre, marca o principales ejecutivos en el panorama blogosférico, depoder identificar u obtener datos acerca de quién es esa persona que les menciona, o de poder seguir enmodo alguno la conversación creada sobre ellos a lo largo de una serie de páginas. Es más, en muchos casosescapa a su conocimiento algo tan sencillo como el funcionamiento de un motor de búsqueda, que les ayudea comprender qué hace esa página escrita por un completo desconocido posicionada justo debajo - o, enalgunos casos, incluso encima de la suya cuando buscas el nombre de su compañía en Internet.(P. 164-165) UTILITATS DELS BLOGS De acuerdo con la literatura ya existente y con las experiencias prácticas analizadas, las razones o utilidadesbuscadas de cara a la integración de una arquitectura blog en la empresa podrían clasificarse generalmentedentro de los siguientes epígrafes (Dans, 2005, Wacka, 2004):. Comunicación y establecimiento de relaciones con clientes, medios de comunicación u otros grupos-objetivo. Posicionamiento de la organización o de ciertos individuos pertenecientes a ella como expertos en camposde actividad de la industria a la que la organización pertenece.. Optimización del posicionamiento en buscadores de Internet: dejando aparte el caso del denominado linkfarming, práctica consistente en la creación artificial de páginas que apuntan con sus vínculos a la web cor-porativa, los blogs sonusados por algunas empresas como una manera de dotar de dinamismo a sus páginas web, convirtiéndolasasí en polos generadores de atención.. Reclutamiento de personal. : se trata de páginas que aprovechan el estilo directo del género blog paracomunicar valores de personalidad corporativa que puedan ser atractivos para potenciales interesados en unpuesto de trabajo en la compañía, y que permitan un auto filtrado inicial de los candidatos o la resoluciónde dudas que puedan generarse en los mismos.. Realización de pruebas de concepto o producto, algo cada vez más habitual en el lanzamiento de nuevosproductos o empresas, que aúna la generación de información y buzz acerca de la compañía con objetivos deposicionamiento y marketing..Canal de generación de marketing viral o de venta indirecta: la empresa toma el papel de prescriptor desus productos, genera un punto de intercambio de información con sus clientes, y dirige hacia una web o uncanal de carácter comercial donde puede obtenerse el producto.. Herramienta de colaboración, en el que un equipo de trabajo intercambia información, documentos o noti-cias sobre un proyecto determinado. Herramienta de gestión del conocimiento. Procesos de reflexión corporativa (foro virtual).. Difusión de cultura corporativa y/o de alineamiento estratégico: algunos foros corporativos internos estándestinados al desarrollo y difusión de una cultura corporativa, a la inculturación de nuevos entrantes, yal fomento de las relaciones interpersonales. Cabe destacar como tendencia actual los foros en los que losparticipantes comparten fuentes de información externas y pueden realizar comentarios sobre los mismos, demanera que se produce un efecto de conjunción y coherencia corporativa.[4]Hernán CasciariEXPLICA LA CREACIÓ I PUBLICACIÓ DE NOVELES A TRAVÉS DE BLOGS.[5]José A. Gelado(P. 184) SÈRIES DE TV I PODCASTS Los podcast se han orientado, hasta ahora principalmente, a la promoción de series televisivas de éxito296
    • como herramienta para dar más contenidos a los seguidores de la serie y, por otra parte, siempre está laposibilidad de vender directamente los capítulos de la propia serie en iTunes.(P. 187-188) Influencia de la radio en el podcasting:Notoriedad, al emitir podcasts, inicialmente concebidos para su difusión en Internet21.Credibilidad y difusión de la tecnología al incorporarse al podcasting.Calidad profesional en los contenidosMás audiencia para otros podcasts que, atraídos inicialmente por las emisoras, buscan posteriormente otroscontenidos en Internet.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.abladias.com/2. http://scoble.weblogs.com/3. http://www.enriquedans.com/4. http://www.orsai.es/5. http://informediario.com/ 297
    • [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (V pàgines 190-223)(2006-05-29 19:33)[1]Vicent Partal(P. 192) INDICADORS ESTRANYS ? Un vistazo al Nicle Weblog Census ([2]http://www.blogcensus.net) a principio de febrero de 2006 provocauna cierta perplejidad. Según sus datos el catalán seria la segunda lengua del mundo con más blogs, solodespués del inglés. Concretamente cuantifica 123.320 blogs, frente a los 83.950 en francés o los 80.509 enespañol. El dato no solo no resiste un análisis complejo si no que desafía el simple sentido común. Y sinembargo, resulta significativo. Porque, si bien no es posible que existan tantos blogs en catalán ni que elcatalán, ocupe la posición que ocupa en ese ranking es verdad que refleja el activismo de la blogosfera cata-lana. Dicho de manera simple: hay muchos blogs y se hacen notar mucho.(P. 193-194) BLOCS QUE REFERENCIA PARTAL QUE JO SEGUESC Desde Mallorca el blog de Benjamí Villoslada, Bitassa a Lloure ([3]http://weblog.bitassa.net/),se ha convertido en una autentica referencia de todos los interesados por el código abierto.Sobre temas tecnológicos giran también iniciativas como la comunidad de blogs FormiguesElèctriques ([4]http://formigues.illadelaire.org/) que agrupa blogs como el citado de Benjamí Vil-loslada, el de Joan Melià ([5]http://joanmelia.com/) o el del diseñador menorquín Oscar Barber([6]http://www.oscarbarber.com/wp/).[7]Antonio FumeroFernando TricasEXPLIQUEN L ESTRUCTURA ORGÀNICA DELS BLOGS I COM CREAR BLOGS.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.vilaweb.cat/2. http://www.blogcensus.net/3. http://weblog.bitassa.net/4. http://formigues.illadelaire.org/5. http://joanmelia.com/6. http://www.oscarbarber.com/wp/7. http://antoniofumero.com/298
    • [lectura] La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital (opinió) (2006-05-29 19:36)És un llibre indispensable per tenir una visió panoràmica de la blogosfera.També per saber els usos que pot arribar a tenir un blog en funció dels objectius de qui els utilitza.M ha donat la sensació, però és totalment subjectiva, que els blogs són una eina molt potent per empreses,professionals i líders.El següent raonament també és molt subjectiu. Potser els periodistes són els que podrien fer un ús mésconfús del blog, en funció d on treballin, si no aconsegueixen sinergies amb les empreses que els paguen. Ésa dir, trob que els periodistes actius en un sol mitjà, són els que han d anar amb més cura, perquè podriadonar la sensació, que el mitjà pel que treballen els censura, o no explica tot el que hauria d explicar a travésdel mitjà perquè ho estaria fent a través del blog. Però si es fa bé, pot ser un mitjà potent per tenir sinergiesd audiència amb el mitjà de comunicació pel qual treballen.Mostra els blogs com una eina de comunicació molt potent que té les seves regles de joc, molt diferents a lesregles de joc dels mitjans de comunicació tradicional.http://belllodra.blogspot.com 299
    • IGC 2006 i Blogmarketing (2006-05-31 16:34)Avui he tengut la sort de participar a l’[1]Internet Global Congres en la sessió de ”[2]Blogmàrqueting:Les bitàcores com a eines de màrqueting” juntament amb Neus Arqués, de l’empresa [3]Manfatta com amoderadora, i els experts en blogs Álvaro Andoin Fernández, de [4]Salsa Digital i [5]MediaContacts i JoséAntonio del Moral Pérez, d’[6]Alianzo Networks.Ja coneixia na Neus, i per fi he pogut conèixer en José Antonio i n’Àlvaro, que m’ha fet molta il.lusió.N’Alvaro ha donat una visió panoràmica dels blogs com a fenomen social i en José Antònio ens ha explicatcampanyes reals d’empreses que utilitzen els blogs. Els dos han estat molt interessants perquè estant fentfeina amb els blogs amb la pràctica en el dia a dia, al servei empresarial.Per la meva part, el meu discurs està basat en la investigació de la meva tesi, com la transferència deconeixement pot ajudar a millorar la imatge corporativa, amb la meva experiència a l’IBIT, on una tascaimportant és disseminar la innovació, i amb l’observació constant de quines estratègies estan seguint bloggersinluents en el seu àmbit de coneixement.[7]La meva ponència està publicada a la web de l’IBIT.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.igcweb.net/2. http://www.igcweb.net/web/php/conferencies/detallsessio.php?nouIdioma=2&inputConferencia=&sessio=31&sday=3&are=13. http://www.manfatta.com/4. http://salsadigital.typepad.com/5. http://www.mediacontacts.com/6. http://www.alianzo.com/7. http://www.ibit.org/home/difusion/ver.php?id=10364.6 June300
    • Sociedad del (Re)Conocimiento = Relaciones Humanas x [Ética + Filosofía2.0](2006-06-10 21:33)[1]Via Mentxu descobresc aquesta interessant reflexió.http://belllodra.blogspot.com1. http://mentxublog.blogspot.com/2006/06/sociedad-del-reconocimiento-relaciones.html 301
    • ”los ojos miran a los ojos que los miran” (2006-06-10 21:44)Llegeix aquest article a Insual, escrit per Joan Costa: ”[1]De la eficacia publicitaria”, sobre comunicacióvisual.Em crida l’atenció aquesta frase: ”Los ojos miran a los ojos que los miran”. L’havia sentida abans i m’haviacridat l’atenció abans, fa molt de temps, però la tenia oblidada.(És curiós, l’única referència que trob a google és la referència que he posat)Em recorda a una altra frase: ”Enllaça i seràs enllaçat”, que molts que escrivim blogs anam repetint quanens demanen com es pot fer perquè en visitin.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.inusual.net/index.php?option=com_content&task=view&id=168302
    • Com s’organitza una empresa virtual (2006-06-10 21:55)Trob interessant aquest apunt d’en Julio Alonso explicant c[1]om s’organitzen 70 persones que estan dis-tribuïdes per diferents llocs i treballen sense compartir un mateix espai físic.Trob que a les regions perifèriques els hi hauria d’interessar aquest model de treball tant per retenir, comper atreure talent.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.merodeando.com/blog/archivos/2006/01/18-una-empresa-virtual.php 303
    • Gent que trob interessant (2006-06-10 22:03)Aquest any al IGC vaig poder presenciar xerrades de gent que pel que són o el que han fet, i pel que diuen,cal escoltar amb atenció:[1]Gilberto Gil, músic i ministre de cultura de Brasil. Va dir que a totes les tasques que feia a la seva vidaaplicava l’ètica del hacker.[2]Jesse James Garrett, creador d’AJAX[3]Rebeca Blood, autora del llibre ”Universo del Blog”. [[4]entrevista]L’any 2004 també al IGC, una de les persones que me va cridar més l’atenció va ser la sociòlega [5]SaskiaSassenAquests diguem que són els mestres, i a més famosos ¿no? a qui veus un pic, i vas llegint així com pots.A part hi ha tot una sèria de gent, més propera, de la que estic aprenent molt sempre que trob un poquet detemps per seguir-los: [6]Benjamí, [7]Joan, [8]Oriol, [9]Karma, [10]Luis Angel, [11]Oscar, [12]Mentxu, [13]Car-los, [14]Llorenç, [15]Ricardo, [16]Neus, [17]Daniel, [18]Julio, [19]Paco, [20]Jose A., [21]Francisco, [22]Roc,[23]Álvaro, [24]Jose,http://belllodra.blogspot.com1. http://en.wikipedia.org/wiki/Gilberto_Gil2. http://en.wikipedia.org/wiki/Jesse_James_Garrett3. http://www.rebeccablood.net/index.html4. http://www.comunicacion-cultural.com/archivos/2006/06/conversamos_con_4.html5. http://en.wikipedia.org/wiki/Saskia_Sassen6. http://blog.bitassa.cat/7. http://joanmelia.com/8. http://www.casiseguro.com/9. http://karmapeiro.blogspot.com/10. http://www.lafh.info/11. http://www.oscarbarber.com/wp12. http://mentxublog.blogspot.com/13. http://k-government.blogspot.com/14. http://lvalverde.net/15. http://mnm.uib.es/gallir16. http://www.manfatta.com/blog/17. http://comunisfera.blogspot.com/18. http://www.popigirl.com/19. http://www.pacoros.net/20. http://www.alianzo.com/blogs/redessociales21. http://www.franciscovargas.net/22. http://www.goldmundus.com/23. http://salsadigital.typepad.com/salsadigital/24. http://www.joseoliveras.net/weblog/304
    • Sortint de la xarxa o ”NET OUT” (2006-06-15 21:03)[1]Per què serveix, entre altres coses, tenir una identitat digital?Entenent identitat digital, com a un reflex d’alguna part del teu JO.Bé, idò perquè quan te presentes a algú que admires i te fa ganes conèixer, no sigui una presentació aporta freda, sino que ja hi hagi un tema de conversació, que havia començat a la xarxa sense coneixer-mospersonalment encara. O sino, que al manco sàpiguen qui ets. I això sorprèn. Sorprèn que algú que per algunmotiu admires, te conegui.Perquè te convidin a participar en programes de [2]ràdio.Perquè te convidin a formar part d’algun tipus de consultoria.Per tenir més credibilitat.I és cert, funciona.El networking fora de la ”Net”Ahir per primera vegada vaig participar en una trobada d’aquesta de Networking a Palma. Va ser unainiciativa de na [3]Rosaura Alastruey, que va implicar fins al fons a n’Andreu Llabrés, d’[4]Amic-hotels.Va ser tot una experiència. La reunió va ser a una terrassa de l’Hotel Horizonte, que dóna la impressió queestàs sobrevolant sobre una estora immensa d’Aladí, per la Bahia de Palma. Es veu l’horitzó, el port, lacatedral, el Castell de Bellver,... i... una grua (però això no és un problema de l’hotel sino de la cojunturaactual de Mallorca).Va ser un èxit. Van venir unes 40 persones. Algunes era gent que havien vengut per anar al [5]OME.Per la trobada de Networking na Rosaura havia preparat un kit. Es tractava d’una espècia de joc per anartrobant gent que et pogués interessar. La gent anava per feina a cumplir l’objectiu.Està bé assistir a iniciatives d’aquestes, però s’ha d’estar molt predisposat a fer contactes. I conèixer tantagent,.. pot saturar un poc. Bé, depèn de com sigui cada un i dels objectius que tengui. Però trob que s’hade provar.Evadir-se pintantNa [6]Mentxu ahir va descobrir els meus [7]quadres. És un rastre que vaig deixar a la xarxa l’any 2002.Per tant, també són una petita part de la meva identitat digital. Curiosament el tema és sobre Internet,però pintat amb una tècnica milenària: Oli damunt tela. En [8]Joan Marquès, els va batiar com a NETOUT, perquè explicaven sentiments que tenia envers tot el que anava aprenent que d’alguan forma haviend’explotar i sortir.En tenc de nous, però no he actualitzat la web des que la vaig fer.Aquest, que il.lustra aquest apunt, és un dels nous.http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/1600/colors.jpg 305
    • 2. http://www.onamallorca.net/programs.php?id=533. http://www.infonomia.com/directorio/ficha.php?id=3684. http://www.amic-hotels.com/5. http://www.ome2006.com/6. http://mentxublog.blogspot.com/7. http://www.mallorcaweb.net/bel/8. http://www.ibit.org/home/informacion/entrevistas/jm.php306
    • Comentaris d aquest blog (2006-06-27 21:51)Per suggeriment d algun lector he tret la validació per lletres i números perquè es veu que no li acabavad anar bé a tothom i hi he posat moderació, només per evitar l spam.Moderaré tan aviat com pugui, el manteniment d’aquest blog no és la meva activitat primordial. Vaig fentaixí com puc i em queden forces.http://belllodra.blogspot.com 307
    • Tipus de poder, de poder fer i d influència (2006-06-27 21:55)Segons la forma d utilitzar les TIC i la Xarxa es poden qüestionar les bases del poder, entès com a autoritat.Em va cridar l atenció una frase que un dia va dir n [1]Alfons Cornella: no me interesa el poder sino elpoder-hacer . Li vaig demanar si era seva, i em va dir que l havia sentida dir a n en Pascual Maragall.Aquesta frase, no me interessa el poder sino el poder-hacer , dita en boca d una persona o d una altraen funció de les seves circumstàncies trob que pren valors diferents, depenent del marge de poder [nom] dedecisió i d execució pugui tenir o el grau d influència que necessiti per a poder [verb] exercir-lo.En relació al poder i a la influència hi ha un interessant reflexió a Un Hombre de Pago, en el post i comentarisde [2]Cambio de sábanas on Neus deixa escrit: tu comentario me recuerda una explicación que nos dioel profesor de Teoría de la Ciencia Política. Venía a decir que quien tiene el poder, manda y quien tiene lainfluencia, manda sobre el que mandaAlgunes definicions de poder en el [3]Diccionaria Català Valencià Balear (DCVB) • Esser capaç; tenir la força, habilitat o mitjans (de fer una cosa); tenir ocasió de fer tal o tal cosa; tenir el dret, el permís, la llibertat (de fer una cosa)M ha cridat l atenció aquesta dita publicada al DCVB:«Si el vell pogués i el jove sabés, tot aniria bé» • Facultat, capacitat per a fer alguna cosa; domini que es té sobre algú o alguna cosa; • Força, vigor; cast. poder. «L’imant té el poder d’atreure el ferro». Les steles formades sobre nós han lur poder, Turmeda Diuis. 22. Especialment: a) Força vital d’animals o plantes. «A les terres grasses les plantes tenen més poder». • Capacitat moral; dret d’obrar per altri • Autoritat, facultat de governar l’EstatEn fi, quin és el poder que cada persona o organització pot arribar a assolir amb l ús de les TIC i l organitzacióen xarxa? Segurament el que es plantegi, no?Manuel Castells és citat a [4]LA GLOBALIZACIÓN Y LAS CLAVES DEL NUEVO PODER RED perMiguel-Héctor Fernández-Carrión: ”The Information Age: Economy, Society and Cultures (La era de lainformación: Economía, sociedad y cultura), y subtitulada, el primer volumen, en español: La sociedadred , y trata en especial sobre la lógica de lo que denomina el autor red; el segundo, El poder de laidentidad , analiza la formación del yo y la interacción de la red y el yo en la crisis de dos institucionescentrales de la sociedad contemporánea: la familia patriarcal y el Estado nacional, y la tercera, Fin demilenio , interpreta las transformaciones históricas actuales, a partir de los procesos específicos de ámbitoglobal analizados por el propio autor en los dos anteriores volúmenes.”En canvi SASKIA SASSEN parla ”[5]del poder de los sin poder” a una entrevista que li van fer.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.infonomia.com/directorio/ficha.php?id=132. http://www.manfatta.com/unhombredepago/2006/06/pensar-cambio-de-sbanas.html3. http://dcvb.iecat.net/4. http://www.eumed.net/entelequia/pdf/e01a06.pdf5. http://www.elmundo.es/navegante/2004/05/18/entrevistas/1084872101.html308
    • La Xarxa Infojove [poder de connexió] (2006-06-27 22:34)El poder sutil de la [1]Xarxa Infojove, per trobar i per difondre. La Xarxa Infojove és una iniciativa pioneraa Espanya i a Europa. Té connectades persones, tècnics en joventud de gairebé tots els municipis de les IllesBalears, que treballen per diferents institucions: Govern, Universitat, Consells, Ajuntaments. A poc a poctambé s’hi ha anat afegint gent d’altres institucions i associacions culturals.A través d’un grup de discussió estan connectas. Les persones viuen offline on són els joves, i les peticionsd’informació poden arribar a través de diferents mitjans. Si no se sap la resposta es llança una petició a laxarxa i en poc temps arriben vàries respostes per atendre al ”client”.També utilitzen els [2]blogs per a difondre activitats.A més, gràcies a l’esforç i a l’experiència d’aquesta gent, per a definir aquesta el Projecte de llei Integral de laJoventud (desembre 2005. Conselleria d’esports i joventud. Balears) es va tenir en compte la importància deles noves tecnologies de la informació per obrir espais de diàleg amb i per als joves, crear fòrums de discussió,i facilitar la feina en xarxa entre els i les joves i entre les organitzacions de la joventut. Les noves tecnologiesde la comunicació també poden ser utilitzades pels/per les joves per accedir a la informació i poden ser unaeina educativa per al seu propi desenvolupament i la seva integració en la societat; tot això, d acord amb lesconclusions de la UNESCO en aquesta matèria.http://belllodra.blogspot.com1. http://infojove.caib.es/directori.htm2. http://infojove.caib.es/blocsjoves.htm 309
    • Estudio Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias .GrupoBPMO ediciones. (2006-06-28 20:51)CELAYA, J.; HERRERA, P. (2006). Estudio Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimastendencias . [1]GrupoBPMO ediciones.Primer de tot volia agrair que m’enviassin aquest llibre, que m’he llegit amb molta d’il.lusió. M’haguésagradat reproduir quatre coses que m han parescut interessants sobre aquest llibre, però m ha entrat porquan he llegit el copyright.És un bon resum, i dóna una visió bastant bona de l assumpte. A més aclara alguns conceptes empresarialsque potser es poden trobar cercant per la xarxa però de forma més confusa. A més dóna exemples detipologies de blogs empresariasl. En surten bastants dels que solc seguir. També és un bon llibre perquèfa una selecció de fonts de documentació bastant bona. Potser anant a les fonts originals no trobaré tantestraves per reproduir algunes coses que he subratllat. Bé que en aquest llibre estan reproduïdes.Quan es fa referència a la gestió del coneixement només expliquen que s’utilitzen blogs de forma interna. Ésacertat, però jo trob que a més, els blogs també es poden utilitzar per difondre o transferir coneixement al’exterior, per gestionar el coneixement en xarxa, en un entorn obert de coneixement. El coneixement tambépot ser un actiu de comunicació, formar part dels missatges. I això s’ha de tenir en compte, perquè difondrepart del coneixement de forma externa pot formar part, també, de l’estratègia de comunicació de l’empresa.Cal saber on s’ha de tallar, quina part del coneixement que es genera i es consumeix ha de ser només internperò quina part és estratègicament susceptible de ser externalitzat per millorar la reputació i l’autoritat enun camp de coneixement que es domini.Podria demanar l autorització escrita del titular perquè em deixàs reproduir allò que m ha parescut mésinteressant, però, com que la informació es pot trobar per altres bandes,& No sé, tammateix. Bé, si eltitular em vol donar permís a través d un comentari aquí mateix, faré l esforç i si no, es quedarà subratllat alllibre. Però tampoc no és una bona idea, perquè en qualsevol moment, si volgués podria borrar el comentari.I com sabria jo que qui realment posàs el comentari seria el titular del copyright? I qui és exactament eltitular del copyright, els autors, o l’editorial? Veig que al llibre hi ha dos correus electrònics, els hi podriaescriure, però no sé a qui van dirigits exactament, quina és la seva identitat real, tampoc no sé si aquestscorreus me contesten tenen l autotització per donar-me permís per poder publicar aquí algun fragment. Aixíque decidesc no escriure-los tampoc.A més, tenc una carpeta plena de documentació esperant a ser llegida i potser alguns no tenen aquestsproblemes de copyright.Quin dilema això del copyright! Crec que és just pels autors que així ho volen si realment són els autorso l’editorial qui en treuen i en poden treure profit. Si els hi funciona per guanyar-se la vida em semblaperfecte. Però tot el que es desaprofita en difusió i divulgació, i com a conseqüència en reputació, trobauque és pagat?Aquest comentari no és una crítica al copyright. Qui considera que ho ha de fer servir deu ser lícit. Nomésés una reflexió en veu alta de les conseqüències en difusió que pot tenir per obres de divulgació de coneixe-ment. Trob que pot tallar la difusió i en conseqüència el reconeixement dels autors. Ara, si prima l’interéseconòmic, i funciona així com ho fan i estan contents de fer-ho, en el meu cas això és el que m’ha passat, queno he escrit algunes cites que m’hagués agradat compartir amb altra gent perquè trobava que eren acertades.Podria haver gestionat l’autorització però m’ha fet peresa, sincerament. Una autorització no seria difícil,però no vull haver d’entrar en la roda d’haver d’anar demanant permisos per anar reproduint fragments.M’estim més no fer-ho, i aprofitar el temps per llegir tot el que tenc acumulat.Faig algunes cerques on es parli del llibre per veure com ho han fet els altres:[2]Dosdoce ha fet gestions i [3]ha publicat la introducció i posa les dades de contacte per aconseguir l’estudi.Manfatta en parla en una Gazzetta, l’haureu de trobar a la seva web, ja que Google me redirecciona cap ala pàgina principal: [4]La gazetta de Manfatta: Comunicación. Consumidores, Clientes y la ...Benito Castro escriu una petita [5]crítica, i anteriorment exposava que havia anat a la [6]presentació delllibre.310
    • [7]Petita resenya a blogs con valor.Surt com a bibliografia del [8]wiki que na [9]Mentxu ens ha animat a participar.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.grupobpmo.com/2. http://www.dosdoce.com/3. http://www.dosdoce.com/pagina_nueva_178.htm4. http://www.manfatta.com/index.asp?pag=gazetta.asp?ID=40&param=comunicacion_gazetta5. http://comucor.blogspot.com/2006/05/crtica-del-libroestudio-los-blogs-en.html6. http://comucor.blogspot.com/2006/04/la-conclusin-conocida-perder-temor-las.html7. http://convalor.blogia.com/2006/061003-blogs-educacion-y-escritura.php8. http://www.interneteuskadi.org/wiki/index.php/EAdmin9. http://enredando.blogspot.com/4.7 July 311
    • Confiam amb Google? (2006-07-01 15:21)[1]Via Oscar Barber llegesc que [2]Google ha llançat el Google Check Out, una espècia d’intermediari que técom a valor la confiança dipositada en ell perquè ens validi les transaccions econòmiques.Però la pregunta és si confiam amb Google, i si realment els usuaris tenim tanta por com per haver de confiaramb un intermediari tan poderós i que ho controla tot i que també controlarà el que consumim. Feia Poc,[3]Jose A. del Moral feia ressò de la omnipresència todapoderosa del senyor Google.No ho sé, eh? preferesc trobar empreses amb les que tengui confiança directa i comprar en aquestes quecomprar a través de Google. Primer. Perquè no vull que una sola empresa controli tot el que faig o deix defer o compr o deix de comprar. Segon. No confii amb una empresa de la qual he sentit tantes vegades queés difícil contactar amb ells. Tercer. Potser si trob els arguments oportuns canvii d’opinió al respecte.Aquests arguments poden ser: 1. Si realment te facilita reduir les gestions. 2. Si pots comprar allà on vols ino només els afiliats a Google. 3. Si les regles de joc estan molt clares. 4. Si pots comunicar-te amb el teuidioma. 5. Si quan envies un correu o telefones et responen de forma interactiva.Però de totes maneres pesa molt que una empresa pugui saber tot el que fas, tens, amb qui te relaciones(enviant i rebent correus,...), que penses (blogs), que compres, on , que et gastes amb les compres, ...Clar això per la investigació de mercats és fantàstic si realment són capaços de creuar tanta d’informació itreure’n conclusions.En fi, el mercat supera la ficció. Quan la burocràcia administrativa se simplifiqui tant com les transaccionscomercials potser haurem arribat a l’administració electrònica y haurem aconseguit l’eficiència administra-tiva.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.oscarbarber.com/wp/arxius/google-checkout-o-com-pagar-amb-google/2. http://www.oscarbarber.com/wp/arxius/google-checkout-o-com-pagar-amb-google/3. http://www.alianzo.com/blogs/redessociales/2006/06/16/ihe-vendido-mis-acciones-de-google312
    • Cultura de la profunditat (2006-07-04 22:16) Estamos empezando a tener un interior, un dentro, otra vez, y es por eso por lo que yo llamo a la culturade la interactividad cultura de la profundidad. Tan sólo estamos empezando a descubrir que todavía somoshumanos después de la transición de una era en la que sentíamos que la noción de humano iba unida a lapersonalidad culta. Perdimos esa humanidad durante dos guerras mundiales y ahora estamos intentandoredescubrirla o, más bien, reconstruirla .[1]Derrick de Derckhove. En Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la web. (p. 88)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.media-studies.ca/articles/derrick.htm 313
    • Inteligencias en conexión. Derrick de Kerckove (2006-07-05 21:47)”El principio de la hipertextualidad le permite a uno tratar a la Red como la extensión de los contenidos desu propia mente. El hipertexto hace que la memoria de cualquier persona se convierta en la memoria delresto de las personas y convierte a la Red en la primera memoria mundial”p. 113D’això se’n diu ambició:” La flexibilidad del procesamiento de datos que experimentamos en nuestra mente es el estándar que laingeniería de los medios de red debería intentar alcanzar.”p. 116”La publicación digital es eterna al mismo tiempo que omnipresente”p. 119-120http://belllodra.blogspot.com314
    • Alguna aplicació per gestionar les conversacions de ca els altres? (2006-07-05 22:37)Trob tant o més interessant anar a conversar virtualment a altres blogs que no només aquí. Perquè m’agradaparticipar a les conversacions obertes pels altres, i no només seguir les meves neures permanents o espontànees;-)Necessitaria una aplicació que m’ajudàs a gestionar allò que vaig publicant a altres llocs, de forma fàcil.Tampoc no es tracta de posar un post cada vegada que pos un comentari a ca un altre o si posàs un vídeo ouna foto en una altra aplicació. Ja ho he comentat a can [1]Paco i a can [2]Uri. Tampoc no cal repetir-se.http://belllodra.blogspot.com1.http://www.franciscovargas.net/blog/razones-para-el-exito-o-fracaso-de-las-web-sociales?commented=1#c0002172. http://www.casiseguro.com/2006/07/05/la-innovacion-a-traves-de-tus-clientes-en-5-pasos/ 315
    • El cervell global [i el marketing de les neurones] (2006-07-05 22:37)El ”cervell global” és un concepte molt interessant amb el qual em vaig familiaritzar l’any 2001, gràcies a la[1]jornada la web intel.ligent de en.red.ando, en la qual se’l relacionava amb la web semàntica.Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de ”global brain”, ”social superorganism”,... Se’n pot trobarun poc de literatura a la [2]Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és[3]Francis Heylighen de la Universitat Lliure d’Amsterdam que lidera el projecte de [4]Principia CyberneticaWeb.”Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network ofcommunication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorgan-ism, i.e. a ”global brain”. [5]http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html[6]A les sèries Context, a l’any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s’explicaven els blogscom una eina per construir el cervell global:”Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-webTal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina denotícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) ’logs’(registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol temaimaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.”Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l’èlit tecnològica.Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal iconstruïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsisper al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocsdels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana,deduïda a partir de ’qui s’ha fixat abans en què’. Els weblogs no són només la següent generació de pàginespersonals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes ’de pes lleuger’ de gestió de contingut,també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: ’bookmarking’ col·lectiu,comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web...” >de [7]’Inventing theFuture’ per Tim O’Reilly. 9 d’abril, 2002”.El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els profes-sional, com els treballadors d’empreses, han de formar part d’aquest cervell global, identificant-se i creant-seuna bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economiabasada en el coneixement.Per altra banda el tema dels ”memes” també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va sertambé [8]Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels ”memetics”, sobre models en com la informacióés transferida, a través de ”memes”.Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionatamb totes aquestes teories.”In 1976 Dawkins coined the term meme to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an in-formation pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions,rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communicationfrom one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that ”infects” agrowing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted tomemetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral market-ing to consciousness and religion.” [9]http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdfEl concepte ”redundància” que s’estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar tambéamb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d’estudiosos sobre la gestió del coneixement hoanalitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l’interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com elcervell global, perquè és on l’aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que tambéen tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat[yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).316
    • El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bésigui en temes de modes o en temes d’idees i coneixement.” Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. Tocreate knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisationand support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge inthe organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectivelyinnovate for the client.” [10]http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusio n.htmlNomés volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i elconeixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxai van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica [11]ManueslCastells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixe-ments a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en unmoment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketingja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d’actuar d’acord amb les reglesde tranferència d’informació de la societat de la informació. Ja no només s’han de vendre els productes i elsserveis, també s’han de vendre ”les neurones”.PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixantfixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.lafh.info/staticViewPage.php?cat_ID=1072. http://en.wikipedia.org/wiki/Global_brain3. http://pespmc1.vub.ac.be/HEYL.html4. http://pespmc1.vub.ac.be/5. http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html6. http://www.straddle3.net/context/02/020515_weblog.ca.html7. http://www.oreillynet.com/pub/a/network/2002/04/09/future.html8. http://pespmc1.vub.ac.be/HEYL.html9. http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf10. http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html11. http://www.lafh.info/staticViewPage.php?cat_ID=107 317
    • Chalamanch (2006-07-05 22:43)El blog de [1]Chalamanch promet. Cada post és com una injecció de pensament en estat pur que te pot ferrebentar les neurones.http://belllodra.blogspot.com1. http://chalamanch.blogspot.com/318
    • Es pot comparar el mercat rosa amb el mercat del coneixement? (2006-07-14 23:54)Encara que aquest apunt pugui trastocar la meva imatge digital i real reconec que fa tres setmanes que veigcomençar el programa Temporada Alta de IB3, però no el veig acabar. Mai m’han agradat especialment elsprogrames roses, però aquest em fa gràcia perquè conec personalment una de les presentadores i perquè trobinteressant escoltar la relació dels personatges entrevistats amb les Illes Balears. També m’agrada veure elsescenaris on són entrevistats, i jug a esbrinar a veure si els reconec. M’interessa analitzar per què venen, perquè tornen, per què fan el que fan i quin gust li troben a montar totes aquestes mogudes mediàtiques.També trob molt interessant analitzar com les Balears sobretot Mallorca s’ha fet un nom reconegut a nivellinternacional gràcies a aquests personatges que des de fa 100 anys arriben aquí, començant per l’ArxiducLluís Salvador. Parlant d’història, i ara relacionat amb el mercat del coneixement, Mallorca s’ha fet un nomtambé a nivell internacional gràcies entre d’altres, a Ramon Llull.Quan Foment de Turisme explica la seva història, diu que el tema dels personatges famosos va ser unaestratègia. La Conselleria de turisme sembla que reconeix els beneficis d’aquesta estratègia i segueix con-tractant a personatges com en Michael Douglas (del qual el Diario de Mallorca ens recorda cada vegada queens parla d’ell que els ciutadans de les Balears li pagan 600 euros diaris en concepte de representació) i naClaudia Shiffer.Supòs que és de calaix, i que ho hauria de saber, però bé, jo no vaig néixer ensenyada. Arrib a la conclusióque tot es tracta de networking d’estar present i visible en el mercat rosa per poder captar ofertes de feina isobretot de representació. Ho vaig veure clar amb la festa que van organitzar ahir en Miquel i na Catalinade s’Estaca (léase, Michael Douglas i Catherine Zeta Jones, para los que no son de por aquí):1. Presentació a nivell nacional de la nova pel.lícula d’en Miquel de S’Estaca amb na Kim.2. Roda de premsa, aparició en els mitjans de comunicació.3. Premsa rosa. ”Xafarderia”,...4. Networking a porta tancada amb l’alta societat a nivell illenc (hi havia els màxims representatnts polítcs,no he sabut res dels de l’oposició) i convidats nacionals i internacionals.El que no m’acaba d’encaixar és que hi feia en Michael Stipe, cantant del grup REM, amb tota aquestaparafernàlia rosa-política.Cercant a Google News, veig que tota la moguda no ha tengut gaire repercussió mediàtica, per tant no séfins a quin punt han aconseguit els objectius i si aquests eren els objectius.Després, reflexionant, vaig pensar que les trobades de coneixement, cogressos, workshops, jornades, s’intentenbassar en els mateixos conceptes. Cridar l’atenció de participants i de públic normalment amb l’alicient deportar algun expert (similar a una estrella mediàtica). Potser però, no tothom té assimilitat la necessitat dela posada en escena dels seus coneixements. Això no significa que ”s’hagin de montar escenes” sinó que s’hade tenir en compte vinculat amb els processos de producció la necessitat de fer-se visibles a través d’aquellsactes més interessants per treballar-se la seva imatge.El que passa és que els mercats de coneixement solen ser molt més reduïts, especialitzats i densos que elsmercats roses, i la complexitat de continguts fa que tampoc hi pugui haver gent especialitzada comentantles jugades. Són mercats molt més sutils, potser com els dels còmics o els d’aeromodelatge. Però les basesper guanyar visibilitat, aquelles més superficials, s’han d’adoptar. Tot i així és important tenir contingutsinteressants a explicar, en aquest cas no val fer de pseudofamós. Hi ha bàsicament dues postures:a) Saber i explicar el que saps.b) Saber qui sap i explicar el que l’altre sap (que també és lícit i difícil ja que en aquest cas l’assimilació delsconeixements que s’han d’explicar no és fàcil).En el mercat rosa importa bàsicament l’atractiu. En el mercat del coneixement importa la intel.ligència.Parlem de la identitat. En el mercat rosa la identitat es construeix a partir de com vesteixes, de com etpentines i de com et comportes i en base en unes poques i contades declaracions.En el mercat del coneixement la identitat es construeix a partir de com comptes el que saps o el que aprens,el que reflexiones, de les manifestacións que vas deixant a la xarxa, de les interaccions. És un treball moltmés personal i laboriós. 319
    • El mercat rosa està bàsicament mediat pels periodistes. Formen part del mercat aquells que apareixen enels grans canals de comunicació.En el mercat del coneixement la responsabilitat de treballar-se una visibilitat i bona reputació recau en lapersona, perquè és qui se l’ha de treballar per parèixer sincer, íntegre i proper a les comunitats on li interessaoperar.En el mercat del coneixement també es van creant personatges que van adoptant diferent rols, però sempreen funció del que explica cada un. Així per exemple es podria analitzar, a través de les seves aportacions elrol de líder empresari connectat amb gent amb capital i influència que adopta [1]Martin Varsavsky o el rolde crític, aventurer, experimental , rebel de [2]Ricardo Galli. [Aquestes definicions són impressions meves,una imatge que jo m’he construit de vosaltres, disculpau-me si no encaixen amb la imatge que vosaltre creisque estau transmetent, i no té tampoc que coincidir amb la imatge que perceb l’altre gent de vosaltres].Conclusió: cal analitzar com es comporta el mercat rosa per transportar les millors i adequades pràctiques almercat del coneixement. El que tenen en comú els dos mercats és que les mercaderies que es comercialitzensón inherents a les persones, a diferència del mercat dels productes i serveis on en el cas dels productes nonecessita ser consumit amb la persona que l’ha produït i en el mercat de serveis el productor és més fàcilmentsustituïble perquè està procedimentat. En el mercat del coneixement s’aplica saber, innovació i creativitat.http://belllodra.blogspot.com1. http://english.martinvarsavsky.net/fon/what-went-right-wrong.html2. http://mnm.uib.es/gallir/320
    • Conflictologia - Gestió del Caos - Eduard Vinyamata - UOC - rectora (2006-07-24 20:11)No m’agrada [1]e- notícies, simplement perquè abans rebia els titular i no anava l’enllaç per anar directamenta la notícia sense passar per la portada. Després es veu que ho van solucionar, però amb el navegador queutilitzava no es veia bé la informació. Per tant, vaig intentar donar-me de baixa, sense èxit. Per això teniaun filtre que ho tirava directament a la brossa.El cas és que avui he tengut un problema amb el correu electrònic i he mirat el correu a través del webmailon no tenc filtres i m’he topat amb aquesta notícia que m’ha cridat molt l’atenció:[2]La rectora de la UOC fitxa el seu maritPrimera pregunta. Qui és el marit de la rectora de la UOC? Estava intrigada. O sorpresa és: EduardVinyamata, el professor que vaig tenir de gestió del caos i introducció a la conflictologia.Seguesc llegint la notícia. No em contesta a les següents preguntes:Qui eren els altres candidats?I si n’hi havia quin CV i mèrits tenien els altres candidats?Superaven als de Vinyamata?Per tant, si la notícia no respon a aquestes preguntes com es poden atrevir aquests periodistes a posar untitular com aquest?Jo no sé si la UOC tenia una candidat millor o no. Si el tenia el titular el podríem acceptar però si no eltenia, no. El que si sé és que com a professor va ser bo. Jo vaig aprendre molt, el professor posava moltd’entusiasme en l’assignatura.He intentat deixar un post a e-notícies, però està moderat. No sé si me’l publicaran o no, de totes maneresno crec que em molesti en anar-ho a veure.Fa temps em van palar d’aquest blog [3]E-bruticies, la via per publicar, amb respecte, tots aquells comentarisdels lectors damnificats per la censura d’e-noticies i les víctimes de les seves intoxicacions.Tornant a la notícia, intent contrastar la informació per altres fonts.1. Vaig a la font original, la [4]UOC,Trob aquesta informació:[5]Acte de presentació del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOCPresenta Vinyamata com si ja fos director d’aquesta iniciativa. Quan jo estudiava l’assignatura record queera la persona que dinamitzava aquesta iniciativa i ens va engrescar a participar. No sé quin organigramatenia aleshores. Però Tubella encara no era rectora.No trob cap altra notícia referent al tema.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.e-noticies.com/2. http://www.e-noticies.com/actualitat/la-rectora-de-la-uoc-fitxa-el-seu-marit-3967.html3. http://ebruticies.blogspot.com/4. http://www.uoc.edu/5. http://www.uoc.edu/premsa/?p=122 321
    • Sobre els comentaris d’aquests bloc (2006-07-24 20:51)Volia demanar disculpes públicament a tots els que m’haveu deixat comentaris i no els he publicat fins avui.Tenc un problema gros amb l’spam i estic borrant a sac molts de missatges.Aprofit per dir que si algú m’escriu i no li contest, que és sense voler, pel mateix motiu. Si fos el cas, agrairiala insistència.Ara he llevat la moderació. En cas que l’spam ataqui el bloc, primer intentaré borrar-los un a un i si no mefunciona ja provaré de tornar a posar la verificació o la moderació.http://belllodra.blogspot.com322
    • Eines per gestionar una identiat distribuïda (2006-07-29 17:49)Les eines per les quals m’he decantat són: • [1]Blogger: gestor de blocs: publicar continguts. • [2]Bloglines: Lector de feeds: seguir els blocs de la gent que m’interessa. • [3]coComment: seguiment de comentaris: seguir les conversacions en les quals intervenc en altres blocs.El blogger no és que sigui la més ideal perquè no permet crear seccions.M’he decantat per aquestes perquè: • Són via web • No necessiten instal.lació en un servidor propi • Són molt fàcils de manejarInconvenients principals. • No tenc el control de les URL • Ningú m’assegura que tendran una continuïtat. Podria passar que en un moment donat perdés tot el que he generatLa propera passa és anar provant més eines d’anàlisi, tipus, [4]technorati i [5]google trends. O aquesta queara s’està començant a posar de moda: de [6]Yahoo Korea.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.blogger.com/2. http://www.bloglines.com/3. http://www.cocomment.com/4. http://www.technorati.com/5. http://www.google.com/trends6. http://kr.webzari.search.yahoo.com/ 323
    • Com programau els vostres viatges d’estiu? (2006-07-29 20:04)Pas la pregunta a tots aquells que estigueu programant un viatge de forma independent.Vos cont com ho faig jo. 1. Decidir el destí. Costa, de fet hi pensam des que hem acabat l’anterior viatge. 2. Comprar bitllet d’avió. Monitoritzar ofertes, estar atent, i com si es tractàs d’invertir en borsa comprar els bitllets quan trobem que és el millor moment. Ho compram directa a la companyia aèria. Utilitzam comparadors per veure quina és la companyia aèria més assequible i descobrir noves companyies aèries en funció al destí. 3. Normalment és un lloc desconegut. No sabem res. El primer és decidir la ruta en el destí en funció als dies que tenim. 4. Cercar un poc per internet si trobam algú que expliqui alguna ruta interessant o alguna agència de viatges que posi els dies recomanats per estar-se en cada lloc. 5. Comprar una guia en paper. Mirar quines rutes proposa segons el temps disponible 6. Amb 4 i 5 dissenyar ruta segons els recursos que exposen en cada lloc i el que ens semblarà que ens fa més ganes veure. Intuir quants de dies necessitarem estar en cada lloc. 7. Tornar a Internet a meam si hi ha alguna eina que ens ajudi: 1. No reservam hotel. I ens molesta la publicitat dels hotels. 2. No volarem amb avió en el destí. No necessitam cercadors de vols. 3. Cercam cercadors de rutes i preus d’autobusos. Sovint els que trobam no hi ha els nostre destins. 4. Cercam llocs interessants que visitarHe provat de planificar el viatge amb el trip planner de[1] http://travel.yahoo.com. Però comparant la in-formació amb la que trob a la guia en paper no m’acaba de convèncer. La idea és bona, però no hi hainformació suficient.Què necessitaria i no trob? Si algú em pot ajudar m’aniria perfecte.1. Un lloc que m’ajudàs a triar el destí per quan no sàpiga on he d’anar. Però no amb un mapa mundi niamb ofertes per preus.2. Quan he triat el destí rutes predefinides de diferents temàtiques o mesclades, indicant els principalsatractius de cada lloc de cada ruta.3. Poder combinar diferents rutes i modificar-les4. Mirar el transport que necessit per anar d’un lloc a l’altre, utilitzant el mateix transport públic que emprala gent d’allà. I normalment sense avions interns, ni havent de llogar cap cotxe. Poder mirar els preus.Necessitaria fer un pressupost.5. Un cop triats els llocs on quedaré a dormir i els dies, oferta d’hotels en funció al meu pressupost, i situatsdamunt al mapa per proximitat als llocs que visitaré.6. La possibilitat d’anar canviant els dies i la ruta en destí, segons el que vagi vegent i experimentant un copsigui allà.Hi ha algun portal de viatges o agència de viatges que ofereixi la informació d’aquesta manera?http://belllodra.blogspot.com1. http://travel.yahoo.com/324
    • Record de Mèxic de 2003 (2006-07-31 09:23)[1] [2]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/DSCN2817.jpg2. http://picasa.google.com/blogger/ 325
    • Record de Turquia 2004 (2006-07-31 22:31)[1] Tot això ho faig perquè estic provant [2]Picassa per organitzarles fotos. El que té de bo és que faciltia molt publicar-les a blogger. Per tant ho afegeixo al meu ”kit” útilper gestionar la imatge distribuïda.Concretament aquesta foto correspon a Behramkale (Assos). La [3]Lonely Planet ho descriu com: ”una delas perlas ocultas de Turquía: un pequeño conjunto de casas de piedra (muchas de ellas hoteles) orientadashacia un puerto idílico y una colina en la que se encuentra el casco antiguo con atractivas pensiones y unbello templo en ruinas”. [4]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/DSCN5814.jpg2. http://picasa.google.com/3. http://www.lonelyplanet.com/4. http://picasa.google.com/blogger/326
    • M’ha agradat això del Picassa (2006-07-31 23:24)[1] Això del [2]Picassa m’ha agradat, perquè és molt fàcil agafar una imatge, editar-laun poc amb ordres predeterminades -queda la mar de bé- etiquetar-la i enviar-la cap al blog o a un correuelectrònic. Automàticament el programa la redimensiona a una mida òptima per la web o pel correu, illestos.Així serà més fàcil donar un poc de color a aquest bloc.Ara em falta provar el tema d’enviar-ne a imprimir. O fins i tot d’imprimir objectes personalitzats. Peròcrec que això em costarà més, perquè m’agrada poc tenir àtoms de més.Aquest quadre es titula [3]connexions, de la meva obra, [4]Art i poesia de la gestió del coneixement. Es potexposar tant en horitzontal com en vertical. A la casa on habita, els seus moradors el solen tenir en vertical.Meam quan m’animaré amb el vídeo. La veritat és que aquest darrer any Internet ha donat una passaexponencial amb això que en diuen Web 2.0. i les facilitats que donen els programes, perquè per fi tots enconvertim, de forma fàcil, en productors d’informació i coneixement. Tot i que aquest canvi de paradigmaja fa anys que existeix fins i tot d’abans de la primera bombolla.com. [5]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/connexions.jpg2. http://picasa.google.com/3. http://www.mallorcaweb.net/bel/connexions.htm4. http://www.mallorcaweb.net/bel5. http://picasa.google.com/blogger/4.8 August 327
    • Identitats difoses (2006-08-01 22:41)[1] Estava regirant fotos del meu disc dur, i he trobataquesta, de la Nit de l’Auba de Son Serra de Marina, però de l’any 2005. (L’any 2006 va ser aquest dissabtepassat).La imatge de seguida m’ha sugerit el concepte ”identitats difoses”. He pensat que segur que aquest concepteja existia i he cercat a Google.En anglès trob referències als lladres i a la protecció de la identitat: ”[2]widespread identity”.(en català no he trobat res).En castellà trob referències a pagesos i indígines i moviments socials: ”[3]identidades difusas”. Escrut peraquí i cerc: [4]”identidades difusas” redes: van apareixent coses molt interessants, en la línia del potencial decomunicació i d’organtizació de les xarxes,...I mira per on que acab en aquest document, pessimista, però molt interessant, i en la línia, també d’aquestblog:[5]José Antonio Fernández Alonso i [6]Francisco Javier Herrero Díez a Cibersociedad.Que aporta aquestes conclusions:”Se reevalúa el significado social del trabajo en la sociedad postindustrial e informacional, así como lapreparación para el trabajo y la creación de identidades profesionales difusas bajo renovadas modalidadesde contratación y cambios en la cultura organizacional. Se aboga por la necesidad de facilitar la inserciónsocioprofesional del postadolescente y promover desde ámbitos como la escuela una cualificación más adap-tativa a las demandas de las condiciones macroestructurales que responden a las exigencias impuestas por laglobalización socioeconómica.”No puede aquejar mal grave alguno a la economía de un pueblo cuyas más constantes preocupaciones son:primera, adelgazar, y segunda, encontrar sitio para estacionar el automóvil.” Melvin MAAS””En el caso concreto que nos ocupa de los adolescentes contemporáneos en su período de (re)definición per-sonal se conviene en afirmar que necesitan referencias y referentes, acciones simbólicas e iconos, certezas yestabilidades, valores y significados atribuidos, etc., de modo que tales condiciones explicitadas actúan comoelementos que contribuyen a dar sentido a sus búsquedas. Están obligados a definirse, a hallar y redefinir unaidentidad no sólo personal y social, sino también profesional o académica, cuya consecución se va forjandobajo la conformidad a los imperativos establecidos y con la ayuda de formas de distracción establecidasy de formas colectivas de seducción. Ese esparcimiento orquestado unido a una escolarización que nuncaacaba, o a una inserción socioprofesional que nunca llega, son signos y síntomas de ese conflicto entre lasociedad y el joven y de éste con los otros y consigo mismo (Moral y Ovejero, 1998, 1999, 2004a). Semejantescambios, contradicciones y conflictos conducen a los jóvenes contemporáneos a buscarse en lo colectivo, auna identidad difuminada que en tiempos de incertidumbres es un eficaz consuelo para el conflicto interiorque se evidencia en introspecciones, nada reconfortantes, mediante las que se generan nuevos interrogantes.En la adolescencia prolongada el individuo (re)construye sus identidades difusas y adopta la norma como328
    • criterio de adscripción a unas condiciones estructurales de globalización económica y sociales dominantes enun período de cautividad en la adolescencia (Casas, 2000; Castillo, 1997, 1999). ””Las previsiones respecto al pasado mañana de la condición de ser y estar de los adolescentes sociales no sondemasiado halagüeñas. Se agudizan los conflictos individuales y sociales como respuesta a otras puestas enentredicho en el ámbito sociolaboral o ante ideologizaciones que se inoculan sutilmente. Proliferan los estadosconfusionales y se extienden problematizaciones personales como réplicas a otros debacles. Siendo así, puedeque nos cueste (re)construir y/o rescatar nuestra identidad profesional, dada la dificultad en tomar concienciade nosotros mismos en circunstancias cambiantes, máxime en el caso de los adolescentes en condiciones demoratoria psicosocial.”Cada frase no té desperdici. El panorama està molt ”xungo”. Una generació que creix en l’era digital no téreferents sòlids per anar-se creant una identitat. Doncs, quina identitat reflecteix en les seves comunicacionsen el ciberespai, i quina identitat romandrà per sempre incrustada en els bits de les xarxes virtuals? Quinesidentitats es recuperaran dels joves, quan empresaris els rastregin a través de la xarxa per saber més d’ells ielles abans d’oferir-los una feina? [7]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/agost2005%20063.jpg2. http://www.google.com/search?q=+%22widespread+identity%22&hl=en&lr=&start=0&sa=N3. http://www.google.com/search?hl=en&lr=&q=+%22identidades+difusas%22&btnG=Search4. http://www.google.com/search?sourceid=navclient-ff&ie=UTF-8&rlz=1B2GGGL_enES176&q=+%22identidades+difusas%22+redes5. http://www.cibersociedad.net/congres2004/grups/fitxacom_publica2.php?grup=33&id=255&idioma=es6. http://www.cibersociedad.net/congres2004/usuaris/fitxa.php?idioma=es&id=40987. http://picasa.google.com/blogger/ 329
    • A Fons a IQUA (2006-08-02 22:36)A la revista [1]IQUA del mes d’agost de 2006 han publicat un article a la secció A FONS, que he escrit enla mateixa línia [2]de la ponència que vaig donar al IGC2006, en la taula de blogmarketing moderada perNeus Arqués de [3]Manfatta.Títol: Els blocs com a eina de màrqueting en el mercat del coneixement.[4]El podeu trobar a la pàgina 12 de la revista.A la mateixa revista podeu trobar un interessant article de Marketing viral d’en Jose Antonio del Moral,amb qui vaig compartir taula al ICG i una entrevista a Mercè Molist sobre la seva feina sobre l’ús d’Internetper part de la gent gran.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.iqua.net/2. http://belllodra.blogspot.com/2006/05/igc-2006-i-blogmarketing.html3. http://www.manfatta.com/4. http://www.iqua.net/archivos/2999-59-PDF_cat/iquacat56.pdf330
    • Xarxes (2006-08-02 23:26)[1] Aquest és un dels quadres de la meva col.lecció.Xarxes.Tècnica mixta. [2]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/DSCN4145.jpg2. http://picasa.google.com/blogger/ 331
    • Això no és publicitat contextual (2006-08-04 14:50)[1] En aquesta notícia a El MUNDOOTRAS 15 EMBARCACIONES TUVIERON PROBLEMAS[2]Tres barcos se hunden en Baleares tras una tormenta que generó más de 1.500 rayosBalearia ha cancelado la salida de un barco desde el Puerto de Alcúdia a Ciudadela (Menorca)Apareixen aquests anuncis de Google.[3]Anuncios Google[4]Alquila un yate en IbizaPasa un dia inolvidable en barco en las playas de Ibiza y Formenter-awww.barcoibiza.com[5]Alquiler veleros en DeniaEsloras entre 32 y 54 pies. Cuidadisimos. 699 570 266www.canalmar.com[6]Charter, Alquiler veleroDisfruta del mar navegando sin limites en Motovelero Ketch de 20mwww.northyachting.com[7]Verdemar Naútica S.LAlquiler Embarcaciones en Litoral Mediterráneo. GrandesOfertas!www.verdemarnautica.comEn aquest cas, perquè la publicitat fos realment contextual haurien d’haver aparagut anuncis d’assegurances!Entenc que això és més fàcil de dir que de fer. [8]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/publicitatnocontextualitzada%20copy.jpg2. http://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/04/espana/1154681385.html3. http://services.google.com/feedback/abg?url=http://www.el-mundo.es/elmundo/2006/08/04/espana/1154681385.html&hl=es&client=ca-elmundo&adU=www.barcoibiza.com&adT=Alquila+un+yate+en+Ibiza&adU=www.canalmar.com&adT=Alquiler+veleros+en+Denia&adU=www.northyachting.com&adT=Charter,+Alquiler+velero&adU=www.verdemarnautica.com&adT=Verdemar+Na%C3%BAtica+S.L&done=14. http://pagead2.googlesyndication.com/pagead/iclk?sa=l&ai=B2lcJaDjTRPz_OaCKSeWS0foJn4zeCp2TlJIBwI23AeDUAxABGAEgtsSeBCgEQKQVSIo5UIup4GyyAQ53d3cuZWxtdW5kby5lc7oBDzcyOHg5MF9wYXNfYWJnY8gBAZUCLE4SCqk1&adurl=http://www.barcoibiza.com&client=ca-elmundo5. http://pagead2.googlesyndication.com/pagead/iclk?sa=l&ai=BkBQeaDjTRPz_OaCKSeWS0foJ0v70F6aKhvkBwI23AZC_BRACGAIgtsSeBCgEQKQVSIY5UMvCyZX6_____wGgAez-9_0DsgEOd3d3LmVsbXVuZG8uZXO6AQ83Mjh4OTBfcGFzX2FiZ2PIAQGVAhlmEgqpAtY9QUCIbbU-&num=2&adurl=http://www.canalvela.com/gestion/busqueda_veleros_alquiler.asp&client=ca-elmundo6. http://pagead2.googlesyndication.com/pagead/iclk?sa=l&ai=BLriOaDjTRPz_OaCKSeWS0foJ34nSCr_w94QCwI23AeCnEhADGAMgtsSeBCgEQKQVSJg5UMH51Ij5_____wGyAQ53d3cuZWxtdW5kby5lc7oBDzcyOHg5MF9wYXNfYWJnY8gBAZUCLl4SCqkC1j1BQIhttT4&num=3&adurl=http://www.northyachting.com&client=ca-elmundo7. http://pagead2.googlesyndication.com/pagead/iclk?sa=l&ai=Ba3wjaDjTRPz_OaCKSeWS0foJy7OIGM-N3IUCwI23AbDbBhAEGAQgtsSeBCgEQKQVSKc5UKCVz6X______wGyAQ53d3cuZWxtdW5kby5lc7oBDzcyOHg5MF9wYXNfYWJnY8gBAZUCRmgSCqkC1j1BQIhttT4&num=4&adurl=http://www.verdemarnautica.com&client=ca-elmundo8. http://picasa.google.com/blogger/332
    • La publicitat de Google fora de la xarxa? (2006-08-04 20:20)Fa uns mesos ja vaig sentir que Google començaria a gestionar ADWORDS en publicacions de paper, i araque ho farà en programes de ràdio [[1]1, [2]2]. (La darrera frase de la referència 2, acaba així: ”If they canaccomplish this with radio, perhaps television will be the next stop for Google and its ad network. ”. Pertant, diria que no mostren molta confiança amb la notícia.Però si fos realitat seria una bomba. Sobretot si es pogués arribar als mitjans més petits, més locals, alsquals les audiències se senten més pròximes i més fidels. I sobretot, si realment fos veritat que des d’adwordspoguessis planificar i gestionar una campanya de publicitat per exemple a 1.000 revistes de poblacionsproperes a la costa espanyola del mediterrani per anunciar una campanya d’una franquícia d’escoles de kitesurf, per posar un exemples, sencill ;-)En aquesta línia també tenim [3]un projecte a l’IBIT, ara que, no crec que sigui el mateix plantejament queté Google, i molt manco, de moment, tan ambiciós. No es tracta però, d’insertar publicitat en els mitjans,sinó de conèixer quins són els mitjans locals, aquells que no estan auditats, i ofereixen espais de publicitat,i arribar fins al punt de gestionar l’ordre de publiciat, però no d’inserir-la.Si Google realment fa el que diu, o deia, si ho fa en paper, entenc que els mitjans s’hauran d’adaptar alsformats de Google, perquè si és al revés, no m’imagin com resoldran el tema d’enviament dels originals, mésque res per gestionar els tamanys dels mòduls de publicitat que varien en cada mitjà en paper. I vols dir queels mitjans impresos modificaran la seva composició de columnes per adaptar-s’hi? Són reflexions amb veualta que en tenir un poc de temps m’agradaria analitzar més a fons. La planificació de mitjans és un temaque es complica de cada dia més, i romp el model de negoci classic de les economies d’escales de les agènciesper grans comissions.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.elmundo.es/navegante/2006/08/04/tecnologia/1154680487.html2. http://www.webpronews.com/insiderreports/marketinginsider/wpn-50-20060802GoogleXMPartnerOnRadioAds.html3. http://www.ibit.org/home/proyectos/proyecto.php?id=986 333
    • Gestionant Identitats: YUKU i BLORUM (2006-08-04 21:05)M’he passat hores analitzant foros per [1]aquest projecte de l’IBIT.Al.lucin de que hi hagi gent que sigui capaç de crear tantes opinions sobre temes com per exemple, una granquantitat de restaurants de Pollença. O sigui, una sola persona opinant sobre desenes de restaurants. Aixòsignifica que aquesta visitant ha sopat o dinat cada dia que ha estat de vacances en un restaurant diferent!durant tots els anys que deu haver vingut!Arrel d’això descobresc [2]YUKU, un gestor d’identitats i d’aportacions a forums i blogs. I el concepte[3]BLORUM.”A blorum is a blog and forum in one place. Creating a blog or forum is easy with the ”Create Blog” and”Create Forum” wizards in Yuku. After using the wizard you can personalize the blorum pages and featuresto meet your needs. Just go to Manage Domain in the menu to configure your Domain and blorums any wayyou want.In addition to personalizing the look of your Domain and Blorums you can configure them to allow from oneto any number of Profiles post and read. So you can have a private diary blog, a blog where three or fourProfiles post all the way to a wide open discussion board forum. The choice is yours and you can change thesettings at any time.” [4]YUKU a la wikipedia.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/proyectos/proyecto.php?id=9972. http://www.yuku.com/3. http://www.yuku.com/homepage/faq/t/Yuku-FAQ.jsp4. http://en.wikipedia.org/wiki/Yuku334
    • Calma (2006-08-06 17:30)[1]Sensació de calma és el que em dóna Internet el mes d’Agost, sembla que no es mogui res, aparentment,però que es prepari una tormenta pel setembre![Això és Es Molinar, poblet de pescadors que ha absorbit la Ciutat de Palma] [2]http://belllodra.blogspot.com1. http://photos1.blogger.com/blogger/6634/310/640/marionaIitineraris%20001.jpg2. http://picasa.google.com/blogger/4.9 September 335
    • Acabant el viatge de Mèxic (2006-09-05 04:36)Encara som a Mèxic, concretament en aquests moment som a DF, al barri de la Condesa, en un despatxd’arquitectes, on m’han deixat un ordinador. Si algú vol veure algunes fotos del nostre viatge pot accedir ala pàgina de [1]Chalamanch.http://belllodra.blogspot.com1. http://chalamanch.blogspot.com/336
    • Tornant,... (2006-09-10 22:33)Ja he tornat. He desconnectat. I ara veig les coses com de molt lluny amb molta perspectiva. Això va béper intentar destriar el més interessant.Durant el viatge he estat pensant sobre: • La desestacionalització de les vacances com a element principal per a la desetacionalització del turisme, per què ningú ho planteja d’aquesta manera? Per què estam tan sotmesos a uns horaris tan rígids? per què no podem treballar tres setmanes seguides cada mes dissabtes i diumenges inclosos i tenir després una setmana sencera per desconnectar? o que cada un treballi les hores establertes però juntant-les de la forma que li vagin bé? Per què ningú planteja desestacionalitzar les vacances com un element important per desestacionalitzar el turisme? Per què a segons quins llocs s’ha de patir els agobiaments i els preus insultants del mes d’agost? • Sobre el turisme sostenible. A Mèxic que he vist el gran contrast entre els hotels familiars i les grans cadenes hoteleres, entre la pobresa de subsistència i la riquesa en abundància, em deman perquè els únics que parlen de turisme sostenible són els que segueixen apostant pel turisme de masses. Som jo la que no entenc el concepte o són els altres?La desestacionalització de les vacances també contribuiria a fomentar un turisme més sostenible perquè nos’haurien de construir unes infrastructures preparades per albergar milions de turistes la punta dels qualsnomés es dóna dos mesos a l’any.Si les TIC permeten tantes coses, entre elles, treballar en xarxa, de forma síncrona o asíncrona, mobilitat,...etc, per què no es pot flexibilitzar més la feina i les vacances? per què encara hem d’apostar pel conceptecap de setmana? i pel concepte lloc de treball? i no podem apostar per conceptes com cap de mes, principide mes o mig mes? o objectius o productivitat? Ah clar, tota la societat està montada així, i és tan difícilcanviar,...Arribant de vacances m’he trobat a la bústia una nova i interessant Gazzeta de na Neus Arqués: [1]Lagazetta 127, que parla sobre Egosurfing i la gestió de la identiat i la reputació digital. Esperamamb ànsia la següent, per a ampliar el tema.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/index.asp?pag=gazetta.asp&param=comunicacion_gazetta 337
    • Gestionant la il.lusió i una cosa darrera l’altra (2006-09-12 22:11)No entenc el concepte il.lusió igual que el de motivació que s’empra en la gestió de recursos humans. Espot motivar a les persones perquè treballin més o poden motivar-se per diferents factors: flexibilitat, diners,primes, incentius,...Per mi la il.lusió és molt més important que la motivació. La il.lusió es veu en les persones noves que entrena treballar que disfruten aprenent i només d’estar allà. La il.lusió es veu en persones que quan expliquen elsprojectes o les idees que tenen en ment els hi brillen els ulls. La il.lusió se sent en la veu, en les persones queno són capaces de controlar el to de veu, i de tant en tant se’ls hi escapa algun crit o una rialla que no haestat controlada.Pens que la il.lusió té una quota, i que si en un moment tens una saturació de projectes no pots dedicartemps per il.lusionar-te per fer coses noves i per tenir la ment oberta per captar nous projectes il.lusionantsque puguin aparèixer.Perdre la il.lusió pot ser un primer símptoma d’estrés. I després venen altres coses pitjors.Per tant, a partir d’aquesta reflexió, pens que és el moment de deixar més espai per gestionar la meva pròpiail.lusió, perquè això no ho pot fer ningú per mi, i per evitar que es pugui perdre he decidit cedir-li temps. Elmotiu, és que la necessit en plena activitat per poder acabar tots els projectes que tenc començats i els quetenc en perspectiva. Això vol dir, que he decidit llevar el meu temps personal d’hores d’oci a la blogosfera,només momentàneament, de moment un mes només. Necessit el temps que dedic a la blogosfera per: • passejar pel camp • passejar per la vorera de la mar i les roques • ordenar fotos dels viatges • jugar més amb els meus cans • no fer res • i mentre faig tot això ordenar mentalment la informació que necessit per acabar els projectes amb la finalitat que quan em posi davant l’ordinador, les tasques siguin, ”pim pam fuera”.Quan torni a la blogosfera, esper que d’aquí a un mes, em servirà per saber quina sensació tenc: si hanpassat moltes coses, o si no n’han passades tantes.Seguiré a Internet i seguesc treballant, tant a l’IBIT com amb altres projectes personals, estaré als correus,però necessit no invertir ara el temps, ni en navegar pels blocs, ni en participar en les conversacions ni enpublicar apunts al meu bloc. Excepte si els apunts estan relacionats amb els projectes que tenc en marxa,com el que posaré a continuació.El viatge m’ha ajudat a tenir una visió en perspectiva i he decidit cedir espai en aquesta perspectiva per sercapaç de sempre tenir present l’horitzó.Tot això ve per l’espant que m’ha donat na [1]Mentxu!Fins d’aquí poc ;-)En resum: de la meva activitat només queda aturada, de moment, la vida blogosfèrica, la qual fins ara m’hadonat molts bons resultats, però necessita un descans. Res més.http://belllodra.blogspot.com1. http://mentxublog.blogspot.com/2006/09/mentxu-pasado-presente-y-futuro.html338
    • Enquesta: necesidades de información turística de la gente que visita las Islas Baleares(2006-09-12 22:36)Si pasáis por aquí, agradecería respondeseis a la encuesta que estamos realizando para [1]este proyecto, yque la enviéis a otras personas para que también la respondan. Elegid el idioma con el cual os sintáis máscómodos:Encuesta en castellano: [2]http://enquestes.ibit.org/informacionturisticaEncuesta en inglés: [3]http://enquestes.ibit.org/touristicinformationEncuesta en alemán: [4]http://enquestes.ibit.org/touristischeinformationMuchas gracias.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.ibit.org/home/proyectos/proyecto.php?id=9972. http://enquestes.ibit.org/informacionturistica3. http://enquestes.ibit.org/touristicinformation4. http://enquestes.ibit.org/touristischeinformation4.10 October 339
    • Momentàniament (2006-10-03 20:54)Tot i tenir feina que m acapara totes les neurones, que no vol dir totes le hores del dia, no puc resistir deixard escriure. He guaitat a ca na Manfatta perquè m ha enviat una Newsletter (estic subscrita) i he guaitat acan Benjamí perquè he consultat unes estadístiques que tenien entrada de ca seva. He deixat un [1]comentarisobre la Gazetta que ha enviat na Neus, i [2]un altre sobre la publicitat als blocs a can Benjamí.Per altra banda al món continuen passant coses: • He descobert el concepte [3]Perifèria del Plaer [4] que el jove sociòleg Joan Amer empra per a referir- se a l ús de les Illes Balears en quant al turisme procedent d’Europa. (Tot i que pos aquest enllaç de referència he llegit una entrevista a la revista [5]Cent per Cent). • He seguit un poc, a través dels mitjans de comunicació tradicionals, la campanya de publicitat de la ONU contra la pobresa basada en el robatori de la cadira de ZP, contractada a Tiempo BBDO, la mateixa agència que va llançar Amo a Laura per la MTV. Aquest tipus de publicitat quan comença sembla que està molt bé, però el meu dubte és, què passarà quan n hi hagi molts i ja la gent no sàpiga destriar que és real i que és fictici? No hi ha dubte que ha estat una campanya molt rentable per la seva repercussió mediàtica, però, en aquest cas, el fi justifica els mitjans? Jo no ho tenc gens clar, encara. [6]Vos deix les opinions que hi ha en un bloc de referència sobre publicitat.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.manfatta.com/blog/blog_comment.asp?bi=173&m=10&y=2006&d=&s=&#commento2. http://blog.bitassa.cat/arxiu/2006/10/01/581/3. http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=18&id_article=444. http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=18&id_article=445. http://ca.wikipedia.org/wiki/Cent_per_Cent6. http://etc.territoriocreativo.es/etc/2006/10/viral_de_zp.html340
    • CRE: capítol societat de la Informació (2006-10-09 20:37)[1]CRE:L’Informe econòmic i social de les Illes Balears,2005 dedica un capítol sobre l’estat de la Societat de laInformació a les Illes Balears, en el qual he col.laborat.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.cre.sanostra.es/internet/cre.nsf/tot/5F7B8BA99A8526B4C1257075002ED122%21OpenDocument&ko_idio=02 341
    • Curs i cicle de conferències de comunicació: promeses i certeses de l’era digital(2006-10-16 12:26)[1]http://belllodra.blogspot.com1. http://www.sanostra.es/recweb/publ001.nsf/voTotsperId/240B744191C50ECBC125720200427C80?OpenDocument&lang=02342
    • Rànking de blocs corporatius en espanyol (2006-10-16 15:29)[1]http://top.blogs.es/metrics/category/blogcorporativo/http://belllodra.blogspot.com1. http://top.blogs.es/metrics/category/blogcorporativo/ 343
    • ”Coneixement Obert, Societat Lliure”. III Congrés ”online” del Observatori per a laCiberSocietat (2006-10-17 08:57)[1]Call for papers fins dia 30 d’octubre.És possible, un coneixement lliure o alliberat? Quines són les bases d’aquests plantejaments, quins els seusobjectius i quines podrien ser les seves conseqüències?Aquest congrés, més encara que les anteriors edicions, apel·la al col·lectiu dels investigadors, però també aldels protagonistes, la societat civil, les empreses i institucions, etc. El ciberespai no és un lloc afitat sinó,ben al contrari, l’espai per a la interrelació, la interconexió, la sinèrgia i, per què no, la confusió.Aquest congrés es presenta i pretèn esdevenir un espai plural, que barregi entorns de participació, retòriquesi formats. On tots els discursos puguin trobar-se i establir un diàleg al voltant de l’entorn que, creiem fer-mament, que li és més propici: el mateix ciberespai. El congrés està organitzat en 66 grups de treball, articulats en els següents eixos: A. Política i canvi social. Nous models i transformacions geoestratègiques a la (ciber)societat ([2]http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id =10) B. Identitat i grups socials. Aproximacions i propostes socioantropològiques ([3]http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id =11) C. Comunicació i cultura. Creació, gestió de la cultura i mitjans ([4]http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id =12) D. Educació i aprenentatges. El paper de la formació, l’alfabetització i les iniciatives d’inclusió sòciodigital ([5]http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id =13) E. Crítica i innovació. Utopia, teoria i realitat de la (ciber)societat del futur ([6]http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id =14)http://belllodra.blogspot.com1. http://www.cibersociedad.net/congres2006/comuns/estatic.php?id=192. http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=103. http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=114. http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=125. http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=136. http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=14344
    • Intervenció en el curs Convergència de mitjans i periodisme 3.0 (2006-10-20 20:00)Quan la Fundació Sa Nostra em va fer l’encàrrec de participar en [1]aquest curs em va dir que la meva funcióera donar una visió panoràmica del tema, com una introducció, on a partir d’aquí, els següents ponentsanirien aprofundint.[2]Com comenta Toni Roig, en dues hores he saturat l’”ample de banda” de l’audiència. En som conscient.També era una mica la intenció. Però potser m’he passat perquè no volia fer-los entrar pànic, sinó al contrari,mostrar-los un ventall d’eines, que no són totes, que ens donen la possibilitat, a tots, de convertir-nos encomunicadors. Siguem qui siguem. I entrar en el l’espai comunicatiu, sense la necessitat de ser un mitjà decomunicació. La intenció no era ensenyar a emprar aquestes eines sino més aviat dir-lis que existeixen i quepoden fer, i si els hi interessa aprendre més que continuin assistint al curs.La intenció, també, era donar la visió des del punt de vista de les audiències, però sobretot d’aquelles fontsd’informació, que per la seva activitat, especialitzada, els hi és molt difícil trobar un espai informatiu en elsmitjans de comunicació tradicionals.D’aquesta manera, el plantejament del debat, que volia deixar obert, era, si les audiències i les fonts tambéentren en l’espai de la comunicació, quin paper prenen els mitjans de comunicació? Ja he dit d’entrada quejo no tenia la resposta, puc tenir opinió, però qui han de definir el seu paper són els propis mitjans.La meva opinió, avui i ara, [em reserv el dret de canviar d’opinió], és que els mitjans de comunicació, tambésón marques, i que la seva credibilitat anirà en funció de la imatge i els serveis que ofereixen.Al final he tengut el plaer de conèixer en Carlos Seda, que va participar en el [3]46 Congrés de FilòsofsJoves, sobre filosofia i tecnologia, que es va celebrar a Palma el mes d’abril. Em va saber molt de greu nopoder-hi assistir per manca de temps. Però, [4]he trobat el seu article, molt interessant, perquè plantejacom els filòsofs també han d’entrar en les conversacions del mercat, tal i com propugna [5]The CluetrainManifesto. Els filòsofs també són un col.lectiu que normalment no solen tenir cabuda en l’espai dels mitjansde comunicació tradicionals.A part, Seda m’ha recomanat l’aplicació [6]netvides.com per gestionar tot el que he anat explicant. M’hadit que és millor que [7]bloglines perquè pots integrar més aplicacions. La provaré.Més tard, quan he revisat el meu bloc he vist un comentari d’en [8]Mateu Ramonell, que havia assistit alcurs. I gràcies a això he descobert[9] el seu bloc on parla del dia a dia del periodisme i dels mitjans decomunicació. Quan he vist la seva fotografia he recordat on estava assegut dins la sala. Però la conversacióenvers de tenir lloc a la sala ha seguit al món virtual. Una cosa més que permet fer aquesta tecnologia queestam emprant.PD: Si vos interessa vos podeu [10]descarrergar la meva presentació de la Web de l’IBIT.http://belllodra.blogspot.com1. http://www.sanostra.es/recweb/publ001.nsf/voTotsperId/240B744191C50ECBC125720200427C80?OpenDocument&lang=022. http://toniroig.balearweb.net/post/317/231973. http://www.uibcongres.org/congresos/ficha.en.html?cc=684. http://www.uibcongres.org/congresos/ponencia.en.html?cc=68&mes=12&ordpon=115. http://www.cluetrain.com/6. http://netvides.com/7. http://www.bloglines.com/8. http://mateuramonellperiodisme.blogspot.com/9. http://mateuramonellperiodisme.blogspot.co