Your SlideShare is downloading. ×
Jaciments Carla Belén
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Jaciments Carla Belén

354

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
354
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. JACIMENTS
  • 2. -AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS
    • Baix-Penedès. Prop de la masia dels Arcs es conserven les restes d'un aqüeducte d'època tardo-romana (segle IV-V).
    • 3. Es mantenen tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 m, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs de 8,7 m.
    • 4. L'alçada de l'aqüeducte és de 4 m.
    • 5. Està construït a base de pedra del país lligada amb morter.
    • 6. Servia per abastir d'aigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs.
  • 7.  
  • 8. -AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA
    • Construcció romana de la segona meitat del segle I - principis del segle II dC
    • 9. Transportava l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segòvia.
    • 10. L'any 1985 el van nomena Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
    • 11. Comença a prop del Palau de la Granja amb arcs de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caseró on s’emmagatzemava l'aigua.
  • 12.
    • Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos files d'arcs superposats.
    • 13. 728 metres x 28 metres i mig + 6 metres de ciments en el tros principal.
    • 14. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.
    • 15. A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat.
    • 16. En l'actualitat ha tingut una petita restauració però es conserva bastant bé.
  • 17.  
  • 18. -VIA AUGUSTA
    • Via romana més llarga d’Hispania i eix principal de la xarxa viària amb una longitud de 1.500km.
    • 19. Comunicava Roma amb les Columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d'Hispània, a partir dels Pirineus.
    • 20. Al llarg de la seva història va rebre diferents noms.
  • 21.
    • Unia la Península Itàlica amb la ibèrica.
    • 22. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis.
    • 23. Va rebre el nom definitu per l'emperador August, (per les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi).
    • 24. Connectava amb la Via Domícia al coll de Panissars, per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre Cervera i Portbou, per la costa.
  • 25. -Orippo (Dos Hermanas) -Carmo (Carmona, Sevilla) -Corduba (Còrdova) -Saetabis (Xàtiva) -Aquis Vocontis (Caldes de Malavella) -Gerunda (Girona) -Cadis Ciutats per on passava : -Mentesa (Villanueva de la Fuente) -Saltigi (Chinchilla de Monte-Aragón) -Libisosa (Lezuza) -Carthago Nova (Cartagena) Valentia (València) -Saguntum (Sagunt) -Dertosa (Tortosa) -Tarraco (Tarragona) -Rotea (Rota)
  • 26.  
  • 27. -VIA DE LA PLATA
    • Antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mèrida fins a Astorga.
    • 28. Dos mil·lennis després segueix sent una de les principals vies de comunicació de l'occident espanyol, havent-se reinventat sota l'equívoca denominació de "Ruta de la Plata", la qual uneix les ciutats de Gijón i Sevilla.
  • 29.  
  • 30. - PONT DE MARTORELL
    • El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unint les dues comarques, la del Vallés Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta.
    • 31. D'origen romà (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre)
    • 32. Va ser derruit pel riu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc per evitar l'efecte de les riuades.
    • 33. El nou perfil i la menor amplada no eren adients per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties i càrrega.
  • 34.
    • Va ser restaurat el 1768 per Juan Martín Cermeño.
    • 35. En 1939 l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963.
  • 36. -PONT D'ALCÀNTARA
    • Construït entre els anys 105-106 per l’arquitecte romà Caius Iulius Lacer, en la via que comunicava Norba (Càceres) amb Conimbriga (Condeixa-a-Velha).
    • 37. 57 m sobre el riu Tajo i format per sis arcs, recolzats per cinc pilars.
    • 38. La llum d’aquests arcs és d’entre 20 m i 28 m, deixant passar el pas habitual de l’aigua.
    • 39. Els arcs tenen dues files de dovelles i els pilars rectangulars de 12 x 8 m i tenen tallamars triangulars, formant una forma pentagonal.
    • 40. Descansen directament sobre la roca de pissarra.
  • 41.
    • Està construït per mitjà de carreus de granit amb opus quadratum.
    • 42. La calçada té una amplada de 8 metres
    • 43. Al centre, sobre la calçada superior, té un Arc de Triomf.
    • 44. Medeix 13,15 m d’alçada, amb una planta rectangular de 11,5 x 2,60 m, i descansa sobre el pilar central de la construcció.
    • 45. S’hi poden observar dues plaques de marbre, en una de les quals hi ha la inscripció amb la data de construcció i la dedicació a l’emperadora Trajà.
  • 46.  
  • 47. -PONT DE SALAMANCA
    • Datació problemàtica.
    • 48. S'ha documentat en època d'August, de Vespasià i de Trajà, i és probable que en les tres es van fer modificacions del pont.
    • 49. Es conserven únicament els primers 15 arcs.
    • 50. Té diverses fases constructives, les més importants són la romana i una altra posterior realitzada al S. XVII.
    • 51. La secció romana consta de 15 arcs de mig punt, que formen els inicis perfectes de les voltes de 6,50 m d'ample. Cada arc està compost de 33 dovelles de 1 m d'alçada.  
  • 52.
    • La part pont de fàbrica romana mesura actualment 192 m, però és segur que era més llarg però va ser destruït en part i substituït posteriorment.
    • 53. Les piles que uneixen i subjecten els arcs són bastant uniformes.
    • 54. Posseeixen tallamars triangulars, que són rematats per una cornisa motllurada i sobre ells s'adossen unes pilastres centrals de 0,90 per 1,20 m.
    • 55. Fet de carreus de granit.
  • 56.  
  • 57. - MURALLA DE GIRONA
    • Les primeres construccions de muralla defensiva de Girona es daten entre els anys 80 i 70 aC, coincidint amb la fundació de Gerunda pel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les anomenades Guerres Sertorianes, amb l'objectiu de disposar d'una plaça forta que controlés el camí que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i amb la península itàlica.
    • 58. El perímetre original de les defenses de la ciutat era triangular.
    • 59. En el vèrtex superior del qual, apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella.
    • 60. Des d'aquest punt baixaven fins gairabé el riu dues alineacions, on es situaven els altres dos vèrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Fèlix.
  • 61.
    • Entre les portes nord (a Sobreportes) i sud (a la Placeta del Correu Vell), comunicades pel tram urbà de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construït damunt el penya-segat que vorejava el riu.
    • 62. Aquest tram de muralla resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries .
    • 63. En aquest tram, la muralla romana, a partir dels primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.
  • 64.
    • A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila fins el capdamunt de la pujada de Sant Fèlix, on gira en angle recte i puja altra vegada cap al vèrtex superior.
    • 65. En aquest tram, i a tocar Sobreportes, es troben les restes més significatives d' opus poligonal o siliceum.
    • 66. Aquests conjunts de blocs irregulars de pedra calcària són visibles, també, a la paret nord del pati de les Àligues, entre la Torre del Telègraf i la Torre Rufina.
  • 67.  
  • 68. -MURALLA DE LUGO
    • La muralla de l'antiga Lucus Augusti és la millor conservada de les muralles romans de la península Ibèrica.
    • 69. Les modificacions que ha sofert al llarg dels seus més de 17 segles d'existència no han arribat a alterar el seu aspecte original que segueix les directrius de l'enginyer romà Vitrubi.
    • 70. Més de 2km de llarga i abarca 34,4 Ha
    • 71. Els murs són de 4,20 m x 7m d’altura alguns trams.
  • 72.
    • La muralla manté una sèrie de torres defensives entre les quals s'aixequen els llenços de la mateixa.
    • 73. La distància entre torres, hi ha constància que havia 85 o 86, 46 d'elles es conserven íntegres mentre que hi ha restes de les altres 39 més o menys ben conservats, varia entre els 8,80 i 9,80 m fins als 15,90 i 16,40 m amb una alçada entre els 8 i els 12 m per la part exterior.
    • 74. Les torres tenen unes dimensions de 5,35 m fins 12,80 me en el buit i de 4,80 fins a 6 m, a la fletxa.
  • 75.
    • Una de les torres té finestrals de mig punt de 1,15 m d'ample i de 1,43 m d'alt (algun arriba als 1,53 m).
    • 76. El material principal és el granit i la pizarra.
    • 77. La muralla tenia 5 portes d’accés.
  • 78. -MURALLA D'ASTORGA
    • Diferents sistemes defensius que es van anar aixecant durant l'època romana en el turó sobre el qual s'assenta la ciutat.
    • 79. El primer correspon al mur (vallum) corresponent al campament que va aixecar la Legio X Gemina.
    • 80. El segon recinte es correspon amb una muralla de pedra, construïda una vegada que l'assentament va deixar la seva activitat militar, originant un nucli civil. Tan sols es tenen evidències d'aquest mur en un solar de la ciutat, amb 2,5 metres d'ample i cubs circulars, va ser enderrocat cap a finals del segle I per construir en el seu lloc un habitatge.
  • 81.
    • Finalment, la tercera muralla es va construir a finals del segle III o principis del IV, i el recinte encara visible es va aixecar als peus del turó, envoltant per complet.
    • 82. Longitud de 2,2 km, englobant una superfície de 26 hectàrees, el seu gruix ronda entre els 4 i 5 metres.
    • 83. La seva conservació és molt lleu, a causa de les restauracions i remodelacions: part del tram sud-occidental es va elevar per a construir el Passeig de la Muralla, de manera que el mur romà està ocult.
    • 84. De les antigues portes, no queda cap en peu.
    • 85. L'única porta d'època romana de la qual es tenen notícies es coneix a través dels treballs arqueològics realitzats en 1971 i 1972, amb 4 m d'ample, amb una obertura estava protegit per torres semicirculars de 8 metres de diàmetre, de les quals queden en peu quatre filades.
    • 86. El maretial era granit, formant opus quadratum.
    • 87. La muralla tardana, com la alt-imperial, es va construir amb una matèria molt abundant en els voltants de la ciutat, les roques cuarcíticas. El seu aspecte extern és molt irregular, i entre aquest i l'intern, d'opus incertum, es van hissar diverses capes de opus caementicium.
  • 88.  
  • 89. -TEATRE DE CARTAGENA
    • El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobert l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana.
    • 90. El teatre va començar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C.
    • 91. El diàmetre de la càvea és de 87,6 m amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.
  • 92.  
  • 93. -TEATRE DE CLÚNIA
    • El Teatre romà de Clunia Sulpicia, és un teatre construït a la Colònia Clunia Sulpicia, a el “Alto de Castro” (1000 m. d'alçada), a la província Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi romà, actualment situada entre les poblacions de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Espanya).
    • 94. Va ser edificat sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat més important, juntament amb Asturica Augusta de la conca del Duero.
    • 95. Aquest teatre, excavat a la roca, que va tenir capacitat per a 10.000 espectadors, el convertia en un dels més grans de la seva època a Hispania. Tenia la finalitat de servir per a la interpretació d'actes teatrals del període clàssic.
  • 96.  
  • 97. -TEATRE DE SAGUNT
    • Possiblement fos dissenyat per August, però no es va acabar fins a l'època Tiberi.
    • 98. La conformació del teatre de Sagunt és la clàssica, això és dividida en scaenae, cavea i orquestra.
    • 99. Com que és un teatre gran-de més de 90 m de diàmetre-la cavea es divideix en imatge, mitjana i summa cavea
    • 100. Tenia capacitat per a 10.000 espectadors.
    • 101. Es recolza en el vessant d'un turó.
  • 102.
    • La imatge cavea disposa de sis grades, la mitjana cavea de vuit grades, i la summa cavea de nou o catorze grades, segons la zona.
    • 103. L'orchestra té 7 metres de diàmetre i disposa de tres grades de poedria, per personatges distingits.
    • 104. El 1896 va ser el primer edifici declarat com a Monument Nacional a Espanya.
    • 105. Actualment hi està en ús i es representen obres teatrals contínuament.
  • 106.  
  • 107.  
  • 108. Teatre abans reconstrucció Scena reconstruida Càvea reconstruida
  • 109. -TEATRE D'ITÀLICA
    • Actualment es troba dins del casc urbà de Santiponce.
    • 110. Va començar la seva construcció en temps de l'emperador August, més tard es va modificar i, posteriorment Adrià ho va adornar substancialment.
    • 111. Descobriment 1937.
    • 112. Orientat a l'est, situat en una zona d'edificis públics i en el vessant del turó de Sant Antoni per acomodar la graderia en ell.
  • 113.
    • Aforament per a 3.000 espectadors.
    • 114. Estructura tradicional de formigó i de maó la reconstrucció.
    • 115. Càvea gairebé semicircular de 77,70 m. de diàmetre, l'orchestra de 26 m.
    • 116. A la orchestra hi ha les grades de la poedria, reservades per als grans personatges de la societat.
  • 117.  
  • 118. Teatre Scenae
  • 119. -AMFITEATRE D'ITÀLICA
    • Un dels amfiteatres més grans del món romà, era capaç de albergar a més de 25.000 persones.
    • 120. Va ser construït en temps de l'emperador Adriano.
    • 121. Fora del recinte emmurallat de la nova urbs, en un tàlveg que serveix per acomodar les seves grades.
    • 122. Façana: dos ordres superposats de columnes adossades als pilars que subjecten les arcuacions.
    • 123. L'estructura és de formigó revestit de carreus de pedra o maó.
  • 124.
    • La Porta Triumphalis estava coberta per una galeria abovedada i pavimentada amb lloses rectangulars. Als costats, unes habitacions de culte: Sacellum.
    • 125. El pòdium és de 2,30 m. La graderia estava dividida en tres zones, la imatge, mitja i summa cavea, separades per uns corredors anulars.
    • 126. La sorra mesura 71 per i 48 m
    • 127. Es celabraban lluites de gladiadors, simulacres de caça, baralles d'animals ...
    • 128. Hi ha un soterrani on es guardaven els animals que accedien a l'escena per dues rampes
  • 129.  
  • 130.  
  • 131. -AMFITEATRE DE SEGÒBRIGA
    • És el que millor es conserva dins de la Hispània interior.
    • 132. Capacitat per 6000 persones.
    • 133. Gran part de la graderia sud es dóna suport directament sobre el terreny.
    • 134. Planta elíptica que mesura 75 m., La sorra, 40,5 m.
    • 135. La sorra es separava del graderia per un pòdium. Interiorment disposava de carceres per les feres, habitacions de gladiadors i de culte amb un passadís longitudinal que les unia entre si.
  • 136.
    • La cavea es dividia en tres zones horitzontals - imatge, mitjana i summa cavea -, separades per murets per albergar els espectadors segons la seva classe social.
    • 137. 12 cunei delimitats per escales que acabaven en els vomitorium
    • 138. fins al S. III es va utilitzar per la seva funció original, els espectacles; el S. IV es va utilitzar com a magatzem agrícola. Al S. XVII es va aprofitar com a pedrera, sent parcialment destruït.
  • 139.  
  • 140. -Amfiteatre Segròbiga
  • 141. -CIRC DE TOLEDO (TOTELM)
    • Construït al segle I , durant l'època d' Octavi August o Tiberi.
    • 142. Inclosa dins del pla que l'emperador va emprendre per tot l' Imperi per dotar a totes les grans ciutats d'edificis com termes , teatres , amfiteatres , o fòrums , amb l'objectiu de potenciar la romanització en aquestes zones.
    • 143. Al nord de la ciutat romana.
    • 144. Capacitat entre els 15.000 o 30.000 espectadors.
  • 145.
    • Tenia unes dimensions de 422 metres de llarg per uns 112 metres d'ample aproximadament.
    • 146. No es té suficient informació per saber si es representaven naumàquies.
    • 147. Gràcies al circ sabem que Totelum devia ser una ciutat que va jugar un paper important en la administració política i jurídica de la península.
    • 148. Declivi amb l'arribada del Cristianisme i abandonat amb la ocupacio visigoda.
  • 149.  
  • 150. -TERMES DE BADALONA (BAETULO)
    • Situades al subsòl de la ciutat.
    • 151. Considerades una de les troballes arqueológiques més importants del país.
    • 152. Localitzades per casualitat al segle XX.
    • 153. Van trobar-se: una palestra, que funcionava com un gimnàs, un vestuari i un petit jardí.
    • 154. Totes aquestes seccions es dividíen en frigidarium, tepidarium i caldarium.
    • 155. Va restaursr-se afegint-li llum i efecters sonors d'aigua com a l'època.
  • 156. Mosaic de les termes
  • 157. -TERMES DE CALDES DE MONTBUI
    • Caldes de Montbui es va convertir en una estació termal al voltant de la qual es va desenvolupar un important nucli urbà.
    • 158. Constitueixen un dels pocs conjunts termals romans que es conserven a Europa i formen part del Patrimoni històric artístic nacional.
    • 159. Les primeres estructures de les termes són del segle II aC i els inicis del segle I aC.
    • 160. Eren medicinals i es desenvolupaven diferents activitats d'higiene i l'oci, a més de tractaments terapèutics.
  • 161.  
  • 162. -TERMES DE CALDES DE MALAVELLA
    • Els romans van fundar Caldes de Malavella i li van posar el nom de Aquae Calidae , en referència a aquestes aigües.
    • 163. Es van construir entre els anys 40 i 50 dC.
    • 164. Proximitat a la Via Augusta.
    • 165. Caràcter medicinal i salutífer, gràcies als efectes terapèutics de les seves aigües.
    • 166. Edifici senzill, amb pocs elements ostentosos.
    • 167. Segle II o III la zona oest de les termes va ser modificada.
  • 168.
    • El principal element és una piscina gairebé quadrada, envoltada per un passadís, a la qual s'accedeix per uns graons situats en tres dels seus quatre costats.
    • 169. L'aigua arribava a la piscina per un forat del pilarest, procedent directament de la surgència.
    • 170. Al voltant de la piscina hi ha diverses estances dedicades a activitats auxiliars: vestidors, sales de massatge ...
    • 171. A finals del s. IV les termes van ser abandonades.
    • 172. Amb el pas dels anys la importància de Caldes de Malavella ha quedat associada a aquestes aigües termals.
  • 173.  
  • 174.
    • Són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya.
    • 175. Construïdes durant el segle II dC, en un època d'esplendor.
    • 176. Ple funcionament fins al segle V.
    • 177. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació.
    • 178. Es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826.
    • 179. Formades per dos edificis paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l' apodyterium el frigidarium i la cella piscinalis L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium, sudatorium i caldarium.
    -TERMES DE SANT BOI
  • 180.  
  • 181.
    • Construit durant el segle d'or; segle II.
    • 182. Existència totalment ignorada fins l'any 1882, en què va ser descobert en enderrocar el castell de Montcada.
    • 183. El pòrtic columnat s'aixeca sobre un podium, al qual s'hi accedeix per una escalitana frontal.
    • 184. Columnes eren llises, amb capitells corintis.
    • 185. Entaulament jònic.
    • 186. Reconstruit a finals del segle XIX.
    -TEMPLE DE VIC
  • 187. Capitells Corintis
  • 188.
    • Situat a Évora , Portugal, i, encara que no es tenen evidències, es creu que era dedicat a Diana, deesa de la caça, natura i castedat, fruit d'una llegenda creada per un sacerdot portuguès en el segle XVII.
    • 189. Més probable és que el temple fos construït en honor a Cèsar August, venerat com a déu.
    • 190. Segle I aC
    • 191. Classificat per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.
    -TEMPLE D'ÈVORA
  • 192.
    • El temple va ser en el segle V, durant les invasions bàrbares.
    • 193. Durant l' Edat Mitjana les restes del temple van ser utilitzats per a la construcció del castell de Évora.
    • 194. L'estrutura original semblant al de la Maison Carrée.
    • 195. El pòrtic, ara desaparegut, era hexàstil. Capitells d' ordre corinti.
    • 196. Recents excavacions indiquen que el temple estava envoltat d'una conca hidrogràfica .
  • 197.  
  • 198.  

×