CONTE DELS GEGANTS DE BEGUES EN CRISTÒFOL I L’EULÀLIA Taller de dibuix electr ònic Begues 2009

Doncs jo sóc la Marta, la geganta d’Olesa. Hola! Sóc el Cristòfol, el gegant de Begues. Em dic Eulà lia, sóc de Barcelona i sóc la geganta de Begues.

En Cristòfol era un gegant que vivia a Begues i duia un pi que feia servir de bastó.

Una nit de llamps i trons va ajudar a travessar la riera a un nen que havia fet el món. D’aquí li vingué el nom de Cristòfol, que en grec vol dir el portador de Crist.

Tot sovint, en Cristòfol anava a festejar a Santa Marta, que vivia a l’Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls.

Quan els olesans se’n van assabentar, no els va agradar gens i li van començar a llançar pedres. I quan se’ls van acabar, van seguir llançant-li cebes i alls.

En Cristòfol va arrencar a córrer fins que va arribar al terme de Begues i allí va fer una pixarada que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar.

En Cristòfol va poder descansar i va asseure’s en una roca que va quedar en forma de cadira i on s’hi pot veure la marca del bastó i les dues petjades del gegant.

Més tard, una noia barcelonina anomenada Eulà lia va anar a Begues i s'hi va quedar per viure-hi.

Des d’aleshores ençà , en Cristòfol i l’Eulà lia surten junts pels carrers del poble com a patró i patrona de Begues.

Fi